31 de juliol 2017
Troianes d'ahir i avui
Aitana Sánchez-Gijón, Ernesto Alterio,
Míriam Iscla i Alba Flores, entre altres, acosten a la nostra època la tragèdia
d'Eurípides, dirigida per Carme Portaceli
'Troyanas' arriba al Teatre Grec. L’obra
d’Eurípides posa en primer pla el patiment de les dones que van quedar a mercè
de l’enemic després de caure Troia. Dona veu a les perdedores, a la reina
Hècuba i les seves filles, considerades com un botí de guerra, violades i
torturades pels vencedors. Escrita el 415 abans de Crist, la crueltat humana de
què parla Troyanas sobrepassa qualsevol frontera temporal. Només cal mirar al
nostre voltant, com ressalta el muntatge de Carme Portaceli. La directora fa
servir imatges de la guerra a Síria i altres desastres en aquesta producció
estrenada al Festival de Mèrida i que recala al Grec només demà.
L’escenografia de Paco Azorín mostra una ciutat coberta de cadàvers.
«Tot el text ressona amb la realitat actual i veure com arriba a la gent
m’emociona», diu Portaceli, satisfeta amb la reacció del públic a Mèrida. «És
com una fletxa que va directa al cor», explica, després d’alabar la dramatúrgia
d’Alberto Conejero. Tota l’obra està narrada des del punt de vista de Taltibi,
missatger interpretat per Ernesto Alterio, únic actor masculí del repartiment
encapçalat per Aitana Sánchez-Gijón (Hécuba), amb Míriam Iscla (Casandra),
Maggie Civantos (Helena de Troya), Alba Flores (Políxena), Pepa López
(Briseida) i Gabriela Flores (Andrómaca).
«'Troyanas' és una obra molt dura», admet
Sánchez-Gijón, que ha passat uns dies recarregant piles a Catalunya. «Bussejo
una altra vegada en el món de la tragèdia. Vinc entrenada en el dolor gràcies a
'Medea'. Ella m’ha obert la porta per seguir investigant en aquest món
insondable». En aquest cas, com diria Portaceli, Eurípides dona veu «a les
oblidades dels oblidats». «Explica la història des d’una perspectiva que no
apareix mai, la d’aquestes dones que són utilitzades com a botí de guerra,
moneda de canvi, esclaves sexuals… una cosa que seguim veient avui dia», diu
l’actriu.
Sánchez-Gijón alaba el treball de Conejero
i destaca la força del monòleg final del seu personatge. «Hécuba, que és la
resiliència per antonomàsia, la dona que cau però que s’aixeca mil vegades, la
que no es permet rendir-se, sent que té el mandat, davant de les altres dones,
de mantenir viva la memòria del que ha passat. És l’única possibilitat de
supervivència de la seva cultura: no oblidar el que va passar». L’actriu es
posa a recitar: «Aguantaràs perquè no es quedin amb tota la llum d’aquest món i
perquè el silenci no segueixi al crim i perquè l’última paraula no sigui
d’ells». És com una declaració de principis, un cant a la fortalesa i a la
superioritat moral dels vençuts. «Ens podran esclavitzar, matar, desposseir de
tot, però si no ens rendim i som fidels a la memòria i a la paraula, hi ha una
petita esperança –continua–. Malgrat tot el dolor brutal, aquest crit i cant
final m’emociona molt». I en aquest moment, afegeix, «parlo per boca de totes
les Hècubes del món, com si fos la mèdium de totes aquestes dones que, contra
l’adversitat, intenten tirar endavant les seves famílies, comunitats i defensen
la memòria del que van ser».
TRIPLE OPORTUNITAT PER A ISCLA
A Míriam Iscla li ha encantat tenir
l’oportunitat de submergir-se per primera vegada en una tragèdia grega,
juntament amb companys nous i amb un text en castellà. «L’adaptació de Conejero
és molt poètica, però molt directa. A vegades les tragèdies són complicades
perquè hi ha moltes imatges que costa de desxifrar. Però aquesta adaptació és
meravellosa», sentencia l’actriu. «L’obra transmet la idea que s’ha de resistir
malgrat tot. Que totes hem de lluitar i, sobretot, dir el que sentim i el que
pensem», afirma.
Ella ja ha defensat dones lluitadores en
obres com 'Dona no reeducable' i 'Només són dones', muntatge de Portaceli
premiat en els últims Max. «És un honor interpretar personatges que diuen
coses, que provoquen reflexió».
Malgrat la diferència d’edat amb les seves
companyes, la jove Alba Flores opina igual. «Troyanas fa prendre consciència
del nostre món. Em sento superrealitzada amb aquesta obra que m’ha fet
descobrir nous camins», assenyala la intèrpret, que està acabant de rodar nous
capítols de La casa de papel. «Si la dona fos igual que l’home, no crec que hi
hagués tantes guerres».
Publicat per
Marta Cervera
Etiquetes de comentaris: carme portaceli, el periodico, marta cervera, teatre grec bcn, troyanas
TEATRE MUSICAL : PER SI NO ENS TORNEM A VEURE
De dll a dc a les 20.30h. Del 7 al 30/08.
D'Alícia Serrat i Marc Sambola l Els Reis
d’Arden reben una carta dels Reis de Dumaine on els proposen que la seva filla
Anne es casi amb el príncep William d’Arden. Però els joves prínceps no tenen
cap intenció de casar-se i menys amb algú que gairebé no coneixen. Tots dos,
sense saber-ho, tenen la mateixa idea: Fugir amb una identitat falsa i
descobrir com és el món més enllà dels seus regnes.
És un homenatge a comèdies com Leonci i
Lena; El joc de l'amor i de l'atzar o Al vostre gust, on les aparences i els
enganys es barregen amb la comèdia i l’amor.
+ info i reserva d’entrades
Etiquetes de comentaris: el maldà de barcelona, per si no ens tornem a veure
Primers assajos a Prodis per a l’espectacle Dreams de la Fura dels Baus que inaugurarà el TNT
Una quarantena de persones de Prodis, entre
usuaris, monitors i educadors, protagonitzaran l’espectacle inaugural del
Festival TNT.
Es tracta d’una coproducció amb la Fura
dels Baus que vol mostrar la cohesió i la importància del treball en equip
entre les persones amb necessitats especials.
Aquests dies ja l’han començat a assajar
amb el Raúl Vargas, corèograf de la companyia, però el resultat final no veurà
la llum fins el 27 de setembre a la plaça Nova.
Els assajos es convoquen setmanalment i
l’assistència és voluntària. DREAMS és una coreografia aèria que formarà una
xarxa humana. De moment, la practiquen a terra i no serà fins al mateix dia,
hores abans de l’estrena, quan provaran els moviments en alçada. Per això,
compten amb un equip de suplents per si algú no es veu amb cor en l’últim
moment.
Des de Prodis valoren molt positivament
l’experiència, tant pel que fa al projecte comú entre els diferents serveis de
la fundació com pel que simbolitza l’espectacle en la seva xarxa d’aliances amb
altres entitats.
Amb DREAMS, la Fura dels Baus vol fer un
pas endavant en la integració social de les persones amb discapacitat amb
aquest espectacle que actua com a element enriquidor però, sobretot,
normalitzador.
Publicat per
http://terrassadigital.cat/primers-assajos-a-prodis-per-a-lespectacle-dreams-de-la-fura-dels-baus-que-inaugurara-el-tnt/Etiquetes de comentaris: fura dels baus, prodis, terrassa digital
30 de juliol 2017
Bon terme per partida doble
Sala Cabanyes munta ‘Demà coneixeràs en
Klein’
Del 7 al 16 de juliol, quasi a tocar de Les
Santes, Can Gassol ha acollit l’estrena amb sis representacions de ‘Demà
coneixeràs en Klein’, la producció amb què Sala Cabanyes ha posat un punt final
oportú a la temporada culminant del seu centenari, si s’ha de fer bo aquell
enunciat proverbial de Shakespeare que diu que tot va bé si acaba bé. Amb
aquesta obra del dramaturg local Toni Cabré que ha dirigit Joan Peran també ha
arribat a bon terme l’actual cicle “Fet a Mataró”, amb què l’Ajuntament ha
fomentat des del febrer fins ara deu espectacles de teatre, música i dansa relacionats
amb companyies o artistes vinculats a la ciutat. La millor evidència positiva
del cas és que l’autor, el director, les actrius, l’equip creatiu i tècnic i
l’entitat promotora són mataronins.
Cabré entra al repertori
Amb aquest ‘Klein’, en certa manera, Sala
Cabanyes corregeix també una anomalia. Perquè costava d’entendre que la
poderosa factoria teatral del Centre Catòlic, que amb la seva existència
secular exhibeix un repertori de més de cinc-centes obres i ha dut a terme dos
milers llargs de representacions, fins ara no hagués portat mai a escena cap
peça de Toni Cabré. Un home iniciat i vinculat a la casa per raons personals i
familiars, actiu en el panorama de la dramatúrgia catalana des de 1985 i autor
de vint-i-cinc textos, un bon nombre dels quals guardonats i representats, bé
en circuits professionals, bé en l’àmbit amateur.
‘Demà coneixeràs en Klein’, que es va
publicar l’any 2008, s’insereix de ple en un univers temàtic molt present en
les obres de Cabré: la depredació que el sistema capitalista exerceix arreu, la
inhumanitat que li és consubstancial i la insolvència moral amb què contamina
les relacions entre les persones. Narra l’assetjament laboral a què és sotmesa
una executiva d’una gran empresa després d’una tràgica baixa maternal. Relegada
a un despatx buit i sense cap feina assignada, per revenjar-se aprofitarà les
pràctiques corruptes que s’utilitzen en el negoci per aconseguir contractes
públics. La complicitat interessada i la cobdícia de la seva exsecretària, que
aspira a desplaçar-la, origina un joc d’enganys recíprocs, en què despunta
també una jove becària i on la dona de la neteja fa de contrapunt. L’evolució
de l’ambient enverinat de la trama està ben armada amb diàlegs precisos
carregats d’intenció, tocs d’humor àcid o d’ironia subtil i algun gir
inesperat, com és habitual en Cabré.
Demà coneixeràs en Klein
Experiència vàlida
El muntatge que ha pilotat Joan Peran té un
enfocament diàfan, començant per l’escenografia dissenyada per Jordi Bonnemaison,
que entre materialitat i simbolisme expressa la ruïna moral d’un espai concebut
per al confinament. També hi ajuden la il·luminació, les caracteritzacions, el
vestuari mutant i les falques de suport musical. Pel que fa a la interpretació,
Carla Alegre, Eva Canals, Montse Cusachs i Marga Selva, amb matisos, responen
bé a uns personatges que particularitzen amb rivets arquetípics. Bon balanç,
per tant. Per a Sala Cabanyes el valor d’aquesta experiència hauria d’anar més
enllà del simple aprofitament de Can Gassol perquè s’està rehabilitant el seu
vell teatre de la Riera. Fa dos anys, amb la ‘Medea’ d’Esteve Albert, Carles
Maicas va obrir un camí que hauria de tenir continuïtat regular. I és que la
versatilitat de la nau municipal del carrer de Prat de la Riba pot ser una
plataforma útil i un bon aparador per al gran potencial de la secció teatral
del Centre Catòlic, sobretot en produccions de formats que fan de mal encabir
en l’estructura a la italiana de la seva sala gran o en les estretors i la
disposició plana de la Saleta.
Publicat per
Comas Soler i Fotos de Daniel Ferrer
Divendres, 21 Juliol 2017 10:13
Etiquetes de comentaris: can gassol centre de creació d'arts escèniques de mataró, cap gros, comas soler, demà coneixeràs en klein, joan peran, toni cabre
Aquest diumenge
 | ||||||||
Notícies
| ||||||||
Etiquetes de comentaris: teatre cirvianum de torelló
‘Sueño’, comedia muy trágica de Andrés Lima
30 de julio 2017. A las 20:00
En: Almagro, Teatro Municipal de Almagro
Teatro de la Ciudad llega al Festival
Internacional de Teatro Clásico de Almagro con su 'Proyecto Comedia'. Tras el
estreno de 'La Ternura' de Alfredo Sanzol, el 30 de julio llega 'Sueño', un
texto de Andrés Lima que acerca al público a William Shakespeare, "el
maestro de los maestros", como lo define el director.
“La comedia era lo que quedaba. La tragedia
es la mitad de la máscara y la otra mitad es la comedia”, destaca Lima, que
toma como punto de partida en su obra este género dramático, aunque “en mi caso
hay tanto de tragedia como de comedia. No he rehuido la tragedia porque me he
basado en la fórmula de Groucho Marx de ‘Tragedia + Tiempo = Comicidad’. Y
quería saber qué pasaba si partía de un hecho personal, basado en mi
experiencia”. El resultado es Sueño, un montaje donde se conecta el pálpito del
eros y thánatos en una comedia en la que el director recuerda el fallecimiento
de su padre.
Chema Adeva, Laura Galán, Nathalie Poza,
Ainhoa Santamaría y María Vázquez dan vida a una obra que se introduce en el
bosque de Sueño de una noche de verano, pero ampliando, aún más si cabe, ese
mundo de contrastes que impera en la obra original del bardo inglés: la
delicadeza humana y el instinto animal, lo etéreo y lo terrenal, lo onírico y
lo banal, el artificio frente a lo natural, el desenfreno y lo racional, el
deseo y lo real.
Sueño es la historia de un hombre que,
conforme se acerca a la muerte, va teniendo más y más deseos de vivir y de
amar. Con la muerte acechándole, el viejo bebe, y la bebida le ayuda a conectar
con el pasado y a rejuvenecer recordando los amores que se quedaron en el
camino. Estas historias se las cuenta a una loca. Parecen ser un sueño. De
joven se enamoró de Elena, la reina de la hermosura, que es muy fea. Y su amiga
Titania, amiga de él y hermana de ella, se enamoró de su amigo, de él, Javier,
que se convirtió en un asno y rebuznaba poemas de amor de Shelley para Elena,
pues despreciaba a Titania, diosa enana.
La música trance les envuelve en el bosque.
Y cuando la bebida deja de tener efecto, regresan a una realidad que cada vez
les pasa mayor factura. “Esta comedia mira el placer y el dolor para darle
sentido a este baño de sensaciones que puede ser el amor a la vida”, reflexiona
el director. Bajo este planteamiento inicial el padre expresa su deseo de vivir
y de amar con doliente intensidad. Y su locura o sueño muestra una historia
divertida y cruel a la vez, un viaje de emociones que va tomando forma a través
del ejercicio malabarístico de unos intérpretes expuestos al riesgo.
Los protagonistas de este espectáculo
transgénero (las actrices interpretan hombres sin transformaciones físicas ni
caracterización) aman, ríen, lloran, bailan, beben, se divierten… Y todo lo
hacen de una forma apasionada, a pesar del dolor y de la muerte. Porque,
precisamente, la muerte es uno de los temas más rescatados por la comedia. La
combinación de humor y dolor conecta con la reflexión de los límites del humor,
los códigos éticos y el peligro de la regulación y la censura.
Domingo a las 20.00 h.
Desentrañar la comedia
El Teatro de la Ciudad, Premio Max 2016 a
la Mejor Producción Privada de Artes Escénicas, regresa esta temporada para
enfrentarse al reto de desentrañar la comedia, en coproducción con el Teatro de
La Abadía. A lo largo de este último año se han realizado un total de ocho
talleres para profundizar en el arte de hacer reír, en el sentido del humor, en
la risa. ¿Es la comedia constructiva? ¿Por qué el paso del tiempo transforma la
tragedia en comedia? ¿Es menos profunda la comedia que la tragedia? ¿Cómo se
hace reír? ¿Es el sentido del humor una forma de ver la vida?
El proceso culmina con la producción de dos
espectáculos de nueva creación que se estrenaron en las salas del Teatro de La
Abadía. Cada uno a su manera y con el sello de su autoría juegan con motivos y
tramas de la comedia de Shakespeare, el indiscutible maestro que recoge no solo
la tradición clásica sino también la de la commedia dell’arte, los cómicos
ambulantes y las historias tardomedievales de figuras como Boccaccio.
Publicat per
Sueño. Foto: Luis Castilla.
http://www.hoyesarte.com/evento/2017/07/sueno-comedia-muy-tragica-de-andres-lima/?utm_source=Boletin_20170727_1516&utm_medium=boletin&utm_campaign=boletinEtiquetes de comentaris: hoy es arte
‘Me vuelves Lorca’, teatro y música inundan Laroles
Conciertos, Danza, Festivales, Teatro
Del 28 julio al 12 de agosto 2017
Laroles, en plena Alpujarra granadina, vuelve
a acoger el mejor teatro y música con una nueva edición de 'Me vuelves Lorca'.
El festival, que se celebrará del 28 de julio al 12 de agosto, pone en marcha
una cuidada programación escénica que convierte a esta pequeña localidad en
epicentro cultural clave para el desarrollo de la zona.
El colectivo de mujeres de El Vacie
inaugura el festival el 28 de julio con Fuenteovejuna, una aclamada producción
del clásico de Lope de Vega que cuenta con la dirección de Pepa Gamboa.
Interpretada por mujeres gitanas de uno de los barrios marginales más antiguos
de Sevilla, con este montaje, una alegoría sobre el derecho de la ciudadanía a
denunciar y combatir la injusticia, se demuestra el poder del teatro para
superar las barreras sociales.
el minuto del payasoLa segunda propuesta
llega de la mano de Luis Bermejo, que el 29 de julio interpretará El minuto del
payaso, un monólogo escrito por José Ramón Fernández en el que el actor sube a
escena un tour de force interpretativo. El actor se mete en la piel de un payaso
que espera su turno para actuar en el día del festival de homenaje al circo. En
el foso, mientras aguarda a que lo saquen al escenario por una trampilla,
repasa en soledad los momentos de su pasado, la relación con su familia y los
hechos y personas que le marcaron en el circo donde nació.
La improvisación se presenta con la
propuesta Jamming On Tour, a cargo de Jamming Compañía. El 11 de agosto vuelve
a Laroles con su característico cóctel de comedia e improvisación en el que el
público es también protagonista. Por otro lado, la danza brillará sobre el
escenario de la mano de la internacionalmente reconocida bailaora Belén Maya,
que el 12 de agosto presenta Romnia, una pieza que explora la cultura gitana
femenina y que ha sido coreografiada por la estrella del flamenco Israel
Galván.
En el apartado musical, dos conciertos
marcan el cartel de este año. Por un lado, el músico de jazz y flamenco Jorge
Pardo (Premio al Mejor Músico de Jazz Europeo 2013 y Premio Nacional de las
Músicas Actuales 2015) se subirá al escenario el viernes 4 de agosto. El día
siguiente llegará el turno del cantante y compositor Santiago Auserón, también
conocido como Juan Perro, una leyenda del rock español que presentará su
séptimo álbum, El viaje, con el único acompañamiento de su guitarra acústica.
Un festival con historia
Este festival está inspirado en la figura
de Federico García Lorca y en su afán por llevar la cultura a las zonas
rurales. Desde sus inicios ha apostado por la cultura y el turismo sostenibles.
A partir del proyecto Un teatro entre todos, los vecinos de La Alpujarra
granadina construyeron el anfiteatro de Laroles, un escenario al aire libre en
el que se desarrollan todas las actividades.
En esta edición, la organización ha lanzado
una original campaña de micromecenazgo, que ya se ha conseguido, con el
objetivo de construir un escenario más grande. Bajo el nombre de Fila Héroe, el
festival otorga superpoderes a cambio de aportaciones económicas. Me vuelves
Lorca ha sido seleccionado como proyecto finalista en la primera edición de
Cultura Viva, una convocatoria de ayudas a iniciativas culturales de la
Fundación Cruzcampo que pretende dar vida a la cultura que crea valor social, y
apostar por el desarrollo cultural, económico y social de Andalucía.
El pasado 25 de abril el festival otorgó
por primera vez los premios que llevan su nombre. Los galardonados de esta
primera edición fueron el actor Alberto San Juan, por su compromiso con el
proyecto desde sus fases iniciales y su “espíritu lorquiano”; el tenor granadino
José Manuel Zapata; el periodista y director de La sala de RNE Daniel Galindo
por su apoyo desinteresado desde los escenarios y los medios de comunicación; y
la directora de teatro Pepa Gamboa (junto a TNT Atalaya) y el colectivo de
mujeres de El Vacie por constituir un ejemplo del poder transformador del
teatro.
Publicat per
http://www.hoyesarte.com/evento/2017/07/me-vuelves-lorca-teatro-y-musica-inundan-laroles/?utm_source=Boletin_20170726_1228&utm_medium=boletin&utm_campaign=boletinEtiquetes de comentaris: hoy es arte
29 de juliol 2017
La mataronina Maria Rovira impulsa 'Crea', una nova companyia de dansa i una acadèmia
La coreògrafa també presenta al Mercat de
les Flors l'espectacle Trànsit & Cuba, en el marc del Festival Grec de
Barcelona
La coreògrafa mataronina Maria Rovira ha
anunciat aquest dimarts que ha posat en marxa una plataforma d'activitat
artística i cultural. Es tracta d'una iniciativa que compta amb una companyia
de dansa; 'Recrea Dance Company', una acadèmia de dansa privada; 'Crea Dance
Academy' i un mètode d'aprenentatge: 'Crea'. Tot plegat amb una
"clara" vocació internacional de manera que els alumnes podran
comptar amb el suport de "referents" del sector d'arreu d'Europa i
d'Amèrica del Sud i fer-hi pràctiques. "Crea és un nou començament.
Barcelona i Catalunya necessiten una companyia nacional de dansa", ha
assegurat Rovira. L'acadèmia de dansa començarà a treballar aquest setembre. La
coreògrafa ha explicat el projecte durant la presentació de l'espectacle
'Trànsit & Cuba' que es podrà veure al Mercat de les Flors el 20 i 21 de
juliol en el marc del Grec.
'Trànsit & Cuba' que es podrà veure al
Mercat de les Flors el 20 i 21 de juliol en el marc del Grec
La col·laboració amb el festival Grec
suposa el retorn de Maria Rovira a Barcelona. Ho farà amb quatre propostes: 'El
cruce sobre el Niágara', 'El Salt de Nijinsky', 'Impronta' i 'Babbel 2.0'. 'El
cruce sobre el Niágara' és un treball de Marianela Boán, una de les coreògrafes
més destacades de Cuba. Es tracta d'una coreografia estrenada el 1987 per la
companyia Danza Contemporánea de Cuba.
'El Salt de Nijinsky' tornarà als
escenaris, tot i que en aquest cas amb un nou format que Rovira ha preparat per
l'ocasió. De fet, el treball inicial el va portar a escena Trànsit Dansa pel
Grec 2007. En aquest cas, la revisió compta amb la música de Javier Gamazo i
Marc Álvarez. La peça s'inspira en una famosa fotografia del ballarí Vaslav
Nijinsky i indaga en els misteris de la memòria i el significat metafòric del
salt. La ballarina i coreografia de
dansa contemporània també oferirà l'estrena d''Impronta', un solo femení, i
'Babbel 2.0'. Aquesta última és una creació de Rovira per Acosta Danza que
mostra, amb el llenguatge del moviment, com cada vegada estem menys comunicats
tot i la sobreexplotació d'informació.
Ballarins que "ho donen tot"
'Babbel 2.0' comptarà amb ballarins
catalans i amb artistes cubans de la companyia Acosta Danza. I és que Rovira ha
treballat en els últims anys a bona part de l'Amèrica Llatina i ha establert
diversos contactes que ara es visualitzen en els espectacles que oferirà el
Grec. Segons ha explicat, els quatre espectacles mostraran una dansa
"física" amb "moviment" on els ballarins "ho donen
tot".
Rovira i Mataró
La relació de Maria Rovira amb Mataró ha
estat molt estreta, però no ha acabat com la coreògrafa voldria. Rovira va
signar un conveni l’any 2006 amb l’Ajuntament i la Generalitat, per convertir
Trànsit, el projecte que conduïa llavors, en companyia resident a Mataró. El
consistori i el govern català es comprometien a subvencionar Trànsit, que a
canvi treballaria per fomentar el món de
la dansa a la ciutat amb diverses iniciatives. Però la situació legal de la
companyia a Mataró va ser molt confusa, i finalment l'any 2012 es va fer
oficial que el conveni era paper mullat per un "problema
administratiu", segons va al·legar l'Ajuntament. Trànsit va quedar a
l'estacada, i Rovira va acabar deixant la ciutat, del tot decebuda. "Ens
vam sentir molt maltractats", explicava Rovira.
Publicat per
Capgròs.com / ACN
http://www.capgros.com/cultura/arts-esceniques/la-mataronina-maria-rovira-impulsa-crea-una-nova-companyia-de-dansa-i-una-academia_710416_102.htmlEtiquetes de comentaris: acn, cap gros, maria rovira
Un clàssic del musical abstracte al Teatre Gaudí
S’estrena ‘Cançons per a un nou món’, un
espectacle de Broadway on no hi ha narració i les peces musicals estan
vinculades pels sentiments
L’univers del teatre musical és molt ampli,
i el que nosaltres rebem és una porció poc significativa del que s’està fent
als dos grans centres de poder del gènere, allà on es produeixen anualment les
estrenes més importants: el West End a Londres i Broadway a Nova York. Cançons
per a un nou món va ser una de les sensacions de Broadway a mitjans dels anys
90, quan es va estrenar aquesta obra que pràcticament inaugurava una manera
diferent de fer teatre musical: amb música de Jason Robert Brown, la idea
darrere de Cançons per a un nou món és que no hi hagués una narració
tradicional, que fos una obra sobre sentiments íntims i abstractes, així que el
vincle entre cada peça està en el que diuen, i no pas en una acció (pràcticament
inexistent) que l’obra realment no necessita. Aquesta música ara arriba a
Barcelona, i pujarà a l’escenari del Teatre Gaudí.
Es tracta d’una adaptació produïda per
Vocal Factory, una petita companyia independent, dirigida per Anna Valldeneu
(escena) i Filippo Fanò (música), amb un quartet musical (piano, guitarra, baix
i bateria) i un conjunt de cantants que farà que les cançons de Brown s’elevin
com ho van fer ja fa més de 20 anys, i facin ressaltar la qualitat d’aquesta
obra que s’aparta del format habitual de teatre musical. La varietat de gèneres
en les cançons és àmplia, del jazz al gòspel, i el tema és unitari, en
realitat: a la vida s’han de prendre decisions, i aquestes decisions fan que
tot vagi a millor... o a pitjor.
Trobaràs més informació sobre aquesta
producció de Cançons per a un nou món al web del Teatre Gaudí. Allà també
podràs reservar les teves entrades.
Publicat per
Etiquetes de comentaris: la meva barcelona, teatre gaudí de barcelona
‘La Ternura’, comedia sobre el amor
Del 28 al 29 de julio 2017
Añadir a mi calendario
En: Almagro, Teatro Municipal de Almagro
Tras investigar sobre la tragedia griega, Teatro de la Ciudad llega al Festival de Teatro Clásico de Almagro con su ciclo de comedias inspiradas en William Shakespeare. Alfredo Sanzol y Andrés Lima presentan dos textos de nueva creación que inciden en el humor, sus mecanismos y su capacidad de reflexión. La primera de ellas, 'La ternura', de Sanzol, es una comedia romántica de aventuras que trata sobre los amores posibles en situaciones imposibles.
La ternura.Este montaje intenta trasladar la imposibilidad de protegernos del daño que produce el amor, porque si queremos amar nos tenemos que arriesgar a sufrir. Tampoco los padres pueden proteger a los hijos del sufrimiento de la vida porque eso pone en peligro la vivencia de una vida plena. Para el director, La Ternura “habla de la fuerza y de la valentía para amar. La ternura es la manera en la que el amor se expresa. Sin ternura el amor no se ve. La ternura son las caricias, la escucha, los pequeños gestos, las sonrisas, los besos, la espera, el respeto, la delicadeza. Una sociedad sin ternura es una sociedad en guerra”.
La obra cuenta la historia de una reina algo maga y sus dos hijas princesas que viajan en la Armada Invencible obligadas por Felipe II a casarse en matrimonios de conveniencia con nobles ingleses una vez que se lograse con éxito la invasión de Inglaterra. La Reina Esmeralda odia a los hombres porque siempre han condicionado su vida y le han quitado la libertad, así que no está dispuesta a que sus hijas tenga el mismo destino que ella.
Al pasar por una isla que La Reina considera desierta, ésta crea una tempestad que hunde el barco. Su plan es quedarse a vivir allí con sus hijas y no volver a ver a los hombres. El problema es que eligen una isla en la que desde hace veinte años viven un leñador y sus dos hijos que huyeron allí para no volver a ver las mujeres. En cuanto la reina y las dos princesas descubren que no están solas se visten de hombres para protegerse. Y aquí comienzan las aventuras, los líos, los enamoramientos y las confusiones.
Inspiración shakesperiana
La ternura.La Ternura está influenciada por La Tempestad y Noche de Reyes, pero también de Como gustéis, de Mucho ruido y pocas nueces y del Sueño de una noche de verano. El juego, el engaño, los cambios de identidad, la confusión de personalidades, los espacios como elementos mágicos, los bosques, las islas… todo ello forma parte del imaginario shakesperiano interiorizado por Sanzol.
“Quiero que La Ternura sea una comedia romántica con islas desiertas, naufragios monumentales, reyes frágiles, y reinas soñadoras, leñadores miedosos y pastoras tempestuosas, seres mágicos, situaciones imposibles, amores posibles, cambios de identidad, pasiones desatadas, odios irracionales, deseos incendiarios, giros sorprendentes, fantasmas borrachos, apariciones, desapariciones, encuentros, desencuentros y un deseo que une a todos: el deseo de encontrar la ternura como sea, donde sea, con quien sea”, explica el director.
Una vez más, Sanzol se rodea de su equipo de confianza, no solo en el reparto (Paco Déniz, Elena González, Natalia Hernández, Javier Lara, Juan Antonio Lumbreras y Eva Trancón) sino en la escenografía y vestuario, a cargo de Alejandro Andújar, la iluminación de Pedro Yagüe y la música de Fernando Velázquez.
Viernes y sábado a las 20.00 h.
Desentrañar la comedia
El Teatro de la Ciudad, Premio Max 2016 a la Mejor Producción Privada de Artes Escénicas, regresa esta temporada para enfrentarse al reto de desentrañar la comedia, en coproducción con el Teatro de La Abadía. A lo largo de este último año se han realizado un total de ocho talleres para profundizar en el arte de hacer reír, en el sentido del humor, en la risa. ¿Es la comedia constructiva? ¿Por qué el paso del tiempo transforma la tragedia en comedia? ¿Es menos profunda la comedia que la tragedia? ¿Cómo se hace reír? ¿Es el sentido del humor una forma de ver la vida?
El proceso culmina con la producción de dos espectáculos de nueva creación que se exhibirán en ambas salas del Teatro de La Abadía desde finales del mes de abril. Cada uno a su manera y con el sello de su autoría, jugarán con motivos y tramas de la comedia de Shakespeare, el indiscutible maestro que recoge no solo la tradición clásica sino también la de la commedia dell’arte, los cómicos ambulantes y las historias tardomedievales de figuras como Boccaccio.
Publicat per
http://www.hoyesarte.com/evento/2017/07/la-ternura-comedia-sobre-el-amor/?utm_source=Boletin_20170727_1516&utm_medium=boletin&utm_campaign=boletin
Etiquetes de comentaris: hoy es arte
28 de juliol 2017
L'actriu Marisol Salcedo es posa a la pell de Frida Kahlo a la Sala Fènix
Interpreta un monòleg sobre la vida de la
pintora escrit per Humberto Robles.
De la mexicana Frida Kahlo (Coyoacán,
Ciutat de Mèxic, 1907 - 1954) se n'han escrit llibres, se n'han fet
pel·lícules, se n'han compost cançons, i la seva vida també ha estat portada
als escenaris en forma d'espectacle teatral. Un exemple d'això últim el tenim
aquests dies a la Sala Fènix, on, fins al 30 de juliol, l'actriu Marisol
Salcedo fa de Frida per contar alguns episodis de l'artista. Frida Kahlo. Viva
la vida és un monòleg sortit de la ploma d'Humberto Robles. Sembla que el
dramaturg tenia previst escriure una obra que imaginava una trobada entre
quatre importants dones de la història de Mèxic, però en començar a cercar
informació sobre Frida, es va trobar fent un monòleg sobre la pintora.
Dirigit per Carles Solsona, el text de la
Frida de ficció parla de qüestions i de persones properes a ella que als que
coneguin una mica la seva història de segur que els sonaran, com la seva
relació amb Diego Rivera, l'accident d'autobús que va patir i que li va deixar
lesions permanents, Rockefeller, Trotski o, és clar, sobre pintura i art. De la
boca de l'actriu surten frases literals escrites per Frida i que Humberto
Robles, en la seva recerca, va trobar, així com poemes del seu diari personal i
referències a les seves obres.
Publicat per
Etiquetes de comentaris: la meva barcelona, sala fènix
La Mostra de 2018 obre portes a les inscripcions d'espectacles
La propera edició està fixada del 12 al 15
d’abril de l’any que ve
Queden nou mesos fins que la Mostra aixequi
el teló, però ja comença el laboriós procés de selecció de la cinquantena
d'obres que seran escollides. Fins a mitjans de setembre, hi ha temps per
enviar-les.
El camí cap a la Mostra d'Igualada 2017 ja
ha començat. S'ha obert el període d'inscripcions de les companyies per
sol·licitar actuar a la 29a edició de La Mostra d'Igualada – Fira de teatre
infantil i juvenil que es durà a terme del 12 al 15 d'abril de 2018. Les
sol·licituds romandran obertes fins al 15 de setembre i es formalitzen en línia
a través del portal de La Mostra (www.lamostraigualada.cat), on es detallen les
condicions de participació. Hi poden optar totes les companyies professionals
que presentin propostes escèniques adreçades a un públic infantil, juvenil o
familiar.
Els espectacles tindran la valoració de la
direcció artística de la fira en base a la seva "qualitat, novetat,
dramatúrgia, innovació en el llenguatge i aportació en el format". Hi
tenen cabuda tots els gèneres, tant a sala com al carrer. Tot i que la majoria
de les companyies són catalanes, també s'inclouran formacions procedents de la
resta de l'Estat espanyol i internacionals. Tindran prioritat en la selecció
les companyies que no hagin participat a la fira l'edició anterior. El 2017 la
fira va programar 52 espectacles (15 estrenes) seleccionats entre més de 660
propostes rebudes, la xifra més alta registrada fins al moment, fet que
demostra la importància de La Mostra com a punt estratègic del sector de les
arts escèniques per a tots els públics.
Publicat per
Etiquetes de comentaris: anoia diari, mostra de teatre de igualada
MASDANZA recibe más de trescientas candidaturas para sus dos certámenes coreográficos
Coreografías de cinco continentes aspiran a
participar en la vigésima segunda edición
El Festival Internacional de Danza
Contemporánea de Canarias, MASDANZA, ha recibido trescientos treinta y nueve
candidaturas a participar en sus dos certámenes coreográficos, ciento seis más
que en la última edición, por lo que vuelve a batir récord.
Bailarines y coreógrafos de cinco
continentes han solicitado participar en la vigésima segunda edición del
festival. Por primera vez, bailarines y
coreógrafos de Rusia, Costa de Marfil, Armenia, Hong Kong, Bahrain, Malta,
Congo Brazzaville han enviado sus obras para concursar en el certamen
coreográfico y artistas de Luxemburgo, Rwanda, Rusia, India, Irán se han
postulado para el certamen de solos.
Comienza ahora el proceso de selección de
las obras que participarán en el certamen de solos y coreográficos de MASDANZA,
único festival de España con dos certámenes a competición. Del 14 de octubre al
4 de noviembre se celebrará 22MASDANZA un festival con una larga trayectoria en
potenciar la
proyección e internacionalización de los
jóvenes talentos de la danza contemporánea además de estrechar relaciones con
festivales de danza nacionales e internacionales. La organización de MASDANZA
es sensible a la dificultad que se presenta a los nuevos creadores para abrirse
un hueco en el panorama profesional, por ello garantiza la participación en
importantes encuentros, circuitos y espacios de danza nacionales e
internacionales de las piezas ganadoras, a la vez que apoya a los bailarines
con becas y ayudas.
Después de 21 ediciones MASDANZA es un
escaparate internacional para Canarias, que por unos días se convierte en el
centro neurálgico de la vanguardia mundial en danza y referente sin precedentes
en la comunidad.
Publicat per
Etiquetes de comentaris: danza teatro, masdanza de maspalomas
27 de juliol 2017
Els espectadors de l'Atlàntida pujaran a l'escenari en la pròxima temporada
L'equipament estrena "Escenaris",
un cicle alternatiu "d'avantguarda artística i de risc"
Hi ha programats una quarantena
d'espectacles des del setembre fins al gener
Presentació del Cicle Grans Concerts a la
plaça del Pes de Vic | Adrià Costa
Els espectadors de l'Atlàntida de Vic
podran pujar a l'escenari de la sala Ramon Montanyà en la vuitena temporada de
l'equipament. Tal com explicava la directora de la Fundació, Montse Catllà, en
la roda de premsa de presentació, el setembre s'estrenarà el nou cicle
"Escenaris", que es farà en espais diferents de la ciutat, com el
Casino de Vic o l'Institut del Teatre, però també a dalt de l'escenari. Es
tracta de cinc propostes "d'avantguarda artística i de risc", va dir
Catllà.
Aquestes són Pla fix, Latung La La, un
muntatge poètic a l'Institut del Teatre; Tot sembla tan senzill, un recital de
poemes musicats de Montserrat Abelló; i l'obra de teatre contemporani
Marat/Sade. L'espectacle de dansa-teatre Lélek amb l'osonenca Laura Marsal i el
recital poètic Com nos tornem de Bubulina són els únics que es podran veure a
dalt de l'escenari de la sala Ramon Montanyà.
D'aquesta manera, segons el cap de
programació del teatre, Ramon Ferrer, "s'omple una petita carència de l'Atlàntida,
més enllà de la programació tradicional". "És un pas endavant per
l'Atlàntida, però ens agradaria que el pas també el fes el públic", va
dir, remarcant que els espectadors també s'atreveixin a veure aquestes
produccions.
D'altra banda, la directora de l'Atlàntida,
també va apuntar que l'escenari també està present en el nou fulletó de la
programació amb l'obra de Toni García. Tal com van avançar fa dies, es tracta
d'un acord amb l'H. Associació per a les Arts contemporànies "per promoure
i difondre la creació contemporània, que presideix la nova programació amb una
atenció a l'escenari".
Una temporada "equilibrada"
Catllà va destacar que la nova temporada
"és molt equilibrada en disciplines" en el total de 37 espectacles
(exactament 43 funcions). La directora ho va dividir en espectacles teatrals,
música i un "calaix obert" a la dansa i altres disciplines difícils
de classificar. Tot i així, "la música segueix sent un segell de
l'Atlàntida", sobretot en el cicle Grans Concerts "per la projecció i
els recursos que s'hi destinen". Precisament en el cicle d'enguany, la
dona serà l'eix central, amb dues actuacions internacionals com Elisso
Virsaladze i el quartet Cecilia String Quartet.
Entre la programació també destaca la
presència d'artistes i entitats d'Osona com Paula Valls, Quimi Portet,
l'Orquestra de Cambra de Vic, la Coral Canigó, el Casino de Vic, o els
Pastorets, entre altres. Pel que fa a la programació teatral de gran format,
destaquen els espectacles com Art, In memoriam, la quinta del biberó, La treva
o Calígula.
D'altra banda, també s'ampliaran les
activitats complementàries amb conferències al voltant de textos teatrals i
diàlegs amb els equips artístics després de les funcions. Pel que fa al concert
benèfic d'enguany serà a càrrec de l'Escolania de Montserrat i anirà en
benefici de la Casa de Vic de les Germanetes dels Pobres, amb el patrocini del
Rotary Club.
Enguany, la festa inaugural estarà gairebé
oberta a tothom. De les 5 a les 8 del vespre, La Fàbrica dels somnis organitza tota
mena de tallers i activitats de circ per un públic més familiar. A partir de
dos quarts de 9 del vespre, hi haurà l'acte més tradicional d'inauguració de
temporada que s'hi podrà accedir amb la invitació pels padrins i amics de
l'Atlàntida.
Nova programació amb nou contracte programa
Aquest nou cicle coincideix amb la posada
en marxa del nou contracte programa i la nova direcció encapçalada per Montse
Catllà. Així ho explicava la regidora de Cultura, Susagna Roura, remarcant que
també s'ha constituït la comissió de seguiment que vetllarà pel bon assoliment
d'aquest contracte.
Entre els canvis, Roura va destacar que es
vol donar més visibilitat i projecció a la ciutat, que hi hagi apostes
conjuntes entre els equipaments culturals de Vic (el Pla d'Acció Cultural serà
l'encarregat de traçar-ne les mesures) i la revisió de la política dels preus.
En aquest darrer punt, Catllà va explicar que en funció de la disciplina
(música o teatre) el teatre està repartit en diferents preus.
Publicat per
Carles Fiter, Vic
Etiquetes de comentaris: atlàntida de vic, nació digital
Lope de Vega y la educación sentimental
El perro del hortelano.El perro del
hortelano.
Del 21 al 30 de julio 2017
El Festival Internacional de Teatro Clásico
de Almagro acoge 'El perro del Hortelano', de Lope de Vega, un montaje
versionado por Álvaro Tato para la Compañía Nacional de Teatro Clásico. Helena
Pimenta dirige esta comedia palatina del Siglo de Oro que cuenta con un elenco
de 15 actores encabezado por Marta Poveda, Rafael Castejón, Joaquín Notario y
Nuria Gallardo.
“Encuadrada unas veces en la comedia
palatina, otras en la comedia urbana, lo cierto es que se trata de una comedia
única, con gran personalidad y que destaca por la construcción de los
personajes, por la belleza de sus parlamentos y por la originalidad de su
estructura”, explica Pimenta. Pero a pesar de ésto la obra de Lope de Vega no
es de las habituales en el repertorio de la Compañía.
Entre las diferencias fundamentales de este
nuevo montaje se encuentra que el escritor situó la acción en el Nápoles del
siglo XVII, mientras que la directora la lleva hasta el XVIII y le da
protagonismo a la visión femenina.
La protagonista es Diana, condesa de
Belflor, y está enamorada de su secretario, Teodoro. Un amor que no se atreve a
declarar por la diferencia de clases entre ambos. Pero tampoco quiere que éste
se case con Marcela, así que le da esperanzas y se enreda con sus pretendientes
nobles, creando un formidable lío con maneras de comedia. El título que Lope le
dio es un dicho popular español, “el perro del hortelano, ni come ni deja
comer”, aparece en la literatura arábiga del siglo XI y revela el argumento de
la obra, ya que Diana no puede amar a Teodoro y por eso, no lo deja amar ni ser
amado.
En palabras de Pimenta, la obra es
“hermosa, tierna, divertida, oscura, luminosa, vibrante, bruta, triste, alegre,
aristocrática y popular. Una comedia que nos atrapa desde el primer momento,
cuando vemos a Diana luchando torpemente por salir de la cárcel de oro en la
que ha sido encerrada”.
Con escenografía de Ricardo Sánchez Cuerda
y vestuario de Pedro Moreno, la obra de Lope es “meticulosa, labrada mediante
unos recursos espacio-temporales, de lenguaje y versificación, de contexto y
de procedimientos serios, cómicos y fantásticos que la hacen navegar, unas
veces, con enorme brío, otras con la calma y el lirismo de sentir, dudar,
temer… atravesando los rincones más ocultos y humanos de la experiencia de
educación sentimental”, concluye su directora.
De martes a domingo a las 22.45 h.
Publicat per
Etiquetes de comentaris: festival internacional de teatro clásico de almagro, hoy es arte
26 de juliol 2017
Teatre : Homes, la comèdia musical Les Santes
Sergi Belbel i Carol López signen aquesta
obra que s’inspira en el fenomen teatral del 1994 Homes!, de T de Teatre. Una
comèdia musical fresca i actual amb música original de Marc Parrot,
protagonitzada per Anna Barrachina, Agnès Busquets, Mireia Portas, Alba
Florejachs i Glòria Sirvent.
Què pensen els homes? Per què no saben què
volen les dones? I per què resulta tan complicat entendre’ls? A partir de
relats curts i brillants basats en situacions quotidianes, Homes, la comèdia
musical reflexiona sobre la masculinitat i la relació entre homes i dones per
desgranar què significa ser un home i una dona avui en dia.
+ info
Organitza: Direcció de Cultura de
l’Ajuntament de Mataró
Homes David Ruano ©
Dimecres 26 de juliol de 2017
20.30 h
Teatre Monumental
28 euros platea / 26 euros amfiteatre
Publicat per
Etiquetes de comentaris: cultura mataró, homes, t de teatre, teatre monumental de mataró
Parking Shakespeare aposta per 'Els dos cavallers de Verona'
La comèdia, dirigida per Jordi Centelles,
estarà al Parc de l'Estació del Nord del 20 de juliol al 6 d'agost.
És el novè estiu que la companyia Parking
Shakespeare porta una obra del dramaturg anglès a un parc de la ciutat, a
l'aire lliure, sense escenografia, ni micròfons, ni llums, només els intèrprets
amb el text shakespearià a la boca. I amb entrada gratuïta. Marc Rosich, que
l'any passat va dirigir Les alegres casades de Windsor, ha passat el relleu a
Jordi Centelles, que s'ha posat al capdavant d'Els dos cavallers de Verona. La
companyia la portarà al Parc dels Til·lers del Parc de l'Estació del Nord del
20 de juliol al 6 d'agost, cada dia excepte els dimecres, i sempre amb inici a
les 19 h.
Els dos cavallers de Verona (títol original
en anglès The two gentlemen of Verona) és de les primeres comèdies que va
escriure William Shakespeare, possiblement al voltant del 1590, tot i que no se
sap exactament quan es va estrenar dalt d'un escenari. Sí que se sap que no es
va imprimir per primera vegada fins al 1623. El text tracta sobre l'amistat i
l'amor, a partir de la història de dos amics, Valentino i Proteus. Es posa
sobre la taula si l'amistat és més important que una relació entre dos amants.
En el Renaixement hi havia tot un corrent que donava més importància a
l'amistat que a l'amor, perquè el primer era sinònim de relació més pura entre
dues persones. Es dona el cas que un vers d'aquesta obra va servir a
l'escriptor català Joan Sales per posar el títol de la seva novel·la més
aclamada, i que en els darrers anys, per diversos motius, torna a estar
d'actualitat, Incerta glòria.
Publicat per
Etiquetes de comentaris: la meva barcelona, parking shakespeare
Julio César. La Belleza
| ||||||||||||
| ||||||||||||
| ||||||||||||
|
Etiquetes de comentaris: festival internacional de teatro clásico de almagro
25 de juliol 2017
La situació del teatre català davant el moment polític que viu el país
A Madrid hi ha molt poca curiositat pels
nostres directors i pels nostres actors, que són molt bons, fins i tot millors
No em sento gens nacionalista en el sentit
clàssic, però en canvi tinc moltes ganes de fer alguna cosa i solucionar-ho
Referèndum pactat? Amb quin estat? Hi ha
tres partits en contra que ocupen el 70% . Ens morirem sense viure-ho!
Com a dramaturg el procés el trobo
apassionant. La realitat passa per damunt de les regles dramàtiques
Oriol Broggi és al capdavant de La Perla 29
des de la seva creació el 2002 i l’ha convertit en una de les principals
referències del teatre català del segle XXI. Tenen en cartell Bodas de sangre,
de Lorca, a l’espai habitual, la Biblioteca de Catalunya, amb les entrades
exhaurides.
Sergi Belbel és un dels dramaturgs catalans
més reconeguts internacionalment. Les seves primeres obres són dels anys 80,
quan també va començar a dirigir. Del 2006 al 2013 va ser director del TNC. Ara
té en cartell a La Villarroel Paraules encadenades, un clàssic de Jordi Galzeran
del 1995.
Des de la Sala Beckett al Poblenou, terreny
neutral i estimat per tots dos, parlen de teatre i del procés polític que viu
el país. Tots dos tenen clar que aniran a votar l’1 d’octubre. “Absolutament,
crec que s’ha de fer”, diu Broggi.
Coincideixen en el bon moment que viu el
teatre català. “Fa 25 anys la dramatúrgia catalana era pràcticament inexistent;
ara –explica Belbel– hi ha força autors que estrenen fora. La qualitat dels
actors ha pujat molt, els directors tenen una gran creativitat i tenim dos
teatres públics amb una infraestructura meravellosa.”
I què falla? Els diners. “Els espectacles
costa que vagin de gira. Quan veig companyies daneses... allà hi ha molts
diners! Fan espectacles molt contundents. Aquí també ho podríem fer però no
tenim els diners”, es lamenta Broggi. “Amb mitjans també podríem anar amb
sobretítols a d’altres països! Els autors que vénen aquí són molt bons, però a
més tenen un gran suport al darrere”, afegeix Belbel.
Creuen que la independència milloraria
aquesta situació, però, segons el director de La Perla 29, “tampoc la
solucionaria a curt termini”. Belbel és prudent: “No podem fer política-ficció.
Depèn. Si el nou estat català aposta decididament per la cultura, això
beneficiaria a tothom, però si no hi creu...” El que veuen clarament és la
realitat que s’imposa avui: “Els centres dramàtics de Madrid tenen el triple de
pressupost que el TNC, que és un teatre nacional aquí, però per a ells és
autonòmic”, recorda Broggi.
Més retrets. Segons el director d’Incendis,
“a Madrid hi ha molt poca curiositat pels nostres actors, que són molt bons, i
pels nostres directors”. “Zero”, remarca l’exdirector del TNC.
La situació política no ha impedit la
connexió amb la professió de Madrid. Belbel prefereix deixar clar d’entrada que
és millor no parlar del tema, així ho va fer fa dos anys al Teatro de la
Abadía. “Em va venir l’ajudant de direcció per dir-me que sí que en volia
parlar. Vam estar-hi dues hores. Però és que era portuguesa!”, exclama rient.
“No conec absolutament ningú a Espanya que entengui el tema català. A fora, en
canvi, ho entenen perfectament.” “Aquí realment costa molt. No recordo haver
trobat últimament gaire gent...o ningú, és veritat”, diu una mica decebut Oriol
Broggi.
Belbel recorda que sí que hi ha algú: “El
politòleg Ramón Cotarelo m’agrada molt, crec que és l’únic. No he trobat ningú
com ell en el sector teatral a Madrid. Hi ha els d’Animalario, l’Andrés Lima,
però ni aquests. Et diuen: que pesats que sou amb el tema català! I treuen la
qüestió del nacionalisme. Perdona? Soc fill d’immigrants i no he estat mai
nacionalista. No he votat mai cap partit nacionalista.” Broggi hi empatitza:
“Jo tampoc em sento gens nacionalista en el sentit clàssic, però en canvi tinc
moltes ganes de fer alguna cosa i de solucionar-ho.”
El govern espanyol ha arribat a amenaçar
amb l’exèrcit i ningú del món del teatre ha piulat. Sergi Belbel ho té clar:
“Si treuen l’exèrcit o la Guàrdia Civil, l’endemà es declara la independència!
Ara, desenganyem-nos. No ens donaran suport en aquest tema. O la gent surt al
carrer o res. Demanar suport a la resta d’Espanya és inútil.”
El director de La Perla 29 explica que la
manera de fer catalana difereix de la de Madrid. “A Catalunya a àmbit teatral
s’ha fet més feina que a Espanya: la gestió de les empreses, els teatres
nacionals, la relació amb els privats, la força de l’Institut del Teatre, o
coses com la Sala Beckett o companyies com la meva, que no existeixen allà. A
àmbit polític crec que passa el mateix. Les coses les elaborem més.” I conclou:
“A àmbit teatral no veig els avantatges d’estar dins l’Estat espanyol. En tot
cas hi veig un inconvenient si hi tens mala relació. El procés ha fet que ens
donéssim una mica més l’esquena. Fins i tot més que abans. No és positiu, però
potser és necessari i inevitable.”
El diàleg, que en aquest punt ja porta
embranzida, analitza ara com hem arribat fins aquí. Belbel recorda una
fotografia de tres magistrats del TC amb un cigar cadascun a la plaça de toros
de La Maestranza de Sevilla el dia abans de la sentència de l’Estatut, el
juliol del 2010. “Mirant aquella foto vaig pensar: la història d’aquest país ha
de canviar, no pot ser que aquests tres tombin el que el poble ha votat. No té
sentit. I això que ho vam votar amb la boca petita perquè era un estatut
retallat.”
“Tothom opina i aquesta part tertuliana em
mareja”, comenta Broggi. “No sé si és per això de la nova política, però trobo
a faltar la política del diàleg. La de la gent que en sap i s’hi dedica, la que
té la informació. Trobo a faltar lideratges més forts.” També confessa que hi
ha una part de Catalunya que no li agrada: “Som molt normatius, molt estrictes,
potser caldria una mica de flexibilitat.”
Belbel, que escolta atentament la reflexió,
afegeix: “Després del modernisme ve el noucentisme, que vol posar a ratlla allò
anterior.” “Potser ens caldria una mica de modernisme –prossegueix Broggi–. Hem
d’estar disposats a tenir un país que sigui obert. Aquest procés pot tenir
tendència a ser molt estricte, a tancar-se, i això em cansa. Tot i que potser
és una cosa necessària per arribar a la fita. A part d’això, el procés en si no
em cansa, trobo que és apassionant.”
“A mi m’encanta –exclama Belbel–. Com a
dramaturg ho trobo apassionant.” Broggi li pregunta amb un somriure irònic si
no ha estat ell qui ha escrit alguns dels passatges del procés. L’escriptor
continua amb passió: “Els danesos van fer Borgen, qui està fent la sèrie del
procés? La realitat passa per damunt de les regles dramàtiques. El personatge
de Mas és increïble, l’heroi caigut. El successor li agafa la paella i
l’abranda. Si ho mires en clau dramàtica és fascinant!” “I en clau ciutadana
també. Estem vivint un moment complicat però molt interessant”, hi agrega
Broggi.
Tots dos asseguren que aniran a votar, però
no s’atreveixen a fer pronòstics del que acabarà passant. Belbel critica els
que diuen que ha de ser pactat amb l’Estat. “Però amb quin estat? Ens morirem
sense viure-ho! Hi ha tres partits en contra que ocupen més del 70% del
Congrés. Diuen això per amagar que es volen quedar a Espanya. Doncs que ho
diguin! No hi ha cap problema. Aquests partits d’esquerres que votin que no i
que expliquin per què volen votar que no. Que no s’escudin en la Constitució.”
Broggi es pregunta per què, si hi ha un
desencaix, no s’arregla, no es gestiona. “Perquè hi ha motius profundament
econòmics”, respon Belbel. “El problema és econòmic i de mitjans de
comunicació. Ara vaig a Jaén a fer un curs i sempre que puc faig pedagogia. Em
pregunten: i tu, com a català, què faràs? I els responc: doncs votaré un sí
així de gran! I se’m queden mirant com si fos el dimoni. Després de classe els
ho explico bé als qui m’ho demanen i ho entenen.”
Coincideixen que s’ha intentat tot. Per
Belbel, “el de Maragall fent l’Estatut va ser el darrer intent”. “S’ha provat
de moltes maneres i sempre ens hem quedat encallats”, diu Broggi.
La conversa acaba com ha començat, parlant
de teatre: “Nosaltres tenim una cultura en castellà a dins de Catalunya
boníssima”, explica Broggi. “La meva propera obra l’estrenaré en castellà abans
que en català –avança Belbel–. Quan els expliques això, els desmuntes la
parada. No ho entenen. Si és la meva llengua materna! I quan rasques una mica i
els preguntes quantes obres d’Àngel Guimerà han llegit, et diuen: I aquest qui
és?”
“Un autor que no coneix Guimerà? Nosaltres,
en canvi, en coneixem molts, d’autors espanyols, i en voldríem conèixer molts
més!”, exclama Broggi.
SERGI BELBEL
“A Espanya ningú no entén el tema de
Catalunya”
Publicat per
Oriol Broggi i Sergi Belbel , just abans de
la conversa, al bar de la sala Beckett Foto: Arxiu.
IGOR LLONGUERES – BARCELONA
Etiquetes de comentaris: el punt avui
