Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la cubana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la cubana. Mostrar tots els missatges

05 de març 2020

La Cubana monta en el Principal un nuevo funeral a Arturo




El grupo teatral trae "renovado", del 7 al 20 de mayo, el mismo espectáculo que el pasado año llenó sus 14 funciones

Cuando la compañía La Cubana llevó por primera vez Adiós, Arturo a las tablas del Principal, sus integrantes no se esperaban vender las entradas de las 14 funciones antes de su estreno. Año y medio después, la compañía catalana vuelve a Zaragoza para celebrar su 40 aniversario del 7 al 24 de mayo con 20 funciones más de este espectáculo con las que demostrar la unión de esta compañía con el público zaragozano.

Adiós, Arturo narra con un tono cómico y divertido la parafernalia que se crea tras la muerte de un conocido artista que odiaba los entierros, por lo que decide redactar en sus últimas voluntades el guión de una fiesta de alegría, música y color para despedirle. El gerente del Patronato de Artes Escénicas de Zaragoza, José María Turmo, valoró el carácter de éxito de la compañía y habló sobre sus orígenes: «La Cubana es una autoridad en el mundo del teatro en España y en Europa. Nació al calor del Mediterráneo y desde poco después se convirtió en una compañía profesional. En 1984 realizó su primera salida profesional a Zaragoza, por eso, guarda una relación muy especial con la ciudad», expresó Turmo, que se mostró deseoso de celebrar también los 40 años del grupo teatral en el futuro.

En este sentido, Jordi Milán, director de la compañía, destacó la unión que habían tenido desde el comienzo con esta ciudad y con su público. «Zaragoza nos dio el empujón para que nos convirtiéramos en profesionales. Aquí tuvimos la oportunidad y la ilusión de enseñar por todas partes lo que habíamos hecho. Zaragoza es la culpable de todo esto»

Este empujón llegó en 1984, con Cubana’s Delikatessen. «Éramos un grupo amateur de teatro. Nos vio la programadora zaragozana Pilar Ariza y nos dijo que le gustaría que lo hiciéramos en su ciudad en el Festival de Primavera. Era la primera vez que salíamos de casa. Fue un éxito y nos contrataron en Valencia, Granada, Bilbao, Madrid... Lo que era un juego se convirtió en nuestro modo de vida», aseguró.

Por eso, cuando vieron agotarse las entradas en enero del año pasado, no dudaron en regresar a Zaragoza para darle la oportunidad a un número mayor de gente de asistir al espectáculo: «Para nosotros fue una sorpresa que se vendiera todo antes del estreno. Hubo gente que se quedó en la calle y queríamos darles nuevas oportunidades. Además, en este 2020 estamos celebrando nuestro 40 aniversario y Zaragoza no podía faltar. Queremos celebrar con el público este 40 aniversario. Sacar cosas del baúl de los recuerdos y celebrarlo con pastel, cava y confeti», explicó Milán.

ESPECTÁCULOS ADAPTABLES / En palabras del director de la compañía, «el teatro es un arte efímero vivo. Por eso, el show después de año y medio es bastante distinto, porque se trata de un cambio continuo para dinamizarlo y mejorarlo», aseguró. Por eso, el espectáculo se adapta a la ciudad en la que se interpreta: «Es parte de la forma de trabajar de La Cubana. En Zaragoza, el público presenciará la despedida de Arturo Cirera Mompou, un artista internacional que nació en la calle Alfonso y que estudió en los Jesuitas», concluyó.

+ INFO - PUBLICAT PER
RAQUEL GARCÍA
25/02/2020
elperiodicodearagon.com

13 de març 2013

Montse Amat, una mataronina casada amb La Cubana




L'actriu interpreta el paper de la núvia en el muntatge 'Campanades de Boda', que finalitza estada a Barcelona i comença gira per l'estat

publicat per
www.capgros.com
1 de març de 2013
foto : Amat, asseguda, en un moment de l'obra (josep aznar)
per Judith Vives

La mataronina Montse Amat s’ha casat amb La Cubana. I mai més ben dit, perquè l’actriu interpreta a una núvia en l’espectacle que la popular companyia representa des de fa un any al Teatre Tívoli de Barcelona, i que porta el títol de ‘Campanades de Boda’. L’obra, una mostra del teatre quotidià que tant domina La Cubana, fa una paròdia dels preparatius i celebració d’un casament, a partir de situacions per a tothom conegudes basades en convencions socials, i on afloren les contradiccions d'una família de Barcelona de classe mitjana-alta que està a punt de casar la seva filla. Una filla que dalt de l’escenari té el rostre de Montse Amat, que després d’una llarga experiència en el camp del teatre amateur i el teatre infantil, s’ha enfrontat amb La Cubana al seu primer repte teatral professional. “Per mi ha estat una alegria, un regalàs”, explica l’actriu.

Amat, que fa anys va ser cap de llista d’una candidatura alternativa d’esquerres a Mataró, va deixar la seva feina com a secretària de la Federació d’Associacions Veïnals quan li va sortir l’oportunitat de participar a ‘Campanades de boda’. Poetessa, explica-contes i amb experiència com a actriu en companyies infantils, Amat es va decidir a enviar un currículum a La Cubana i va aconseguir quedar entre les 20 seleccionades a les proves. Durant un mes, explica l’actriu, van estar treballant en la creació de personatges al local que la companyia disposa a l’Hospitalet. D’aquí li va sortir l’oportunitat de participar al nou muntatge de La Cubana, que dirigeix Jordi Milán. “Ha estat un procés llarg, perquè no treballem amb guió, sinó que vas inventant i vas creant el personatge a partir de la improvisació”, relata Montse Amat, tot afegint la dificultat que representa actuar amb aquesta llibertat i, alhora, cenyir-se a la mesura dels temps i escenes de l’obra. “Aquesta és la complicació i la grandesa del muntatge”, afirma.

Després d’un any en cartellera a Barcelona, el 3 de març tindrà lloc l’última funció abans de l’inici, a l’abril, d’una gira que portarà ‘Campanades de Boda’ a diferents ciutat de l’estat espanyol, entre les quals Saragossa i Madrid. L’obra l’absorbeix força, perquè a les representacions a Barcelona se li han afegit els assajos en castellà. I el director, que és present a cadascuna de les representacions, “controla i perfila cada funció perquè no es faci repetitiu i el guió es mantingui viu”. Tot plegat una experiència intensa però també “molt bona”, segons conclou Amat.

24 de maig 2012

La Cubana prorroga l'espectacle 'Campanades de boda' al Tívoli




L'èxit de públic de la paròdia teatral, en cartell des del 2 de març, porta a prolongar les sessions

Després de la gran acollida rebuda per l'últim espectacle de La Cubana, Campanades de boda, que des del 2 de març passat ha estat vista per 80.504 espectadors, la companyia teatral i el Grup Balañá han decidit prorrogar-ne les representacions al Teatre Tívoli de Barcelona.

La Cubana converteix l'obra en una paròdia de la gran paròdia que acaben sent la majoria dels casaments. Per a això, recorren les convencions socials, les tradicions mal enteses i altres situacions habituals en les cerimònies a través de la història d'una família barcelonina que està a punt de casar la seva filla.

L'espectacle, amb una mitjana d'ocupació del 85%, està escrit i dirigit per Jordi Milán i l'interpreten, a més d'ell mateix, els actors Mont Plans, Jaume Baucis, Xavi Tena, Toni Torres, Annabel Totusaus, Maria Garrido, Meritxell Duró, Bernat Cot, Babeth Ripoll, Montse Amat i Oriol Burés.

publicat per
22 de maig de 2012

15 de març 2012

Un dia és un dia




La Cubana torna als escenaris amb 'Campanades de boda', un casament com els d'abans de la crisi

Un casament com Déu mana. Al Tívoli sonen ja les campanades de boda de La Cubana
Fins que la crisi va fer esclatar pels aires la bombolla immobiliària i, amb ella, el paradís de l'Espanya dels nourics, no hi havia contractista d'obres o constructor que no aprofités el casament d'un fill o una filla per tal de demostrar a tothom quants graons havia pujat per l'escala de l'èxit econòmic i social. És clar que la idea del casament com a aparador per enlluernar el món no és només patrimoni de fills de camperols que es creuen algú perquè duen bitllets de 500 euros a la butxaca -fins i tot algun president de govern no ha pogut evitar la temptació- però el cert és que són les classes populars les més donades a llençar la casa per la finestra quan es casa el nen o la nena. Un dia és un dia, pensen, per a gran alegria de La Cubana, que ha trobat en aquesta necessitat d'enlluernar al veí la coartada perfecta per fer una comèdia que, com totes les de la companyia, és hilarant.

A la Cubana li van els xous, d'això no hi ha dubte. Des de muntar una revista a un reality, des d'una òpera a una pel•lícula en tres dimensions, la popular companyia és especialista en un teatre que desborda els escenaris, que baixa a la platea. Un teatre que munta el xou. I quin xou hi ha més gran que el dels casaments? El previsible guió d'una boda, amb accions repetides en sèrie, sense cap personalitat, és el paradís del kitsch, d'allò més caduc i mancat d'originalitat.

Un univers de frases fetes, vestits de conte de fades amb els quals les núvies creuen ser la princesa Diana per un dia, esmòquings que fan que els convidats confonguin el nuvi amb un cambrer, anells que s'intercanvien, músiques ensucrades, cunyades que s'han passat el dia a la perruqueria i passen fred per lluir un vestit que no és de la seva talla… Què hi ha de més hilarant que un casament, aquest acte que encanta uns, horroritza uns altres… i fa petar de riure la resta? Per La Cubana, no gaire coses, com ho demostra al seu últim espectacle, 'Campanades de boda', que s'estrena aquest divendres al Teatre Tívoli, on s'hi estarà, en principi, fins al 5 de maig. Les funcions del març, que s'haurien d'haver fet al Coliseum, han passat al teatre del carrer Casp. Totes aquelles persones que havien trobat entrades pel Coliseum no cal que les canviïn, ja que són vàlides per al Tívoli: hi poden anar directament sense necessitat de passar per taquilla.

El teatre de la vida
Com a tots els seus espectacles, l'objectiu de la companyia és doble. El primer és fer que l'espectador s'ho passi bé. El segon és més profund, i vol demostrar com, al darrere de qualsevol activitat humana, del tipus que sigui, hi ha sempre teatre, molt teatre. La Cubana busca sempre el punt feble, la inconsistència, la contradicció. I, posats a buscar contradiccions, poques de tan evidents com els casaments. Canvien els costums, s'alteren les normes, res no és el que era… menys els casaments, que es continuen fent amb els mateixos paràmetres que fa un segle, amb els seus rams, el seu arròs, el seu pastís en pisos… Pompa i circumstància.

Els que es casen defensen que, ja que ho fan, ho fan seguint la tradició fil per randa. Els detractors consideren absurd que un casament civil, o un d'homosexuals, per exemple, reprodueixi el model sexista i patriarcal del casament de tota la vida. I què pensa La Cubana? La resposta, a partir d'aquest divendres al Tívoli, escenari d'un casament d'etiqueta, d'aquells en els quals hi ha un guió preestablert que tothom ha de seguir al peu de la lletra, on tot el que passa estava planejat fins al mínim detall. O potser no…

publicat per
Foto : efe / toni garriga
Isidre Estévez
http://www.lamalla.cat
2 de març de 2012