dilluns, 31 de juliol de 2017

Troianes d'ahir i avui



Aitana Sánchez-Gijón, Ernesto Alterio, Míriam Iscla i Alba Flores, entre altres, acosten a la nostra època la tragèdia d'Eurípides, dirigida per Carme Portaceli

'Troyanas' arriba al Teatre Grec. L’obra d’Eurípides posa en primer pla el patiment de les dones que van quedar a mercè de l’enemic després de caure Troia. Dona veu a les perdedores, a la reina Hècuba i les seves filles, considerades com un botí de guerra, violades i torturades pels vencedors. Escrita el 415 abans de Crist, la crueltat humana de què parla Troyanas sobrepassa qualsevol frontera temporal. Només cal mirar al nostre voltant, com ressalta el muntatge de Carme Portaceli. La directora fa servir imatges de la guerra a Síria i altres desastres en aquesta producció estrenada al Festival de Mèrida i que recala al Grec només demà.

    L’escenografia de Paco Azorín mostra una ciutat coberta de cadàvers. «Tot el text ressona amb la realitat actual i veure com arriba a la gent m’emociona», diu Portaceli, satisfeta amb la reacció del públic a Mèrida. «És com una fletxa que va directa al cor», explica, després d’alabar la dramatúrgia d’Alberto Conejero. Tota l’obra està narrada des del punt de vista de Taltibi, missatger interpretat per Ernesto Alterio, únic actor masculí del repartiment encapçalat per Aitana Sánchez-Gijón (Hécuba), amb Míriam Iscla (Casandra), Maggie Civantos (Helena de Troya), Alba Flores (Políxena), Pepa López (Briseida) i Gabriela Flores (Andrómaca).

«'Troyanas' és una obra molt dura», admet Sánchez-Gijón, que ha passat uns dies recarregant piles a Catalunya. «Bussejo una altra vegada en el món de la tragèdia. Vinc entrenada en el dolor gràcies a 'Medea'. Ella m’ha obert la porta per seguir investigant en aquest món insondable». En aquest cas, com diria Portaceli, Eurípides dona veu «a les oblidades dels oblidats». «Explica la història des d’una perspectiva que no apareix mai, la d’aquestes dones que són utilitzades com a botí de guerra, moneda de canvi, esclaves sexuals… una cosa que seguim veient avui dia», diu l’actriu.

Sánchez-Gijón alaba el treball de Conejero i destaca la força del monòleg final del seu personatge. «Hécuba, que és la resiliència per antonomàsia, la dona que cau però que s’aixeca mil vegades, la que no es permet rendir-se, sent que té el mandat, davant de les altres dones, de mantenir viva la memòria del que ha passat. És l’única possibilitat de supervivència de la seva cultura: no oblidar el que va passar». L’actriu es posa a recitar: «Aguantaràs perquè no es quedin amb tota la llum d’aquest món i perquè el silenci no segueixi al crim i perquè l’última paraula no sigui d’ells». És com una declaració de principis, un cant a la fortalesa i a la superioritat moral dels vençuts. «Ens podran esclavitzar, matar, desposseir de tot, però si no ens rendim i som fidels a la memòria i a la paraula, hi ha una petita esperança –continua–. Malgrat tot el dolor brutal, aquest crit i cant final m’emociona molt». I en aquest moment, afegeix, «parlo per boca de totes les Hècubes del món, com si fos la mèdium de totes aquestes dones que, contra l’adversitat, intenten tirar endavant les seves famílies, comunitats i defensen la memòria del que van ser».

TRIPLE OPORTUNITAT PER A ISCLA
A Míriam Iscla li ha encantat tenir l’oportunitat de submergir-se per primera vegada en una tragèdia grega, juntament amb companys nous i amb un text en castellà. «L’adaptació de Conejero és molt poètica, però molt directa. A vegades les tragèdies són complicades perquè hi ha moltes imatges que costa de desxifrar. Però aquesta adaptació és meravellosa», sentencia l’actriu. «L’obra transmet la idea que s’ha de resistir malgrat tot. Que totes hem de lluitar i, sobretot, dir el que sentim i el que pensem», afirma.
   

Ella ja ha defensat dones lluitadores en obres com 'Dona no reeducable' i 'Només són dones', muntatge de Portaceli premiat en els últims Max. «És un honor interpretar personatges que diuen coses, que provoquen reflexió».

Malgrat la diferència d’edat amb les seves companyes, la jove Alba Flores opina igual. «Troyanas fa prendre consciència del nostre món. Em sento superrealitzada amb aquesta obra que m’ha fet descobrir nous camins», assenyala la intèrpret, que està acabant de rodar nous capítols de La casa de papel. «Si la dona fos igual que l’home, no crec que hi hagués tantes guerres».

Publicat per
Marta Cervera

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: