El TNC presenta 'Nom' de Cesc Gelabert

El Teatre Nacional de Catalunya presenta 'Nom', pieza de Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa que se podrá ver del 7 al 17 de marzo. La danza de Cesc Gelabert se reinventa en esta road movie tecnológica desde los sentidos y hacia los sentidos. 

El TNC programará un ciclo de danza contemporánea en el que Cesc Gelabert presentará su último trabajo. Un diálogo multipolar, sin jerarquías, entre los intérpretes/bailarines, el músico, la iluminadora, el coreógrafo y la diseñadora de vestuario. Una cápsula específica para el espacio concreto, con improvisaciones y matices diferentes en cada sesión. 

Interpretada por María Andrés, Samuel Delvaux, Cesc Gelabert, Rober Gómez y Junyi Sun, 'NOM' es una coproducción del Teatre Nacional de Catalunya y Dansa. Quinzena metropolitana, con la colaboración del Grup de Tecnologies Audiovisuals d’Eurecat - Centre Tecnològic de Catalunya y Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa.

+ info
http://www.artezblai.com/artezblai/el-tnc-presenta-nom-de-cesc-gelabert.html

Fet a Mataró | Dansa : Escrit en l'aire

La trobada del coreògraf i ballarí català Cesc Gelabert amb l’escriptor, pintor i director d’escena francès Valère Novarina crea un espai d’acció i de pensament transcendent, per una mirada que vol viure Europa des de la plenitud artística. La unió del món místic de Gelabert, que dansa sempre ple de paraules velades que només arriben al públic de manera abstracta per mitjà del silenci del moviment, i de l’univers filosòfic de Novarina, que emana un torrent inesgotable de llenguatge inèdit, permetrà al públic escoltar per primera vegada les paraules que secretament habiten en el cos del ballarí quan dansa. Escrit en l’aire proposa un ritual, el procés alquímic en què el ballarí dansa la paraula i l’escriptor escriu el moviment.

Intèrpret: Cesc Gelabert

Concepció: Cesc Gelabert, Velère Novarina i Moisès Maicas

Textos: Valere Novarina

Traducció del francès: Anna Soler Horta i Sabine Dufrenoy

Música original i so: Borja Ramos

Vestuari: Lydia Azzopardi

Il·luminació: Conchita Pons

Escultures: Toni Giró

Un cop acabada la representació es realitzarà una conversa sobre les aportacions artístiques de Moisès Maicas a les arts escèniques amb la participació de Cesc Gelabert, coreògraf; Anna Soler Horta, traductora i dramaturga; Toni Giró, escenògraf; Toni Cabré, dramaturg i Manuel Guerrero, escriptor i crític, creador amb Moisès Maicas del Teatre Invisible.

Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

Divendres 4 de maig de 2018

20.30 h

Can Gassol. Centre de Creació d’Arts Escèniques

6 euros

Publicat per

Foto : Escrit en l'aire Ros Ribas ©

http://culturamataro.cat/ca/agenda/article/escrit-en-l-aire-10595

Escrit en l'aire : Gelabert dansa Novarina

divendres 1 de juliol | 21 h | Teatre Monumental

El proper divendres 1 de juliol a les 21 h al Teatre Monumental es durà a terme l’assaig obert d’Escrit en l’Aire de Cesc Gelabert, Valère Novarina i Moisès Maicas. Aquest espectacle s’estrenarà al Teatre Lliure el proper 8 de juliol dins del marc del Festival Grec.

L’espectacle neix de la trobada de dos grans creadors: el coreògraf i ballarí Cesc Gelabert i l’escriptor, pintor i director d’escena Valère Novarina. Aquesta trobada insòlita va ser propiciada pel director teatral mataroní Moisès Maicas. La unió del món de Gelabert, que dansa sempre ple de paraules, amb l’univers filosòfic de Novarina desemboca en un espectacle en què el ballarí dansa la paraula i l’escriptor escriu el moviment.

Espectacle gratuït amb invitació.

Podeu recollir les invitacions a la Direcció de Cultura (de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h) o al web www.entradesculturamataro.cat.

Foot-ball

Publicat per

www.culturamataro.cat

foto : Foot-ball Ros Ribas ©

Cesc Gelabert dirigeix aquest espectacle on un equip de ballarins juga a descodificar coreogràficament algunes de les millors jugades del Futbol Club Barcelona.

El futbol i la dansa han de resoldre el problema que implica ser bípedes i poder acoblar-se al moviment continu. Messi és com si no fos bípede, sempre té la pilota al costat del peu, sigui quin sigui el laberint del joc i la velocitat de la pilota. Fred Astaire pot seguir i fer el ritme més inversemblant com si tingués mil cames.

Idea i direcció: Cesc Gelabert

Coreografia: Cesc Gelabert amb la col·laboració dels ballarins

Audiovisual: Jordi Morató, Cesc Gelabert

Música original: Borja Ramos

Vestuari: Lydia Azzopardi

Il·luminació: Conxita Pons, Cesc Gelabert

Ballarins: Daniel Corrales, Lluc Fruitós, Cesc Gelabert, Virginia Gimeno,

Anna Hierro, Lorena Nogal, Luis Pedraza i Alberto Pineda

Audiovisual

Direcció: Jordi Morató

Coordinació tècnica audiovisual: Albert Coma

Ajudants de direcció: Elena Molina i Txema Torres

Direcció de fotografia i càmera: Lara Vilanova

Operador de càmera: Claudio Frola

Ajudants de càmera: Xènia Pintó i Ivan Romero

Cap de producció: Elena Molina

Auxiliar de producció: Mayca Sanz

Producció delegada de La Termita Films: Isa Campo i Isaki Lacuesta

Producció de l'audiovisual: La Termita Films SL

+ info

Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

Dissabte 27 de febrer

21 h

Teatre Monumental

21 euros platea / 17 euros amfiteatre

La coreografia del Barça o l’art de ballar com Leo Messi

publicat per

http://www.nuvol.com

Aída Pallarès

Barcelona.

El coreògraf i ballarí Cesc Gelabert presenta durant deu dies Foot-Ball a la Sala Tallers del Teatre Nacional. Un espectacle que fusiona dansa i futbol per demostrar que les dues disciplines tenen més similituds que diferències. Aída Pallarès ha assistit als assajos i ens ho explica a Núvol.

Una escena de Foot-Ball de Cesc Gelabert. Foto Ros Ribas

“Com unirà dansa i futbol?” em preguntava, una vegada i una altra, de camí al Teatre Nacional. Porto anys veient dansa i, encara més, assistint a partits de futbol i abans d’entrar a la sala d’assaig l’únic que tenia clar és que en una cosa Cesc Gelabert tenia raó: el futbol, a diferència de la dansa contemporània, és un sistema de signes que millor o pitjor, tots sabem desxifrar. Per tant, pensava, “Foot-Ball pot servir per apropar més gent a la dansa”. El que no m’imaginava és que Gelabert hauria trobat la poètica del futbol i que fins i tot, aconseguiria que per primera vegada en molts mesos em mirés aquest esport (negoci) d’una manera diferent.

Foot-Ball, doncs, és una hibridació de dos llenguatges no verbals: la dansa i el futbol, que pretén establir un diàleg entre la capacitat expressiva i la naturalesa poètica d’aquestes manifestacions escèniques. A l’espectacle, que es podrà veure fins l’1 de febrer al TNC, les imatges del Barça de Guardiola, Rijkaard i Tito Vilanova es fusionen i interactuen amb les dels ballarins de la companyia Gelabert Azzopardi. “Encara que a primera vista no sigui evident, existeixen moltes similituds i coincidències entre la dansa i el futbol. Tant el futbolista com el ballarí han de poder traslladar, per exemple, el pes sobre un peu per tal de ser lliures amb l’altre, bé per xutar o per expressar-se amb la cama com si fos un braç i ampliar les possibilitats expressives” explica el coreògraf.

Entro a la Sala Tallers quan Gelabert, després d’un petit assaig, dóna indicacions als ballarins. Parla amb el to suau i afable que el caracteritza, però té les idees clares: “L’espectacle funciona i pinta bé, però jo si fos vosaltres treballaria fins tard perquè aquests dies són claus”. Després d’uns dies on els ballarins (uns provinents del ballet, altres de la dansa i altres del hip-hop) s’han dedicat, principalment, a descodificar coreogràficament algunes de les millors jugades del Barça, toca començar la feina més d’interpretació. Així doncs, sant tornem-hi!

Els set ballarins es col·loquen a l’escenari i comencen a repetir una vegada i una altra els moviments de les jugades. “No aixequis tant la cama, no ets una majorette” diu Gelabert a una de les ballarines. El moviment ha de ser matusser i brut com el dels futbolistes perquè els veritables protagonistes de l’espectacle són, en realitat, Messi, Iniesta, Puyol i Xavi. Una elecció que, encara que sembli mentida, no és fruit (només) del sentiment barcelonista de Gelabert perquè, segons diu el coreògraf, no es podria fer Foot-Ball amb qualsevol equip: “El Barça és especialment coreogràfic i estètic”. Surto de la Sala Tallers mentre els ballarins continuen assajant i, finalment, m’adono que Pasolini tenia raó: el futbol té una poètica especial.

Shakespeare, Joan Sales i Palau i Fabre, a la pròxima temporada del TNC

publicat per

www.ara.cat

5 de setembre de 2014

El teatre de les Glòries també estrenarà la versió escènica d''Incerta glória', d'Àlex Rigola i un muntatge del coreògraf Cesc Gelabert sobre el mon del futbol

Foto : Carme Elias i Maria Molins caracteritzades per a la imatge promocional de l'espectacle 'Purga' / DAVID RUANO/TNC

La pròxima temporada del Teatre Nacional de Catalunya, presentada aquest divendres, inclourà 22 espectacle, 20 dels quals són produccions pròpies. Al llarg de l'any passaran pel teatre de les Glòries 175 artistes. Entre els plats forts hi haurà versió escènica d'Incerta glòria', d'Àlex Rigola; 'Somni d'una nit d'estiu', de Shakespeare, i dirigida per Joan Ollé; 'L'art de la comèdia', d'Eduardo de Filippo, dirigida per Lluís Homar, i 'El president', un text molt exigent amb els actors de Thomas Bernhard. El dirigirà Carme Portacelli i el protagonitzaran Francesc Orella i Rosa Renom. Pel que fa a la dansa, Cesc Gelabert s'endinsarà amb el món del futbol amb l'espectacle 'Foot-ball'.

La temporada arrencarà amb 'Per començar, sarsuela!', un espectacle benèfic en la línia del que va encetar la temporada passada. Es rescataran de l'oblit fragments de peces de sarsuela catalana, "un gènere no només oblidat a Catalunya, sinó fins i tot negat", ha assenyalat Albertí abans de recordar que es conserven actualment més d'un miler de sarsueles escrites en català.

El Centro Dramático Nacional desembarcarà al TNC amb 'Montenegro', una adaptació de les 'Comedias bárbaras' de Valle-Inclán dirigida per d'Ernesto Caballero.

La música tindrà un protagonisme especial a la Sala Gran amb 'Vivències', el concert amb què Paco Ibañez celebrarà el seu vuitantè aniversari i el mig segle que va dedicar a Federico García Lorca.

La programació de la Sala Petita s'iniciarà al novembre amb 'Sala de miralls', una obra d'Esteve Miralles i Albert Arribas a partir dels darrers dietaris de Feliu Formosa.

A la Sala Petita també es podran veure 'Purga', de Sofi Oksanen, dirigida per Ramon Simó i la versió teatral d'una de les grans novel·les de la literatura catalana, 'Incerta glòria', dirigida per Àlex Rigola. El dramaturg i director Josep Maria Miró hi dirgirà 'El carrer Franklin', un text còmic de Lluïsa Cunillé sobre els desnonaments.

Al tram final de la temporada, el TNC recuperarà l'oblidat teatre català dels anys 40 i 50 amb tres peces: 'Mots de ritual per a Electra', de Josep Palau Fabre, dirigit per Jordi Coca; 'La nostra mort de cada dia', de Manuel de Pedrolo; i "Malgrat això, hi va haver un moment en què tot va ser possible", de Josep Maria Muñoz Pujol. Totes tres es podran veure a la Sala Tallers.

La temporada del TNC es tancarà amb 'La mancha', d'Albert Lladó, seleccionat entre els 90 textos enviats per joves dramaturgs dins de la bústia digital obert pel teatre per rebre obres inèdites.

Després de l'experiència del primer any de la jove companyia del TNC, l'ITNC emprendrà al febrer 'Tirant lo Blanc' a la Sala Tallers.

Sol Daurella, presidenta del consell d'administració del teatre, ha avançat que la mitjana d'ocupació del teatre en la temporada passada va ser del 70 %, que va suposar "una tendència a l'alça", i que en la temporada que ve es mantindran els preus.

Assaig obert La cova de pedra del cel

publicat per

www.mataro.cat

26 de febrer de 2014

Teatre Monumental de Mataró

28 de febrer de 2014

20.00 hores

De Cesc Gelabert i Chieko Kojima

Dins el cicle Fet a Mataró

Seguint el procés de creació iniciat a Can Gassol el 2013, Cesc Gelabert i Chieko Kojima tornen a Mataró per continuar investigant i compartint el seu treball amb els espectadors.

L’espectacle s’articula al voltant de la trobada dels dos ballarins i coreògrafs: Kojima i Gelabert. Dos creadors pertanyents a dues cultures diferents però amb un desig comú, el de desaparèixer a l’interior de la dansa, de reactuar, de mantenir viu l’esperit de les danses espirituals lligades a la tradició, d’apel·lar a un desig transcendent i al mateix temps natural i quotidià, que segueix bategant dins de tots nosaltres.

Després de l'espectacle hi haurà una conversa amb els dos artistes.

Venda d'entrades

Preu: 5 €

Punts de venda: a les oficines de Cultura (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.

Telentrada de Catalunya Caixa 902101212 i a totes les oficines de Catalunya Caixa. A la taquilla des d'una hora abans.

Un 'work in progress' de Cesc Gelabert per obrir el cicle 'Fet a Mataró'

publicat per

www.capgros.com

14 de febrer de 2013

El ballarí i coreògraf ofereix un assaig obert del seu darrer muntatge amb la ballarina japonesa Chieko Kojima aquest divendres a Can Gassol

El prestigiós ballarí i coreògraf Cesc Gelabert ha escollit Mataró com a escenari on preparar els seus darrers treballs. I considera que el ‘treball en procés’ d’aquests espectacles també pot ser interessant per al públic. Per aquest motiu, Gelabert oferirà aquest divendres, dia 15, un assaig obert de La cueva de piedra del cielo, que està preparant durant tota la setmana al centre de creació escènica de Can Gassol. Aquest ‘work in progress’ servirà per donar el tret de sortida a la segona edició del cicle Fet a Mataró, que vol donar a conèixer les propostes de companyies locals o bé el treball d’aquelles companyies que han escollit la capital del Maresme com a espai per preparar els seus espectacles.

Cesc Gelabert s’alia en aquesta ocasió amb la creadora japonesa Chieko Kojima. La dansa contemporània de Gelabert es fusiona amb la dansa tradicional japonesa de Kojima en una unió de cultures que està previst que s’estreni a la tardor d’enguany al Festival Temporada Alta. Els espectadors mataronins tindrà el privilegi de poder veure l’inici d’un procés creatiu que compta amb diferents estades de treball entre Catalunya i el Japó.

El cicle Fet a Mataró també dóna veu a propostes inusuals, a experiències teatrals multidisciplinars. Aquest serà el cas dels dos espectacles que seguiran al de Cesc Gelabert. Per una banda, diumenge 24 de febrer es farà un altre assaig obert, en aquest cas de l’obra “Passar a millor vida” de la companyia Teatre Animal, també a Can Gassol. Es tracta d’una proposta d’art escènic d’interacció que parla de la mort, les relacions de poder, l’amistat, la realitat i la ficció. I per l’altra, els dies 9 i 10 de març es podrà veure “Art amb Sorra” de la companyia maresmenca Ytuquepintas. Aquest cop serà el teatre Monumental l’escenari escollit perquè Borja González  presenti un espectacle visual i poètic amb circ i titelles, d’il•lustració i art amb sorra i amb música en directe.

Una de les sorpreses del cicle és l’aparició de Can Xalant com a escenari d’una de les propostes. El centre de creació i pensament contemporani, clausurat des de finals de l’any passat, servirà de marc per a l’estrena de Xarxa, projecte guanyador dels Premis a la Creació Escènica 2012 que atorga l’Ajuntament. Els dies 16, 17, 18 i 19 de març es podrà veure aquest treball en el qual a partir d’un esdeveniment a facebook el públic és convidat al sopar de la família Clos.

“Fet a Mataró” es tancarà amb dos espectacles de dansa. Àngels Margarit, una de les deganes de la dansa a Catalunya, farà una estada a Can Gassol per preparar el seu nou espectacle, “Capricis”. El dia 25 d’abril el públic podrà veure un assaig obert a Can Gassol, mentre que el dia 6 de juliol faran l’últim assaig amb públic al Teatre Monumental abans d’estrenar l’espectacle al Festival Grec de Barcelona. L’altra proposta de dansa és la representació de “Puerto Iguazú”dirigit i ideat pel ballarí brasiler resident a Mataró Reinaldo Ribeiro el 12 de maig a Can Gassol.

Divendres, dia 15. A les 8 del vespre a Can Gassol

Cesc Gelabert reclama que s'incentivi el mecenatge

El coreògraf afirma que les aportacions privades haurien de ser un complement als diners públics i que cal assolir un equilibri entre les unes i les altres

publicat per EFE Barcelona el 07/08/2012 14:47 www.ara.cat foto Ros Ribas

El coreògraf català Cesc Gelabert ha demanat aquest dimarts una millora de les lleis de mecenatge perquè el finançament de la cultura amb aportacions privades "sigui un complement" als diners públics, amb dotacions futures que augura que seran "problemàtiques". En declaracions als periodistes a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), on dirigeix un taller de dansa, l'autor de 'Belmonte' ha opinat que el mecenatge "no és la solució", però que "s'haurien d'incentivar les possibilitats" d'aquesta fórmula de finançament ja que, segons el seu parer, actualment a Espanya "no hi ha tradició ni sistema perquè la iniciativa privada prengui el relleu de la pública". El coreògraf ha advocat per un equilibri entre les aportacions públiques i les privades: "El convenient seria que es financés en un 50% i 50%", ha assenyalat.

Segons Gelabert, la cultura a Espanya es troba davant un "gran dilema", perquè els diners que ara s'aporten a les arts escèniques "es destinaran" en un futur a conservar els centres culturals, "però no a donar contingut a aquestes instal·lacions". "Els últims anys s'han gastat massa diners. Pràcticament cada ciutat d'Espanya té un teatre i un auditori i ningú ha previst com mantenir-los. Ara només hi haurà prou fons per sustentar aquestes instal·lacions", ha apuntat.

Respecte a la incorporació de la dansa en la vida quotidiana de la ciutadania, Gelabert ha afirmat que "seria molt important" que entrés en l'educació general, ja que, segons el seu parer, "el coneixement es fixa quan es converteix en una experiència, i si queda com una cosa purament intel·lectual no entra al cos". En aquest sentit, ha assegurat que "s'estan perdent enormes possibilitats en l'educació", així com en hàbits relacionats amb la salut, ja que considera que "amb l'aplicació d'uns hàbits senzills de relació amb el cos s'aconseguiria molta més qualitat de vida en la infància, la joventut i la vellesa".

El coreògraf presentarà demà al teatre CASYC de Santander el seu nou espectacle, 'Cesc Gelabert V.O. +', que inclou l'estrena de tres solos i la interpretació de peces antigues revisades en un muntatge que el ballarí va qualificar, quan el va estrenar al Teatre Lliure a la primavera, com "una retrospectiva de futur".

Cesc Gelabert, rey de los solos

El veterano bailarín presenta varias de sus coreografías en el Teatre Lliure

A sus 59 años, Cesc Gelabert, con una envidiable forma física, continúa bailando incansablemente, solo o en compañía. El bailarín y coreógrafo catalán tras el éxito obtenido con su coreografía coral, La muntanya al teu voltant, con la que su compañía inauguró el Festival Grec de Barcelona el año pasado, se encerró unos meses en su laboratorio secreto para crear un programa de solos bajo el nombre Cesc Gelabert V.O.+, que se ha estrenado ahora en el Teatre Lliure de Barcelona (sede de Montjuïc). A lo largo de su dilatada carrera profesional, el artista ha alternado las creaciones para los bailarines de su compañía, Gelabert-Azzopardi, con trabajos en solitario, un necesidad vital para este imaginativo creador.

Este nuevo espectáculo permitirá que el público pueda apreciar el abanico de registros del baile de Cesc Gelabert, sin duda uno de los artistas más importantes en el panorama de la danza contemporánea de nuestro país. Tradición y modernidad, vitalidad y madurez se entremezclan en su intelectual baile, no escaso de pasión. Junto a solos ya conocidos se presentaran tres estrenos titulados V.O.+1-2-3. Los tres cuentan con música original de Borja Ramos y el vestuario está diseñado por Lydia Azzopardi. A Gelabert le gusta hablar de este espectáculo como una “retrospectiva de futuro”, por el carácter intemporal de sus piezas.

Este nuevo espectáculo permitirá que el público pueda apreciar el abanico de registros del baile de Cesc Gelabert

V.O.+1 es una obra que destila fantasía, el vestuario es una pieza clave pues es el impulso que facilita la transformación. Es una obra marcada por la alegría y el dinamismo de lo inesperado. V.O+2 es una pieza más formal en la que el autor reflexiona sobre el efecto de una imagen o una percepción en el espectador. Según palabras del propio Gelabert, unos versos de poeta catalán Josep Vicenç Foix -“És per la ment que se m’obre natura a l’ull golós” ("Es por la mente que se me abre la naturaleza al ojo goloso")- resumirían lo que él pretende transmitir en esta obra, que destila una serena armonía.

El tercer estreno, V.O+3, es un sentido e intenso homenaje al bailarían y coreógrafo alemán Gerhard Bohner del que Gelabert en un gran admirador y del que ha bailado varias coreografías. La pieza, además de contar con una suite de Borja Ramos, también incluye dos composiciones de Bach grabadas por Pau Casals.

De los antiguos solos que figuran en el programa hay que destacar Preludis (2002), una sensible pieza con música de Mompou, y My Funny Valentine (2005), un embriagador solo que el coreógrafo baila a ritmo de la canción de Chet Baker y en el que encarna a un hombre de la noche en la ciudad de Nueva York. Sin duda una de las coreografías más aplaudida será la que Cesc interpreta a ritmo del famoso bolero Lagrimas Negras, este histriónico pero a la vez elegante solo estaba insertado en uno de los más exitosos trabajos que el artista ha creado para su Compañía: la premiada obra Viene regando flores desde La Habana a Morón.

publicat per

Carmen del Vall

foto : Andreu Dalmau

http://cultura.elpais.com

24 de maig de 2012 

Gelabert desvela en el Lliure su laboratorio "íntimo y secreto"

El bailarín y coreógrafo Cesc Gelabert presenta en el Teatre Lliure de Montjuïc 'V.O.+', un nuevo montaje en el que desvela al espectador su laboratorio más "íntimo y secreto".

Lo hará con el estreno de tres solos y la interpretación de piezas antiguas, pero sobre todo con la interacción con el público a través de breves parlamentos.

Gelabert ha confesado este martes en rueda de prensa que vive un momento de paz en el que tras varios espectáculos con la compañía sentía la necesidad de volver a bailar solo, y también de hablar al patio de butacas, como una manera de reconocer que en los tiempos que corren cada espectador es "un héroe".

Así, cada uno de los solos que bailará irá precedido de un breve comentario del autor, con referencias a la obra y pensamientos personales, explicaciones sobre su significado, y anécdotas, para compartir sus obsesiones con el público y hacer una especie de "exorcismo", ha dicho satisfecho.

El espectáculo incluye piezas antiguas como la sección de Mompou de 'Preludis' (2002), 'Al Capone' (1982) con música de Prince Buster All Stars, 'Lágrimas Negras' (2003) con música de Miguel Matamoros, 'Funny Valentine' de 2005 con música de Richard Rodgers y Lorenz Hart e incluso otras que podrían variar según los días y las circunstancias.

Gelabert agradece poder bailar sus propias coreografías, porque así ha podido adaptarlas a los cambios de su propio cuerpo: "Son muchos años que llevo trabajando y me puedo mover con menos energía, pero con más sabiduría, espero", ha comentado.

También estrenará varias coreografías, que ha bautizado con números porque confiesa ser un desastre poniendo nombres: 'V.O.+1', 'V.O.+2' y 'V.O.+3'.

La primera es una "aparición" con toques de escapismo --no ha dado más detalles--; la segunda, una travesía por varias cualidades de los movimientos, y la última un homenaje al coreógrafo Gerhard Bohner, de quien ha bailado diversas obras por todo el mundo.

Estas tres piezas nuevas tienen música original de Borja Ramos, que ha compuesto una música "poco tramposa" y purista, con trío de cuerda, piano y flauta y clarinete que tendrán la misión de unificar y dar cohesión al espectáculo.

El vestuario es obra de Lydia Azzopardi, pareja de Gelabert y colaboradora habitual en todos sus montajes desde hace años, que en esta ocasión ha diseñado una especie de "uniforme de trabajo", un traje atemporal que permita al bailarín estar cómodo a lo largo de toda la hora que pasará bailando.

Gelabert bailará desde este jueves y hasta el 3 de junio en el Lliure de Montjuïc, pero la idea inicial era hacerlo en el Lliure de Gràcia, por el poso histórico que tiene --en 1977 estrenó allí su primer solo-- y porque es una sala más pequeña ideal para un montaje intimista como éste.

EL ESPECTADOR, HÉROE Y ARTISTA

Finalmente no ha podido ser por ajustes de la temporada, pero la sala Fabià Puigserver de Montjuïc se ha adaptado para que Gelabert esté lo más cerca posible del espectador, que indirectamente será el otro protagonista porque a través de sus comentarios adquirirá un compromiso diferente, según el bailarín.

"Para mi, el espectador mirando hace arte", asegura rotundo, al tiempo que añade que cada vez que sale al escenario se imagina que lo contempla el mejor público posible, la 'crème de la crème'.

 Su intención es hacer que el público participe, pero no de la manera más convencional: "No se trata de hacer que pueda bailar todo el mundo, sino que el máximo de espectadores puedan ser artistas", ha subrayado.

publicat per

http://www.europapress.es/catalunya

22 de maig de 2012 

El Lliure presenta el nou treball de Cesc Gelabert

'V.O.+', fins al 3 de juny

Des d'aquest dijous i fins al pròxim 3 de juny el teatre Lliure acull el nou treball de Cesc Gelabert, un dels coreògrafs i ballarins més veterans i prestigiosos de la dansa contemporània catalana. Es tracta de 'V.O.+', una coreografia del propi Gelabert, director artístic, al costat de Lydia Azzopardi, d'un muntatge que busca jugar amb diferents moments històrics de la companyia.

A la sala Fabià Puigserver de Montjuïc Cesc Gelabert presenta un nou espectacle que inclou des de l’estrena de solos fins a la interpretació de peces antigues que han estat revisades per a l'ocasió. Amb aquest plantejament, 'V.O.+' suposa un cop d'ull al passat des d’un present que mira cap el futur. Amb aquesta nova proposta, Gelabert retorna al cor, al nucli, al moment inicial de la seva creativitat, a l’essència del seu moviment i la seva presència escènica.

Després de molts anys trepitjant els escenaris Gelabert no s'ha resignat només a escriure peces per tal que altres les ballin. Per ell la dansa continua sent una pràctica que requereix l'ús de la primera persona. En la maduresa de la seva carrera ha volgut oferir amb 'V.O.+' un muntatge de peces individuals, algunes d'elles noves reinterpretacions de treballs antics, al costat de tres solos nous.

De la mà d'aquesta combinació de material inèdit i alguns dels fragments més especials de la seva carrera, Gelabert ofereix a Montjuïc, durant una setmana, una mirada al passat, als inicis d’una llarga i fructífera col·laboració entre el ballarí i el Lliure que va néixer un 16 de maig de 1977, ara fa 35 anys, quan Gelabert va presentar a Gràcia el seu primer solo, 'Acció 0 - la ment i el cos'.

publicat per

http://www.lamalla.cat

foto : Ros Ribas

20 de maig de 2012 

Cesc Gelabert prepara espectacle a Can Gassol

El ballarí realitzarà un assaig obert El ballarí Francesc Gelabert estrena, el proper 24 de maig al Teatre lliure, el seu nou espectacle; “Cesc Gelabert V.O+”. Aquest espectacle l’estarà treballant la setmana del 7 al 11 de maig a Can Gassol, centre de creació d’arts escèniques. L’artista oferirà un assaig obert al públic on presentarà nous solos i la interpretació de peces antigues. Una ullada al passat des d’un present que mira cap al futur. Les invitacions per assistir a l'assaig obert es poden recollir a les oficines de l’IMAC. Les entrades són limitades a l'aforament. publicat per Mariona vila www.totmataro.cat 27 abril de 2012