Actors i malalts mentals comparteixen escenari en un musical a Mataró
L'acabalat Baró de Bidet llega tots els seus béns a la Mercè i en Martí, dos humils fruiters que hauran de passar nombroses vicissituds per accedir a la immensa fortuna. És una part del fil argumental del primer musical basat en cançons de La Trinca, Mentre hi hagi peles, que s'estrenarà el pròxim 3 d'octubre a Mataró amb una particularitat, que els protagonistes són malalts mentals que comparteixen escena amb actors professionals.
Primer Fila és precisament el nom del programa d'inserció comunitària que dirigeix l'educador Oscar Constantí, que ha necessitat dos anys d'assajos per compondre una companyia teatral insòlita, un elenc que reuneix un centenar de persones «en un musical inèdit sobre La Trinca» que va sorgir amb la idea d'avançar en la teràpia dels 40 actors procedents de diversos centres de salut mental. «És una teràpia de rehabilitació amb majúscules -assegura Constantí- en què els malalts mentals es barregen amb actors professionals i aficionats, músics, cantants i cors» per oferir un producte musical «de gran qualitat».
Col•laboracions d'altura
«Res hauria sigut possible -insisteixen els protagonistes- sense les col•laboracions d'altura» com ara la classe magistral que Vicky Peña i Mont Plans van impartir als debutants, l'explicació sobre La Trinca que va donar Miquel Àngel Pascual, les classes de veu de la cantant Nina i les lliçons sobre com moure's per un escenari que els va ensenyar l'actriu Imma Colomer. També van conèixer les fórmules per assajar que els va avançar Boris Ruiz, van rebre els consells de la directora Gloria Rognoni i van aprendre de les participacions esporàdiques d'actors com ara Joan Crosas. La Sala Cabañes de Mataró, per la seva banda, ha cedit el teatre, els tècnics, diversos actors de reforç i els cors dirigits per Narcís Perich i fins i tot l'il•lustrador Miguel Gallardo, que es va encarregar de dissenyar el cartell.
«Tothom fa teràpia, fins i tot els espectadors», explica el director del muntatge, que suggereix com a exemple la cançó A collir pebrots, en què les actrius principiants s'han esforçat per accentuar la seva feminitat i sensualitat davant de l'impuls seductor i adulador dels actors. «Un exemple de teràpia d'expressió corporal» que ajuda a evitar la passivitat a què molt sovint s'agafen els malalts mentals.
En aquest sentit, adquireix una gran importància que els usuaris de centres mentals accedeixin a un escenari. «Ells es nodreixen del desig que els transmeten els espectadors i els professionals que els ajuden», revela Constantí en un intent de rebutjar l'estigmatització a què se sotmet aquest col•lectiu. Gràcies al teatre, assegura, «avancen, treballen la memorització, l'expressió corporal, la percepció musical i la percepció visual seguint el director».
Tan gran és el volum que adquireix el musical, a qui La Trinca ha cedit gratuïtament els drets, que ha aconseguit enganxar famosos protagonistes de l'escena nacional. Així, per exemple, Raúl Moreno, el primer actor, presumeix de compartir escenari amb Mont Plans, la famosa actriu d'El cor de la ciutat, que refusa tota qualificació morbosa: «que els espectadors no s'esperin veure aquells pobres nois cantant» sinó una obra de gran qualitat en què «jo espero no fer el ridícul".
És, en resum, tot el que desitja l'elenc amateur
PUBLICAT PER
FEDE CEDÓ
FOTO ANNA MAS
WWW.ELPERIODICO.CAT
27 DE SETEMBRE DE 2010
