31 de juliol 2017

Troianes d'ahir i avui



Aitana Sánchez-Gijón, Ernesto Alterio, Míriam Iscla i Alba Flores, entre altres, acosten a la nostra època la tragèdia d'Eurípides, dirigida per Carme Portaceli

'Troyanas' arriba al Teatre Grec. L’obra d’Eurípides posa en primer pla el patiment de les dones que van quedar a mercè de l’enemic després de caure Troia. Dona veu a les perdedores, a la reina Hècuba i les seves filles, considerades com un botí de guerra, violades i torturades pels vencedors. Escrita el 415 abans de Crist, la crueltat humana de què parla Troyanas sobrepassa qualsevol frontera temporal. Només cal mirar al nostre voltant, com ressalta el muntatge de Carme Portaceli. La directora fa servir imatges de la guerra a Síria i altres desastres en aquesta producció estrenada al Festival de Mèrida i que recala al Grec només demà.

    L’escenografia de Paco Azorín mostra una ciutat coberta de cadàvers. «Tot el text ressona amb la realitat actual i veure com arriba a la gent m’emociona», diu Portaceli, satisfeta amb la reacció del públic a Mèrida. «És com una fletxa que va directa al cor», explica, després d’alabar la dramatúrgia d’Alberto Conejero. Tota l’obra està narrada des del punt de vista de Taltibi, missatger interpretat per Ernesto Alterio, únic actor masculí del repartiment encapçalat per Aitana Sánchez-Gijón (Hécuba), amb Míriam Iscla (Casandra), Maggie Civantos (Helena de Troya), Alba Flores (Políxena), Pepa López (Briseida) i Gabriela Flores (Andrómaca).

«'Troyanas' és una obra molt dura», admet Sánchez-Gijón, que ha passat uns dies recarregant piles a Catalunya. «Bussejo una altra vegada en el món de la tragèdia. Vinc entrenada en el dolor gràcies a 'Medea'. Ella m’ha obert la porta per seguir investigant en aquest món insondable». En aquest cas, com diria Portaceli, Eurípides dona veu «a les oblidades dels oblidats». «Explica la història des d’una perspectiva que no apareix mai, la d’aquestes dones que són utilitzades com a botí de guerra, moneda de canvi, esclaves sexuals… una cosa que seguim veient avui dia», diu l’actriu.

Sánchez-Gijón alaba el treball de Conejero i destaca la força del monòleg final del seu personatge. «Hécuba, que és la resiliència per antonomàsia, la dona que cau però que s’aixeca mil vegades, la que no es permet rendir-se, sent que té el mandat, davant de les altres dones, de mantenir viva la memòria del que ha passat. És l’única possibilitat de supervivència de la seva cultura: no oblidar el que va passar». L’actriu es posa a recitar: «Aguantaràs perquè no es quedin amb tota la llum d’aquest món i perquè el silenci no segueixi al crim i perquè l’última paraula no sigui d’ells». És com una declaració de principis, un cant a la fortalesa i a la superioritat moral dels vençuts. «Ens podran esclavitzar, matar, desposseir de tot, però si no ens rendim i som fidels a la memòria i a la paraula, hi ha una petita esperança –continua–. Malgrat tot el dolor brutal, aquest crit i cant final m’emociona molt». I en aquest moment, afegeix, «parlo per boca de totes les Hècubes del món, com si fos la mèdium de totes aquestes dones que, contra l’adversitat, intenten tirar endavant les seves famílies, comunitats i defensen la memòria del que van ser».

TRIPLE OPORTUNITAT PER A ISCLA
A Míriam Iscla li ha encantat tenir l’oportunitat de submergir-se per primera vegada en una tragèdia grega, juntament amb companys nous i amb un text en castellà. «L’adaptació de Conejero és molt poètica, però molt directa. A vegades les tragèdies són complicades perquè hi ha moltes imatges que costa de desxifrar. Però aquesta adaptació és meravellosa», sentencia l’actriu. «L’obra transmet la idea que s’ha de resistir malgrat tot. Que totes hem de lluitar i, sobretot, dir el que sentim i el que pensem», afirma.
   

Ella ja ha defensat dones lluitadores en obres com 'Dona no reeducable' i 'Només són dones', muntatge de Portaceli premiat en els últims Max. «És un honor interpretar personatges que diuen coses, que provoquen reflexió».

Malgrat la diferència d’edat amb les seves companyes, la jove Alba Flores opina igual. «Troyanas fa prendre consciència del nostre món. Em sento superrealitzada amb aquesta obra que m’ha fet descobrir nous camins», assenyala la intèrpret, que està acabant de rodar nous capítols de La casa de papel. «Si la dona fos igual que l’home, no crec que hi hagués tantes guerres».

Publicat per
Marta Cervera

Etiquetes de comentaris: , , , ,


TEATRE MUSICAL : PER SI NO ENS TORNEM A VEURE



De dll a dc a les 20.30h. Del 7 al 30/08.
  
D'Alícia Serrat i Marc Sambola l Els Reis d’Arden reben una carta dels Reis de Dumaine on els proposen que la seva filla Anne es casi amb el príncep William d’Arden. Però els joves prínceps no tenen cap intenció de casar-se i menys amb algú que gairebé no coneixen. Tots dos, sense saber-ho, tenen la mateixa idea: Fugir amb una identitat falsa i descobrir com és el món més enllà dels seus regnes.
És un homenatge a comèdies com Leonci i Lena; El joc de l'amor i de l'atzar o Al vostre gust, on les aparences i els enganys es barregen amb la comèdia i l’amor.

+ info i reserva d’entrades

Etiquetes de comentaris: ,


Primers assajos a Prodis per a l’espectacle Dreams de la Fura dels Baus que inaugurarà el TNT



Una quarantena de persones de Prodis, entre usuaris, monitors i educadors, protagonitzaran l’espectacle inaugural del Festival TNT.

Es tracta d’una coproducció amb la Fura dels Baus que vol mostrar la cohesió i la importància del treball en equip entre les persones amb necessitats especials.

Aquests dies ja l’han començat a assajar amb el Raúl Vargas, corèograf de la companyia, però el resultat final no veurà la llum fins el 27 de setembre a la plaça Nova.

Els assajos es convoquen setmanalment i l’assistència és voluntària. DREAMS és una coreografia aèria que formarà una xarxa humana. De moment, la practiquen a terra i no serà fins al mateix dia, hores abans de l’estrena, quan provaran els moviments en alçada. Per això, compten amb un equip de suplents per si algú no es veu amb cor en l’últim moment.

Des de Prodis valoren molt positivament l’experiència, tant pel que fa al projecte comú entre els diferents serveis de la fundació com pel que simbolitza l’espectacle en la seva xarxa d’aliances amb altres entitats.

Amb DREAMS, la Fura dels Baus vol fer un pas endavant en la integració social de les persones amb discapacitat amb aquest espectacle que actua com a element enriquidor però, sobretot, normalitzador.

Publicat per
http://terrassadigital.cat/primers-assajos-a-prodis-per-a-lespectacle-dreams-de-la-fura-dels-baus-que-inaugurara-el-tnt/

Etiquetes de comentaris: , ,


30 de juliol 2017

Bon terme per partida doble



Sala Cabanyes munta ‘Demà coneixeràs en Klein’
          
Del 7 al 16 de juliol, quasi a tocar de Les Santes, Can Gassol ha acollit l’estrena amb sis representacions de ‘Demà coneixeràs en Klein’, la producció amb què Sala Cabanyes ha posat un punt final oportú a la temporada culminant del seu centenari, si s’ha de fer bo aquell enunciat proverbial de Shakespeare que diu que tot va bé si acaba bé. Amb aquesta obra del dramaturg local Toni Cabré que ha dirigit Joan Peran també ha arribat a bon terme l’actual cicle “Fet a Mataró”, amb què l’Ajuntament ha fomentat des del febrer fins ara deu espectacles de teatre, música i dansa relacionats amb companyies o artistes vinculats a la ciutat. La millor evidència positiva del cas és que l’autor, el director, les actrius, l’equip creatiu i tècnic i l’entitat promotora són mataronins.

Cabré entra al repertori
Amb aquest ‘Klein’, en certa manera, Sala Cabanyes corregeix també una anomalia. Perquè costava d’entendre que la poderosa factoria teatral del Centre Catòlic, que amb la seva existència secular exhibeix un repertori de més de cinc-centes obres i ha dut a terme dos milers llargs de representacions, fins ara no hagués portat mai a escena cap peça de Toni Cabré. Un home iniciat i vinculat a la casa per raons personals i familiars, actiu en el panorama de la dramatúrgia catalana des de 1985 i autor de vint-i-cinc textos, un bon nombre dels quals guardonats i representats, bé en circuits professionals, bé en l’àmbit amateur.

‘Demà coneixeràs en Klein’, que es va publicar l’any 2008, s’insereix de ple en un univers temàtic molt present en les obres de Cabré: la depredació que el sistema capitalista exerceix arreu, la inhumanitat que li és consubstancial i la insolvència moral amb què contamina les relacions entre les persones. Narra l’assetjament laboral a què és sotmesa una executiva d’una gran empresa després d’una tràgica baixa maternal. Relegada a un despatx buit i sense cap feina assignada, per revenjar-se aprofitarà les pràctiques corruptes que s’utilitzen en el negoci per aconseguir contractes públics. La complicitat interessada i la cobdícia de la seva exsecretària, que aspira a desplaçar-la, origina un joc d’enganys recíprocs, en què despunta també una jove becària i on la dona de la neteja fa de contrapunt. L’evolució de l’ambient enverinat de la trama està ben armada amb diàlegs precisos carregats d’intenció, tocs d’humor àcid o d’ironia subtil i algun gir inesperat, com és habitual en Cabré.

Demà coneixeràs en Klein

Experiència vàlida
El muntatge que ha pilotat Joan Peran té un enfocament diàfan, començant per l’escenografia dissenyada per Jordi Bonnemaison, que entre materialitat i simbolisme expressa la ruïna moral d’un espai concebut per al confinament. També hi ajuden la il·luminació, les caracteritzacions, el vestuari mutant i les falques de suport musical. Pel que fa a la interpretació, Carla Alegre, Eva Canals, Montse Cusachs i Marga Selva, amb matisos, responen bé a uns personatges que particularitzen amb rivets arquetípics. Bon balanç, per tant. Per a Sala Cabanyes el valor d’aquesta experiència hauria d’anar més enllà del simple aprofitament de Can Gassol perquè s’està rehabilitant el seu vell teatre de la Riera. Fa dos anys, amb la ‘Medea’ d’Esteve Albert, Carles Maicas va obrir un camí que hauria de tenir continuïtat regular. I és que la versatilitat de la nau municipal del carrer de Prat de la Riba pot ser una plataforma útil i un bon aparador per al gran potencial de la secció teatral del Centre Catòlic, sobretot en produccions de formats que fan de mal encabir en l’estructura a la italiana de la seva sala gran o en les estretors i la disposició plana de la Saleta.

Publicat per
Comas Soler i Fotos de Daniel Ferrer
Divendres, 21 Juliol 2017 10:13

Etiquetes de comentaris: , , , , ,


Aquest diumenge





Notícies

SOTA TERÀPIA per Festa Major
28/07/2017
SOTA TERÀPIA per Festa Major
Diumenge 30 de juliol, a les 6 de la tarda
 Torelló està de Festa Major i, com ja és habitual per l'ocasió, el Teatre Cirvianum obra les portes al públic per contribuir a la Festa. Enguany l'espectacle escollit és SOTA TERÀPIA, una comèdia que aprofundeix sobre l'univers de la parella i que transcorre a la sala d'espera d'una consulta terapèutica.
"Un text intel·ligent i hàbil, amb moments divertidíssims i tensió creixent, un espectacle que us atraparà des de l'inici fins al final. Una comèdia brillant que no dóna treva!"
No esperis a última hora, compra ja les teves entrades i beneficia't del descompte.

Mes informació » 

Etiquetes de comentaris:


‘Sueño’, comedia muy trágica de Andrés Lima



30 de julio 2017. A las 20:00
En: Almagro, Teatro Municipal de Almagro
Teatro de la Ciudad llega al Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro con su 'Proyecto Comedia'. Tras el estreno de 'La Ternura' de Alfredo Sanzol, el 30 de julio llega 'Sueño', un texto de Andrés Lima que acerca al público a William Shakespeare, "el maestro de los maestros", como lo define el director.

“La comedia era lo que quedaba. La tragedia es la mitad de la máscara y la otra mitad es la comedia”, destaca Lima, que toma como punto de partida en su obra este género dramático, aunque “en mi caso hay tanto de tragedia como de comedia. No he rehuido la tragedia porque me he basado en la fórmula de Groucho Marx de ‘Tragedia + Tiempo = Comicidad’. Y quería saber qué pasaba si partía de un hecho personal, basado en mi experiencia”. El resultado es Sueño, un montaje donde se conecta el pálpito del eros y thánatos en una comedia en la que el director recuerda el fallecimiento de su padre.

Chema Adeva, Laura Galán, Nathalie Poza, Ainhoa Santamaría y María Vázquez dan vida a una obra que se introduce en el bosque de Sueño de una noche de verano, pero ampliando, aún más si cabe, ese mundo de contrastes que impera en la obra original del bardo inglés: la delicadeza humana y el instinto animal, lo etéreo y lo terrenal, lo onírico y lo banal, el artificio frente a lo natural, el desenfreno y lo racional, el deseo y lo real.

Sueño es la historia de un hombre que, conforme se acerca a la muerte, va teniendo más y más deseos de vivir y de amar. Con la muerte acechándole, el viejo bebe, y la bebida le ayuda a conectar con el pasado y a rejuvenecer recordando los amores que se quedaron en el camino. Estas historias se las cuenta a una loca. Parecen ser un sueño. De joven se enamoró de Elena, la reina de la hermosura, que es muy fea. Y su amiga Titania, amiga de él y hermana de ella, se enamoró de su amigo, de él, Javier, que se convirtió en un asno y rebuznaba poemas de amor de Shelley para Elena, pues despreciaba a Titania, diosa enana.

La música trance les envuelve en el bosque. Y cuando la bebida deja de tener efecto, regresan a una realidad que cada vez les pasa mayor factura. “Esta comedia mira el placer y el dolor para darle sentido a este baño de sensaciones que puede ser el amor a la vida”, reflexiona el director. Bajo este planteamiento inicial el padre expresa su deseo de vivir y de amar con doliente intensidad. Y su locura o sueño muestra una historia divertida y cruel a la vez, un viaje de emociones que va tomando forma a través del ejercicio malabarístico de unos intérpretes expuestos al riesgo.

Los protagonistas de este espectáculo transgénero (las actrices interpretan hombres sin transformaciones físicas ni caracterización) aman, ríen, lloran, bailan, beben, se divierten… Y todo lo hacen de una forma apasionada, a pesar del dolor y de la muerte. Porque, precisamente, la muerte es uno de los temas más rescatados por la comedia. La combinación de humor y dolor conecta con la reflexión de los límites del humor, los códigos éticos y el peligro de la regulación y la censura.

Domingo a las 20.00 h.

Desentrañar la comedia
El Teatro de la Ciudad, Premio Max 2016 a la Mejor Producción Privada de Artes Escénicas, regresa esta temporada para enfrentarse al reto de desentrañar la comedia, en coproducción con el Teatro de La Abadía. A lo largo de este último año se han realizado un total de ocho talleres para profundizar en el arte de hacer reír, en el sentido del humor, en la risa. ¿Es la comedia constructiva? ¿Por qué el paso del tiempo transforma la tragedia en comedia? ¿Es menos profunda la comedia que la tragedia? ¿Cómo se hace reír? ¿Es el sentido del humor una forma de ver la vida?

El proceso culmina con la producción de dos espectáculos de nueva creación que se estrenaron en las salas del Teatro de La Abadía. Cada uno a su manera y con el sello de su autoría juegan con motivos y tramas de la comedia de Shakespeare, el indiscutible maestro que recoge no solo la tradición clásica sino también la de la commedia dell’arte, los cómicos ambulantes y las historias tardomedievales de figuras como Boccaccio.

Publicat per
Sueño. Foto: Luis Castilla.
http://www.hoyesarte.com/evento/2017/07/sueno-comedia-muy-tragica-de-andres-lima/?utm_source=Boletin_20170727_1516&utm_medium=boletin&utm_campaign=boletin

Etiquetes de comentaris:


‘Me vuelves Lorca’, teatro y música inundan Laroles



Conciertos, Danza, Festivales, Teatro
Del 28 julio al 12 de agosto 2017
Laroles, en plena Alpujarra granadina, vuelve a acoger el mejor teatro y música con una nueva edición de 'Me vuelves Lorca'. El festival, que se celebrará del 28 de julio al 12 de agosto, pone en marcha una cuidada programación escénica que convierte a esta pequeña localidad en epicentro cultural clave para el desarrollo de la zona.

El colectivo de mujeres de El Vacie inaugura el festival el 28 de julio con Fuenteovejuna, una aclamada producción del clásico de Lope de Vega que cuenta con la dirección de Pepa Gamboa. Interpretada por mujeres gitanas de uno de los barrios marginales más antiguos de Sevilla, con este montaje, una alegoría sobre el derecho de la ciudadanía a denunciar y combatir la injusticia, se demuestra el poder del teatro para superar las barreras sociales.

el minuto del payasoLa segunda propuesta llega de la mano de Luis Bermejo, que el 29 de julio interpretará El minuto del payaso, un monólogo escrito por José Ramón Fernández en el que el actor sube a escena un tour de force interpretativo. El actor se mete en la piel de un payaso que espera su turno para actuar en el día del festival de homenaje al circo. En el foso, mientras aguarda a que lo saquen al escenario por una trampilla, repasa en soledad los momentos de su pasado, la relación con su familia y los hechos y personas que le marcaron en el circo donde nació.

La improvisación se presenta con la propuesta Jamming On Tour, a cargo de Jamming Compañía. El 11 de agosto vuelve a Laroles con su característico cóctel de comedia e improvisación en el que el público es también protagonista. Por otro lado, la danza brillará sobre el escenario de la mano de la internacionalmente reconocida bailaora Belén Maya, que el 12 de agosto presenta Romnia, una pieza que explora la cultura gitana femenina y que ha sido coreografiada por la estrella del flamenco Israel Galván.

En el apartado musical, dos conciertos marcan el cartel de este año. Por un lado, el músico de jazz y flamenco Jorge Pardo (Premio al Mejor Músico de Jazz Europeo 2013 y Premio Nacional de las Músicas Actuales 2015) se subirá al escenario el viernes 4 de agosto. El día siguiente llegará el turno del cantante y compositor Santiago Auserón, también conocido como Juan Perro, una leyenda del rock español que presentará su séptimo álbum, El viaje, con el único acompañamiento de su guitarra acústica.

Un festival con historia
Este festival está inspirado en la figura de Federico García Lorca y en su afán por llevar la cultura a las zonas rurales. Desde sus inicios ha apostado por la cultura y el turismo sostenibles. A partir del proyecto Un teatro entre todos, los vecinos de La Alpujarra granadina construyeron el anfiteatro de Laroles, un escenario al aire libre en el que se desarrollan todas las actividades.

En esta edición, la organización ha lanzado una original campaña de micromecenazgo, que ya se ha conseguido, con el objetivo de construir un escenario más grande. Bajo el nombre de Fila Héroe, el festival otorga superpoderes a cambio de aportaciones económicas. Me vuelves Lorca ha sido seleccionado como proyecto finalista en la primera edición de Cultura Viva, una convocatoria de ayudas a iniciativas culturales de la Fundación Cruzcampo que pretende dar vida a la cultura que crea valor social, y apostar por el desarrollo cultural, económico y social de Andalucía.

El pasado 25 de abril el festival otorgó por primera vez los premios que llevan su nombre. Los galardonados de esta primera edición fueron el actor Alberto San Juan, por su compromiso con el proyecto desde sus fases iniciales y su “espíritu lorquiano”; el tenor granadino José Manuel Zapata; el periodista y director de La sala de RNE Daniel Galindo por su apoyo desinteresado desde los escenarios y los medios de comunicación; y la directora de teatro Pepa Gamboa (junto a TNT Atalaya) y el colectivo de mujeres de El Vacie por constituir un ejemplo del poder transformador del teatro.

Publicat per
http://www.hoyesarte.com/evento/2017/07/me-vuelves-lorca-teatro-y-musica-inundan-laroles/?utm_source=Boletin_20170726_1228&utm_medium=boletin&utm_campaign=boletin

Etiquetes de comentaris:


29 de juliol 2017

La mataronina Maria Rovira impulsa 'Crea', una nova companyia de dansa i una acadèmia



La coreògrafa també presenta al Mercat de les Flors l'espectacle Trànsit & Cuba, en el marc del Festival Grec de Barcelona

La coreògrafa mataronina Maria Rovira ha anunciat aquest dimarts que ha posat en marxa una plataforma d'activitat artística i cultural. Es tracta d'una iniciativa que compta amb una companyia de dansa; 'Recrea Dance Company', una acadèmia de dansa privada; 'Crea Dance Academy' i un mètode d'aprenentatge: 'Crea'. Tot plegat amb una "clara" vocació internacional de manera que els alumnes podran comptar amb el suport de "referents" del sector d'arreu d'Europa i d'Amèrica del Sud i fer-hi pràctiques. "Crea és un nou començament. Barcelona i Catalunya necessiten una companyia nacional de dansa", ha assegurat Rovira. L'acadèmia de dansa començarà a treballar aquest setembre. La coreògrafa ha explicat el projecte durant la presentació de l'espectacle 'Trànsit & Cuba' que es podrà veure al Mercat de les Flors el 20 i 21 de juliol en el marc del Grec.

 'Trànsit & Cuba' que es podrà veure al Mercat de les Flors el 20 i 21 de juliol en el marc del Grec
La col·laboració amb el festival Grec suposa el retorn de Maria Rovira a Barcelona. Ho farà amb quatre propostes: 'El cruce sobre el Niágara', 'El Salt de Nijinsky', 'Impronta' i 'Babbel 2.0'. 'El cruce sobre el Niágara' és un treball de Marianela Boán, una de les coreògrafes més destacades de Cuba. Es tracta d'una coreografia estrenada el 1987 per la companyia Danza Contemporánea de Cuba.

'El Salt de Nijinsky' tornarà als escenaris, tot i que en aquest cas amb un nou format que Rovira ha preparat per l'ocasió. De fet, el treball inicial el va portar a escena Trànsit Dansa pel Grec 2007. En aquest cas, la revisió compta amb la música de Javier Gamazo i Marc Álvarez. La peça s'inspira en una famosa fotografia del ballarí Vaslav Nijinsky i indaga en els misteris de la memòria i el significat metafòric del salt.  La ballarina i coreografia de dansa contemporània també oferirà l'estrena d''Impronta', un solo femení, i 'Babbel 2.0'. Aquesta última és una creació de Rovira per Acosta Danza que mostra, amb el llenguatge del moviment, com cada vegada estem menys comunicats tot i la sobreexplotació d'informació.

Ballarins que "ho donen tot"
'Babbel 2.0' comptarà amb ballarins catalans i amb artistes cubans de la companyia Acosta Danza. I és que Rovira ha treballat en els últims anys a bona part de l'Amèrica Llatina i ha establert diversos contactes que ara es visualitzen en els espectacles que oferirà el Grec. Segons ha explicat, els quatre espectacles mostraran una dansa "física" amb "moviment" on els ballarins "ho donen tot".

Rovira i Mataró
La relació de Maria Rovira amb Mataró ha estat molt estreta, però no ha acabat com la coreògrafa voldria. Rovira va signar un conveni l’any 2006 amb l’Ajuntament i la Generalitat, per convertir Trànsit, el projecte que conduïa llavors, en companyia resident a Mataró. El consistori i el govern català es comprometien a subvencionar Trànsit, que a canvi treballaria  per fomentar el món de la dansa a la ciutat amb diverses iniciatives. Però la situació legal de la companyia a Mataró va ser molt confusa, i finalment l'any 2012 es va fer oficial que el conveni era paper mullat per un "problema administratiu", segons va al·legar l'Ajuntament. Trànsit va quedar a l'estacada, i Rovira va acabar deixant la ciutat, del tot decebuda. "Ens vam sentir molt maltractats", explicava Rovira.

Publicat per
Capgròs.com / ACN
http://www.capgros.com/cultura/arts-esceniques/la-mataronina-maria-rovira-impulsa-crea-una-nova-companyia-de-dansa-i-una-academia_710416_102.html

Etiquetes de comentaris: , ,


Un clàssic del musical abstracte al Teatre Gaudí



S’estrena ‘Cançons per a un nou món’, un espectacle de Broadway on no hi ha narració i les peces musicals estan vinculades pels sentiments

L’univers del teatre musical és molt ampli, i el que nosaltres rebem és una porció poc significativa del que s’està fent als dos grans centres de poder del gènere, allà on es produeixen anualment les estrenes més importants: el West End a Londres i Broadway a Nova York. Cançons per a un nou món va ser una de les sensacions de Broadway a mitjans dels anys 90, quan es va estrenar aquesta obra que pràcticament inaugurava una manera diferent de fer teatre musical: amb música de Jason Robert Brown, la idea darrere de Cançons per a un nou món és que no hi hagués una narració tradicional, que fos una obra sobre sentiments íntims i abstractes, així que el vincle entre cada peça està en el que diuen, i no pas en una acció (pràcticament inexistent) que l’obra realment no necessita. Aquesta música ara arriba a Barcelona, i pujarà a l’escenari del Teatre Gaudí.

Es tracta d’una adaptació produïda per Vocal Factory, una petita companyia independent, dirigida per Anna Valldeneu (escena) i Filippo Fanò (música), amb un quartet musical (piano, guitarra, baix i bateria) i un conjunt de cantants que farà que les cançons de Brown s’elevin com ho van fer ja fa més de 20 anys, i facin ressaltar la qualitat d’aquesta obra que s’aparta del format habitual de teatre musical. La varietat de gèneres en les cançons és àmplia, del jazz al gòspel, i el tema és unitari, en realitat: a la vida s’han de prendre decisions, i aquestes decisions fan que tot vagi a millor... o a pitjor.

Trobaràs més informació sobre aquesta producció de Cançons per a un nou món al web del Teatre Gaudí. Allà també podràs reservar les teves entrades.

Publicat per

Etiquetes de comentaris: ,


‘La Ternura’, comedia sobre el amor



Del 28 al 29 de julio 2017
Añadir a mi calendario
En: Almagro, Teatro Municipal de Almagro

Tras investigar sobre la tragedia griega, Teatro de la Ciudad llega al Festival de Teatro Clásico de Almagro con su ciclo de comedias inspiradas en William Shakespeare. Alfredo Sanzol y Andrés Lima presentan dos textos de nueva creación que inciden en el humor, sus mecanismos y su capacidad de reflexión. La primera de ellas, 'La ternura', de Sanzol, es una comedia romántica de aventuras que trata sobre los amores posibles en situaciones imposibles.

La ternura.Este montaje intenta trasladar la imposibilidad de protegernos del daño que produce el amor, porque si queremos amar nos tenemos que arriesgar a sufrir. Tampoco los padres pueden proteger a los hijos del sufrimiento de la vida porque eso pone en peligro la vivencia de una vida plena. Para el director, La Ternura “habla de la fuerza y de la valentía para amar. La ternura es la manera en la que el amor se expresa. Sin ternura el amor no se ve. La ternura son las caricias, la escucha, los pequeños gestos, las sonrisas, los besos, la espera, el respeto, la delicadeza. Una sociedad sin ternura es una sociedad en guerra”.

La obra cuenta la historia de una reina algo maga y sus dos hijas princesas que viajan en la Armada Invencible obligadas por Felipe II a casarse en matrimonios de conveniencia con nobles ingleses una vez que se lograse con éxito la invasión de Inglaterra. La Reina Esmeralda odia a los hombres porque siempre han condicionado su vida y le han quitado la libertad, así que no está dispuesta a que sus hijas tenga el mismo destino que ella.

Al pasar por una isla que La Reina considera desierta, ésta crea una tempestad que hunde el barco. Su plan es quedarse a vivir allí con sus hijas y no volver a ver a los hombres. El problema es que eligen una isla en la que desde hace veinte años viven un leñador y sus dos hijos que huyeron allí para no volver a ver las mujeres. En cuanto la reina y las dos princesas descubren que no están solas se visten de hombres para protegerse. Y aquí comienzan las aventuras, los líos, los enamoramientos y las confusiones.

Inspiración shakesperiana
La ternura.La Ternura está influenciada por La Tempestad y Noche de Reyes, pero también de Como gustéis, de Mucho ruido y pocas nueces y del Sueño de una noche de verano. El juego, el engaño, los cambios de identidad, la confusión de personalidades, los espacios como elementos mágicos, los bosques, las islas… todo ello forma parte del imaginario shakesperiano interiorizado por Sanzol.

“Quiero que La Ternura sea una comedia romántica con islas desiertas, naufragios monumentales, reyes frágiles, y reinas soñadoras, leñadores miedosos y pastoras tempestuosas, seres mágicos, situaciones imposibles, amores posibles, cambios de identidad, pasiones desatadas, odios irracionales, deseos incendiarios, giros sorprendentes, fantasmas borrachos, apariciones, desapariciones, encuentros, desencuentros y un deseo que une a todos: el deseo de encontrar la ternura como sea, donde sea, con quien sea”, explica el director.

Una vez más, Sanzol se rodea de su equipo de confianza, no solo en el reparto (Paco Déniz, Elena González, Natalia Hernández, Javier Lara, Juan Antonio Lumbreras y Eva Trancón) sino en la escenografía y vestuario, a cargo de Alejandro Andújar, la iluminación de Pedro Yagüe y la música de Fernando Velázquez.

Viernes y sábado a las 20.00 h.

Desentrañar la comedia
El Teatro de la Ciudad, Premio Max 2016 a la Mejor Producción Privada de Artes Escénicas, regresa esta temporada para enfrentarse al reto de desentrañar la comedia, en coproducción con el Teatro de La Abadía. A lo largo de este último año se han realizado un total de ocho talleres para profundizar en el arte de hacer reír, en el sentido del humor, en la risa. ¿Es la comedia constructiva? ¿Por qué el paso del tiempo transforma la tragedia en comedia? ¿Es menos profunda la comedia que la tragedia? ¿Cómo se hace reír? ¿Es el sentido del humor una forma de ver la vida?

El proceso culmina con la producción de dos espectáculos de nueva creación que se exhibirán en ambas salas del Teatro de La Abadía desde finales del mes de abril. Cada uno a su manera y con el sello de su autoría, jugarán con motivos y tramas de la comedia de Shakespeare, el indiscutible maestro que recoge no solo la tradición clásica sino también la de la commedia dell’arte, los cómicos ambulantes y las historias tardomedievales de figuras como Boccaccio.

Publicat per
http://www.hoyesarte.com/evento/2017/07/la-ternura-comedia-sobre-el-amor/?utm_source=Boletin_20170727_1516&utm_medium=boletin&utm_campaign=boletin




Etiquetes de comentaris:


28 de juliol 2017

L'actriu Marisol Salcedo es posa a la pell de Frida Kahlo a la Sala Fènix



Interpreta un monòleg sobre la vida de la pintora escrit per Humberto Robles.

De la mexicana Frida Kahlo (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 1907 - 1954) se n'han escrit llibres, se n'han fet pel·lícules, se n'han compost cançons, i la seva vida també ha estat portada als escenaris en forma d'espectacle teatral. Un exemple d'això últim el tenim aquests dies a la Sala Fènix, on, fins al 30 de juliol, l'actriu Marisol Salcedo fa de Frida per contar alguns episodis de l'artista. Frida Kahlo. Viva la vida és un monòleg sortit de la ploma d'Humberto Robles. Sembla que el dramaturg tenia previst escriure una obra que imaginava una trobada entre quatre importants dones de la història de Mèxic, però en començar a cercar informació sobre Frida, es va trobar fent un monòleg sobre la pintora.

Dirigit per Carles Solsona, el text de la Frida de ficció parla de qüestions i de persones properes a ella que als que coneguin una mica la seva història de segur que els sonaran, com la seva relació amb Diego Rivera, l'accident d'autobús que va patir i que li va deixar lesions permanents, Rockefeller, Trotski o, és clar, sobre pintura i art. De la boca de l'actriu surten frases literals escrites per Frida i que Humberto Robles, en la seva recerca, va trobar, així com poemes del seu diari personal i referències a les seves obres.

Publicat per

Etiquetes de comentaris: ,


La Mostra de 2018 obre portes a les inscripcions d'espectacles



La propera edició està fixada del 12 al 15 d’abril de l’any que ve

Queden nou mesos fins que la Mostra aixequi el teló, però ja comença el laboriós procés de selecció de la cinquantena d'obres que seran escollides. Fins a mitjans de setembre, hi ha temps per enviar-les.

El camí cap a la Mostra d'Igualada 2017 ja ha començat. S'ha obert el període d'inscripcions de les companyies per sol·licitar actuar a la 29a edició de La Mostra d'Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil que es durà a terme del 12 al 15 d'abril de 2018. Les sol·licituds romandran obertes fins al 15 de setembre i es formalitzen en línia a través del portal de La Mostra (www.lamostraigualada.cat), on es detallen les condicions de participació. Hi poden optar totes les companyies professionals que presentin propostes escèniques adreçades a un públic infantil, juvenil o familiar.

Els espectacles tindran la valoració de la direcció artística de la fira en base a la seva "qualitat, novetat, dramatúrgia, innovació en el llenguatge i aportació en el format". Hi tenen cabuda tots els gèneres, tant a sala com al carrer. Tot i que la majoria de les companyies són catalanes, també s'inclouran formacions procedents de la resta de l'Estat espanyol i internacionals. Tindran prioritat en la selecció les companyies que no hagin participat a la fira l'edició anterior. El 2017 la fira va programar 52 espectacles (15 estrenes) seleccionats entre més de 660 propostes rebudes, la xifra més alta registrada fins al moment, fet que demostra la importància de La Mostra com a punt estratègic del sector de les arts escèniques per a tots els públics.

Publicat per

Etiquetes de comentaris: ,


MASDANZA recibe más de trescientas candidaturas para sus dos certámenes coreográficos



Coreografías de cinco continentes aspiran a participar en la vigésima segunda edición

El Festival Internacional de Danza Contemporánea de Canarias, MASDANZA, ha recibido trescientos treinta y nueve candidaturas a participar en sus dos certámenes coreográficos, ciento seis más que en la última edición, por lo que vuelve a batir récord.

Bailarines y coreógrafos de cinco continentes han solicitado participar en la vigésima segunda edición del festival.  Por primera vez, bailarines y coreógrafos de Rusia, Costa de Marfil, Armenia, Hong Kong, Bahrain, Malta, Congo Brazzaville han enviado sus obras para concursar en el certamen coreográfico y artistas de Luxemburgo, Rwanda, Rusia, India, Irán se han postulado para el certamen de solos.

Comienza ahora el proceso de selección de las obras que participarán en el certamen de solos y coreográficos de MASDANZA, único festival de España con dos certámenes a competición. Del 14 de octubre al 4 de noviembre se celebrará 22MASDANZA un festival con una larga trayectoria en potenciar la

proyección e internacionalización de los jóvenes talentos de la danza contemporánea además de estrechar relaciones con festivales de danza nacionales e internacionales. La organización de MASDANZA es sensible a la dificultad que se presenta a los nuevos creadores para abrirse un hueco en el panorama profesional, por ello garantiza la participación en importantes encuentros, circuitos y espacios de danza nacionales e internacionales de las piezas ganadoras, a la vez que apoya a los bailarines con becas y ayudas.

Después de 21 ediciones MASDANZA es un escaparate internacional para Canarias, que por unos días se convierte en el centro neurálgico de la vanguardia mundial en danza y referente sin precedentes en la comunidad.

Publicat per

Etiquetes de comentaris: ,


27 de juliol 2017

Els espectadors de l'Atlàntida pujaran a l'escenari en la pròxima temporada



L'equipament estrena "Escenaris", un cicle alternatiu "d'avantguarda artística i de risc"

Hi ha programats una quarantena d'espectacles des del setembre fins al gener

Presentació del Cicle Grans Concerts a la plaça del Pes de Vic | Adrià Costa
Els espectadors de l'Atlàntida de Vic podran pujar a l'escenari de la sala Ramon Montanyà en la vuitena temporada de l'equipament. Tal com explicava la directora de la Fundació, Montse Catllà, en la roda de premsa de presentació, el setembre s'estrenarà el nou cicle "Escenaris", que es farà en espais diferents de la ciutat, com el Casino de Vic o l'Institut del Teatre, però també a dalt de l'escenari. Es tracta de cinc propostes "d'avantguarda artística i de risc", va dir Catllà.

Aquestes són Pla fix, Latung La La, un muntatge poètic a l'Institut del Teatre; Tot sembla tan senzill, un recital de poemes musicats de Montserrat Abelló; i l'obra de teatre contemporani Marat/Sade. L'espectacle de dansa-teatre Lélek amb l'osonenca Laura Marsal i el recital poètic Com nos tornem de Bubulina són els únics que es podran veure a dalt de l'escenari de la sala Ramon Montanyà.

D'aquesta manera, segons el cap de programació del teatre, Ramon Ferrer, "s'omple una petita carència de l'Atlàntida, més enllà de la programació tradicional". "És un pas endavant per l'Atlàntida, però ens agradaria que el pas també el fes el públic", va dir, remarcant que els espectadors també s'atreveixin a veure aquestes produccions.

D'altra banda, la directora de l'Atlàntida, també va apuntar que l'escenari també està present en el nou fulletó de la programació amb l'obra de Toni García. Tal com van avançar fa dies, es tracta d'un acord amb l'H. Associació per a les Arts contemporànies "per promoure i difondre la creació contemporània, que presideix la nova programació amb una atenció a l'escenari".

Una temporada "equilibrada"

Catllà va destacar que la nova temporada "és molt equilibrada en disciplines" en el total de 37 espectacles (exactament 43 funcions). La directora ho va dividir en espectacles teatrals, música i un "calaix obert" a la dansa i altres disciplines difícils de classificar. Tot i així, "la música segueix sent un segell de l'Atlàntida", sobretot en el cicle Grans Concerts "per la projecció i els recursos que s'hi destinen". Precisament en el cicle d'enguany, la dona serà l'eix central, amb dues actuacions internacionals com Elisso Virsaladze i el quartet Cecilia String Quartet.

Entre la programació també destaca la presència d'artistes i entitats d'Osona com Paula Valls, Quimi Portet, l'Orquestra de Cambra de Vic, la Coral Canigó, el Casino de Vic, o els Pastorets, entre altres. Pel que fa a la programació teatral de gran format, destaquen els espectacles com Art, In memoriam, la quinta del biberó, La treva o Calígula.

D'altra banda, també s'ampliaran les activitats complementàries amb conferències al voltant de textos teatrals i diàlegs amb els equips artístics després de les funcions. Pel que fa al concert benèfic d'enguany serà a càrrec de l'Escolania de Montserrat i anirà en benefici de la Casa de Vic de les Germanetes dels Pobres, amb el patrocini del Rotary Club.

Enguany, la festa inaugural estarà gairebé oberta a tothom. De les 5 a les 8 del vespre, La Fàbrica dels somnis organitza tota mena de tallers i activitats de circ per un públic més familiar. A partir de dos quarts de 9 del vespre, hi haurà l'acte més tradicional d'inauguració de temporada que s'hi podrà accedir amb la invitació pels padrins i amics de l'Atlàntida.

Nova programació amb nou contracte programa

Aquest nou cicle coincideix amb la posada en marxa del nou contracte programa i la nova direcció encapçalada per Montse Catllà. Així ho explicava la regidora de Cultura, Susagna Roura, remarcant que també s'ha constituït la comissió de seguiment que vetllarà pel bon assoliment d'aquest contracte.

Entre els canvis, Roura va destacar que es vol donar més visibilitat i projecció a la ciutat, que hi hagi apostes conjuntes entre els equipaments culturals de Vic (el Pla d'Acció Cultural serà l'encarregat de traçar-ne les mesures) i la revisió de la política dels preus. En aquest darrer punt, Catllà va explicar que en funció de la disciplina (música o teatre) el teatre està repartit en diferents preus.

Publicat per
Carles Fiter, Vic

Etiquetes de comentaris: ,


Lope de Vega y la educación sentimental



El perro del hortelano.El perro del hortelano.
Del 21 al 30 de julio 2017

El Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro acoge 'El perro del Hortelano', de Lope de Vega, un montaje versionado por Álvaro Tato para la Compañía Nacional de Teatro Clásico. Helena Pimenta dirige esta comedia palatina del Siglo de Oro que cuenta con un elenco de 15 actores encabezado por Marta Poveda, Rafael Castejón, Joaquín Notario y Nuria Gallardo.

“Encuadrada unas veces en la comedia palatina, otras en la comedia urbana, lo cierto es que se trata de una comedia única, con gran personalidad y que destaca por la construcción de los personajes, por la belleza de sus parlamentos y por la originalidad de su estructura”, explica Pimenta. Pero a pesar de ésto la obra de Lope de Vega no es de las habituales en el repertorio de la Compañía.

Entre las diferencias fundamentales de este nuevo montaje se encuentra que el escritor situó la acción en el Nápoles del siglo XVII, mientras que la directora la lleva hasta el XVIII y le da protagonismo a la visión femenina.

La protagonista es Diana, condesa de Belflor, y está enamorada de su secretario, Teodoro. Un amor que no se atreve a declarar por la diferencia de clases entre ambos. Pero tampoco quiere que éste se case con Marcela, así que le da esperanzas y se enreda con sus pretendientes nobles, creando un formidable lío con maneras de comedia. El título que Lope le dio es un dicho popular español, “el perro del hortelano, ni come ni deja comer”, aparece en la literatura arábiga del siglo XI y revela el argumento de la obra, ya que Diana no puede amar a Teodoro y por eso, no lo deja amar ni ser amado.

En palabras de Pimenta, la obra es “hermosa, tierna, divertida, oscura, luminosa, vibrante, bruta, triste, alegre, aristocrática y popular. Una comedia que nos atrapa desde el primer momento, cuando vemos a Diana luchando torpemente por salir de la cárcel de oro en la que ha sido encerrada”.

Con escenografía de Ricardo Sánchez Cuerda y vestuario de Pedro Moreno, la obra de Lope es “meticulosa, labrada mediante unos recursos espacio­-temporales, de len­guaje y versificación, de contexto y de procedimientos serios, cómicos y fantásticos que la hacen navegar, unas veces, con enorme brío, otras con la calma y el lirismo de sentir, dudar, temer… atravesando los rincones más ocultos y humanos de la experiencia de educación sentimental”, concluye su directora.

De martes a domingo a las 22.45 h.

Publicat per

Etiquetes de comentaris: ,


26 de juliol 2017

Teatre : Homes, la comèdia musical Les Santes



Sergi Belbel i Carol López signen aquesta obra que s’inspira en el fenomen teatral del 1994 Homes!, de T de Teatre. Una comèdia musical fresca i actual amb música original de Marc Parrot, protagonitzada per Anna Barrachina, Agnès Busquets, Mireia Portas, Alba Florejachs i Glòria Sirvent.

Què pensen els homes? Per què no saben què volen les dones? I per què resulta tan complicat entendre’ls? A partir de relats curts i brillants basats en situacions quotidianes, Homes, la comèdia musical reflexiona sobre la masculinitat i la relació entre homes i dones per desgranar què significa ser un home i una dona avui en dia.

+ info
Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró
Homes David Ruano ©
Dimecres 26 de juliol de 2017
20.30 h
Teatre Monumental
28 euros platea / 26 euros amfiteatre

Publicat per

Etiquetes de comentaris: , , ,


Parking Shakespeare aposta per 'Els dos cavallers de Verona'



La comèdia, dirigida per Jordi Centelles, estarà al Parc de l'Estació del Nord del 20 de juliol al 6 d'agost.

És el novè estiu que la companyia Parking Shakespeare porta una obra del dramaturg anglès a un parc de la ciutat, a l'aire lliure, sense escenografia, ni micròfons, ni llums, només els intèrprets amb el text shakespearià a la boca. I amb entrada gratuïta. Marc Rosich, que l'any passat va dirigir Les alegres casades de Windsor, ha passat el relleu a Jordi Centelles, que s'ha posat al capdavant d'Els dos cavallers de Verona. La companyia la portarà al Parc dels Til·lers del Parc de l'Estació del Nord del 20 de juliol al 6 d'agost, cada dia excepte els dimecres, i sempre amb inici a les 19 h.

Els dos cavallers de Verona (títol original en anglès The two gentlemen of Verona) és de les primeres comèdies que va escriure William Shakespeare, possiblement al voltant del 1590, tot i que no se sap exactament quan es va estrenar dalt d'un escenari. Sí que se sap que no es va imprimir per primera vegada fins al 1623. El text tracta sobre l'amistat i l'amor, a partir de la història de dos amics, Valentino i Proteus. Es posa sobre la taula si l'amistat és més important que una relació entre dos amants. En el Renaixement hi havia tot un corrent que donava més importància a l'amistat que a l'amor, perquè el primer era sinònim de relació més pura entre dues persones. Es dona el cas que un vers d'aquesta obra va servir a l'escriptor català Joan Sales per posar el títol de la seva novel·la més aclamada, i que en els darrers anys, per diversos motius, torna a estar d'actualitat, Incerta glòria.

Publicat per

Etiquetes de comentaris: ,


Julio César. La Belleza

Julio César. La Belleza
View this email in your browser

El teatro húngaro recala por primera vez en el Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro. La prestigiosa Hungarian Theatre of Cluj presenta el 28 y 29 de julio Julio César, de William Shakespeare, en húngaro con sobretítulos en español, dirigido por Silviu Purcărete, que nos cuenta más del montaje. 
A lo largo de la historia de las distintas puestas en escena de Julio César, los directores han optado por hacer protagonista a Julio César, Bruto, o el pueblo de Roma… ¿Quién sería el protagonista en su propuesta?

Creo que en nuestro montaje, Bruto, Julio César y el pueblo de Roma son figuras importantes que, según Shakespeare, ilustran el sentido trágico de la historia.
Esta es quizás la obra de Shakespeare que encierra el mensaje más cínico: por más esfuerzos sinceros que hagan los hombres políticos, con las mejores intenciones para lograr el bien y mejoras para la ciudadanía, engendran tarde o temprano el caos y la destrucción.
Las creencias justas y los esfuerzos de Bruto y de los suyos para preservar la pureza de la democracia y la fuerza de la República han provocado directamente la caída de la misma. Hoy en día, eso ocurrió muy cerca de nosotros en unos países donde hace más calor…
Shakespeare sabía de lo que estaba hablando. No se limita a nombrar los hechos y los motivos.
¿Qué importancia tiene en su puesta en escena la plasticidad de la interacción entre los actores y los elementos?

En el montaje, hay un momento tras el asesinado, donde los conjurados se lavan ritualmente sus manos en la sangre de sus víctimas. Y entonces Cassio se dirige al público enseñándole que a partir de ahora van a asistir a esta escena repetidas veces.
¿Es el actor isabelino que habla de lo que va a suceder en la obra, o es el personaje del mundo clásico que anuncia la macabra escena que se va a repetir de manera obsesiva en la historia de la humanidad?
En su anterior trabajo escénico Los viajes de Gullivert ya optó por subir un caballo a escena. En Julio César  hay un perro en escena, ¿qué simboliza en la función?, ¿por qué le gusta poner animales en escena?

Al igual que en todas las obras de Shakespeare encontramos los sueños, las profecías, los delirios y especialmente los fantasmas. Y creo que los animales están ahí también para transmitir mensajes de otro modo inaccesibles. Nuestro perro se comunica con su maestro en un lenguaje secreto e inaccesible para nosotros, los otros.
Twitter
Facebook
Website
YouTube
Instagram

Etiquetes de comentaris:


25 de juliol 2017

La situació del teatre català davant el moment polític que viu el país



A Madrid hi ha molt poca curiositat pels nostres directors i pels nostres actors, que són molt bons, fins i tot millors
No em sento gens nacionalista en el sentit clàssic, però en canvi tinc moltes ganes de fer alguna cosa i solucionar-ho
Referèndum pactat? Amb quin estat? Hi ha tres partits en contra que ocupen el 70% . Ens morirem sense viure-ho!
Com a dramaturg el procés el trobo apassionant. La realitat passa per damunt de les regles dramàtiques
Oriol Broggi és al capdavant de La Perla 29 des de la seva creació el 2002 i l’ha convertit en una de les principals referències del teatre català del segle XXI. Tenen en cartell Bodas de sangre, de Lorca, a l’espai habitual, la Biblioteca de Catalunya, amb les entrades exhaurides.

Sergi Belbel és un dels dramaturgs catalans més reconeguts internacionalment. Les seves primeres obres són dels anys 80, quan també va començar a dirigir. Del 2006 al 2013 va ser director del TNC. Ara té en cartell a La Villarroel Paraules encadenades, un clàssic de Jordi Galzeran del 1995.

Des de la Sala Beckett al Poblenou, terreny neutral i estimat per tots dos, parlen de teatre i del procés polític que viu el país. Tots dos tenen clar que aniran a votar l’1 d’octubre. “Absolutament, crec que s’ha de fer”, diu Broggi.

Coincideixen en el bon moment que viu el teatre català. “Fa 25 anys la dramatúrgia catalana era pràcticament inexistent; ara –explica Belbel– hi ha força autors que estrenen fora. La qualitat dels actors ha pujat molt, els directors tenen una gran creativitat i tenim dos teatres públics amb una infraestructura meravellosa.”

I què falla? Els diners. “Els espectacles costa que vagin de gira. Quan veig companyies daneses... allà hi ha molts diners! Fan espectacles molt contundents. Aquí també ho podríem fer però no tenim els diners”, es lamenta Broggi. “Amb mitjans també podríem anar amb sobretítols a d’altres països! Els autors que vénen aquí són molt bons, però a més tenen un gran suport al darrere”, afegeix Belbel.

Creuen que la independència milloraria aquesta situació, però, segons el director de La Perla 29, “tampoc la solucionaria a curt termini”. Belbel és prudent: “No podem fer política-ficció. Depèn. Si el nou estat català aposta decididament per la cultura, això beneficiaria a tothom, però si no hi creu...” El que veuen clarament és la realitat que s’imposa avui: “Els centres dramàtics de Madrid tenen el triple de pressupost que el TNC, que és un teatre nacional aquí, però per a ells és autonòmic”, recorda Broggi.

Més retrets. Segons el director d’Incendis, “a Madrid hi ha molt poca curiositat pels nostres actors, que són molt bons, i pels nostres directors”. “Zero”, remarca l’exdirector del TNC.

La situació política no ha impedit la connexió amb la professió de Madrid. Belbel prefereix deixar clar d’entrada que és millor no parlar del tema, així ho va fer fa dos anys al Teatro de la Abadía. “Em va venir l’ajudant de direcció per dir-me que sí que en volia parlar. Vam estar-hi dues hores. Però és que era portuguesa!”, exclama rient. “No conec absolutament ningú a Espanya que entengui el tema català. A fora, en canvi, ho entenen perfectament.” “Aquí realment costa molt. No recordo haver trobat últimament gaire gent...o ningú, és veritat”, diu una mica decebut Oriol Broggi.

Belbel recorda que sí que hi ha algú: “El politòleg Ramón Cotarelo m’agrada molt, crec que és l’únic. No he trobat ningú com ell en el sector teatral a Madrid. Hi ha els d’Animalario, l’Andrés Lima, però ni aquests. Et diuen: que pesats que sou amb el tema català! I treuen la qüestió del nacionalisme. Perdona? Soc fill d’immigrants i no he estat mai nacionalista. No he votat mai cap partit nacionalista.” Broggi hi empatitza: “Jo tampoc em sento gens nacionalista en el sentit clàssic, però en canvi tinc moltes ganes de fer alguna cosa i de solucionar-ho.”

El govern espanyol ha arribat a amenaçar amb l’exèrcit i ningú del món del teatre ha piulat. Sergi Belbel ho té clar: “Si treuen l’exèrcit o la Guàrdia Civil, l’endemà es declara la independència! Ara, desenganyem-nos. No ens donaran suport en aquest tema. O la gent surt al carrer o res. Demanar suport a la resta d’Espanya és inútil.”

El director de La Perla 29 explica que la manera de fer catalana difereix de la de Madrid. “A Catalunya a àmbit teatral s’ha fet més feina que a Espanya: la gestió de les empreses, els teatres nacionals, la relació amb els privats, la força de l’Institut del Teatre, o coses com la Sala Beckett o companyies com la meva, que no existeixen allà. A àmbit polític crec que passa el mateix. Les coses les elaborem més.” I conclou: “A àmbit teatral no veig els avantatges d’estar dins l’Estat espanyol. En tot cas hi veig un inconvenient si hi tens mala relació. El procés ha fet que ens donéssim una mica més l’esquena. Fins i tot més que abans. No és positiu, però potser és necessari i inevitable.”

El diàleg, que en aquest punt ja porta embranzida, analitza ara com hem arribat fins aquí. Belbel recorda una fotografia de tres magistrats del TC amb un cigar cadascun a la plaça de toros de La Maestranza de Sevilla el dia abans de la sentència de l’Estatut, el juliol del 2010. “Mirant aquella foto vaig pensar: la història d’aquest país ha de canviar, no pot ser que aquests tres tombin el que el poble ha votat. No té sentit. I això que ho vam votar amb la boca petita perquè era un estatut retallat.”

“Tothom opina i aquesta part tertuliana em mareja”, comenta Broggi. “No sé si és per això de la nova política, però trobo a faltar la política del diàleg. La de la gent que en sap i s’hi dedica, la que té la informació. Trobo a faltar lideratges més forts.” També confessa que hi ha una part de Catalunya que no li agrada: “Som molt normatius, molt estrictes, potser caldria una mica de flexibilitat.”

Belbel, que escolta atentament la reflexió, afegeix: “Després del modernisme ve el noucentisme, que vol posar a ratlla allò anterior.” “Potser ens caldria una mica de modernisme –prossegueix Broggi–. Hem d’estar disposats a tenir un país que sigui obert. Aquest procés pot tenir tendència a ser molt estricte, a tancar-se, i això em cansa. Tot i que potser és una cosa necessària per arribar a la fita. A part d’això, el procés en si no em cansa, trobo que és apassionant.”

“A mi m’encanta –exclama Belbel–. Com a dramaturg ho trobo apassionant.” Broggi li pregunta amb un somriure irònic si no ha estat ell qui ha escrit alguns dels passatges del procés. L’escriptor continua amb passió: “Els danesos van fer Borgen, qui està fent la sèrie del procés? La realitat passa per damunt de les regles dramàtiques. El personatge de Mas és increïble, l’heroi caigut. El successor li agafa la paella i l’abranda. Si ho mires en clau dramàtica és fascinant!” “I en clau ciutadana també. Estem vivint un moment complicat però molt interessant”, hi agrega Broggi.

Tots dos asseguren que aniran a votar, però no s’atreveixen a fer pronòstics del que acabarà passant. Belbel critica els que diuen que ha de ser pactat amb l’Estat. “Però amb quin estat? Ens morirem sense viure-ho! Hi ha tres partits en contra que ocupen més del 70% del Congrés. Diuen això per amagar que es volen quedar a Espanya. Doncs que ho diguin! No hi ha cap problema. Aquests partits d’esquerres que votin que no i que expliquin per què volen votar que no. Que no s’escudin en la Constitució.”

Broggi es pregunta per què, si hi ha un desencaix, no s’arregla, no es gestiona. “Perquè hi ha motius profundament econòmics”, respon Belbel. “El problema és econòmic i de mitjans de comunicació. Ara vaig a Jaén a fer un curs i sempre que puc faig pedagogia. Em pregunten: i tu, com a català, què faràs? I els responc: doncs votaré un sí així de gran! I se’m queden mirant com si fos el dimoni. Després de classe els ho explico bé als qui m’ho demanen i ho entenen.”

Coincideixen que s’ha intentat tot. Per Belbel, “el de Maragall fent l’Estatut va ser el darrer intent”. “S’ha provat de moltes maneres i sempre ens hem quedat encallats”, diu Broggi.

La conversa acaba com ha començat, parlant de teatre: “Nosaltres tenim una cultura en castellà a dins de Catalunya boníssima”, explica Broggi. “La meva propera obra l’estrenaré en castellà abans que en català –avança Belbel–. Quan els expliques això, els desmuntes la parada. No ho entenen. Si és la meva llengua materna! I quan rasques una mica i els preguntes quantes obres d’Àngel Guimerà han llegit, et diuen: I aquest qui és?”

“Un autor que no coneix Guimerà? Nosaltres, en canvi, en coneixem molts, d’autors espanyols, i en voldríem conèixer molts més!”, exclama Broggi.

SERGI BELBEL
“A Espanya ningú no entén el tema de Catalunya”

Publicat per
Oriol Broggi i Sergi Belbel , just abans de la conversa, al bar de la sala Beckett Foto: Arxiu.
IGOR LLONGUERES – BARCELONA

Etiquetes de comentaris:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?