30 de març 2003

El teatre a la sang


30 de març de 2003

TERESA MÁRQUEZ .
Imma Llorens és una veterana del teatre. Presideix la sala històrica del teatre amateur de Mataró, Sala Cabañes, i combina les tasques de gestió amb la interpretació. Defensora de les entitats com a riquesa cultural, molta gent la té present com l'arcàngel sant Miquel dels Pastorets.

Debat a tres bandes sobre el futur del Teatre Monumental de Mataró

30 de març de 2003
El regidor de Cultura, Remigi Herrero (PSC); la presidenta de Sala Cabañes, Imma Llorens, i l'advocat Jordi Surinyach debaten els avantatges i els inconvenients de sacrificar el Teatre Monumental de Mataró a canvi de tenir-ne un de nou a la ciutat.

28 de març 2003

El rebuig a la guerra centra la celebració del Dia Internacional del Teatre a Mataró



28 de març de 2003

Alumnes de l'Aula i grups amateurs demostren que el teatre és ben viu


Mataró

El teatre va prendre ahir simbòlicament la ciutat de Mataró. Celebrava la seva jornada anual i els alumnes de l'Aula de Teatre de Mataró i alguns grups amateurs van demostrar amb encert, enginy i molta professionalitat que el futur de les arts escèniques està garantit.
+ Alguns dels espectacles que es van fer ahir a Mataró a càrrec dels alumnes de l'Aula i amb motiu del Dia Internacional del Teatre. Foto: Q.P.

S'hi van representar onze muntages a càrrec dels alumnes dels diferents nivells de l'Aula i de quatre companyies amateurs de la ciutat: Quesiquesí, Stress Produccions, El Tramvia i Sala Cabañes. Molts d'ells van fer al·lusions, implícites o molt explícites, a la guerra contra l'Iraq i la majoria d'actors duien adhesius o xapes amb el «no a la guerra». L'espectacle va començar a dos quarts de set de la tarda a l'Antiga Casa Paco. A partir d'aquí i fent un recorregut pel centre històric de la ciutat, es van anar representant les diferents accions. No podien sobrepassar el quart d'hora, perquè era el temps màxim establert per poder dur-les totes a terme i acabar puntualment a les 9 del vespre a l'Aula de Teatre, on es va veure en acció els alumnes de clown, el grup amb més èxit de l'experiència duta a terme amb l'Arcàdia Cafè Cultural. Si a l'inici de les accions no hi havia gaire gent del carrer motivada per la proposta, a mesura que s'anava desenvolupant el nombre de curiosos i aficionats va anar creixent fins a aconseguir fer pinya i continuar el recorregut marcat. La col·laboració dels diferents espais, tant públis com privats, va ser decisiva per comprovar que portar l'Aula al carrer funciona i que els espectacles a la via pública, o als bars concorreguts, tenen molt bona acceptació. El manifest que es va llegir per tancar la jornada del Dia Internacional del Teatre és de l'autor dramàtic Michel Tremblay. Com a exemple, només cal extreure'n unes frases: «La salvació, en aquest inici del tercer mil·lenni, vindrà més aviat de les petites veus que s'alcen arreu per criticar la injustícia i, d'acord amb els mateixos fonaments del teatre, extreure l'essència de l'ésser humà».

CiU afirma que el PSC «ha despullat» Mataró i s'ofereix a vestir la ciutat amb nous equipaments culturals


28 de març de 2003

Mataró
+ Esperalba amb la consellera d'Ensenyament, ahir a Mataró. Foto: F.S. El candidat de CiU, Joaquim Esperalba, va presentar ahir a la nit el seu compromís amb educació i cultura i va repetir que Mataró és una ciutat «despullada» d'equipaments. Esperalba va retreure que el PSC només s'ha preocupat de fer créixer la ciutat «amb una visió especuladora del territori» i no ha garantit uns bons serveis a les persones. «Amb un bon talonari -referint-se als socialistes- és senzill fer una programació cultural, però la nostra aposta va més enllà». Va oferir convenis amb les entitats per garantir el bon desenvolupament d'activitats, va prometre convertir Can Marfà en un museu lligat al gènere de punt i fer de l'Escorxador un centre de creació artística. A l'Escorxador, CiU hi vol la segona biblioteca pública de la ciutat i per a l'edifici de la Presó -a la Riera-, Esperalba proposa esponjar el seu entorn amb una plaça pública i convertir el subsòl en un aparcament subterrani per a la Sala Cabañes. Per al Monumental, CiU defensa mantenir el teatre i construir un nou teatre auditori en el triangle que queda entre l'IES Thos i Codina i el GEM. L'allau de propostes no es va aturar. Amb la futura unificació dels estudis universitaris amb un únic campus, Esperalba vol que l'edifici de la Politècnica sigui un casal per al barri de Cerdanyola. CiU proposa un festival d'estiu previ a les Santes que tingui capacitat d'atracció i una festa major d'hivern. El candidat va renovar el seu compromís de construir quatre escoles bressol i va titllar d'error que l'escola Anxaneta es traslladi a la Guàrdia Civil perquè és un lloc massa petit i poc idoni. Esperalba va proposar que les escoles quedin obertes més enllà de les cinc de la tarda per poder donar servei als barris i impulsar els estudis universitaris i la formació no reglada. La consellera d'Ensenyament, Carme-Laura Gil, va donar suport al candidat de Mataró i va acusar l'actual govern del PSC de no tenir ambició.

15 de març 2003

El cant de la balena abandonada» torna a Mataró després d'un any de gira

15 de març de 2003
Mataró
L'obra El cant de la balena abandonada, produïda per la Sala Cabañes, torna al teatre mataroní després d'un any de gira premiada i amb èxit per diferents poblacions d'arreu de Catalunya. La companyia del centre ofereix aquest vespre -a les deu- i demà -dos quarts de set de la tarda- les últimes representacions d'aquesta adaptació de l'original d'Yves Lebeau. La peça, dirigida per Carles Maicas i interpretada per Encarna Hernández, Maria Teresa Nogué, Genís Mayola i Joan Carles, ha participat en diferents concursos de teatre amateur i en total ha obtingut cinc primers premis i quatre segons.

14 de març 2003

Klaus i Mortimer», de Jordi Arbonès, es presenta a La Planeta

el punt
14 març 2003

El Jardí de Figueres proposa l'òpera «La forza del destino» RAMON ESTÉBAN . Girona L'oferta d'arts escèniques d'avui a la demarcació té tres fronts: a la sala La Planeta, a Girona, la companyia El Teatre Essela representa Klaus i Mortimer , original de l'escriptor empordanès Jordi Arbonès, Nif . A Figueres, els Amics de l'Òpera de Sabadell presenten el seu muntatge de La forza del destino , de Verdi. I a Banyoles, els Pocapuc Teatre inicien les funcions de Pervertimento i altres gestos per a res , original de Sanchís Sinisterra i dirigida per Xicu Masó.
+ Dos dels intèrprets de Klaus i Mortimer. Foto: EL PUNT. El text d'Arbonès narra la trajectòria vital de dos personatges de ciutat en clau d'humor surrealista. És el primer cop que aquest muntatge, coproduït per l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Vic i l'Institut del Teatre d'Osona, es veu a Girona (avui i demà, a les 22.30 h). La direcció és de Pep Tines i Cacu Prat i els actors són Albert Ribalta, Pep Miràs, Cesc Pérez i Maria Soler.Òpera a FigueresL'escenari que els últims anys concentra totes les produccions operístiques que arriben a les comarques de Girona, el teatre El Jardí de Figueres, proposa avui (21.00 h) La forza del destino, de Verdi, interpretada en els papers principals per la soprano Micaela Carosi i el tenor maresmenc Josep Fadó. El text és de Francesco Maria Piave, que es va basar en la peça teatral Don Álvaro o la fuerza del sino, del duc de Rivas, que consisteix en un drama que discorre a Espanya i Itàlia al segle XVIII. L'estrena va tenir lloc el novembre del 1862 a Sant Petersburg.«Pervertimento»Avui, demà i el dia 22 (22.20 h) Pocapuc Teatre, reforçada amb actors d'altres companyies banyolines, posa en escena al Teatre de Banyoles la versió que Xicu Masó ha fet de Pervertimento i altres gestos per a res, de José Sanchís Sinisterra, a partir d'una traducció de Josep N. Santaeulàlia. Aquest conjunt de flaixos de vides de personatges ben diversos l'interpreten Mariona Callís, Íngrid Calpe, Clàudia Cedó, Salvador Duran, Llorenç Gómez, David Marcé, Teresa Solà, Joan Solana, Miquel Torrent i Lluís Vilanova.

12 de març 2003

Un teatre en perill

12 de març de 2003
la galeria
Fa mesos, CiU va proposar enderrocar el Monumental -únic teatre públic de Mataró- i fer-ne un de nou en un altre lloc. L'argument s'entenia prou bé: el Monumental no ha estat mai el gran equipament cultural que havia de ser; després de 20 anys encara no s'ha acabat del tot i ja està desfasat. Solució, tirar-lo a terra, fer pisos al seu cèntric solar i, amb els diners obtinguts, fer un teatre nou amb cara i ulls. Aquella proposta de CiU ha estat ara recollida pel govern socialista, admetent, en el fons, que l'opció del Monumental, adquirit per dotar Mataró d'un teatre públic no ha funcionat del tot. És un equipament inacabat, lleig, amb acústica molt dolenta de mig teatre cap enrere i cap visibilitat al galliner. Malgrat tots aquests inconvenients, l'equipament ha fet la seva feina, i si algun dia es tira a terra segur que amb el Monumental també caurà alguna llàgrima. Però el que de veritat faria plorar seria enderrocar l'actual teatre sense haver-ne fet cap de nou abans. El Monumental potser és una mica nyap, però és millor un nyap funcionant que no pas el no res -cal recordar que a Mataró no hi ha cap més teatre, només la Sala Cabañes, que és privada i petita i ja fa prou-. Si el Monumental cau abans de fer-ne un altre, tindran raó els que diuen que s'enderroca només per especulació urbanística.

11 de març 2003

Només el PSC vol enderrocar el Monumental de Mataró i fer el teatre en un altre lloc


11 de març de 2003

CiU, PP, ICV i ERC aposten per mantenir-lo a la Riera, però presenten models diferents per transformar-lo


Mataró

En només 13 anys de vida, el Teatre Monumental de Mataró ha quedat obsolet. L'edifici de la Riera és petit i presenta greus limitacions a l'hora de programar, com ara l'absència d'una sala de mitjana capacitat o la poca capacitat de la caixa escènica. El pla d'equipaments culturals que aplica el govern (PSC) té el teatre en la llista de prioritats per resoldre i, alhora, el nou pla d'actuació urbanística l'ha esborrat del lloc que ara ocupa. La resta de grups polítics plantegen solucions molt diverses, però tots mantenen la ubicació actual amb un seguit de canvis. Mentre que CiU el vol com a espai de mitjana capacitat, ICV el conserva com a gran teatre, ERC el vol millor, però allà on està, i el PP exigeix que s'acabi la tercera fase.
+ El Monumental, ubicat a la Riera de Mataró, ha quedat obsolet en només 13 anys. Foto: QUIM PUIG. El Teatre Monumental, tal com és ara, té els dies comptats. Tots els grups polítics locals es plantegen un futur diferent per a la que encara és la gran sala escènica de la ciutat. Mentre que alguns aposten per mantenir-ne la capacitat i buscar en espais privats la col·laboració per fer espectacles petits, d'altres volen que l'actual teatre es reconverteixi en una sala de mitjana capacitat i el gran teatre es faci de nou fora del centre. Per la seva banda, des del govern municipal del PSC s'escolten veus de canvi: la necessitat d'abandonar definitivament la Riera tot buscant un emplaçament no gaire més lluny del que ocupa ara. «Hem de tenir visió de futur. Entre invertir més diners a millorar un equipament que té unes limitacions insalvables, o destinar aquests diners a fer un edifici d'acord amb les necessitats actuals, nosaltres triem la segona opció», comenta el regidor de Cultura, Remigi Herrero. Per ell, és evident que l'aplicació de la tercera fase a la zona de la Riera és impossible. «S'ha de fer una sala de mitjana capacitat, s'ha d'engrandir la boca de l'escenari, s'han d'habilitar espais nous per al magatzem, s'han d'augmentar les sales d'actes que utilitza l'Aula, s'han de reubicar els sistemes de calefacció i refrigeració i s'ha de plantejar la posada en marxa d'un bar o espai de reunions al vestíbul. Tot això no hi cap a la Riera», enumera el regidor. Remigi Herrero avança que el nou teatre que defensa el govern socialista no es construiria gaire més lluny de l'actual «amb la Presó i la Sala Cabanyes i fins al Parc Central és un potent centre d'atracció i activitats culturals». També assenyala que en cap cas Mataró es quedaria sense teatre municipal durant la construcció del nou edifici. «Mentre s'aixequés el nou es mantindria l'actual i un cop en funcionament ja es pensaria a vendre'l per recuperar la inversió», comenta. Altres opcions Per Joaquim Esperalba, regidor de CiU, el Teatre Monumental no és sufici ent per al Mataró d'ara ni molt menys per al del futur. «L'actual sala s'hauria de reduir a una capacitat mitjana per millorar-la i no deixar el centre sense una sala en condicions. Però nosaltres proposem un nou gran teatre auditori per a 1.000 persones i situat a l'entorn de la corona del Parc Central», assenyala Esperalba. Per Jaume Graupera, candidat d'ICV a les eleccions municipals, l'actual situació del Monumental és «la idònia per a un teatre». Al contrari que CiU, ICV mantindria la capacitat actual del teatre i buscaria en les sales privades -Foment, Sala Cabañes- els convenis necessaris per poder utilitzar-les com a espais públics i com a complement necessari del Monumental. «El consens amb les entitats és bàsic per obtenir una bona xarxa d'equipaments», afirma Graupera. D'altra banda, el candidat d'ERC, Toni Civit, també és favorable a mantenir el Teatre Monumental allà on és ara. «S'ha de potenciar i conservar l'important eix cultural que hi ha a la Riera, tot i que és necessària una redefinició de l'espai per millorar-ne les condicions», comenta. Finalment, Joan López, del PP, considera increïble que «després de tretze anys sense acabar el teatre, ara el govern el vulgui tirar a terra» i exigeix que s'executi la tercera part de les obres del Monumental.

05 de març 2003

El tenor mataroní Josep Fadó protagonitza l'òpera «La forza del destino» a La Faràndula de Sabadell

el punt
5 març 2003

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

El tenor mataroní Josep Fadó estrena aquest vespre al Teatre La Faràndula de Sabadell l'òpera La forza del destino, de Giuseppe Verdi, produïda per l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell. Fadó interpreta el personatge masculí protagonista d'aquest drama que narra l'amor impossible de Donna Leonora i Don Alvaro, amb un tràgic final. L'òpera, amb text de Francesco Maria Piave, està basada en l'obra Don Alvaro o La fuerza del sino, d'Angel de Saavedra, duc de Rivas i que va ser estrenada el novembre del 1862 al Gran Teatre Imperial de Sant Petersburg.La forza del destino també es podrà veure a Sabadell el divendres 7 i el diumenge 9. Després iniciarà una gira per Lleida, Figueres, Granollers, Reus i Sant Cugat. Fadó considera que amb aquest paper la seva carrera en el món de la lírica rep un impuls molt important.Una agenda atapeïdaTot i això, els compromisos professionals de l'artista continuen a primers de maig interpretant Fantasia coral, de Beethoven, a Barcelona, Logroño i Vitòria.D'altra banda, el mes de juliol intervindrà en un paper secundari a la producció Aida al Teatre del Liceu i la primera setmana d'agost ha estat convidat pel baix baríton Simón Orfila a fer un concert a Alaior, Menorca. En el recital també hi intervendran les veus del mateix Orfila, Mariola Cantatero i Begoña Alberdi, entre d'altres. Finalment, amb vista al 2004 Josep Fadó participarà el mes de febrer en l'estrena a Barcelona de l'òpera Babel-46, de Xavier Montsalvatge i produïda pel Teatre del Liceu.

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...