Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teatre lliure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teatre lliure. Mostrar tots els missatges

10 de març 2020

Una plausible adaptació d''El quadern daurat'



Carlota Subirós porta al Teatre Lliure la novel·la de Doris Lessing

Femenina i feminista. Segurament més femenina que feminista. Així es la novel·la de la premi Nobel Doris Lessing, El quadern daurat. Femenina perquè fa el retrat d’una dona tan forta com fràgil que reflexiona sobre el món, la societat i la masculinitat amb absoluta llibertat. Feminista perquè critica i ridiculitza les cotilles i els rols que s’adjudicaven a les dones als anys cinquanta del segle XX, i que en tantes parts del món encara s’adjudiquen. És també una voluminosa novel·la amb una estructura complexa com ho és la personalitat de la protagonista, Anna Wulf, i com ho és el món on viu. Una escriptora amb un bloqueig creatiu que busca revertir la situació plasmant en quaderns de diferents colors la seva vida a Rhodèsia del Sud abans i després de la Segona Guerra Mundial (negre), l'experiència com militant del Partit Comunista anglès (vermell), un dietari sobre el seus somnis i la seva vida emocional (blau), l’esbós d’una novel·la protagonitzada pel seu alter ego (groc) i encara uns episodis de caire costumista sobre la relació amb la seva amiga Molly, sens dubte els fragments més teatrals ( Dones lliures).

L'adaptació al teatre de Carlota Subirós s’aguanta precisament sobre aquests fragments que es revelen entre anades i vingudes als quatre quaderns que la posada en escena de la mateixa Subirós subratlla tenyint el monumental i poderós espai escènic (Max Glaenzel) de cadascun del colors. Una adaptació amb agraïts tocs d’humor que resumeix amb claredat l’èpica femenina d’aquesta dona i el seu pensament en temes tan universals com el matrimoni, el sexe, el masclisme, la guerra, la violència i el desencís de la sempre esperada revolució, però que inevitablement cau en un cert esquematisme adobat per la contenció emocional amb què la directora fa anar els personatges. Una adaptació, a la fi, que no va més enllà de l'epidermis dels conflictes interns d’Anna Wulf, epicentre al voltant del qual giren la resta dels personatges. Nora Navas hi posa veritat i credibilitat durant les dues hores i mitja de funció, sobretot quan té al costat Mia Esteve, esplèndida fent de la seva íntima amiga Molly.

+ info – publicat per
Santi Fondevila
La impactant escenografia d''El quadern daurat' al Lliure. / Sílvia Poch
Teatre Lliure. 5 de març

04 d’octubre 2019

Teatre : El metge de Lampedusa




Adaptació teatral de l’autobiografia de Pietro Bartolo, un metge que fa més de trenta anys que exerceix a Lampedusa. El relat d’una vida dedicada a l’atenció dels exiliats des de les costes africanes.
Xicu Masó s’ha fet seva l’autobiografia de Bartolo i, amb la complicitat de Miquel Gorriz, ens l’ofereix en primera persona.

Autors: Lidia Tilotta i Pietro Bartolo
Direcció: Miquel Gorriz
Adaptació: Anna Maria Ricart
Intèrpret: Xicu Masó
Producció: Temporada Alta, Teatre Lliure i Punt Produccions Teatrals S.L.

+ info
Organitza: AFAM (Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Maresme)
Divendres 4 d'octubre de 2019
21 h
Teatre Monumental
20 euros platea / 17 euros amfiteatre

27 de febrer 2019

Una simplicitat molt complexa



El Teatre Lliure presenta ‘Incògnit’, un ‘thriller’ a partir dels plecs del cervell, que porta la ciència al teatre

La iden­ti­tat, com l’ànima, no està en cap lloc físic, però exis­teix i es forja a par­tir de la memòria

La direc­tora Mònica Bofill rein­ci­deix amb el tea­tre quàntic de Nick Payne. Ja va estre­nar Cons­tel·laci­ons a l’Akadèmia (2013), a par­tir d’una relació de pare­lla. A Incògnit, Payne pre­senta dues situ­a­ci­ons reals i una de fic­ci­o­nada que refle­xi­o­nen sobre la iden­ti­tat. Altra vegada els mons paral·lels, els revolts vitals que podrien traçar una tra­jectòria dife­rent de l’indi­vidu estan pre­sents en aquest efec­tiu joc tea­tral. L’obra, que sig­ni­fica el debut de la com­pa­nyia La Incògnita (que com­ple­ten els intèrprets Paula Blanco, Oriol Gui­nart, Jordi Llor­de­lla i Victòria Pagès) s’estrena aquest dime­cres a l’Espai Lliure i fins al 17 de març.

Els qua­tre actors inter­pre­ten dinou per­so­nat­ges. Aquest canvi de rols cons­tant és una evidència de la com­ple­xi­tat del cer­vell. L’humor, la huma­ni­tat i la ima­gi­nació es tro­ben en un espai con­cret. Com se cita Ein­stein en l’espec­ta­cle, “en temps de crisi la ima­gi­nació és més impor­tant que el conei­xe­ment”. Aquesta obra en vol ser un clar expo­nent.

Payne juga amb dos espais tem­po­rals. Els anys cin­quanta, en què es pro­du­ei­xen les dues situ­a­ci­ons reals i l’actu­a­li­tat (on suc­ce­eix el ter­cer capítol, que els rela­ci­ona). El pri­mer cas és el d’un paci­ent que, per treure-li els atacs d’epilèpsia van deci­dir ampu­tar-li una part del cer­vell. Va dei­xar de patir aquesta pèrdua de consciència. Però va per­dre la memòria del que va pas­sar a par­tir de lla­vors. Tenia memòria de peix per tot el que pas­sava diària­ment, però no havia per­dut la parla ni els records de la joven­tut, fins al moment de l’ope­ració.

El segon cas també té a veure amb el cer­vell com a ele­ment físic ines­cru­ta­ble. Un científic va desoir la demanda d’Ein­stein de ser inci­ne­rat i va deci­dir extreure-li el cer­vell. Intuïa que estu­di­ant un talent tan pri­vi­le­giat podria des­co­brir els secrets del cer­vell. La trama fic­ci­o­nada narra com, arran d’una crisi d’iden­ti­tat, una dona va a una neu­ropsicòloga, que li pro­voca un replan­te­ja­ment pels seus gus­tos amo­ro­sos.

Mònica Bofill és una jove direc­tora i bio­tecnòloga. Els exem­ples que es desen­vo­lu­pen a l’escena res­po­nen a mol­tes de les recer­ques que la ciència està fent sobre el cer­vell. L’obra, que va ser fina­lista del premi Quim Masó, ha apas­si­o­nat els espec­ta­dors cada cop que s’ha con­fron­tat (fos en una lec­tura dra­ma­tit­zada a la Sala Beckett o en alguns dels pas­sis pre­vis). Un dels que defensa la luci­desa de Payne a tras­pas­sar les teo­ries científiques en joc tea­tral és David Bueno, pro­fes­sor i inves­ti­ga­dor de genètica i divul­ga­dor de la ciència en diver­sos mit­jans, com ara El Punt Avui. Segons els mem­bres de la com­pa­nyia, Bueno cele­brava que la base del mun­tatge par­teix d’una recerca molt ben docu­men­tada tot i que la trama és molt asse­qui­ble.

+ info
J. Bordes - Barcelona
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1559670-una-simplicitat-molt-complexa.html

11 de febrer 2019

Un drama per ser llegit



Christine Angot és, a més d’una escriptora reconeguda, una dona valenta que ha sabut exercitar la tragèdia personal per mitjà de la literatura sense exhibir, més enllà del que necessiten els relats literaris, el dolor d’una adolescent filla de mare soltera a qui el seu pare sodomitzava. L’incest és el tema recurrent de les seves novel·les -en què treballa amb l’anomenada autoficció-, com ara L’incest o la colpidora Una setmana de vacances. I ho és també a Un amour impossible, que la mateixa autora ha adaptat per el teatre. Un relat en forma de llarg flash-back en què s’acosta a la relació entre la mare i la filla per aprofundir en les circumstàncies, tant personals com socials, que van embolcallar la vida d’una humil noia de províncies que s’enamora d’un parisenc culte i guapo i en queda fascinada. L’home l’abandonarà quan quedi embarassada.

Malgrat això, ella en seguirà enamorada i farà el possible perquè la filla conegui el seu pare i, sobretot, perquè pugui canviar-se el cognom, ja que ella és jueva i va patir la por als nazis. Per això, més enllà de la qüestió sentimental i del fet criminal, crec que l’interès de la narració rau en l’abús del poder social. Això és el més interessant de la proposta, juntament amb l’escena final, quan la filla qüestiona directament la mare perquè no va fer res per defensar-la i sobre el perquè de la seva passivitat.

La posada en escena de Célie Pauthe no pot o no sap evitar que sobre la funció s’imposi l’origen literari de la proposta, per més que la vesteixi amb un exagerat espai escènic que es modifica en cada escena amb el canvi de mobles i sota una llum fosca, per moments tèrbola, que remarca innecessàriament la profunditat del drama. Això no desvirtua el poderós i convincent treball de dues consumades actrius ben conegudes en l’àmbit cinematogràfic, però també amb àmplies i exitoses carreres teatrals, Maria de Medeiros i Bulle Ogier.

+ info - publicat per
Santi Fondevila
Un moment de l’espectacle. / Elisabeth Carecchio - Teatre Lliure
‘Un amour impossible’ Teatre Lliure - 1 de Febrer
https://www.ara.cat/cultura/drama-llegit_0_2174182595.html

05 de febrer 2019

Màrius Serra porta al teatre la vida amb els ‘quiets’ a ‘Qui ets?’



Joan Arqué dirigeix un espectacle que, sobretot, no volia trair l’esperit de l’original

Si l’enrabiada amb la mestressa d’una trattoria genovesa va ser l’espurna per començar a escriure Quiet (2008), la idea de portar aquella crònica vital sobre el seu fill amb paràlisi cerebral dalt dels escenaris va sorgir tan bon punt el seu autor, Màrius Serra, la presentava en públic en lectures amb veu alta. Hi havia un protagonista, hi havia desenes de peripècies plenes de vida -“el contrast del dolor i el plaer, la joia i la tristesa, la llum i la foscor”, diu l’escriptor- i també hi havia un motor narratiu: el desig sublimat de veure córrer en Lluís, Llullu, que ni tan sols podia caminar. I aquests són els ingredients de què està formada la versió teatral que es podrà veure del 5 al 10 de febrer al Teatre Lliure, titulada Qui ets? per l’efecte mirall que té el teatre mateix i també les persones “diferents”, diu Serra. La companyia tenia emparaulada temporada a la clausurada Sala Muntaner i ara espera captar l’atenció d’altres teatres per fer-hi temporada, a més de sortir de gira.

Joan Arqué dirigeix un espectacle que, sobretot, no volia trair l’esperit de l’original, i Serra el tranquil·litza dient-li que l’ha “enriquit amb noves mirades i sensibilitats”, també amb música en directe. El que ha fet Arqué és multiplicar el narrador en tres actors (Roger Julià, Òscar Muñoz i Judit Farrés) per oferir una visió polifònica d’unes vivències que salten d’episodis molt còmics a d’altres molt indignants, com el cas de la mestressa de la trattoria, que va amagar la família en un racó del restaurant perquè el “desmanec” d’en Llullu i la seva cadira li molestaven a la vista. La família va viatjar força amb el nen, que va morir el 2009 amb 8 anys. “Tenia una disminució del 85%. Nosaltres ens vam concentrar en l’altre 15%”, explica l’escriptor.

Al llibre, “en Llullu hi és tota l’estona, però podria ser qualsevol persona amb discapacitat”, diu Serra. A l’obra és una presència no física: “El regal més preuat de la seva absència és la seva presència”, apunta només Arqué. El director no veu el muntatge com “un drama”. “És universal, perquè és humà. Per a la majoria és una cosa desconeguda. La clau és canviar el punt de vista, i la vida canviarà”, afirma Arqué.

+ info - publicat per
Judit Farrés, Roger Julià i Òscar Muñoz són els tres narradors de Qui ets? / CRISTINA CLARAMUNT / TEATRE LLIURE
https://www.ara.cat/cultura/Marius-Serra-teatre-quiets_0_2171182882.html

22 de gener 2019

Torna al Lliure 'Jane Eyre', amb un repertori avalat pels Premis Butaca



Del 10 de gener al 1 de febrer

És l'adaptació d'una novel·la de Charlotte Brontë, dirigida per Carme Portaceli i protagonitzada per Ariadna Gil i Abel Folk.

Per commemorar el 200 aniversari del naixement de la novel·lista i poeta anglesa Charlotte Brontë (1816 - 1855), el Teatre Lliure de Gràcia estrenava la temporada 2016-2017 Jane Eyre (una autobiografia), la història d'una heroïna romàntica inclassificable, sorgida de la ploma de l'escriptora i que Anna Maria Ricart va adaptar per portar a l'escenari. Al capdavant del vaixell s'hi va situar Carme Portaceli, que va triar Ariadna Gil i Abel Folk per als papers principals. El teatre es va omplir i la crítica especialitzada va aplaudir el muntatge, i sobretot les interpretacions de Gil i Folk. Els seus treballs varen ser reconeguts amb el Butaca a la millor actriu protagonista i el Butaca al millor actor de repartiment, uns premis concedits per votació popular. Jane Eyre torna ara al Lliure i ho fa amb els mateixos protagonistes, acompanyats sota els focus per Jordi Collet, Gabriela Flores, Pepa López, Joan Negrié i Magda Puig, i també pels músics Alba Haro, Clara Lai i Laia Vallès, que interpreten música original de Clara Peya.

L'obra, amb molts elements autobiogràfics de la seva autora, segueix els patrons del Bildungsroman: narra la història de maduració d'una criatura i se centra en les emocions i les experiències que l'acompanyen fins a arribar a l'edat adulta. També hi ha elements del gènere gòtic, creant una atmosfera de suspens i de por. Per la seva directora, Jane Eyre és "una finestra a través de la qual Charlotte Brontë ens ensenya la seva visió del món. La Jane opina sobre la diferència arbitrària entre classes i fa especial menció al paper de la dona al món. Ella no deixa mai que ningú oblidi, pel fet de ser pobre o de ser dona, que no és un ésser inferior". Portaceli la defineix també com "una obra romàntica on la lluita per la llibertat és l'impuls que guia la protagonista en un món on les dones no la podien assolir". De fet, Brontë va haver de publicar la novel·la amagada rere un pseudònim masculí, Currer Bell.

+ info - publicat per
http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/reposicio-jane-eyre-teatre-lliure-gracia

29 d’octubre 2018

‘Àngels a Amèrica’, un díptic teatral de Tony Kushner




La peça compleix 25 anys i el Lliure ho celebra portant a escena les seves dues parts

Tony Kushner és un dels dramaturgs i guionistes més prolífics dels Estats Units. Gràcies a ell s’han escrit obres tan conegudes com Munich, Lincoln i Àngels a Amèrica, entre moltes altres. Precisament ara fa vint-i-cinc anys que l’autor escrigué aquesta última, en format teatral. Ho va fer en dues parts, S’acosta el mil·lenni i Perestroika, les quals va ajuntar uns anys més tard per fer-ne una obra sencera. Aquesta obra va tenir tant impacte, que se'n va acabar produint una minisèrie al canal americà HBO i una òpera de Peter Eötvös. Per celebrar el quart de segle, La Kompanyia Lliure ens la interpretarà tal com es mereix. Amb Pere Arquillué i Joan Amargós al capdavant i dirigida per David Selvas, l’obra representa una mirada actual a la pesta del segle XX en l’era Reagan.

Àngels a Amèrica es podrà veure del 25 d’octubre al 25 de novembre al Teatre Lliure. Tot i que l’obra està escrita per a vuit actors, cada un d’ells interpreta dos o més papers. Com indica el guió original, això significa que alguns actors han d’interpretar personatges del sexe oposat.

+ info – publicat per
Del 25 octubre al 25 novembre 2018
Teatre Lliure
De 15 a 26 euros

11 de juliol 2018

Lluís Pasqual renueva al frente del Lliure y presenta una temporada soberbia




El autor y director impulsará una comisión para debatir un nuevo modelo que se aujste a los retos del teatro

Milo Rau con 'Saló o los 120 días de Sodoma', la bacanal de 24 horas de Jan Fabre 'Mount Olympus' y 'El pan y la sal', de Teatro del Barrio, destacan en la nueva programación

La singular versión de Milo Rau con personas con síndrome de Down de ‘Saló o los 120 días de Sodoma’, de Pasolini, y la impresionante bacanal de 24 horas que Jan Fabre propone en ‘Mount Olympus’ -ya agotadas horas después de ponerse a la venta- son dos de los platos fuertes junto de la nueva temporada del Lliure junto a 'Saigon' de Caroline Guiela Nguyen, una historia de exilios entre la antigua capital de Indochina y la de Francia, que abarca de 1956 a 1996. Lluís Pasqual ha programado una potente programación para el 2018-19 presentada este viernes. Durante la misma el autor y director, un históricos del Lliure, ha anunciado su renovación al frente de la institución que lidera desde el 2011.

Su intención es reformular el modelo de teatro y remodelar desde los cimientos, es decir, los estatutos del Teatre Lliure del 1976 para permitir que la institución se adapte a los retos del futuro. Se formará una comisión en septiembre para desarrollar este trabajo.  "Me gustaría que todo esto estuviera consolidado cuando me fuera, sea dentro de cuatro años o de menos", ha dicho Pasqual que la próxima temporada dirigirá 'El sueño de la vida', una obra inacabada de García Lorca que ha completado Alberto Conejero.  Del desaparecido poeta y dramaturgo también se verá 'Así que pasen cinco años', a cargo de los andaluces Atalaya Teatro.

Pasqual ha destacado otros dos objetivos para su nuevo mandato. El primero, ampliar el laboratorio compañía joven del Lliure incluyendo en él a gente de otras disciplinas a parte de actores para fomentar nuevos lenguajes teatrales. El segundo, dar más cancha al teatro inclusivo que tanto éxito ha tenido este año entre público y crítica. "Es una línea a continuar que está creciendo en toda Europa", a destacado en una entrevista al acabar la presentación. "En el año 76 creamos un nuevo modelo de teatro para una nueva democracia. En estos momentos hay que crear un nuevo modelo paea otro tipo de sociedad". Integrantes del patronato, o gente en quienes estos deleguen formarán el equipo de trabajo a partir de septiembre. Uno de los asuntos que tendrán que estudiar es el sistema para acceder a la dirección del Lliure, que nunca ha sido por concurso.

La temporada tendrá 41 espectáculos. Habrá un  35% de producciones propias; 26% de co-producciones y el 39% de compañías invitadas. Entre las 17 compañías invitadas hay siete catalanas. "Entre los más de 97 proyectos recibidos hemos elegido propuestas de Agrupación Señor Serrano, La InCògnita, Iguana Teatre, Sala Flayhard, Opera de Butxaca, Rhüm i Cia y El Baró d'Ével".  

El primer montaje en Montjuïc es un juicio a la memoria histórica: 'El pan y la sal'. Se trata de una obra muy bien documentada, sin ápice de ficción. Teatro del Barrio relata la causa que terminó con la inhabilitación del juez Garzón en el 2012. Refleja la dificultad de los parientes de las víctimas de la guerra civil para abrir las 2000 fosas comunes. Cuenta con un enorme reparto con Andrés Lima, Núria Espert, José Sacristán, el propio Pasqual y Tristan Ulloa, entre otros. La guerra civil también es protagonista en 'Mar de fons',  una obra sobre la represión fascista en Mallorca en un montaje co-producido con Iguana Teatre.

Ambiciosas producciones
Entre los montajes que producirá el LLiure destacan 'Àngels a Amèrica', ambiciosa obra de Tony Kushner sobre el sida, coincidiendo con su 25 aniversario. David Selvas la dirigirá con un amplio reparto con Pere Arquillué y Vicky Peña, entre otros.  Y Sílvia Munt se enfrenta al reto de llevar a escena 'Dogville', cuento triste y cruel de Lars von Trier. Estará protagonizado por Bruna Cusí. Tras el éxito de 'Medea', el Lliure sigue apostando por los temas universales de la mitología griega en 'Com els grecs', un Edipo contemporáneo de Steven Berkoff que dirigirá Josep Maria Mestes. Contará con Mercè Arànega, Sílvia Bel, Pep Cruz y Pablo Derqui.

Un trio de autores y directores de Barcelona, Cristina Clemente, Sergi Belbel y Marilia Samper están detrás 'Dolors' una historia sobre la desigualdad entre hombres y mujeres concebida por la actriz Meritxell Yanes. Como si de una serie de televisión se tratara se compone de tres montajes o capítulos que podrán verse de forma independiente o seguida.

Machi, Homar y Medeiros
Carmen Machi forma parte del elenco de 'Cronologia de las bestias', una obra sobre la identidad y el engaño del argentino Lautaro Perotti, de Timbre 4, referente de la escena bonaerense. Lluís Homar protagonizará 'La neta del senyor Linh', un duro monólogo de un migrante a las órdenes de un gran director europeo, el belga Guy Cassiers. Y Maria de Medeiros interpreta con Bulle Ogier 'Un amour impossible', adaptación de la novela homónima de Christine Angot.

Por aclamación popular la próxima temporada regresan la premiada 'Abans de la jubilació', de Thomas Bernhard, dirigido por Kristian Lupa; 'Jane Eyre', aplaudida adaptación de la novela de Charlotte Brontë dirigida por Carme Portaceli;  'El temps que estiguen junts', montaje estrella de la Kompanyia Lliure, intensa pieza de Pablo Messiez. 

Publicat per
Marta Cervera
Lluís Pasqual, en la presentación de la temporada 2018-19 del Lliure. / AINA MARTÍ

03 d’abril 2018

'El Sistema Solar', tragicomèdia sobre les relacions familiars




Aina i Marc Clotet, Willy Toledo i Nausicaa Bonnín protagonitzen al Lliure l'aclamada obra de Mariana de Althaus.

El Teatre Lliure de Gràcia estrenarà el 21 de març El Sistema Solar, un títol del qual potser n'heu sentit a parlar, ja que l'èxit de l'obra de teatre, de la peruana Mariana de Althaus, va portar a fer que l'any passat se n'estrenés la versió cinematogràfica. El muntatge del Lliure, a la cartellera fins al 22 d'abril, el dirigeix Carol López, i pujaran a l'escenari Nausicaa Bonnín, Willy Toledo, Aina Clotet i Marc Clotet, mentre que en el paper de nen s'alternaran Joel Bramona i Jaume Solà.

La tragicomèdia mostra una trobada nadalenca de la família Del Solar. Les relacions entre ells no estan en el millor moment; de fet, fa molt temps que no coincideixen. El problema no és menor: els fills, Pavel i Edurne, estan barallats amb el pare, perquè aquest va deixar la mare, ni més ni menys que per una exparella del seu fill Pavel. Tot i així, Edurne ha pres la decisió de convocar-los a tots per intentar girar full i donar alguna notícia important. Però ella no és l'única que té sorpreses, i la trobada familiar pot acabar amb un autèntic esclat del Sistema Solar.

Si aneu a veure l'obra el dia 8 d'abril, no marxeu quan acabi! Es durà a terme un col·loqui postfunció amb la companyia. I el 14 del mateix mes, també després que baixi el teló, Neus Molina conversarà amb la dramaturga peruana i amb la directora del muntatge del Lliure.

Dimecres, 21 març 2018 al diumenge, 22 abril 2018
Horaris
De dimarts a divendres, a les 20.30 h
Dissabtes, a les 19 h
Diumenges, a les 18 h
Teatre Lliure de Gràcia
Informació
13,50-26,50 €

Publicat per

02 d’abril 2018

El Lliure espia una família a punt d’implosionar




“Era possible jugar, treballar i tenir tranquil·litat ètica”

L’estrena d’avui d’ El sistema solar reuneix en si mateixa moltes estrenes. Per primera vegada una de les obres de la peruana Mariana de Althaus es representarà a l’Estat. Per primera vegada no serà ella qui posarà en escena el seu propi text sinó una directora, Carol López. Per primer cop els actors Aina i Marc Clotet treballaran junts interpretant dos germans. I per primera vegada actors com Nausicaa Bonnín i Guillermo Toledo trepitjaran l’escenari del Teatre Lliure de Gràcia -del 21 de març al 22 d’abril-. Moltes primeres vegades per a una obra que, en canvi, té una temàtica gens original per al teatre: la família, aquella “malaltia de transmissió sexual” que el teatre arrossega des de l’ Orestíada, com bromeja el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual.

La família infeliç d’El sistema solar no es veia des de feia dos anys i decideix trobar-se en un sopar de Nadal. “El gall dindi està servit”, avisa Carol López, sense voler revelar els girs que fa el text a partir d’una bomba inicial que llança el personatge d’Aina Clotet, una dona desequilibrada amb un pare ministre (Toledo) que té una xicota joveníssima (Bonnín). Completen el pack familiar l’altre fill del ministre (Marc Clotet), el net (Jaume Solà i Joel Bramona) i una figura omnipresent però que no apareix físicament, l’avi, l’astre rei d’aquest big bang que està apunt d’explotar.

Una obra argentinitzada
Va ser la mateixa Aina Clotet qui també va llançar la primera pedra per aixecar aquest muntatge: va descobrir el text arran d’una recent versió cinematogràfica i el va proposar a Carol López, amb qui havia treballat fa deu anys en la seva millor comèdia, Germanes. Carol López de seguida va imaginar una posada en escena molt “argentinitzada”, realista i desordenada, fins i tot abans de saber que l’autora efectivament s’havia inspirat en referents de l’escena portenya -i catalana- com Claudio Tolcachir i Daniel Veronese. L’escenari està despullat, “bruteja”, i els espectadors rodegen aquesta família com si els espiessin durant una hora al seu menjador.

El sistema solar és “una tragicomèdia amb elements de realisme màgic” -aquesta és la definició que finalment ha consensuat l’equip- en la qual “persones que s’estimen profundament no ho poden fer pitjor”, resumeix Aina Clotet. “La família és un espai on no hi ha transició emocional, passes del drama a la comèdia molt de pressa; ens podem insultar i tot seguit fer un brindis”, afegeix l’actriu. Aquesta falta de filtres fa que apareguin sense embuts i sense pausa “rancors, desamors, retrets, violències, malentesos”, enumera Guillermo Toledo. Per cert, l’actor, que serà investigat per haver insultat Déu i la Mare de Déu, ha anunciat via Facebook que no compareixerà el 18 d’abril al jutjat que li ha obert diligències. “En cas que decideixin cursar una ordre de cerca i captura, els estalvio la cerca : els dies 19, 20, 21 i 22 d’abril seré al Teatre Lliure de 19 a 22.30 h”, diu l’actor.

Publicat per
L.S. Barcelona 21/03/2018
Aina Clotet interpreta la filla d’un ministre. / KIKU PIÑOL / T. LLIURE

09 de març 2018

El Lliure espia una família a punt d’implosionar




“Era possible jugar, treballar i tenir tranquil·litat ètica”

L’estrena d’avui d’ El sistema solar reuneix en si mateixa moltes estrenes. Per primera vegada una de les obres de la peruana Mariana de Althaus es representarà a l’Estat. Per primera vegada no serà ella qui posarà en escena el seu propi text sinó una directora, Carol López. Per primer cop els actors Aina i Marc Clotet treballaran junts interpretant dos germans. I per primera vegada actors com Nausicaa Bonnín i Guillermo Toledo trepitjaran l’escenari del Teatre Lliure de Gràcia -del 21 de març al 22 d’abril-. Moltes primeres vegades per a una obra que, en canvi, té una temàtica gens original per al teatre: la família, aquella “malaltia de transmissió sexual” que el teatre arrossega des de l’ Orestíada, com bromeja el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual.

La família infeliç d’El sistema solar no es veia des de feia dos anys i decideix trobar-se en un sopar de Nadal. “El gall dindi està servit”, avisa Carol López, sense voler revelar els girs que fa el text a partir d’una bomba inicial que llança el personatge d’Aina Clotet, una dona desequilibrada amb un pare ministre (Toledo) que té una xicota joveníssima (Bonnín). Completen el pack familiar l’altre fill del ministre (Marc Clotet), el net (Jaume Solà i Joel Bramona) i una figura omnipresent però que no apareix físicament, l’avi, l’astre rei d’aquest big bang que està apunt d’explotar.

Una obra argentinitzada
Va ser la mateixa Aina Clotet qui també va llançar la primera pedra per aixecar aquest muntatge: va descobrir el text arran d’una recent versió cinematogràfica i el va proposar a Carol López, amb qui havia treballat fa deu anys en la seva millor comèdia, Germanes. Carol López de seguida va imaginar una posada en escena molt “argentinitzada”, realista i desordenada, fins i tot abans de saber que l’autora efectivament s’havia inspirat en referents de l’escena portenya -i catalana- com Claudio Tolcachir i Daniel Veronese. L’escenari està despullat, “bruteja”, i els espectadors rodegen aquesta família com si els espiessin durant una hora al seu menjador.

El sistema solar és “una tragicomèdia amb elements de realisme màgic” -aquesta és la definició que finalment ha consensuat l’equip- en la qual “persones que s’estimen profundament no ho poden fer pitjor”, resumeix Aina Clotet. “La família és un espai on no hi ha transició emocional, passes del drama a la comèdia molt de pressa; ens podem insultar i tot seguit fer un brindis”, afegeix l’actriu. Aquesta falta de filtres fa que apareguin sense embuts i sense pausa “rancors, desamors, retrets, violències, malentesos”, enumera Guillermo Toledo. Per cert, l’actor, que serà investigat per haver insultat Déu i la Mare de Déu, ha anunciat via Facebook que no compareixerà el 18 d’abril al jutjat que li ha obert diligències. “En cas que decideixin cursar una ordre de cerca i captura, els estalvio la cerca : els dies 19, 20, 21 i 22 d’abril seré al Teatre Lliure de 19 a 22.30 h”, diu l’actor.

Publicat per
L.S. Barcelona 21/03/2018
Aina Clotet interpreta la filla d’un ministre. / KIKU PIÑOL / T. LLIURE

21 de febrer 2018

Savis camperols



Emma Vilarasau protagonitza al Lliure el debut català de Nell Leyshon, ‘Si mireu el vent d’on ve"
La situació ideada per Leyshon imagina un dia excepcional de les seves vides

La novel·lista i dramaturga Nell Leyshon (El color de la llet, Angle Editorial) estava, en la roda de premsa de dijous passat, molt gratament sorpresa de la posada en escena de Si mireu el vent d’on ve. Havia assistit al passi el vespre abans i va quedar sobtada de la profunditat que dona l’espai escènic i del treball interpretatiu. Emma Vilarasau protagonitza, amb Eduard Farelo, el repartiment d’una família que defensa el seu camp de pomers de l’Anglaterra profunda. Aquesta peça suposa el debut professional a Catalunya d’una de les veus més reconegudes en la cartellera britànica actual.

Leyshon, que, de jove, va recórrer els voltants de casa l’àvia deixant-se enamorar per la vida de supervivència dels seus habitants i per una lúcida saviesa tot i ser pràcticament analfabets, ha traslladat aquest batec a Comfort me with apples, traduït per Marc Rosich com Si mireu el vent d’on ve. L’obra s’estrena dimecres i es podrà veure fins al 18 de març al Teatre Lliure de Montjuïc.

Recorda Leyshon que en les seves excursions hi havia un home que dormia a la cambra on es guardaven les pomes. Era, pràcticament, un esclau amb una vida de subsistència. Però de l’observació de la natura, de la transmissió oral transmetria una aura particular que va persuadir l’autora, que considera que “la infància és permeable a la imaginació”. I aquella visió li ha servit per bastir aquest món d’unes persones de classe baixa en un món que s’acaba. Els dos germans, per exemple, només poden tranquil·litzar-se recitant la col·lecció innombrable de tipus de pomes.

El Lliure proposa, doncs, un quadre rural, amb uns personatges tendrament primaris, que no han cultivat l’empatia amb l’altre i que no saben estimar-se sense fer-se mal. L’autora diferencia la seva escena rural de la irlandesa (amb una gran capacitat per a transmetre contes des d’un pub, amb una llengua molt persuasiva) dels seus personatges. Si en els personatges irlandesos només cal intuir què és veritat i què es fruit de l’excés d’alcohol a les venes, els de Leyshon parlen el mínim. Hi ha un subtext molt ric i obert que permet, tant als actors com al públic, entendre les raons per què un personatge no pot entendre el punt de vista de l’altre. Tràgicament esquerps. Leyshon busca “espectadors actius”, detectius que ensumen la profunditat de les accions.

Irene (Emma Vilarasau) és la mestressa d’una finca dedicada al cultiu de pomes on viu amb el seu fill Roy (Lluís Marquès). La seva filla bessona, Brenda (Laura López), va marxar fa molt de temps i el seu retorn propiciarà el conflicte. Ella ha pervertit la manera de subsistència generacional i percep, probablement, els canvis d’una societat capitalista que arracona els petits propietaris. Len (Eduard Farelo), el germà d’Ireneh conviu amb aquesta família en què també Linda (Claudia Cos) acaba tenint una presència pertorbadora. El sisè personatge és la natura, afirma Farelo. El seu personatge creu en un món tel·lúric, però s’adona que aquell tipus de vida està arribant a la seva fi. La dificultat és poder transmetre aquest món interior des de les poques rèpliques que subministra el text. Vilarasau entén que aquesta família viu molt condicionada “per una motxilla” carregada de la manera de viure dels pares i pel respecte al camp. El retrat de l’autora imagina un dia molt excepcional en les seves vides monòtones. El retorn de la filla, que va ser rebutjada anys enrere i que intenta recuperar un lloc en la relació entre els que malviuen en aquella finca, provocarà un terratrèmol emocional.

Publicat per
Laura López i Emma Vilarasau , en assaig Foto: Ros Ribas.
J. Bordes - Barcelona
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1338050-savis-camperols.html

28 de novembre 2017

Molsa al teatre lliure



El Teatre Lliure presenta una obra que reflexiona sobre les misèries de les guerres però que també és un cant a l’amistat

El Teatre Lliure ens presenta l’obra Molsa, una adaptació de la novel·la homònima de David Cirici que reflexiona sobre el drama i la misèria de les guerres, però que alhora també és una oda a l’amistat, la solidaritat i la fraternitat. La història gira al voltant de Molsa, un gos que veu com una bomba fa desaparèixer la seva casa, la família amb qui vivia i tot el que l’envolta. Enmig de les runes busca sense èxit els seus dos nens, la Janinka i en Mirek. Finalment ha de fugir per poder salvar la vida i viu un seguit de desventures, però no s’oblida dels seus nens i els continua buscant. I si realment van sobreviure? L’obra, d’uns 45 minuts de durada, barreja teatre i dansa, i està interpretada per la companyia Thomas Noone Dance.

La novel·la de David Cirici ha rebut diversos premis, com ara el Premi Edebé de Literatura Infantil 2013 o el Premi del Públic, a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya 2017.

Trobareu més informació a la web del Teatre Lliure.

Del 25 Novembre 2017 al 17 Desembre 2017
A partir de 8 anys
Horaris
Dissabtes 25 de novembre i 2, 9 i 16 de desembre i diumenges 26 de novembre i 3, 10 i 17 de desembre a les 12 h
Teatre Lliure
Informació
Preu: 11 € adults; 8 € nens

Publicat per
http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/molsa-teatre-lliure

26 de juny 2017

Calixto Bieito estrenarà 'Obabakoak' al Lliure



L'adaptació de la novel·la de Bernardo Atxaga destaca en una programació que posa en entredit la convivència en la societat actual

Obabakoak, adaptació del cèlebre llibre de Ber­nardo Atxaga dirigida per Calixto Bieito, massa temps absent dels escenaris catalans, és una de les novetats de la pròxima temporada del Teatre Lliure. Una temporada que farà una aposta clara per la integració i que Lluís Pasqual, director del Lliure, ha dissenyat com un mapa d’històries per orientar l’espectador en una Europa i un món cada vegada més complexos.

Moltes obres actuals, però també alguns títols clàssics, serviran com a punts de referència on reflectir inquietuds i qüestionar la societat actual i els seus models econòmics, socials i polítics. La convivència serà un dels temes centrals, amb obres com la ja citada Obabakoak, una producció del Teatro Arriaga que interpretaran actors bascos i que es veurà en versió castellana.

SHAKESPEARE I CASSAVETES

La temporada obrirà el 14 de setembre amb Nit de Reis (o el que vulguis), un shakespeare adaptat i dirigit per Pau Carrió i interpretat per la Kompanyia Lliure. Entre l’àmplia presència de peces contemporànies destaquen Beguin de Beguine, creació inèdita de John Cassavetes que ha ressuscitat el belga Jan Lauwers; La tristeza de los ogros, esglaiadora obra basada en fets reals del seu compatriota Fabrice Murgia, que aquesta vegada, a diferència del seu pas per Temporada Alta el 2013, treballarà amb actors catalans.

També destaquen l’estrena de Si mireu el vent d’on ve, un treball d’aires txekhovians de l’anglesa Nell Leyshon; El temps que estiguem junts, una creació de Pablo Messiez fruit d’un taller al voltant del primer amor realitzat amb la Kompanyia Lliure, i El sistema solar, un irònic text de la peruana Mariana de Althaus. El dirigirà Carol López amb un potent repartiment: Nausicaa Bonnín, Aina Clotet, Marc Clotet i Guillermo Toledo.

Diversos muntatges giren al voltant del concepte de l’altre, del tracte a l’estranger, al diferent. Brundibár –òpera estrenada als camps de concentració nazis i convertida en símbol de la resistència davant l’opressió que aviat veurem al Grec– n’és un exemple. Un altre ve del Mediterrani, el d’ahir i el d’avui. El metge de Lampedusa, adaptació del llibre Llàgrimes de sal, on Xicu Masó encarnarà el doctor que ajuda els que emigren a través del mar. I Pasqual dirigirà Medea, d’Eurípides, i Bérenice, de Racine, tots dos amb el mateix repartiment liderat per Emma Vilarasau. «Són dues cares de la mateixa moneda. Dues dones, dues estrangeres. Medea és la foscor; Bérenice, la llum», ha assenyalat el director.

La temporada que ve, el Lliure també posarà el focus en diferents col·lectius en risc d’exclusió amb muntatges com Living with the lights on, on l’actor Mark Lockyer explica amb humor els seus problemes amb l’alcohol i el trastorn bipolar, i Trans (més enllà), protagonitzat per persones que no s’identifiquen amb la seva sexualitat biològica.

Tres espectacles estrangers giraran al voltant de l’obstinació extrema. Extremités, del Cirque Inextremiste, compta amb un acròbata en cadira de rodes. Daral Shaga, una creació músico-circense-teatral dirigida per Fabrice Murgia, parla d’aquells a qui les tanques mai apartaran dels seus somnis. I Opus penetra en l’ànima humana amb un muntatge multidisciplinari australià en què intervenen 14 acròbates i el Quartet Débussy interpretant música de Xostakóvitx.


Una altra obra que explora altres llenguatges és La visita de la vella dama, tragicomèdia de Frierich Dürrenmatt que Vicky Peña protagonitzarà amb marionetes i objectes animats per Farrés Brothers i Cia.

REPOSICIONS

Entre els muntatges que es recuperen figuren Be God Is, vist per primera vegada al Lliure, i Rhümia, un gran espectacle de pallassos. També el molt recomanable Renard o El llibre de les bèsties, així com Maria Estuard, dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per Sílvia Bel, i In memoriam. La quinta del biberó, obra de creació dirigida per Pasqual. També torna Escrit en l’aire, una filigrana creada per Cesc Gelabert i el recentment desaparegut Moisès Maicas.

Publicat per
Marta Rovira

03 d’abril 2017

Les obres completes de Shakespeare, al damunt d'una taula



La companyia Forced Entertainment porta al Teatre Lliure una original forma de representar el dramaturg anglès.

Sis intèrprets de la companyia Forced Entertainment representaran entre el 4 i el 9 d'abril fins a 36 obres de teatre de William Shakespeare al Teatre Lliure de Gràcia. Cadascuna durarà entre 45' i 1 h. Però potser el més sorprenent és que a cada funció d'aquests Complete Works: table top Shakespeare hi surt només un actor o una actriu, que, assegut rere una taula, narra la corresponent comèdia o tragèdia del dramaturg usant objectes d'ús quotidià. Tim Etchells es troba al capdavant d'aquest projecte i n'assumeix la direcció, si bé la implicació dels intèrprets en la iniciativa també es fa evident pel fet que ells mateixos han elaborat els textos a partir de les obres originals de Shakespeare que després interpreten.

Així, per exemple, Hamlet pot ser una tassa; Macbeth, un ratllador de formatge, i un saler i un pebrer són el rei i la reina. Una manera de presentar les obres que, com explica el mateix Etchells, és similar a la dels espectacles de titelles, i que els serveix per "despullar" la dramatúrgia de Shakespeare, anar a l'essència, i per a l'espectador per comprovar com, fins i tot sense grans decorats ni un munt d'intèrprets, sense vestuari ni jocs de llums, sense ni tan sols desenvolupar tots els vessants del text, fins i tot així, dèiem, les obres de Shakespeare no només s'aguanten perfectament en un escenari sinó que segueixen arribant molt endins.

Per aconseguir fer les 36 representacions en només sis dies, les jornades seran maratonianes: els caps de setmana ja arrencaran a les 11 h del matí i la darrera funció començarà a les 23 h, mentre que els dies feiners seran de 19 h a 22 h. Es pot comprar entrada per a una sola representació –preu de 6 a 12 €– o bé optar per paquets de dos, tres, quatre o cinc espectacles.

Més informació al web del Lliure.

publicat per

15 de desembre 2016

El Teatre Lliure acull la lectura dramatitzada de "Les Verges Virtuals" de Toni Cabré



El proper 19 de desembre el Teatre Lliure serà l’escenari de la lectura dramatitzada de ‘Les Verges Virtuals’, un text del mataroní Toni Cabré guanyador del Premi Crèdit Andorrà. Sota la direcció de Moisès Maicas, pujaran a l’escenari, la també mataronina Sara Espígol, Mercè Pons, Edu Buch i Andrea Portella.

El text narra la història d’una dissenyadora que manté una relació amb una amiga casada i que té un blog anomenat ‘Les verges virtuals’ on mostra dones de tot el món sotmeses per diverses creences i religions. En un cert moment comença a rebre amenaces anònimes perquè despengi el seu treball d’internet. Una obra de quatre personatges que intueixen el perill però no el saben evitar. Una tragicomèdia sobre una inquietant realitat. El muntatge forma part del Cicle de lectures dramatitzades de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya en col·laboració amb el Teatre Lliure.

El dia 20 de desembre la lectura dramatitzada es farà a les 20h a Can Gassol. L’entrada és gratuïta però és necessària una invitació.

Publicat per
Cristina Salad

06 de desembre 2016

El Teatre Lliure celebra 40 anys amb la reestrena de 'Les noces de Fígaro'



L'obra de Fabià Puigserver es va estrenar l'any 1989 i va suposar un èxit de taquilla

No és una celebració menor, parlem d'una de les institucions teatrals més importants de la recent història de Catalunya. El Teatre Lliure fa 40 anys i ho celebra d'una forma molt especial, amb la reestrena d'una de les obres més reeixides de la història d'aquest centre teatral patrimoni de tots els barcelonins. Fabià Puigserver va estrenar l'any 1989 l'obra Les noces de Fígaro, un muntatge basat en el text de Caron de Beaumarchais que ara torna a la cartellera entre el 2 de desembre i el 22 de gener.

Malauradament Puigserver ja no es troba entre nosaltres. Per això Lluís Homar, integrant del primer repartiment del muntatge, serà l'encarregat de la reposició. Un exercici de nostàlgia en present, amb un repartiment que barreja antics participants amb la sang nova dels joves intèrprets dels nostres escenaris. Hi participen, entre d'altres, Manel Barceló, Marcel Borràs, Joan Carreras, Oriol Genís, Mònica López, Victòria Pagès, Mar Ulldemolins o Pau Vinyals.

A més, com a part de les celebracions d'aniversari, el Lliure convida el seu públic a fer memòria. El dia 2 de desembre, dia de l'aniversari, es col·locarà una instal·lació commemorativa que ocuparà el foyer de Montjuïc, on es veurà un espai participatiu titulat Memòria del Lliure. Tothom que ho desitgi pot contribuir-hi amb un escrit, una fotografia, un dibuix, un vídeo... Hi podeu participar a través de la següent adreça electrònica: memoria@teatrelliure.com

Publicat per

19 de setembre 2016

Teatre per ajudar els refugiats



60 artistes creen 20 monòlegs a ‘De Damasc a Idomeni’, una operació per recaptar fons al Lliure

“L’Europa del drets humans ha mort. Està enterrada a la Mediterrània”, diu amb contundència i tristesa Òscar Camps, director de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms. Ho explica en una trobada amb la premsa al Teatre Lliure, on aquest dilluns es representa en dues funcions l’espectacle solidari De Damasc a Idomeni. El Lliure amb els refugiats (a les 20 h i a les 21.30 h), en què participen de manera altruista una seixantena de professionals del teatre. Un dels objectius és aconseguir 22.400 euros perquè el vaixell Astral de l’ONG pugui treballar durant quinze dies; és a dir, perquè pugui salvar vides al mar que cada dia intenten travessar persones que fugen de guerres, conflictes i desigualtats, i que arriben a una Europa on es troben “una altra guerra”. En un sol dia, el vaixell pot arribar a atendre 2.000 persones.

“Som socorristes i estem salvant vides”, així es presenta Proactiva Open Arms a la pàgina web. “Ens dediquem a fer el que sabem fer: localitzar-los i salvar-los”, diu Camps, que necessita els diners per a coses ben concretes com ara comprar armilles salvavides. El director de Proactiva Open Arms fuig de la retòrica, però entén que “els petits gestos també poden provocar grans canvis”. I un d’aquests gestos és De Damasc a Idomeni, un espectacle ideat per l’associació de dramaturgs Barcelona Playwrights i impulsat pel Teatre Lliure. “Volem expressar el compromís de fer visible aquesta crisi humanitària”, diu Lluís Pasqual, el director del Lliure.

Vint autors, vint directors i vint intèrprets han treballat en equips de tres una vintena de monòlegs de cinc minuts sobre l’experiència de la guerra i l’exili. S’hi han implicat actrius com Sílvia Bel, Aina Clotet, Vicky Peña i Rosa Renom; actors com Jordi Bosch, Àlex Casanovas, Lluís Homar i David Selvas; dramatugs com Gemma Brió, Guillem Clua, Llàtzer García, Pau Miró i Marilia Samper, i directors com Sergi Belbel, Sílvia Munt, Àlex Rigola i Carlota Subirós. Aquest dilluns ho portaran a escena amb un format pensat per reforçar el missatge que volen transmetre pràcticament “a cau d’orella”.

20 taules per a 8 espectadors

El pati de butaques de la sala Fabià Puigserver del Lliure acollirà vint taules independents disposades per acollir vuit espectadors cadascuna. Tot serà simultani: a cada taula un intèrpret farà un monòleg de cinc minuts, i tot seguit passarà a una altra taula. “Calculem que cada espectador sentirà uns sis o set monòlegs”, diu Pasqual. Per tant, no podran escoltar els vint monòlegs, però, segons Pasqual, també està bé perquè així a la sortida el públic podrà intercanviar experiències sobre l’espectacle. “És un format molt íntim perquè el que es diu s’ha de dir molt a prop”, explica Marilia Samper, autora del monòleg Mar furiós, que interpreta Emma Vilarasau i dirigeix Alícia Gorina.

Sobre la naturalesa dels textos, han intentat que estiguin molt arrapats a la realitat i que s’allunyin de l’estilització. “La ficció ha fet un cert mal a la realitat. Som una societat poc empàtica. Som una societat racista i classista, i ens costa posar-nos en la pell de l’altre. Hem de ser conscients que la situació dels refugiats és real i que podria passar-nos a nosaltres. De fet, els va passar als nostres avis”, recorda Samper, que forma part de Barcelona Playwrights.

“Volem que el públic senti ràbia, que s’enfadi, i que després ho expliqui”, afegeix la dramaturga, en sintonia amb la importància de la suma de petits gestos de què parla Òscar Camps. Precisament, la feina de Camps a Proactiva Open Arms ha inspirat Crits, el monòleg de Marta Buchaca que interpreta Jordi Bosch i dirigeix Lluís Pasqual. “Estic molt orgullosa de la implicació de tothom”, diu Buchaca. Perquè l’impacte de De Damasc a Idomeni transcendeixi l’espectacle, Buchaca avança que tenen la intenció de publicar els monòlegs, “que quedi escrit”. Serà un gest més, com el de Frederic Amat, que ha dissenyat unes samarretes solidàries. L’aportació mínima dels espectadors que vagin aquest dilluns al Lliure serà de 50 euros, però al teatre confien que l’aportació mitjana serà de 70 euros. Així s’aconseguiran els 22.400 euros necessaris per al vaixell.

Experiències de primera mà

Els vint monòlegs de De Damasc a Idomeni s’han escrit a partir de les experiències al mar i als camps de refugiats explicades als autors per Òscar Camps (de Proactiva Open Arms), Carles Darder (de Stop Mare Mortum), l’activista Juanma Rojas, els refugiats sirians Mohammed Bitari i Shahd Zaroor i la periodista de l’ARA Cristina Mas, que ha publicat diversos reportatges sobre els camps a Grècia.

Publicat per
XAVIER CERVANTES Barcelona

12 de setembre de 2016

26 de juliol 2016

El Teatre Lliure acollirà un espectacle solidari en benefici dels refugiats



"De Damasc a Idomeni" portarà a escena 60 grans noms del teatre català el proper 12 de setembre

Els diners recaptats seran per allargar el funcionament del vaixell de salvament marítim Astral

L'ONG Proactiva Open Arms rescata un miler de persones en el seu primer dia a Líbia

Tot indica que De Damasc a Idomeni serà l’espectacle teatral amb finalitats benèfiques pels refugiats més gran que s’ha fet a Catalunya. El Teatre Lliure ha organitzat aquesta cita pel proper 12 de setembre i hi participaran 60 noms de l’escena del país, entre dramaturgs, directors i actors. L’objectiu dels impulsors és mantenir el vaixell de salvament marítim Astral en actiu durant un mínim de quinze dies.

L’ONG Proactiva Open Arms vol fer visible la crisi humanitària més gran viscuda a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Amb la col·laboració de diverses organitzacions que han viscut en primera persona el conflicte, s’ha fet un treball informatiu previ per conèixer la realitat dels camps de refugiats, més enllà del que diuen els mitjans. Informant-se, han reduït les distàncies entre el què passa allà i el què passa aquí.

Aquest acostament vol ser la base de l’espectacle que es representarà a la Sala Fabià Puigserver. Concretament al pati de butaques, que es convertirà en una sala amb vint taules independents on els intèrprets representaran els seus monòlegs en petit comitè. En cada taula hi cabran vuit espectadors que, sense moure’s, podran presenciar una bona sèrie d’actuacions, ja que cadascuna durarà cinc minuts i aniran rotant per la sala.

Albertí, Balbel, Vilarasau o Sardà, entre els participants

Totes les figures del món teatral que s’han unit al projecte –ja sigui escrivint o representant els monòlegs sobre l’experiència de la guerra i l’exili– sumen un total de 60 persones: 20 dramaturgs, 20 directors i 20 actors. Entre els noms s’hi troben directors de renom com Xavier Albertí, Sergi Balbel, Lluís Pascual o Josep Maria Mestres. També, pel que fa a actors, hi ha referents teatrals com Emma Vilarasau, Rosa Maria Sardà, Lluís Homar, Eduard Farelo, Jordi Bosch o Aina Clotet.

Després de les dues funcions, de tres quarts d’hora cadascuna, a les 20:00 i a les 21:30 serà el moment dels donatius. Per entrar a les funcions no s’haurà de pagar entrada –n’hi haurà prou en fer una reserva a la web del Teatre Lliure– però en sortir de l’espectacle sí que s’haurà de fer una donació mínima per persona de 50 euros.

Proactiva Open Arms calcula que, si s’omplen les 160 localitats en les dues sessions i la gent dóna una mitjana de 70 euros, es podrà assolir el repte. Es necessiten 22.400 euros per mantenir l’Astral en flotació 15 dies més. Aquesta embarcació fa un servei de salvament i vigilància, a més d’estar totalment medicalitzat, per reduir els naufragis a les aigües internacionals del Mediterrani.

PUBLICAT PER
Marcel Pujols
ENLLAÇ

22 de juny 2016

El Lliure celebra els seus 40 anys sense estar-se de res



Lluís Pasqual busca un nou compromís amb el públic a través de 36 produccions, amb una destacada presència internacional

El Teatre Lliure celebrarà els seus 40 anys amb una gran temporada 2016-17 en què hi haurà més funcions i produccions que mai. «Farem teatre al límit de les nostres possibilitats», va declarar ahir Lluís Pasqual en una multitudinària roda de premsa a la sala Fabià Puigserver de Montjuïc, on històrics representants del Lliure es van barrejar amb les noves generacions. Ni tan sols Josep Maria Benet i Jornet, veterà dramaturg, va voler perdre’s la cita malgrat la seva malaltia.
Si alguna cosa caracteritza les 36 obres programades, diverses del les quals són internacionals, són les ganes de comunicar amb el públic de maneres molt diferents. Pasqual va recordar que el Lliure va triomfar fa 40 anys establint nous codis que ara ja estan assumits. «Avui s’ha de buscar una nova forma de dialogar amb l’espectador i fer allò que demana la societat», va subratllar el director i fundador del Lliure. «Hem de trencar un segon mur entre el teatre i el carrer i firmar un nou contracte amb l’espectador. En aquesta època de murs físics i mentals, usar l’escenari per enderrocar-los».
Diversos espectacles giren al voltant de la guerra, l’exili i el pes de la història, temes molt pròxims als exiliats de Síria, per als quals es recolliran fons en funcions solidàries. Historia, de la Cia. Sixto Paz; Masacre, d’Alberto San Juan; Cúbit, de Josep Maria Miró, i reposicions d’èxits com La maternitat d’Elna, del Projecte Galilei, i Ragazzo, de Teatre Tot Terreny, s’emmarquen en aquesta línia.

L’únic gest al passat que s’ha permès Pasqual és la recuperació de Les noces de Fígaro, l’emblemàtic muntatge que al seu dia va dirigir Fabià Puigserver. El seu protagonista llavors, Lluís Homar, serà l’encarregat de dirigir-lo.

BALLARINA AMB CROSSES

Inauguraran la temporada L’inframón, un text rabiosament actual de Jennifer Haley que s’estrena al Grec, i tres espectacles simultanis de la premiada Agrupación Señor Serrano, que explica històries de forma innovadora. També explora altres formes teatrals Give me a reason to live, un impactant so-
lo de la coreògrafa escocesa Claire Cunningham, per a qui les crosses no són impediment per treballar. Macadamia Nut Brittle i Still life, dos muntatges firmats pels italians Ricci i Forte, alumnes predilectes de Ronconi, sorprenen per la seva brutalitat.
Més enllà del ja anunciat In Memoriam, un homenatge de Lluís Pasqual a la quinta del biberó, el teatre document arribarà a través de dos experiments: Dale records, de Didier Ruiz, interpretada per persones grans, i Five easy pieces, on nens d’entre 8 i 13 anys, dirigits per Milo Rau, expliquen a la seva manera l’horrible cas de Marc Dutroux, pederasta i assassí belga.
Els clàssics també adoptaran noves formes. A més de la reposició de Hamlet, de Pau Carrió, el públic podrà disfrutar de la senzilla i original visió de totes les obres de Shakespeare. Els anglesos Forced Entertainment l’expliquen usant objectes quotidians com a personatges.

DOS IBSEN

El Teatre Stabile de Napoli, amb l’Orestíada, d’Esquil, i el ja anunciat projecte de Kristian Lupa Davant la jubilació, de Thomas Bernhard, completen la participació internacional. Ibsen hi serà per partida doble: L’ànec salvatge, dirigida per Julio Manrique, i Hedda Gabler, dirigida per Pau Miró.
Les noies de la Companyia Jove debutaran amb un clàssic de Benet i Jornet, Revolta de bruixes, posada al dia per Juan Carlos Martel. Una altra revolta, però més romàntica, és la que protagonitzarà Clara Segura en la paper de Jane Eyre en un muntatge dirigit per Carme Portaceli. Joan Carreras, de nou a les ordres de Rigola, serà el cap de cartell d’Ivanov, obra de joventut de Txékhov. I Juan Echanove entrarà en el món de Dostoievski amb Los hermanos Karamazov. La poesia arribarà amb un homenatge a Jaime Gil de Biedma i versos de Viggo Mortensen recitats pel mateix actor.

Publicat per
17 de juny de 2016
Marta Cervera
Enllaç