30 de setembre 2010

La Trinca com a teràpia


Actors i malalts mentals comparteixen escenari en un musical a Mataró

L'acabalat Baró de Bidet llega tots els seus béns a la Mercè i en Martí, dos humils fruiters que hauran de passar nombroses vicissituds per accedir a la immensa fortuna. És una part del fil argumental del primer musical basat en cançons de La Trinca, Mentre hi hagi peles, que s'estrenarà el pròxim 3 d'octubre a Mataró amb una particularitat, que els protagonistes són malalts mentals que comparteixen escena amb actors professionals.

Primer Fila és precisament el nom del programa d'inserció comunitària que dirigeix l'educador Oscar Constantí, que ha necessitat dos anys d'assajos per compondre una companyia teatral insòlita, un elenc que reuneix un centenar de persones «en un musical inèdit sobre La Trinca» que va sorgir amb la idea d'avançar en la teràpia dels 40 actors procedents de diversos centres de salut mental. «És una teràpia de rehabilitació amb majúscules -assegura Constantí- en què els malalts mentals es barregen amb actors professionals i aficionats, músics, cantants i cors» per oferir un producte musical «de gran qualitat».

Col•laboracions d'altura

«Res hauria sigut possible -insisteixen els protagonistes- sense les col•laboracions d'altura» com ara la classe magistral que Vicky Peña i Mont Plans van impartir als debutants, l'explicació sobre La Trinca que va donar Miquel Àngel Pascual, les classes de veu de la cantant Nina i les lliçons sobre com moure's per un escenari que els va ensenyar l'actriu Imma Colomer. També van conèixer les fórmules per assajar que els va avançar Boris Ruiz, van rebre els consells de la directora Gloria Rognoni i van aprendre de les participacions esporàdiques d'actors com ara Joan Crosas. La Sala Cabañes de Mataró, per la seva banda, ha cedit el teatre, els tècnics, diversos actors de reforç i els cors dirigits per Narcís Perich i fins i tot l'il•lustrador Miguel Gallardo, que es va encarregar de dissenyar el cartell.

«Tothom fa teràpia, fins i tot els espectadors», explica el director del muntatge, que suggereix com a exemple la cançó A collir pebrots, en què les actrius principiants s'han esforçat per accentuar la seva feminitat i sensualitat davant de l'impuls seductor i adulador dels actors. «Un exemple de teràpia d'expressió corporal» que ajuda a evitar la passivitat a què molt sovint s'agafen els malalts mentals.

En aquest sentit, adquireix una gran importància que els usuaris de centres mentals accedeixin a un escenari. «Ells es nodreixen del desig que els transmeten els espectadors i els professionals que els ajuden», revela Constantí en un intent de rebutjar l'estigmatització a què se sotmet aquest col•lectiu. Gràcies al teatre, assegura, «avancen, treballen la memorització, l'expressió corporal, la percepció musical i la percepció visual seguint el director».

Tan gran és el volum que adquireix el musical, a qui La Trinca ha cedit gratuïtament els drets, que ha aconseguit enganxar famosos protagonistes de l'escena nacional. Així, per exemple, Raúl Moreno, el primer actor, presumeix de compartir escenari amb Mont Plans, la famosa actriu d'El cor de la ciutat, que refusa tota qualificació morbosa: «que els espectadors no s'esperin veure aquells pobres nois cantant» sinó una obra de gran qualitat en què «jo espero no fer el ridícul".

És, en resum, tot el que desitja l'elenc amateur

PUBLICAT PER
FEDE CEDÓ
FOTO ANNA MAS
WWW.ELPERIODICO.CAT
27 DE SETEMBRE DE 2010

Sonia Alejo gana el Premi Teatre Breu en valencià de Diputación de Alicante

EFE
Alicante

La escritora Sonia Alejo, con la obra "Cendres", ha ganado la undécima edición del Premio de Teatre Breu en valencià 'Evarist García', galardón impulsado por la Diputación Provincial de Alicante.
El premio, dotado con 5.000 euros, se entregará en el transcurso de una gala que se celebrará en Alicante, según han informado hoy fuentes de la institución provincial.
Un total de 10 obras han concurrido este año en la décimo primera edición de este certamen, que finalmente ha ganado Sonia Alejo, actriz, escritora, directora y diseñadora de vestuario teatral.
Entre sus trabajos destaca la adaptación de escenas para varios espectáculos teatrales de obras como "El Viatge d'Hugo", "La visita de los cómicos", "El último final" o "Máquina salvaje", entre otras.
El Premi de Teatre Breu en Valencià "Evarist Garcia", que organizan la Diputación de Alicante y la Conselleria de Educación, fue creado en el año 2000 con el objeto de fomentar el teatro en valenciano.

PUBLICAT PER
WWW.ADN.ES
17 DE SETEMBRE DE 2010

29 de setembre 2010

Un musical de cançons de la Trinca fet amb malalts mentals


Diumenge que ve es representa a la Sala Cabañes ‘Mentre hi hagi peles’

‘Mentre hi hagi peles’ és el nom de la cosa, un musical fet amb cançons de la Trinca el què, el diumenge 3 d’octubre el com, la Sala Cabañes és on i la gent amb trastorns mentals del Centre de Formació i Prevenció de Mataró són qui. “Però l’important és el procés, el que hem viscut i el que suposa”, reitera una vegada i una altra Òscar Contantí. Ell és el responsable d’aquesta iniciativa sorgida del Centre de Formació i Prevenció de Mataró que cristal•litza aquests dies amb els assajos d’una obra en primeríssima estrena mundial. Jaume Clopés, responsable del CFP parlava de “dos anys de projecte acabats amb èxit, amb diferents col•lectius involucrats i amb la victòria ja anticipada del fet que moltes persones percebin una millora personal a partir del teatre, aquest és l’èxit”.

La història de l’obra de teatre és la d’una sèrie de complicitats. Des de la del propi Constantí –alma màter del projecte– dins la feina de l’entitat, a la col•laboració desinteressada dels “trincos”, cedint els drets de les cançons i involucrant-se en el projecte per mà de Miquel Àngel Pasqual o a la involucració en tallers de treball d’artistes consagrats com Vicky Peña, Imma Colomer, Boris Ruiz o Mont Plans durant dos anys. Aquesta darrera actriu és, al costat dels 25 actors amb discapacitat mental, alguns voluntaris de la Sala o la seva coral les més de 60 persones que pugen dalt l’escenari en “molt més que una obra de teatre, un viatge de dos anys, ple de vivències i una experiència irrepetible”, definit per Constantí. Amb els actors del Centre, va explicar Mont Plans, “he experimentat unes sensacions úniques, amb molt de retorn, aquesta gent m’ha donat molt i per això el Musical és quasi el de menys”.

S'han oblidat del seu rol
L’obra es representarà el 3 d’octubre amb totes les entrades venudes. “Des de la Sala Cabañes teníem clar que havíem d’apostar per una obra i una experiència així”, explicava Toni Grané, que va destacar com s’havia bolcat la gent del teatre en una experiència que tothom espera surti positivament. Òscar Constantí recorda els dos darrers anys d’assajos i valora que “en tot aquest temps hem aconseguit que, encara que fos per una estona, deixessin de banda el rol de malalt mental i n’adquirissin un altre d’actor de musical”. Una obra de teatre social en majúscules.

PUBLICAT PER
CUGAT COMAS
FOTOS D'ANNA ALUART
WWW.TOTMATARO.CAT
21 DE SETEMBRE DE 2010

Llega el musical del rey del karaoke


El Teatro Campos acoge este fin de semana un espectáculo sobre la vida y los éxitos del «genial» Nino Bravo

EL MUSICAL EN DATOS

Fechas. Cinco funciones entre el viernes y el domingo en el Teatro Arteria Campos Elíseos.
Montaje. 24 artistas sobre el escenario entre intérpretes, coros, ballet y una banda de diez músicos, además del equipo técnico.
Duración. Más de hora y media con una veintena de canciones y vídeos.
Precios. Entre 14 y 35 euros
Su voz se apagó inesperadamente en el asfalto de la Nacional III a la altura de Villarrubio en 1973. Tenía 28 años, cuatro discos superventas en el mercado y una docena de canciones que le habían catapultado al estrellato. «El futuro era suyo. Era la mejor voz de este país. Habría arrasado con todo, hasta le habría dado dos o tres vueltas a Julio Iglesias». Ese fue y así podría haber sido Nino Bravo, el cantante valenciano que revolucionó los años 70 de una España aún gris con temazos como 'Te quiero, te quiero', 'Noelia', 'Perdona', 'Un beso y una flor' y 'Libre'.
«Tenía un futuro arrollador», insiste Eliseo Peris, productor y creador del musical que, 37 años después de su fallecimiento, recupera la vida y los éxitos del 'crooner' setentero. 'Nino Bravo, ¡el musical!' llega este fin de semana a Bilbao (de viernes a domingo en el teatro Campos Elíseos) dentro de su gira española que arrancó en Valencia en 2009. Concebido como un «espectáculo de primer nivel», el montaje reúne en algo más de hora y media sus canciones más representativas, intercaladas con imágenes proyectadas sobre una gran pantalla de su ciudad natal y entrevistas con personajes -familiares, amigos, compositores, músicos- que tuvieron relación directa con él. Incluso el propio cantante realiza dos duetos virtuales gracias a las nuevas tecnologías.
No se trata de un espectáculo que utilice las canciones como base para contar una historia, sino que la propuesta de sus creadores se acerca más a un espacio televisivo, «con mucho ritmo» y con una puesta en escena impactante. De hecho, desde el primer momento descartaron la posibilidad de crear un montaje protagonizado por sucedáneos de Nino Bravo. «La familia se negaba en redondo. No querían que disfrazáramos a alguien para que lo imitara. Y tenían razón», reconoce Peris. Así que el musical queda en manos de cuatro intérpretes, dos chicos y dos chicas, que hacen suyos los clásicos del valenciano y «les dan su particular toque». «Puedo desvelar que cuando su viuda escuchó la versión de 'Amanecer' se echó a llorar de la emoción. Y es que eso es este espectáculo. En este momento se están haciendo grandes musicales en España, pero ninguno como éste. Es el más emotivo, sin duda, de todos», aseguró ayer Eliseo Peris durante la presentación de las funciones en Bilbao.
Recordar viejos tiempos
Los cuatro intérpretes serán María Marín, Carmen Rodríguez, José Valhondo y José Antonio Badillo, todos ellos con experiencia en este tipo de espectáculos. «Para nosotros es un auténtico reto interpretar estas canciones por la tesitura y timbre de voz que tenía Nino Bravo. Es evidente que no podemos cantar como él, pero la experiencia nos dice que a los espectadores les gustan mucho las bases actualizadas que utilizamos», comentó María Marín.
El público que asiste a las funciones está formado, sobre todo, por espectadores de entre 45 y 65 años «que vivieron de cerca aquella época» y que buscan recordar viejos tiempos, pero también gente joven que «quiere descubrir cómo era el cantante que tanto gusta a sus padres». «La prueba más clara de que sigue gustando a los jóvenes es que es el rey de los karaokes. Todo el mundo quiere cantar una canción de Niño Bravo, por algo será», reflexionó Marín.

PUBLICAT PER
KOLDO DOMÍNGUEZ | BILBAO
WWW.ELCORREO.COM
29 DE SETEMBRE DE 2010

José Luis Gómez, director de La Abadía, acoge a los jóvenes teatreros

Valiente la programación de la temporada 2010-2011 del Teatro de la Abadía. Sobre todo porque su director, José Luis Gómez, no ha querido tirar por el camino más fácil, más obvio: el de los nombres sonoros cuyo tintineo atrae espectadores como moscas. Esta vez se ha inclinado ostensiblemente por las nuevas tendencias y por aquellos creadores que vienen a tomar el relevo a artistas como el propio Gómez.
Andrés Lima, Israel Galván y Miguel del Arco forman parte de la programación
Pero no son desconocidos, de hecho, hay nombres consagrados como Amancio Prada, que cantará a Manrique, y Juan de la Cruz. Simplemente son profesionales, la mayoría jóvenes, a los que el gran público no conoce masivamente, pero sí los consumidores de hábitos teatrales y los seguidores de La Abadía, ya que hay varios trabajos de artistas que surgen de este centro de formación escénica.
Abre el bailarín Israel Galván, gran innovador del flamenco y cautivador de públicos por medio mundo, con La Edad de Oro y Solo. El cineasta argentino Julio Wallovits (premio Goya por Smoking room) debuta en teatro con Las listas donde juega con la idea de qué pasaría si todos quisieran ser artistas.
Andrés Lima descansa de Animalario, su grupo de cabecera, con el impactante texto de Ferdinand Bruckner, El mal de la juventud, para hablar de una generación perdida.
Otro hombre de moda en el teatro español, Miguel del Arco, cerrará la programación en mayo con Veraneantes, de Maxim Gorki, reescrita para trasponer la Rusia de primeros del siglo XX a nuestra España del XXI.
El director y actor egipcio-holandés Sabri Saad el Hamus traerá a finales de octubre su Big night, un teatro con el que reflexionar sobre la migración.
Dos herederos de la escuela de Jacques Lecoq, mítico maestro de actores, Pako Merino y Diego Lorca, hoy actores, autores y productores, además de fundadores de Titzina Teatre, dejarán boquiabierto al público con una temática dura, como es la muerte, a la que aportan una mirada humorística.
Eduardo Mendoza, entregado al teatro como adaptador, los actores Rosa Novell, Àlex Casanovas y Cristina Plazas y el director Fernando Bernués se han unido en un proyecto ambicioso. Llevar a escena la novela de Sándor Márai La mujer justa, donde se cruzan tres amores y tres voces, a cual más intensa.
El Teatro Lliure, (junto con La Abadía los únicos de España que pertenecen a la prestigiada Unión de los Teatros de Europa), visita a su hermanado espacio madrileño con una de las obras más emblemáticas de David Mamet: American Buffalo, un lúcido antisueño americano.
De los Talleres de Exploración de la Abadía emerge un trabajo de Miguel Cubero sobre Los sueños de mi prima Aurelia, última e inconclusa obra en la que trabajaba Lorca antes de ser asesinado.
Además habrá teatro familiar de alta calidad.

FONT
ROSANA TORRES - MADRID
WWW.ELPAIS.COM
15 DE SETEMBRE DE 2010

28 de setembre 2010

La Trinca ja té musical


El Centre de Formació i Prevenció de Mataró, que treballa amb persones amb trastorns mentals, estrena el dia 3 d'octubre un gran espectacle amb cançons del popular trio

LLUÍS MARTÍNEZ

Els promotors de l'espectacle van presentar-lo ahir a la Sala Cabañes de Mataró Foto: LL.M.

L'estiu de fa dos anys el Centre de Formació i Prevenció de Mataró, una entitat que treballa per a la millora de la qualitat de vida dels malalts mentals, engegava la maquinària per fer-ne una de grossa. Si fins ara s'havia utilitzat el teatre com un programa més d'inserció comunitària, aquesta vegada els educadors socials van voler anar més enllà i muntar un gran musical, de creació pròpia, i amb cançons del popular trio català La Trinca. El camí ha estat llarg, però ha valgut la pena i el diumenge 3 d'octubre se'n farà l'estrena a la Sala Cabañes de Mataró. Hi participaran vint-i-cinc usuaris del centre, però dalt de l'escenari no estaran sols perquè tindran la col•laboració de més actors, com ara els de la Sala Cabañes, que també s'han abocat en el projecte. L'espectacle es diu Mentre hi hagi peles!, com un dels temes més coneguts del grup. Més enllà de l'èxit que pugui tenir la peça –de moment ja s'han venut totes les entrades–, Òscar Constantí, un dels promotors de la iniciativa, destaca precisament la implicació de persones no vinculades a la salut mental. “A tothom a qui trucàvem ens deia que sí i que estava disposat a col•laborar-hi”, hi afegeix. Prova d'això són les visites que els actors han anat rebent de personalitats de l'escena catalana com ara la de Vicky Peña, Nina, Imma Colomer, Boris Ruiz o Mont Plans. De fet, la Mont, que va participar en una d'aquestes trobades, s'hi va voler quedar i serà una de les protagonistes de l'espectacle. “He trobat una companyia que aprecia molt el que els pugui dir i tinc un retorn d'aquestes persones difícil de trobar en un altre mitjà”, admetia l'actriu, que considera que l'exercici que fan aquests actors amateurs és “impressionant”.
Com en altres espectacles s'han escollit un total de 17 temes, entre l'extens repertori de La Trinca. Algunes cançons s'han posat al dia per adaptar-les al guió. I és que el musical explica la història de la Mercè i en Martí, dos venedors d'una parada de fruita i verdura d'un mercat, que un dia reben la citació per presentar-se al despatx d'un notari per informar-los que són hereus d'una fortuna immensa del baró de Bidet. Només hi ha una condició indispensable per obtenir els diners: resoldre un enigma que va plantejar el baró. Amb l'estrena a tocar, els nervis estan a flor de pell. Des de fa gairebé dos anys ningú s'ha perdut cap dels dos assajos setmanals que es feien al teatre del Patronat Social Premianenc, tot i que alguns venien de fora del Maresme. Un treball laboriós que els ha servit per exercir habilitats com ara la memòria, l'atenció, però també per sentir-se integrats a la comunitat. “Hem aconseguit que, encara que fos per una estona, deixessin de banda el rol de malalt mental i n'adquirissin un altre d'actor de musical”, defensa Constantí.

font
http://avui.elpunt.cat
17 de setembre de 2010

El desenfrenament arriba al TNC aquesta temporada amb una obra sobre una orgia durant la visita papal

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acollirà aquesta temporada una de les obres més contemporànies i de rabiosa actualitat de la seva història: 'Gang Bang (Obert fins a l'hora de l'Àngelus)', de Josep Maria Miró, que se centra en la pèrdua de la virginitat d'un noi en una orgia el mateix dia de la visita papal a Barcelona.
"Quan hi ha una visita del papa, els locals on es fan activitats sexuals no donen a l'abast. S'hauria d'analitzar", ha comentat aquest divendres en roda de premsa el director del TNC, Sergi Belbel.
En la nova temporada també hi haurà un parell d'obres sobre amors incompresos entre dones madures i jovenets: 'Misteri de dolor', d'Adrià Gual i dirigida per Manuel Dueso, en què Mariagna (Mercè Arànega) es casa en segones núpcies amb Silvestre (Llorenç González), un home molt més jove que ella, pel qual es veu pressionada per la societat rural i repressora en què viu, i 'Un mes al camp', obra romàntica del rus Ivan Turgénev en què es dóna una relació sentimental semblant.
Belbel ha explicat que per no deixar de banda la "singularitat" del TNC, que és programar obres de gran envergadura que en altres teatres no hi caben o no hi ha pressupost per tenir-les, van optar en aquesta temporada marcada per la crisi per reduir el nombre d'espectacles per poder mantenir la qualitat.
És a dir, mai s'ha primat un espectacle amb dos actors, si un de 15 es considerava més interessant només per reduir despeses, sinó que s'ha optat per tenir menys quantitat per poder mantenir la qualitat.
Així, l'obra que dirigirà aquesta temporada el director del TNC, 'Agost', té un elenc format per 13 artistes i encapçalat per Carles Velat, que torna a la tarima després de 20 anys lluny d'ella.
També té un nodrit elenc 'Vimbodú vs. Praga', obra de Cristina Clemente en què els veïns de dos carrers que s'engalanen per a la Festa Major del barri emprenen un verdader espionatge industrial per ser millor que el contrincant i guanyar el premi al carrer millor adornada. "És quixotesca", ha puntualitzat Belbel.
Una altra de les comèdies d'aquest any, en aquest cas comèdia clàssica, és 'El misantrop', de Molière, encarnat per Jordi Boixaderas, que estarà acompanyat per un ampli elenc.
També es quedarà petit l'escenari de la Sala Gran per acollir el Cor de Teatre, procedents de Banyoles (Girona), que interpretaran la seva 'Operetta' entre maig i juny, una barreja entre joc teatral, moviment i òpera 'a cappella'.

'PEDRA DE TARTERA': UN DELS RECLAMS

Una de les perles de la temporada serà 'Pedra de tartera', una adaptació teatral de Marc Rosich de la novel•la de Maria Barbal en què Conxa, aquesta "espècie de Colometa rural" mostra 40 anys de la seva vida que transcorren entre la República, la Guerra Civil i la Postguerra.
Una obra que per a Belbel és inconcebible que encara no s'hagi vist a Barcelona és 'Copenhaguen', de Michael Frayn, en què guerra, política, ciència i societat es donen la mà per plantejar "un gran debat".
Cap al final de la temporada Philippe Decouflé tornarà al TNC després de l'èxit fa dues temporades de 'Sombreros' amb una nova obra encara per titular. Es farà conjuntament amb el Festival Grec 2011 de Barcelona.

PUBLICAT PER
WWW.EUROPAPRESS.CAT
17 DE SETEMBRE DE 2010
FOTO: D. RUANO/TNC

Dos montajes del musical "Los Miserables" toman Londres

Londres

Dos producciones de "Los Miserables" coinciden estos días en Londres, al haberse sumado a la que se representa desde hace años en el West End de la capital otra en el centro de arte Barbican, al que vuelve con motivo del 25 aniversario de su estreno en él.
El famoso musical sobre la Revolución francesa, basado en la obra homónima de Víctor Hugo, es el de más largo recorrido hasta ahora en el mundo, que ha sido visto ya por más de 57 millones de personas, recordó Efe.
La primera de veintidós representaciones de la nueva producción, que recibió críticas muy positivas cuando se estrenó en ciudades inglesas de provincias, tuvo lugar anoche en el Barbican, mientras en el Queen's Theatre del West End continúan las de la otra producción del mismo musical.
Las celebraciones del aniversario culminarán en dos conciertos en el estadio O2 el próximo mes, con más de trescientos intérpretes, entre ellos los de ambas producciones, así como estrellas invitadas como Matt Lucas o Alfie Boe.
El 25 aniversario es, según explica hoy el vespertino londinense Evening Standard, un triunfo especialmente para el empresario Cameron Mackintosh.
Trabajando con el libretista Alain Boublil y con el compositor Claude-Michel Schönberg, Mackintosh convirtió el musical, estrenado en su día sin pena ni gloria en Francia, en un éxito mundial, y ello a pesar de que entonces no tuvo muy buena acogida de la crítica.
Mackintosh, empresario que ha triunfado también con otros musicales como "Cats" y "Oliver!", cree que "Los Miserables" tiene todavía cuerda para rato y que puede estar fácilmente en cartel otros cinco o diez años.
Mientras tanto, ha sido representado en 42 países y traducido a veintiún idiomas, y llegó a nuevas audiencias cuando Susan Boyle, cantante aficionada que quedó finalista en un concurso británico de talentos, interpretó uno de sus números, el titulado "I Dreamed a Dream", que se convirtió inmediatamente en un éxito en YouTube.

FONT
UNIVERSO.ELUNIVERSO.COM
15 DE SETEMBRE DE 2010

27 de setembre 2010

Un viatge per la història dels musicals al 'Comedy Tonight'


La companyia Els Pirates Teatre representa de nou aquest espectacle al Cafè Teatre Llantiol cada divendres
Clica aquí per escoltar
Des de les cançons dels musicals més importants de la història fins als èxits dels espectacles més moderns tornaran a sonar des d'aquest divendres al Cafè Teatre Llantiol de Barcelona. La companyia Els Pirates Teatre puja de nou a l'escenari de la sala del carrer Riereta amb l'espectacle Comedy Tonight, un viatge divertit i àgil per la història dels musicals.

Els Pirates Teatre
La companyia Els Pirates Teatre reestrena aquesta obra a la mateixa sala on ja va estar durant quatre mesos aquesta passada primavera i després d'haver passat pel Teatre de Ponent de Granollers.
Així doncs, cada divendres, Comedy Tonight repassarà amb ironia la història dels musicals més clàssics a tot el món, des dels Estats Units fins al nostre país. El repertori incorpora des de temes clàssics d'autors diversos com Gilbert i Sullivan o Leonard Bernstein, fins a peces més modernes passant per l'opereta anglesa, la Sarsuela o fins i tot la cobla.
Sota les ordres del director Adrià Aubert, l'espectacle compta amb la interpretació de quatre actors formats a l'Institut del Teatre: Núria Cuyàs, Francesc Farré, Robert González i Lluna Pindado. L'espectacle, a més, està acompanyat per Efrem Garcia al piano. Durant aquests mesos, també pujaran a l'escenari de manera esporàdica els actors Llorenç González, Bernat Cot i Laura Pau, així com la pianista Maria Molet.

"Per als que estimen els musicals, però també pels qui els odien", en paraules d'aquesta jove companyia, des d'aquest divendres i fins el 17 de desembre, la cita és cada divendres a les 21.00 hores al Cafè Teatre Llantiol, al carrer de la Riereta número 7.

PUBLICAT PER
WWW.LAMALLA.CAT
17 DE SETEMBRE DE 2010

El Musical que rinde homenaje a Michael Jackson llega a Almería


Se representará en el Auditorio Maestro Padilla del 7 al 10 de octubre con un total de seis funciones Las entradas están a la venta al precio de 42 euros en el nivel A y 35 euros en el nivel B en la taquilla municipal y en Servicaixa.com

Las entradas del musical ya están a la venta

Del 7 al 10 de octubre se presenta en el Auditorio Maestro Padilla la mayor producción hecha en España sobre la figura de Michael Jackson, que llega de la mano de la concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Almería. Forever, King Of Pop es el musical que estrenó en mayo pasado en Madrid y que, en solo mes y medio, lo vieron más de 60.000 espectadores en el Teatro Lope de Vega, en plena Gran Vía madrileña.

El show mueve a cincuenta artistas en el escenario, con un elenco de músicos, cantantes, bailarines y un coro gospel sorprendentes. El espectáculo cuenta, en escena, con tres personajes que recuerdan a Michael: Frank, doble oficial en España del mítico Rey del Pop; Mampuele, un artistazo de color con un parecido físico y artístico sorprendente; y David, el niño de sólo ocho años que recuerda, no sólo en el físico, sino en su manera de bailar, al Jackson de sus inicios junto a sus hermanos.
La Fundación Michael Jackson ha reconocido este espectáculo como el mejor tributo en el mundo a la figura del artista desaparecido hace poco más de un año. La gira, en España, ha arrancado en Bilbao, donde más de quince mil personas disfrutaron del show en apenas una semana.
La gira sigue y pasará por ciudades como Málaga, León, Valladolid, Barcelona, Valencia, Zaragoza, Pamplona, Murcia, Logroño, San Sebastián, La Coruña, Salamanca y una interminable lista que se prolongará durante todo el 2011 hasta, seguramente, volver a programarse en Madrid.

La selección de los integrantes del equipo artístico de Forever, King Of Pop fue muy precisa. Y, sorprendentemente, en ella aparecen algunos rostros populares que no quisieron desaprovechar la oportunidad de estar en la mejor producción sobre Michael Jackson que se presentó en España. Así, por ejemplo, en el coro gospel se puede apreciar a uno de los eurovisivos integrantes del grupo D’Nash, o entre los bailarines rostros conocidos para el público de Fama, a Bailar de Cuatro, como Yurena, Alex o Hugo.

El resultado final es un espectáculo que con enorme respeto recuerda a una de las figuras de la música mundial más importantes de la historia. Hace pensar al público sobre la enorme sensibilidad y capacidad creativa de Michael Jackson, su amor por la naturaleza, su pasión por la magia.

El espectáculo hace un repaso musical a las mejores canciones de su vida, desde su inicio con los Jackson Five. No faltan las coreografías, nunca vistas en un escenario, de sus videoclips musicales más impactantes, como el Thriller. El teatro se llena de zombies y la música, siempre en directo, hace al público levantarse de sus butacas.
El espectáculo cuenta con dos partes. En la primera es evidente que se busca a los más fieles seguidores de Jackson. Las canciones, las coreografías, los gestos. En la segunda, cualquier amante de la música ajeno a Jackson termina rindiéndose a la envergadura personal y artística del mito. Es en esta parte del show cuando aparece un extraordinario coro gospel que pone los bellos de punta y al público en pie a cantar y tararear la mayoría de las canciones, algunas auténticos himnos, que figuran en la trayectoria musical de Michael Jackson. Los asistentes a este espectáculo va a disfrutar, sin duda, de un emotivo, emocionante, divertido y sorprendente espectáculo.

Del 7 al 10 de octubre, con seis funciones, el Auditorio Maestro Padilla recibe este gran espectáculo. Las entradas se pueden adquirir en Servicaixa y la taquilla municipal al precio de 42 euros en el nivel A y 35 euros en el nivel B.

FONT
WWW.TELEPRENSA.ES
13 DE SETEMBRE DE 2010

Núria Espert gana la Medalla de Oro del Gran Teatre del Liceu

Es la primera vez que la dirección de escena recibe este reconocimiento, que también galardona a la soprano Mirella Freni y al bajo Matti Salminen

La actriz y directora de escena Núria Espert ha sido galardonada con la Medalla de Oro del Gran Teatre del Liceu, a propuesta de la dirección general del coliseo lírico barcelonés, según ha informado en un comunicado.
El reconocimiento a Espert es especialmente significativo, pues es la primera vez que la dirección de escena recibe una Medalla de Oro. También recibirán el galardón la soprano Mirella Freni y el bajo Matti Salminen.
La entrega de las Medallas de Oro, que se recuperaron el año pasado con motivo del X aniversario de la reconstrucción del Liceu, tendrá lugar la primera quincena de noviembre, en una fecha aún por determinar, en el Saló dels Miralls.

FONT
BARCELONA - (EUROPA PRESS)
WWW.LAVANGUARDIA.ES
14 DE SETEMBRE DE 2010

26 de setembre 2010

El nou vell Lliure


www.elperiodico.cat
11 de setembre de 2010


foto lliure - La pintada façana del Lliure de Gràcia, al carrer de Montseny, 47. FERRAN NADEU

JOSÉ CARLOS SORRIBES

«Ens en anem a Mont juïc, però tornarem aquí». Ho va dir Fabià Puigserver poc abans de morir, el 1991, just al lloc on els responsables del Teatre Lliure oficiaven ahir d'emocionats amfitrions en la presentació de la remodelada seu de Gràcia. La va encertar en la seva predicció el fundador, ànima i cor de l'històric teatre en els seus dies més delicats. Set anys després del tancament de la sala, al vell Lliure només se li ha de treure la pols i afinar detalls perquè rellueixi en la seva reobertura oficial. Serà el dia 30 amb Gata sobre teulada de zinc calenta, adaptada i dirigida per Àlex Rigola, que ja pot descansar tranquil. Ell va ser el director del teatre que va abaixar la persiana el 3 de novembre del 2003 per motius de seguretat i una urgent necessitat de condicionar l'edifici del carrer de Montseny, seu de la cooperativa La Lleialtat de Gràcia.

DONACIÓ
L'arquitecte Francesc Guàrdia ha dirigit una remodelació que es va demorar més del compte per la falta de consens entre les administracions. El procés es va desencallar, va dir Rigola, gràcies a la intervenció de l'ajuntament i en especial del delegat de Cultura, Jordi Martí. Una aportació extraordinària d'1.400.000 euros del consistori, a partir de fons dels ministeris d'Economia i Cultura, va permetre fer front als 3,5 milions d'unes obres que es van iniciar el desembre del 2007, quan es van silenciar les veus que apuntaven que la gran seu de Montjuïc era més que suficient. La donació de l'edifici per la cooperativa va ser un altre pas endavant. El seu veterà president, Joaquim Gubern, va sentir ahir com Rigola elogiava la seva generositat. «Serà el primer que entrarà a la sala el dia de l'estrena», va avançar.

La reforma es va fer amb el criteri que fos respectuosa amb el passat. Res de tirar a terra les parets i aixecar un altre edifici. La façana neta, pintada, és la de sempre. El vestíbul sí que és més ampli i funcional. «És un retrobament amb la nostra història i arrels», va dir Antoni Dalmau, president de la fundació del Lliure. «La idea era que recordés el que havia sigut aquesta sala», va apuntar l'arquitecte.

L'afany ha estat compatible amb una senya d'identitat del vell nou Lliure. Rigola va demanar a l'artista plàstic Frederic Amat, un altre històric i patró, una intervenció a l'emblemàtica escala d'accés al primer pis, on hi ha el teatre pròpiament dit. Amat li ha donat una «pell» a partir d'una instal•lació permanent amb un degradat de llàgrimes de ceràmica vermella. El mural porta el títol de Pluja de sang sense més connotacions narratives, va dir Amat, que va recordar Puigserver. «Sempre deia que quan el públic entra en un teatre ha de ser conscient que ho fa en un lloc de somni, celebració i revelació. En aquest trànsit ha de netejar la seva quotidianitat».

MIDA MITJANA
Al primer pis la nova sala tindrà una capacitat per a 250-300 espectadors i era ahir un ­espai nu, de tons foscos com sempre i el sostre una mica més alt, perquè es vol mantenir en secret l'esce nografia de l'espectacle inau gural. La rehabilitació manté també la sala dels miralls i el bar. I les grades ocultaran un muntacàrregues imprescindible. Abans, les escenografies es carregaven a pes per l'escala. Eren temps heroics.

La Proposta de Teatre Independent celebra vint anys a la Planeta de Girona

El cicle marca la programació de tardor d'aquesta sala, que comença avui amb jazz

El vintè aniversari de la Proposta de Teatre Independent, una iniciativa sorgida com a plataforma de les companyies gironines de teatre amateur amb projecció professional, és l’eix principal de la programació de tardor la sala La Planeta de Girona. La Planeta inicia programació precisament aquest divendres vespre amb el concert inaugural d’un altre dels esdeveniments que s’estan convertint en clàssics a la tardor gironina, el Festival de Jazz. Xicu Masó, David Costa, Carme Portaceli, Teatre de Guerrilla o Pere Arquillué són alguns dels noms que portaran el seu treball a aquest escenari fins el mes de desembre.


El jove autor gironí Llàtzer Garcia porta a escena el seu espectacle "Ens hauríem d'haver quedat a casa"

Vint espectacles, tres d’ells estrenes, a la Planeta de Girona

El jazz de G.R.A. The Trio i Vicenç Solsona Grup donarà aquest vespre el tret de sortida no només a una nova edició del festival de jazz, sinó també de la programació de tardor de la sala gironina emblemàtica del teatre independent, La Planeta. En aquesta programació es podran veure 28 espectacles, dels quals se’n faran 44 funcions. Tot i l’inici jazzístic, serà un altre gran esdeveniment, la Proposta de Teatre Independent, que arriba a la seva vintena edició.

Per celebrar aquesta efemèride, s’ha allargat la durada d’aquest cicle (que en els darrers anys s’havia circumscrit a les Fires de Sant Narcís), s’ha incorporat dins el festival Temporada Alta i, a més d’estrenar noves produccions, es recuperaran companyies i intèrprets que han participat en algun moment d’aquest projecte.

La Proposta de Teatre Independent va néixer el 1991 amb l’objectiu d’ajudar i donar a conèixer grups teatrals amateurs de les comarques gironines que presentessin muntatges de qualitat i volguessin fer el pas cap a la professionalització. En ella hi han fet alguns dels seus primers projectes professionals avui tant reconeguts com Teatre de Guerrilla, Xicu Masó, Cristina Cervià o Pere Hosta, a més de grups que recentment han adquirit un gran reconeixement com 4Produccions o el Cor de Teatre de Banyoles. El director de la Planeta, Pere Puig, ha reconegut que comparteixen amb la Proposta la filosofia del teatre independent.

Amb Temporada Alta
En total són vuit els muntatges que es podran veure dins la Proposta de Teatre Independent, la meitat d’ells inclosos també dins Temporada Alta. Aquests darrers són, en concret, de Concert tempestiu, amb la que el director Xicu Masó reflexiona sobre la seva vida a través de les cançons que l’han marcada; la darrera proposta del Teatre de Guerrilla Quim Masferrer, El xarlatan; Ens hauríem d’haver quedat a casa, del jove autor gironí Llàtzer García; i la darrera obra guanyadora del premi Masó, Tot de Rafael Spregelburd.

La programació de la Planeta també inclou altres muntatges de Temporada Alta, destacant les estrenes d’ Edip, rei del pop de Marta Gil Polo, Bashir Lazhar dirigit per Magda Puyo, Vida de Lazaro d’Ernesto Collado, el Conte d’hivern de Shakespeare dirigit per Carme Portaceli, o el darrer treball de Marta Angelat, Londres. La música també hi té la seva presència amb un concert conjunt de Maria Coma i Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, igualment dins Temporada Alta. Completa la tardor la XVIII Proposta de Poesia, un cicle vinculat al lliurament del premi de narrativa curta Just Manuel Casero i amb muntatges basats en textos de Salvador Espriu o Miguel Hernández, entre altres.

Nous socis
Aquesta és la primera programació que la Planeta organitza com a membre de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya, l’ADETCA. Tot i que l’entitat està formada sobretot per teatres de l’àmbit metropolità de Barcelona, que tenen interessos diferents als de la sala gironina, Pere Puig ha reconegut que formar-ne part els permetrà arribar precisament a aquest àmbit i, sobretot, els donarà més força a l’hora de negociar amb l’administració. "Alguns cops ens hem trobat que l’administració ens ha escoltat poc per ser una sala alternativa", ha dit el director de la Planeta, tot remarcant que "el sector necessita anar junt en aquest context de crisi".

PUBLICAT PER
SÒNIA TUBERT - GIRONA
WWW.LAMALLA.CAT
17 DE SETEMBRE DE 2010

El Teatre Lliure de Gràcia reabrirá con Tenesse Williams

BARCELONA
EUROPA PRESS

El Teatre Lliure de Gràcia reabrirá el 30 de septiembre después de siete años cerrado con un clásico de Tennesse Williams: 'Gata sobre teulada de zin calenta', en versión de Àlex Rigola.
"Estoy a punto de quedar tranquilo y en paz conmigo mismo", ha dicho este viernes Rigola en rueda de prensa en el acto de apertura del teatro, que tuvo que cerrar por motivos de seguridad y que reabre justo en su última temporada como director.
El teatro, de 2.152 metros cuadrados, ha sido remodelado por el arquitecto Francesc Guardia después de tres años de obras y una inversión de 3,5 millones de euros. La sala, de mediana capacidad, sustituirá al Espai Lliure del recinto de Montjuïc, que ahora será sala de ensayo.
La voluntad de la reforma, según Guardia, ha sido que la gente que trabajó en el teatro original, inaugurado en 1976, no sienta que entra en un "sitio nuevo". Así, la mayoría de las obras han consistido en adaptar el teatro a las nuevas normativas de seguridad y a convertirlo en una sala polivalente con gradas móviles.
La emblemática escalera ha sido decorada por Frederic Amat, patrón del Lliure, que ha diseñado una 'Pluja de sang': cientos de gotas rojas que tanto podrían ser una "celebración dionisíaca" como el telón de un teatro que se va diluyendo por las paredes, ha comentado el artista.

'LA GATA' DE RIGOLA

Aunque las obras ya están casi acabadas, aún quedan pequeños detalles por pulir, que deberán estar a punto para el estreno de 'Gata sobre teulada de zinc calenta' en versión "libre" de Rigola.
El director ha remarcado que mantiene el "espíritu" del texto original, que más allá de la homosexualidad, trata de "lo que cuesta hablar con las personas que más quieres". Las relaciones de pareja y familiares, en el original protagonizadas por veinteañeros, son en esta ocasión encarnadas por actores cercanos a los 40 lo que, según Rigola, las hace más profundas.
El momento más intenso, el que protagonizan el padre moribundo (Andreu Benito) y su hijo (Joan Carreras) en el segundo acto: "Ésta escena es la que me rompe el corazón desde el inicio", ha confesado Rigola.
Completan el reparto Chantal Aimée (Maggie), Ester Cort (Mae), Santi Ricart (Gooper) y Muntsa Alcañiz, que en el papel de madre vivirá en el estreno uno de los momentos más emotivos, pues ella también estuvo en la primera función del primer Lliure.
El director catalán ha sintetizado el espectáculo y lo ha dejado en seis actores, una reducción, en parte, motivada por las dimensiones del escenario. Han prescindido de los niños, el cura y el médico, --"el teatro no está como para tener tres figurantes cada día sobre el escenario"--, aunque ha añadido al pianista Raffel Plana, que actuará como "contrapunto" a la dureza de los diálogos.
El tiempo de la obra es "ambiguo", podría pasar en los años 50 y estar ambientado en la actualidad. Ayuda en esa ambigüedad el vestuario, "tirando a 'Mad men'", y la escenografía, que Rigola ha querido mantener en secreto.
'Gata sobre teulada de zinc calenta' estará en Barcelona hasta el 12 de diciembre. Después será traducida al castellano y a mediados de enero viajará al Centro Dramático Nacional (CDN) de Madrid.

font : www.europapress.es / 9 de setembre de 2010

25 de setembre 2010

torna el musical Secret


El proper diumenge 26 de setembre nova funció del musical Secret al teatre de Can Massallera de Sant Boi de Llobregat.
carrer Mallorca, 30 de Sant Boi de Llobregat

Preu entrada: 12 euros
Venda a taquilla i al Telentrada de Caixa Catalunya

SINOPSI:
Diuen els diuen que el jove Duc de Castellserrat era l’últim del seu linatge i per tant, l’hereu de tot. També diuen que portava tota la vida tancat al castell familiar. Per què? A què era degut aquesta vida rere els murs de la seva casa natal? Una terrible maledicció requeia sobre ell i la seva família. I també un secret... Un secret ben guardat per Sebastià, el seu fidel majordom.

Música: Jesús Horcajo
Guió i lletres: Albert López Vivancos
Actors: Estanis Aboal i Albert López Vivancos
Piano: Jesús Horcajo
Violí: Alba Lleixà

A. Salamanca: "El teatre era un repte per a mi"


¿Com va deixar de ser Catalina a Sin tetas no hay paraíso per convertir-se en la marquesa d'O?

Josep Linuesa, que era amb mi a la sèrie, coneixia Magüi [Mira, la directora], havia de ser a l'obra i ella li va explicar com volia que fos la marquesa. Josep li va dir que treballava amb una noia que mai havia fet teatre, tot i que sí que hi estava molt interessada. Em van concertar un càsting, els va agradar i em van tornar a trucar. Llavors va sorgir aquesta possibilitat i vaig deixar Sin tetas no hay paraíso.

¿Es va presentar a la prova pensant que no hi tenia res a perdre?

No, realment volia fer teatre. Em moc per reptes, per coses que mai he fet o que siguin difícils, i el teatre ho era per a mi. Enfrontar-te al públic des d'un escenari no té res a veure amb la tele o el cine. El que volia era aprendre, i més al costat d'intèrprets de tota la vida amb Juan José Otegui o Tina Sainz.

Amb mestres així no hi havia millor manera possible de començar.

Sí, i a més tampoc havia treballat a les ordres d'una dona. Magüi em va ensenyar de seguida com agafar el text i interpretar-lo. M'ha ensenyat a parlar perquè t'escolti tot el teatre, a vocalitzar molt bé, i això em costa una mica.

¿Havia estudiat interpretació o algun curs de formació teatral?

No. Als 20 anys em van agafar en el primer càsting que vaig fer per a una sèrie de La Sexta que es deia SMS. Llavors estudiava Administració d'Empreses i Dret. Des d'aleshores no he parat de treballar.

Sense un simple curset, ¿no li feia por enfrontar-se al públic?

La por és el que manté viva la història. Li vaig sentir dir la frase a Juanjo Puigcorbé quan rodàvem la sèrie sobre Letizia i el Príncep. Al llarg d'aquest temps ho he comprovat. Si no hi ha por no hi ha gràcia.

¿És ara igual que el primer dia?

Doncs potser més. Sí que és veritat que el dia de l'estrena [el 30 d'octubre de 2009 a Alacant] tenia molta por i la vaig anar controlant a poc a poc. Però ara fa tres mesos que no fem l'obra. Saps que ha agradat molt i que acumules unes 120 funcions, però venir aquí imposa una mica. Aquest és un públic exigent i a Barcelona acabem. Vull sortir per la porta gran.

¿Què la va atraure del seu paper?

És un personatge d'època, i això no ho havia fet mai. Julieta té molta personalitat i li cau tot a sobre. No sap com es queda embarassada, els seus pares no la recolzen i es troba sola. Tot i així, treu forces d'on pot per aconseguir una figura paterna.

¿S'identifica amb Julieta?

Amb això d'estar embarassada, no [riu]. Però sí amb el seu esperit lluitador. A més sempre treballo a partir de la intuïció al no haver estudiat art dramàtic. Segueixo els meus impulsos per afrontar un personatge. I aquí era més difícil. Estem parlant del 1800 i d'una família molt estricta.

Però Magüi Mira l'ha vigilat de prop en el seu viatge al passat.

Sí, ha estat molt pendent de mi i no volia, per exemple, que ens tractessin d'oportunisme mediàtic.

¿Tenia aquesta por?

Estava clar que era una cara coneguda per una sèrie que havia sigut un boom. Però havia de donar la cara a l'escenari i jo era la primera preocupada. No volia que em veiessin com la Catalina de la sèrie, sinó com una actriu de teatre, com Julieta, la marquesa d'O.

¿Com s'ha sentit al costat d'un actor tan il•lustre com Otegui?

Ha sigut com un pare. Ja em va fer plorar quan va dir que seria la seva última funció perquè es retira. Quan Magüi em donava les notes, se m'enduia a un costat a l'acabar i aportava amb respecte el seu punt de vista, el seu consell... Fins i tot la directora l'hi demanava.


¿Ha llegit les crítiques?
Sí, sí. És el meu debut i he de prendre nota de les bones i les dolentes per millorar. Hi ha hagut de tot, però sorprenentment la majoria van ser bones. Ara no vull acabar amb mal regust de boca a Barcelona. Sóc molt exigent amb el meu treball.

¿Es veu un dia en un Shakespeare?

Això sí que seria un repte dels grans, grans... Però, ¿per què no?


PUBLICAT PER
JOSÉ CARLOS SORRIBES
WWW.ELPERIODICO.CAT
17 DE SETEMBRE DE 2010

La asistencia a espectáculos de artes escénicas creció en Asturias un 21,4% en 2009, según la SGAE


El género lírico genera 1,99 millones de taquilla y coloca al Principado en la cuarta posición en España

La Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) ha presentado recientemente su Anuario de las Artes Escénicas, Musicales y Audiovisuales 2010, el décimo de una serie de volúmenes con datos estadísticos básicos sobre la actividad cultural en España. El informe advierte del repunte de afluencia a los eventos de artes escénicas en Asturias, que creció un 21,4 por ciento en 2009 hasta llegar a los 486.500 espectadores.

Según el Anuario de la SGAE, al conjunto de espectáculos de artes escénicas (incluyendo teatro, danza, ópera y zarzuela), asistieron el pasado año en Asturias 486.500 personas (un 21,4% más que en 2008). Además, la recaudación en taquilla para este tipo de eventos aumentó un 14 por ciento, alcanzando los 4,08 millones de euros.

El teatro
El sector más significativo de las artes escénicas vivió en 2009 una temporada de recesión en el territorio español. Si bien la recaudación creció un 5 por ciento (200 millones de euros), la asistencia a eventos menguó un 5,5 por ciento (15,55 millones de espectadores).
En Asturias, sin embargo, crece de manera sensible el número de espectadores de teatro hasta los 395.900 asistentes (un 25,77% más que en 2008). En cuanto a la recaudación, experimenta una subida más leve, alcanzando 1,89 millones de euros (+5,02%).

La danza
A nivel estatal, la danza vivió en 2009 una interrupción en su crecimiento continuado desde el año 2005. Descendieron los indicadores de actividad (-7,3%, hasta las 4.325 funciones), afluencia (-9,3%, con 1,47 millones de espectadores) y recaudación (-2,5%, generando 18 millones de euros).
En lo referente a Asturias, la asistencia a espectáculos de danza cayó hasta los 21.600 espectadores (-8,23% con respecto a 2008), que invirtieron 194.000 euros (-27,66%). De la estadística se interpreta que, a pesar de que el descenso en afluencia a eventos de danza (progresivo en Asturias desde 2006) es más contenido, destaca especialmente la significativa caída en el gasto que dedican los asturianos a este género.

La lírica
Los géneros de ópera y zarzuela mantienen suaves oscilaciones en el conjunto del Estado. En España se ofrecieron el pasado año 1.720 sesiones (sólo 3 menos que en 2008), cayendo la afluencia un 5,5 por ciento (1,2 millones de espectadores) e ingresando apenas un 1 por ciento más (42,1 millones de euros).
En el Principado se experimenta un auge más acusado: 68.900 espectadores disfrutaron el pasado año de eventos de ópera y zarzuela, creciendo un 10,54 por ciento con respecto a 2008. Los asturianos gastaron en estas actividades 1,99 millones de euros (32,16% más que en la temporada anterior). Según el Anuario de la SGAE, Asturias se ha convertido en la cuarta Comunidad española con mayor inversión en el género lírico, sólo por detrás de Cataluña, Madrid y País Vasco.

FONT
WWW.20MINUTOS.ES
9 DE SETEMBRE DE 2010

El Lliure de Gràcia reabre tras siete años

Será el 30 de septiembre, con el estreno de 'Gata sobre teulada de zinc calenta', adaptada por Àlex Rigola

Barcelona. (EFE).-

El Teatre Lliure de Gràcia se reencontrará con los espectadores el día 30 de septiembre con el estreno de la adaptación libre de la obra de Tennesee Williams,Gata sobre teulada de zinc calenta, realizada por el director del teatro, Àlex Rigola, para la reapertura de la sala tras siete años de obras.
El director artístico del Lliure deja su cargo esta temporada y verá así cumplida una de las metas que se puso al tomar posesión, ya que la sede histórica de Gràcia, con una superficie de 2.152 m2., se convierte en la segunda sala del Teatre Lliure, completando la actividad que se ha ido haciendo estos años en la Sala Fabià Puigserver en Montjuïc.

Rigola ha iniciado la presentación de la obra inaugural con un "estoy a punto de quedarme tranquilo y en paz", ya que tuvo que cerrar el Lliure de Gràcia para su remodelación y "costó hacer entender" la necesidad de las obras a las autoridades y las negociaciones estuvieron encalladas durante un tiempo.

Con un presupuesto total de 3,5 millones de euros financiados por ingresos propios de la Fundación del Lliure con ayudas del Ayuntamiento y la Diputación de Barcelona, el Ministerio de Economía y el Ministerio de Cultura, la sede de gracia tiene una capacidad para 200 a 250 espectadores, un formato medio en el que reside, según Rigola, "el futuro del teatro".

La sede de Gràcia conserva su estructura antigua aunque modernizada y con todos los adelantos y medidas de seguridad requeridas en la actualidad, y hoy ha presentado también el mural que está realizando el artista Frederic Amat, patrón del Lliure y escenógrafo, quien ha decorado las paredes de la escalera de acceso al teatro con una serie de piezas de cerámica granates simulando lágrimas de sangre.

El mural de Amat se titula "Pluja de sang", consta de piezas de distintos tamaños en las que se refleja la luz y quiere ser una recreación del significado del teatro, donde el público cuando entra deja de lado su cotidianeidad y accede a un espacio de sueños, tal como decía Fabià Puigserver, según ha dicho el artista. Rigola entrará en el teatro la semana próxima para ensayar su espectáculo sobre la obra de Williams, que también se verá en Madrid a mediados de enero traducida al castellano, al ser el espectáculo una coproducción del Centro Dramático Nacional.
El elenco de Gata sobre teulada de zinc calenta está encabezado por Muntsa Alcañiz, una de las actrices fundadoras del Lliure, y actores y actrices habituales en el teatro de Rigola como Chantal Aimée, Joan Carreras y Andreu Benito, entre otros de un total de 6 actores y un pianista. Rigola ha sido fiel a Cat on a Hot Tin Roof, estrenado en Broadway en 1955 bajo la dirección de Elia Kazan, y de la que en 1958 se hizo la adaptación cinematográfica dirigida por Richard Brooks con Elisabeth Taylor y Paul Newman como protagonistas.

Ha convertido a la pareja protagonista en cuarentona para que, tras muchos más años de convivencia, la fuerte crisis de pareja en el escenario sea más dura o más amarga. Entra dentro del infierno de las relaciones humanas con la historia de una familia que se desintegra bajo el peso inexorable del paso del tiempo mientras que en una plantación del delta del Mississipi, el patriarca agoniza.

Gata sobre teulada de zinc calenta toca también otros temas como la homosexualidad, la muerte y la relación casi imposible de un padre que hace de terapeuta para sacar los demonios de un hijo, lo que la madre no ha podido conseguir.

Con este espectáculo vuelve el teatro al edificio de la antigua Cooperativa La Lleialtat de Gràcia, donde se instaló en 1976 el Teatre Lliure y subió el telón con una obra escrita y dirigida por Lluís Pasqual, quien se pondrá de nuevo al frente del teatro a partir de la próxima temporada.

font : www.lavanguardia.es
10 de setembre de 2010

24 de setembre 2010

BCN, capital en dansa


«M'agradaria que fos un pas cap a la normalitat», afirma Cesc Casadesús, director del Mercat
Gelabert i Azzopardi reposen avui 'Belmonte' en una setmana plena de muntatges coreogràfics

barcelona és més que mai capital de la dansa. Dansalona, la iniciativa que ha dotat el gènere de més protagonisme durant els mesos d'agost i setembre, arriba al seu punt culminant aquesta setmana amb la presentació de set espectacles de petit i gran format, i quatre arriben avui al Lliure, el Coliseum, el Mercat de les Flors i el Sant Andreu Teatre. «És un esdeveniment increïble i extraordinari. Però s'haurà de veure com respon el públic», diu el veterà Cesc Gelabert, que obre la temporada del Teatre Lliure a Montjuïc amb Belmonte, muntatge amb què la seva companyia Gelabert-Azzopardi celebra el seu 30è aniversari.

D'esquerra a dreta, Frederic Amat, Cesc Gelabert, Lydia Azzopardi i Carles Santos, al Lliure durant la presentació de 'Belmonte', emblemàtic muntatge creat el 1988. Josep garcía Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 46 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 16 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Es tracta d'una emblemàtica creació inspirada en el mític torero Juan Belmonte, que Cesc Gelabert i la seva parella Lydia Azzopardi van crear fa 22 anys juntament amb l'artista plàstic Frederic Amat (escenografia i vestuari) i el compositor Carles Santos (música). «És una abstracció sobre el món del toreig on l'eix central és la lluita de tot creador entre l'instint i la raó, la vida i la mort», comenta Gelabert, encantat com la resta dels seus col•laboradors davant tant de protagonisme de la dansa a la cartellera. «El millor del moment actual és que estic veient gent nova com Sònia Gómez», diu Santos en referència a la performer que inaugura aquesta nit la temporada del Mercat de les Flors amb una altra reposició, Mi madre y yo. «Espero que hi

hagi públic per a tot perquè hi ha espectacles que fins i tot surten a l'Hola», apunta Lydia Azzopardi, davant la repercussió mediàtica que ha tingut l'estrena de Cayetana, su pasión, una obra flamenca creada per Cecilia Gómez (exparella del torero Francisco Rivera) basada en la duquessa d'Alba. Recala, també avui, al Coliseum mentre que la bailaora María Pagés triomfa amb Autorretrato al Poliorama.

CONTEMPORÀNIA
L'oferta no s'acaba aquí. La dansa contemporània ha obert la Sala Beckett amb Lemon 5, personalíssima aposta de Rosa Muñoz, i el Tantarantana programa avui Ensogno, de la companyia catalana emergent Dichoso Colectivo, dins del Cicle de dansa i teatre físic. «Tanta oferta de dansa és un bon senyal. Sumar és important i Dansalona permet donar més visibilitat al nostre cicle», destaca Julio Álvarez, director del Tantarantana. També el Sant Andreu Teatre (Sat!) arrenca aquesta nit donant pas a les noves creacions de la seva companyia resident. Thomas Noone Dance estrenarà Curts, tres peces molt diferents de Johannes Wieland, Ederson Rodrigues Xavier i el mateix Noone.

REPTE ASSUMIBLE
Cesc Casadesús ha estat l'impulsor d'aquesta concentració coreogràfica sota la marca Dansalona. El director del Mercat de les Flors creu que aquesta àmplia oferta és un repte assumible tenint en compte que el públic de dansa ha crescut un 39% les dues últimes temporades. «No s'havia programat mai tanta dansa. M'agradaria que aquesta coincidència a la cartellera fos un pas cap a la normalitat», reconeix Casadesús, que no veu competència entre les propostes de teatres públics i privats. «Són propostes molt diferents, es complementen», resumeix. I destaca que la majoria de teatres aposten per la dansa d'aquí, «cosa que m'agradaria veure més sovint, no tan sols en un moment puntual de l'any», precisa.

Per Toni Albadalejo, de l'empresa Tres per 3 que gestiona el Poliorama, Dansalona és una aposta guanyadora. «Antigament totes les botigues de sabates es concentraven al carrer de Pelai i no se'n venien menys. L'important és programar bé», declara.

ART TOTAL
«En la dansa, igual com passa en la cultura, les fronteres s'han obert eliminant els límits amb el teatre, arts plàstiques i instal•lacions. Això n'ha afavorit l'expansió», destaca Frederic Amat, pioner d'aquesta fusió al nostre país. Belmonte és representativa en aquest sentit, «la primera peça en què vaig acolorir imatges en 16 mil•límetres», recorda l'artista que converteix l'escenari de sorra de la plaça de toros en univers marí. «És una subversió profunda» explica Amat, sorprès que el vestit de llums que va dissenyar per a Gelabert a base de petxines, crancs i peixos hagi aguantat tan bé el pas del temps.

La potència sonora de la música, servida per la Banda Municipal de Barcelona, també és un altre dels al•licients d'aquella estrena que va impactar al Mercat el 1988. «La música en directe és clau en el teatre. Aquesta obra ho va demostrar», afirma Santos, que lamenta no poder estar al capdavant de l'orquestra, que només conserva tres músics en actiu d'aquella època. «Mirar pel retrovisor de tant en tant és bo», diu l'artista de Vinaròs, feliç de poder escoltar sense ruboritzar-se una brillant partitura escrita fa més de quatre lustres.

Ni ells podien imaginar llavors que un dia tornarien sobre els passos de Belmonte en una ciutat que s'ha convertit en una capital en dansa.

FONT
MARTA CERVERA - BARCELONA
WWWL.ELPERIODICO.CAT
15 DE SETEMBRE DE 2010

La revista 'Nit de Sant Joan' obre el nou Arteria

L'espectacle, adaptat per Carles Alberola, manté la poètica naïf dels 80
Dagoll Dagom rescata el «galàctic musical» amb cançons de Sisa

Amb un record nostàlgic i la il•lusió que l'avinguda del Paral•lel es consolidi com a centre d'activitats culturals i lúdiques, dilluns que ve alçarà el teló el nou espai escènic Arteria Paral•lel amb la revista musical Nit de Sant Joan. Hi haurà coca, cava, macaris, follets màgics, marcians i molt color en un muntatge -rescatat per la companyia Dagoll Dagom tres dècades després de la seva estrena- que arriba a Barcelona amb un any de retard per la demora en les obres de remodelació de la sala.

Una imatge de 'Nit de Sant Joan', amb el personatge de la Coca, que va interpretar Jaume Sisa en l'original.
DAVID RUANO

Ahir, Anna Rosa Cisquella, productora executiva de la companyia i protagonista del muntatge original juntament amb Jaume Sisa -autor de la música- i Joan Lluís Bozzo
-creador del llibret-, va subratllar la «poètica naïf» que respira l'espectacle. Hi ha una nova escenografia, un nou vestuari i nou director, el valencià Carles Alberola, però l'essència es manté.

GAGS SURREALISTES
«S'han modificat alguns arranjaments musicals i s'ha actualitzat alguna escena, però és la mateixa revista galàctica, esquitxada de gags molt surrealistes, que vam idear el 1981 com un homenatge a l'esperit del Paral•lel», afegeix Cisquella. La proposta no enganya. «És un muntatge blanc, un esbargiment per a tota la família. No tot el que es presenta ha de ser càustic i àcid», defensa.

Sobre l'escenari, vuit joves actors -Jordi Llordella, Meritxell Duró i Joan Olivé, entre d'altres- transportaran els espectadors a una revetlla yeyé dels anys 60. A ritme de pop, txa-txa-txas, balades, polques, twist i boleros, la història recrea la nit màgica del solstici d'estiu en què tots els desitjos es poden complir. «Els personatges aconsegueixen fer realitat els seus somnis: el primer petó o un viatge a les galàxies, com el que realitza la Senyoreta González, una conca que jo mateixa vaig interpretar a l'obra original», rememora la productora.

El muntatge, amb cinc músics en directe, arriba ben rodat després d'una gira motivada pel retard en la inauguració de l'Arteria, on recalarà fins a Nadal. Ramon Muntaner, directiu de la SGAE, gestora del polivalent espai (que inclou un cafè teatre i un restaurant), va recordar que a les propostes culturals també s'hi afegirà una destacada oferta gastronòmica amb el segell de Sagardi. Amb l'obertura de l'Arteria i la pròxima recuperació d'El Molino, el Paral•lel, denominat en els seus anys daurats el Broadway català, aspira a recuperar l'esplendor perduda en les nits de Barcelona.

FONT
IMMA FERNÁNDEZ - BARCELONA
WWW.ELPERIODICO.CAT
15 DE SETEMBRE DE 2010

Crítica teatral.-Mamma mía!, el retorno


Antonio Castro
Fotografías: Antonio Castro

Han pasado seis años desde que el musical 'Mamma mía!' se estrenó en el teatro Lope de Vega. La producción española está batiendo records y en el breve retorno a Madrid –ahora en el Coliseum- aumentará notablemente sus cifras. Es el montaje ideal para llevar al teatro a un espectador que nunca antes haya pisado uno.
'Mamma mía!' responde a lo que internacionalmente entendemos por “musical”. Tiene una historia sencilla, en la que se intercalan con bastante lógica los temas musicales, una escenografía multifuncional, cambios de vestuario, cuerpo de baile e iluminación apabullante. Que este año las apuestas más destacadas del género sean esta producción y la nueva de Los Miserables, nos hace pensar que algo empieza a fallar. Y es que el público, que paga una entrada cara, quiere a cambio auténtico espectáculo. Por eso no defrauda Mamma mía! Es un aparato de relojería impecable. Todo funciona en escena con precisión, las transiciones son perfectas, la iluminación es espectacular y la música de Abba está en la memoria de todo el público.

La producción no se ha resentido por los seis años de vida. Permanecen, del reparto original, Nina, Nando González y Marta Valverde. Para el reestreno se suman nombres habituales del musical madrileño, como David Castedo, y Alex Casademunt, uno de los descubrimientos de Operación Triunfo. Quien se lleva el gato al agua es la Valverde, auténtica bomba escénica. Ya triunfó en el lejano estreno, pero cambió de escenario para intervenir en Cabaret, donde nos dejó con la boca abierta con un extraordinario cambio de registro. Ahora, como la amiga desvergonzada, se queda con el público desde su primera aparición. Le sigue Rita Barber, como la tercera amiga, con una comicidad sin complejos. Nina logra el momento de mayor emoción –quizá el único- cuando canta Todo al ganador.

Y es que, reconociendo su perfección escénica, se echa en falta un poco más de emoción, de tensión dramática. Aunque al público no le importa. Sobre todo cuando aparece una coda, remedando la estética ABBA, que tiene a los espectadores en pie cantado a gritos los viejos temas del conjunto sueco.
Se anuncian sólo tres meses de representaciones. Seguramente serán pocos. En tiempos de crisis y tensión social, el publico lo que busca en un teatro es diversión. Y Mamma mía! se la da.

FONT
WWW.MADRIDIARIO.ES
9 DE SETEMBRE DE 2010

El Temporada Alta se reinventará consciente de la limitación presupuestaria

www.lavanguardia.es
9 de setembre de 2010


Su director busca "nuevos públicos que den opción de, con menos dinero, llegar a un abanico más grande de ciudadanos"
Añadir comentario

Girona. (EFE).-

El festival de teatro Temporada Alta, que hoy ha sido presentado en Girona y que tendrá lugar del 1 de octubre al 12 de diciembre, se reinventará en el futuro, según ha confirmado su director, Salvador Sunyer, consciente de la limitación presupuestaria en época de crisis.

Crisis económica
Salvador Sunyer se conforma con una partida de 2,7 millones de euros que mantiene la línea de los últimos años, pero asume el listón y la imposibilidad de alcanzar los números que manejan las grandes citas europeas.
El momento, en época de elecciones autonómicas y municipales, es para el director del festival el idóneo para "reinventarse" y encontrar una fórmula diferente que le permita incorporar "nuevos públicos que den opción de, con menos dinero, llegar a un abanico más grande de ciudadanos".
Salvador Sunyer entiende que el camino pasa por que las programaciones culturales ejerzan "el papel de cohesionar socialmente, de educar y de formar".
Pese a estas consideraciones, el director del festival se ha deshecho en elogios al esfuerzo tanto de las instituciones que colaboran con el Temporada Alta como de las empresas privadas que, en conjunto, aportan 640.000 euros.
La alcaldesa de Girona, Anna Pagans, ha destacado que, pese a la crisis económica, este tipo de muestras culturales "deben estar siempre presentes" y se ha congratulado de contar en su municipio con una cita que interesa tanto a ciudadanos locales como del resto de España y del sur de Francia.
La alcaldesa de Salt, Iolanda Pineda, cuya localidad acoge también espectáculos del Temporada Alta, ha puntualizado beneficios paralelos tanto en la economía local como por lo que se refiere a proyección de imagen de los municipios.
El Temporada Alta ha aumentado en todo caso en dos el número de espectáculos con respecto al pasado año y, ahora, se sitúa en 76, con representación de dieciocho países.
Del programa internacional, Salvador Sunyer ha destacado a Krystian Lupa, Alain Platel, Claudio Tolcachir, Guy Cassiers o Jan Fabre, aunque también se ha congratulado por la presencia de 32 obras de autor catalán y de las actuaciones en el apartado musical de Jorge Drexler, Fito y los Fitipaldis, Bebe o Els Pets.
El número de entradas a la venta pasa este año de 46.000 a 52.000 con el objetivo de alcanzar un aforo medio del 80 por ciento, para lo que, incluso, se ha contactado con asociaciones de inmigrantes para conocer sus gustos y propuestas.

23 de setembre 2010

L’ESPECTACLE “FLIRT!” GUANYA EL PREMI SAN MIGUEL 2010 DE FIRATÀRREGA


La producció de Guillem Albà i l’Always Drinking Marching Band és la més votada pel públic de la Fira i rebrà 6.000 euros i un trofeu commemoratiu

"Flirt!" a FiraTàrrega 2010. Autor foto: Jesús Vilamajó
L’espectacle “Flirt!” de Guillem Albà i l’Always Drinking Marching Band és el guanyador del Premi San Miguel 2010 al millor espectacle de la Fira.
Aquest premi està dotat amb 6.000 euros, a més d’un trofeu commemoratiu, convertint-se en un dels de major dotació econòmica de les fires i festivals d’Europa.
El guardó es resol per votació popular del públic assistent a la Fira i el públic ha pogut votar els seus espectacles preferits, tant de la Programació Oficial com dels Espais d’Empresa, a través d’un missatge SMS on s’havia de votar per un espectacle i puntuar-lo de l’1 al 10.
Guillem Albà i l’Always Drinking Marching Band han estrenat “Flirt!” a FiraTàrega 2010, una producció que ha comptat amb direcció de Jordi Purtí. “Flirt!” és un espectacle de clown que transcorre en escenes musicals i que explica la història d'un antiheroi que ens mostra el seu món interior en la recerca del seu amor. Cal remarcar, que aquest espectacle va estar en residència creativa a Tàrrega la primavera de 2010.
D’altra banda, San Miguel agraeix a tots els votants la seva participació en aquest concurs sortejant un viatge a Manacor per a dues persones per gaudir de la fira teatral que se celebra a final de setembre en aquesta ciutat mallorquina. El viatge d’aquesta edició ha recaigut en Laia Torres, natural d’Arenys de Mar.

FONT
WWW.FIRATARREGA.CAT
15 DE SETEMBRE DE 2010

Neixen els Premis Escènica a les Balears

http://butaquesisomnis.blogspot.com
8 de setembre de 2010


El pròxim novembre s'entregaran al Teatre Principal de Palma els premis Escènica de teatre i dansa de les Balears. Uns guardons que es lliuraran per primer cop a les Balears i que es pretén, en paraules del director de la revista Fan Teatre, Javier Matesanz, que cobreixin un “buit històric” a les Balears i els compara amb “els Max o els Goya”. Els dotze premis Escènica reconeixeran els treballs estrenats entre el gener del 2009 i el 31 de juliol del 2010. A més, es farà entrega de tres premis honorífics. De moment, l'obra favorita ésMort de dama, ja que té vuit candidatures. Es pretén també que els premis tinguin un cert prestigi i es volen donar a conèixer, sobretot, a Catalunya.
Ja es coneixen els candidats que opten als Premis Escènica de Teatre i Dansa de les Illes Balears, uns guardons que celebraran la primera edició el proper 29 de novembre i que serà retransmès per IB3 Televisió. D'aquesta manera es reconeixerà el treball dels professionals de la dansa i el teatre de les Balears.
La gala d'entrega dels guardons, segons ha explicat Matesanz, tindrà una estructura “molt televisiva” i tindrà una durada d'una hora i mitja. A cada una de les dotze categories que s'han establert, hi opten al premi quatre candidats. Les categories dels Premis Escènica són: millor espectacle, millor espectacle de teatre familiar, millor espectacle de dansa, millor direcció, millor text original, millor dramatúrgia, millor actor, millor actriu, millor escenografia, millor il•luminació, millor vestuari i millor música. A més, també s'entregaran tres premis honorífics i s'estudiarà la possibilitat d'incloure dues categories més, la de millor ballarí i millor ballarina.
De moment, l'obra Mort de dama és la favorita, ja que té vuit candidatures, d'entre els quals hi ha el de millor actriu, i la candidata és Llum Barrera. Les obres Petit ball i Camarada K, amb cinc candidatures cada una, són també favorites. El jurat dels premis estarà format per deu persones, la majoria dels quals són crítics teatrals i de dansa als principals diaris de les Balears, i també el delegat de Teatre del govern, entre d'altres. Els guanyadors rebran el guardó dels Escènica, que ha estat dissenyat en exclusiva per Ferran Aguiló.

Font: ACN/EL PUNT

'40, El Musical', sintonizando con nuestra banda sonora

www.20minutos.es
9 de setembre de 2010


La emisora de música más conocida del país trae al teatro Victòria un espectáculo con casi 100 de sus éxitos.
Daniel Sánchez Arévalo firma el libreto.

P. CARO

La radiofórmula ha acompañado la juventud de millones de españoles. Su gran icono, Los 40 Principales, se subió al carro del teatro musical la pasada temporada en Madrid. La idea cuajó (atrajo a más de 250.000 espectadores al teatro Rialto) y posibilitó una segunda temporada del montaje.
40, El Musical abre, además, una nueva sucursal en Barcelona. El teatro Victòria estrena este jueves por todo lo alto este repaso a casi un centenar de canciones que han marcado a generaciones enteras.
Incluye en Barcelona dos clásicos del rock català: Boig per tu, de Sau, y Bon dia, de Els PetsLa historia no se limita a la música. El director de la película Azul oscuro casi negro, Daniel Sánchez Arévalo, firma un libreto en el que un grupo de jóvenes entre los 20 y los 30 años digieren el paso a la edad adulta.
Guiño al ‘rock català’
A parte de incorporar en el reparto a Gisela y Naïm Thomas, dos intérpretes catalanes y ex concursantes de OT (algo habitual en el género musical local), la obra incluye en Barcelona dos clásicos del rock català: Boig per tu, de Sau, y Bon dia, de Els Pets, más una canción de Estopa. A diferencia de Madrid, el Victòria ofrece una orquesta de siete músicos en directo.
*Teatre Victòria. Av. Paral•lel, 67. Hoy estreno a las 20.30 horas. De 25 a 59,90 euros. Más información: www.teatrevictoria.com.

22 de setembre 2010

Lleven els diners per al teatre d’Inca


El batle, Rafel Torres, denuncia la “manca de compromís del PSOE”, que ha retallat un 80% la partida del Govern per al teatre
M.Nada

L'escenari del teatre inquer haurà d'esperar per ser reformat.
El batle d'Inca, Rafel Torres, mostrà ahir malestar per la retallada de gairebé el 80 per cent de la partida del Govern balear per a la Fundació Teatre Principal d'Inca, que havia d'ajudar a l'inici de la reforma de l'immoble. Torres assegurà que de 209.000 euros pressupostats per a enguany any per començar-ne els tràmits, l'Executiu només hi destina 48.950 euros.

Davant d'aquest fet, la primera vara manifestà ahir que "no queda cap altra solució que ajornar la reforma de teatre per a la pròxima legislatura", tot i que recriminà als socialistes que no hagin complert les promeses electorals, atès que tant Francesc Antich com Francina Armengol "van prometre en els programes electorals que impulsarien la reforma del teatre".

En aquest aspecte, Torres sentencià que "els escrits que ens arriben des del Govern desmenteixen per complet les promeses dels socialistes, perquè ens retallen la subvenció de manera considerable".

Compromís

Així mateix, el batle Torres es comprometé a realitzar tots els tràmits per aconseguir que la reforma del teatre Principal sigui una realitat legislatura que ve. "Després de les eleccions de l'any 2011 continuarem amb la mateixa línia de lluitar per reformar el teatre Principal i reivindicaré a José Ramón Bauzá com a president que faci un seguiment del projecte". D'altra banda, el batle Torres agraí el treball dut a terme pel Bloc i recordà que "la consellera d'Indústria, Xisca Vives, aconseguí un milió d'euros del Fons Europeu", encara que finalment no es podrà utilitzar. A més, des del Consell han mantingut la partida de 200.000 euros en dues anualitats que tampoc no es podrà utilitzar aquesta legislatura.


PUBLICAT PER
HTTP://DBALEARS.CAT
14 DE SETEMBRE DE 2010

La Beckett obre les portes als artistes més experimentals

La coreògrafa Rosa Muñoz iniciarà demà la temporada amb 'Lemon 5'

JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

Toni Casares, director de la Sala Beckett, es queixa que alguna vegada ha sentit en boca d'algun polític que a Catalunya hi ha «massa producció escènica». Li sembla un comentari escandalós. «No ens poden matar mai l'energia creativa», va dir ahir durant la presentació del gruix de la temporada de la sala de Gràcia. En aquest sentit, aquest any aposta per obrir les portes a companyies que poden estrenar fora de Barcelona però que no tenen la mateixa facilitat a la capital catalana.

Aquesta voluntat es manifestarà de manera més rotunda després del muntatge que iniciarà demà la temporada. Serà Lemon 5, una producció de Raravis Danza amb la firma de Rosa Muñoz, directora de la companyia amb Andrés Corchero. Aquesta coreografia, que interpreta juntament amb Jorge Albuerne, s'estructura a partir de la repetició de seqüències simples per crear un ambient hipnòtic, gairebé al•lucinatori. Part d'aquesta exploració està inspirada en Lemon incest, versió en anglès de Mick Harvey d'una cançó de Serge Gainsbourg. Muñoz i Albuerne la ballen 10 vegades en escena.

Amb l'Agrupación Señor Serrano començarà, a continuació de Lemon 5, aquest petit aparador de companyies amb dificultats tant per ensenyar els seus treballs com per sobreviure més enllà d'un o dos espectacles. Dos -Contra.Natura i Memo- són els que mostrarà l'Agrupación Señor Serrano. Els valencians d'El Pont Flotant, de recent pas per Tàrrega, s'inscriuen en aquesta línia d'exhibició dels artistes més experimentals i amb un llenguatge propi. Presentaran al desembre Com a pedres i Exercicis d'amor.

La programació també es nodreix de propostes de més permanència a la cartellera. Així, Magda Puyo dirigirà Bashir Lazhar, una faula de la canadenca Evelyne de la Chenelière sobre un refugiat algerià. Ramon Simó dirigirà al gener El bosc, de Daniela Feixas, també intèrpret. Estat d'emergència i Gos, dona, home integraran al febrer i al març un minicicle de la dramatúrgia contemporània alemanya. I Exiliats, de James Joyce, agafarà el relleu amb direcció del mateix Casares.

PUBLICAT PER
WWW.ELPERIODICO.CAT
14 DE SETEMBRE DE 2010

Corcia Teatre pone en escena en el Teatre Raval de Barcelona "Novecento"

EFE
Barcelona

El Teatro Raval de Barcelona pone en escena a partir de mañana "Novecento", de Alessandro Baricco, de la mano de la compañía Corcia Teatre.
La obra permanecerá en la cartelera barcelonesa hasta el 3 de octubre, según informan los promotores del teatro.
Los actores Jordi Arqués y Francesc Pérez, dirigidos por Joan Roura, son los intérpretes de la historia de "Novecento", la historia de un pianista que fue encontrado de bebé a bordo de un barco y que nunca ha puesto los pies en la tierra.

FONT
WWW.ADN.ES
16 DE SETEMBRE DE 2010

El musical "Mamma Mia!" vuelve a Madrid durante tres meses

Por Agencia EFE
Madrid

Las cantantes Nina, Marta Valverde y Rita Barber vuelven desde mañana a Madrid para protagonizar el musical "Mamma Mia", que en este segundo paso por la cartelera madrileña se instalará, durante tres meses, en el Teatro Coliseum, según informa la productora Stage Entertainment España.
Desde su estreno en España en noviembre de 2004, más de dos millones de personas han disfrutado de este espectáculo, que el próximo año batirá un récord de permanencia en su sexto aniversario de representaciones ininterrumpidas.
El musical, inspirado en canciones del grupo sueco ABBA y escrito por Catherine Johnson, sitúa su historia en una isla griega ficticia en la que la protagonista, Sophie, pretende descubrir quién es su padre.
Para conseguirlo envía invitaciones a su boda a tres hombres que pasaron por la vida de su madre, esperando durante el enlace poder descubrir el secreto de su nacimiento.
"Mamma Mia", el musical, ha tenido enorme éxito internacional con un número de espectadores que supera ya los 40 millones. A su vez, el espectáculo se ha adaptado al cine en una película protagonizada por Meryl Streep y Pierce Brosnan, que se convirtió en un éxito de taquilla en el año 2008.
Después de su paso por Madrid, donde fue el musical más visto en 2005 y superó el millón de espectadores, "Mamma Mía!" se instaló en Barcelona, donde batió el récord de la taquilla catalana con 400.000 espectadores y catorce meses en cartelera.
Durante la temporada 2009/2010 el musical ha recorrido 29 ciudades españolas para volver a Madrid con un reparto que sigue fiel a los personajes después de casi seis años, de esta forma Nina, que sigue al frente del reparto, es la actriz que durante más funciones ha representado al personaje de Donna.

21 de setembre 2010

El teatre català torna a nodrir-se de la cantera de Sala Cabañes


Clara de Ramon formarà part del repartiment d’Agost, una de les grans apostes del TNC, i Mercè Grané apareixerà al musical Hair
per capgros.com

Sala Cabañes sempre ha estat una cantera d’actors que ha alimentat els escenaris i els platós catalans. Els dos darrers casos d’aquests talents que sorgeixen a la Sala i que donen el salt a grans escenaris són els de Clara de Ramon, que formarà part del repertori d’Agost -una de les grans apostes de la nova temporada del Teatre Nacional de Catalunya- i el de Mercè Grané, integrant del repertori del musical Hair, que es podrà veure al teatre Apolo.

Agost, dirigida per Sergi Belbel, promet ser una de les sensacions teatrals de l’any. L’adaptació del premiat text de Tracy Letts (premis Tony i Pulitzer del 2008) narra la desaparició del pare d’una família en circumstàncies misterioses, cosa que obliga lar esta de membres a retrobar-se a la casa paterna. Personatges singulars i propers interpretats per actors de la talla de Jordi Banacolocha, Abel Folk, Anna Lizaran, Rosa Renom, el mataroní Albert Triola o Emma Vilarasau. I enmig de tots ells, Clara de Ramon, de tan sols 17 anys. “Després de fer dos càstings, em van dir que formaria part del repartiment. No m’ho creia, em vaig passar una setmana als núvols”, explica la jove actriu, sense experiència en el teatre professional tot i que sí que ha participat en una pel•lícula, ‘Blog’, presentada a la secció de Nous Directors del festival de Donosti de 2008. A principis d’estiu van iniciar les lectures dramatitzades d’Agost, i d’aquí a pocs dies començaran els assaigs (l’obra s’estrena el 25 de novembre). “Faré el que pugui al costat de tants cracks”, diu, modesta, De Ramon.


Mercè Grané, per la seva banda, serà una de les protagonistes d’una de les grans apostes del teatre musical a Barcelona. Es tracta de Hair love & Rock Musical, amb direcció de Daniel Anglès. Grané, com la resta del repartiment, té prohibit fer declaracions sobre l’obra abans de la seva estrena. No és cap secret, però, que Hair promet ser un dels grans èxits de l’any. El musical, que inclou cançons tan recordades com Aquarius, Good Morning Starshine o Let’s the Sunshine In, s’estrena el desembre al teatre Apolo.

www.capgros.com
17 de setembre de 2010

“Jo només sóc el 20% de l’espectacle”


David Selvas, actor i director
Foto: ACPG

David Selvas dirigeix l’obra La gavina, de Txèkhov amb adaptació de Martin Crimp, en el marc del Festival Grec. Compte amb un repartiment de luxe de deu intèrprets: Rosa Renom, Biel Duran, Manel Sans, Alba Sanmartí, Norbert Ibero, Tilda Espluga, María Rodríguez, Josep Julien, Andreu Benito i Jacob Torres. Aquest és el tercer espectacle que dirigeix, abans ho havia fet amb True West (Temporada Alta 2007) i Pasolini: who is p? (Espai Lliure, 2005). La producció de l’obra és del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER) on ja es va estrenar. Actualment a David Selvas el podem veure a la sèrie de TV3 “La Riera” on interpreta l’Ernest Guitart.

Com et vas plantejar la direcció de l’obra de “La Gavina” d’Anton Txèkhov i adaptada per Martin Crimp?
La idea inicial, a part del text, va ser enfrontar nous llenguatges amb teatre clàssic. Ja havia llegit el text l’adaptació de Martin Crimp i em va emocionar. Com dic, però, la porta d’entrada en el text va ser nous llenguatges versus teatre antic o clàssic. Volia agafar aquests dos móns i intentar no representar-los, sinó involucrar-nos-hi. Nosaltres volem defensar l’obra, no intentar representar el que nosaltres creiem que és el teatre contemporani. Volíem fer-ho amb compromís.

Heu volgut modernitzar l’obra, amb quins elements ho heu fet?
Els comportaments ja estan molt modernitzats amb la versió de Martin Crimp, però el que hem fet és acabar-la de fer contemporània a través dels actors i posar-los en boca amb cada una de les personalitats dels actors que interpreten els personatges. Hem estat bastant respectuosos amb el text de Martin Crimp.

Per a modernitzar l’obra, has jugat amb l’escenografia, així podem veure projeccions audiovisuals i playbacks.
No ha sigut per a modernitzar-la; la veritat és que el vídeo està molt justificat perquè l’espectacle que fa el Konstantine (Biel Duran) dins l’obra hi entra el vídeo i utilitza llenguatges de tecnologia per fer la seva creació. I el fet que hi hagi música… Txèchov deia que “La Gavina” la va començar escrivint volent escriure una comèdia i li va sortir un drama. Això no vol dir que ell la revisés, sinó que va començar sent una comèdia i acaba sent un drama. La música aconsegueix fer crèixer al personatge d’Arkadina (Rosa Renom) que tot i que diu que s’avorreix, és una manera d’estirar i ensenyar-la en el seu esplendor. És ser el centre d’atenció i la dinamitzadora.

És una història pessimista?
És pessimista en el sentit que a la vida tot s’acaba. Dins d’aquesta història tots els personatges lluiten per aconseguir el que volen. Mentre hi ha lluita, hi ha vida. Veus uns personatges a carn viva que lluiten per aconseguir el que volen. Un dels personatges, per exemple, està a punt de morir-se, però segueix dient que té ganes de follar. Això està molt bé.

Com vas triar els actors que volies que sortíssin en aquesta obra?
Molt intuitivament. Pràcticament els coneixia a tots i amb alguns hi havia treballat abans. És gent que m’agrada molt el que fan. Tenia ganes de veure a actors en registres diferents del que estan acostumats. Per exemple, la Rosa (Renom) difícilment un director li donarà un personatge de diva del teatre.

Heu fet un treball d’equip bastant important.
Sí, en aquest espectacle hi ha hagut aportacions de tothom a nivell de música, d’il•luminació, etc. Si hagués de valorar el que tenia pensat fer i el que ha acabat sent, la meva aportació només equivaldria a un vint per cent. Hi ha una part molt important que ha sortit entre tots. Això no es crea d’un dia per l’altre, sinó que es va creant una confiança que permet fer aquest treball.

Ets sents més còmode dirigint o interpretant?
Ara, dirigint. Interpretant ara mateix estic encantat amb el personatge de “La Riera”, m’ho passo teta. En aquest moment dirigint perquè serà durant uns mesos i és totalment passional.

Quina valoració ens fas d’aquests mesos de La Riera?
Bona. És un intent de fer un producte que ja es feia amb una gran qualitat. L’audiència és aplastant perquè estem fent shares de 18 i 21. El personatge que faig m’encanta i m’ho passo molt bé.

Quins projectes professionals de futur tens?
Bé, després d’aquesta obra, farem un altre Txèkhov on estaré com a actor sota la direcció del Julio (Manrique) i a continuar amb el personatge de l’Ernest a “La Riera”.

Text: Mònica Puntí | ACPG
http://diarimaresme.com/
14 DE SETEMBRE DE 2010

Àlex Rigola revisa 'Gata sobre teulada de zinc calenta'

www.elperiodico.cat
11 de setembre de 2010


«De totes les grans obres m'interessa la seva contemporaneïtat». Aquesta màxima insubornable d'Àlex Rigola es manté en la que reobrirà el vell Lliure el dia 30, Gata sobre teulada de zinc calenta, un clàssic de Tennessee Williams estrenat el 1955 i amb una arxifamosa versió cinematogràfica el 1958. Rigola va desgranar ahir aquesta contemporaneïtat del text i altres motius que el van fer decidir a triar-lo per a un dia tan esperat. La trama és de sobres coneguda. Brick (Joan Carreras) i Maggie (Chantal Aimée), una parella en una greu crisi, van a la mansió familiar per celebrar l'aniversari del pare de Brick (Andreu Benito). El patriarca, greument malalt, viu amb la seva dona Mae (Muntsa Alcañiz) i el seu altre fill, Gooper (Santi Ricart), que opten a la seva fortuna. Un drama familiar en tota regla.

33 «M'interessa el Tennessee Williams que se centra en l'ésser humà, en les relacions familiars i en el que ens costa parlar amb les persones estimades». El segon acte de l'obra, quan el pare intenta fer de terapeuta del seu turmentat fill, el va fer decidir en la seva elecció. «Em trenca el cor des de l'inici». Rigola ha eliminat personatges i hi ha incorporat la música en directe d'un pianista (Raffel Plana), «com a contrapunt a uns diàlegs tan durs». I un vestuari «a l'estil Mad Men» col•labora en la indefinició temporal. «Hi ha aires dels anys 50, però podria passar ara».

La revista galáctica de Sisa y Dagoll Dagom inaugura el Arteria Paral•lel

La revista galáctica de Sisa y Dagoll Dagom inaugura el Arteria Paral•lel


El director de la SGAE en la Zona Mediterránea, Ramon Muntaner, ha avisado de que esta obra está llena de "poesía, magia y cabaret"

Barcelona. (Agencias)

El espectáculo músical y galáctico Nit de Sant Joan, de Jaume Sisa y Dagoll Dagom, vuelve a estar en cartel 29 años después de su estreno para inaugurar el 20 de septiembre el Teatre Arteria Paral.lel de Barcelona.
En cartel del 16 de septiembre hasta Navidad, el nuevo montaje tiene vestuario, escenografía y director, Carles Alberola, nuevos, pero mantiene algunos 'gags' que siguen funcionando por el "humor absurdo con el que la gente vuelve a conectar", ha declarado este martes en rueda de prensa la productora ejecutiva de la compañía, Anna Rosa Cisquella.

El director de la SGAE en la Zona Mediterránea, Ramon Muntaner, ha avisado de que esta obra está llena de "poesía, magia, cabaret", algo que la diferencia del resto de musicales que hay en Barcelona. "No intentan hacer el gran musical, sino que llega a otra sensibilidad", ha subrayado.

El nuevo espacio escénico polivalente, de más de 3.400 metros cuadrados de superficie, un escenario, una especie de café teatro y un restaurante, empezará las funciones previas del espectáculo que Sisa bautizó en su día como "cabaré galáctico" y que ya ha rodado por algunos puntos de la geografía española en versión catalana y castellana.

Anna Rosa Cisquella ha considerado que "la poética de lo naif y de lo blanco" del espectáculo ha sido ya recogida por el público que lo ha visto, "aceptándolo tal y como es, con la magia de una revista en la que toda una serie de personajes salen de verbena y consiguen sus sueños: un primer beso o un viaje a las galaxias", ha dicho. Ahora se estrena con orquesta en directo de cinco músicos, que le da un aire más real de revista, y ocho actores, "jóvenes polifacéticos que tienen esa energía de juventud que se transmite al espectador, una magia".

La propia Cisquella protagonizaba en el espectáculo original a la Señorita González, una solterona que se va a las galaxias, gag que se ha mantenido y que aún funciona, según la actriz y empresaria teatral.

Alberola ha puesto al día, después de casi 30 años, el emblemático espectáculo de Dagoll Dagom con el que el valenciano se inició en el género, un trabajo que ha significado para el director teatral "un reto" porque, "con los recuerdos edulcorados por el paso del tiempo, aún es referente para mucha gente".

En opinión del director teatral valenciano, "había que mantener el ADN que hizo que el espectáculo interesara a mucha gente de la época", pero con el paso del tiempo el teatro musical "ha avanzado en la mayoría de sus vertientes y hacía falta una revisión de la dramaturgia y la escenografía".

En definitiva, en opinión de Alberola, había que "transportar a la actualidad historias de hace 30 años para que tengan la misma valía, porque hay muchas cosas que la tienen en un espectáculo tierno, romántico, en aquella noche de San Juan en la que la gente tiene la capacidad de mirar el fuego y ver duendes fantásticos y tener ilusiones que pueden llegar a hacerse realidad".

El Arteria no es el único teatro que se inaugura esta temporada en el Paralelo, conocido antaño como el 'Broadway' catalán, ya que el emblemático Molino está también próximo a abrir sus puertas tras los trabajos de restauración del que ha sido objeto.

FONT
WWW.LAVANGUARDIA.ES
15 DE SETEMBRE DE 2010

Mia Patterson: 'No tenemos medios para competir con los musicales ingleses y americanos'

www.europapress.es
6 de setembre de 2010

ANTA CRUZ
MADRID
(EUROPA PRESS)

En el campo de los musicales en nuestro país "estamos un poco atados". Así lo ha afirmado la cantante y actriz Mia Patterson con motivo de la publicación de su libro '75 años de historia del musical en España (1930-2005), editado por la Fundación Autor de la SGAE.
Patterson ha explicado en declaraciones a Europa Press que en España faltan productores con confianza suficiente en proyectos nacionales que pongan de acuerdo a un compositor y un autor de un libreto y que puedan ser correspondidos económicamente.
A su juicio, en los últimos años ha mejorado la presentación de los musicales, ya que se traen "producciones importantes y vistosas", pero no se abre la puerta a las creaciones españolas. En este sentido, matizó que en el teatro infantil musical se hacen creaciones "muy interesantes y muy bien presentadas".
Para poder cambiar esta situación, considera que primero se ha de salir de la "crisis horrorosa" en la que estamos: "es cuestión de tiempo". Según ha destacado, en España hay gente con "mucho talento" para componer y realizar libretos que puedan interesar a un público entendido en la materia. "Tenemos un gran potencial, lo que hace falta es gente que quiera producir este tipo de espectáculo y que quiera arriesgar".
En cuanto a la oferta de musicales, ha señalado que hoy en día se ha ampliado y existe un público "más exigente que otro", como ocurre en todos los ámbitos culturales, sin embargo ha matizado que existen diferencias notables entre algunas producciones."Hay muchos musicales actualmente que son espectáculos musicales, que utilizan canciones de un disco que todo el mundo conoce y se le hace un guión coherente para crear un espectáculo visual. Para mí no es un musical, pero hay gente a quien le encanta eso", ha señalado.

HISTORIA DE UN GÉNERO

El libro arranca en 1931 con la intención de reunir toda la información posible y poder recuperar datos perdidos, ya que, según ha indicado, "había que darle al género una historia rigurosa, con todo lo que en el libro se puede encontrar".
Durante la Guerra Civil muchos documentos se perdieron y no había un archivo único, por lo que Patterson tuvo que buscar los programas en archivos personales, coleccionistas particulares o artistas, a los que ha molestado "muchísimo", según ha indicado, para que buscaran en sus baúles cosas antiguas.
Según ha explicado la autora, al principio, el teatro musical que había en España era lo que se conocía como la revista, y no fue hasta el año 1955 cuando entró el primer musical americano, así que hasta entonces se conocía al género como una "zarzuela moderna".
En los años 80 se avanzó en la riqueza de las producciones, aunque ha señalado que entonces "eran intentos que se hacían". "Fueron unos comienzos estupendos, con producciones como Evita, Los Miserables o El diluvio que viene, aunque también había otras menores que también abrieron camino", ha indicado.
Sin embargo, la época dorada del musical comenzó en el año 1999, con El hombre de La Mancha, porque en las producciones anteriores no había una continuidad. "Había muchas producciones esporádicas y algunas no funcionaron", ha dicho.

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...