Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el principi d'arquimides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el principi d'arquimides. Mostrar tots els missatges

26 de juny 2015

Tallers de la SaCa : El Principi d'Arquimedes



Divendres 26 a les 20:15 a l'Espai Saleta

Taller del grup Mataties (+ 16 anys)
EL PRINCIPI D'ARQUIMEDES de Josep M. Miró
Dirigit per Roser de Castro
Ajudant de direcció: Clara Castellà

REPARTIMENT
Joana: Carla Alegre
Anna: Neus Calafell
Mare: Clara Castellà
Èlia: Alba Sans

SINOPSI

Ha arribat el dia que els "Cavallets de mar", el grup infantil de natació, comencin a nedar sense bombolla. L’Anna, la directora del club de natació, demana explicacions a la Joana, l’entrenadora dels Cavallets, després que alguns pares s’hagin queixat de com la noia ha gestionat la negativa a llançar-se a l’aigua d’una de les nenes, que no vol fer-ho perquè està espantada. La Joana ha assegurat que ha actuat amb tacte i que no l’ha renyada ni espantada. El problema, però, és un altre: els pares veuen amb inquietud i preocupació que, per tranquil•litzar-la, li hagi fet un petó.

28 de març 2014

El Principi d'Arquimedres



Espai l'Amistat
29 de març de 2014
21,30 hopres
Carrer de Sant Antoni, 60
08330 Premià de Mar (Barcelona)

El Principi d'Arquimedres és un dels muntatges que va ser la gran revelació del Festival Grec de Barcelona de fa 2 temporades. Un d'aquells excel·lents espectacles que no et deixen indiferent, que donen sentit al fet teatral. Desprès de rebre els millors elogis tant de públic com de crítica, arriba finalment a l'Espai l'Amistat.

Ha arribat el dia que els "Cavallets de mar", el grup infantil de natació, comencin a nedar sense bombolla. Aquest moment crucial per als més petits de la piscina és el desencadenant perquè surtin a la superfície sospites, dubtes i temors. L’Anna, la directora del club de natació, demana explicacions a en Jordi, l’entrenador dels Cavallets, després que alguns pares s’hagin queixat de com el noi ha gestionat la negativa a llançar-se a l’aigua d’un dels nens, que no vol fer-ho perquè està espantat. En Jordi assegura que ha actuat amb tacte i que no l’ha renyat ni espantat. El problema, però, és un altre: els pares veuen amb inquietud i preocupació que, per tranquil·litzar-lo, l’hagi abraçat i li hagi fet un petó.
El Principi d’Arquimedes és una obra que obre interrogants sobre les pors contemporànies, les relacions humanes, els prejudicis i la confiança.
 
“És un drama de personatges que presenta un conflicte moral, molt vigent en el debat social contemporani. A partir d’una sospita, l’obra desafia l’espectador evidenciant els seus prejudicis. La sospita alimenta la por i aquesta genera violència. És remarcable la fluïdesa i la precisió en la construcció de les escenes i l’originalitat de l’estructura formal del text. L’obra genera un espai que l’espectador ha de completar en el seu imaginari. Sota una aparent simplicitat, té la capacitat de donar profunditat i qualitat evocadora a situacions quotidianes”.


HORARI TAQUILLES
Dilluns i dijous, de 18:00 a 21:00 i una hora abans de cada espectacle.
T   (+34) 93 752 99 90E   info@espailamistat.catM  Veure mapa a Google Map

Preu: 20€ / venda anticipada o per internet 18€

22 de març 2014

El principi d'Arquimedes de Josep Maria Miró



teatre monumental
22 de març de 2014
21,00 hores

Dins la Temporada Teatre i Universos

Un drama de personatges que presenta un conflicte moral, molt vigent en el debat social contemporani. La directora d’un club de natació demana explicacions a l’entrenador d’un grup de nens per com ha gestionat la por d’un ells a nedar sense bombolleta: no l’ha renyat, no l’ha forçat, sinó que l’ha abraçat i li ha fet un petó. A partir d’una sospita, l’obra desafia l’espectador fent evident els seus prejudicis.

Josep Maria Miró construeix una història a partir d’un fet que no sabem si és o no és real, i, sobretot, ens pregunta quin model de societat s’està imposant, i si en som víctimes o col•laboradors.

Després de l'espectacle es farà un col·loqui amb membres de la companyia, moderat per Fàtima Soler.

Durada: 1 hora i 10 minuts

Venda d'entrades
Preu: 17 € platea; 14 € amfiteatre
Punts de venda: a les oficines de Cultura (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.

Telentrada de Catalunya Caixa 902101212 i a totes les oficines de Catalunya Caixa. A la taquilla des d'una hora abans.

24 d’abril 2013

Sumerjan lo políticamente incorrecto




publicat per
http://www.lavanguardia.com
20 abril de 2013
Albert Lladó
foto : Escena de 'El Principi d'Arquimedes' David Ruano

'El Principi d'Arquímedes' llega a La Villaroel para mostrarnos una sociedad obsesionada con la seguridad y en la que los afectos no tienen espacio

Un beso. El problema es un beso. Un monitor de piscina (Rubén de Eguia) es el encargado desde hace cinco años de ayudar a los más pequeños a que naden sin flotador de burbuja. No es poca cosa. Es un momento crucial en el que los miembros del grupo infantil Cavallets de mar han de confiar en sus propias facultades para sobrevivir en el agua. Uno de los alumnos tiene miedo, y el joven entrenador, en un gesto espontáneo, le besa para tranquilizarle. ¿O no es un gesto espontáneo?
El Principi d’Arquímedes (¡qué gran título!), escrita y dirigida por Josep Maria Miró i Coromina, llega a La Villaroel después de su éxito el anterior Festival Grec (el texto fue galardonado antes con el Premi Born). No es una pieza sobre la pedofilia, no, sino acerca de cómo la sociedad, acechada por todo tipo de peligros, se ha ido cerrando en sí misma.
No hay sitio para la ternura. Todo lo que huela a políticamente incorrecto ha de desaparecer. La rígida directora del centro deportivo (Roser Batalla) reconoce que cuando ella era más joven, y trabajaba en un campamento, los adultos se bañaban desnudos frente a los chicos, sin mayor problema. La naturaleza al aire libre también es eso. Hoy sería impensable, claro.
El texto funciona muy bien porque el artefacto se ha pensado al milímetro. Las escenas se presentan como un calidoscopio -incluso vemos girar la escenografía- en el que la analepsis y la prolepsis van abriéndonos ventanas, puntos de vista, perspectivas. Una discusión inocente con el otro monitor (Albert Ausellé), fuera de contexto, puede convertirse en un indicio evidente de perversión. El argumentario de un padre preocupado (Santi Ricart) sirve para justificar un interrogatorio injustificado. Un objeto olvidado en una taquilla, una prueba irrefutable.
Como en física, un cuerpo sumergido (el beso) es capaz de hacer saltar por los aires en un instante, como un géiser, lo que durante años ha sido un lugar de aprendizaje (la piscina). La confianza en el otro se esfuma por el cúmulo de fragmentos que encajan. O que podrían hacerlo.
No se puede fumar en los vestuarios, no se puede llegar tarde a las clases, no se puede dejar de rellenar el botiquín. Todo ha de estar, pues, herméticamente calculado. La prevención se ha convertido en la única posibilidad de conducta. ¿Y qué hemos perdido por el camino?