Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jove teatre regina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jove teatre regina. Mostrar tots els missatges

26 de desembre 2014

"PASTORETS SUPERESTEL"



publicat per

Originals de:  Ricard Reguant
Música de: Toni Olivé

al Jove Teatre Regina,del 13 de desembre al 4 de gener 2013
Una producció de: Companyia La Trepa

Aquest any el Jove teatre Regina vol tornar a oferir els seus “Pastorets Superestel”. Aquesta dinàmica, fresca i divertida versió a ritme de rock-and-roll, del tema clàssic dels Pastorets s’ha convertit en un veritable èxit a casa nostra. La demanda, el mateix per part de les escoles que del públic en general, ens ha esperonat a incloure’ls una vegada més en la nostra programació.

Les peripècies dels pastors que volen arribar a Betlem, transcorren entre balls i cançons que remarquen la ingenuïtat de la història, de l’enfrontament entre el bé i el mal ( pastors i dimonis) sense falses estridències. Un espectacle idoni per a aquestes dates, un clàssic de la programació nadalenca, que sempre ha rebut una immillorable acollida per part del públic.

Així, doncs, tornem....Tornen “Pastorets Superestel” al Jove Teatre Regina.

Si no els heu vist, què espereu? Si els heu vist, repetiu i que us vagi de gust.

Aquest espectacle es va programar per Nadal des del 1998 fins al 2004, amb una mitja per funció de 292 espectadors sessió.

En aquests "Pastorets” trobem un paral·lelisme entre la parella formada per la Verge Maria i Sant Josep i una parella d’immigrants de l’època actual , que es veuen obligats a refugiar-se al metro la Nit de Nadal. Allí, per passar l’estona, els hi expliquen la història d’un pastors molt simpàtics que van viure a Betlem fa més de dos mil anys...Els pastors protagonistes són un noi i una noia que es veuen perseguits per uns dimonis molts "marxosos” i "rockers” , mentre reben l’ajut de l’àngel Sant Miquel.

"Pastorets Superestel” és una obra original i entretinguda, alhora que tradicional. Les peripècies dels pastors que volen arribar a Betlem, transcorren entre balls i cançons que remarquen la ingenuïtat de la història de l’enfrontament entre el bé i el mal (pastors i dimonis ) sense falses estridències.

Amb un repartiment que inclou 12 actors en escena, esdevé un espectacle idoni per a aquestes dates tan especials de l’any. Un clàssic de la programació nadalenca de Barcelona. No us els podeu perdeu

Intèrprets:     Nena/Toia Mariona Campos,  Nen/Cigronet Roc Olivé, 
Senyora/Rufina Maria Agustina Solé,  Senyor/Florentí Maties Gimeno,  Josep/ Forques Jaume Garcia, Maria/ Esther Pérez-Ferrer,  Noia/ Sant Miquel Olga Fañanàs,  Piula Correcama Gerard Flores,
El Gran Tronera Marc Miramunt,  Dimonis/pastorets: Alícia Olivé, Alfredo Izquierdo
Direcció:  Maria Agustina Solé

Els Pastorets formen un gènere únic i inconfusible de la tradició popular teatral catalana.

Nascuts de petites representacions que a l’Edat Mitjana els pastors feien durant la Missa del Gall, va suposar un senyal d’identitat i de ressorgiment del nostre país vers el segle XIX.

Amb el nom de Pastorets s’identifiquen una quantitat notable i mai closa de textos, presents o oblidats en el temps, de les representacions que es fan durant les festes nadalenques.

La seva presència any rere any la trobem pregonament arrelada a Catalunya, i no hi ha ciutat, poble, vila, poblet o escola que, en aquestes dates, no representi els seus particulars Pastorets.

Els Pastorets Superestel, els del Regina, com tots els altres, també tenen la seva particular personalitat, lligada al tarannà de la casa. Música, balls, rialles i un punt de reflexió estan garantits, perquè ens agrada a tots plegats passar-ho bé i començar les Festes de Nadal amb joia i un bon propòsit.

Dies i horaris de les representacions:

Dissabte 13 Desembre a les 18 h.
Diumenge 14 Desembre a les 12 h.
Dissabte 20 Desembre a les 18 h.
Diumenge 21 Desembre a les 12 h .
Dissabte 27 Desembre a les 18 h.
Diumenge 28 Desembre a les 18 h.
Dilluns 29 Desembre a les 18 h.
Dimarts 30 Desembre a les 18 h.
Divendres 2 de Gener a les 18 h.
Dissabte 3 de Gener a les 18 h.
Diumenge 4 de Gener a les 12 h.

Poder comprar les entrades a: .https://www.ticketea.com/pastorets-superestel/


PASTORETS SUPERESTEL : argument:
En aquesta versió , inspirada en els clàssics Pastorets de Folch i Torres, ens trobem amb una parella d’immigrants de l’època actual, que es troben sense casa i, estant ella embarassada, es refugien al metro on ella dóna a llum, de la mateixa manera que Maria va donar a llum a l’estable.

Algú els hi explica l’antiga història dels Pastorets, protagonitzada per uns pastors molt simpàtics: El Cigronet i la Toia són els dos nens que van camí de Betlem. La Rufina Marcofa i el Florentí Pallofa els seus divertits padrins, ella fa tota mena d’invent estrafolaris.

El Tronera Major és el gran dimoni, ajudat per l’una mica pallús Piula Correcama, el dimoni més desastrós que hom pugui imaginar i Sant Miquel és el missatger celestial.

PASTORETS: el seu origen:
L’ origen de les representacions d’ Els Pastorets cal buscar-lo a l’Edat Mitjana. Els pastors baixaven de la muntanya per anar a l’església la nit de Nadal i, de forma espontània, expressaven la seva joia pel naixement de Crist, acompanyant- se d’algunes cançonetes que, de mica en mica, van convertir-se en un complement esperat de la Missa del gall.

Hi ha documents dels segle XIII que ja parlen d’aquestes petites representacions.

Amb el temps es va anar sofisticant, i es representava un pessebre.

PASTORETS: un gènere teatral:
A partir del segle XVII es van incorporar els arcàngels, tota la jerarquia de diables i dimonis i els Reis Mags. Els pastors continuaven sent els protagonistes de la festa.

Amb el segle XIX arriben a Catalunya molts canvis socials. La revolució industrial afecta el món rural. Els pastors més joves decideixen provar sort a les ciutats. És llavors quan la majoria de les representacions es realitzen amb pastors ficticis. Comencen a aparèixer textos escrits i les representacions van prenent cos i s’ubiquen als teatres.


I superant tota mena de tràngols històrics, han arribat als nostres dies. Des de finals del segle XIX, i fins a l’actualitat, s’han convertit en una de les grans manifestacions teatrals de la cultura catalana.

10 de desembre 2014

Toni Albà i la mare de Brian



publicat per
4 de desembre de 2014
Jacinto Antón


L'actor bromeja al teatre Regina amb la història sagrada a l'estil de Monty Python

Toni Albà torna avui a l'escenari d'alguns dels seus èxits més sonats, el Jove Teatre Regina de Barcelona, on va triomfar amb Brams o la kumédia dels errors (amb Sergi López) o L'ombra, per representar un altre dels seus espectacles, aquest de pertinent caire nadalenc, ja que s'hi representen, adaptades, escenes icòniques dels Evangelis. Histèria sagrada, de la qual és autor i director Albà i que protagonitza mà a mà amb Fermí Fernandes, és una incursió més de l'iconoclasta i irreverent actor en la prolixa matèria religiosa.

Albà ja ha realitzat adaptacions d'Els pastorets (no tan canòniques com les que s'ofereixen aquests dies per tot Catalunya): ha estrenat en català The Messiah, de Patrick Barlow, i és autor d'una adaptació de la Bíblia dels Monty Python, dels quals és fervent admirador, sobretot, ja que estem en el gènere, per La vida de Brian. De fet, qualsevol que el vegi caracteritzat de Mare de Déu a Histèria sagrada percebrà la influència de la mare de Brian, la Mandy, aquella promíscua i extremadament lletja feminista hebrea que encarnava Terry Jones...

“Sí, sí”, riu Albà, “sóc extraordinàriament devot dels Monty Python, els descobria a La vida de Brian, precisament, adoro el seu humor absurd que segueix provocant batzegades avui. Ajunten el teatre de carrer, la mímica, el clown, el cinema i els jocs de paraules. Recordo números que fan pixar de riure, com el del partit de futbol entre filòsofs grecs i alemanys, amb la pilota parada i tots pensant, fins que Arquímedes crida “eureka!”, comença a córrer amb la pilota i marca gol. Sensacional”.

Histèria sagrada, que fa molt temps que està de gira però no havia desembarcat encara a Barcelona, té un argument metateatral. “Resulta que algú ha robat la talla del Nen Jesús de Trona, i Mossèn Dalmau, prior de l'ordre de Sant Hams i rector del convent de Steer, a Holanda” (Hamsteer, per si no ho han caçat) “rep l'encàrrec d'investigar què està passant en el món religiós per entendre perquè s'estan perdent els valors morals i espirituals”. Dalmau (Fernades) decideix elaborar una conferència educativa i una representació de l'arribada del Messies perquè els feligresos de la congregació hamsteriana retrobin els orígens de la religió. Per a això comptarà amb l'assistència d'Antòniu, professor de ciències naturals i exborratxo en procés de rehabilitació espiritual. Junts, el mossèn i el professor boig es lliuren a reconstruir escenes de la història de la cristiandat “des del moment en què es coneixen Josep i Maria fins al naixement del Nen Jesús”, amb continus canvis de vestuaris i personatges. “Hi ha escenes molt boges, com la recerca de posada o l'embolic amb un romà obsessionat amb l'empadronament”. En l'endemig, el religiós i el professor discuteixen com a partidaris del creacionisme i el darwinisme.

Albà revela que la trama inclou alguns “problemes molt actuals de l'Església que tenen a veure amb Granada”.

És, assenyala el còmic, “humor que dóna canya, gens blanc”, però que “no ofèn”. De fet, explica, “han vingut a veure'ns mossèns que confessaven que venien amb certa aprensió i després s'ho han passat bomba”. Albà considera que avui dia tothom està curat d'espants. “El problema és nostre durant la representació per aguantar-nos el riure, hi ha molt espai per a la improvisació i ens sorprenem l'un a l'altre”.


Histèria sagrada continuarà en principi al Regina fins al 4 de gener. Recurrent i famós imitador de Joan Carles I, Albà no se sent particularment orfe per l'abdicació règia. Es declara entusiasmat amb el procés sobiranista. “Crec que anirà endavant, ara toca el joc polític, els pactes i acords”, diu, posant-se, ara sí-sí, seriós.

17 de novembre 2014

Vés al teatre per 1,50 euros!



publicat per
http://www.timeout.cat/barcelona
13 de novembre de 2014

7 sales de Barcelona ofereixen els dijous de novembre i desembre entrades per veure obres catalanes a preu d'escàndol!

S'han acabat les excuses per no anar al teatre! Els dijous de novembre i desembre podreu veure vuit obres d'autoria catalanes pel mateix –o menys– que us val una canya a qualsevol bar. Set sales de la ciutat han ajuntat forces amb la SGAE per oferir, des de dijous 20 de novembre fins a finals de desembre (amb l'excepció del dia de nadal) entrades per només 1,50 euros. Sí, ho heu llegit bé!

A cada funció de dijous es posaran a la venda 100 entrades amb aquest preu reduït –50, en el cas de les sales amb aforament inferior a 100 butaques– que simbolitza aproximadament el 10% del cost real que tenen les entrades i que correspon als drets d'autor. En total es vendran 1050 entrades a aquest preu de ganga. Per adquirir-les, cal consultar amb els teatres que formen part de la promoció, ja que cada sala té el seu propi sistema de reserva i venda d'entrades. Un cop els teatres exhaureixin les entrades a preu reduït, vendran la resta al preu normal.

Les obres que es podran veure seran 'L’Esbudellador de Whitechapel', de Marga Parrilla i Oriol Estefanell al Teatre del Raval, el 'Tríptic', de Cesc Gelabert i 'Querencia', de Paco Zarzoso a La Seca, 'Black Box', de Marc Angelet al Jove Teatre Regina, 'Arbres', de Marc Artigau a la Sala Beckett, 'El adiós de Sabrina', de Cristina i José Poch a la Sala Porta4, 'El Esperanza', de Quique Culebras a la Sala Fènix i 'Paradís', de Marilia Samper, Martí Torras, Carla Mora, Marta Mora i Irene Ruiz a la Sala Muntaner.

Aprofiteu que pràcticament us regalen les entrades i participeu en aquesta iniciativa, l'objectiu de la qual és donar veu i promoure el teatre d'autors d'aquí. Tothom al teatre!

Les sales que hi participen

Sala Beckett
Recomanat
La Sala Beckett és un petit teatre fundat l’any 1989 com a seu de la companyia El Teatro Fronterizo, de José Sanchis Sinisterra, i com a espai de trobada per a creadors de diverses disciplines. Des dels seus inicis s’ha centrat en la promoció de la dramatúrgia contemporània, amb produccions i programacions d’espectacles d’autors contemporanis i un interès visible per l’experimentació i per les noves formes d’escriptura dramàtica. A través del seu Obrador Internacional, la Beckett duu a terme també una intensa activitat de formació.
Alegre de Dalt, 55 bis, Gràcia, 08024

Jove Teatre Regina
El 1998 va obrir aquest espai que durant anys ha funcionat com un dels únics teatres amb programació infantil i juvenil estable a Barcelona. El projecte el capitaneja la companyia La Trepa.
Sèneca, 22, Gràcia, 08006

Teatre del Raval
El Teatre del Raval està situat a les instal·lacions de la Parròquia de Nostre Senyora del Carme. Durant la nova etapa es va restaurar i recuperar el patrimoni arquitectònic del teatre original, modernitzant les seves instal·lacions per reconvertir-lo en un espai modern i competitiu. Són els programadors de la Mostra de Teatre de Barcelona. Té un esperit combatent i d’alta exigència artística. A l’hora de programar valoren el rigor i la investigació dels espectacles, més que la seva possible comercialització.
Sant Antoni Abat, 12, El Raval, 08001

La Seca
La Seca, ubicada al barri del Born, és una fàbrica de creació contemporània dedicada a la creació, la producció i l'exhibició de teatre, dansa, màgica, circ i altres arts escèniques, tant visuals com musicals. La iniciativa del Brossa Espai Escènic també proposa activitats que fomenten l'estudi i l'experimentació de nous llenguatges creatius i programes de formació i reflexió.
Flassaders, 40, Born-Ribera
INFORMACIÓ

Porta 4
Porta4 és un espai de formació, creació, investigació i producció teatral amb base a Barcelona.
Església, 4-6, Gràcia, 08024

Sala Fènix
A pocs metres de la Rambla de Raval es troba la Sala Fènix, amb una programació teatral per a adults i per a un públic infantil, basada bàsicament en el teatre de màscares, el cabaret, les titelles i la commedia dell’arte.
Riereta, 31, Raval, 08001

Sala Muntaner
Des dels seus inicis, el 1996, la Sala Muntaner busca l'equilibri entre diferents llenguatges escènics. S'ofereixen tres franges horàries, la primera promociona nous actors i companyies estrangeres; les obres de la segona franja són més d'entreteniment i a última hora o 'sessions golfes', recuperen l'esperit del cabaret intel.lectual alemany. En general aposta per un teatre compromès, progressista i modern.

Muntaner, 4, Sant Antoni, 08011

13 d’agost 2013

El Jove Teatre Regina estrenarà al setembre '1714, crònica d'un setge'




publicat per
8 agost de 2013

El musical, dirigit per Gerard Nicasi i Maria Agustina Solé, se situa l'11 de setembre a la matinada

L'11 de setembre del 1714, Barcelona va caure en poder de les tropes borbòniques després d'un llarg setge. Era el capítol final de la Guerra de Successió. Al llarg d'aquest 2014, Ajuntament i Generalitat han organitzat diferents actes que volen recordar aquells fets. El tricentenari, que començarà a celebrar-se aquest setembre, també estarà farcit de novetats editorials, cinematogràfiques i teatrals.

El 12 de setembre s'estrenarà el musical '1714, crònica d’un setge', de Macià G. Olivella, el nou espectacle de la Companyia Jove Teatre Regina dirigit per Gerard Nicasi i Maria Agustina Solé, amb música original de Ferran González. El musical succeeix la matinada de l’11 de setembre, amb la caiguda de la ciutat de Barcelona. Mariona Campos, Marcel Clement, Olga Fañanàs, Maties Gimeno, Marc Miramunt, Esther Pérez-Ferrer, Maria Agustina Solé i Xavier Soler seran el grup d’actors i actrius encarregats d’encarnar els vuit personatges a través dels quals es viurà com va ser aquell dia. L'escenari seran les barricades defensores de la ciutat.

26 de febrer 2013

Aladdí al Jove Teatre Regina




Autor: Aitor Rodero, Marc Miramunt,
Direcció: Marc Miramunt,

Repartiment:
Alicia Olivé, Damià Capella, Gerard Flores, Joan Olivé, Maria Berenguer, Meritxell Coma,

Fitxa tecnica:
Disseny gràfic: Roc Olivé, Escenografia: Aitor Rodero, Producció executiva: Laia Matas, Vestuari: Pyrobaby
Sinopsi:
L'Aladdí és un noi pobre que s'enamora de la filla del Sultà, però és un noi pobre i no pot aspirar a casar-se amb ella.

Un desconegut li proposa que entri a la cove de les meravelles a buscar una vella llàntia. A canvi podrà obtenir tantes riqueses com vulgui. L'Aladdí entra a la cova i agafa la llàntia, però queda tancat sense possibilitat de sortida. Casualment troba un anell màgic que el porta de tornada a casa. Un cop allà, descobreix que a dintre de la llàntia hi viu un geni que li pot donar tot el desitja. Gràcies a això, pot casar-se amb la princesa.

Però ella, que ignora el valor de la llàntia, la dóna a un vell que és el desconegut, que resulta ser un mag, que l'utilitza per fer-se l'home més poderós del món. El mag segresta la princesa.
Sense la llàntia, l'Aladdí haurà de vèncer el mag amb els seus propis recursos.
  
Espai:
Jove Teatre Regina
c/ Sèneca, 22
Barcelona
tel: 932181474