Lluís Pasqual busca un nou compromís amb el
públic a través de 36 produccions, amb una destacada presència internacional
El Teatre Lliure celebrarà els seus 40 anys
amb una gran temporada 2016-17 en què hi haurà més funcions i produccions que
mai. «Farem teatre al límit de les nostres possibilitats», va declarar ahir
Lluís Pasqual en una multitudinària roda de premsa a la sala Fabià Puigserver
de Montjuïc, on històrics representants del Lliure es van barrejar amb les
noves generacions. Ni tan sols Josep Maria Benet i Jornet, veterà dramaturg, va
voler perdre’s la cita malgrat la seva malaltia.
Si alguna cosa caracteritza les 36 obres
programades, diverses del les quals són internacionals, són les ganes de comunicar
amb el públic de maneres molt diferents. Pasqual va recordar que el Lliure va
triomfar fa 40 anys establint nous codis que ara ja estan assumits. «Avui s’ha
de buscar una nova forma de dialogar amb l’espectador i fer allò que demana la
societat», va subratllar el director i fundador del Lliure. «Hem de trencar un
segon mur entre el teatre i el carrer i firmar un nou contracte amb
l’espectador. En aquesta època de murs físics i mentals, usar l’escenari per
enderrocar-los».
Diversos espectacles giren al voltant de la
guerra, l’exili i el pes de la història, temes molt pròxims als exiliats de
Síria, per als quals es recolliran fons en funcions solidàries. Historia, de la
Cia. Sixto Paz; Masacre, d’Alberto San Juan; Cúbit, de Josep Maria Miró, i reposicions
d’èxits com La maternitat d’Elna, del Projecte Galilei, i Ragazzo, de Teatre
Tot Terreny, s’emmarquen en aquesta línia.
L’únic gest al passat que s’ha permès Pasqual
és la recuperació de Les noces de Fígaro, l’emblemàtic muntatge que al seu dia
va dirigir Fabià Puigserver. El seu protagonista llavors, Lluís Homar, serà
l’encarregat de dirigir-lo.
BALLARINA AMB CROSSES
Inauguraran la temporada L’inframón, un text
rabiosament actual de Jennifer Haley que s’estrena al Grec, i tres espectacles
simultanis de la premiada Agrupación Señor Serrano, que explica històries de
forma innovadora. També explora altres formes teatrals Give me a reason to
live, un impactant so-
lo de la coreògrafa escocesa Claire
Cunningham, per a qui les crosses no són impediment per treballar. Macadamia
Nut Brittle i Still life, dos muntatges firmats pels italians Ricci i Forte,
alumnes predilectes de Ronconi, sorprenen per la seva brutalitat.
Més enllà del ja anunciat In Memoriam, un
homenatge de Lluís Pasqual a la quinta del biberó, el teatre document arribarà
a través de dos experiments: Dale records, de Didier Ruiz, interpretada per
persones grans, i Five easy pieces, on nens d’entre 8 i 13 anys, dirigits per
Milo Rau, expliquen a la seva manera l’horrible cas de Marc Dutroux, pederasta
i assassí belga.
Els clàssics també adoptaran noves formes. A
més de la reposició de Hamlet, de Pau Carrió, el públic podrà disfrutar de la
senzilla i original visió de totes les obres de Shakespeare. Els anglesos
Forced Entertainment l’expliquen usant objectes quotidians com a personatges.
DOS IBSEN
El Teatre Stabile de Napoli, amb l’Orestíada,
d’Esquil, i el ja anunciat projecte de Kristian Lupa Davant la jubilació, de
Thomas Bernhard, completen la participació internacional. Ibsen hi serà per
partida doble: L’ànec salvatge, dirigida per Julio Manrique, i Hedda Gabler,
dirigida per Pau Miró.
Les noies de la Companyia Jove debutaran amb
un clàssic de Benet i Jornet, Revolta de bruixes, posada al dia per Juan Carlos
Martel. Una altra revolta, però més romàntica, és la que protagonitzarà Clara
Segura en la paper de Jane Eyre en un muntatge dirigit per Carme Portaceli.
Joan Carreras, de nou a les ordres de Rigola, serà el cap de cartell d’Ivanov,
obra de joventut de Txékhov. I Juan Echanove entrarà en el món de Dostoievski
amb Los hermanos Karamazov. La poesia arribarà amb un homenatge a Jaime Gil de
Biedma i versos de Viggo Mortensen recitats pel mateix actor.
Publicat per
17 de juny de 2016
Marta Cervera
Enllaç
