31 de juliol 2013

Com estimar?




publicat per
29 de juliol de 2013
Mercè Miralles
Foto : Josep Aznar

Els textos i les actrius, brillants. Bell i ple de desassossec, amb algun toc irònic

“Una dona que no és estimada és invisible...” És una de les frases que Carmen Machi, dins de la pell de Maguerite Yourcenar, va pronunciar divendres a l'estrena de Fuegos. A l'amfiteatre del Grec, les quatre actrius, sobre una escenografia senzilla de passeres, sorra i aigua, es projectaven sobre la pedra. Machi-Yourcenar va invocar tres dones que formen part de la història per parlar amb elles de l'abandonament. De quan l'estimat se'n va, però no pas per descansar a la tomba freda, sinó per buscar l'escalf en algú altre. Els textos, brillants, les actrius –Carmen Machi, Cayetana Guillén Cuervo, Nathalie Poza i Ana Torrent–, també. Bell i ple de desassossec. Amb algun toc irònic, per desgreixar tanta sofrença, això sí. Machi-Yourcenar, afectuosa, feia parlar els seus personatges. I mentre elles es rebolcaven en la ràbia, la desesperació, la frustració, els intercalava, de tant en tant, un: “Seria tan avorrit ser feliç...” Feia una cantarella compassiva que feia somriure. Una gran labor de dramatúrgia de Marc Rosich i de direcció de Josep Maria Pou, al servei d'una obra complexa, per la seva càrrega literària de primer nivell. Fer acció teatral de tant pensament i emocions interiors que es mouen fent cercles...
Yourcenar es fa passar –millor empassar– el dolor d'un amor a base de creativitat, parlant amb els seus personatges. Està convençuda, o així ho creu, que la felicitat és més aviat impossible, i en tot cas, que es construeix sobre la desesperació. Salpebrant amb sarcasme intel·ligent, Machi-Yourcenar fa avançar la peça, mentre les heroïnes parlen des de les vísceres i s'exculpen de la seva situació, a la qual es van veure abocades per aquells a qui estimaven. Aquest exculpar-se es pot traduir en un “per què a mi?” Per un “no val la pena estimar...” Per un “van ser ells els que em van portar fins a aquest punt sense retorn, sense un demà suportable”. L'exculpació du la culpa a les entranyes. Fins a quin punt aquestes dones, totes les dones, tots els homes, són víctimes pel fet d'entendre el món i entendre's a si mateixos, exclusivament, a través de la mirada d'un altre? Una dona, un home, són invisibles si no són estimats... Ara bé, cal fer una rendició incondicional d'un mateix?

Etiquetes de comentaris: , ,


V Certamen Nuevos Investigadores Teatrales • CENIT 2013, Sevilla




publicat per
http://teatroaficionado.blogspot.com.es
23 de juliol de 2013

Se convoca el V Certamen Nuevos Investigadores Teatrales · CENIT 2013, de carácter internacional dirigida a nuevos creadores teatrales que desarrollan un lenguaje experimental y de investigación.

Su objetivo es promover el teatro como indagación artística. Su lema “Otro teatro es posible” significa una alternativa frente al teatro que apuesta por los nombres televisivos y el mercado como referente primordial. El programa de este Certamen es una colaboración entre el Centro de Iniciativas Culturales – Universidad de Sevilla “CICUS” y Centro Internacional de Investigación Teatral (TNT).

Cada grupo seleccionado podrá presentar un sólo montaje. Los espectáculos que se presentarán deberán tener un mínimo de 45 minutos de duración.
Debe enviarse:
• Un video de al menos 20 minutos de duración del espectáculo o proceso de ensayos. Video de la obra completa.
• El texto completo de la obra.
• Las fichas técnica y artística.
Los originales deben ser dirigidos a:
Centro TNT
Avda. Parque de Despeñaperros 1
41015, Sevilla.

La devolución de los trabajos no seleccionados podrá solicitarse durante el mes siguiente a la fecha de selección del Jurado.
Premio
El espectáculo ganador será premiado con 2500€ (sin transporte). Así mismo se promoverá su programación en eventos de teatro contemporáneo de diversas comunidades autónomas, avalando su calidad.

El Comité de Selección, elegirá de entre todos los grupos solicitantes, y en base a la documentación recibida, un total de 6 grupos participantes y 2 grupos reserva.

El plazo de admisión comienza en la fecha de publicación de la presente convocatoria y finaliza el viernes día 20 de Septiembre de 2013 a las 15:00h.

Los solicitantes que remitan la información por correo postal, deberán notificarlo mediante un correo electrónico anterior a la fecha límite, adjuntando un recibo que acredite la fecha de dicho envío a: programacion@atalaya-tnt.com

El certamen se celebrará en Sevilla en el mes de noviembre de 2013.

Para los espectáculos finalistas, se realizarán tres formas de remuneración en virtud de la procedencia y número de actores del grupo (no se cuenta otro tipo de personas que lo integren):
• Grupo radicado a menos de 150km. de Sevilla e integrado por tres o menos actores: Percibirá 250€.
• Grupo radicado a menos de 150km., integrado por cuatro o más actores: 400€.
• Grupo radicado entre 150 y 700km. de distancia de Sevilla e integrado por tres o menos actores: 500€.
• Grupo radicado entre 150 y 700km, integrado por cuatro o más actores: 800€.
• Grupo radicado a una distancia superior a 700km. de distancia integrado por tres o menos actores: 700€.
• Grupo radicado a una distancia superior a 700km, integrado por cuatro o más actores: 1.000€.

Etiquetes de comentaris: ,


30 de juliol 2013

Txe Arana protagonitza 'La pell eixorca', un muntatge amb textos de Salvador Espriu i T.S. Eliot




publicat per
ACN
28 de juliol de 2013

El muntatge s'ha estrenat aquest dissabte al Teatre Municipal el Jardí, dins la programació del Festival Castell de Peralada

El Teatre Municipal el Jardí de Figueres ha acollit aquest dissabte l'entrena de 'La pell eixorca (o la terra de brau)', un espectacle de teatre i poesia amb l'actriu Txe Arana com a única protagonista. El muntatge s'ajuda d'elements teatrals i projeccions per narrar una història sobre la decadència dels valors, les guerres i la devastació, però també sobre la reconciliació, la llibertat i la pàtria. Sota la direcció i dramatúrgia de Francesc Cerro-Ferran, l'obra es basa en fragments de 'La pell de brau', de Salvador Espriu, i 'The waste land', de T.S. Eliot, i forma part de la programació del Festival Castell de Peralada, així com de l'Any Espriu.

El muntatge s'endinsa en l'univers d'Espriu on Sepharad pot ser un espai de trobada, de llibertat, de convivència, però també pot ser un espai d'opressió, de lluites pel poder i de sang. És precisament aquest segon escenari, el de la guerra i la devastació, l'escollit a 'La pell eixorca', amb un muntatge que busca la plasticitat. Es tracta d'un drama sobre la barbàrie de la guerra, l'obsessió pel poder i la decadència dels valors.

El text, però, també apel·la a la fe, a la comunicació i a l'esperança per arribar a la llibertat i a la reconciliació. "Escolta, Sepharad, els homes no poden ser si no són lliures", clamava Txe Arana durant la seva interpretació com a única actriu dalt de l'escenari i amb l'ajuda de la veu en off de Jaume Comas. Un esforç, el de narrar la història passant per diferents registres i emocions, que el públic ha reconegut amb una llarga ovació al final del muntatge.

L'espectacle, que té una durada d'uns cinquanta minuts, és una producció del Teatre Municipal el Jardí, l'Ajuntament de Figueres i el Consorci Transversal Xarxa d'Activitats, i ha comptat amb la col·laboració del Festival Castell de Peralada. Aquest últim ha fet una aposta per incloure'l a la seva programació i sortir així del municipi. 'La pell eixorca' es representarà també al Teatre Bartrina de Reus el 26 d'octubre en la programació de tardor.

Etiquetes de comentaris: , ,


ENCUENTROS CON EL TEATRO. Actividad del Teatro Clásico de Almagro (almagro, Ciudad Real) para grupos Amateur.




publicat per
http://teatroaficionado.blogspot.com.es
28 de juliol de 2013

Presentamos ENCUENTROS CON EL TEATRO, una actividad del Teatro Clásico de Almagro (de Almagro, Ciudad Real) destinada a grupos de teatro amateur y que se desarrolla a lo largo de un fin de semana, desde septiembre a diciembre.

ENCUENTROS CON EL TEATRO

¿Es un capricho disfrutar con aquello que amas?

Teatro Clásico de Almagro  organiza ENCUENTROS CON EL TEATRO, una experiencia que aglutina el ocio, la formación y la práctica del teatro en uno de los entornos más idóneos: Almagro.

A través de un conjunto de actividades, dirigidas por  TCA-Teatro Clásico de Almagro, nos encontraremos con  los  distintos  aspectos  que  conforman  el arte teatral: el entretenimiento, el conocimiento, el intercambio y la historia.

Está dirigido a agrupaciones de teatro amateur, aficionado…, sea cual fuere la condición de la misma y la edad de los integrantes, realizándose a lo largo de un fin de semana desde septiembre hasta diciembre.

ACTIVIDADES
Encuentros con el teatro  está compuesto por cuatro actividades a elegir por los participantes que se desarrollan a lo largo de un fin de semana.
Asistencia a una representación teatral en el corral de comedias.
Taller de teatro.
Un paseo por la historia del teatro.
Visita al museo  nacional del teatro.
Para más información y reservas:
Correo electrónico: ccteatro@corraldecomedias.com
Teléfono: 926 882 458

Etiquetes de comentaris: ,


29 de juliol 2013

III edició del Festival de Teatre Familiar




publicat per
ww.esbinerbo.com
27  de juliol de 2013

Del 27 de juliol al 18 d’agost, cinc companyies de teatre per a tots els públics refrescaran els caps de setmana calorosos d’estiu a Montuïri. El III FESTÏU, Festival de teatre familiar durà a la vila cinc espectacles de circ, dansa, teatre, teresetes i animació de carrer.
El Festïu rep la col·laboració de l’Ajuntament de Montuïri, juntament amb l’Obra Social La Caixa, patrocinadors de l’esdeveniment; i l’associació Sa Xerxa de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears, que l’organitza.
El festival es proposa avançar en la dinamització cultural en l’àmbit de les arts escèniques per a joves del poble i de tota l’illa. Per això, ofereix el següent cartell:
 La companyia La pera llimonera encetarà el festival amb l’espectacle Rucs, la maledicció del bruixot, una singular història de princeses, bruixots i granotes encantades amanida amb l’humor de l’esbojarrada companyia catalana, que la representarà per primera vegada a les Illes Balears.
El 3 d’agost, la companyia de dansa Mariantònia Oliver oferirà Petita Lula, un espectacle que l’any passat es representà al festival l’Off d’Avinyó en què tres amigues busquen el seu espai i la manera de compartir-ho.
Una setmana més tard, la companyia de teresetes Disset Teatre representarà Les fades de la bella dorment, un espectacle que va merèixer el premi FETEN 2011 al millor espectacle de teresetes, el més prestigiós de l’Estat pel que fa a teatre per a joves. En ell, uns personatges fets de fils i rodets teixeixen i desteixeixen la història de la bella dorment com mai ens l’han contat.
El cap de setmana del 17 i el 18 d’agost serà el torn del Circ Bover, amb el seu nou espectacle Circ Transhumant; i la cirereta la posaran Spaghetti i el professor sorpreses, en una tarda d’animació infantil.
Jaume Gomila, president de Sa Xerxa, Jaume Bauzà, batle de Montuïri i Miquel Sureda, director de La Caixa de Montuïri varen presentar ahir el festival a la sala d’actes de la Casa de la Vila

Etiquetes de comentaris:


El Teatre Sagarra de Santa Coloma presenta una nova programació amb 15 espectacles




22 de juliol de 2013
Laila Nonell

Berto Romero obrirà la temporada dins de la Festa Major d'Estiu

El Teatre Sagarra de Santa Coloma es prepara per a la temporada de tardor amb una programació amb 15 espectacles de diferents estils la comèdia 'T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré' o l'últim espectacle de Berto Romero.

Precisament l'humorista serà l'encarregat d'obrir temporada amb 'Sigue con nosotros', una proposta que s'emmarca en els actes de la Festa Major d'Estiu de la ciutat i que es podrà veure el 31 d'agost i l'1 de setembre.

Però no només es podrà veure teatre al Sagarra, sinó que també la dansa estarà present amb el ballet clàssic de 'Pianisme il·lustrat' i el tango de 'Calle Vibra', tots dos al setembre.

A l'octubre, el protagonisme serà per al cicle 'La Miquelet presenta', en què la Sala Miquelet proposa quatre espectacles de petit format com el Txékhov 'Sobre els danys del tabac', interpretat pel periodista Xavier Grasset, o l'homenatge a Salvador Espriu 'Flames a la fosca'.

Arribat el novembre, un altre cicle prendrà el teatre colomenc. El 'Sagarra Comedy Club' prepara una autèntica sessió de risoteràpia amb l'humor de Leo Harlem i Dani Delacámara, Toni Moog, Joaquín Reyes i Alberto Boira.

Passat el cicle d'humor, dos últims espectacles tancaran la programació del Sagarra. Alberto San Juan amb 'Autoretrato de un joven capitalista español' el 30 de novembre i Sant Millán amb 'Live!' el 14 de desembre.

Etiquetes de comentaris:


28 de juliol 2013

Simfonia d'emocions al límit




24 de juliol de 2013
Imma Fernández
foto : Andrés de Gabriel

CLAUDIO TOLCACHIR, el creador de l'excel·lent 'La omisión de la familia Coleman', torna amb 'El viento en un violín', una altra «comèdia patètica» sobre uns personatges desemparats i maldestres abocats a l'absurd per amor

Té el do d'emocionar el públic amb les seves «comèdies patètiques». Drames que disparen el riure i després el congelen. Ho va fer amb aquella meravella, La omisión de la familia Coleman, que el va posar al mapa. Claudio Tolca-chir torna amb una altra simfonia de realisme portat a l'extrem: El viento en un violín, presentada al Temporada Alta 2010, que recala al Romea des d'avui fins dissabte. Aquesta vegada, l'autor i director argentí salta a escena amb els seus: la fantàstica troupe de Timbre 4.

«És una història que parla de l'amor en molts sentits», resumeix el dramaturg, que entrellaça dos nuclis familiars. L'amor entre dues noies que busquen el seu fill de forma desesperada i violenta; i el d'una mare disposada a tot pel seu fill, que en aquesta gira encarna Tolcachir. «És un noi perdut, sense interessos, fins que després de ser obligat, a punta de ganivet, a concebre un fill descobreix que desitja ser pare», avança.

Tolcachir encara no ha debutat en la paternitat, però ha portat el seu desig a la ficció. «Invento històries que em commoguin i em diverteixin i que també estan plenes de les meves obsessions i desitjos personals, no de la meva biografia». S'identifica, diu, amb la major part de les incapacitats, malapteses i misèries dels seus personatges. «El teatre és l'ocasió per mirar en un mirall deformat totes les debilitats, extremar-les i fer-les sortir a la llum».

A un pas del que és patètic

A aquest malabarista de les emocions li interessa caminar a «un pas del que resulta patètic», també en la vida real, «on un no sap ben bé com reaccionar davant determinades circumstàncies: si riure o plorar, acostar-se o escapar». El teatre, sosté, té sentit quan aquests sentiments apareixen.

A El viento en un violín afloren també els límits de l'amor, que ell situa en el dolor i el patiment. Dibuixa, una vegada més, uns éssers marginals -«socialment, familiarment o professionalment»- abocats a forçar la realitat «a límits absurds per intentar entrar en el cercle virtuós dels que pertanyen a la societat». Les seves criatures es tornen llavors irracionals, maldestres, violentes, egoistes. «Però tot ho fan per amor a un altre», els defensa el seu pare dramatúrgic, que els condueix a «acceptar ser qui són».

A Tolcachir el sacsegen les ànimes desemparades, incapaces, i per això neixen aquestes famílies desestructurades de les seves obres. «No he escrit mai un personatge exemplar i exitós. M'avorriria. Escriure em permet treure tots els fantasmes, els malsons, i deixar que visquin el que jo prefereixo no viure. Que sentin el que prefereixo no sentir. En els meus personatges em permeto un sense límit que en la vida trio dominar per intentar una certa felicitat».

Crea personatges que l'enamoren i alhora l'irriten, i disfruta complicant-los l'existència. Però no se'n riu. «No treballem mai buscant l'humor. Sabent que les situacions són patètiques o absurdes, les juguem de la manera més honesta i compromesa».

L'obra és també una història sobre la diferència. «No tan sols per elecció sexual, sinó perquè cadascú pugui triar quina família vol crear. I si és feliç, benvingut sigui». La inclusió de dues lesbianes en la trama li va ocasionar a l'Argentina algun inesperat rebuig. «Hi va haver espectadors que es van incomodar quan la peça no té intenció provocadora, és una història d'amor. El més notable és que els provocava més que elles poguessin besar-se que la violació que fan». Tot i així, admet una evolució en la societat. «S'accepten moltes coses abans impensables, tot i que s'ha de treballar per més drets i dignitat».

Etiquetes de comentaris: , ,


La Fira Internacional de Teatre Integratiu tanca la seva vuitena edició a Santa Coloma




publicat per
www.elperiodico.cat
19 de juliol de 2013
L. N. / Santa Coloma de Gramenet

La clausura se celebrarà diumenge al Teatre Sagarra

La Fira Internacional de Teatre Integratiu (FITI) encara aquest cap de setmana la recta final al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. Tres dies en els quals se celebraran les últimes activitats d'un festival que es va posar en marxa el 6 de juliol i que reivindica la igualtat d'oportunitats entre persones amb discapacitat i sense.

La programació de divendres inclou l'espectacle 'El viatge d'un Verdi' que repassa l'àrees d'òpera més destacades de Verdi i el film 'El camino està en ti' al Club Social Gramenet; però també tallers d'expressió i moviment corporal celebrats divendres al matí.

Dissabte, la companyia de Tarragona Al Trot Teatre pujarà a l'escenari del Sagarra amb 'La fi del Món' que interpel·la l'espectador per plantejar-li què faria si quedessin 45 minuts per a la fi del món.

Diumenge es tancarà el FITI amb el teatre familiar del Dolfins i 'L'última pirueta' de la companyia Diversitat Teatrel de Barcelona. Després d'aquests espectacles, a la vuit del vespre, se celebrarà un teatre fòrum, en què es planteja una situació de crisi en una família en què la filla petita pateix una malaltia mental i l'àvia té alzheimer.

La clausura se celebrarà al mateix Teatre Sagarra que ha acollit els espectacles de la fira amb una festa final al ritme d'Units pel Gospel sota la direcció de Laura Flores.

Etiquetes de comentaris:


27 de juliol 2013

Teatre de Festa Major (I)




www.totmataro.cat
24 de juliol de 2013
Comas Soler

Sala Cabanyes ha parat 'La ratera' al Monumental

Després de l'encert que va suposar fa un any portar 'El Mikado' al Monumental i fer-lo entrar en el programa de Les Santes, dissabte passat Sala Cabanyes va repetir la jugada amb 'La ratera' d'Agatha Christie, un dels muntatges d'èxit que ha produït aquesta temporada.

Tot i que pot semblar que no té massa importància això que la gent del Centre Catòlic vagi a fer un bolo uns centenars de metres Riera amunt, el cert és que l'operació és una bona pensada perquè ofereix un marc oportú de projecció pública a un producte de la Sala, obre la possibilitat d'arribar a un públic diferent del que li és habitual i, pel que fa al contingut teatral de la Festa Major, li aporta com a mínim un element de coherència. Que bona falta li fa.

Un títol que ve de lluny
Hi ha qui diu que 'The Mousetrap' (la ratera) seria igualment un títol mític del teatre britànic encara que Agatha Christie no hagués creat mai aquesta famosa obra d'intriga. La raó és que tres segles i mig abans, quan ni més ni menys que William Shakespeare va escriure 'Hamlet', va fer servir el nom de 'La ratera' en una formidable escena de teatre dintre el teatre, per titular la representació que el príncep de Dinamarca prepara com un parany per desemmascar Claudi, el rei homicida.

Sigui com sigui, des que Agathe Christie va estrenar-la l'any 1952, 'La ratera' no ha deixat mai de representar-se a Londres i, amb més de 25.000 funcions que se n'han fet en aquesta ciutat al llarg de més de seixanta anys, és segurament la peça més vista de la història.

Context festiu
El desllorigador de l'obra és l'astúcia amb què l'autora dosifica el suspens de l'acció dramàtica. Són vuit persones aïllades per la neu en un hostal situat enmig del camp, que es veuen embolicades en un crim. En un ambient enclaustrat, totes resulten implicades per recels i sospites. La qüestió és saber qui és l'assassí, un misteri que es resol amb un cop d'efecte que força un desenllaç inesperat i que permet lligar tots els caps que s'han deixat anar progressivament.

Com ja es va veure a les representacions fetes el mes d'abril a la Sala Cabanyes, la direcció de Toni Grané i d'Enric Lucena és correcta, a l'igual que el treball interpretatiu de tots els membres del repartiment. A la funció de dissabte, potser pel menor rodatge previ, es va notar un cert encarcarament, tant en els moviments escènics com en el ritme de col·locació de les rèpliques. A més, va resultar un xic desaforada la pretensió còmica d'algunes intervencions. En conjunt, però, cap defecte greu si es té en compte el context volgudament complaent d'aquesta reposició de 'La ratera' que pot ser que sigui el millor de l'oferta teatral de Festa Major.      

Etiquetes de comentaris: , , , ,


El burro parlante de Mérida




publicat per
http://cultura.elpais.com
18 de juliol de 2013
Rosana Torres
foto : Rafael Álvarez, 'El Brujo', durante la actuación de 'El asno de oro', en el Teatro Romano de Mérida. / JERO MORALES 

Rafael Álvarez, ‘El Brujo’, dirige y actúa en ‘El asno de oro’, de Lucio Apuleyo
La obra está plagada de aventuras, acción y relatos unos dentro de otros

Rafael Álvarez El Brujo, uno de los grandes actores juglarescos que hay en España, ayer se enfrentó por quinta vez a estrenar en el Teatro Romano de Mérida dentro de su conocido festival de temática grecolatina. Esta vez lo ha hecho a lo grande ya que se ha atrevido a ofrecer el estreno mundial de El asno de oro, de Lucio Apuleyo, autor que junto con Petronio está considerado como uno de los padres de la novela y de hecho, está escrita en torno al año 180 que ahora sube a los escenarios, se considera la primera conservada íntegra.

La simbiosis entre Apuleyo (que parece ser que tomó el nombre de Lucio de su personaje convertido en asno), que pertenecía al grupo de los llamados neosofistas, y El Brujo no puede ser mayor. Ambos son oradores ambulantes, ambos ejercen una personal filosofía y los dos fascinan echando mano de la magia (uno con potingues y otro con trucos escénicos), de las narraciones fantásticas y de su facundia expandida alrededor de aquel, y de este mundo mediterráneo durante años.

La simbiosis entre Apuleyo, que pertenecía al grupo de los llamados neosofistas, y El Brujo no puede ser mayor.
Álvarez cree que no se ha llevado nunca a los escenarios El asno de oro porque es difícil verle el teatro a la novela. “Esta es una novela con una gran cantidad de aventuras, una acción trepidante, con relatos que aparecen unos dentro de otros, como cajas chinas”, dice el actor de esta obra de Lucio Apuleyo que le recuerda, en su estructura, a otras como Las mil y una noches o El manuscrito encontrado en Zaragoza. “El caso es que eso asusta y cuando todo eso hay que limitarlo, solo ves un rompecabezas que es tremendo”. Él sí lo ha llevado a escena ¡y cómo!. Y no es extraño que lo haya hecho, porque El Brujo ve el teatro en función de un estilo muy propio, muy personal e irreproducible que es más narrativo que dramático. El que desarrolló durante cerca de tres horas ante casi tres mil personas que le siguieron con atención, silencios y carcajadas en el Teatro Romano. La noche del estreno sin embargo su personal estilo se volvió algo contra él ya que el espectáculo duró más de lo que tenía previsto el propio actor y director, que se hizo acompañar por tres músicos (Daniel Suárez Sena, Julián Martínez y Javier Alejano) que tienen una importante presencia y que, como si de un espectáculo circense se tratara, seguían con sonidos y repiques los movimientos y gestos de El Brujo.

Como narrador de esta historia no ha escogido un capítulo o historia, como se hace con otras novelas río, tipo El Quijote, sino que ha realizado un resumen desde el principio hasta el final, evitando los pasajes accesorios y tratando de coger la línea directa más esencial. Pero junto a las rocambolescas historias de Lucio, antes de ser y mientras es un hombre dentro del cuerpo de un burro, El Brujo, a modo de juglar contemporáneo, rompe una y mil veces la cuarta pared, hasta el punto de abandonar la orquesta (donde situó la escena en el teatro romano) y mezclarse con el público, y cuela su habituales morcillas, o sus reflexiones personales, que en este caso son continuas y protagonizadas por elementos de absoluta actualidad. Rajoy, sobres, cárceles, Ikea, Punset, Urdangarín, low cost, Sálvame de luxe, Ferrán Adriá y mucha bronca con su caballo de batalla (el IVA cultural) y otros temas que no le cuesta mucho encajar dentro del argumento de El asno de oro, novela en la que Apuleyo relata las muchas corruptelas y los muchos abusos que termina viendo en su vida de burro, ya que poderosos y no tanto, hablan de cualquier cosa delante de él pues su apariencia y su imposibilidad para hablar no dejan entrever en ningún momento que dentro de ese cuadrúpedo vive un ser humano que reflexiona.

Esta es una novela con una gran cantidad de aventuras, una acción trepidante, con relatos que aparecen unos dentro de otros, como cajas chinas
“Imaginemos que Rajoy tuviera un burro así… ¡lo que sabría ese burro! y si pudiera hablar y contarle al juez las historias que ha oído. Pues eso es lo que hace nuestro asno, pero en todo en plan cachondo, sobre todo las costumbres sexuales romanas, pero no hay que olvidar que tiene una parte poética y filosófica”

Es una farsa mitológica antigua y el burro Lucio reflexiona, y mucho, como se pudo ver la noche del estreno en la que no se sabía si era la bestia de carga o el propio Brujo el que concluía que el problema con que se encuentra la sociedad que vivimos no son los jueces o los políticos que se corrompen, sino unos dioses que invierten los valores del mundo, por lo que burro y Brujo concluyen que lo mejor es desterrar a esos dioses.

“Hablamos de un sistema de creencias”, apuntó Álvarez nada más terminar la función, “yo no diría nombres propios, es algo más profundo, la enseñanza que se extrae de esta obra es que, entonces y ahora, vivimos en un sistema de valores compartido, tanto por el que está en la cúspide, como el que está en la base. La corrupción es una cadena de complicidades y permisividad hasta que alguien para y dice tolerancia cero”, y añade pesaroso, “aquí el listo es el que roba, eso está arraigado en la sociedad, es picaresca, y esta obra es una reflexión sobre la picaresca”.

Álvarez no para en elogios hacia Apuleyo y hace especial hincapié en que se destaque que la influencia de su obra es inmensa en la posteridad, sobre todo a partir del Renacimiento. “Desde san Agustín, Marlowe o Milton pasando por Shakespeare, Gracián, Cervantes o Lope de Vega hasta Ionesco y Kafka, o Ruleus, Goya y Rodin, su huella es constante en la creación artística occidental”, sostiene. Lo cierto es que los expertos y especialistas así lo acreditan y los eruditos citan El asno de oro como fuente en muchas importantes obras. “Es El lazarillo puro; aquí lo que ve y experimenta este hombre convertido en burro por una serie de peripecias, es la corrupción del bajo Imperio romano”.

Y sobre el inmenso escenario que recorre permanentemente habla de los abusos que se cometen y, como todo es metáfora, lo hace delante de todo tipo de autoridades que acuden a verle al Teatro Romano. Y cuando ya no tiene público delante añade: “Los que están ahí, en la cumbre, se tocan el jigo porque a ellos no les afecta lo de los astilleros, ni otras cosas…, todo es una falta de conciencia de la responsabilidad de la función pública. Veo que la gente está tan madura que saben que hay que perdonarlos y los mileuristas tienen la gran moral y decencia de perdonar a todos estos que generan sufrimiento, dolor, pérdidas para innumerables personas, la gente está descubriendo que los reyes magos son los padres, pero que esos compran los juguetes con la hucha de los hijos y encima inflan el precio de los regalos…Si el hijo ya no madura después de eso”.

El Brujo también ve la solución: “Que la gente diga basta, pero de verdad, mientras la gente tenga miedo a perder más todavía, seguirán extorsionándonos y presionándonos, a mí me aprieta mi jefe, al jefe el gobierno, al gobierno Europa y a Europa los poderes financieros” y concluye “Si hubiera elecciones y la abstención fuera del 100% , ¿qué haríamos?. Pero como tenemos miedo al caos seguimos tirando y hay que darse cuenta, que como en el Imperio romano los bárbaros van a venir, están ya muy cerca, ¡pues que vengan ya!”.

Etiquetes de comentaris: , , ,


26 de juliol 2013

Paisatge de la memòria




publicat per
23 de juliol de 2013
José Carlos Sorribes

'Yesterday', de la ISRAELIANA JASMIN VARDIMON, és una retrospectiva de 10 anys de la seva companyia i un recorregut per les cicatrius del cos humà amb el pas del temps

Israel és terra de grans coreògrafs i companyies de dansa, com la Batsheva que dirigeix Ohad Naharin; sens dubte la més coneguda. D'Israel també és, encara que establerta a Anglaterra des del 1997 (un any abans de crear la seva companyia), la coreògrafa que tanca el brillant capítol de dansa internacional del Grec. Jasmin Vardimon (1971), que va néixer, va créixer i es va formar en un quibuts, arriba avui i demà al Mercat de les Flors amb Yesterday, una peça retrospectiva estrenada el 2008 amb què va celebrar els 10 anys de la companyia.


«És una obra que recull els millors fragments d'aquests 10 anys amb nou material desenvolupat a partir de la tecnologia, l'animació i el vídeo. I amb el tema d'una meditació al voltant de la memòria», va explicar ahir Jasmine Vardimon.

Mirada a la malaltia

Aquest exercici sobre la memòria abraça tant el cos humà com el de la companyia, en el seu viatge al llarg d'aquesta dècada. Aquest «paisatge del cos» es practica a través d'una exploració per «les cicatrius», va dir Vardimon, que deixa el temps, i no amb un exercici cerebral. «El cos és com una casa de les emocions, els sentiments i la memòria».

En el recorregut de Yesterday també hi ha lloc per a la malaltia, «com una cosa que envaeix el cos», va afirmar la coreògrafa. A Lullaby, un espectacle del 2003, Vardimon va presentar una escena sobre el càncer, que també està en la retrospectiva de Yesterday. «La vaig fer inspirada en Susan Sontag i en el seu llibre La enfermedad y sus metáforas».

En aquest sentit, Vardimon va recordar com ens referim a aquesta malaltia. «S'usa una terminologia pròpia de la guerra per parlar del càncer, amb paraules com invasió, guerra o atac», va detallar. «Quan el càncer el crea el mateix cos, és una explosió interna», va afegir Vardimon, que va explicar també que el públic veurà aquesta reflexió a partir dels moviments dels vuits ballarins i d'una informació textual.

En la coreografia de Yesterday també hi ha, lògicament, moments més plaents i altres amb espai per a l'humor. «Una ballarina, per exemple, fa un mapa del cos i també és agradable el moment del part; en el meu cas ha deixat una empremta fantàstica al meu cos», va comentar una artista que viu durant aquests dos dies el seu debut a Barcelona. Encara que, com va recordar, sí que ha estat dues vegades a Sant Cugat, i en totes dues com a ballarina, cosa que no passa a Yesterday

Etiquetes de comentaris:


Una de las joyas de Sondheim, en el West End




publicat per
http://cultura.elpais.com
16 de juliol de 2013
Marcos Ordóñez
foto : Escena del musical 'Merrily We Roll Along', que se representa en el Harold Pinter Theatre, de Londres / TRISTRAN KENTON


El musical Merrily We Roll Along triunfa en Londres en montaje dirigido por Maria Friedman

 Los críticos londinenses le han puesto palio, alfombra roja y diluvio de estrellitas al revival de Merrily We Roll Along, el clásico de Sondheim & Furth, dirigido por Maria Friedman, que se está representando en el Harold Pinter Theatre. Han escrito que es el mejor musical visto en el West End en años, lustros, décadas. “De esta o cualquier otra era”, llega a decir, hiperbólico, The Independent. Lamento disentir de tan alto coro: venero esa partitura, pero el montaje de Maria Friedman no me ha vuelto loco. Quizás tenía yo una mala tarde, pero me pareció muy inferior a la extraordinaria puesta de Michael Grandage en el Donmar Warehouse, hace 13 años, que los críticos, cosa curiosa, apenas mencionan. Para cerrar ya el Departamento de Comparaciones Odiosas: Maria Friedman ha optado por la versión del revival presentada en Off-Broadway en 1994 y bendecida por Sondheim. El autor manda, faltaría más, pero, ahora que nadie nos oye, yo creo que es mejor la “versión Donmar”, con canciones como The Hills of Tomorrow o Rich and Happy, que aquí han saltado. En fin.

Merrily We Roll Along se basa en la obra del mismo título de Kaufman y Hart (1934). Se estrenó en Broadway en 1981 e, injusticia cósmica, cerró a las dos semanas. Los críticos neoyorquinos dijeron que la estructura era un lío. Tampoco tanto: la historia, desarrollada en nueve escenas, empieza en 1976 y acaba en 1957. Cronología inversa se llama esa figura, y Sondheim & Furth la utilizan, como es habitual, para partirnos el corazón: los adultos amargados del principio fueron jóvenes llenos de esperanza, etcétera. Mary Flynn (Jenna Russell) quería ser escritora y ha acabado, colmo de la abyección, siendo crítica teatral y alcohólica, que a ojos de Furth parece que va junto. De Charley Kringas (Damian Humbley) solo nos dicen que era un letrista brillante y acabó siendo un resentido cósmico. Pregunta: ¿quién tiene la culpa de todo? Respuesta: Franklin Shepard (Mark Umbers), el líder del trío, compositor lleno de talento que abandonó a esposas y amigos y vendió su alma al vil metal de Hollywood. ¿Y no cabe la remota posibilidad, señores del jurado, de que Mary y Charley se hayan labrado una buena parte de sus propias ruinas? Pues va a ser que no.

Maria Friedman ha optado por la versión del ‘revival’ presentada en ‘Off-Broadway’ en 1994 y bendecida por Sondheim
La “versión Donmar”, que empezaba y acababa con la misma escena, permitía especular con la posibilidad (muy a lo Company, primera colaboración de Sondheim & Furth) de que todo fuera un viaje mental de Franklin, y ya sabemos que el onirismo de madrugada propende al autozurriagazo y al agrandamiento de maldades. La “versión 1994” put the blame on Frank y punto pelota. ¡Difíciles mimbres para que los personajes te apasionen! Y cuando comienzan a gustarte —o sea, de jovencitos— la obra se acaba: mal negocio. ¿Qué es, pues, lo que te atrapa y te obnubila de Merrily? La prodigiosa partitura, que se adapta como un guante de seda al espíritu (y la forma) del relato: las líneas melódicas y los estribillos se esfuman, cambian y reemergen, creando una atmósfera de circularidad, de continuo temporal. Para mi gusto llega más lejos que el texto, con superior eficacia narrativa. Ejemplo: la hermosísima balada Not A Day Goes By. La primera vez la escuchamos, desoladora, en boca de Beth, que acaba de ser abandonada por Franklin; la segunda, seis años antes, en la noche de bodas de ambos. Empieza como un dúo, en el que Franklin y Beth se juran amor eterno, pero, sorpresa, pronto se transforma en trío: también la canta Mary, desde su habitación solitaria, porque Beth va a casarse con el hombre al que ella ama en secreto. Una misma canción, dos tonos, dos tiempos, tres vínculos. ¿Se puede contar más con menos? Bueno, para eso se inventó el musical y para eso Jehovah puso en la tierra al señor Sondheim.

Maria Friedman, que había interpretado el papel de Mary en su estreno británico (Leicester Haymarket, 1992), ha debutado aquí como directora.

La partitura es prodigiosa, se adapta como un guante de seda al espíritu y la forma del relato
¿Qué es lo que no me ha gustado de su montaje? La considerable fealdad de la escenografía y el vestuario, firmados por Soutra Gilmour. Se diría que los decorados fueron concebidos para una gira por provincias baratita, y los personajes parecen vivir en una eterna fiesta de disfraces con premio al traje más atroz. Al principio te dices: “De acuerdo, los setenta alcanzaron la cima del horror indumentario” (y el trofeo se lo lleva la pobre Jenna Russell, que como la Mary del futuro parece Mama Cass Elliott poseída por Pauline Kael), pero es que la fiesta beatnik de la segunda parte todavía da más grima, y la escena de Modern Husbands, el musical con el que se dan a conocer Shepard & Kringas (y que culmina con un It’s a Hit algo gritado) hace pensar en una parodia en clave burlesque de Un americano en París. Tratemos de olvidar todo eso, aunque no será fácil, y vayamos a lo bueno. Jenna Russell, a la que había aplaudido como Sarah Brown en Guys & Dolls y Dot en Sunday in the Park with George, borda Old Friends, Like It Was y, por supuesto, Not a Day Goes By, donde también se luce Clare Foster (Beth). Hubo merecidas ovaciones para Damian Humbley por su estupenda interpretación de la endiablada Franklin Shepard Inc, con la que Sondheim tal vez quiso homenajear a Frank Loesser. Josefina Gabrielle (Gussie, la segunda esposa de Franklin) está muy bien en Growing Up, que canta en solitario y a dúo con Mark Umbers, un Shepard atractivo y seductor, con muy bonita voz. Mi tema favorito de la segunda parte (y casi diría que de todo el musical) es Good Thing Going, esa maravilla casi en clave de bossa donde vuelven a lucirse Humbley y Umbers. Me sobra un poco Bobby and Jackie and Jack, que da muy bien la época pero parece un Cole Porter menor. Los tres protagonistas están muy bien en la escena final, en la azotea de la Calle 110, esperando a que pase el Sputnik: aunque no te acabes de creer que sean adolescentes, el momento tiene tanta belleza y la canción —Our Time— es tan redonda que una legitimísima lágrima está servida. Muy bien la orquesta: nueve músicos (en foso, cosa inusual) dirigidos por Catherine Jayes, una veterana de Cheek by Jowl, que consiguen un sonido claro, poderoso y con swing. Y parece, por cierto, que la producción viajará a Broadway el próximo otoño.

Merrily We Roll Along. De Stephen Sondheim y George Furth. Directora: Maria Friedman. Intérpretes: Damian Humbley, Jenna Russell y Mark Umbers. Harold Pinter Theatre. Londres. Hasta el 27 de julio.

Etiquetes de comentaris: , ,


25 de juliol 2013

XV Certamen de Teatro Mínimo “RAFAEL GUERRERO” 2013, Chiclana de la Frontera, Cádiz.





La Asociación Cultural TAETRO en colaboración con el Ayuntamiento de Chiclana de la Frontera convoca el XV Certamen de Teatro Mínimo “Rafael Guerrero”.

Obras de “teatro mínimo“ de alrededor de 10 minutos estimados de representación como máximo, equivalente a 6 u 8 folios a doble espacio, a una sola cara (Letra time roman cuerpo 12). El tema será libre, en lengua española y las obras, inéditas, no estrenadas ni premiadas.

Podrá participar cualquier autor –a excepción de los miembros de TAETRO- con un número máximo de dos obras. Su inclusión en el Certamen supone a efectos legales el conocimiento y aceptación del contenido íntegro de las Bases.

El plazo de entrega de los originales finalizará el 30 de noviembre de 2013.

Las obras se presentarán por triplicado, con seudónimo, obligatoriamente con título y sin firmar. En un sobre aparte, con el mismo lema, seudónimo o título, se incluirá la siguiente información: fotocopia de DNI, dirección completa, email, versión digital en formato PDF de la obra y teléfono de contacto. Los datos son imprescindibles para poder participar en el certamen.

Las obras concursantes se deberán enviar a la atención de
Milagros Rivas Fondevila
C/Ciudad Jardín nº 7 1º C,
11130 Chiclana de la Frontera
(CÁDIZ).

Teléfono de contacto 956 947 090 / 610 703 533

Los premios consistirán en la publicación de las obras y la representación de aquellas piezas que TAETRO considere idóneas. Los autores premiados ceden a TAETRO en exclusiva los derechos de publicación de la primera edición, el estreno de la obra y su difusión.

Los trabajos no premiados serán devueltos a los autores que así lo soliciten por escrito o se personen para recogerlos en el plazo de 30 días naturales después de producirse el fallo. Los originales no reclamados pasarán a los archivos de TAETRO.

TAETRO se reserva el derecho de adaptar libremente el montaje de las obras premiadas.

Más información:
Milagros Rivas Fondevila
C/Ciudad Jardín nº 7 1º C,
11130 Chiclana de la Frontera
(CÁDIZ).

Teléfono de contacto 956 947 090 / 610 703 533

Etiquetes de comentaris: ,


El públic ja pot decidir quina obra inaugurarà la temporada que ve del Mercat




publicat per
12 de juliol de 2013
Marta Cervera

A partir d'aquest divendres i fins al 24 de juliol EL PERIÓDICO facilita la participació en un interessant experiment
Divendres, 12 de juliol del 2013 - 17:56h. Imprimir Enviar aquesta notícia Augmentar/ Reduir text   Vots:+1votar a favor-1votar en contraComentaris(2)

Com ja va anunciar EL PERIÓDICO, la participació del públic serà crucial en l'obertura de temporada del Mercat de les Flors. En aquesta ocasió no es tracta de poder participar-hi ballant, un experiment que es va fer amb èxit fa dos anys, sinó que consisteix a triar l'espectacle inaugural de la temporada 2013-14 el dia 26 de setembre.

La pàgina web del Mercat ofereix 23 vídeos dels espectacles de companyies catalanes que el públic pot veure i valorar. Es podrà votar un màxim de cinc espectacles, ja que el Mercat contempla la possibilitat d'estrenar diverses propostes entre els dies 26 i 29 de setembre. La llista de propostes ha estat confeccionada per un grup de programadors i productors internacionals, que han pogut veure aquests dies amb motiu de l'International Performing Arts Meeting (IPAM) organitzat en paral·lel amb el Festival Grec.

A partir d'avui fins al 24 de juliol els amants de la dansa podran sentir-se com si fossin Cesc Casadesús, director artístic del Mercat, i decidir què programar en funció dels seus gustos. Participar és molt senzill i EL PERIÓDICO encara ho posa més fàcil a través del link http://bit.ly/1dlRbEB
PREMI A LA PARTICIPACIÓ
Entre els participants se sortejarà un abonament per a dues persones per veure gratis tots els espectacles de la inauguració, que serà del 26 al 29 de setembre, i una subscripció mensual a la versió digital d'EL PERIÓDICO.

Entre les coreografies de molts estils, des de creacions de coreògrafs coneguts com Thomas Noone fins a companyies emergents com Impas Dansa i de Laura Vilà. El públic té l'última paraula o, més ben dit, l'últim clic.

Etiquetes de comentaris:


24 de juliol 2013

Comença el Ple de Riure




publicat per
http://diarimaresme.com
23 de juliol de 2013

Aquest dimarts 23 de juliol ha començat el Festival Internacional de Teatre Còmic Ple de Riure, que se celebrarà fins el dia 27 al Masnou. El pallasso Pep Callau ha estat l’encarregat de presentar la dissetena edició del Festival amb el mercat ambulant setmanal i la tradicional cercavila pel Mercat Municipal. El programa d’enguany combinarà actuacions de circ, màgia i espectacles còmics, entre els quals destaquen el de Berto Romero – amb les entrades ja exhaurides – i el de Leo Bassi, encarregat de tancar el Festival. Segons el regidor de Cultura, Jaume Oliveras, el cartell d’aquesta edició és “una proposta ajustada al moment que vivim però que continua apostant per la cultura i les arts escèniques”.

Com és habitual, la major part dels espectacles es realitzaran a la vela de circ instal·lada a la platja d’Ocata, un dels emblemes del Ple de Riure, que enguany canvia de colors. Així mateix, carrers i places del poble acolliran diverses actuacions i seran protagonistes de la novetat principal del Festival: el primer Concurs d’Aparadors Plens de Riure. Adreçada als comerços i restauradors del Masnou, aquesta proposta pretén incrementar la participació ciutadana en un festival que, segons Oliveras, “forma part de la identitat del Masnou”.

Més informació: plederiure.cat

Etiquetes de comentaris:


El musical 'Los Miserables' llega a Las Palmas de Gran Canaria




publicat per
19 de juliol de 2013

Las entradas salen a la venta el viernes, día 19. Se representará en el Teatro Pérez Galdós del 10 de enero al 2 de febrero

Stage Entertainment, responsable de éxitos como “El Rey León”, “La Bella y la Bestia”, “Cabaret” o “Mamma Mia!”, y la Fundación Auditorio y Teatro de Las Palmas de Gran Canaria anuncian la vuelta del emblemático y aclamado musical  LOS MISERABLES, que visitará los principales espacios escénicos de nuestro país.

El Teatro Pérez Galdós abrirá el próximo 10 de enero sus puertas a una de las producciones de mayor interés y reconocimiento, que ha marcado un hito en la historia del género musical en nuestro país y que lleva más de 28 años en cartel haciendo historia.

Esta producción, la misma que  pudo verse en Madrid sólo por temporada limitada, se estrenara este año en otras ciudades como Seúl, Tokio, y Toronto y en 2014 lo hará también en Broadway.

La música en esta obra es de vital importancia y  la partitura creada por Schönberg y Boublil se ha convertido en parte de la memoria musical de millones de personas que han disfrutado con este musical y que han hecho de temas como “Soñé una vida”, “Un día más” o “Sálvalo” grandes himnos. Ha sido reconocida con dos premios Tony (mejor música/partitura y mejor libreto), dos Grammy, dos premios Victoire de la Musique y un premio Molière. A lo largo de estos 27 años no ha dejado de ser protagonista y referencia para cualquier aficionado y amante del género musical.
El fenómeno ha traspasado también a la gran pantalla, estrenando recientemente una nueva versión cinematográfica del musical, que ha recaudado hasta la fecha más de 410.000.000 de dólares en todo el mundo y que sólo en España ha sido vista por más 1.300.000 espectadores. La película fue galardonada con algunos de los premios internacionales más prestigiosos como 3 Oscar, 3 Globos de Oro y 4 Premios BAFTA.

Las entradas para Las Palmas de Gran Canaria salen a la venta este viernes, día 19 de julio, en el teléfono 902 888 788, en las Taquillas del Teatro Pérez Galdós y el Auditorio Alfredo Kraus  y en Internet a través de entradas.com.


23 de juliol 2013

El Teatre de Bescanó obre la campanya ‘Tria el preu'




publicat per
http://www.elpuntavui.cat
17 de juliol de 2013
Xavier Castillón

Les entrades de la nova temporada es venen a 6 euros al juliol, a 8 euros a l'agost i a 10 euros fins al 15 de setembre
El descompte arriba al 60%

Després de la famosa campanya de les pastanagues contra el 21% d'IVA i “per la salut de la cultura”, el Teatre de Bescanó continua apostant per solucions imaginatives perquè, a pesar de tot, la gent continuï anant al teatre i “pugui gaudir de la programació sense que el cost de l'entrada sigui una excusa per a no accedir a la cultura”. La manera? Abaixar el cost de les entrades de la nova temporada fins a un 60% a aquells que les comprin aquest estiu. Però el preu de les entrades anticipades variarà en funció del mes en què es comprin. El lema de la campanya és Tria el preu.
Pel que fa als espectacles per al públic adult, les entrades costen 6 euros si es compren al juliol, 8 euros a l'agost, i, al setembre, fins al dia 15, tindran un preu de 10 euros. A partir del 15 de setembre, les entrades costaran 16 euros (taquilla) i 14 euros (anticipada). Els espectacles de la campanya són l'estrena de Paradís!, de Divinas, el 28 de setembre; Manifestació, d'Albert Pla, el 4 d'octubre; Capri, de Joan Pera, el 12 d'octubre; Smiley, de Guillem Clua, amb Albert Triola i Rubén de Eguía, el 18 d'octubre; Cosmètica de l'enemic, de Magda Puyo, amb Lluís Solé i Xavier Ripoll, el 16 de novembre, i El Rei Borni, de Marc Crehuet, el 29 de novembre.
Respecte als espectacles infantils, els preus seran de 2 euros al juliol, de 3 a l'agost i de 4 fins al 15 de setembre. Després costaran 8 i 6 euros. Són Les trifulgues dels germans Garapinyada, de Teatre Mòbil i Marcel Gros, el 6 d'octubre, i Aladdí, d'El Fantàstic Hardy Freenkel, el dia 1 de desembre. En el cas d'Els Pastorets d'Alba Nova, l'escalada de preus a l'estiu és de 5, 6 i 7 euros, segons el mes.
També s'ha previst fins al 15 de setembre un descompte d'1 euro, corresponent a les despeses de gestió, a les entrades dels espectacles musicals. A la tardor actuaran al teatre Daniel Higiénico, Guillem Roma & Camping Band Orchestra, Jorge Voss (I de sobte... Joan Manuel Serrat), La Selvatana, Acousters i Neus Mar.

Etiquetes de comentaris:


Avui comença Ple de Riure


Etiquetes de comentaris:


La magia del musical




publicat per
17 de juliol de 2013
Juanjo Oliva
foto : Gonzalo Campos y Lucía García ofrecerán el concierto en el Teatro Auditorio del Revellín.


Gonzalo Campos y Lucía García, del Grupo Amorevo de Madrid, presentan una espectáculo original, ideado por ellos, en el que la diversión y la ilusión están garantizadas.
La afinidad entre ambos es evidente. Una complicidad que ya trasladaron al escenario con papeles protagonistas en musicales como La Sirenita, con el Grupo de Teatro Amorevo, en Madrid. Gonzalo Campos y Lucía García, ceutí y madrileña respectivamente, desplegarán sus facultades el día 30 en un concierto con espíritu solidario, puesto que es benéfico y la recaudación se destinará a Cáritas.
La pareja artística presenta el espectáculo titulado De nuestro mundo, una actuación original, ideada por ellos mismos y en el que la diversión y la magia están aseguradas. “Queremos acercar el significado del teatro musical a los ceutíes”, explica Campos, quien próximamente se traslada a Londres donde continuará su formación en el American Musical Theatre Academy. Tras concluir la Licenciatura de Traducción e Interpretación en Madrid, el actor se decantó por las tablas. Por su parte, García estudia en la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, en el itinerario especializado en Música.
La relación entre ambos surgió en el grupo amateur perteneciente a la obra salesiana. “En Amorevo nos encargamos de la traducción del libreto porque interpretamos obras inéditas en España; preparamos los coros, los decorados y los distintos arreglos”, expone la cantante, quien se declara enamorada de la ciudad. “Hemos coincidido en El baile de los vampiros, musical inspirado en la película de Roman Polanski, o en Sister Act, donde Whoopi Goldberg interpreta a una monja”, recuerda Campos.
En el espectáculo que desplegarán en el Teatro Auditorio del Revellín relatan sus historia desde sus primeros pasos en el Arte Dramático. “Repasaremos canciones que han marcado momentos muy especiales; también habrá espacio para canciones del universo Disney y temas actuales de artistas como Adele o de grupos míticos como Mecano”, enumera García.
Entre los musicales en los que algún día les gustaría participar se encuentran Cantando bajo la lluvia, Ghost y Wicked. “Mi sueño es que Gonzalo y yo nos volvamos a encontrar en un escenario después de la oportunidad que nos brindan en Ceuta”, confiesa la vocalista. “Nos gustaría dedicarnos profesionalmente a la interpretación pero, ante todo, queremos ser felices y continuar pasándolo tan bien cuando cantamos”, indica el intérprete, quien asegura que estaría encantado de participar en Los Miserables “aunque sea como un barril del decorado”, bromea el ceutí.
Campos recuerda que su vocación ya surgió mientras vivió en Ceuta y asistió a clases de expresión corporal con Cristina Gil y Olga Martí. También asistió al Centro Dramático durante un año bajo la batuta de Manuel Merlo.
Los artistas agradecieron el patrocinio de Rotary Club y la colaboración de la Ciudad Autónoma y la empresa Tecnocontrol. Además, animaron a los ciudadanos a acudir al Teatro Auditorio del Revellín para disfrutar de una velada inolvidable. Ahora solo queda... ¡Que comience el espectáculo!

Los datos

Día 30
A las 21.00 horas. El próximo martes día 30 a las 21:00 se celebrará este concierto patrocinado por Rotary Club de Ceuta y con la colaboración de la Consejería de Educación, Cultura y Mujer de la Ciudad Autónoma; y la empresa Tecnocontrol Servicios S.L.
3 euros
La recaudación, destinada a Cáritas. Los fines del evento son íntegramente para ayuda social y están dirigidos a Cáritas. Las entradas tienen un precio de tres euros y tanto los artistas como la organización invitan a los ceutíes a sumarse a esta acción solidaria.
Revellín
En el Teatro Auditorio. Este evento musical tendrá lugar en el Teatro Auditorio del Revellin.
Venta
Entradas disponibles. Los interesados pueden adquirir las entradas en Cáritas o en Perfumerías Roma de Cervantes, 6 y/o Real, 6. También están disponibles entradas de Fila 0, para quien quiera colaborar con la obra social pero no pueda asistir a la actuación.

Etiquetes de comentaris: , ,


22 de juliol 2013

‘T'estimo, ets perfecte...' arriba a la Porta Ferrada




publicat per
http://www.elpuntavui.cat
20 de juliol de 2013
foto : David Ruano

El musical T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, un dels últims grans èxits del teatre català, arriba avui al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu, on es podrà veure a l'Espai Port (22.30 h, 25 i 18 euros). Dijous, T'estimo... va ser ovacionada pel públic, que va exhaurir les entrades al Teatre Municipal de Girona, dins del cicle Escènit. El cicle gironí també ha inclòs aquesta setmana La flauta màgica de Dei Furbi i Enchanté de Las Divinas, amb força èxit.

Etiquetes de comentaris: ,


Funciones solidarias de teatro del Grupo de teatro Santiago Rusiñol para ONGs




publicat per
17 de juliol de 2013

El Grupo de teatro Santiago Rusiñol del Círculo catalán de Madrid ofrece funciones solidarias de teatro para la captación de fondos para ONGs a las que se entregan todos los beneficios que se obtienen.
El Grupo tiene preparados varios montajes que puedes ver en el sitio web. El Círculo catalán dispone de un teatro de 182 localidades en la plaza de España nº 6 de Madrid para las funciones.
En el pasado curso han realizado 9 funciones para las siguientes ONG: Asociación Dar Es Salaam, Asociación Inaequo, Asociación Española del Síndrome de Hemiplejia Alternante, Fundación Acrescere, Fundación Catalina Hoffmann, Fundación Agua de Coco, Fundación Síndrome 5P, Naya Nagar, y Cooper-Acción.
Están programando las funciones solidarias de teatro de septiembre a diciembre de 2013, los interesados pueden ponerse en contacto con el grupo en el correo electrónico GrupoDeTeatroSantiagoRusinol@gmail.com.

Etiquetes de comentaris:


21 de juliol 2013

ELS PASTORETS DE BESCANO




DATA28/12/2013
HORA21:00h
PREUAnticipada: 9€
Taquilla: 11€
Amics del Teatre: 8€
PREU JULIOL: 6€
SINOPSI
ELS PASTORETS 2013
Per nadal farà 4 anys que  la cia. Alba Nova posa en escena  els Pastorets al vostre teatre. Un any més ho volen compartir amb tots vosaltres!!! Els àngels aniran en patinets? Els dimonis ballaran hip-hop? ... Res de tot això. No si val a dir que ja els heu vist per què aquest any ho canviem tot!!!Tenim ganes de passar el Nadal amb tots vosaltres i us esperem amb uns Pastorets divertits, sorprenents i evidentment fets pels de “ casa”

Etiquetes de comentaris: , , ,


La Fira del Circ de La Bisbal d'Empordà programa setanta espectacles




La cita reunirà fins diumenge a companyies espanyoles i internacionals amb el repte de superar els 35.000 assistents de l'any passat
publicat per
19 de juliol de 2013
EFE La Bisbal

'Hotot', un dels espectacles de la Fira del Circ de la Bisbal de l'Empordà
La Fira del Circ al carrer de La Bisbal d'Empordà, que va ser Premi Nacional de Cultura l'any passat, inicia aquest divendres el seu 18 edició amb un cartell en el qual hi ha programats setanta espectacles, segons ha confirmat l'organització.

La cita, que es prolongarà fins a diumenge que ve dia 21, reunirà a companyies espanyoles i internacionals amb el repte de superar els 35.000 assistents de l'any passat. Entre els espectacles destacats figura 'Hotot', de la companyia Cascai Teatre o 'L'enreixat de Sifó', mentre que en el pla internacional sobresurt el britànic Andy Snatch, considerat un dels millors malabaristes d'Europa.

El duo Tobarich de Xile actuarà també a La Bisbal d'Empordà, així com Rasoterra de França o el Circ Pitanga greco-suís, que posarà en escena el seu 'Rêves d'été'. Set espectacles itinerants recorreran els bars d'aquest municipi de l'Empordà, que acollirà també un concurs de fotografies sobre la Fira del Circ.

Etiquetes de comentaris: ,


17 Certamen Nacional de Teatro Aficionado “Villa de Mora”, Toledo.




publicat per
17 de juliol de 2013

Se convoca el 17 Certamen Nacional de Teatro Aficionado “Villa de Mora”al que se podrán presentar todos  los Grupos de Teatro Aficionado del territorio español.

La realización del Certamen tendrá lugar en Mora, en los meses de Octubre y Noviembre,  durante los fines de semana y en una sola sesión.

Para participar en el Certamen, es necesario remitir la siguiente documentación indicada en las BASES a:
Compañía de teatro ATENEA
C/ Castillo, 57
45400 – Mora (Toledo)
Tfnos: 660 53 10 97 – 686 87 08 29

El plazo de presentación de la documentación quedará cerrado el 31 de Agosto de 2013.

Se elegirán un total de 6  participantes y 3 grupos reserva.

Todas las obras deberán ser representadas en castellano.

Las representaciones tendrán lugar en el Teatro Principal de Mora

Un jurado, designado por la Comisión organizadora concederá los premios establecidos  para este Certamen que son:
1º Premio: 2000 €.
2º Premio: 1500 €.
3º Premio: 1200 €.
Premio a la mejor Dirección.
Premio a la mejor Escenografía.
Premio al mejor actor y actriz principal.
Premio al mejor actor y actriz de reparto.
Premio al mejor Maquillaje.
Premio especial del Público.
La Comisión organizadora abonará a cada grupo seleccionado y no premiado un accésit  de 900 €.

Todos los grupos seleccionados deberán estar representados por al menos uno de sus  miembros en el Acto de Clausura y Entrega de Premios.

La gestión y pago de los derechos de autor de la SGAE correrán a cargo de cada grupo  seleccionado, no haciéndose responsable la organización de su incumplimiento.

Etiquetes de comentaris:


20 de juliol 2013

Escenaris per a totes les edats




publicat per
www.ara.cat
20 de juliol de 2013
Paloma Arenós
foto : Pere Virgili

MiniGrec: teatre per als més petits

Escenaris per a totes les edats MiniGrec: teatre per als més petits
Aquest juliol, Barcelona té, més que mai, escenaris per a totes les edats. Als molts atractius turístics i culturals que la ciutat ofereix, aquest mes se n'hi ha afegit un. Per primer cop en la seva dilatada història, el festival Grec de Barcelona ha incorporat el MiniGrec, una filial que ofereix 13 espectacles destinats a públic familiar i repartits per diferents teatres: Almeria, Guasch, Jove Teatre Regina, Tantarantana, Àtrium, Mercat de les Flors, Poliorama i La Puntual.

Els organitzadors han apostat per companyies catalanes -ho són totes menys l'anglès Rod Burnett i les marionetes The Punch & Judy Show- i per la varietat dels gèneres, ja que hi ha titelles, dansa, circ, musical i teatre, tant clàssic com més innovador.

Per què neix ara el MiniGrec? El seu codirector Lluís Juanet explica que "és una vella reivindicació del sector del teatre infantil i familiar". "Fa un parell de temporades -afegeix- des de Viu el Teatre i Teatre Obligatori vam impulsar el MiniBarcelona, un festival de teatre infantil que va anar força bé. Donats els resultats, vam proposar al director del Grec, Ramon Simó, incorporar-lo a l'edició d'enguany i ho va acollir amb molta il·lusió i empenta. El MiniGrec s'ha fet sense dotació econòmica, anem a taquillatge, però ja és un èxit que haguem arribat aquí".

Els vuit teatres barcelonins que habitualment ofereixen programació familiar s'han implicat a fons perquè tot rutlli. "Quan parlem de públic infantil -raona Juanet- molts diuen que és el públic del futur. No ho dubto. Però s'ha de treballar amb molta qualitat i exigència per consolidar el públic d'avui. Els nens són un públic sincer. Si no els agrada, donaran la tabarra als pares per marxar. Ara, si queden enganxats és molt gratificant com s'impliquen".

El MiniGrec compta amb tres estrenes, una de les quals és Perduts a la Viquipèdia , d'Anna Manso i Teresa Pombo, que s'ha pogut veure al Mercat de les Flors. L'obra explica l'aventura de dos estudiants d'11 anys, l'Ada i en Jaume (interpretats pels nens Jana Roa i Víctor Ortega), que tenen molt poques ganes de fer el treball que els ha encarregat la mestra sobre un científic que escullin. L'ordinador cau a terra i de dins en surt el mateix Albert Einstein perseguint el Neutrí, una petita partícula elemental que se'ls endú a l'interior de la Viquipèdia. Allà hi coneixeran el matrimoni Curie, Narcís Monturiol, Leonardo Da Vinci, Watt, Faraday i molts altres que els ajuden a tornar a casa aplicant el mètode científic. A més dels nens, l'espectacle està protagonitzat pels actors Ricard Farré i Arnau Puig i compta amb la col·laboració de Lloll Bertran, Santi Ibàñez i Josep Minguell.

Estrena doble

La peça ha estat una estrena al MiniGrec i també una estrena com a autora teatral per a l'escriptora, guionista, articulista i blogaire Anna Manso. Va ser un repte compartit. "El teatre sempre m'ha fet molt respecte i sense l'empenta i l'energia de la Teresa Pombo, la directora, no sé si m'hi hauria atrevit. El projecte parteix d'ella, de les seves ganes de fer un espectacle per a públic familiar que parlés de ciència i de fer-ho amb el màxim de professionalitat. Totes dues compartim escola dels fills i xerrant, xerrant, vam adonar-nos que compartíem moltes més coses. Les més importants: un respecte absolut pel públic menor d'edat i un sentit de l'humor molt pròxim", apunta. Perduts a la Viquipèdia és una bona excusa per apropar la ciència als nens. "És l'excusa i el repte. Generar curiositat, ganes de saber-ne més".

Oferta variada

A Manso la sorprèn per què s'ha trigat tant a muntar el MiniGrec, quan hi ha un públic

Etiquetes de comentaris: ,


19 de juliol 2013

FiraTàrrega participa en el Fringe13 de Madrid




Gràcies a l'acord entre la Fira i el festival, les companyies Fundació Collado-Van Hoestenberghe, Joan Català, Teatro de Cerca i Insectotròpics seran presents al Fringe 13 abans d'actuar a FiraTàrrega 2013, al setembre. Frigne 13 és un festival especialitzat en propostes escèniques i musicals arriscades que enguany tindrà lloc del 5 al 27 de juliol al centre de creació contemporània Matadero de Madrid.

En la seva determinació per consolidar-se com a territori creatiu més enllà dels dies i l'espai físic de la Fira, FiraTàrrega ha tancat un acord amb Fringe13 que permet donar més visibilitat a algunes de les companyies que formen part del Programa de Suport a la Creació. Per primera vegada, quatre de les companyies incloses en aquesta iniciativa i que es podran veure del 5 al 8 de setembre a Tàrrega participaran també al Fringe 2013 entre el 18 i el 21 de juliol -el festival, però, tindrà lloc del 5 al 27 de juliol- a les instal·lacions Matadero de Madrid. Com a conseqüència d'aquesta col·laboració, el proper dijous 18 de juliol Jordi Duran, director artístic de FiraTàrrega, farà una presentació de la programació de la Fira a La Cantina del Matadero de Madrid, a les 18:30 hores (entrada gratuïta fins a esgotar l'aforament).

Les companyies convidades a Fringe13 que formen part del Programa de Suport a la Creació són la Fundació Collado-Van Hoestenberghe, amb l'espectacle De milagros y maravillas; Que vaya bonito, de Teatro de Cerca -companyia que ja va participar en l'edició passada de FiraTàrrega-; Pelat, de Joan Català; i La Caperucita Galáctica, d'Insectotròpics, espectacle que es va estrenar l'any passat a la Fira. Aquests espectacles es podran veure a Madrid en el marc d'un certamen que es caracteritza pel caràcter arriscat i alternatiu de la seva programació, per la presència de gèneres diversos i per l'especial atenció a la dramatúrgia site-specific. L'acord amb Fringe13 és una bona mostra del que FiraTàrrega és avui dia: un referent del teatre de carrer i de l'atreviment creatiu que aposta per la transversalitat dels seus espectacles i la diversitat de gèneres en la seva programació.

Propostes avantguardistes
La Fundació Collado-Van Hoestenberghe actuarà els dies 18 i 19 de juliol a les 20 hores. De milagros y maravillas és una creació de Barbara Van Hoestenberghe i Ernesto Collado, amb la col·laboració de Jordi Bover, que la pròpia companyia defineix com a Confèrencia optimista. "Les conferències, en la seva majoria, estan fetes per divulgar una teoria o una idea. Els conferenciants volen convèncer. El nostre, no. Cada nit ens deixa sorpresos per noves meravelles. Aquesta conferència, que hauria de donar-nos respostes, ens proposa noves preguntes. El nostre "conferenciant", enlloc de mostrar la força de les seves idees, acaba celebrant les seves contradiccions. És per això que resulta autènticament optimista. En definitiva, és un inventari (paraula que ve d'"inventar"?) de coses bones. Autèntics miracles i meravelles en temps de mediocritat i prediccions funestes."

Els dies 18, 19 i 20 de juliol Teatro de Cerca oferirà Que vaya bonito sota la direcció de Jorge-Yamam Serrano. Emmarcada en una festa de comiat per amics i familiars en un terrat. Enlloc de representar-se en un teatre, en un ambient fictici, l'obra transcorre en un terrat de veritat. El públic serà part de la festa (els convidats) i compartirà escenari amb els protagonistes. Hi haurà beguda, música... (Premi Moritz 2012 de FiraTàrrega).

La companyia Insectotròpics i el seu espectacle multidisciplinari La Caperucita Galáctica es podran veure els dies 19 i 20 de juliol. Es tracta d'una obra multimèdia que explota la simultaneïtat de diverses expressions artístiques per crear un discurs innovador i coherent que submergeix l'espectador en l'espectacle. D'aquesta manera, la companyia proposa un acostament genuí i original al conte popular de la Caputxeta Vermella. El muntatge combina en directe arts escèniques, pintura, vídeo i música.

Per últim, Fringe13 acollirà, els dies 20 i 21 de juliol, Joan Català i la seva proposta a l'aire lliure Pelat, un muntatge que persegueix la comunicació a partir del cos en moviment. El jove creador i quatre participants del públic desconeguts interactuaran amb un objectiu efímer gràcies al qual arribaran a descobrir una part dels altres en la trobada, en el treball compartit. És, en definitiva, una nova manera de fer, de col·laborar, d'ajudar-se. Tal com explica el mateix Joan Català, qualsevol de nosaltres ho pot fer, només cal estar oberts, no dubtar dels canvis i trencar els costums per gaudir de la llibertat d'escollir.

Fringe13
Fringe Madrid -des d'aquest any, Fringe13- es defineix pel caràcter arriscat de les seves propostes, que inclouen arts escèniques i música. Fundat com a tal l'any 1947 a Edimburg (Escòcia) com a reacció al Festival Internacional d'Edimburg, des de l'any passat té la seva rèplica a Madrid. La primera edició va tenir lloc durant els mesos de juliol i agost de 2012 i va obtenir un gran èxit de crítica i públic. Enguany, el festival té lloc entre el 5 i el 27 de juliol a les instal·lacions Matadero. La programació inclou teatre, música, performances, dansa, xerrades i poesia, entre d'altres, i s'ha escollit a partir de les 490 propostes rebudes d'arreu del món. Un dels objectius de d'aquesta edició és explotar al màxim tots els fantàstics espais que ofereix Matadero (sales convencionals però també cantonades, carrerons i terrats que no s'acostumen a utilitzar per a espectacles).

Etiquetes de comentaris:


Tots fem comèdia Autor: Joaquim Oristrell




Direcció: Joaquim Oristrell
Veure totes les crítiques de l'espectacle
Un acte d'amor cap a la gran pantalla

publicat per
Andreu Sotorra (Clip de Teatre)
15/07/2013

   
 Una barreja de vodevil i musical i, de fons, el típic embolic de família que és prudent que no es desveli del tot El cineasta Joaquim Oristrell ha agafat les primeres 9 maletes que va carregar teatralment a la Sala Muntaner aquesta temporada i ha reconvertit la seva vena cinematogràfica i televisiva en vena escènica, però sense defugir el món que, potser com als dos principals protagonistes d'aquesta comèdia, ha estat també fins ara el seu ofici i la seva vida.

No ens enganyem, l'espectacle Tots fem comèdia és una barreja de vodevil, en el bon sentit del terme, i de musical, també en el millor sentit del terme, amb el quals Joaquim Oristrell fa un homenatge a la seva passió: el cinema. Un homenatge que, en certs moments, sembla un rèquiem per un art que trontolla —com el de tota la família de la cultura—, però que és també un acte d'amor cap a la gran pantalla, la del romàntic blanc i negre, i el pati de butaques a la sala fosca.

Poques vegades se senten tan interpel·lats els espectadors per un espectacle que els obliga a discernir entre la combinació de diversos registres sota l'excusa de la comèdia. I esclar que la comèdia hi és, però en conjunt acaba dominant el cinema dins el teatre en una obra que no només és intemporal sinó que té contingut universal per repetir temporada aquí després de l'estiu i per obrir-se fronteres més enllà de la Rambla.

¿Sorpreses? Totes les que vulgueu i més! Per exemple, el director musical Joan Vives —llarga trajectòria des de Dagoll Dagom a La Cubana, per esmentar només dues marques amb denominació d'origen— en directe, sol a l'escenari, al piano i... debutant —que jo sàpiga— com a cantant en un paper al marge de la trama que es podria dir de mestre de cerimònies.

I encara més: la parella d'actors ja madurs, Jordi Bosch i Ferran Rañé, en diversos tête à tête, com dos clowns seriosos que passen de la terra al cel sense oblidar la passió per la càmera. I l'altra parella jove: l'actriu Nausicaa Bonnín —que fa doblet de paper com a filla del guionista i com a mare i actriu— i l'actor Peter Vives, fill del director, els dos, fills per part de pare —o hauríem de dir de pares—, dels dos protagonistes que els passen sisplau per força el relleu cinematogràfic, una mica per necessitat i una altra mica per herència.

Tot l'espectacle combina les escenes dialogades amb els intermedis cantats. A més de Joan Vives, tothom hi posa la veu cantant, tot i que aquí cal dir que és una veu que continua dialogant amb entonació, que ja se sap que qui canta els seus mals espanta i que cantant també s'entén la gent, ni que el cantar no faci perdre l'interpretació dramàtica, que és quan tots quatre se'n surten millor.

Joaquim Oristrell elabora un guió que no deixa temps al respir. I l'insereix en una presentació de pel·lícula amb títols de crèdit inclosos, però també com a escenografia de fons en imatges en blanc i negre que fan que l'escenari estigui durant tota l'hora i mitja de l'obra gairebé pelat, tret d'alguna butaca de braços, una cadira de directiu o una rastellera de butaques de platea.

Al fons, l'ambientació s'explica cinematogràficament, de tal manera que no hi ha mai imatges fixes sinó que el lleu moviment crea tant escenes interiors com les de l'apartament dels dos joves, com escenes de gran amplitud com la de la conversa al moll, davant d'un restaurant xinès, amb l'arribada d'un vaixell que atraca a la vora dels personatges; o l'escena a l'andana del metro, amb un joc del cinema quasi Buster Keaton en el qual es confonen els personatges de carn i os i el comboi que passa rabent per l'estació.

¿I la trama? Doncs, una mirada irònica, distanciada, també escèptica i una mica amarga sobre la realitat de l'èxit i el fracàs, sobre el pas inevitable del temps, amb salts en flaixback des de l'actualitat a trenta anys enrere —passant pel 2000, el 1981, el 1979...—, sobre l'enfrontament generacional de pares i fills, sobre l'amor i l'odi, sobre el món del cinema per dins, sobre la incertesa de la parella jove davant del futur, sobre una manera de fer cinema nova que ha arraconat els dos protagonistes, el director de cinema i el guionista, autors de mitja dotzena de pel·lícules d'èxit comercial, que creuen ara que han escrit la millor comèdia de tots els temps quan ja han arribat a la seva maduresa i que no hi ha cap productor que els la compri fins que s'empesquen que siguin els seus respectius fill i filla els que es presentin com a autors del projecte... amb uns quants retocs, esclar, que capgiren del tot la idea original.

I de fons, el típic embolic de família que és prudent que no es desveli del tot per respecte als espectadors i que dóna l'oportunitat a l'actriu Nausicaa Bonnín de desdoblar-se en diferents registres, des del de la filla desmenjada, a l'actriu ja madura caiguda en secundària de repartiment, a la dona separada que ha passat de ser la parella del guionista a la parella del director sense oblidar mai del tot el guionista, o el de la protagonista dramàtica de ficció en una escena profunda que deixa en silenci l'auditori, en un impasse entre l'humor entre tendre i agre i algunes de les escenes més esbojarrades, com si algú hagués cridat de debò: "Silenci, es roda!"

Etiquetes de comentaris: , ,


This page is powered by Blogger. Isn't yours?