18 de febrer de 2007
Estrena de Pep Tosar a Girona
Andreu Gomila
Si hi ha un actor en forma, lliure, que ha aconseguit fer el que li agrada en l'escena catalana -no sense esforç i amb més d'un sofriment- aquest és Pep Tosar. Fa poques setmanes acabava la quarta temporada de Sa història des senyor Sömmer (Patrick Süskind), i avui ja torna a la càrrega a la sala La Planeta de Girona amb Somnis de somnis, que a partir de l'11 d'abril pujarà a la Sala Muntaner per estar-hi almenys un mes.
Des de la Garriga, on ha assajat la tercera obra d'Antonio Tabucchi que executa, Tosar, amb el barret de director, explica que té tanta "devoció" per l'escriptor italià com per Shakespeare, però amb "la fortuna que es tracta d'un autor viu" que ha pogut conèixer.
Abans de Somnis de somnis ha portat a escena Revés i Rèquiem. En aquesta darrera ja explotava el vessant surrealista de Pisa, però ara s'hi endinsa totalment. "Tabucchi imagina somnis d'artistes que li han interessat especialment", explica Tosar. De les vint recreacions oníriques que conté el llibre, l'actor i director mallorquí ha agafat "les cinc més aptes per representar damunt d'un escenari".
Els protagonistes són els italians Leopardi i Cecco Angiolieri (poeta del segle XIII), el rus Maiakovski, el vienès Freud i, com no podia ser d'altra manera, Pessoa, el fetitxe de Tabucchi i, amb el pas del temps, també de Tosar.
L'espectacle té banda sonora i, cosa estranya en el Tosar dels últims anys, una bona colla d'actors i músics. Semblava que havia decidit viatjar sol al costat de Xicu Masó -que l'ha abandonat momentàniament davant l'estrena imminent de Tres versions de la vida, al Lliure-, però no. Torna al teatre coral que tan bon resultat li va donar a La casa en obres fa prop de deu anys. "No es pot ser absolut", diu Tosar.
Andreu Gomila
Si hi ha un actor en forma, lliure, que ha aconseguit fer el que li agrada en l'escena catalana -no sense esforç i amb més d'un sofriment- aquest és Pep Tosar. Fa poques setmanes acabava la quarta temporada de Sa història des senyor Sömmer (Patrick Süskind), i avui ja torna a la càrrega a la sala La Planeta de Girona amb Somnis de somnis, que a partir de l'11 d'abril pujarà a la Sala Muntaner per estar-hi almenys un mes.
Des de la Garriga, on ha assajat la tercera obra d'Antonio Tabucchi que executa, Tosar, amb el barret de director, explica que té tanta "devoció" per l'escriptor italià com per Shakespeare, però amb "la fortuna que es tracta d'un autor viu" que ha pogut conèixer.
Abans de Somnis de somnis ha portat a escena Revés i Rèquiem. En aquesta darrera ja explotava el vessant surrealista de Pisa, però ara s'hi endinsa totalment. "Tabucchi imagina somnis d'artistes que li han interessat especialment", explica Tosar. De les vint recreacions oníriques que conté el llibre, l'actor i director mallorquí ha agafat "les cinc més aptes per representar damunt d'un escenari".
Els protagonistes són els italians Leopardi i Cecco Angiolieri (poeta del segle XIII), el rus Maiakovski, el vienès Freud i, com no podia ser d'altra manera, Pessoa, el fetitxe de Tabucchi i, amb el pas del temps, també de Tosar.
L'espectacle té banda sonora i, cosa estranya en el Tosar dels últims anys, una bona colla d'actors i músics. Semblava que havia decidit viatjar sol al costat de Xicu Masó -que l'ha abandonat momentàniament davant l'estrena imminent de Tres versions de la vida, al Lliure-, però no. Torna al teatre coral que tan bon resultat li va donar a La casa en obres fa prop de deu anys. "No es pot ser absolut", diu Tosar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada