Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lliure de gràcia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lliure de gràcia. Mostrar tots els missatges

22 de juny 2016

El Lliure celebra els seus 40 anys sense estar-se de res



Lluís Pasqual busca un nou compromís amb el públic a través de 36 produccions, amb una destacada presència internacional

El Teatre Lliure celebrarà els seus 40 anys amb una gran temporada 2016-17 en què hi haurà més funcions i produccions que mai. «Farem teatre al límit de les nostres possibilitats», va declarar ahir Lluís Pasqual en una multitudinària roda de premsa a la sala Fabià Puigserver de Montjuïc, on històrics representants del Lliure es van barrejar amb les noves generacions. Ni tan sols Josep Maria Benet i Jornet, veterà dramaturg, va voler perdre’s la cita malgrat la seva malaltia.
Si alguna cosa caracteritza les 36 obres programades, diverses del les quals són internacionals, són les ganes de comunicar amb el públic de maneres molt diferents. Pasqual va recordar que el Lliure va triomfar fa 40 anys establint nous codis que ara ja estan assumits. «Avui s’ha de buscar una nova forma de dialogar amb l’espectador i fer allò que demana la societat», va subratllar el director i fundador del Lliure. «Hem de trencar un segon mur entre el teatre i el carrer i firmar un nou contracte amb l’espectador. En aquesta època de murs físics i mentals, usar l’escenari per enderrocar-los».
Diversos espectacles giren al voltant de la guerra, l’exili i el pes de la història, temes molt pròxims als exiliats de Síria, per als quals es recolliran fons en funcions solidàries. Historia, de la Cia. Sixto Paz; Masacre, d’Alberto San Juan; Cúbit, de Josep Maria Miró, i reposicions d’èxits com La maternitat d’Elna, del Projecte Galilei, i Ragazzo, de Teatre Tot Terreny, s’emmarquen en aquesta línia.

L’únic gest al passat que s’ha permès Pasqual és la recuperació de Les noces de Fígaro, l’emblemàtic muntatge que al seu dia va dirigir Fabià Puigserver. El seu protagonista llavors, Lluís Homar, serà l’encarregat de dirigir-lo.

BALLARINA AMB CROSSES

Inauguraran la temporada L’inframón, un text rabiosament actual de Jennifer Haley que s’estrena al Grec, i tres espectacles simultanis de la premiada Agrupación Señor Serrano, que explica històries de forma innovadora. També explora altres formes teatrals Give me a reason to live, un impactant so-
lo de la coreògrafa escocesa Claire Cunningham, per a qui les crosses no són impediment per treballar. Macadamia Nut Brittle i Still life, dos muntatges firmats pels italians Ricci i Forte, alumnes predilectes de Ronconi, sorprenen per la seva brutalitat.
Més enllà del ja anunciat In Memoriam, un homenatge de Lluís Pasqual a la quinta del biberó, el teatre document arribarà a través de dos experiments: Dale records, de Didier Ruiz, interpretada per persones grans, i Five easy pieces, on nens d’entre 8 i 13 anys, dirigits per Milo Rau, expliquen a la seva manera l’horrible cas de Marc Dutroux, pederasta i assassí belga.
Els clàssics també adoptaran noves formes. A més de la reposició de Hamlet, de Pau Carrió, el públic podrà disfrutar de la senzilla i original visió de totes les obres de Shakespeare. Els anglesos Forced Entertainment l’expliquen usant objectes quotidians com a personatges.

DOS IBSEN

El Teatre Stabile de Napoli, amb l’Orestíada, d’Esquil, i el ja anunciat projecte de Kristian Lupa Davant la jubilació, de Thomas Bernhard, completen la participació internacional. Ibsen hi serà per partida doble: L’ànec salvatge, dirigida per Julio Manrique, i Hedda Gabler, dirigida per Pau Miró.
Les noies de la Companyia Jove debutaran amb un clàssic de Benet i Jornet, Revolta de bruixes, posada al dia per Juan Carlos Martel. Una altra revolta, però més romàntica, és la que protagonitzarà Clara Segura en la paper de Jane Eyre en un muntatge dirigit per Carme Portaceli. Joan Carreras, de nou a les ordres de Rigola, serà el cap de cartell d’Ivanov, obra de joventut de Txékhov. I Juan Echanove entrarà en el món de Dostoievski amb Los hermanos Karamazov. La poesia arribarà amb un homenatge a Jaime Gil de Biedma i versos de Viggo Mortensen recitats pel mateix actor.

Publicat per
17 de juny de 2016
Marta Cervera
Enllaç

26 de juny 2015

Lepage, un Hamlet con Pol López y el regreso de Flotats, en el Lliure



publicat per
19 de juny de 2015
Jacinto Antón
foto : Felipe Mena

El teatro repondrá la próxima temporada los grandes éxitos de la que acaba

Felicidad en el Lliure por el éxito de la temporada que acaba pero inquietud ante el reto que significa mantener ese gran nivel en la próxima y la confianza del público. Lo resumió así ayer el director Lluís Pasqual —”datos muy buenos pero muy peligrosos”— en la presentación de la nueva programación, aunque vista esta no parece que haya que preocuparse mucho: la propuesta sobre el papel es magnífica.

Entre lo más destacable, Robert Lepage con 887, un viaje por sus propios recuerdos; un Hamlet que dirigirá Pau Carrió y protagonizará Pol López (que aunque fuera el adolescente Christopher de El curiós incident del gos a mitjanit tiene 32 tacos, buena edad para el príncipe), y el regreso —cargado de morbo— de Flotats al Lliure de Gràcia (en octubre) con Ser-ho o no, per acabar amb la qüestió jueva, de Jean Claude Grumberg, “Vuelve Flotats al Lliure de Gràcia", indicó Pasqual, "después de su Eduard II de hace, como le gusta decir a él, 'uhmmnentos años'” (1978).

Muchas más cosas interesantes en la temporada, La parola canta, con Peppe y Toni Servilio: la adaptación escénica del Relato de un náufrago de Gabriel García Márquez, la Medea de Aitana Sánchez-Gijón (y el Edipo Rey y la Antígona del proyecto Teatrode la Ciudad/ Teatro de la Abadía), una Maria Estuard dirigida por Sergi Belbel, un Pinter (Invernadero) de Mario Gas con traducción de Eduardo Mendoza; El Rey, sobre Juan Carlos I, de Alberto San Juan; El alcalde de Zalamea de Helena Pimienta; un thriller sobre la realidad virtual con Andreu Benito, un monólogo de Laia Marull, otro de de Rosa Maria Sardà, sobre el terrorismo y la vida cotidiana en Gaza, dirigido por Lluís Pasqual, que pondrá en escena también dos textos de De Filippo...

A subrayar asimismo la reposición de los tres grandes éxitos de la temporada que acaba: El rei Lear de Pasqual con Núria Espert (22.166 espectadores), El curiós incident del gos a mitjanit y Rhum.

El foyer del Lliure de Montjuïc acogerá desde el 30 de septiembre la exposición Amat/Lliure, que mostrará la relación entre Frederic Amat y el teatro, que viene desde Mahagonny .

 De la notable presencia de teatro internacional, que contrasta con su ausencia en la programación de Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Pasqual señaló que considera imprescindible el diálogo con esos artistas foráneos, y más visto que Barcelona carece de un festival internacional de otoño o invierno.

En cuanto a que se presenten en el Lliure numerosos espectáculos madrileños, el director subrayó que “los obstáculos políticos que se dan entre Madrid y Barcelona no han existido nunca a nivel teatral”

El Lliure cumple el año que viene 40 años —“cifra importante, los años del pueblo judío en el desierto, los 40 días de la cuarentena y la edad del guerriero como dicen en Italia”—, y quiere aprovechar para proponer una reflexión, con el público, sobre el teatro y el oficio, “para hacer dissabte, sacar el polvo, hacer autocrítica”. Y también sobre la identidad, las distintas identidades del ser humano, y sobre lo que pasa en la calle. Lluís Pasqual mezcla todo eso con lo político, protagonista en un año de trascendentes citas electorales, alguna de las cuales ya se ha producido dejando, dice, la “buena noticia para la cultura” de que el poder ha vuelto a manos de la izquierda.

Pasqual explicó que se abrirá un nuevo espacio en el edificio de Montjuïc, en el torreón del Palacio de la Agricultura. Se llamará el Mirador del Lliure y servirá como lugar de debate y también como residencia de la Kompanyia Lliure, para la que se van a realizar audiciones.

De la política de precios, y tras la iniciativa reciente del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) de crear una tarifa plana,  Pasqual dijo que ellos no pueden ofrecer la misma tarifa para todos -"no nos lo podemos permitir"- pero que aplican distintos tipos de descuentos "para que nadie se quede sin ir al Lliure". Recordó asimismo que no han subido precios desde hace cuatro años. El Lliure cuenta con un presupuesto, cuantificó, de 1.800.000 euros, que incluye estructura y producción.

18 de febrer 2014

El Principito



publicat per
15 de febrer de 2014

Time Out diu

A partir de la narració d'Antoine de Saint-Exupéry. Versió i direcció: Roberto Ciulli. Amb: José Luis Gómez i Inma Nieto.

'El petit príncep' és un dels contes més coneguts d'Antoine de Saint-Exupéry pel bo i pel dolent. El bo és que ha venut milions d’exemplars i el dolent que ha amagat la resta de la seva obra. Un relat curt construït amb metàfores en principi adreçat al públic infantil però darrere del qual hi ha reflexions filosòfiques sobre la vida de l'home i les seves relacions amb els altres. 'El petit príncep' té molt de màgic. Una màgia que està en el llibre i sense ella la narració esdevé fins i tot confusa i perd l’alè poètic.

Carlo Giuli va fer una versió en la qual substituïa al nen de cabells rossos per una home gran en el seu últim viatge. I vet aquí que els ensenyaments del peti príncep es converteixen en frustracions de l’home ja viscut que deambula en un no espai, a la manera del teatre de l'absurd. De fet, el petit príncep de Jose Luis Gómez remet de manera clara als pallassos de Samuel Beckett tant pel que fa a la presència escènica com a la manera de dir.

Gómez, esclar, broda el seu personatge. El domini del cos, la profunditat de la seva mirada i els canvis de registre emotiu queden clars i els jocs de clown  inventats pel director tenyeixen d’humor la posada en escena. Però no passa el mateix amb la seva companya d’escenari. Imma Nieto, que assumeix el repte d’interpretar la resta dels personatges, des de l’aviador, 'alter ego' de l'autor, a la guineu, no es mou de lloc. Com els pantalons de ratlles vermelles i blanques que porta, la seva interpretació és monòtona, repeteix una i altra vegada les maneres dels pallassos. No canvia.

El conjunt, doncs, esdevé una sèrie d’imatges i jocs teatrals bells i simpàtics però epidèrmics, banals, sense màgia. A la fi, l’espectacle navega sense rumb i fins i tot l'hora i deu minuts que dura es fa llarga.
Per Santi Fondevila

Nom:Teatre Lliure: Gràcia
Adreça:Montseny, 47
Gràcia
Barcelona
08012
Telèfon:93 238 76 25
Lloc web:www.teatrelliure.com
Transport:Fontana (M: L3)