publicat per
12 de setembre de 2015
Teresa Bruna Teatralnet
El Teatre del Raval ens ha volgut mostrar reiteradament com
estima els musicals petits i autòctons, els que parlen de persones
protagonistes de vides viscudes fora del que se'n diu 'normal', per causes
potents o turbulències estranyes a la seva ment. N'hem vist una bona pila, però
els més rellevants són, potser, La Vampira del Raval, L'Esbudellador de
Whitechapel o La Moños. Ara hi afegim amb moltes ganes a la llista Van Gogh, el
Musical, que s'estrena dilluns dia 14 i emprèn funcions regulars a partir del 17
de setembre. És una producció de TesTistosTigues, que interpreten tres grans:
Roger Pera, Miquel Malirach i Mingo Ràfols. Els dos primers, reconeguts
intèrprets de musicals des de sempre i el Mingo... doncs no els deia enrere! No
seria just deixar-nos el quart intèrpret, en Robert, un Girasol que parla només
amb en Van Gogh, ni més ni menys que amb la veu de Pep Sala. No sabem si canta,
però seria el més natural.
Els autors i directors d'aquest Van Gogh, el musical són els
cosins Joan i Roc Olivé, un dels dos, en Joan, també actor, se sap tot el text
de memòria per fer de cover dels tres personatges els dies de descans. Pel que
fa a la música "autòctona des de la primera nota", en paraules
d'Empar López, directora de la sala, l'interpreten en directe Dionís Olivé
(guitarra acústica); Víctor Gorriti (guitarra elèctrica) i Núria Garcia
(violí). Fan 9 peces "pensades com una broma", que situen en el pop
rock:"Cada una és una paròdia, de fet, tota l'obra és com una paròdia dels
musicals. Precisament per això hem volgut fugir del piano, està massa
vist!", diuen els Olivé, amb una cara que no saps si parlen seriosament o
no. En Roc és compositor i entre tots dos han fet la música i les lletres. Mort
l'any 1890, l'obra commemora el 125 aniversari de la desaparició de Van Gogh.
El Joan va estudiar Belles Arts, d'aquí li ve la fascinació
per Van Gogh. "Vaig pensar que es mereixia un musical i vaig anar a buscar
el meu cosí compositor per fer-lo. Això va passar fa molts anys, recordeu quan
feien Gaudí, el musical?, doncs una mica d'aquí em va venir la idea!", diu
en Joan. I s'hi van posar, com podeu veure, sense presses. És per tant una peça
cuinada a foc lent, però... força especial: "Digueu que ningú vingui a
veure la vida de Van Gogh. Hi ha moltes teories sobre l'orella i sobre el
suïcidi i nosaltres n'hem agafat una. Està basada en la realitat, però ens hem
inventat la meitat dels personatges, tots molt potents. Hem pensat que, per
posar-nos a investigar i equivocar-nos, més val tirar pel dret. De fet, va néixer
com una paròdia d'aquell Gaudí...!"
L'ARGUMENT, FORÇA SURREAL
Roger Pera diu que "és com una mena de sitcom, molt a
l'estil de La extraña pareja, encara que aquí som un trio!" L'acció se
situa a la casa de Gauguin, a Arlès, durant els mesos en què van compartir
casa. Van Gogh (Roger Pera), que arriba a la casa de Gaughin com a marchand de
quadres -"ara es diu que va ser al revés, però nosaltres ho hem deixat
així"-, s'enamora bojament de la prostituta Úrsula Layer (Miquel
Malirach), però ella té la dèria ficada en Gauguin (Mingo Ràfols). Ella voldria
que la pintés, però Gauguin no està prou inspirat. Està entestat en marxar a
Tahití, on podrà pintar indígenes nues, molt diferents d'aquest putot que no es
depila i que llueix una considerable alçada física. "Volíem una prostituta
esperpèntica, a l'alçada dels Monty Python" Mentrestant, Van Gogh,
desesperat perquè ni se'l mira, explica les seves penes al Robert, el Girasol,
el seu gran amic que immortalitzarà als quadres.
Van Gogh, el musical és, doncs, una història esbojarrada i
gamberra, que s'inspira lleugerament en la realitat. Avisen que se'ns farà
curt: "És tan curtet que podria ser un capítol d'una sitcom. Per
allargar-ho una mica fem mitja part, però sense marxar. Baixem a parlar amb el
públic, a canviar impressions, agafar idees i menjar pipes ja que, com que ens
ho passem pipa, tindrem pipes subvencionades!", explica el Mingo. Aquí, en
Roger agafa la paraula per puntualitzar que "tot i ser un divertimento,
una comèdia mai és lleugera. Requereix un gran esforç ja que s'ha de fer en
matemàtica pura, vigilant molt els tempos. I encara més si és musical, costa
molt. Però quan la gent riu som molt feliços i això val la pena!" El Roger
està content de retrobar-se amb en Mingo, amb qui ja va interpretar en aquest
mateix teatre La Vampira del Raval. Miquel Malirach hi actua per primer cop, ja
que fins ara ha treballat a musicals més grans com Frank V, L'Esquella de la
Torratxa, Sorcerer's Pub, Cop de rock... Però sobretot el coneixeu perquè és el
Mali del duet, no menys surrealista Mali Vanili.
Una història que promet, ficada en una escenografia plena de
detalls dissenyada per Gala Garriga, que us espera per menjar pipes amb els
seus protagonistes fins l'1 de novembre.
