28 de febrer 2013

'Una història catalana' arriba corregida i modificada a la Sala Gran del TNC





L'obra de Jordi Casanovas torna al Teatre Nacional de Catalunya després de ser estrenada fa dues temporades a la Sala Tallers de la mateixa institució

publicat per
www.ara.cat
22 de febrer de 2013
EFE Barcelona

'Una història catalana', de Jordi Casanovas, estrenada fa dues temporades a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, arriba "corregida i modificada" i amb un repartiment pràcticament nou. L'obra es representarà a la Sala Gran del TNC del 27 de febrer al 7 d'abril.
Sergi Belbel, director del TNC, considera que l'autor construeix una "reflexió àcida" i amb humor sobre la història de la Catalunya preolímpica, de la corrupció urbanística, les traïcions, l'especulació, el poder i les relacions territorials i humanes.
Casanovas, Premi Butaca 2011 al millor text teatral, interpel·la l'espectador per intentar comprendre com són i d'on vénen els seus habitants. En aquest sentit, el director no oblida mai les seves arrels en aquesta població, encara que reconeix que a mesura que passen els anys "cada vegada tinc menys clar què és ser català". "Emigrants, immigrants i autòctons. Tres són tres, les seves identitats", diu Casanovas.
Pensada com un 'western', com una mena de relat fundacional, el dramaturg situa l'acció a cavall entre un poble fantasma dels Pirineus i un barri perifèric de la metròpolis, la Mina, a Sant Adrià de Besòs. Casanovas destaca que la peça és la primera part d'una trilogia, que continua amb 'Pàtria', que ja s'ha pogut veure al teatre Lliure i al Poliorama, i que acabarà amb 'Vilafranca'.
Davant les dificultats de comptar amb el mateix repartiment que va ocupar la Sala Tallers, s'ha optat per cares noves: David Bagés, Lourdes Barba, Lluïsa Castell, Pep Cruz, Borja Espinosa, Andrés Herrera, Vicky Luengo, David Marcé, Alícia Pérez i Mariona Ribas.

Els dijous, dia sense IVA al Teatre Nacional



A partir d'aquest dijous 28 de febrer i fins al final de la temporada 2012/2013, el TNC ofereix una nova promoció: els dijous sense IVA al TNC. Així, des de demà mateix i fins a final de temporada, el TNC aplicarà un descompte equivalent a l'IVA del 21% en el preu de les entrades per a les funcions de nit de cada dijous.
Amb aquesta mesura, el TNC vol contribuir un cop més a l'objectiu de facilitar l'accés a la cultura a tots els ciutadans i ciutadanes.
La promoció «Els dijous, dia sense IVA» s’aplicarà en la compra de les entrades, sigui quin sigui el canal de compra utilitzat, per a qualsevol espectacle i exclusivament per a les funcions de dijous a la nit.

La Sala Beckett trasladará en julio su Obrador a Poblenou




publicat per
18 de febrer de 2013
Barcelona (EFE)

La sala teatral continuará en el barrio de Gràcia ante la falta de presupuesto para trasladar todas las actividades

La 'Casa de los Autores Teatrales', en la calle Pere IV del Poblenou Sala Beckett

La Sala Becket trasladará el espacio de formación y experimentación Obrador al barrio de Poblenou, mientras que la sala teatral continuará en el barrio de Gràcia ante la falta de presupuesto para trasladar todas las actividades, según ha informado hoy el director de la Beckett, Toni Casares.
El Ayuntamiento de Barcelona aportará 325.000 euros para adecuar parte del antiguo edificio de la cooperativa de consumo Pau i Justicia del barrio de Poblenou y adaptarlo a las necesidades del Obrador y las oficinas de la Sala Beckett, según ha señalado el teniente de alcalde de Cultura, Jaume Ciurana.
El consistorio cedió a la sala Beckett hace tres años el citado edificio del Poble Nou para que esta sala teatral instalara allí su nueva sede y pudiera abandonar el local que ocupa en el barrio de Gràcia.
La Sala Becket presentó, hace un año, un proyecto de rehabilitación que preveía remodelar todo el edifico y construir en su interior dos salas de exhibición y tres de ensayos, cuyo coste total era de ocho millones de euros.
"Nosotros teníamos que poner un millón y medio, pero no hemos querido empezar nada sin tener la seguridad de que el resto de administraciones implicadas pondrían su parte y el proyecto se podría finalizar", ha dicho Ciurana.
La crisis económica y la falta de recursos "estaban llevando el proyecto a la desaparición", según Casares, que ha aceptado rehabilitar sólo una parte "como primer paso", pero no quiere renunciar al proyecto inicial porque "Cataluña ha sido alcanzada por la crisis antes de que el teatro disponga de los mínimos necesarios".
Los 325.000 euros del ayuntamiento permitirán rehabilitar un espacio de 800 metros cuadrados situados en el segundo piso del edificio, donde la sala Beckett trasladará sus actividades de formación y experimentación.
"Somos un referente internacional en escritura teatral y nuevas dramaturgias y queremos seguir trabajando en esta línea desde Poblenou", ha afirmado Casares.
Las obras de rehabilitación finalizarán en el mes de julio y el traslado tendrá lugar "lo antes posible" para que la sala Beckett pueda abandonar parte del espacio que ocupa en el barrio de Gràcia, con el consiguiente "ahorro en alquileres", un detalle importante en estos momentos "de recortes y falta de recursos", según Casares.
El director de la Sala Beckett ha asegurado que los cursos y actividades del curso 2013-2014 que empiezan en septiembre tendrán lugar en la nueva sede de Poblenou, pero todavía no sabe si podrán estrenar sede durante los tradicionales cursos de verano.

La Fira de Circ Trapezi se da un homenaje




El alcalde de Reus, Carles Pellicer, reunió ayer en una recepción institucional a todos los que han hecho posible el Trapezi en estos últimos 16 años para celebrar así la concesión del Premio Nacional de Circo

publicat per
http://www.diaridetarragona.com
23 de febrer de 2013
Joan Morales                     

El mundo de la cultura de Reus y, en particular, del circo se dio ayer tarde un merecido homenaje para celebrar la concesión, esta misma semana, a la Fira de Circ Trapezi del Premio Nacional de Circo por parte del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. El alcalde Carles Pellicer se marcó un gran detalle y quiso reunir a todas aquellas personas que a lo largo de los últimos 16 años han participado en la organización de este festival de circo, tanto a nivel profesional como institucional.

El acto, celebrado en la sala Evarist Fàbregas del palacio municipal, contó con la participación, entre otros, de los tres ex concejales de Cultura por cuyas manos ha pasado el Trapezi: Josep Maria Galofre, Xavier Filella y Empar Pont, además del actual responsable político del área de Cultura, Joaquim Sorio. Tampoco faltó a la cita el que fue el ideólogo del festival, Alfred Ford, allá por el año 1997.

Galofre, durante su intervención, recordó con «ilusión el trabajo que hicimos para que el proyecto del Trapezi fuese un referente de ciudad y de circo», y también mencionó a algunas de las personas que durante estos años han contribuido a consolidar el festival, como los ex directores Jordi Aspa y Bet Miralta, o el actual director, Jordi Gaspar. Por su parte, Xavier Filella echó mano de la memoria para recordar que durante su mandato «nos tocó consolidar el Trapezi como marca de ciudad» y también destacó  que «en el 2001, cuando Vilanova i la Geltrú dejó de organizarlo (hasta ese momento se hacía un año en Reus y otro en Vilanova) tuvimos que replantearnos el Trapezi». El ex concejal del Cultura no dejó pasar la oportunidad paras recordar a Pellicer que «esta marca de ciudad no podemos perderla y ahora es el momento de relanzar el festival y no dar ningún paso atrás», palabras que corroboró la también ex concejal Empar Pont. El alcalde de Reus recogió el guante y se comprometió a «avanzar. A pesar de las dificultades económicas y de los momentos difíciles la imaginación no hay que perderla para relanzar el Trapezi».

27 de febrer 2013

El Círcol Maldà tancarà a finals de setembre




publicat per
www.ara.cat
22 de febrer de 2013

El director de la sala, que va obrir fa cinc anys, lamenta que no hagin obtingut subvencions públiques però afirma que l'activitat seguirà amb normalitat fins a la tardor. Pep Tosar hi posarà el punt final amb 'Sa història des senyor Sommer'

El director del Círcol Maldà ha anunciat la data de tancament de la sala: a finals de setembre del 2013. Després de cinc anys en actiu, el director, Pep Tosar, i el seu equip, en un comunicat que dirigeixen al seu públic, lamenten que "els estaments teatrals de l'administració de Catalunya –la Generalitat i l'Ajuntament– [...] no han trobat motius suficients per tractar-nos igual que la menys considerada de les anomenades 'sales alternatives'". Tosar també afirma que la propietat del local, la família Vilallonga, no té intenció de renovar-los el contracte de lloguer. "A conseqüència dels punts anteriors, el nostre entusiasme s'ha esgotat", afirma.

Una intensa programació

Malgrat això, diuen que "fins al mes de setembre vinent no pensem afluixar gens la nostra activitat a la sala". Després de l'obra actual en cartell -Lluïsa Mallol amb 'L'assignatura 400'-, arribarà al Círcol Maldà 'El mestre i Margarida', una dramatúrgia de Tosar sobre la novel·la de Mikhaïl Bulgàkov que ja es va poder veure al festival Temporada Alta de Girona. I després, 'Boris Vian, constructor d'imperis', amb Oriol Genís i Xavier Albertí; la reposició de 'Mallorca, vers a vers' sobre la poesia mallorquina del segle XX; l'espectacle d'humor musical 'Le Carromato'; 'Persona', un espectacle de màscares amb Javier Villena; 'Strindberg', celebració del centenari de l'autor amb unes lectures dramatitzades coordinades per Teresa Vilardell; 'Realitat invisible', un espectacle de dansa amb Catalina Carrasco; 'Encontros', amb textos d'Helder Costa, interpretat cada setmana per diferents actors; 'Tots aquests dois', la reposició de l'espectacle de Tosar sobre Guillem d'Efak, i 'Vaivén', de Ramón Sánchez Orense, dirigit per Miko Jarry.

Per acabar el recorregut de la sala, Pep Tosar recuperarà el que probablement és el seu personatge més famós amb 'Sa història des senyor Sommer'. S'acomiadarà definitivament d'aquest espectacle, després de 20 anys i 1.000 representacions.

Nuevas propuestas teatrales en La Llotja




publicat per
17 de febrer de 2013
 iván jiménez iniesta

El III Certamen de Teatro Amateur comienza hoy con un "flashmob" en La Glorieta y una obra en el Gran Teatro

Esta tarde dará comienzo el III Certamen de Teatro Amateur que tendrá lugar en la ciudad del 23 de febrero al 23 de marzo. Para calentar motores, esta tarde, a partir de las 18.15 horas se realizará un "flashmob" en La Glorieta que contará con la participación de un centenar de personas. Tras el espectáculo musical llegará la primera de estas representaciones, que tendrá lugar hoy en el Gran Teatro a partir de las 19 horas, con entrada gratuita para ver "Mandíbula afilada", del grupo alicantino Ombligo Teatro, y que servirá de antesala para las cinco representaciones del ciclo teatral. 
La primera de ellas tendrá lugar el próximo sábado 23 de febrero. "La manzana de Eva" será la obra escogida para dar comienzo al cartel de actuaciones que se sucederán cada sábado, a partir de las 21 horas en el espacio teatral de La Llotja. Tras el clásico bíblico, los espectadores podrán contemplar "El florit pencil" el sábado dos de marzo. La semana siguiente será el turno de una versión particular del cuento "Hamelín". Ya el 16 de marzo los espectadores verán representada la muerte del poeta Federico García Lorca en "El crimen fue en Granada", cerrándose las representaciones el sábado 23 de marzo con ¡Ay Carmela!, que combinará humor y drama en una historia enmarcada dentro de la Guerra Civil española.
Las entradas para estos cinco espectáculos podrán adquirirse en el Gran Teatro, en la sala La Llotja o en la Escuela de Artes Virtual, en la calle Espronceda, 108. Las localidades tendrán un coste de 4,50 euros si se adquieren por adelantado, mientras que el precio en taquilla será de 5 euros. Además, los espectadores que deseen acudir a todas las representaciones podrán adquirir un bono por 20 euros que le dará acceso a los cinco espectáculos.
El objetivo de este ciclo teatral será dar visibilidad a compañías de teatro amateur de toda España, ya que habrá conjuntos procedentes de Palencia, Valencia, Barcelona, Murcia y Cantabria. De esta forma, el escenario de La Llotja acogerá el trabajo de aquellos grupos de teatro que, sin un enfoque profesional, se dedican a poner en escena diversos clásicos o propuestas propias del panorama teatral.

26 de febrer 2013

L’Institut Ramon Llull i FiraTàrrega acompanyen el circ català a Subcase 2013 (Estocolm)




publicat per
21 de febrer de 2013

Les tres companyies catalanes que hi participaven han estat ovacionades pel públic d’aquest certamen, orientat principalment als professionals nòrdics de les arts escèniques.

L’edició 2013 de Subcase ha estat el marc de presentació dels espectacles de tres companyies de circ catalanes (Los Galindos, la Companyia de Circ EIA i Projecte Otradnoie), dins el programa “Catalan Circus on Tour”. Subcase és el principal mercat circense dels països nòrdics i presenta projectes procedents de Suècia, Noruega, Dinamarca, Finlàndia i, en aquesta ocasió també, de Catalunya.

En total s’hi programaven 7 espectacles, 9 work in progress i 7 pitch presentations. Els gairebé 120 professionals acreditats provenien principalment de Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Noruega, Islàndia, Letònia, Holanda, Regne Unit, Bèlgica, Austria, França o Txèquia, a més de la delegació catalana integrada per representants de l’Institut Ramon Llull, FiraTàrrega, Catalan Arts, l’Institut del Teatre i el festival Trapezi.

Els espectacles catalans (Maiurta, Capas i Otradnoie 1) han tingut una excel·lent acollida i han destacat per la seva originalitat i per la seva qualitat tècnica i han aixecat unes boníssimes expectatives en relació a la capacitat dels creadors per fer-se un lloc en el mercat nòrdic. En paraules d’Ingrid Esperanza i D2Mau, de Projecte Otradnoie, “estem molt satisfets perquè hem tingut ocasió de conèixer una altra manera de treballar el circ, amb un sentit de l’humor molt diferent. I també perquè gràcies al work in progress hem tingut ocasió de generar molt interès i de fer molts bons contactes en relació al nostre espectacle que esperem que amb el temps fructifiquin”.

En els darrers temps, els països nòrdics i Catalunya estan generant projectes conjunts de creació artística, intercanvi de residències, coneixements, experiències i idees. Subtopia, l’Institut Ramon Llull i FiraTàrrega volen fomentar aquesta atracció mútua entre les dues cultures construint ponts per a un diàleg fluid i enriquidor i un espai per al creixement cultural que pot generar moltes oportunitats de mercat.

Més informació sobre Subcase 2013

Aladdí al Jove Teatre Regina




Autor: Aitor Rodero, Marc Miramunt,
Direcció: Marc Miramunt,

Repartiment:
Alicia Olivé, Damià Capella, Gerard Flores, Joan Olivé, Maria Berenguer, Meritxell Coma,

Fitxa tecnica:
Disseny gràfic: Roc Olivé, Escenografia: Aitor Rodero, Producció executiva: Laia Matas, Vestuari: Pyrobaby
Sinopsi:
L'Aladdí és un noi pobre que s'enamora de la filla del Sultà, però és un noi pobre i no pot aspirar a casar-se amb ella.

Un desconegut li proposa que entri a la cove de les meravelles a buscar una vella llàntia. A canvi podrà obtenir tantes riqueses com vulgui. L'Aladdí entra a la cova i agafa la llàntia, però queda tancat sense possibilitat de sortida. Casualment troba un anell màgic que el porta de tornada a casa. Un cop allà, descobreix que a dintre de la llàntia hi viu un geni que li pot donar tot el desitja. Gràcies a això, pot casar-se amb la princesa.

Però ella, que ignora el valor de la llàntia, la dóna a un vell que és el desconegut, que resulta ser un mag, que l'utilitza per fer-se l'home més poderós del món. El mag segresta la princesa.
Sense la llàntia, l'Aladdí haurà de vèncer el mag amb els seus propis recursos.
  
Espai:
Jove Teatre Regina
c/ Sèneca, 22
Barcelona
tel: 932181474

Dos son multitud




Mònica Bofill dirige en el Teatre Akadèmia 'Constel·lacions', de Nick Payne, una comedia que utiliza la pareja para hablar de la posibilidad de universos paralelos

publicat per
22 de febrer de 2013
foto : Dani Arrebola y Marianne, en 'Constel·lacions' Teatre Akadèmia

Obra de Nick Payne, dirigida por Mònica Bofill Teatre Akadèmia
La teoría física de los universos paralelos, que defiende la existencia de múltiples realidades independientes pero que, de alguna manera, corresponden a un mismo "multiverso", es el punto de partida de Constel·lacions, pieza de Nick Payne que Mònica Bofill dirige (también se ha hecho cargo de la traducción) en el Teatre Akadèmia.
La obra, presentada como “una comedia romanticuántica”, se basa en las repeticiones de una misma situación en la que los dos protagonistas, Roland (espléndido Dani Arrebola) y Marianne (verosímil Sílvia Ferrando), responden de diferente manera. Es, pues, una propuesta que, a partir de una aparente sencilla historia de pareja, reflexiona sobre el tiempo y el libre albedrío. Él es un apicultor. Ella trabaja en la universidad, estudiando los enigmas del cosmos. Se conocen en una barbacoa y… La condición de posibilidad nos mostrará todos los espectros de una vida en común.
La austera escenografía (firman Carlota Masvidal y Jennifer Sotillo) demuestra que con pocos recursos (hoy, que vemos tanta pirotecnia) se puede acompañar el relato, y fortalecer su idea-fuerza. Un cubo iluminado en el suelo, y otros tantos colgados de manera desordenada en el techo, ambientan una galaxia, íntima y compartida, que se estructura como el cuento El jardín de senderos que se bifurcan de Borges: “infinitas series de tiempos, en una red creciente y vertiginosa de tiempos divergentes, convergentes y paralelos. Esa trama de tiempos que se aproximan, se bifurcan, se cortan o que secularmente se ignoran, abarca todas la posibilidades”.
Interesante trabajo también el juego de luces (se nos indica cada repetición con un apagar y encender los focos, como si fuera un microtelón) y el movimiento de los actores, que parecen realizar una suerte de danza derviche en el sentido de la agujas del reloj, ofreciendo una vez más una alegoría acerca del tiempo y sus potencialidades.
Los momentos de comicidad tienen gancho. Es, pese a estar hablándonos de física cuántica, una propuesta básicamente divertida. Cuando los primeros síntomas de la enfermedad aparecen, y el miedo corta el ritmo impregnado de humor, ambos actores se presentan en paralelo, en dos líneas de luz que no se tocan. Aquí la yuxtaposición es inviable. La oscuridad que los separa bien podría entenderse como el misterio de los agujeros negros que somos incapaces de resolver. El fracaso es siempre el mismo: “no hay una explicación lineal”.
El mérito del texto de Payne, así, es ir ofreciendo escenas domésticas (una declaración de amor, un reencuentro, o una confesión) para acabar disparando preguntas sin respuesta. Si el futuro es uno y muchos a la vez, si todo está ya escrito, qué importancia tiene cada una de nuestras decisiones. Cómo lanzar al aire la dichosa moneda.

25 de febrer 2013

Sala Cabanyes presenta la seva candidatura als "Premis Max 2013 de teatre aficionat" de les Arts Escèniques




la XVI edició dels Premis Max que se celebrarà el proper dia 13 de maig a Madrid estrena categoria, concedint el Premi Max de teatre aficionat.

Sala Cabanyes ha començat una campanya de recollida de suports per poder aspirar a aquest premi. Hi ha poc temps o sigui que si vols donar el teu suport entra a


Els Premis Max de les Arts Escèniques, van ser creats amb la finalitat de premiar i reconèixer la tasca dels professionals i la qualitat de les produccions més destacades de l'any en l'àmbit de les Arts Escèniques.

+ informació a

Els Pastorets reforcen la continuïtat del planter




publicat per
Josep Gudayol i Puig
Foto: Jordi Sarri
Balsareny avui
19 de febrer de 2013


L’entitat Els Pastorets de Balsareny any rere any s’esforça per mantenir la tradició del poble, que com en altres esdeveniments mostra una infatigable continuïtat tradicional i cultural.

En aquest cas han estat un grup de mares que han volgut transmetre per a Sarment la il·lusió pels fills i filles que han actuat en les escenes de les Fúries de l’infern. Un petit grup de “furietes” que són la llavor que pot donar continuïtat als propers anys. “Aquest any vam passar uns fulls demanant si hi havia algú que li agradaria fer algun paper en especial en l’obra” —explica el membre de l’equip de direcció, Isidre Viu—; així, per exemple, i després de fer les proves pertinents, es van poder proveir un paper de Llucifer i un d'àngel Sant Miquel, que havien estat demanats. També van arribar peticions de nens i nenes que volien incorporar-se a les petites fúries, i així va ser com vam poder recuperar una actuació que ja s’havia fet anys enrere. El fet crec que és prou important, ja que dóna l’oportunitat de disposar de continuïtat en el planter”.

El grup de fúries infantil està compost per vuit nens i set nenes que han intervingut en les darreres interpretacions nadalenques en l’ordre següent. El 25 de desembre varen ser: Martí, Quim i Bernat, 5 anys; Ferran, 6 anys; Pol i Mireia, 9 anys. El 30 de desembre: Berta, 6 anys; Marina, Noa i Laura, 8 anys. El 13 de gener: Èric, 6 anys; Naia, 7 anys; Àlex, Eva i Gerard, 8 anys. El dia 20 de gener actuaren els mateixos de la primera representació amb la incorporació de la Mireia (10 anys).

Les fúries intervenen en l’escenificació del bosc tenebrós, espiant els vailets i tot seguit ho comuniquen al poderós Satanàs. També amaneixen l’escena de les temptacions, són presents en la derrota infernal, i en tots aquells quadres relacionats amb l’infern en què apareixen les fúries, aquí sense cap mena de text.

Les actuacions es van fer amb la possibilitat d’incloure’ls a tots i totes en qualsevol representació, fet que els va estimular pel que consideren que és un fet molt positiu, tant per a ells com per a l’espectacle.

Dolçor de dinar de Pastorets

Un any més la sala petita del Sindicat va acollir el dinar de la gent dels Pastorets, el passat diumenge 27 de gener de 2013. Tal i com s’ha comentat altres vegades es fa difícil, a causa de la diversitat d’actes programats, poder trobar un dia que pogués ésser idoni i que vagi bé a tothom. Finalment, una setantena de persones, entre ells actrius, actors, tramoia i equip logístic, socis i simpatitzants, es retrobaren per compartir àpat i amistat.

Prèviament al dinar, socis i directius es reuniren per tal de dur a terme l’Assemblea General de Socis, tasca associativa de l’entitat. Des de la mesa es va fer una valoració de la part representativa de l’obra amb efectes positius. “Aquests són els nostres Pastorets i la continuïtat dels mateixos, malgrat tot, comporta aquest treball anònim i sacrificat que ens dóna a conèixer arreu de comarques i que com a balsarenyencs no podem deixar”. Pel que fa a la part econòmica, aquesta s’ha assumit gràcies a un romanent anterior, ja que enguany hi ha hagut dèficit. I també es va fer èmfasi en la necessitat que s’incorpori gent nova a la junta. La jornada va finalitzar amb el tast d’un bon pastís.


Sitges acollirà un gran centre internacional d'estudis superiors d'arts escèniques




publicat per
21 de febrer de 2013
Imma FErnández

L'Institute of the Arts Barcelona (IAB) obrirà al juliol auspiciat per institucions britàniques

Amb l'impuls i la filosofia del prestigiós Liverpool Institute of Performing Arts (LIPA), Sitges acollirà a partir del juliol l'Institute of The Arts Barcelona (IAB), que pretén convertir-se en centre de referència europeu i mundial per a l'ensenyament de les arts escèniques. La formació, que seguirà les pautes del LIPA, serà en anglès (excepte els cursos d'estiu) i permetrà adquirir titulacions oficials (compatibles amb el pla Bolonya) de formació superior, de grau i de postgrau en art dramàtic, dansa, teatre musical, música pop, escenografia, creació i administració d'empreses artístiques i producció cinematogràfica, segons va explicar ahir el fundador del IAB, Giles Auckland-Lewis, exdirectiu del LIPA. L'empresari britànic del sector de la comunicació Mark Lethem assumeix la presidència d'un projecte que, a part de l'estudi de les disciplines artístiques, impulsarà el coneixement del 'networking' per trobar feina i desenvolupar la professió.

El curs acadèmic s'iniciarà al setembre amb al voltant de 40 alumnes per assegurar el bon funcionament del centre. La intenció és que en pocs anys en pugui acollir entre 500 i 600.

L'IAB, va subratllar Auckland-Lewis, serà el primer institut de les arts escèniques d'educació superior a l'Europa continental que integra la innovació empresarial i l'esperit creatiu amb el desenvolupament de les habilitats artístiques i els coneixements tècnics.

24 de febrer 2013

El Diari d’Anna Frank, a Sala Cabanyes



publicat per
22 de febrer de 2013

A partir de dissabte 23  i fins al 10 de març, a la Sala Cabañes.
                                     
Una adaptació de ‘El Diari d’Anna Frank’ arriba aquest cap de setmana a Sala Cabanyes. Joan Peran s’ha posat al capdavant d’un equip de seixanta persones que faran possible l’espectacle, amb actors coneguts a la ciutat com Genís Mayola, Mireia Lorente, Imma Gironès o Anna Capdaigua. Gràcies a tot el col·lectiu, l’escenari del teatre es converteix en les golfes del refugi, mostrant en tot moment la sensació de claustrofòbia que la protagonista va viure.

Annelies Marie Frank va escriure un diari entre 1942 i 1944 en el qual va relatar la seva història durant la II Guerra Mundial. Esquivant els nazis, Anna Frank i la seva família es refugien a Amsterdam, des d’on la protagonista explica tot el que viu, sent o pensa. Per això parla d’ella, però també d’aquells que l’acompanyen i l’ajudaran, ja que Miep Gies i Victor Kraler seran el seu únic contacte amb l’exterior.

ACTES
Dates estrena:
Dissabte 23 i diumenge 24 de febrer
També dies:
2, 3, 9 i 10 de març
Horari:
Dissabtes 21,30h
Diumenges 18,30h
Lloc:
Sala Cabanyes (La Riera, 110-120. Mataró)
Preu:
Platea 11 euros
Amfiteatre 9 euros

Passar a millor vida




Assaig obert del nou espectacle de Teatre Animal avui a les 12 a Can Gassol

Dins el cicle Fet a Mataró
Els membres de Teatre Animal han canviat l'espectacle Passar a millor vida de dalt a baix. Abans d'estrenar-ho proposen al públic mataroní un assaig obert per compartir el procés de creació de l'espectacle i analitzar com funciona amb públic. Aquesta és l'essència del cicle Fet a Mataró.
Teatre Animal és art escènic d'interacció entenent el teatre com expressió artística: la història d'un pintor i inventor que mostra el seu món particular en què els seus dibuixos han pres vida i, en fer-ho, han adquirit la capacitat de decidir. Amb ells es parla de la mort, les relacions de poder, l'amistat, la realitat i la ficció.

Per a més informació del cicle consulteu aquí
Entrada lliure amb invitació a recolllir a les oficines de la Direcció de Cultura (C. de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h. 

Teatre Animal ofereix un assaig obert de l’obra ‘Passar a millor vida




publicat per
22 de febrer de 2013

La cita d'aquest diumenge a Can Gassol forma part del cicle 'Fet a Mataró'
               
Passar a millor vida és la proposta de la companyia Teatre Animal que es podrà veure aquest diumenge a Can Gassol. La companyia està treballant aquet espectacle a Mataró i n’oferirà un assaig obert. ‘Passar a millor vida’ Es presenta com la història d’un pintor i inventor, que recrea el seu món particular i els seus amics inventats i aconsegueix que tots els seus dibuixos prenguin vida. Sap com animar-los, té el tapís que ho aconsegueix però al prendre vida, els personatges tenen la llibertat per decidir. Per tant, tot és imprevisible, tot esdevé únic i del moment. Els personatges que en sorgeixin establiran relacions de les quals en sortiran sentiments contraposats, que serviran per parlar de qüestions transcendentals com la mort, les relacions de poder, l’amistat, la realitat i la ficció. ‘Passar a millor vida’ és un espectacle multidisciplinar, que fusiona arts visuals, multimèdia, escèniques i música, que interactua amb els espectadors i que està pensat per a tots els públics. La música és de Maika Makovski i Sanjosex, dos dels cantautors catalans amb major projecció del moment.

Teatre Animal és una companyia sorgida a partir de la preparació de l’espectacle ‘Passar a millor vida’. Els tres creadors que la conformen creuen en l’art escènic d'interacció, que té la necessitat d'investigar en el trencament de la quarta paret per entendre el teatre com expressió artística fresca i viva. Tots tres es diverteixen amb l'art efímer i Improvització plàstic-escènic. L’assaig obert de ‘Passar a Millor Vida’ es programa dins del cicle ‘Fet a Mataró’ que promou l’Ajuntament.

Diumenge, dia 24. A les 7 de la tarda a Can Gassol

La Tallers, dos anys a la nevera



publicat per
http://www.elpuntavui.cat
15 de febrer de 2013
Jordi Bordes
 
Faura és un exemple de T6: treball ambiciós amb dret a errar

La Sala Tallers va ser l'espai on Josep Maria Flotats va fer la primera representació del TNC, abans d'inaugurar l'equipament amb tota la pompa. Ara, el consell d'administració del TNC confia tallar la gangrena de les retallades, escapçant la programació en aquesta sala, en la qual, habitualment, s'instal·laven els projectes T6. Ahir es va estrenar l'última producció, Groenlàndia, de Jordi Faura. El 3 de març serà el comiat definitiu. Confien treure'n rendiment llogant l'espai, tot i que dilluns passat membres de la Marea Roja insinuaven la possibilitat d'okupar la Tallers per habilitar el seu punt de trobada. Flac favor per a tots, val més que trobin un espai més cèntric abandonat.
El TNC té ara en cartell l'obra d'un noruec i la d'un català inspirat en el pol nord, curiosa manera de retratar la societat pròpia. Ho permet subliminalment gràcies a la màgia del teatre, que troba connexions de cultures antagòniques a través de la ficció. Groenlàndia és un típic text de T6, amb notables recursos a escena per a un intent ambiciós. La torna serà Una història catalana, que Jordi Casanovas ha reconstruït a partir del seu aplaudit treball al T6 (2011). Faura evoca el món inuit trencant-li tot el misticisme. Aquell que li va donar Pere Riera a Lluny de Nuuk (TNC, 2010), en el qual retratava les baixeses d'una família burgesa catalana. Faura també mostra una família occidental estèril d'estimació, incapaç d'identificar-se amb la natura. Que toparà finalment amb la conseqüència dels excessos. Són uns personatges massa exagerats, que costa sentir-los propers. Ancorats en la ficció només es connecta a través de la por que genera monstres dins de cadascú. Ara, la Tallers fa olor de funeral. Groenlàndia aporta la fredor del parèntesi sense activitat i també la sensació d'apocalipsi: com fer desaparèixer el plàstic a l'oceà, costa molt assegurar que el tancament sigui provisional.

23 de febrer 2013

ANNA FRANK I EL SEU DIARI A PARTIR D'AVUI A LA SALA CABANYES




El diari d'Anna Frank s'estrena avui a Sala Cabanyes. L'últim muntatge de Joan Peran estarà en cartellera fins el proper diumenge dia 10 de març.
Reserva ja les teves entrades per escoltar el relat d'un diari que "mai havia tingut tanta vida"

Més informació a
Reserva de localitats a

XIII Certamen Nacional de Teatro “Tierra de Comediantes” Santa Elena de Jamuz, León



publicat per
http://teatroaficionado.blogspot.com.es
16 de febrer de 2013

El Ayuntamiento de Santa Elena de Jamuz (León) convoca el XIII CERTAMEN  NACIONAL DE TEATRO: “Tierra de Comediantes” en el que podrán participar en el mismo los grupos aficionados de teatro del territorio español,  admitiéndose cualquier género y debiéndose representar las obras en lengua castellana.
El certamen de teatro se celebrará del 26 de octubre al 30 de noviembre de 2.013, durante  los fines de semana, en el Teatro Municipal de Jiménez de Jamuz (León). Se  seleccionarán 9 grupos para la sección oficial del certamen.
Los grupos interesados en participar deberán inscribirse bien, en las Oficinas  Municipales del Ayuntamiento de Santa Elena de Jamuz (León), o remitiendo por correo  dicha inscripción, acompañando la documentación indicada en las BASES
No se seleccionarán montajes de obras representadas en la edición de 2.012 (ver  programa 2012 en la web del Ayuntamiento: www.aytosantaelenadejamuz.com)
El plazo de presentación de solicitudes finaliza el 6 de septiembre de 2013.
La gestión y pago a la SGAE (Sociedad General de Autores de España, derechos de autor,  si los hubiera) correrán a cargo de cada grupo seleccionado.
Las solicitudes se remitirán a la siguiente dirección: 

Ayuntamiento de Santa Elena de Jamuz 
C/ Real Nº 23 - CP 24762 Santa Elena de Jamuz (León)
Teléfono: 987642309
Fax: 987656678
Correo electrónico: pijsantaelena@terra.es (para cualquier consulta)

22 de febrer 2013

Miguel del Arco, amb 16 candidatures, el favorit dels premis Max de teatre




publicat per
20 de febrer de 2013

Els catalans Arnau Vilà, Mario Gas i Pep Pladellorens competeixen per la millor composició musical, millor direcció d'escena i millor direcció musical, respectivament

La jove promesa del teatre espanyol, Miguel del Arco, és l'absolut favorit de la pròxima edició dels premis Max  amb 16 candidatures per tres obres: 'De ratones y hombres' (12), 'Juicio a una zorra' (3) i 'El inspector' (1). Els guardons s'entregaran el 15 de maig a Madrid. 'De ratones y hombres' és, a més, l'obra que opta a més premis, seguida per 'En la luna', d'Alfredo Sanzol, amb 8 nominacions, i el muntatge d'Helena Pimenta sobre el clàssic de Calderón 'La vida es sueño', amb 6, i les tres pugnen pel premi a millor espectacle de teatre.

 Uns quants dels assistents a la gala dels premis Max, ahir al Circo Price de Madrid. JOSE LUIS ROCA
Blanca Portillo és candidata pel seu paper de Segismundo a 'La vida és sueño' a millor actriu juntament amb Amparo Baró, per 'Agosto', i Carmen Machi, per 'Juicio a una zorra'. El de millor actor se'l disputen Fernando Cayo i Roberto Álamo, tots dos per 'De ratones y hombres', i Carlos Hipólito per 'Follies', l'adaptació del musical de Steve Sondheim que també va ser l'adéu de Mario Gas com a director del Teatro Español i que competeix en 6 candidatures de les 23 a concurs. El català Arnau Vilà competeix per al premi millor composició musical, Mario Gas, a  millor direcció d'escena, i Pep Pladellorens, a la millor direcció musical.

Els elegits a millor autor teatral en català o valencià són Carol López; Josep María Miró; Marta Buchaca, Carol López, Mercé Sarrias i Victoria Szpunberg i Pau Miró.


El Grupo ZORONGO Teatro, de Bétera, VALENCIA, actuará el sábado 23 de febrero de 2013 en la IX Muestra Nacional de Teatro Aficionado "Villa de Móstoles".




publicat per
http://teatroaficionado.blogspot.com.es
16 de febrer de 2013

El Grupo ZORONGO Teatro, de Bétera, VALENCIA, actuará en la IX Muestra Nacional de Teatro Aficionado "Villa de Móstoles", con el espectáculo  Miguel de Molina (la copla de tu vida), de Jacinto Esteban Suárez.

La representación tendrá lugar el sábado 23 de febrero de 2013, a las 20 horas, en el Teatro Villa de Móstoles (del Centro Cultural Villa de Móstoles sito en la Plaza de la Cultura s/n, junto al Ayuntamiento).

El precio único de la entrada será de 3 €. Las entradas podrán ser adquiridas a través de CXTelentrada de CATALUNYA CAIXA (www.telentrada.com, en cualquier oficina de CATALUNYA CAIXA, o llamando al 902 10 12 12), o en las taquillas del Centro cultural Villa de Móstoles de lunes a sábado de 11 a 14 horas y de 17 a 20 horas y domingos de 10 a 12,30 h.

Zorongo Teatro se crea el 9 de enero de 2012 fusionando dos estilos escénicos diferentes para dar lugar a una combinación músico-dramática particular: la biografía musical, teatro biográfico relacionado con la Copla. La Copla , la generación del 27 y la inspiración lorquiana de “Zorongo Gitano” les llevó a adoptar ese nombre tan sugerente.
El historial, por lo tanto es breve: estrenaron en el Auditorio de la Casa de Cultura de Bétera el día 19 de mayo , dos funciones, con asistencia del propio autor: Jacinto Esteban Suárez ; una tercera el día 6 de octubre .
Seleccionados como finalistas, el día 20 de octubre actuaron en el XI Certamen Nacional de Teatro de Valdemorillo (Madrid), resultando nominados para el premio al mejor actor de reparto y el de mejor actor principal obteniendo el 2º Premio del Certamen..
Del mismo modo también fueron seleccionados finalistas para el XXVII Concurso Nacional de Teatro Aficionado de Utiel, donde actuaron el día 18 de noviembre, la clausura se celebrará el 2 de febrero de 2013.
Asimismo, Zorongo Teatro fue seleccionado para el XVII Festival de Teatro amateur de RivasVaciamadrid, donde actuaron el 30 de noviembre. Obteniendo una nominación al papel de mejor protagonista.
El grupo ha sido seleccionado también para participar en la 5 edición de la Muestra “MUESTRAG5” de Getafe, teniendo prevista su actuación para el 23 de Marzo de 2013.
Miguel de Molina (la copla de tu vida), de Jacinto Esteban Suárez.
Es un espectáculo que describe la vida de Miguel de Molina, “el Rey de la Copla”, recorriendo un  itinerario que parte del entorno libertario de la II República, atraviesa el calvario de la guerra civil y posterior régimen para desembocar en un destierro duro, aunque exitoso, de un “malagueño universal” que nunca dejo de amar a su tierra.
En la primera parte  se dramatizan sus comienzos, duros y difíciles, entre la pobreza, mientras no dejaba  de admirar el talento de Manuel de Falla, Garcia Lorca, Pastora Imperio... Hay momentos creativos como la reunión entre el protagonista, García Lorca y Rafael de León en la que nace “ojos verdes”. Momentos trágicos como el estallido de la guerra civil, la captura del artista a modo de “botín de guerra”, su particular calvario y brutal tortura, a cargo de siniestros personajes en el poder.
La segunda parte, se inicia con su marcha a Buenos Aires. Hay momentos de euforia por el éxito obtenido en el exilio, pero no está a salvo, no dejaría de ser alcanzado por la persecución. Es deportado de nuevo, esta vez a México. Mas tarde, gracias a Perón regresa a la Argentina que definitivamente gana su corazón. Regresaría a España temporalmente, regreso cargado de emotividad. En España quieren que se quede pero hay demasiado dolor en un corazón que se ha ganado Argentina.  Tras su retirada de los escenarios, se dedica a escribir sus memorias, necesita explicar sus sentimientos. Desde España empiezan a reconocer su talento, le reclaman le condecoran. Se alegra, pero la medalla “llega demasiado tarde”.
La supuesta rivalidad con Concha Piquer, el sentimiento patrio del emigrante, la euforia del triunfo, la amargura del exiliado. Todo ello compone el “romántico vals” que son sus “memorias” hilo conductor de la obra cuyo colofón obligado no es otro que “La bien pagá”.
Miguel de Molina, es hoy un mito que triunfó en España, sobre todo en Valencia, tierra en la que se producirían sus éxitos mas sonados, también su cautiverio en Buñol.   Ciertamente, nunca quiso tomar partido político aunque su vida, su historia, no pudo desvincularse de los hechos y el contexto en que se desarrollaron. Así, fue tachado de "rojo" y "republicano" algo de lo que él nunca presumió pero que le condujo por ese río de las dos españas; por un lado él, por el otro Concha Piquer...
Fueron la libertad, la sinceridad, el mostrarse como era, los valores que hicieron de él una persona “incomoda” durante los "pesados años". Miguel de Molina fue un talento artístico y creativo, autodidacta, perfeccionista, admirador ferviente de Garcia Lorca, Benavente, Picasso etc...
Es para nosotros un placer y un honor, representar esta magnifica biografía musical, escrita por Jacinto Esteban Suárez, veterano dramaturgo y artista que terminó enamorándose de Málaga.
Miguel de Molina cobra vida en la escena de la mano de Salvador Arroyo -que nos canta 11 de sus más conocidas canciones- y Didac Moreno.
Ficha artística:
Interpretes:
Salvador Arroyo
Didac Moreno.
Dirección:
Dirección Musical: Salvador Arroyo
Dirección Dramatúrgica: Didac Moreno
Más información: http://zorongoteatro.jimdo.com/

21 de febrer 2013

L’alegria i vitalitat d’Anna Frank arriben a l’escenari de la Sala Cabanyes



L’entitat mataronina estrena el 23 de febrer la versió teatral del dietari més famós de la història en un muntatge en què participen més de 60 persones

Una història plena de vida i d’esperança enmig d’una Europa que cau a trossos en plena Segona Guerra Mundial. La Sala Cabanyes estrena aquest proper dissabte 23 de febrer “El Diari d’Anna Frank”, l’adaptació teatral dels escrits que Annelies Marie Frank escriu entre 1942 i 1944.

La història comença quan Anna Frank (Mireia Lorente) arriba juntament amb els seus pares, Otto (Genís Mayola) i Edith (Imma Gironès), i la seva germana Margot (Anna Capdaigua) a un amagatall de la ciutat d’Amsterdam esquivant els nazis. Per tal de reproduir l’ambient en què vivia la família Frank, l’escenari del teatre mataroní s’ha transformat en les golfes on s’instal·len, amb una escenografia que transmet la sensació de claustrofòbia amb què conviuen els personatges.

Al diari que li regala el seu pare, Anna hi explica allò que viu, sent o pensa i descriu la vida quotidiana de totes les persones que conviuen amb ella: el matrimoni Van Daan (Jaume Pagès i Marga Selva) i el seu fill Peter (Ferran Galán), el dentista Jan Dussel (Xavier Giribés / Agustí Galán). Mentre viuen amagats, les famílies Frank i Van Daan reben l’ajuda de Miep Gies (Mireia del Castillo) i Victor Kraler (Antoni Grau), el seu únic contacte amb el món exterior.

La direcció escènica del muntatge va a càrrec de Joan Peran, que a la Sala Cabanyes ha dirigit obres com “Un violinista a la teulada”, “Els Pirates”, “La comèdia dels errors” o “Nit de Sant Joan”. Peran és al capdavant d’un equip d’una seixantena de persones que fan possible l’espectacle.

La versió teatral d’”El Diari d’Anna Frank” la van escriure Frances Goodrich i Albert Hackkett. Amb aquest text, estrenat el 1955 a Nova York, van guanyar el premi Tony a la millor adaptació teatral i el premi Pulitzer de teatre. De l’obra se’n faran sis representacions, dissabtes i diumenges, i abaixarà el teló el diumenge 10 de març.

Dies:
Dissabte, 23 de febrer, a les 21:30
Diumenge, 24 de febrer, a les 18:30
Dissabte, 2 de març, a les 21:30
Diumenge, 3 de març, a les 18:30
Dissabte, 2 de març, a les 21:30
Diumenge, 3 de març, a les 18:30

Preu:   11 euros (platea) i 9 euros (amfiteatre)
Informació i reserva de localitats: 618.77.30.13 (els divendres, de 6 de la tarda a 9 del vespre) i a través de l’adreça electrònica entrades.salacabanyes.cat

Les 5 obres seleccionades per la Xarxa Alcover de Teatres per al 2013 i el 2014




publicat per
www.ara.cat
15 de febrer de 2013

L'entitat té com a objectiu difondre el teatre català, valencià i balear arreu del territori. S'han triat dos espectacles catalans, dos balears i un valencià. A Barcelona es podran veure a La Seca Espai Brossa i al Teatre Tantarantana

La Xarxa Alcover de Teatres ha fet públiques aquest divendres les cinc obres catalanes, valencianes i balears que ha seleccionat per al 2013 i el 2014. L'objectiu d'aquesta entitat és difondre el teatre català, valencià i balear arreu dels Països Catalans. Les obres, a Barcelona, es podran veure a La Seca Espai Brossa i al Teatre Tantarantana. Les propostes es mouen en un ventall molt ampli: des d'un drama del segle XVIII, 'Lucrècia o Roma libre', fins als nous llenguatges de 'Harket [Protocol]', passant per temes d'actualitat com els desnonaments, 'In the backyard', i l'humor del Teatre de Guerrilla amb 'Temps':

1. 'Temps', de Teatre de Guerrilla. Amb Quim Masferrer (Teatre de Guerrilla) i dirigida per Ramon Fontseré.
2. 'Que te vaya bonito', de la companyia Teatro de cerca
3. 'In the backyard', de la companyia mallorquina Noctàmbulus Teatre. Text i direcció de Jaume Miró.
4. 'Lucrècia o Roma libre', de l'autor menorquí Joan Ramis i Ramis. Direcció i dramatúrgia de Sergi Marí.
5. 'Harket [Protocol]', de la companyia valenciana Panic Map. De Juan Pablo Mendiola.

20 de febrer 2013

Un ‘thriller' poètic




Julio Manrique estrena al Teatre Romea la tragèdia ‘Roberto Zucco', en la qual Bernard-Marie Koltès va imprimir tota la ràbia conscient que la sida el matava

publicat per
http://www.elpuntavui.cat
15 de febrer de 2013
foto : Un instant de l'assaig d'aquesta obra, que protagonitza Pablo Derqui acompanyat de set actors més que es multipliquen a escena. Foto: D. RUANO.

Roberto Zucco és una tragèdia èpica que parteix d'un fet real. El dramaturg Bernard-Marie Koltès, conscient que la sida li retallava dràsticament la vida, decideix escriure una peça a partir d'un criminal que s'escapa de la presó i amplia la seva empremta de delinqüència entre el Mediterrani i les muntanyes de Savoia. El director, Julio Manrique, que es va enamorar d'aquesta peça arran de la posada en escena de Lluís Pasqual al Parc de l'Agricultura, el 1993, creu que Koltès plasma el seu desig de ràbia i revolta en Zucco (Pablo Derqui), un criminal que sembra el terror sense un mòbil clar, i també amb la germana petita d'una família (María Rodríguez), un altre personatge que es vol escapar de l'esclavitud familiar. L'obra comença funcions el 19 de febrer, s'estrena el 21 i estarà en cartell al Romea fins al 21 d'abril.
Koltès (1948-1989) era un gran contador d'històries i, alhora, un poeta, per la rigorositat amb què jugava amb el llenguatge. Per això, Manrique dóna per bona la definició de thriller poètic. Koltès, com el Zucco del muntatge, se situa en un terreny fora de la moral, des d'on qüestiona tant les accions violentes denunciades per la societat com els comportaments miserables consentits per la mateixa societat. L'autor dinamita la família, l'ordre social (protegit per la policia i per la justícia) i també la infància, tres estaments clau per a la convivència.
Manrique feia anys que tenia aquest muntatge al cap. Si li haguessin proposat interpretar-lo com a actor, diu, no l'hauria pogut afrontar com a director. També té clar que Derqui és l'actor que pot interpretar més bé aquest Zucco “escapista”. La producció al Romea disposa d'un repartiment de vuit actors, tot i que molts d'ells es doblen i tripliquen fent altres personatges. Això, segons Rosa Gàmiz, que interpreta fins a cinc personatges, és també un regal, perquè exigeix un treball que dóna molta recompensa a escena. Manrique admet que entrar en el joc teatral, en el fet que els actors multipliquin personatges sense amagar-se, és una fórmula que admira d'Oriol Broggi. El repartiment és de gran complicitat: el completen Cristina Genebat (que ha tornat a fer la traducció de l'obra), Ivan Benet, Xavier Boada, Xavier Ricart i Oriol Guinart.
Focus coproduirà amb l'Ajuntament de Madrid

L'empresa Focus ha signat un acord de col·laboració amb els teatres de l'Ajuntament de Madrid per coproduir espectacles. D'entrada, a principis de març, es representarà Cielo abierto (Celobert) al Teatro Español, amb Josep Maria Pou en el repartiment. També a l'octubre, però a la sala 1 del Matadero, farà estada la producció de Roberto Zucco dirigida per Manrique. El director celebrava ahir aquest privilegi de poder representar un text gens amable (i que pot costar que triomfi a la taquilla) amb el suport del Romea i, ara també, de l'Ajuntament de Madrid.
El president de Focus, Daniel Martínez, entén que el teatre privat i el públic han de treballar conjuntament sempre, més enllà que ara hi obliguin les restriccions econòmiques. El nou director del Teatro Español, Natalio Grueso, té clar que cal facilitar la connexió de la creativitat entre Barcelona i Madrid. Com que té menys oportunitats de produir espectacles, dóna la possibilitat a l'exhibició de muntatges que seria difícil veure en gira. Martínez, efectivament, ha comprovat que les gires gairebé han desaparegut a l'Estat i les estades als teatres de Madrid impliquen un elevat risc que és bo provar de reduir.
Focus manté el teatre de La Latina, que dirigeix artísticament Josep Maria Pou. L'Ajuntament decidirà quines obres de Focus vol assumir amb temporada a Madrid. Només si els directors artístics del Romea, la Villarroel i el Goya els sembla oportú, alguna producció podria fer estada en les sales de Barcelona. Daniel Martínez confessava irònic que els miraria de persuadir pel bé de les finances de Focus.

La fundació Andrew Lloyd Webber dóna 174.572 euros a una companyia teatral per crear un auditori itinerant




La companyia britànica Paines Plough invertirà aquests diners per construir un teatre amb capacitat per a 111 butaques que viatjarà per diversos punts del Regne Unit

publicat per
www.ara.cat
14 de febrer de 2013
EFE Londres

La Fundació Andrew Lloyd Webber ha donat 174.572 euros per a la creació de l'auditori itinerant The Roundabout Auditorium, que es desplaçarà en camió per tot el Regne Unit el 2014. L'entitat se sent orgullosa de formar part d'un projecte "totalment innovador" que "portarà produccions teatrals a regions del Regne Unit, sovint sense accés a teatres tradicionals" ha expressat la portaveu. En aquest sentit, la fundació, creada el 1992 per promoure les arts i la cultura, contribueix a l'objectiu del compositor i productor Andrew Lloyd Webber, director de famosos musicals com 'El fantasma de l'òpera' o 'Cats'.

La dissenyadora del nou auditori itinerant, Lucy Osborne, vol utilitzar materials sostenibles que es podran guardar en un sol camió. Per muntar-lo –és el segon auditori itinerant de la companyia– caldrà que quatre persones treballin durant vuit hores, i un cop muntat, es podrà instal·lar a diversos espais com aparcaments i sales d'actes de col·legis.

James Grieve, un dels directors artístics de Paines Plough, ha dit que "ens encanta que la fundació comparteixi la nostra passió per trobar noves maneres de permetre que més persones de tot el país experimentin noves obres teatrals". El director artístic va avançar que "en els pròxims anys, les millors obres noves apareixeran al costat de les llars de les persones, en teatres, escoles, centres esportius, i, fins i tot, aparcaments" amb l'ajuda de l'auditori itinerant.

19 de febrer 2013

'Sé de un lugar', prorroga la seva estada a La Villarroel




L'obra de creació d'Ivan Morales va ser un petit fenomen a La Seca i després al Romea, i va guanyar el premi Butaca de petit format

publicat per
30 de gener de 2013
www.ara.cat
L.S. Barcelona

'Sé de un lugar' ha sigut un dels espectacles de petit format més exitosos dels últims anys. Després d'estrenar-se a la sala petita de La Seca el gener del 2012, va córrer el boca-orella i va fer que s'exhaurissin les entrades. El Teatre Romea li va donar una segona oportunitat a l'inici d'aquesta temporada i el va situar al vestíbul del teatre. La Villarroel va acollir l'obra d'Ivan Morales a partir del 5 de febrer, els dimarts i els dimecres. Estava previst que només romangués a la sala durant aquest mes, i la sala ha anunciat que l'ha prorrogada fins al 13 de març.

'Sé de un lugar' descriu els estralls de la separació d'una parella, interpretada per Anna Alarcón i Xavier Sàez. L'obra de Cia. Prisamata, escrita i dirigida per Ivan Morales, es qüestiona si és possible l'amor després de l'amor.

L'obra, que va rebre el premi Butaca al millor muntatge de petit format, es podrà veure cada dimarts (a les 20.30 h) i dimecres (a les 22 h, després d''Adreça desconeguda').

El Comité organizador de los Premios Max designará directamente al ganador del Max Aficionado.




publicat per
12 de febrer de 2013


Se ha dado a conocer el Reglamento  de los XVI Premios Max de las Artes Escénicas 2013” relativa a la inclusión en Categorías Especiales del Apartado 2.29: Premio Max Aficionado.

En dicho reglamento se establece un plazo de presentación de solicitudes entre el 7 y el 27 de febrero de 2013 para poder concurrir a dicho premio y se indica que será el Comité Organizador de los Premios Max será el encargado de designar directamente al ganador del presente galardón.

Parece ser que dicho premio tiene como  objetivo reconocer la trayectoria de una  persona o entidad pública o privada en el ámbito aficionado, que haya contribuido al fomento de nuevos públicos, a la difusión de la creación dramática y al impulso de los profesionales del futuro (sic), según lo publicado por la propia Fundación autor.

Al mismo tiempo la Fundación Autor reconoce algo que pedíamos en escritos anteriores. Manifiesta que el comité organizador incorpora este galardón “a instancias de la solicitud presentada por la Confederación Escenamateur”.

Aunque nos parece de justicia que se reconozca el papel de Escenamateur en el nacimiento de este apartado, nos consta que este no es el formato de premio que Escenamateur respaldó. También nos consta que Escenamateur defendió ante la Fundación Autor ese otro modelo más democrático de premio que reconociera fundamentalmente el valor artístico, como así lo hacen la inmensa mayoría de los premios Max.

Pero la fundación Autor ha hecho oídos sordos a la propuesta de democratizar este premio como así lo están las 23 categorías a concurso. Ni siquiera se ha considerado la posibilidad de crear un jurado específico integrado por especialistas (dado que la palabra profesionales no es la adecuada) del Teatro Aficionado. No sabemos quienes son los Comité organizador de los Premios Max de las Artes Escénicas que otorgarán dicho premio y mucho nos tememos que el grado de participación de los Aficionados en ese Comité será nulo.

Por lo tanto será un premio que reconocerá (según indica la propia Fundación) la contribución al fomento de nuevos públicos (labor callada que el teatro aficionado viene haciendo desde tiempos inmemoriales), a la difusión de la creación dramática (¿solo la difusión?) y al impulso de los profesionales del futuro (esto demuestra el egocentrismo de aquellos que valorarán a los aficionados). Pero será un premio en cuyo otorgamiento no han intervenido los verdaderos conocedores sobre la materia... los aficionados.

Que no olviden los ejecutivos de la SGAE ni los patronos de la Fundación Autor que muchos de los autores a los que administran sus derechos o que forman parte de su cuerpo social, colaboran activamente, y en algunos casos exclusivamente, con el teatro aficionado.

Hay quienes se consuelan con  el consabido “a falta de pan buenas son tortas” o “a caballo regalado no le mires el diente” Pero, a nuestro entender, el Teatro Aficionado no debe contentarse con las migajas que reparten los sesudos varones y varonesas que rigen los destinos de las Artes escénicas en nuestro país, ni debe mendigar un trato de favor. Al teatro aficionado le interesa, y por lo tanto debe exigir, un trato igualitario. Ofrece una coexistencia y convivencia pacífica con el teatro profesional, como no podría ser menos, y se esfuerza en ofrecer un trabajo de, cada vez, mejor calidad. Y solo pide igualdad de trato y condiciones de acceso a recursos e infraestructuras públicas, y que sea el marco legal el único que establezca las diferencias entre la actividad profesional y amateur de las artes escénicas.

18 de febrer 2013

Comença la setmana de Anna Frank a Sala Cabanyes




Dissabte Sala Cabanyes estrena el diari de Anna Frank versió teatral de la famosa  parella guionista formada per  Frances Goodrich  i  Albert Hackkette i dirigida per Joan Peran

Reserva de localitats

+ informació


Per aquesta versió de Sala Cabanyes s’han tingut en compte dos conceptes bàsicament: per una banda aconseguir l’ambient claustrofòbic que havia de generar conviure en un espai tant reduït; i per altra, aconseguir que l’espectador pogués veure les diferents situacions que succeeixen en els diferents espais del refugi.
Per aconseguir això es construeix una escenografia oberta a tots els angles perquè l’espectador pugui veure el que passa en totes les estances, i alhora tancada parcialment per els laterals per aconseguir la sensació angoixant de viure tancats durant tan de temps, limitant l’espai on els l’equip artístic desenvolupa tots els moviments.
A tot aquest efecte visual hi afegim la il·luminació creant una ambientació per àrees diferents dins del mateix espai escènic, aconseguint crear una situació on l’espectador pot veure amb claredat el que passa en un lloc determinat (acció principal), però també pot veure el que està passant en altres llocs al mateix temps (acció secundària), d’aquesta manera veiem constantment l’evolució de pràcticament tots els personatges alhora.
Per què és interessant veure aquest muntatge?
La pega del muntatge és que el factor sorpresa és molt limitat, tothom sap com comença i com acaba, però el que el fa interessant és, precisament, la particular posada en escena.
El que va passar durant la Segona Guerra Mundial, no es tracte d’un fet caducat i que no es pugi tornar a repetir. De fet la humanitat no ha escarmentat i contínuament s’estan repetint accions que ens fan pensar que encara ens manca molt per viure en pau i llibertat, que són els únics camins que ens porten a la felicitat. Fa anys es deia Bòsnia, fa poc era Síria, o tants                            
altres països on, a diari, s’estan trepitjant els drets més elementals de les persones.
El diari d’Anna Frank ens porta als dies terribles de la Segona Gran Guerra.
L’Anna i els seus amics i familiars van morir en camps de concentració nazis, però alauradament en el món queden moltes Annes que segueixen clamant justícia davant de la crueltat que les ignora, margina i assassina.
Mentre quedi una sola d’elles pagarà la pena pujar als escenaris i recordar tota l’angoixa, tot el patiment i també totes les il·lusions i esperances que omplen totes les “Annes” del món.
Intencionalitat del muntatge Coneixíem l’existència de l’adaptació teatral des de fa temps. Però no va ser fins després de realitzar el muntatge d’UN VIOLINISTA A LA TEULADA, quan
varem tenir l’oportunitat de treballar amb les tradicions i costums jueves que es va tornar a encendre la llum per posar en marxa aquest projecte.
Sí que és cert que, aquesta vegada, les tradicions jueves queden en un segon pla, i guanyen protagonisme les diferents personalitats dels personatges i tota la seva evolució personal enmig d’una situació d’angoixa.
Fins i tot els problemes polítics queden en un altre pla.
El muntatge va dirigit a fomentar la tolerància i el respecte mutu en la societat, veient-ho tot des de diferents vessants: l’amor, el respecte.

Teatre via intèrfon




Els domicilis han passat a ser espais escènics efímers amb actors professionals que busquen la proximitat i el debat posterior amb els assistents a la cita íntima

publicat per
http://www.elpuntavui.cat
17 de febrer de 2013
Jordi Bordes

Sense focus, ni telons, ni distància. Torna el teatre en espais no convencionals. A finals dels anys 60 de la dictadura, els domicilis i les parròquies eren espais per fer actuacions compromeses puntuals. A finals dels 70, les companyies agafaven aire i demostraven que el carrer era del poble. I, davant de la falta d'infraestructures adequades per allotjar representacions teatrals, podien experimentar i embrutar finques que més tard serien biblioteques o casals d'avis. Ara, tot i que hi hagi quedat residualment alguna fàbrica per a la creació, el teatre s'ha domesticat. Fins ara, que els actors han descobert el risc a l'abisme d'actuar al mateix sofà de l'espectador. És un teatre íntim, que comença quan es demana per l'intèrfon si la funció ja ha començat.
Una companyia històrica dels espais i els llenguatges no convencionals és la Fura dels Baus. Fa uns dies, un dels codirectors, Carles Padrissa, advertia que la companyia sempre pretén tenir un projecte en marxa d'aquestes característiques, tot i que cada cop costa més trobar espais on fer-ho, aconseguir finançament i complir amb els compromisos administratius. “Als anys 80 i 90 s'era més permissiu, no hi havia precedents de desgràcies. Segur que, a conseqüència de l'accident del Madrid Arena, serà molt més complicat” fer aquest tipus de teatre, lamenta Padrissa. Una opció per superar la dificultat dels permisos i l'espai va ser equipar un vaixell trencaglaç, el Naumón. Inaugurat amb el Fòrum de les Cultures, ara s'està aparcat al Rin, esperant unes millors oportunitats. La Fura dels Baus es manté fent direccions d'òpera i algunes adaptacions teatrals en què imprimeix el seu segell de trencador. Padrissa creu que les companyies s'han acomodat a les sales de teatre perquè “fa mandra” batallar al carrer i perquè des de fa temps l'administració s'ha anat dotant d'instal·lacions. El director de la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega, Jordi Duran, creu que els actors més veterans s'han quedat a resguard de l'escenari per mandra. Ara hi ha moltes companyies que s'estan plantejant tornar al carrer i als espais no convencionals. Perquè suposa una inversió mínima. Però Duran no accepta per res la percepció dels grups que creuen que és un art menor actuar al carrer. Discrepa absolutament, “no val com a pla B, com a sortida més fàcil”. Perquè cal substituir les condicions dels teatres amb una implicació amb el públic, defensen el “teatre de sacsejada”. Tàrrega s'ha convertit, els últims anys, en un espai de residència i camp de proves els dies previs a la fira. Enguany, per exemple, han acordat amb l'Escorxador de Lleida transportar espectadors a veure els treballs de companyies convidades que tenen en procés. Aquestes companyies (pot ser el cas de Kamchatka o el de Ponten Pie amb Copacabana) treballen quasi sense text i aconsegueixen gires internacionals que molts poden envejar. Aquest cap de setmana, l'Institut Ramon Llull i la Fira Tàrrega han propiciat un viatge a una fira d'Estocolm. Van viatjar propostes com Maiurta de Los Galindos o Capas d'Eia. També es portaven projectes que busquen coproduccions. Des del teatre als pisos es pot arribar al món. Mai se sap quina porta obre un intèrfon.

AL PASSADÍS
Mentidera Teatre mou el ‘Mgogoro' arreu amb la crisi

La companyia gironina Mentidera Teatre va debutar en teatre entre el públic en la darrera edició del festival de Temporada Alta, presentant Mgogoro. Avui actuen al casal d'avis de Celrà i tenen prevista una gira d'actuacions per municipis veïns. Si es van decantar per a un espai no convencional ha estat per la impossibilitat de molts ajuntaments que ja ni estan disposats a obrir el teatre a cavi de la taquilla perquè no poden gastar ni en la calefacció, comenta l'actriu Cristina Cervià. A canvi, ells ofereixen actuacions amb caixet per a grups reduïts en espais històrics o domèstics. Mgogoro és una comèdia crítica sobre els responsables i les víctimes de la crisi. De fet, el muntatge és un intent de reinventar-se de la pròpia companyia davant de les adversitats de contractació actuals. Aquest treball permet apropar el teatre al públic. Fins al punt que la companyia també ofereix la possibilitat de fer una sessió a grups consolidats. Aquesta setmana han passat per l'IES de Celrà, on imparteixen un crèdit de teatre. Els actors els van fer una classe pràctica mostrant-los un treball d'improvisació i els han ofert entrades al 50% per a la funció d'aquest vespre (a partir de les vuit).

AL LAVABO
Ymbernon, que ara viatja pels menjadors d'Europa, també ha actuat a la banyera

David Ymbernon és un creador plàstic i escènic que ha constatat una energia especial quan fa alguna acció a casa seva. En els seus dos primers espectacles, els convidats podien entrar als diversos espais per visitar el món màgic i lúdic d'Ymbernon fixat en la utilització del blanc i el taronja i de la resta de la família. Fa unes setmanes van iniciar a Barcelona un projecte ambiciós que els havia de dur a 23 ciutats europees. Després dels plens a Barcelona, la setmana passada van iniciar la gira traslladant-se a Madrid. Ja en el primer viatge, la camioneta els ha fallat. Ara, novament a Barcelona, plantegen revisar el projecte endarrerint un mes les actuacions i buscant noves fonts de finançament perquè han comprovat que els primers pressupostos eren massa optimistes. El nou muntatge, Els domicilis de Latung La La, es faran als menjadors de les persones que els convidin a allotjar-s'hi. Com que cada pis és un univers, han limitat l'actuació (en què intervenen els seus dos fills, de 7 i 5 anys) al menjador. L'espectacle/instal·lació en què el recorregut dels espectadors és mig dirigit recorda el treball d'Habitáculum de Kamchatka que van fer en un pis abandonat del Poblenou, i també a Cal Trepat de Tàrrega.

AL MENJADOR
El director Sandro Dieli presenta un Ionesco al sofà

Fa poques setmanes que va arrencar la versió a Catalunya del Teatro d'Appartamento que el director sicilià Sandro Dieli realitza als menjadors de cases particulars. A la foto, es veu una funció a Sants. Que es pugui veure aquí forma part de la iniciativa de l'associació Catalunya-Sicília, que mira d'apropar els dos territoris a partir d'activitats culturals. La proposta, que actualment es representa en castellà i italià, és interpretar Delirio a dúo de Ionesco. Un teatre de l'absurd en un espai quotidià? Per Dieli, un pis carregat d'emocions íntimes “és el context ideal per a grans reflexions; però el teatre no fa filosofia, parla de la felicitat, del dolor, la vida, la malaltia...” Les funcions s'acaben amb una conversa amb els assistents. És quasi obligat. Actors i públic han viscut la mateixa atmosfera i això marca. La proximitat “trenca els filtres naturals del teatre.” Mai, comenta Dieli, ha tingut una funció sense una discussió posterior, “és la finalització natural del nostre treball”. Amb aquesta acció es pretén portar el teatre arreu per captar tot tipus de públic i provocar-los preguntes. Ionesco ja ha visitat pisos de Sants, l'Eixample, la Vila Olímpica, Sant Gervasi i Ciutat Vella. El 22 de febrer hi ha prevista una funció a Vilafranca del Penedès.

A LA CUINA
Pentateatre Atòmic tanca avui l'etapa a la Nau Ivanow

Fins avui, Pentateatre Atòmic presenta la tercera entrega d'històries a la Nau Ivanow. Un dels textos és d'Iván Campillo (autor de Sé de un lugar, una obra estrenada al bar de La Caldera i que ara és al vestíbul de la Villarroel després d'haver passat pel Romea i La Seca. Les accions passen en espais diversos. Sempre trenquen la quarta paret, encara que es faci al mateix escenari. Ara, explica un dels impulsors del projecte, Marc González, la companyia busca un espai no convencional estable. Aspiren a tenir la consolidació els Microteatro de Madrid. A González li agrada aprofitar detalls d'un espai. Per exemple, a la cuina de la Ivanow hi ha un quadre (al gràfic) que s'ha incorporat a la trama. L'espai influencia les històries a explicar i el seu to.

AL DORMITORI
Teatro DECERCA experimenta una escena dins del llit

La companyia tarragonina Teatro DECERCA, que enguany celebren els 10 anys, són uns experts en el teatre en cases particulars. Després de provar als menjadors (la darrera peça, Que te vaya bonito, seleccionada dins la Xarxa Alcover, també passa en una terrassa però es veurà aquest abril a La Seca “en versió indoor”, fan broma els actors). El dormitori és un lloc molt potent. Els espectadors envolten el tàlem i, si poden, s'hi asseuen als marges, expliquen. El director Quique Culebras celebra del format “el concepte artístic perquè apropa el públic a la veritat de l'actor”. Sense maquinària escènica (la il·luminació és la que hi ha a les cases), l'actor queda nu.

A LA TERRASSA
Companyia Solitària busca seu estable després dels terrats

L'actor Pol López, de la companyia Solitària, admet que van començar a treballar als terrats per una necessitat. Van decidir fer alguna peça a l'estiu quan tots els teatres ja tenien el calendari compromès. Ara, però, estan convençuts de poder treballar fora del circuït. Fins al punt que busquen espais no convencionals en què es puguin establir. Volen espais amb textura, que es respiri una història en la qual situar les seves actuacions. Volen parlar de les coses que passen ara, de la crisi, del dia a dia. Per això, un espai real i no de ficció (com és un escenari) els ajuda a fer més pròxima la trama. I també, evidentment, treballant, des de la realitat dels personatges. Quan van decidir fer un treball per l'estiu passat, van contactar amb amics que tinguessin terrasses. I així van anar viatjant des de la terrassa de l'Ivan Morales a la de Marc Martínez i de tants altres companys d'escena. També s'ha fet al terrat de la Nau Ivanow (un espai que els havia premiat la tardor passada amb la beca Desperta). Ara volen un espai estable, tot i que assumeixen les dificultats de trobar un local que reuneixi les condicions legals. La seva prioritat és oferir un bé cultural que ajudi a pensar en el dia a dia.

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...