El mataroní protagonitza 'Blackbird' al Teatre Lliure
publicat per
www.totmataro.cat
22 de gener de 2023
Comas Soler
Si fins fa poques setmanes enriolava el públic del Teatre
Nacional de Catalunya encarnant el personatge central de 'La bête', un còmic
desbocat i histriònic situat a la França del segle XVII, en aquests moments
Jordi Bosch és al Teatre Lliure i l'espectacle que hi protagonitza conjuntament
amb l'actriu Bea Segura és als antípodes: 'Blackbird'. Una obra amarga i del
tot contemporània, que aborda una fosca història de sofriments desencadenats
per la relació entre un home adult i una menor.
Escrita l'any 2005 pel dramaturg escocès David Harrower per
encàrrec del Festival d'Edimburg, des de llavors 'Blackbird' ha estat traduïda a diverses llengües i
representada en escenaris d'un bon nombre de països. El 2011 Lluís Pasqual ja
l'havia dirigida en italià al Piccolo Teatro de Milà i ara aquesta posada en
escena de la versió catalana que n'ha fet al Teatre Lliure significa l'estrena
absoluta a l'estat espanyol.
Retrobament sobtat
Encara que toqui una qüestió tan àrdua com és la pedofília,
'Blackbird' té l'encert de defugir tant la sordidesa com el maniqueisme.
L'argument narra les circumstàncies en què fan l'amor un home de quaranta anys
i una noieta de dotze. Sobtadament, quinze anys després, té lloc el retrobament
imprevist de tots dos. És en el marc inhòspit del soterrani d'una empresa, ple
de brutícia. Ell ha purgat l'abús a presó, ha canviat de nom i d'entorn, ha
refet la seva vida i ha aconseguit una relació afectiva estable. La noia, ben
al contrari. Marcada i reclosa en l'ambient familiar, els retrets moralistes no
li han deixat mai ni oblidar ni superar el tràngol. Per això en un principi
l'acarament que es produeix sembla tenir l'aspecte d'una revenja per part
d'ella. En canvi, a mesura que la situació evoluciona, de les recriminacions
n'emergeixen indicis que fan creure que hi havia pogut haver lligams de desig i
estimació. Perquè és talment com si, durant temps, l'un i l'altra s'haguessin
trobat a faltar. Però potser només és aparença. I si el que fan és reconstruir
el passat a conveniència? Sigui com sigui, i abans d'un cop de teatre final que
deixa el desenllaç obert, l'única claredat que apareix és que el vincle sexual
no hauria d'haver existit, ja que tots dos n'han sortit perdedors.
Exercici de risc
Aquesta barreja de sentiments, de dubtes i d'equívocs amb
què David Harrower ha bastit la trama de 'Blackbird' li permet explicar-la
modulant bé la tensió dramàtica sense emetre cap judici moral concloent. En tot
cas és una feina que deixa per a l'espectador. Que, si vol, d'elements per
fer-ho no n'hi faltaran: tema delicat, formulació directa, text ben construït,
ritme fort, rèpliques intenses, contradiccions ètiques i una violència
subjacent que per moments s'arriba a manifestar de manera física. Des del punt
de vista de la interpretació, el muntatge és un exercici de risc. Extremadament
escarrassat, exigeix un alt grau de convicció a tots dos protagonistes, que a
més han de saber afinar moltíssim cada instant del seu paper. Per sort, tant el
treball de Bea Segura com el d'en Jordi Bosch demostren generosament aquestes
destreses. 'Blackbird' estarà en cartell fins al 10 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada