La Sala Muntaner estrena aquest dimecres
una obra carregada de tragèdies i successos inesperats
Quan la broma no surt bé, l’humor pot ser
mortal. Així que, ¿es poden fer bromes de tot? L’obra Mala broma és el resultat
d’una sèrie de preguntes sense respostes clares sobre els límits de l’humor.
L’autor d’aquesta comèdia negra, Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès,
1978), ofereix des d’avui i fins al 6 de maig vinent, a la Sala Muntaner,
aquesta peça carregada d’intriga, successos i comèdia arriscada interpretada
per Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz.
«L’humor el fem servir diàriament per socialitzar,
però optar per un tipus de gràcia pot determinar la teva personalitat», va
explicar Casanovas en la presentació. La narració flueix al voltant de tres
personatges amb tres tipus de personalitats diferents. Ernest i Òscar encarnen
Ernest i Òscar, dos amics que es retroben 20 anys després. En un únic espai –la
casa d’Anna (Anna Sahun) i el seu marit, Òscar–, l’esperada cita es convertirà
en una vetllada plena de successos tràgics. «Els protagonistes aniran tocant
constantment els límits de l’amistat, l’amor i la moral, arribant a generar
escenes dramàtiques amb un toc còmic i humor amb un toc tràgic», va aclarir el
director, Marc Angelet.
INGREDIENTS POLÍTICS
Mala broma és una extensió de l’obra
Idiota, que es va presentar també a la Sala Muntaner el 2015 i en què els
personatges es feien preguntes sobre temes actuals. Però en aquest cas, l’autor
pretén plantejar un debat sobre el discurs dels tres intèrprets, «en lloc d’una
conclusió evident». En consonància, un dels ingredients clau que va gestar el
text va ser la victòria de Donald Trump en les eleccions dels Estats Units
celebrades el novembre del 2016 que van
portar el magnat a la Casa Blanca. Casanovas va percebre que les paròdies que
es feien sobre el milionari estaven en constant dualitat: «No estava clar si la
gent reia pel que deia el president o per la paròdia elaborada sobre aquest
personatge. Al final, semblava que es feien acudits molt animals que no
transmetien cap denúncia política».
Amb un tema arriscat en un muntatge
aparentment convencional, l’obra de Casanovas dirigida per Angelet reflexiona
sobre acceptar, o no, els acudits; sobre si les tragèdies poden ser a la vegada
humorístiques i sobre si en l’humor és necessari posar certs límits.
Publicat per
Angie Ramón
Barcelona
27/03/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada