Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jordi casanovas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jordi casanovas. Mostrar tots els missatges

01 de desembre 2019

La dansa de la venjança de Jordi Casanovas




Una parella se separa després d’anys de matrimoni. El divorci els obliga a resoldre com s’han de repartir les hores d’un fill menor d’edat. Han fet un pacte. Han arribat amb serenor fins aquest pacte. Però avui, a la casa on havien fundat la seva història en comú i tot just quan ja s’anaven a acomiadar sense deixar més víctimes pel camí, el pacte es trenca i alguna cosa esclata.

Un thriller psicològic de Jordi Casanovas on l’amor s’acaba i comença la guerra. Què seríem capaços de fer si ens portessin al límit? Pere Riera dirigeix aquesta batalla campal entre Pablo Derqui i Maria Ribera.

+info
Diumenge 1 de desembre a les 19,00 hores
atriumviladecans.com

01 de maig 2018

Temporada estable : Adossats



23 d’abril. Sant Jordi. Una urbanització de cases adossades al Vallès Occidental. El dia s’allarga, comença el bon temps. Els veïns surten a arreglar el jardí, a fer l’hort, a dinar a fora. Una família de classe mitjana catalana es troba al jardí de la casa del Jordi i la Carme. El pare del Jordi —l’avi— es diu Jordi, el fill del Jordi —el nét— també es diu Jordi. Tres generacions de Jordis celebren plegats el dia del nostre patró. Però ho faran envoltats de roses plenes d'espines, de dracs que treuen foc, de cavallers que potser no són tan valents i de princeses que es reserven un fort caràcter.
Un text de Ramon Madaula sobre les relacions familiars, dirigit per Jordi Casanovas.
Intèrprets: Rosa Renom, Jordi Bosch, Ramon Madaula, Marieta Sánchez, Guillem Balart i Camilo García
Per malaltia de l’actor Carles Canut, el seu paper serà interpretat per Camilo García, que ja ha debutat a Sant Cugat, Manresa i Sant Feliu de Guíxols.

Adossats David Ruano ©
De Ramon Madaula
Direcció de Jordi Casanovas
Escenografia: Joan Sabaté
Il·luminació: Sylvia Kuchinow
Vestuari: Míriam Compte
Espai sonor: Jordi Agut
Caracterització: Toni Santos

Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró
Dimarts 1 de maig de 2018
19 h
Teatre Monumental
28 euros platea / 26 euros amfiteatre

Publicat per
http://culturamataro.cat/ca/agenda/article/adossats-9667

04 d’abril 2018

'Mala broma', la comèdia més negra de Jordi Casanovas



La Sala Muntaner estrena aquest dimecres una obra carregada de tragèdies i successos inesperats

Quan la broma no surt bé, l’humor pot ser mortal. Així que, ¿es poden fer bromes de tot? L’obra Mala broma és el resultat d’una sèrie de preguntes sense respostes clares sobre els límits de l’humor. L’autor d’aquesta comèdia negra, Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), ofereix des d’avui i fins al 6 de maig vinent, a la Sala Muntaner, aquesta peça carregada d’intriga, successos i comèdia arriscada interpretada per Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz.

«L’humor el fem servir diàriament per socialitzar, però optar per un tipus de gràcia pot determinar la teva personalitat», va explicar Casanovas en la presentació. La narració flueix al voltant de tres personatges amb tres tipus de personalitats diferents. Ernest i Òscar encarnen Ernest i Òscar, dos amics que es retroben 20 anys després. En un únic espai –la casa d’Anna (Anna Sahun) i el seu marit, Òscar–, l’esperada cita es convertirà en una vetllada plena de successos tràgics. «Els protagonistes aniran tocant constantment els límits de l’amistat, l’amor i la moral, arribant a generar escenes dramàtiques amb un toc còmic i humor amb un toc tràgic», va aclarir el director, Marc Angelet.

INGREDIENTS POLÍTICS
Mala broma és una extensió de l’obra Idiota, que es va presentar també a la Sala Muntaner el 2015 i en què els personatges es feien preguntes sobre temes actuals. Però en aquest cas, l’autor pretén plantejar un debat sobre el discurs dels tres intèrprets, «en lloc d’una conclusió evident». En consonància, un dels ingredients clau que va gestar el text va ser la victòria de Donald Trump en les eleccions dels Estats Units celebrades el novembre del 2016 que  van portar el magnat a la Casa Blanca. Casanovas va percebre que les paròdies que es feien sobre el milionari estaven en constant dualitat: «No estava clar si la gent reia pel que deia el president o per la paròdia elaborada sobre aquest personatge. Al final, semblava que es feien acudits molt animals que no transmetien cap denúncia política».

Amb un tema arriscat en un muntatge aparentment convencional, l’obra de Casanovas dirigida per Angelet reflexiona sobre acceptar, o no, els acudits; sobre si les tragèdies poden ser a la vegada humorístiques i sobre si en l’humor és necessari posar certs límits.

Publicat per
Angie Ramón
Barcelona
27/03/2018

02 d’abril 2018

'Mala broma' explora els límits de l'humor




La Sala Muntaner estrena el 28 de març aquesta obra de Jordi Casanovas dirigida per Marc Angelet.

Es pot fer broma de tot? És la pregunta al voltant de la qual gira la proposta que a partir del 28 de març ocuparà l'escenari de la Sala Muntaner. La signa Jordi Casanovas. Es titula Mala broma, i explica la història de dos amics que de ben joves presentaven junts un programa radiofònic i que després la vida els va portar a triomfar l'un i a fracassar l'altre laboralment. Retrobats després de temps, fan una juguesca per trobar els límits de l'humor, o de les bromes pesades, i hi impliquen la dona d'un d'ells. Se'ls escaparà de les mans? Evidentment no us farem un espòiler, i els que us acomodeu en una butaca de la Muntaner en alguna de les funcions ja ho veureu. Teniu temps fins al 6 de maig.

Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz són el trio d'intèrprets que, dirigits per Marc Angelet, donen vida als personatges creats per Casanovas. "Tothom fa bromes, però crec que la manera de fer una broma defineix com és una persona", considera el dramaturg, que amb el seu text també ha volgut tocar altres qüestions, com ara els rols d'homes i de dones en la nostra societat, però sempre a partir del tema de l'humor: per exemple, poden fer el mateix tipus de bromes homes i dones? Al muntatge s'hi parla d'humor negre, d'humor intel·ligent... en definitiva, tota una reflexió i exploració del món de l'humor, una qüestió que sovint genera controvèrsies i debats encesos, i fins i tot casos judicials.

Dimecres, 28 març 2018 al Diumenge, 6 maig 2018
Horaris
De dimecres a dissabte, a les 20.30 h
Diumenge, a les 18.30 h
Sala Muntaner
Informació
20-22 €

Publicat per

18 de març 2018

Mala Broma




Fa vint anys, dos amics, l’Òscar i el Ernest, feien bromes telefòniques en un programa de ràdio de la facultat de periodisme, mentre intentaven lligar-se la mateixa noia, l’Anna. L’Òscar i l’Anna ara tenen una filla. Avui, han convidat a sopar a casa al Ernest, a qui fa molt de temps que no veuen.

Tots tres, aquesta nit, recordaran el seu passat més gamberro. Tres personatges descontents amb el seu present buscaran tornar al seu passat més salvatge per recuperar la il·lusió que fa temps que han perdut. La broma final és una comèdia negra que posa els personatges al límit.

El retrobament entre dos vells amics serveix per preguntar-se, precisament, sobre aquests límits: els de l’amistat, els de l’amor... però, sobretot, els de l’humor.

FITXA ARTÍSTICA
Autor: Jordi Casanovas.
Direcció: Marc Angelet.
Intèrprets: Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz.
Productora: Sala Muntaner.

Lloc: La Sala d'Argentona
Hora: 18 h
Durada: 80 minuts
Ho organitza: Ajuntament d'Argentona
Preu: 17 € (taquilla) 13 € (anticipada) 10 € (abonament)

25 de febrer 2018

Jordi Casanovas estrena 'Mala broma', una reflexió sobre els límits de l'humor i els rols entre homes i dones




L'obra, dirigida per Marc Angelet, planteja una comèdia a partir d'una broma portada a l'extrem

El dramaturg Jordi Casanovas estrena aquest dissabte al vespre a Vilafranca del Penedès 'Mala broma', una comèdia amb la qual vol fer reflexionar els espectadors sobre els límits de l'humor i quins són els rols que juguen els homes i les dones en la societat. "Tothom fa bromes, però crec que la manera de fer una broma defineix com és una persona", ha explicat Casanovas en una entrevista a l'ACN hores abans de l'estrena. El punt de partida d'aquestes reflexions és un retrobament entre dos vells amics (Ernest Villegas i Òscar Muñoz) i la relació que estableixen entre si i amb la parella d'un d'ells (Anna Sahun). Del retrobament en sortirà una broma portada a l'extrem que "desencadenarà una obra gustosa de viure i riure", segons ha assegurat el director, Marc Angelet.

"Amb una broma de què riem? D'allò que parodiem? De qui està parodiant? De qui està fent una broma de si mateix? De qui està fent broma a algú altre?". Amb aquesta bateria de preguntes, Jordi Casanovas defineix l'essència de 'Mala broma', que aquest dissabte a les 20.30 h s'estrena al teatre Cal Bolet de Vilafranca amb les entrades exhaurides. Per l'autor, nascut precisament a la capital de l'Alt Penedès, l'objectiu és obrir una reflexió entre els espectadors, per a què es preguntin quin tipus de persona són en funció de què el ofèn i què no.

Aquesta reflexió es desencadenarà a partir del comportament de cadascun dels tres protagonistes, ja que cadascun d'ells defensen un tipus d'humor diferent, "des de les bromes més intel•ligents a les més negres i gamberres", detalla l'autor. "Vull generar preguntes", insisteix, destacant especialment que el text també busca debatre entorn els rols de gènere i quin tipus de bromes estan permeses entre el homes vers les dones i a la inversa.

Jordi Casanovas assegura que l'obra té un punt de "comèdia negra", ja que els personatges parteixen d'escenes tràgiques on "ho passen malament" però alhora "fan riure molt". Aquesta combinació, precisament, ha estat el punt que més ha treballat el director a l'hora de dur el text a l'escenari. Durant l'últim assaig a Viladecans, Marc Angelet reconeix que ha estat complicat pels actors "estar jugant a una comèdia i alhora gairebé estar plorant mentre els companys riuen". "Trobar el to d'aquestes situacions ha estat la part més difícil", admet.

Pel que fa al calendari, després de l'estrena a Vilafranca del Penedès, 'Mala broma' girarà per una vintena de teatres de Catalunya fins a finals de març, quan farà estada a la Sala Muntaner de Barcelona durant un mes i mig. Posteriorment, l'obra ja té previst continuar la gira fins pràcticament finals d'any, "però esperem que tingui més vida", desitja Casanovas.

Publicat per
ACN/ Gemma Sánchez – Vilafranca del Penedès
18 de febrero de 2018
Pla escorç a contrallum de Marc Angelet dirigint un assaig de 'Mala broma', amb Ernest Villegas i Anna Sahun actuant. ACN

27 de febrer 2017

Una companyia d'exalumnes de l'INS Joan Mercader estrena l'obra teatral 'Estralls' Els joves donen continuïtat a l’activitat extraescolar que van engegar a l’institut Un grup de joves exalumnes de l'INS Joan Mercader assaja a les instal·lacions del centre les peces de la companyia de teatre Escomesa, que es va començar a gestar quan cursaven els estudis al centre. Ja han representat 'Estralls', una peça sobre els efectes de la guerra, a Òdena; el mes de maig, actuaran amb la mateixa obra a Igualada. La companyia Escomesa va estrenar l'obra de teatre 'Estralls', del dramaturg Jordi Casanovas, al Centre Unió Agrícola d'Òdena. L'agrupació Escomesa està formada per exalumnes de l'Institut Joan Mercader que havien format part de l'activitat extraescolar de teatre. Va ser gràcies a aquesta activitat i al guiatge de la directora Tàtels Pérez que els alumnes van descobrir aquesta disciplina artística. A dia d'avui, continuen assajant a l'institut, encara que ja no en siguin alumnes, i, des del principi, tenien clar que la directora havia de ser la Tàtels. Al mes de setembre ja es van presentar a la Mostra Butaka Jove d'Olesa, en un 'showcase' en què les vibracions van ser molt positives. I, efectivament, el dia de l'estrena Estralls va ser un èxit tant de públic –la sala era plena– com d'actuació –l'obra va agradar i va commoure. 'Estralls' és una obra escrita pel dramaturg Jordi Casanovas, conegut sobretot per la 'Trilogia sobre la identitat catalana' (Una història catalana, Pàtria i Vilafranca). És un text que relata la cruesa de la guerra. Al principi, l'espectador pot sentir-se desorientat perquè no se segueix un fil argumental cronològic, però a mesura que van encaixant les peces viu l'experiència de nou personatges desgraciats que es troben la guerra al damunt i la gestionen com poden. Es tracta d'una obra difícil, pel tema que tracta –la destrucció, la deshumanització i l'anorreament inherents a qualsevol conflicte bèl"lic– i per la fragmentació de la trama, però va ser portada a escena amb solvència. S'hi notava la mà experta de la directora Tàtels Pérez, que ha participat en diversos projectes teatrals ('Llibert', premi Butaca, entre altres) i que any rere any ha aconseguit unes actuacions de gran nivell de l'alumnat de l'Institut Joan Mercader. "Vam decidir escollir aquesta obra perquè els conflictes bèl·lics són un tema massa oblidat a la nostra societat i volíem reprendre'l amb força, fugint d'estereotips, sense victimismes; mostrar la força que té la guerra per convertir en no-res allò que toca. Hi vam apostar, també, per aportar el nostre granet de sorra a fer obrir els ulls a qui els tingui tancats i veure que acollir qui fuig de conflictes com el de Síria, el Sàhara Occidental, o tants altres és necessari. Perquè nosaltres també volem acollir" expliquen. Publicat per Els membres d'Escomesa, exalumnes del centre INS Joan Mercader http://anoiadiari.cat/cultura/companyia-exalumnes-ins-joan-mercader-estrena-obra-teatral-estralls/



Els joves donen continuïtat a l’activitat extraescolar que van engegar a l’institut

Un grup de joves exalumnes de l'INS Joan Mercader assaja a les instal·lacions del centre les peces de la companyia de teatre Escomesa, que es va començar a gestar quan cursaven els estudis al centre. Ja han representat 'Estralls', una peça sobre els efectes de la guerra, a Òdena; el mes de maig, actuaran amb la mateixa obra a Igualada.

La companyia Escomesa va estrenar l'obra de teatre 'Estralls', del dramaturg Jordi Casanovas, al Centre Unió Agrícola d'Òdena. L'agrupació Escomesa està formada per exalumnes de l'Institut Joan Mercader que havien format part de l'activitat extraescolar de teatre. Va ser gràcies a aquesta activitat i al guiatge de la directora Tàtels Pérez que els alumnes van descobrir aquesta disciplina artística.

A dia d'avui, continuen assajant a l'institut, encara que ja no en siguin alumnes, i, des del principi, tenien clar que la directora havia de ser la Tàtels. Al mes de setembre ja es van presentar a la Mostra Butaka Jove d'Olesa, en un 'showcase' en què les vibracions van ser molt positives. I, efectivament, el dia de l'estrena Estralls va ser un èxit tant de públic –la sala era plena– com d'actuació –l'obra va agradar i va commoure.

'Estralls' és una obra escrita pel dramaturg Jordi Casanovas, conegut sobretot per la 'Trilogia sobre la identitat catalana' (Una història catalana, Pàtria i Vilafranca). És un text que relata la cruesa de la guerra. Al principi, l'espectador pot sentir-se desorientat perquè no se segueix un fil argumental cronològic, però a mesura que van encaixant les peces viu l'experiència de nou personatges desgraciats que es troben la guerra al damunt i la gestionen com poden. Es tracta d'una obra difícil, pel tema que tracta –la destrucció, la deshumanització i l'anorreament inherents a qualsevol conflicte bèl"lic– i per la fragmentació de la trama, però va ser portada a escena amb solvència. S'hi notava la mà experta de la directora Tàtels Pérez, que ha participat en diversos projectes teatrals ('Llibert', premi Butaca, entre altres) i que any rere any ha aconseguit unes actuacions de gran nivell de l'alumnat de l'Institut Joan Mercader.

"Vam decidir escollir aquesta obra perquè els conflictes bèl·lics són un tema massa oblidat a la nostra societat i volíem reprendre'l amb força, fugint d'estereotips, sense victimismes; mostrar la força que té la guerra per convertir en no-res allò que toca. Hi vam apostar, també, per aportar el nostre granet de sorra a fer obrir els ulls a qui els tingui tancats i veure que acollir qui fuig de conflictes com el de Síria, el Sàhara Occidental, o tants altres és necessari. Perquè nosaltres també volem acollir" expliquen.

Publicat per
Els membres d'Escomesa, exalumnes del centre INS Joan Mercader


10 de novembre 2015

Arriba la tercera part de la "Trilogia sobre la identitat catalana" de Jordi Casanovas al Teatre Lliure - Montjuïc



publicat per

Fins a finals de novembre, "Vilafranca" ens ofereix una travessia pels nostres trets més comuns, ara centrats en la família

Jordi Casanovas és l'autor i director d'aquesta tercera part de la seva "Trilogia sobre la identitat catalana", després de "Una història catalana" i "Pàtria". D'aquesta manera, arribem a "Vilafranca", del 5 al 29 de novembre al Teatre Lliure - Montjuïc.
L'obra ens porta al 30 d'agost de 1999, el dia de Sant Fèlix. Cristina ha convidat a tota la seva família a dinar amb motiu de la Festa Major de Vilafranca. Els avis, les parelles i els fills, tots es donen cita com sempre en aquest dia tan especial per a ells.
No obstant això, la malaltia del patriarca pot fer que la cita sigui una mica amarga amb la presa de decisions que els ve a sobre. Secrets i pensaments que mai s'han manifestat sortiran a la llum al llarg del primer i el segon plat. Sens dubte, avui pot començar i acabar tot el que coneixen. Això sí, a Vilafranca.
Enemistats entre germans, despits i rancors per les quatre parets d'aquesta família que viu una història única però alhora comuna. Tot queda a casa, tots saben el que hi ha. Com sempre, la família és el pilar de la societat que ens mostra la nostra identitat, tant personal com familiar i col·lectiva.

+ info
Vilafranca
Dies: del 5 al 29 de novembre
Espai: Teatre Lliure-Montjuïc
Entrada general: 29€

07 d’octubre 2015

Retrat d’un trencament



publicat per
www.totmataro.cat
5 d'octubre de 2015
Comas Soler

‘Vilafranca’ de Jordi Casanovas reprèn la seva gira al Monumental
Vilafranca un dinar de festa major

Dintre de la programació estable de la temporada, dissabte passat va aterrar al Teatre Monumental ‘Vilafranca’. Es tracta del tercer títol de la trilogia que sobre la identitat catalana ha escrit Jordi Casanovas, dramaturg, director teatral, programador de la sala alternativa FlyHard, coordinador del Torneig de Dramatúrgia Catalana que cada any munta el festival Temporada Alta i, des de fa temps, un dels subjectes més contínuament en voga en els cercles de l’statu quo de les arts escèniques del país. Del seu pes en aquestes esferes n’és una evidència el privilegi que ‘Una història catalana’, la primera de les obres de la seva trilogia, l’hi muntés per partida doble el Teatre Nacional de Catalunya, inicialment a la Sala Tallers el 2011 i després, reescrita, a la Sala Gran dos anys més tard. La segona, ‘Pàtria’, l’hi va coproduir el Teatre Lliure el 2012; i ara ‘Vilafranca’ ha gaudit ni més ni menys que de la producció conjunta de sis teatres municipals que l’han exhibit els passats mesos de febrer i març. Amb la funció feta dissabte a Mataró inicia una gira amb què, entre altres indrets, farà estada al Teatre Lliure de Montjuïc tot el mes de novembre.

La família, objecte d’anàlisi
‘Vilafranca’, que porta el subtítol ‘Un dinar de festa major’, és una proposta de format gran i repartiment extens que aborda un tema sobradament tractat: les picabaralles que esclaten al voltant d’un àpat familiar. Ho fa situant l’acció en temps passat, el dia de Sant Fèlix de 1999, en un entorn de canvis i d’expectatives de guanys econòmics i amb un munt de referències contextualitzades a la capital de l’Alt Penedès. Parlant de l’obra, Jordi Casanovas afirma que els localismes que hi apareixen no han de ser cap impediment per aprofundir en l’anàlisi de la societat primària que és la família –una qüestió tanmateix universal– i que constitueix la base per entendre com es mou, pensa i sent tot un país. En aquest sentit, invoca precedents d’Anton Txèkhov, Eugene O’Neill, Tennessee Williams, Edward Albee o el recentment desaparegut Brian Friel. Potser sí que hi ha peces d’aquests autors que poden confirmar el raonament, però no és pas el cas de la seva.

A partir d’una fotografia feta en idèntica situació gairebé vint anys enrere, a ‘Vilafranca’ se’ns mostren paulatinament tres generacions d’una suposada família tradicional catalana reunides per a l’obligat dinar de festa major. L’estat avançat de l’Alzheimer que pateix el pare suscita entre la mare, el fill, les dues filles i els seus cònjuges una discussió sobre l’herència que tira per terra les preteses bones relacions entre tots. Les dues nétes i el company d’estudis d’una d’elles en seran testimonis damnificats. Interessos, ambicions i rancúnies passen a primer pla i emergeixen les febleses i les contradiccions de cada personatge que condueixen al previsible desenllaç: és el retrat del trencament. Ara ja no hi podrà haver nova fotografia.

Cadascú és cadascú
Amb la voluntat de compondre un muntatge molt coral i amb l’ofici que té sobradament demostrat, Jordi Casanovas ha anat orquestrant una trama enrevessada, segurament per contrabalançar molts llocs comuns que li són inevitables. Aquesta opció té l’efecte positiu de facilitar moments de protagonisme als onze intèrprets, tots prou encertats, que així poden apuntalar les raons i els sentiments de cadascun dels personatges, però la composició no pot esquivar ni el parany de les pinzellades massa arquetípiques ni el llast d’una funció de durada excessiva.

Un plantejament tan miscel·lani, fet, a més, amb una clau costumista que combina l’ús hàbilment alternat de ressorts còmics i melodramàtics, aconsegueix que els espectadors segueixin la representació amb una satisfactòria proximitat vivencial. I els aplaudiments finals ho corroboren. L’acompanyament musical enregistrat de la vilafranquina Anna Roig i el grup L’ombre de Ton Chien, amb una cançó simpàticament descriptiva, hi acaba d’ajudar.

03 d’octubre 2015

Vilafranca. Un dinar de Festa Major



Publicat per
http://culturamataro.cat

Vilafranca, un dinar de Festa Major és la tercera i última part de la trilogia sobre la identitat catalana, iniciada amb Una història catalana (Premi Butaca al Millor text 2009 i reestrenada a la Sala Gran del TNC el 2013) i continuada amb Pàtria (estrenada a El Canal i Teatre Lliure l’octubre del 2012, i premiada amb el Premi Ciutat de Barcelona 2012).

En aquest darrer espectacle, la recerca i posada en qüestió identitària se situa al nucli d’una família tradicional catalana, amb les seves contradiccions al voltant del que creuen ser i el que realment són.

30 d’agost de 1999. Diada de Sant Fèlix. La Cristina ha convidat tota la família a dinar. Els pares i la seva germana viuen a Moja. El seu germà a Vilanova. Es retroben tots, com han fet sempre per la Festa Major de Vilafranca, amb les parelles i els fills. Però la malaltia del patriarca s’està agreujant i aviat s’hauran de prendre decisions. És possible que aquest sigui el seu últim dinar plegats de Festa Major. És possible que prendre decisions comporti acceptar grans renúncies. És possible que alguns dels secrets i pensaments que mai no s’han dit, surtin avui entre el primer i el segon plat. Avui tot s’acaba i, potser, avui tot comença.

Text i direcció: Jordi Casanovas
Repartiment: Marta Angelat, David Bagés, Manel Barceló, Lluïsa Castell, Georgina Latre, Vicky Luengo, Àurea Márquez, Marc Rius, Manuel Veiga, David Vert i Anna Ycobalzeta
Adjunt a direcció: Israel Solà
Escenografia: Sebastià Brosa
Ajudant d’escenografia: Sergi Corbera
Vestuari: Albert Pascual
Disseny d’il·luminació: David Bofarull
Disseny de so: Damien Bazin
Cap tècnic: David Pascual
Tècnic de so: Óscar Villar
Caracterització: Lluís Soriano
Banda sonora: Anna Roig i L’ombra de ton Chien

+ info
Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró
Dissabte 3 d'octubre
21 h
Teatre Monumental
24 euros platea
19 euros amfiteatre
Dissabte 3 d'octubre

05 d’abril 2015

'Vilafranca, un dinar de festa major' tanca la gira amb més d'11.000 espectadors


publicat per
1 abril de 2015

La tercera entrega de la trilogia de Jordi Casanovas sobre la identitat catalana és una coproducció entre els Teatres Amics, dels quals forma part l'Atrium de Viladecans

La gira d'hivern de ‘Vilafranca, un dinar de festa major' es va acabar dimarts passat al Teatre Fortuny de Reus, després de rebre 11.000 espectadors en el seu pas pels teatres associats als Teatres Amics. Després de la bona acollida, la tercera part de la trilogia de Jordi Casanovas sobre la identitat catalana, tornarà a la programació teatral a partir de la tardor amb una gira per tot Catalunya.

En la ruta que ara culmina, i després d'estrenar-se a Vilafranca del Penedès, l'obra ha passat pel Teatre Atlàntida de Vic, el Teatre Auditori de Granollers, el Teatre Auditori de Sant Cugat, l'Atrium de Viladecans, el Kursaal de Manresa i el Teatre Fortuny de Reus.

L'èxit de públic reafirma l'aposta per la gestió supramunicipal de les cinc sales del país que formen els Teatres Amics amb la seva primera producció de gran format.

El projecte de Jordi Casanovas és el primer exemple d'un model que pretén descentralitzar la producció d'espectacles, garantint-ne la visibilitat i circulació, i que aposta per la qualitat i la creació gràcies a l'esforç de cinc poblacions que compten amb bons equipaments, fidelització de públics i el compromís amb les arts escèniques.


'Vilafranca' és la tercera part de la trilogia sobre la identitat catalana que ha escrit i dirigit Jordi Casanovas. La trilogia es va iniciar amb ‘Una història catalana’, premi Butaca al Millor text el 2009, i ‘Pàtria’, Premi Ciutat de Barcelona 2012.

28 de març 2015

El teatre Cirvianum acull l'obra 'Idiota'



publicat per
27 de març de 2015

L'obra teatral 'Idiota' escrita i dirigida per Jordi Casanova i interpretada pels populars Ramon Madaula i Anna Sahun es presenta aquest dissabte a les 9 del vespre al Teatre Cirvianum. Es tracta d'una comèdia negra i d'un thriller ple d'enigmes. Madaula i Sahun protagonitzen un joc divertit i ple de suspens en el qual l'espectador haurà de resoldre els diferents obstacles que es troba el personatge principal: un home es presenta a unes proves psicològiques, molt ben remunerades, per formar part d'un experiment d'una important fundació. El que l'home creu que serà una manera fàcil i senzilla d'aconseguir els diners que necessita per solucionar els seus problemes econòmics, es convertirà en una autèntica trampa, tan física com psicològica. Una atractiva psicòloga el posarà a prova duent-lo a reaccions totalment insospitades per ell. Només concentrant-se serà capaç de sortir-se'n. Si no ho aconsegueix, el final serà fatal.
El repartiment el formen Ramon Madaula, amb un llarg bagatge teatral i recordades intervencions televisives (?Estació d'enllaç' o ?Ventdelplà'); i Anna Sahun, també amb una dilatada trajectòria als escenaris i amb aparicions a la petita pantalla (?Porca misèria' o ?La Riera').

l'Idiota' es va estrenar el novembre de 2014 a la sala muntaner de Barcelona. El dramaturg Jordi Casanovas torna al thriller i a la comèdia negra després d'obres com ?Un home amb ulleres de pasta', ?Sopar amb batalla' o ?Una història catalana', ?Pàtria', i ?Vilafranca, un dinar de festa major'.

15 de març 2015

Ramon Madaula i Anna Sahun protagonitzen un thriller psicològic a Argentona



publicat per
13 de març de 2015

El muntatge representa un retorn al thriller i a la comèdia negra per part del seu director Jordi Casanovas

Diumenge 15, a les 6 de la tarda a La Sala (Plaça Nova d’Argentona)


Jordi Casanovas com a director, i la solvència de Ramon Madaula i Anna Sahun al repartiment. Tot són ingredients d’èxits a ‘Idiota’, l’obra que es podrà veure aquest dissabte a la Sala d’Argentona, dins de la temporada de teatre del municipi maresmenc. El muntatge representa un retorn al thriller i a la comèdia negra per part de Casanovas, després de les obres ‘Un home amb ulleres de pasta’ i ‘Sopar amb batalla’. Madaul interpreta un home que es presenta a unes proves psicològiques molt ben remunerades. Formen part d'un misteriós experiment que una important fundació està desenvolupant. Aviat, el protagonista descobrirà que el que en un primer moment pensava que seria una forma fàcil d’aconseguir diners es convertirà en una trampa física i psicològica. Sahun fa el paper d’una atractiva psicòloga que el posarà a prova portant-lo al límit de la seva paciència i la seva raó. I també als espectadors, que hauran de resoldre els diferents obstacles que se li presentin al protagonista des de la seva butaca.

20 de febrer 2015

‘Vilafranca’: no acabarà la festa en pau



publicat per
20 de febrer de 2015
Laura Serra

Jordi Casanovas inaugura la Capital Cultural amb l’últim capítol de la trilogia sobre la identitat

Manel Barceló i Marta Angelat són els patriarques d’una família nombrosa que es fa a miques en ple dinar de festa major. / JORDI GARCIA MONTE

V ilafranca comença amb un esclat de rialles. Una família reunida pel dinar de festa major. Són tan feliços i estan tan segurs que tot els anirà bé que es fan una foto de grup i es proposen repetir la tradició any rere any. En passen dinou, és el 1999 i torna a ser la Diada de Sant Fèlix. I tots -ara ja són dotze i una néta a Irlanda- es reuneixen a casa de la germana gran. Sembla que no ha canviat res. Però és només la foto.

El dramaturg i director Jordi Casanovas ha deixat per a l’últim plat de la seva trilogia sobre la identitat catalana el més difícil de pair: la família, el poble, les tradicions. El tarannà més íntim de casa. El que hem mamat. I en el que ens hem convertit. Mentre es gratinen els canelons, aquesta família model que ha construït -la de “a casa sempre hem votat Convergència”, la de capital de comarca, la que beu cava i es vanagloria de la integració a través dels castellers amb una brometa racista final, que som a casa- conversa ara de política, ara de canalla, ara de balls a la plaça i ara d’una requalificació d’uns terrenys que, per cert, podrien afectar justament la casa familiar i les vinyes dels pares.

L’avi, però, té Alzheimer. Manel Barceló, espectacular en el seu paper, que regala els moments més tristos però també algunes sortides de to divertides, és un antic pal de paller convertit en vell desvalgut que fa nosa. Marta Angelat, també impecable, és l’àvia atemorida per un futur en soledat. Els tres fills -gran Lluïsa Castell, precís David Bagès i soferta Àurea Márquez-, amb l’herència familiar en disputa sobre la taula, ha arribat el moment que mostrin qui són i què volen a la vida.

Casanovas, a Vilafranca, un dinar de festa major, no busca escapatòria en sorpreses, girs argumentals ni més efectes especials que el pampallugueig del castell de focs de final de festa. Agafa els seus personatges, els xarbota i els destapa. I al dinar familiar, com si fos la seva guerra particular, es desvela la personalitat de cadascun. Qui fa pinya, qui vol pujar sol a fer l’aleta, qui només mira de no caure i qui es deixa caure un tres de deu a sobre -si ho haguéssim d’explicar amb la previsible i parodiada metàfora dels castells-. O, en resum: qui vol el pare i qui vol l’herència, i tots els grisos, peròs i condicionants que hi ha pel mig. Com en les anteriors entregues, Casanovas és ambiciós, aquí volent dibuixar el país des del menjador de casa. I si bé hi ha revolts previsibles i certa convencionalitat, l’emoció guanya la partida a l’acció. La nostàlgia a la felicitat. Amb una banda sonora d’Anna Roig i l’Ombre de ton Chien que trenca el cor.

Vilafranca és el colofó final, segurament el més íntim i el més representatiu, d’un tríptic que va començar el 2011 amb Una història catalana. Allà Casanovas hi explorava les fronteres de la identitat i feia un còctel explosiu a partir de tres històries de xarnegosquinquis i pijos corruptes en la Barcelona preolímpica, d’immigrants revolucionaris i de cacics del Pirineu. El 2012 va estrenar Pàtria, on abordava l’oficialitat i les construccions polítiques de conceptes com la col·lectivitat i l’art. A totes tres obres la independència, la corrupció i l’egoisme amb barretina són fils conductors.

Vilafranca tancava a casa de l’autor, a Vilafranca, aquesta exploració sobre el que som amb un muntatge d’encara més gran format, amb 11 actors, que ha sigut possible gràcies als Teatres Amics (Viladecans, Manresa, Vic, Granollers, Sant Cugat), que l’han produïda i l’exhibiran. L’obra s’estrenava ahir a Vilafranca, per inaugurar la Capital Cultural Catalana 2015, i tancarà gira a Reus abans de fer temporada, a la tardor, a Barcelona.


Mentrestant, Casanovas, el prolífic, ja té al cap un altre text que revisa la nostra història col·lectiva i contemporània: Pujol president. Ha arribat l’hora de passar comptes.

08 de juny 2014

Roger Simeon estrena ‘Il·lusions’ a Sala Beckett


publicat per
6 de juny de 2014

La Sala Beckett acollirà el proper 13 de juny, a les 18.30 h., una lectura dramatitzada de l’obra ‘Il·lusions‘ de l’autor torderenc Roger Simeon, sota la direcció de Jordi Casanovas.
‘Il·lussions’, interpretada per Pau Roca i Sara Espígul, explica la història de dos companys de pis que comparteixen un matí junts mentre esperen l’arribada d’un tren amb un amic que va marxar fa anys. Uns instants compartits de pausa i conversa on exposen les seves il·lusions i frustracions, reflexe dels dubtes i angoixes de tota una generació a qui els ha tocat viure a l’espera que el món millori.
Després de la bona acollida de la lectura dramatitzada de l’obra ‘Los Columpios‘ a Nova York, i de l’estrena de la nova versió de ‘Tu i Jo’, el març d’enguany, a Londres, Simeon torna als escenaris catalans amb aquesta coproducció de Sixto Paz produccions i la Sala Beckett amb l’apadrinament de Jordi Casanovas, exdirector de la Sala Flyhard i autor de ‘Pàtria’ i ‘Una història catalana’, entre d’altres. Casanovas considera que Roger Simeon, autodidacta i al marge de modes, és “un autor a descobrir”.
‘Il·lusions’ (Sinopsi)

Un home i una dona de trenta anys creuen corrent tota la ciutat. Pretenen arribar a l’estació abans no ho faci el tren que porta un amic que fa anys va marxar. Un amic que ha triomfat. L’espera del tren es converteix en una sobtada trobada d’uns desconeguts coneguts. L’home i la dona ja fa temps que comparteixen un pis de lloguer, però és avui quan es confessaran les seves il·lusions i les seves frustracions. Enmig d’una ciutat que es mou encara més de pressa que les seves cames, s’aturaran un moment.

19 de novembre 2013

El dramaturg Jordi Casanovas abandona la SALAFlyHard per "desavinences insalvables"




publicat per
www.ara.cat
18 de novembre de 2013

La companyia havia guanyat el Premi Ciutat de Barcelona l'any passat

Jordi Casanovas, director i fundador de la companyia FlyHard i posteriorment de la sala que porta el mateix nom, ha abandonat el projecte. La companyia es va fundar el 2006 i ha tingut una trajectòria fulgurant. En un comunicat, Casanovas diu: "Per desavinences ja insalvables amb la resta de socis que conformen la societat FlyHard Produccions SL m’he vist forçat a abandonar la direcció artística de la SALAFlyHard". Casanovas diu que ja no treballarà més amb la companyia que va fundar ara fa set anys: "Em veig obligat a desvincular-me totalment de la futura línia de programació que segueixi la SALAFlyHard a partir d’ara. Comunicar aquesta notícia, per mi, és trist i penós, no obstant això, en els pròxims mesos iniciaré nous projectes relacionats amb la dramatúrgia catalana i la creació d’un equip de treball habitual que em permeti desenvolupar la meva tasca des de la independència i el rigor".
El dramaturg s'acomiada agraint la feina del seu equip: "Agraeixo a tots els equips que han cregut i s’han involucrat durant aquests últims anys en un projecte que ha estat molt il·lusionant i molt satisfactori. També desitjo molta sort a Marc Angelet i el seu equip en el nou muntatge que s’estrena a la sala i que vaig tenir la fortuna de poder-li encarregar".
Casanovas va impulsar el Torneig de Dramatúrgia del festival Temporada Alta, una mina de bons textos. Com a gestor, ell i el seu equip van convertir la Sala FlyHard en un viver de nous autors i una plataforma per fer el salt al teatre comercial. Per tot això, i per la seva última obra, 'Pàtria', va rebre el premi Ciutat de Barcelona el 2012.

31 de març 2013

Dramaturgos catalanes crean a cuatro manos una obra inédita para el aniversario del Atrium Viladecans




publicat per
28 de març de 2013

Los prestigiosos dramaturgos catalanes Sergi Belbel, Blanca Bardagil, Jordi Casanovas y Cristina Clemente han escrito a cuatro manos 'Assassinat a Atrium Viladecans', una obra de género negro que se representará el 5, 6 y 7 de abril para conmemorar el décimo aniversario de la apertura del Auditorio Atrium de Viladecans.

Los responsables del montaje y el alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, han presentado este martes las características del espectáculo, que tiene como principal atractivo que se representará en espacios poco habituales como una piscina, un polideportivo y unas pistas de pádel a las que se desplazará el público.
La obra, representada por la compañía Flyhard, se inicia en el polideportivo de Atrium, en el que se comete un crimen, y desde allí el público se desplaza en grupos por diferentes espacios de la instalación hasta llegar a la sala de teatro.
La historia introduce temas de actualidad como los expedientes de regulación, las relaciones familiares o "un dilema moral sobre el dopaje y las trampas, y cómo la sociedad lo percibe", ha explicado la autora Cristina Clemente, encargada de la acción en la piscina.
El director de la compañía Flyhard, Jordi Casanovas, ha declarado que la obra "a pesar de ser de género negro, tiene bastantes momentos de comicidad y alguna incorrección".

28 de febrer 2013

'Una història catalana' arriba corregida i modificada a la Sala Gran del TNC





L'obra de Jordi Casanovas torna al Teatre Nacional de Catalunya després de ser estrenada fa dues temporades a la Sala Tallers de la mateixa institució

publicat per
www.ara.cat
22 de febrer de 2013
EFE Barcelona

'Una història catalana', de Jordi Casanovas, estrenada fa dues temporades a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, arriba "corregida i modificada" i amb un repartiment pràcticament nou. L'obra es representarà a la Sala Gran del TNC del 27 de febrer al 7 d'abril.
Sergi Belbel, director del TNC, considera que l'autor construeix una "reflexió àcida" i amb humor sobre la història de la Catalunya preolímpica, de la corrupció urbanística, les traïcions, l'especulació, el poder i les relacions territorials i humanes.
Casanovas, Premi Butaca 2011 al millor text teatral, interpel·la l'espectador per intentar comprendre com són i d'on vénen els seus habitants. En aquest sentit, el director no oblida mai les seves arrels en aquesta població, encara que reconeix que a mesura que passen els anys "cada vegada tinc menys clar què és ser català". "Emigrants, immigrants i autòctons. Tres són tres, les seves identitats", diu Casanovas.
Pensada com un 'western', com una mena de relat fundacional, el dramaturg situa l'acció a cavall entre un poble fantasma dels Pirineus i un barri perifèric de la metròpolis, la Mina, a Sant Adrià de Besòs. Casanovas destaca que la peça és la primera part d'una trilogia, que continua amb 'Pàtria', que ja s'ha pogut veure al teatre Lliure i al Poliorama, i que acabarà amb 'Vilafranca'.
Davant les dificultats de comptar amb el mateix repartiment que va ocupar la Sala Tallers, s'ha optat per cares noves: David Bagés, Lourdes Barba, Lluïsa Castell, Pep Cruz, Borja Espinosa, Andrés Herrera, Vicky Luengo, David Marcé, Alícia Pérez i Mariona Ribas.

13 d’octubre 2012

Jordi Casanovas lleva 'Pàtria' al Temporada Alta




El argumento de la obra se centra en la desaparición del principal candidato independentista a las próximas elecciones catalanas

publicat per  http://www.lavanguardia.com Barcelona. (EUROPA PRESS) 10 octubre de 2012

El Centro de Artes escénicas de Salt/Girona El Canal acogerá el viernes y el sábado la obra Pàtria, del director y dramaturgo Jordi Casanovas, autor de una triología sobre la identidad de Catalunya iniciado con Una història catalana (2011), en el marco del Festival Temporada Alta de Girona.
"Se representa una situación que en principio sonaba fantástica y resulta que es lo que está pasando ahora", ha señalado Casanovas al explicar cómo no lo habría imaginado mientras trabajaba la idea hace cinco años, cuando empezó a redactar el argumento.
El argumento de Pàtria se centra en la desaparición del principal candidato independentista a las próximas elecciones catalanas, debido a la fuerte popularidad conseguida por su trabajo como periodista.
La similitud de distintos puntos de la trama argumental con la realidad ha sido uno de los puntos que más ha sorprendido al equipo de Pàtria: "Parece que la realidad nos copiaba lo que hacíamos a medida que íbamos ensayando", ha comentado el dramaturgo.
La obra cuenta con un reparto que "ha ayudado a consolidar los personajes y hacerlos más grandes", ha explicado del director al presentar el reparto de actores formado por Fermí Reixach, Lluïsa Castell, Rosa Vila, Marcel Borràs i Francesc Orella entre otros.
Este nuevo proyecto, coproducido por el Teate Lliure y El Canal, se mostrará también en el Teatre Lliure de Gràcia entre los días 18 de octubre y 11 de noviembre.
La trilogía Una historia catalana contará con una última parte titulada Vilafranca y que se desarrollaría alrededor de la familia del autor y que continuará buscando respuestas a "mis preguntas sobre la identidad catalana".