28 de febrer 2018

El gran salt asiàtic




Dos números del Circ Nacional de Pyongyang i un de la Jinan Acrobatic Troupe de la Xina s’emporten els tres Elefants d’Or del Festival del Circ de Girona

Dos números del Circ Nacional de Pyongyang de Corea del Nord i un de la Jinan Acrobatic Troupe de la Xina es van endur ahir els tres Elefants d’Or de la setena edició del Festival Internacional del Circ, que per primera vegada s’ha celebrat a Girona. Un poder asiàtic que al llarg d’aquests cinc dies de celebració del festival ja s’havia fet valdre, fent aixecar el públic a cada funció on representaven els seus espectaculars números.

Els Elefants d’Or, les màximes distincions d’aquest certamen, es van lliurar ahir en la celebració de la Gala dels Premis –anomenat l’Espectacle d’Or–, en la qual les millors companyies de l’espectacle Blau i Vermell van ser valorades pel jurat internacional d’aquesta edició. De les quinze atraccions finalistes seleccionades, dos dels màxims guardons van recaure en la prestigiosa companyia coreana –pel de balança russa amb barra fixa i bàscula i el de funambulisme a gran alçada–, present per tercera vegada al concurs gironí. Pel que fa a la companyia xinesa, els seus aplaudits jocs icaris –en què els components es converteixen en baldufes humanes i construeixen torres al més pur estil casteller– també van veure recompensat l’esforç i la destresa amb el màxim guardó.

Per la seva banda, un altre representant de Corea del Nord, Kuk Ryong Hang i el seu número d’equilibris, va merèixer l’Elefant de Plata, igual que les escales aèries de la Troupe Shatirov de Rússia i l’espectacle de pal xinès a càrrec de la jove parella d’artistes rus i moldau Our Story.

Quant als Elefants de Bronze, han recaigut aquest any en els malabars del rus Dimitry Dubinin, les cintes aèries del duo A & J del Regne Unit i d’Ucraïna, i el número de teles aèries Phoneix, de l’australià Jack Dawson.

Entre altres categories, destaca el Premi de la Imatge per a Audrey & Thomas (França i EUA) i el seu número de trapezi fix i el Premi de la Crítica per al coreà Kuk Ryong Han pel seu número d’equilibris. Finalment, el Premi del Públic ha estat per a l’espectacle de barra fixa i bàscula del Circ Nacional de Pyongyang, els grans vencedors d’aquesta edició d’èxit.

Cinc dies ha durat aquest esdeveniment que, amb una ocupació del 100 per cent d’espectadors i un total de 30.608 butaques ocupades, consolida la primera edició celebrada a Girona del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or. Un èxit sense precedents pel que fa a públic i repetit artísticament, que situa el festival entre els cinc d’aquest tipus més importants del món.

Càsting del Circ du Soleil
Ahir al matí, paral·lelament al festival, van tenir lloc les proves de selecció que el Cirque du Soleil ha realitzat en el marc del festival gironí. Un total de 22 artistes finalistes van actuar sota la gran carpa, de les 400 persones que es van presentar.

La companyia canadenca realitza anualment aquestes audicions en grans ciutats europees, però mai abans s’havien fet coincidir amb un esdeveniment circense.

Publicat per
Jordi Camps i Linnell
Girona
elpuntavui.cat

Programación de las XLI Jornadas de Teatro de Eibar




La vida es sueño-Teatro del Temple La vida es sueño - Teatro del Temple
Eibar da comienzo a la programación de sus XLI Jornadas de Teatro, cita organizada por el Grupo de Teatro Narruzko Zezen que se celebra del 19 de febrero al 23 de marzo con más de una veintena de funciones programadas.

Tras la tradicional Muestra de Estatuas Humanas y la conferencia-coloquio "Entre actores" (con José Sacristán, Imanol Arias, Iñaki Miramón y Gurutze Beitia), las propuestas escénicas arrancarán con ‘Muñeca de porcelana’ de David Mamet, interpretada por José Sacristán y Javier Godino. Tartean Teatroa llevará a cabo ‘Ez dok hiru’ de Patxo Telleria, y Khea Ziater hará lo propio con 'Los visitantes'. La Cantera presentará ‘Deambulantes o la verdadera historia de la poeta errante’, con dirección de Jorge Sánchez. Víctor Mendoza, por su parte, es el director de ‘Para seguir viviendo’ de Antonius Bloc. La última obra que se podrá disfrutar en febrero será ‘La vida es sueño’ de Calderón de la Barca, producción de Teatro del Temple dirigida por Carlos Martín.

Ya en marzo llega el turno de ‘Sensible’, pieza dirigida por Juan Carlos Rubio e interpretada por Kiti Mánver y Chevi Muraday sobre el texto de Constance de Salm. El mismo director presenta con Histrión Teatro la obra ‘Lorca, la correspondencia personal’, espectáculo sobre la vida y obra de Federico García Lorca que interpretan Gema Matarranz y Alejandro Vera. Tamzin Townsend, por su parte, dirige ‘Héroes’ de Gérald Sibleyras, pieza en la que Juan Gea, Luis Varela e Iñaki Miramón dan vida a tres veteranos de la Primera Guerra Mundial.

Después llegará ‘Los universos paralelos’ de David Lindsay-Abaire, obra dramática que narra la historia de una familia devastada por la pérdida de un hijo, con la que el autor ganó el Pulitzer en 2007 y obtuvo cinco nominaciones a los Tony. La música, la magia y el humor serán las protagonistas de ‘La noche más feliz del mundo...’, propuesta que llega de la mano del Mago Valen y Riki López. Los riojanos La Garnacha Teatro representarán ‘Los cuernos de Don Friolera’ de Valle Inclán, dirigidos por Vicente Cuadrado. Se trata de una obra estrenada en 1992 con la que han participado en multitud de certámenes y muestras de teatro, consiguiendo un total de 131 premios y convirtiéndose en la obra de teatro más premiada del teatro amateur español.

La compañía Hika Teatroa llevará a cabo ‘Txarriboda’, montaje dirigido por Agurtzane Intxaurraga en el que el público conforma la lista de invitados de una boda. Diego Lorca y Pako Merino, o lo que es lo mismo, Titzina Teatre, estarán en Eibar con su último espectáculo ‘La zanja’, versión libre de Pako Revueltas y Ángel Mirou sobre el texto de Henrik Ibsen. La portuguesa Companhia do Chapitô realizará su versión de ‘Electra’ valiéndose del trabajo de tres actores y cientos de cucharas. Gorakada Teatro llevará a escena ‘Ulises-en bidaia’ de Homero, dirigida a un público a partir de 6 años. Una propuesta de magia es ‘Fabricando ilusiones’, con la participación de Arkadio, Sr. Pérez, Kayto el Mago, Brando y Silvana, y Mago Valen. Los anfitriones Narruzko Zezen interpretarán ‘Isabelita la miracielos’ de Ricardo López Aranda, dirigida por Manolo Murillo y Juan Ortega. Vaivén Producciones llega con una producción con la que celebra su 20º aniversario: ‘Sherezade eta tipularen azalak’. Para ello han contado con la colaboración de la anteriormente mencionada Companhia do Chapitô.

Cierra la programación escénica ‘El oxímoron de la abuela’, obra de la agrupación local La Red con autoría del también eibarrés José Luis González Blanco que habla de memoria histórica, dignidad, dolor y humanidad.

PUBLICAT PER

III Certamen Nacional de Teatro Aficionado “Manuel Tirado“ de Villa del Río, Córdoba. España


El Área de Cultura del Ayuntamiento de Villa del Río, convoca el III Certamen Nacional de Teatro Aficionado “Manuel Tirado“ en el que podrán participar todos los grupos de teatro de carácter no profesional del territorio nacional, no residentes en Villa de Rio, debiéndose representar la obra en lengua castellana.
El número de grupos seleccionados para el certamen será de cuatro, y dos reservas.
La duración de la obra no será inferior a 60 minutos ni superior a 120 minutos
Los grupos que deseen tomar parte en el certamen deberán remitir la documentación indicada en las BASES (solamente se podrá presentar una obra por grupo) y la ficha de inscripción incluida en ellas, al Ayuntamiento de Villa del Río
III CERTAMEN NACIONAL DE TEATRO AFICIONADO
“ MANUEL TIRADO “ CIUDAD DE VILLA DEL RÍO.
Plaza de la Constitución, 8
14640 Villa del Río (Córdoba)
Tel. 957 176767 / 957 177017
El plazo de recepción de las solicitudes de inscripción comenzará el 22 de enero y quedará cerrado el 2 de julio de 2018
Todas las representaciones tendrán lugar en el Teatro Olimpia, los días 10, 23, 24, y 30 de noviembre y los días 1 y 8 del mes de diciembre de 20198, realizándose la Gala de Clausura el sábado 8 de diciembre.
Se otorgarán los siguientes premios:
-PRIMER PREMIO. Dotado de 1700 € y escultura.
-SEGUNDO PREMIO. Dotado de 700 € y escultura.
-Premio a la mejor actriz dotado de 200€ y escultura
-Premio al mejor actor dotado de 200€ y escultura
-Premio del público dotado de 300€ y escultura
Todos los grupos seleccionados no residentes en Villa del Río recibirán la cantidad de 500€ en concepto de gastos de desplazamiento y asistencia al Certamen.

Publicat per
teatroaficionado.blogspot.com.es

27 de febrer 2018

La dramatúrgia catalana tria autodirigir-se




Autors teatrals salten a la direcció de peces pròpies o d’altres companys per garantir l’estrena de les obres

Corrien els primers anys de la crisi econòmica i als teatres catalans les coses anaven mal dades. A alguns dramaturgs les obres els cremaven a les mans sense trobar ningú que n’assumís la direcció i els obrís les portes de les sales. I, davant d’aquesta situació, van decidir garantir-se ells mateixos l’estrena convertint-se en els seus propis directors. D’aquella reacció, nascuda de la necessitat però també d’un anhel artístic, encara se n’alimenta en gran mesura la dramatúrgia catalana.

Autors com Jordi Casanovas, Cristina Clemente, Pere Riera, Esteve Soler, Josep Maria Miró i Marta Buchaca no només han portat a escena obres seves sinó que també han deixat en mans d’altres dramaturgs la direcció dels seus muntatges. Així s’ha creat una xarxa de dramaturgs que es dirigeixen entre ells que ja és la tendència predominant a la cartellera actual: tret d’excepcions com Simone, escrita per Daniela Feixas i dirigida per Ramon Simó, en la majoria d’obres d’autors catalans en representació la posada en escena ha anat a càrrec d’un director que també és dramaturg.

El naixement del fenomen
Desinterès, provincianisme i diners uneixen autors amb autors
“Fa deu anys no hi havia interès per part dels directors per posar en escena textos d’autors catalans. I segueix sense ser-hi”, afirma Jordi Casanovas , que fa uns dies en deixava constància a l’article “La dramatúrgia dirigeix la dramatúrgia”, publicat a Barcelona Playwrights. Casanovas detecta una “certa desídia” entre directors davant dramatúrgies catalanes i considera que això va propiciar fa una dècada el salt dels dramaturgs a la direcció. “Molts directors tenen una llista de títols canònics -afirma-. Somien portar a escena autors com Shakespeare i Molière, no els interessen les històries noves”.

Els dramaturgs Sergi Belbel i Cristina Clemente comparteixen la sensació que impera “un cert provincianisme” davant les obres catalanes. “Prefereixen mil vegades més muntar autors morts o estrangers que no pas vius i locals”, subratlla Belbel. A part d’aquesta qüestió, Casanovas atribueix la preferència pels clàssics al fet que són obres lliures de drets que permeten als directors “posar el seu segell i firmar la dramatúrgia”.

La tendència dels autors a dirigir els textos propis no és exclusiva dels anys de la crisi -el mateix Belbel, José Sanchis Sinisterra i Javier Daulte ja ho feien temps abans-, però el daltabaix econòmic va contribuir a la proliferació d’aquesta fórmula. “Quan es tracta de sortir de l’ou, dirigir-se a un mateix és més econòmic. Vam començar a fer-ho per supervivència, l’objectiu era que l’obra es veiés”, diu Casanovas. Tot i que ara la situació econòmica és una mica més favorable, els dramaturgs no creuen que els directors tinguin més interès per ells. “Ningú ens truca per preguntar-nos què estem escrivint. Si no ens dirigim entre nosaltres, no ho farà ningú”, assegura Belbel.

Protectors del text
Els autors prefereixen treballar amb autors
Amb els anys, els autors catalans no només s’autodirigeixen, sinó que també han passat a fer-se càrrec de les obres d’altres companys. Així s’ha teixit una xarxa de dramaturgs-directors que construeixen espectacles colze a colze, nodrint-se de la confiança i la complicitat mútua, però també dels avantatges que, al seu parer, els aporta comptar amb altres autors a la direcció. “Els dramaturgs som molt protectors del text, no volem sacrificar-lo en funció de l’espectacle”, explica Cristina Clemente, que ho exemplifica amb una experiència pròpia: “A vegades m’han dit que el meu text serà la guia del muntatge i després ha sigut sotmès a molts canvis. Jo no vull que el text sigui això”. Per a ella, cedir la direcció d’una obra seva a un altre dramaturg (com va fer amb Consell familiar, dirigida per Jordi Casanovas) ha sigut positiu. “Tenim un llenguatge comú, és fàcil treballar entre nosaltres i contribueix al creixement dels textos, que es fan més forts”, indica Clemente. En la mateixa línia, Belbel argumenta que “els autors mai aniran en contra dels autors, sempre voldran fer brillar el text a favor seu”, mentre que els directors “fan la seva lectura particular de l’obra, posant-hi creativitat en un sentit determinat”.

Més enllà dels avantatges a l’hora de treballar, alguns dramaturgs celebren aquesta tendència i l’atribueixen a un retorn a la figura de l’autor d’abans del segle XX, quan els directors escènics no existien. “Històricament, els autors dirigien les companyies”, recorda el director de la Sala Beckett, Toni Casares , que creu que fins ara la figura del director ha sigut “enaltida i magnificada” i que, en canvi “no s’ha confiat prou en l’autor com a creador escènic”. Per a Belbel, el fenomen evidencia “un retorn a la normalitat” perquè “la figura del director existeix només des de fa un segle i escaig”. Si bé el dramaturg admet que és necessària una persona que porti la batuta, també defensa la capacitat dels autors per fer-ho, ja que “no hi ha tanta diferència entre escriure i dirigir”.

La defensa dels directors
Diuen que són imprescindibles per aportar riquesa a les obres
Els directors no neguen l’existència d’aquest fenomen, però el veuen amb uns altres ulls. “Dir que no estem interessats en la dramatúrgia catalana no és reflectir la realitat”, afirma Alícia Gorina , que troba a faltar “més suport” a la direcció, també per part dels dramaturgs. Ni ella ni Ramon Simó creuen que el fenomen sigui un atac directe als directors, però en verbalitzen les implicacions. “Significa que hi ha gent fent dues feines alhora”, diu Simó, que rebutja la fórmula perquè “resta riquesa” als espectacles. “Una cosa és l’escriptura sobre paper i l’altra és l’escriptura escènica -diferencia Simó-. És una qüestió d’ordre estètic. Com més ulls hi veuen, millor”. El director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual , també posa èmfasi en les fronteres que separen direcció i dramatúrgia: “No tothom que escriu és necessàriament un director. Són dues feines diferents amb impulsos diferents. Quan un dramaturg dirigeix pot faltar distància, mentre que un director extern aporta un altre punt de vista”. Pasqual també surt en defensa del tractament de la dramatúrgia per part dels directors. “No és cert que els autors cuidin més el text, hi ha el mateix respecte”, diu.

Sobre les implicacions del fenomen al teatre català, Simó és contundent. El director explica que aquesta tendència de dramaturgs que s’autodirigeixen també és present en altres països com França i Alemanya, però que allà “està impulsada per gent tremendament innovadora que ha generat una crisi de l’estètica dramàtica”. En canvi, a Catalunya el fenomen “s’ha reduït al teatre convencional” i es basa, diu, en “una manca d’ambició”. Més rotund és encara amb l’argument dels autors de tornar a la manera de funcionar de la dramatúrgia abans de l’aparició del director. “És absurd. Si hem de retrocedir fins als orígens, que els autors no escriguin amb ordinador -rebla-. El que cal és mirar endavant”.

Un trampolí al món
La fórmula ha ajudat a créixer i a expandir la dramatúrgia catalana
Malgrat les discrepàncies, directors i autors coincideixen a admetre que aquesta xarxa de dramaturgs ha contribuït a l’expansió del teatre autòcton dels últims anys. “La dramatúrgia catalana està vivint un moment molt bo. Ha crescut molt i té molt suport”, constata Gorina. El fenomen ha ajudat, sobretot, a impulsar les obres locals arreu del món i a situar-les al costat d’autors contemporanis de primer nivell. “Els textos catalans viatgen molt, s’estrenen arreu del món i al costat de grans noms com Sarah Kane”, subratlla Casanovas, que insisteix que treballar amb directors-dramaturgs ha ajudat a elevar la qualitat de les creacions del país i ha dotat d’experiència escènica els autors.

Ara la incògnita que se cenyeix sobre l’escena catalana és saber si aquest fenomen serà un moviment temporal fruit de les circumstàncies o bé es convertirà en la manera de funcionar habitual de la dramatúrgia contemporània, que es pot arribar a accentuar fins a fondre les fronteres entre direcció escènica i dramatúrgia. Que la balança es decanti cap a una banda o cap a l’altra dependrà tant del paper dels dramaturgs com del rol dels directors.

Dramaturgs dirigint dramaturgs, a la cartellera actual
‘Adossats’ Teatre Romea

Ramon Madaula ha confiat la direcció de la seva quarta obra a un altre dramaturg, Jordi Casanovas, que per segona vegada li dirigeix un espectacle (el primer va ser L’electe ). El vincle entre ells dos ve de més lluny: abans de fer el salt a la dramatúrgia, Madaula va formar part d’obres de Casanovas com a actor.

‘Olvidémonos de ser turistas’ Sala Beckett

La dramaturga Gabriela Izcovich i Josep Maria Miró no es coneixien, però això no ha impedit que treballessin junts. Izcovich i l’actriu Lina Lambert buscaven una obra per fer juntes. A través de la Beckett van demanar a Miró que escrivís un text que Izcovich pogués dirigir i Lambert interpretar. El resultat és Olvidémonos de ser turistas, que forma part d’un cicle dedicat al dramaturg.

‘El mar no hi cap dins d’una capsa de sabates’ Teatre Tantarantana

Per a Laia Alzina, escriure i dirigir les pròpies peces és una dinàmica habitual. Des de la seva creació, la companyia El Martell ha seguit aquest funcionament, que els ha permès “posar les obres al servei de l’escenificació”, explica Alzina. Al seu quart muntatge, la companyia fa una revisió crítica de la infantesa a través de les veus de quatre nens castigats sense pati.

‘Sàpiens’ Sala Flyhard

Feia temps que Sergi Belbel tenia ganes de treballar amb Roc Esquius. “Havia fet algunes obres amb la seva companyia, dirigint-les ell mateix. Llavors li vaig dir «La pròxima te la dirigiré jo»”, recorda Belbel. Així es va gestar Sàpiens, la primera comèdia d’Esquius que deixa a les mans d’un altre dramaturg.

‘Ventura’ Celrà

Com en el cas de l’obra de Miró, la dramatúrgia i la direcció de Ventura estaven decidides abans de la creació del text. La dramaturga Cristina Clemente explica que l’obra va ser un encàrrec i que ja se sabia qui el dirigiria, el dramaturg Víctor Muñoz. El muntatge es representa en un espai peculiar: una casa de Celrà, on es va estrenar fa tres anys.

‘Mala broma’ Sala Muntaner

“No puc estar més content perquè el feedback sobre el text és constant i la confiança per part seva en el meu procés d’escriptura ha sigut sempre molt gran”, assegura Jordi Casanovas quan se li pregunta sobre l’experiència de cedir la direcció d’una obra seva a un altre dramaturg. En aquesta ocasió, el director és Marc Angelet, i l’espectacle, Mala broma. Estrenat ahir a Vilafranca del Penedès, el muntatge farà temporada a la Sala Muntaner a partir del 28 de març.

Publicat per
Núria Juanico
18 de febrer de 2018

El teatro como herramienta de resolución de conflictos



El barrio bilbaíno de Otxarkoaga pone en marcha una iniciativa que explora las artes escénicas para favorecer la convivencia vecinal

En pleno centro del barrio bilbaíno de Otxarkoaga, una veintena de personas caminan descalzas en círculo. Por orden, dan un paso al centro y se presentan con movimientos y sonidos. A Zesar Martínez, profesor de Sociología de la UPV/EHU, le gusta leer y mueve páginas de un libro imaginario, a la vez que silva con cada página. Acaba de comenzar, la primera escuela de Teatro del Oprimido de Euskadi con el objetivo de aplicar “herramientas artísticas a la solución de conflictos de la vida diaria”. Y algo de emoción se respira en la aula del centro de innovación escénica de Bilbao, Harrobia, que junto con Gerninka Gogoratuz y el Museo de la Paz de Gernika, impulsa la iniciativa.

Ahora Zesar da un paso atrás y deja que sea Aurori Alonso quien se presente: abre los brazos y los vuelve a cerrar en forma de almohada. A ella le gusta, dormir y soñar. Lleva seis años participando en el único grupo de teatro comunitario del Estado, “Aullidos de Otxarkoaga”, conformado por más de 35 vecinos desde los 10 a los 70 años. “Tenemos que lavar de nuevo la imagen del barrio. Los nuevos casos de delincuencia han tapado todas las iniciativas sociales que hay en marcha”, explica ilusionada con incorporar estas técnicas a la convivencia vecinal.

Con 17 alumnos llegados de todo el Estado
En total son 17 alumnos, procedentes de diferentes puntos del Estado y de diferentes ámbitos del mundo social, académico y artístico. Los hay también que han llegado desde Alemania tan solo para el curso y quienes buscan sencillamente conocer gente nueva.

La activista, pedagoga y fundadora del Teatro del Oprimido en Austria, Birgit Fritz (Klagenfurt, Austria, 1966), es la encargada de dar el primer módulo. Durante todo este fin de semana, introducirá en la herramienta, transmitirá las principales técnicas y compartirá su experiencia con comunidades campesinas de India, con mujeres agricultoras de Viena y movimientos sin tierra de Brasil. “Nací en una región de Austria donde la guerra generó un silencio incómodo. Cuando vine por primera vez a Euskadi entendí mucho sobre ese silencio. Y ahora me emociona compartir lo aprendido sobre el teatro popular que ayuda a utilizar el cuerpo donde no llega la palabra”.

Los organizadores esperan aterrizar el proyecto a temáticas concretas de Euskadi, de Bilbao, de Otxarkoaga. Pero son conscientes de que necesitarán un tiempo. “Queremos que haya un primera generación de profesionales de diferentes ámbitos con el arte como medio para la paz”, explica la directora del Museo de la Paz de Gernika, Iratxe Momotio.

En el año 2000 exploraron por primera vez cómo el arte puede estar al servicio de la resolución de conflictos. E invitaron a Birgit a Gernika. Durante cuatro días, acompañada por otro colega israelí que había creado con éxito una compañía de teatro con palestinos e israelíes. Impactados, volvieron a invitarla con motivo de la Capitalidad Cultura de San Sebastián 2016 bajo la iniciativa La embarcada Artivista para impartir diferentes talleres. Y ahí decidieron crear una escuela permanente en Euskadi.

El teatro y la convivencia vecinal
El Centro de Innovación Artística Harrobia de Otxarkoaga aceptó la misión y comenzó explorar la posibilidad. “Nunca hemos querido ser una isla dentro del barrio sino enriquecernos mutuamente”, explica Amaia Ibáñez gerente del Centro. Por eso, consideran una buena manera de enriquecer la actividad habitual con esta iniciativa. “Quién sabe qué saldrá de aquí, pero no tenemos dudas de que todo será bueno, con compromiso social y al servicio de la resolución de conflictos”, añaden. El pasado jueves 8 de febrero arrancó el primer curso que a través de tres módulos impartidos en tres meses diferentes dará vida a la Escuela.

Aurori camina de nuevo en círculo. Sonríe y ya hierven en su cabeza nuevas temáticas que tratar en su grupo vecinal de teatro. La actriz Eider Saiz de la Maza será la encargada de mantener unido al grupo entre módulo y módulo. Y de proponer intervenciones concretas a los alumnos. También sonríe. “Llevo más de 10 años dedicándome al teatro social y me emociona regresar a Bilbao con esta iniciativa. Nos sobran temas que explorar”, anuncia.

Afuera, Otxarkoaga sigue su actividad habitual todavía impactado por el asesinato de un matrimonio de 80 años en su propia casa, presuntamente por tres menores del barrio. A las asociaciones vecinales se le suma ahora un nuevo motor de cambio, la primera escuela de Teatro del Oprimido de Euskadi.

Publicat per
Iñaki Makazaga
Bilbao 9 febrero 2018
Ensayo del Teatro del Oprimido de Otxarkoaga. Fernado Domingo-Aldama

Los dobles de los Trump y Kim Jong-Un tomarán el Teatre del Raval con un musical



La comedia musical 'The Trumps' llevará a los dobles del presidente estadounidense y la primera dama, Donald Trump y Melania Trump, y del líder norcoreano Kim Jong-Un al Teatre del Raval de Barcelona.

La comedia musical 'The Trumps' llevará a los dobles del presidente estadounidense y la primera dama, Donald Trump y Melania Trump, y del líder norcoreano Kim Jong-Un al Teatre del Raval de Barcelona.

Según ha informado la sala en un comunicado, este musical podrá verse a partir del 2 de marzo, y contará con la interpretación de Sergi Cervera en el papel de Donald Trump; Mingo Ràfols como Kim Jong-Un; Mònica Macfer en el rol de Melania Trump, además de la presencia de "un mayordomo cualquiera de la casa Blanca" encarnado por Joan Olivé.

La comedia cuenta una historia de enredos en la que los protagonistas, los Trump, llevan dos años en la Casa Blanca, y por una serie de circunstancias Kim Jong-un es invitado a cenar a su residencia.

Publicat per
26/02/2018
Europa Press

26 de febrer 2018

La Mostra d’Igualada proposarà enguany espectacles de 53 companyies



La Mostra d’Igualada 2018 reunirà en la seva 29 edició 53 companyies i 54 espectacles en un total de 104 representacions. La fira de teatre infantil i juvenil, que se celebrarà del 12 al 15 d’abril, té com a eix principal la curiositat en escena. L’espectacle que obrirà la 29a edició és ‘Diario di un brutto anatroccolo’ dels italians Factory Compagnia Transadriatiaca. Una proposta inspirada en el conte de ‘L’aneguet lleig’ d’Andersen. Enguany La Mostra tindrà 19 espais d’actuació i com a novetat la fira es desplaça als Instituts Joan Mercader, Pere Vives Vich i Badia i Margarit, on es realitzaran funcions escolars. La 28a edició va acollir 51 companyies, 101 representacions, 33.000 espectadors i 730 professionals acreditats.

Pep Farrés, director artístic de La Mostra d’Igualada, ha explicat que l’eix central d’aquesta edició és la “curiositat en escena” davant “el fet de plantejar-se preguntes” i amb espectacles que obrin la mirada al món i que “no siguin alliçonadors. “Espectacles que ens obrin i ens puguin donar eines per reflexionar i parlar-ne a casa i a l’escola i m’agradaria que molts dels muntatges et quedin com una llavor a dins i amb el temps et torni alguna frase i alguna temàtica de l’espectacle que has vist”. Farrés ha reiterat l’objectiu que les arts escèniques també serveixin per enriquir la societat i els infants.

Dels 54 espectacles que es podran veure, hi ha 9 estrenes absolutes i 10 estrenes a Catalunya. De les 53 companyies 40 són de Catalunya, 8 de la resta de l’Estat i 4 internacionals (Bèlgica i França). “L’objectiu és portar programador de fora de Catalunya i internacionals perquè ens interessa donar projecció a els companyies catalanes”, ha indicat Farrés. La Mostra d’Igualada es divideix en quatre itineraris en funció del públic al qual es dirigeixen els espectacles. Així, trobem l’itinerari ‘Per als més petits’, amb espectacles per a nens i nenes a partir de 3 anys (11 muntatges); l’itinerari ‘Per als no tan petits’, a partir de 6 anys (12 muntatges); ‘La Mostra JOVE’, per a nois i noies a partir de 12 anys (11 muntatges) i ‘Per a tothom’, amb propostes per a tots els públics (19 muntatges).



L’espectacle inaugural

L’espectacle que obrirà la 29a edició és ‘Diario di un brutto anatroccolo’ dels italians Factory Compagnia Transadriatiaca. Una proposta inspirada en el conte de l”Aneguet Lleig’ d’Andersen. Farrés ha ressaltat que és “un muntatge que parla de la diferència i sobre com es viu; un muntatge de dansa i teatre molt actual”. Ha declarat que la companyia fa “una posada en escena molt contemporània”. Tindrà lloc el dijous 12 a les nou de la nit al Teatre Municipal l’Ateneu i es repetirà el divendres 13 en una funció escolar.

A part de l’espectacle inaugural hi ha altres propostes que qüestionen com es viu la diferència. És el cas de ‘Mon ami le monstre’ dels belgues Clair de lune Théâtre, un espectacle de teatre d’ombres còmic, així com ‘L’Ornet vol cantar’ d’Inspira Teatre, la història d’un ocell que vol cantar però no supera la prova d’accés a El Gran Arbre Melodiós. La programació també inclou obres sobre maneres d’estimar com ‘Amour’ dels bascos Marie de Jongh; ‘Gnoma’ de Pea Green Boat, un espectacle de titelles; ‘El meu príncep blau’ d’El ballet imperial de la reina Rosamunda, amb música del Barroc; ‘Rojo estándar’ dels andalusos Lanórdika circo&danza, i ‘Molsa’ de Thomas Noone Dance, basat en el llibre de David Cirici.

En l’apartat que respon a la pregunta ‘Volem un món fet de murs?’ s’ha programat la proposta de circ ‘Mur’ de Cia 3, ‘Mos Maiorum (el costum dels avantpassats)’ del Col·lectiu Mos Maiorum, una obra de teatre documental; ‘La casa perduda’ del Teatre de l’Aurora, i ‘Envà’ d’Amer i Àfrica Circ Cia. La temàtica científica també tindrà un lloc dins la programació amb ‘Laika’ de Cia. Xirriquiteula Teatre, i ‘El misteri de Fermat’ de Teatre de l’Enjòlit, podran ajudar al públic a pensar una resposta. Entre altres temes també es parla dels pares a les obres ‘Kàtia’ de Ka Teatre, un espectacle visual, amb titelles i objectes, i ‘Una història vertadera’ d’Iguana Teatre.

Per altra banda, Les Bianchis, que van guanyar el Premi del Públic al Millor Espectacle el 2016 amb ‘Les Supertietes’, tornen a La Mostra d’Igualada amb l’espectacle ‘Les Clink’.

19 estrenes a La Mostra

Aquest any 19 obres s’estrenaran a La Mostra. D’aquestes, 9 són estrenes absolutes i 10 a Catalunya. D’entre les estrenes, la fira ha destacat la proposta de circ ‘Flou Papagayo’ de Mumusic Circus coproduït per La Mostra dins de la Finestra Familiar de FiraTàrrega. També s’estrena a Catalunya ‘Xocolat’ de la companyia basca Teatro Paraíso, dins del projecte europeu ‘Small Size Performing Arts for Early Years’ que té com a eix central la Curiositat, i l’obra de titelles ‘Roig pèl boig’ de Mimaia Teatre, una història de llum i ombres que.

Respecte les propostes de l’Estat s’hi podrà veure ‘Lost dog…perro perdido’ de Cal y Canto Teatro (Burgos), premi al Millor espectacle en espai no convencional a FETEN 2017, un espectacle de titelles i objectes, així com ‘Globe Story’ de El perro azul teatro (Logroño), ‘Amour’ de Marie de Jongh (Bilbao) i ‘Rojo Estándar’ de Lanórdika circo&danza (Granada), entre d’altres. Pel que fa a les propostes d’àmbit internacional, arribaran a Igualada ‘Pop Up’ de Teatro delle Briciole (Itàlia), ‘No/More’ de La Tournayante (França), ‘Mon ami le monstre’ de Clair de lune Théâtre (Bèlgica) i l’espectacle inaugural.

L’any passat L’Escorxador es va convertir en un espai autogestionat pels mateixos joves amb activitats paral·leles a la programació. Enguany aquesta aposta, ha destacat Farrés, s’ha consolidat creant el Grup de Participació Jove amb la coordinació directa de La Mostra, que han dissenyant personalment l’espai segons les seves inquietuds.

Els alumnes dels centres educatius d’Igualada seran els primers espectadors de La Mostra amb les funcions escolars del dijous 12 i el divendres 13 d’abril. En total uns 3.900 alumnes de 18 escoles i instituts assistiran a 28 funcions escolars.

La Mostra Jove, també als instituts

Per altra banda, la Mostra PRO tornarà a La Llotja instal·lada al Museu de la Pell. Dins de les activitats professionals, la fira ha destacat la jornada professional que tindrà lloc el dijous 12 amb una xerrada que donarà eines per apropar teatre i escola i el mercat de projectes d’espectacles com a plats centrals.

La Mostra tindrà 19 espais d’actuació i com a novetat la fira es desplaça als Instituts Joan Mercader, Pere Vives Vich i Badia i Margarit, on es realitzaran funcions escolars. A més a més, per primera vegada també es podran veure espectacles al Cinema Ateneu i L’Escorxador suma un espai més als tres que ja tenia.

De 625.000 a 2,1 milions d’euros de volum de negoci generat

Per altra banda, Antònia Andúgar, directora de l’Àrea de Mercats de l’ICEC, ha presentat les xifres sobre un estudi que es va fer de la fira del 2015. “Els indicadors van millorant”, ha apuntat. Un d’ells és el volum de contractació que generava La Mostra. “Venim, segons els compradors, d’una xifra de 625.000 euros al 2013 i a la del 2015 es va situar en 2,1 milions d’euros. Hi ha una gran progressió”, ha apuntat. De fet, la gran diferència també es deu que el 2013 era un any en què s’estava en plena crisi econòmica. Andúgar també ha indicat que el pressupost d’aquesta edició de La Mostra és de 150.000 euros.

PUBLICAT PER
Pere Francesch / ACN

El Cirvianum recupera el programa Escola de l'Espectador




Aquesta és la segona edició de la iniciativa que té la voluntat d’apropar el teatre a tothom

El Teatre Cirvianum ha recuperat la iniciativa Escola de l’espectador, que va posar en marxa la temporada passada. Es tracta d’un nou programa que neix amb la voluntat d’apropar el teatre a tothom, per tal que els espectadors puguin veure i viure, de primera mà, tot allò que passa abans, durant i després dels espectacles.

Per a aquesta temporada hi ha previstes 6 sessions. Aquest divendres, dona el tret de sortida l’espectacle de Brodas Bros. La companyia ofereix un petit tast de l’espectacle, aquest migdia, a l’Institut Cirvianum, en una activitat exclusiva per als alumnes del centre.

D’altra banda, diumenge, a dos quarts de 5 de la tarda al Foyer del Cirvianum, la companyia Engruna Teatre farà una sessió de construcció de titelles i un taller de teatre a partir del conte El molinet de sal, en el qual està basada l’obra, que es representarà posteriorment al Teatre Cirvianum.


Publicat per

Llíria da el pistoletazo de salida a la temporada escénica este viernes con la obra “El crèdit”




El ayuntamiento de Llíria, desde el área de Cultura, ha preparado para el primer semestre del año una variada programación de artes escénicas en la que se incluyen el teatro y la danza, así como diferentes opciones para el público más joven.
El programa de actuaciones arranca este próximo viernes, 16 de febrero, con la obra de teatro “El crèdit”, una divertida comedia para un público adulto, escrita por Jordi Galceran, dirigida por Sergi Belbel y con la interpretación de Joan Miquel Reig y Tomàs Mestre. La representación tendrá lugar en el Teatro del Hogar del Jubilado a las 22 horas.

El calendario escénico de Llíria continúa en el mes de marzo con el estreno absoluto de “Takiri”, espectáculo de danza que incorpora música en directo, y la última producción de la compañía Crit Teatre con el título “Passos lleugers”, patrocinada por la delegación de Igualdad de la Diputación.

A finales de abril, la ciudad se sumará nuevamente a la celebración del Día Internacional de la Danza con la representación, el 27 de abril, del espectáculo “Muchachitas” de la compañía Dunatacá y el día 28 de abril, el II Festival “Llíria en dansa” que recorrerá las calles de la ciudad, organizado por la Escuela Municipal de Danza.

El plato fuerte de la programación teatral llegará el 1 de mayo con la representación de la obra “Quatre genets de l’Apocalipsi” de Vicente Blasco Ibáñez. Se trata de una gran producción del Institut Valencià de Cultura que cuenta con un excepcional reparto. Juli Disla e Inma Sancho son los encargados de versionar en valenciano esta fantástica novela casi un siglo después de que el dramaturgo Enrique Rambal la llevase por primera vez a las tablas.

En mayo también se podrá disfrutar del espectáculo “En Clave de Clot” que fusiona música y flamenco.

Teatro familiar
Además, la concejalía de Cultura ha preparado para este semestre una atractiva propuesta para los más pequeños. Por una parte y dirigida a escolares se llevará a cabo la campaña “Anem al teatre”. Asimismo, se retoma el programa “Teatre en família” que se ofrecerá un sábado al mes en el teatro del Hogar del Jubilado y cuya primera función, el sábado 24 de febrero, será la obra “La Maria no té por” de la compañía Disparatario, basada en el libro de Francesc Gisbert y Dani Miquel.

De marzo a mayo, se podrá disfrutar también de las obras, “Peer Gynt” de la compañía De soprano y arpa, “Pedra a Pedra” de Teatre de l’Home Dibuixat y “Les aventures d’Aladí” de la Tourné Teatro.

La concejal de Promoción Cultural, Empar Llàcer, ha querido destacar que esta programación, incluida en el Circuit Teatral del Institut Valencià de Cultura, “presenta una oferta artística variada y de calidad para todos los públicos que estamos convencidos no defraudará al espectador”.

Publicat per


25 de febrer 2018

Jordi Casanovas estrena 'Mala broma', una reflexió sobre els límits de l'humor i els rols entre homes i dones




L'obra, dirigida per Marc Angelet, planteja una comèdia a partir d'una broma portada a l'extrem

El dramaturg Jordi Casanovas estrena aquest dissabte al vespre a Vilafranca del Penedès 'Mala broma', una comèdia amb la qual vol fer reflexionar els espectadors sobre els límits de l'humor i quins són els rols que juguen els homes i les dones en la societat. "Tothom fa bromes, però crec que la manera de fer una broma defineix com és una persona", ha explicat Casanovas en una entrevista a l'ACN hores abans de l'estrena. El punt de partida d'aquestes reflexions és un retrobament entre dos vells amics (Ernest Villegas i Òscar Muñoz) i la relació que estableixen entre si i amb la parella d'un d'ells (Anna Sahun). Del retrobament en sortirà una broma portada a l'extrem que "desencadenarà una obra gustosa de viure i riure", segons ha assegurat el director, Marc Angelet.

"Amb una broma de què riem? D'allò que parodiem? De qui està parodiant? De qui està fent una broma de si mateix? De qui està fent broma a algú altre?". Amb aquesta bateria de preguntes, Jordi Casanovas defineix l'essència de 'Mala broma', que aquest dissabte a les 20.30 h s'estrena al teatre Cal Bolet de Vilafranca amb les entrades exhaurides. Per l'autor, nascut precisament a la capital de l'Alt Penedès, l'objectiu és obrir una reflexió entre els espectadors, per a què es preguntin quin tipus de persona són en funció de què el ofèn i què no.

Aquesta reflexió es desencadenarà a partir del comportament de cadascun dels tres protagonistes, ja que cadascun d'ells defensen un tipus d'humor diferent, "des de les bromes més intel•ligents a les més negres i gamberres", detalla l'autor. "Vull generar preguntes", insisteix, destacant especialment que el text també busca debatre entorn els rols de gènere i quin tipus de bromes estan permeses entre el homes vers les dones i a la inversa.

Jordi Casanovas assegura que l'obra té un punt de "comèdia negra", ja que els personatges parteixen d'escenes tràgiques on "ho passen malament" però alhora "fan riure molt". Aquesta combinació, precisament, ha estat el punt que més ha treballat el director a l'hora de dur el text a l'escenari. Durant l'últim assaig a Viladecans, Marc Angelet reconeix que ha estat complicat pels actors "estar jugant a una comèdia i alhora gairebé estar plorant mentre els companys riuen". "Trobar el to d'aquestes situacions ha estat la part més difícil", admet.

Pel que fa al calendari, després de l'estrena a Vilafranca del Penedès, 'Mala broma' girarà per una vintena de teatres de Catalunya fins a finals de març, quan farà estada a la Sala Muntaner de Barcelona durant un mes i mig. Posteriorment, l'obra ja té previst continuar la gira fins pràcticament finals d'any, "però esperem que tingui més vida", desitja Casanovas.

Publicat per
ACN/ Gemma Sánchez – Vilafranca del Penedès
18 de febrero de 2018
Pla escorç a contrallum de Marc Angelet dirigint un assaig de 'Mala broma', amb Ernest Villegas i Anna Sahun actuant. ACN

UN MES DE DANSA I CLÀSSICS A LA TAULA DE L'ESPECTADOR

Taula de l'espectador: MARÇ
A MÍ NO ME ESCRIBIÓ TENNESSEE WILLIAMS
(PORQUE NO ME CONOCÍA) 

MARC ROSICH  I ROBERTO G. ALONSO
del 7 de març a l'1 d'abril
Una dona d'edat indefinida explica les seves recances. Amb un gust especial per la hipèrbole sentimental, exposa les desil·lusions que l'han convertit en la persona que és ara i s'emmiralla en la desmesura de les heroïnes de Tennessee Williams o en les dives de la cançó. Rere les seves històries apareix una figura desnonada emocionalment i econòmicament que lluita per la supervivència amb les armes de la ficció. Una peça amb dramatúrgia de Marc Rosich, que fa incursions en la dansa, el teatre gestual, el text clàssic, el playback, la cançó en directe i la performance, buscant el contacte directe amb el públic que ha estat convidat a entrar en aquesta llar tan poc convencional.
La Cia. Roberto G. Alonso, amb 23 anys de trajectòria, és un referent de la dansa-teatre a Catalunya i a Espanya pel seu particular llenguatge coreogràfic, caracteritzat per la fusió de la dansa amb la narrativa teatral i una concepció escènica peculiar, imaginativa i detallista.
ACTIVITATS
DIJOUS 8 DE MARÇCol·loqui postfunció amb la companyia moderat per Enric Umbert.
DIMECRES 14 DE MARÇ
Col·loqui postfunció en col·laboració amb Recomana.cat. Itinerari "La dona, protagonista".



PROMO PERSONA/PERSONATGE. 
La Seca Espai Brossa i El Maldà presenten aquest març dos espectacles que enfronten persona i personatge, cara i caretes, realitat i ficció. Per aquest motiu us oferim la possibilitat de gaudir dels espectacles 'A mi no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía)' de Marc Rosich iRoberto G. Alonso i 'El gran Fracaroli' de la Cia. Els Pirates Teatre amb descompte, portant l'entrada de l'altre espectacle.
Preu amb descompte portant l'entrada de l'altra sala a taquilla:
Del 9 de març al 8 d'abril >>> 'El gran Fracaroli' a El Maldà: 12€
Del 7 de març a l'1 d'abril >>> 'A mi no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía)' a La Seca Espai Brossa: 10€
Encara pots gaudir de preus especials amb la venda anticipada. COMPRA AQUÍ LES TEVES ENTRADES
ENCARA EN CARTELL

LA FLAUTA MÀGICA
GEMMA BELTRAN/CIA DEI FURBI
fins el 4 de març
Guanyadora del Premi Max 2014 al millor espectacle musical
Es tracta d’una adaptació lliure de l’òpera de Mozart La Flauta Màgica que fa la Companyia Dei Furbi, sota el subtítol Variacions Dei Furbi. Una versió de teatre i música a cappella. És a dir, només veus. La part instrumental passa també a través de les veus i els cants dels intèrprets en unes polifonies adaptades i originals per a aquesta proposta.
ACTIVITATS
DIVENDRES 23 DE FEBRERCol·loqui postfunció amb la companyia moderat per Ramon Simó sobre El teatre dins de l'òpera. En col·laboració amb els Amics del Liceu 
COMPRA AQUÍ LES TEVES ENTRADES
CICLE D'ACTIVITATS I LECTURES:
'SHAKESPEARE SEMPRE ACTUAL'

En col·laboració amb la Llibreria Laie, dediquem un cicle d'activitat a les tres produccions shakespearianes que es podran veure a La Seca Espai Brossa aquesta temporada 17-18.
Gaudeix dels avantatges exclusius per a membres de la Taula de l'espectador per assistir a les diferents activitats...
Dimarts 27 de març a les 19.30h >>> Lectura dramatitzada de Vaig ser Pròsper o recordant La Tempesta
Lectura dramatitzada de fragments de l'obra amb aportacions de la cia Projecte Ingenu.

Dimarts 5 de juny a les 19.30h >>> Lectura dramatitzada d'Othello
Lectura dramatitzada de fragments de l'obra amb aportacions de la cia Les Antonietes.
Les lectures dramatitzades tindran lloc a la Llibreria Laie de c/Pau Claris, 85.
Cal confirmar assistència a taulaespectador@gmail.com
Tots els assistents a les activitats rebran
un descompte per venir a veure l'obra!
CONFIRMA AQUÍ LA TEVA ASSISTÈNCIA
        LECTURES DRAMATITZADES        
CÀTEDRA BROSSA

La Seca Espai Brossa obre les portes a alumnes i professors de l'Institut del Teatre i Escola Superior d'Art Dramàtic Eòlia a oferir lectures dramatitzades d'obres de Joan Brossa.

Dimarts 20 de Març de 2018 a les 20h
Ahmosis I, Amenofis IV, Tutenkhamon
Missal de Caragat i El Bell Lloc
direcció de Francesc Sabater


Cal reservar entrada a info@laseca.cat
ACTIVITAT GRATUÏTA

CONFIRMA AQUÍ LA TEVA ASSISTÈNCIA
Recorda que formar part de la Taula de l'Espectador és totalment gratuït i que pots apuntar-te a totes les activitats a través de l’email taulaespectador@gmail.com i gaudir de les nostres promocions i activitats exclusives.

Recorda també que els nostres Amics del Brossa tenen encara més avantatges. Si en vols saber més ens pots escriure a amicsdelbrossa@laseca.cat o consultar la nostra web.
MÉS INFORMACIÓ
Comparteix totes les teves opinions a les nostres xarxes socials sobre aquestes activitats amb el HT
#EspectadorBrossa 

LA SECA ESPAI BROSSA
Flassaders, 40 / Telf. Reserves 933101364 / Telf. Oficina 933151596

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...