30 de novembre 2007

El Platges de Mataró busca revifar a la pista del Santfeliuenc

www.capgros.com
30 de novembre de 2007

Les de Joan González es desplacen a Terrassa amb l’objectiu de sumar una nova victòria i mantenir la dinàmica positiva

per Aida Soriano Fiérrez

El sènior masculí del Platges de Mataró visita el Santfeliuenc diumenge, dia 2, en el partit corresponent a l’onzena jornada de Lliga EBA. Els d’Albert Illa, ara setens després de tres jornades sense conèixer el triomf i de caure la setmana passada davant el cuer, necessiten guanyar per recuperar la confiança. El Santfeliuenc, recent ascendit a la categoria i catorzè a la classificació amb només dues victòries per vuit derrotes, ja sap el què és perdre a mans dels unionistes, doncs a principis de setembre en la disputa de la Lliga Catalana EBA els de Sant Feliu de Llobregat van caure al Josep Mora per 78-66, però diumenge, a partir de les 18.30h i des del Pavelló Municipal de la capital del Baix Llobregat, els d’Àlex Terés no estaran disposats a deixar-se sorprendre. Els unionistes tindran la tasca d’intentar-ho.


El femení vol la cinquena victòria de la temporada

Les de Joan González s’enfrontaran al JE Terrassa a domicili. Dissabte, dia 1, a partir de les 19.45h, les uninionistes jugaran per aconseguir la tercera victòria consecutiva i la cinquena de la temporada. El rival de les mataronines en la desena jornada de Copa Catalunya, el JE Terrassa, quart amb una victòria més que el Platges de Mataró, ja es va enfrontar contra les de la capital del Maresme durant la pretemporada fent-se amb el triomf. En aquesta ocasió, però, les de Joan González es desplacen a Terrassa a “guanyar sí o sí”, segons afirma el técnic unionista.

El Platges cerca tornar al bon camí

www.totmataro.cat
30 de novembre de 2007

Desplaçament a Sant Feliu de Llobregat

Redacció Esports - Bàsquet

Aquesta setmana el Platges de Mataró juga a la pista del Santfeliuenc, un equip de la zona baixa de la classificació, que només porta dues derrotes. Per tant és una oportunitat immillorable per trencar la ratxa de derrotes. La UEM no ha jugat mai contra aquest equip en lliga EBA i el darrer enfrontament en lliga va ser a 2a Estatal la temporada 95-96, la de l’ascens a EBA, i es va perdre allà per 93-81. Tot i això cal dir que aquesta pre temporada, l’equip ja va guanyar a l’equip del Llobregat a la Copa Catalunya.

Les companyies de teatre infantil reclamen un tracte digne al sector



www.elperiodico.cat
25 de novembre de 2007

• El Teatre Nacional estrena per primera vegada en 10 anys un espectacle per a nens a la Sala Gran

• "Les funcions familiars són importants perquè a més eduquen", assegura el director d''Ovni'


Una escena d'OVNI, el muntatge que s'estrena avui a la Sala Gran del TNC. A la silueta, l'espectacle Un Nadal de pastorets, del Teatre del Raval.
Foto: RICARD CUGAT
MARTA CERVERA / GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA

Per primer cop en els 10 anys de vida del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), un muntatge per al públic familiar arriba a la sala principal del teatre. Avui s'estrena Ovni, un original espectacle sense paraules, amb titelles i actors, que firmen Farrés Brothers i cia., una companyia que es va llançar fa cinc anys al món del teatre familiar amb la intenció d'aportar-hi una mica d'aire fresc. "Sempre es parla del públic infantil com un valor de futur, quan és un valor del present --apunta Jordi Palet, el director de l'obra--. I ja és hora de normalitzar aquest sector. El teatre infantil és igual o més important que el teatre d'adults perquè, a més, educa".
El teatre familiar ha estat considerat històricament un gènere menor, però no solament per polítics, institucions i mitjans de comunicació, sinó també per part d'un sector del gremi dels actors. Tot i així, el rigorós treball de companyies com La Trepa, l'èxit de les quatre campanyes de Viu el Teatre (la programació familiar del Teatre Poliorama), i l'aposta del teatre públic pels espectacles familiars estan canviant aquesta idea. El reconeixement del sector que suposa el 10% del total d'espectadors de teatre és una necessitat.

PRECARIETAT
"Estem fent teatre perquè som uns romàntics i ens busquem la vida per finançar-lo --explica Lluís Juanet, director artístic de Viu el Teatre--. Ho fem amb quatre canyes, apostant per les coses ben fetes i per nous creadors, i ens funciona, sense subvencions". Des de la temporada 2003-2004, Viu el teatre ha programat al Poliorama, entre altres, El Follet Valent, Història d'un pallasso: Charlie Rivel i, actualment, Pirats.
Un referent en el mercat del teatre familiar és la companyia La Trepa, amb 30 anys d'experiència, i el Jove Teatre Regina. "Si un treballa amb el mateix rigor que les companyies d'adults, el tracte hauria de ser el mateix --afirma la directora del Regina, Maria Agustina Solé--. "M'han demanat El Màgic d'Oz a molts llocs, però no el puc portar perquè és impossible viatjar amb el que paguen i muntar, com pretenen, en només tres hores". Solé també adverteix que "s'ha de separar el gra de la palla" i que abans de programar i donar subvencions s'hauria de tenir en compte el nivell de les companyies.
Mantenir i apujar el llistó de la qualitat és l'objectiu dels productors d'obres per al públic familiar i per a això necessiten interlocutors a l'Administració. En el cas d'Únics Produccions, l'equip de Viu el teatre, acaben d'obrir una esperançadora via de diàleg amb l'Ajuntament, però han perdut la que tenien amb la Generalitat a través de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). Des de l'associació Teatre per a Tots els Públics reclamen una equiparació pel que fa a la qüestió dels caixets amb les companyies no infantils, ja que "les exigències legals són les mateixes".
Col.laborar amb l'Administració és clau per a aquest sector ja que el preu de les entrades pot suposar un obstacle per a l'accés al teatre d'una família amb més de dos fills: "No podem carregar els preus perquè no és qüestió d'arruïnar la família si pretenem que els nens adquireixin l'hàbit del teatre", adverteix la directora del Regina.
Una cosa en què coincideixen tots és en la necessitat que es publiquin crítiques d'aquests espectacles: "Amb prou feines n'hi ha, com si no importés i, quan n'hi ha, generalment es mostren condescendents --opinen Jordi i Pep Farrés--. No es jutja amb el mateix criteri que el teatre d'adults i és un error. Hauríem de ser més exigents". Lluís Juanet afegeix: "Volem reconeixement. Que vinguin els crítics i ens posin a parir si cal".

MILLOR QUE A L'ADULT
Al Poliorama, per on l'any passat van passar fins a 20.000 nens acompanyats de les famílies, tenen molt clar que a l'espectador menor d'edat se l'ha de tractar fins i tot millor que a l'adult perquè adquireixi l'hàbit d'anar al teatre. No es tracta només de pagar, entrar i sortir de la sala, sinó de crear una relació amb el públic. Per això a les seves funcions sempre hi apareix el personatge del pallasso Coloraines, que amenitza les estones d'espera, i se celebren concursos de dibuix per als petits.
Tornant a la Sala Gran del TCN, els creadors d'Ovni defineixen l'obra com un encreuament entre Matilda (el personatge de Roald Dahl) i La finestra indiscreta. A través de dos astrònoms darrere de marcians, el muntatge tracta de les relacions humanes.
La cuidada escenografia del muntatge comparteix escenari amb la de La plaça del diamant, que es munta i desmunta en funció de les representacions infantils. Aquesta és una pràctica habitual en els espectacles familiars que, al no tenir un espai propi, s'han d'adaptar a l'escenografia de l'obra per a adults que en aquell moment estigui a la sala.

AFORAMENT REDUÏT
A l'elegant pati de butaques de la Sala Gran, la capacitat s'ha limitat a 266 espectadors mitjançant uns cortinatges negres que resten grandiositat a la sala, i la converteixen en un espai per viure de prop el que passa a escena. Els nens que van assistir a la primera funció tenien prop de 10 anys i van sortir encantats amb Ovni. Poder saludar en persona els protagonistes de la representació a l'acabar va ser el súmmum per a ells. "Poden veure l'espectacle nens a partir de 6 anys però els que realment el disfrutaran són els que tenen entre 8 i 10 perquè podran interpretar més bé el que hi passa", expliquen Jordi i Pep Farrés i Jordi Palet, creadors del muntatge.

'Plataforma' i 'Salvador', principals premiats en uns Butaca molt repartits

www.capgros.com
27 de novembre de 2007

Els grans noms de l'escena catalana es van donar cita al Pavelló Maria Teresa Roca en un acte àgil i divertit i amb marcat accent mataroní

per Judith vives - fotos Romuald Gallofré -
Foto de tots els premiats durant la gala Tortell Poltrona va rebre un premi honorífic Calixto Bieito

Plataforma, adaptació d’un text de Michel Houllebecq dirigida per Calixto Bieito, i Salvador, la pel·lícula de Manuel Huerga, han estat escollits millor muntatge teatral i la millor pel·lícula catalana de l’any per aclamació popular. El nom dels guanyadors de la XIII edició dels Premis Butaca, que s’escullen a partir de les votacions dels espectadors, es van donar a conèixer dilluns, dia 26, en una cerimònia celebrada a Mataró. Plataforma va ser l’obra més guardonada en uns premis que van quedar força repartits. El muntatge del Teatre Romea es va emportar també els premis al millor director, i al millor actor de repartiment, per a Lluis Villanueva, mentre que el duo de la africana es va fer amb les butaques al millor muntatge musical i la millor il·luminació. La resta de premis van poder contentar tothom: Pablo Derqui, per Unes veus i Carme Elías, per El ventall de Lady Windermere van ser considerats els millors actor i actriu respectivament en aquesta edició dels Butaca. Xavier Pujolràs i Vicky Peña es van emportar els premis com a millors intèrprets de musical per les obres Crònica sentimental de España i Al llarg de Kurt, mentre que Sergi López, pel seu paper a El laberinto del fauno; i Montse Germán, per Ficció, van ser escollits millors intèrprets de cinema.

Els grans noms de l’escena catalana es van donar cita al Pavelló Teresa Maria Roca. El glamour, l’humor, la música, les reivindicacions i el record es van donar la ma en un acte àgil i amè, i que també va tenir un marcat accent mataroní. La companyia de dansa Trànsit, de Maria Rovira, va ser protagonista d’una de les actuacions de la vetllada mentre que el pallasso Tortell Poltrona, estretament vinculat a la ciutat, va rebre un premi honorífic en reconeixement a la seva trajectòria en el món del circ. La presència dels actors Albert Triola –irreconeixible en la seva paròdia, al costat de Clara Segura, d’una parella de gimnastes bielorussos - i Montse Vellvehí, que també van entregar premis, van acabar de cobrir la quota mataronina. La cerimònia, que es va allargar durant dues hores i mitja, va estar conduïda pels directors dels premis Butaca, Glòria Cid i Toni Martín, que es van encarregar d’introduir les diferents candidatures i presentadors amb petits gags amb els quals van ironitzar de tot i de tothom, des de la classe política fins la situació de les sales de teatre alternatiu, passant pel caos de Rodalies, el rodatge de Woody Allen a Barcelona o la presència catalana a la fira de Frankfurt, entre d’altres.




Els premiats
MILLOR MUNTATGE TEATRAL
Plataforma (Romea, Viladecans, Festival d’Edimburg)

MILLOR MUNTATGE PETIT FORMAT
Una còpia (Teatre Lliure, CAER, Jordi Prat Cia)

MILLOR ESPECTACLE DE DANSA
Viatges a la felicitat (TNC)

MILLOR MUSICAL
El dúo de la africana (Teatre Lliure)

MILLOR DIRECCIÓ TEATRAL
Calixto Bieito (Plataforma)

MILLOR ACTOR TEATRAL
Pablo Derqui (Unes veus)

MILLOR ACTRIU TEATRAL
Carme Elias (El ventall de Lady Windermere)

MILLOR ACTOR DE MUSICAL
Xavier Pujolràs (Crònica sentimental de España)

MILLOR ACTRIU DE MUSICAL
Vicky Peña (Al llarg de Kurt)

MILLOR ACTOR TEATRAL DE REPARTIMENT
Lluís Villanueva (Plataforma)

MILLOR ACTRIU TEATRAL DE REPARTIMENT
Mar Ulldemolins (Arcàdia)

MILLOR ESCENOGRAFIA
Bibiana Puigdefàbregas i Sebastià Brosa (European House)

MILLOR VESTUARI
Nina Pawlowsky (El ventall de Lady Windermere)

MILLOR IL•LUMINACIÓ
Albert Faura -aai- (El dúo de la africana)

MILLOR TEXT TEATRAL
La millor nit de la teva vida (Jordi Silva)

MILLOR PEL•LÍCULA CATALANA
Salvador (Manuel Huerga)

MILLOR ACTOR CATALÀ DE CINEMA
Sergi López (El laberinto del fauno)

MILLOR ACTRIU CATALANA DE CINEMA
Montse Germán (Ficció)

“TELENTRADA” A ALTRES DISCIPLINES
Tranuites Circus (Cuki Pons, àfrica pcp, SL)

MILLOR MITJÀ DIFUSIÓ TEATRE
La nit al dia (TV3)

MILLOR MITJÀ DIFUSIÓ CINEMA
La finestra indiscreta (Catalunya Ràdio)

BUTACA HONORÍFICA A TORTELL POLTRONA

BUTACA HONORÍFICA ALS 20 ANYS DE VERDI

Joan Lluís Bozzo: "El teatre no triomfa en una societat culta i pobra"



www.elperiodico.cat
23 de novembre de 2007

Joan Lluís Bozzo, ahir, a Girona.
Foto: JOAN CASTRO
MARTA CERVERA
BARCELONA
Director
Veterà de l'escena, acaba d'estrenar a Girona 'Boscos endins', un musical de Stephen Sondheim amb personatges de conte.


--Hi ha una gran oferta teatral aquesta temporada a Barcelona ¿Hi haurà rècord de públic?
--Es podria arribar al milió d'euros en recaptació setmanal de mitjana entre tots els teatres, tot un èxit. Fa anys que hi treballem.

--¿S'ha vençut la televisió?
--No té res a veure. El benestar del teatre és una qüestió de riquesa i de bons hàbits culturals. El teatre no triomfa en una societat culta i pobra

--Dagoll Dagom es renova amb cares televisives com per exemple la de Gisela.
--A la companyia hi ha una mica de tot, com sempre. Cantants veterans que aporten seguretat, tècnica i equilibri, i altres de menys rodats que vénen amb una il.lusió, energia, ingenuïtat i alegria particulars.

--En aquesta obra hi surten des de la Caputxeta Vermella fins al Llop i la Ventafocs. ¿A qui va dirigida?
--Engloba un públic molt ampli. És un conte fet a base de contes clàssics en què els personatges s'usen per fabular sobre una trobada de tots ells al bosc, el lloc a què recórren per fer realitat els seus desitjos. Boscos endins parla de viatges iniciàtics, dels misteris de la vida. És una obra per a adults, però els nens també poden disfrutar-la perquè té una doble lectura.

--¿Hi ha moralitat?
--Els adults aprendran que l'important de ser pare és acompanyar i guiar, i respectar el procés de creixement del fill. Els contes són explicacions que ajuden els nens en el trànsit cap a la maduresa. El pas d'aquesta etapa en què necessiten protecció a una altra en què surten de casa i s'enfronten sols als enemics, els misteris, les dificultats i els perills del món exterior.

--Ja ha dirigit molts musicals. ¿Quins desafiaments li planteja ara portar-ne a escena un com Boscos endins?
--És una obra molt complexa. El que més m'ha costat ha sigut fer una bona lectura perquè es tracta d'una peça misteriosa. El seu muntatge està ple de trampes. Té escenes molt curtes i una música tan bella com difícil. Ens ha costat molt a tots. Per sort, compto amb actors bons, gens ostentosos, que s'ajusten al personatge sense impostar.

Bieito esdevé popular



www.avui.cat
27 de novembre de 2007

Calixto Bieito i la seva 'Plataforma', triomfadors dels Butaca celebrats a Mataró
CRISTINA FORÉS

El pavelló Teresa Maria Roca de Mataró es va transformar ahir a la nit en un cabaret a l'americana, amb taules rodones, estovalles blanques, pastissos i cava. Comencem la crònica a les 10 de la nit quan nominats, acompanyants i farandulers en general anem ocupant els nostres llocs. Encara no tenim ni idea de qui són els guanyadors, ni nosaltres ni ningú a banda de l'organització. Jo sóc aquí per fer-vos sentir una mica els seus nervis. O no.

La festa ha començat fa una hora amb un sopar a peu dret servit per Pep Salsetes, un veterà en saraus d'aquesta mena. El sopar els ha portat dues setmanes de feina, moltes hores de compra i una setmana per anar cuinant. "Ho fem tot nosaltres, tot és natural".

Començo parlant del menjar perquè tots estan menjant amb gana i afició. Serà difícil parlar de teatre, perquè se saluden els uns als altres i parlen de les seves coses. Començo per Hermann Bonnín, a qui feia a Madrid. "Marxem el dia 10, i comencem els assajos el 17", ens diu. Us recordem que va a dirigir el Don Joan, de Palau i Fabre. Intenteu entendre l'emoció que sent una persona a qui li agrada el teatre pel fet d'haver-se d'obrir pas entre gent com Sol Picó, Clara Segura, Albert Triola, Flavià, David Selvas, Gabi Flores, Carlota Olcina, David Bagès... 400 racions ha dit en Pep Salsetes! Ens aturem davant de Mar Ulldemolins, una nominada. "Esclar que em fa il·lusió, però tant és, ara, sortir o no. M'han nominat per Arcàdia que és una obra molt maca". Al seu costat hi ha Dafni Balduz, que també sortia a Arcàdia. "Et felicito", li dic. "No, a mi no, jo no he estat nominat". Veiem en Sergi López. "Jo sí, jo sóc un nominat oficial". És per El Laberinto del Fauno.

Han nominat Salvador, de Manuel Huerga. Carme Puig Antich hi ha volgut ser. "Jo hi seré sempre que es parli d'en Salva".

Ens criden per anar a la sala gran. Acaba d'entrar en Calixto Bieito amb la Roser Camí. Intenten sopar una mica, tot i les presses. Li pregunto si, surti o no, s'ha plantejat tornar a fer Plataforma ara que crearà més expectació. "No, tinc altres coses, altres fills que també m'estimo. La vam acomiadar a Finlàndia, va anar molt bé i ja s'ha acabat". La crònica també, ens apaguen els llums. Bieito s'emporta tres premis Butaca, que els atorga el públic. Se'ns ha fet popular.

Tortell Poltrona i els Verdi, homenatjats als Premis Butaca

http://diarimaresme.com
28 de novembre de 2007

Dilluns Mataró va ser l'amfitriona de la XIII edició dels Premis Butaca de Teatre i Cinema de Catalunya. La cerimònia va tenir lloc al Poliesportiu Municipal Teresa Maria Roca, on hi van assistir més de 700 persones, moltes d'elles del món del cinema, teatre, televisió i dansa. Aquesta edició va atorgar dues butaques honorífiques al pallasso Tortell Poltrona (Jaume Mateu), l'impulsor del Circ Cric i molt vinculat a Mataró, i als 20 anys dels Cinemes Verdi.

Els guanyadors

Plataforma, obra dirigida per Calixto Bieito, i Salvador, la pel·lícula de Manuel Huerga, han estat escollits millor muntatge teatral i la millor pel·lícula catalana.

Programació Estable de Teatre: 'El Retablo Valle-Inclán' de Ramón María Valle-Inclán a càrrec de la CIA Teatre del Repartidor.

30 novembre 2007

Direcció: Pepa Calvo
Amb Antoni Alcalde; Dani Arrébola; Fco. J.Basilio; Txell Botell; Berton Fernández; Montse Muñoz i Eva Poch.

Retablo Vall-Inclán és un espectacle conformat per tres obres curtes: “La cabeza del Bautista”, “Las galas del difunto”, i “La rosa de papel”.

En elles, Valle-Inclán ens submergeix en moments punyents de la vida dels protagonistes del seu retaule esperpèntic: un indià propietari d'uns billars, implicat en un antic crim; un soldat repatriat d'una guerra colonial en la qual impera la corrupció i la ineficàcia dels comandants militars, i una moribunda que amb sacrificis i d'amagat del seu home ha acumulat una fortuna.

Preu de l'entrada 10 euros i descomptes especials. Venda anticipada: Masia de Can Cortès (a partir del dilluns 26 de 16 a 21 h).

Al Teatre de la Vila Palau-solità i Plegamans

Madico pren l’últim cafè de la temporada del Monumental

www.totmataro.cat
30 de novembre de 2007

El cicle rep el director i encarregat de l’adaptació de ‘El conte d’hivern’

Redacció Cultura

El director teatral Ferran Madico és el darrer convidat al cicle ‘Un cafè amb....’ d’aquesta temporada. Madico visitarà aquest divendres l’espai 1 del Monumental aprofitant la representació que a la nit es farà al teatre de la ciutat de ‘El conte d’hivern’ de Shakespeare que dirigeix. El convidat tindrà l’oportunitat d’acostar als assistents les seves vivències com a director però també les experiències en el món de l’adaptació, ja que en aquest cas ha estat ell mateix l’encarregat d’adaptar el clàssic anglès.
La crítica teatral Fàtima Soler serà l’encarregada de conduïr la tertúlia que se celebrarà aquesta mateixa tarda, a l’espai 1 del Monumental, a les 19h. ‘El conte d’hivern’ es podrà veure a l’escenari del Monumental a partir de les 21h.

29 de novembre 2007

“El gran Borràs, retrat d’un actor” obre les seves portes



www.lamalla.net
212 de novembre de 2007

Emma Teixidó (corresponsal al Barcelonès Nord)
Badalona (el Barcelonès) ret homenatge a l'actor Enric Borràs i ho fa a través d'una exposició i la presentació d'un llibre. El gran Borràs, retrat d'un actor és el nom d'una mostra organitzada pel Museu de Badalona que arriba aquest mes de novembre en motiu dels 50 anys de la mort de l'actor badaloní.
El gran Borràs, sobrenom creat per Àngel Guimerà, és com es coneixia aquest actor badaloní que va trepitjar l'escena catalana, l'espanyola i també la internacional, sobretot a països de l'Amèrica Llatina. Ara, quan fa 50 anys de la mort de l'actor, el Museu Municipal de la seva ciutat natal (Badalona 1863-Barcelona 1957) ha editat un llibre en què es recull la seva biografia, mentre que una exposició ensenyarà qui va ser Enric Borràs. Es tracta d'un personatge de la història cultural catalana que en certa manera ha comptat amb poc reconeixement a casa nostra, segons ha explicat el director del Museu de Badalona, Joan Mayné, a Ràdio Ciutat de Badalona.


L'actor badaloní va interpretar els grans clàssics de la literatura universal, però també de la catalana, sobretot el teatre de Rusiñol, Iglésias i Guimerà. Amb aquests autors Borràs va aconseguir grans èxits, amb personatges com el de mossèn Ramon d'El místic, el de Joan d'Els Vells, tot i que el paper més destacat que va dur als escenaris va ser el de Manelic de Terra Baixa, del que en va fer una creació antològica i molt aplaudida.

En la mostra, el Museu de Badalona ha recreat alguns dels personatges més cèlebres interpretats per l'actor amb l'ajut de vestits i complements que Enric Borràs va utilitzar en les seves representacions. També hi trobarem objectes diversos, des de cartes i fins a fotografies, cartells, pintures, dibuixos,... que formen part del fons del Museu Municipal o de procedència diversa com de l'Institut del Teatre.

La biografia que es mereix un gran actor

El professor universitari Francesc Foguet i Isabel Graña han estat els encarregats de la recerca i l'estudi de l'actor per l'elaboració del llibre. Pel director del Museu és molt curiós que, malgrat la transcendència que va tenir com actor, hagi estat tant poc estudiat i per tant, aquest és el moment de retre-li l'homenatge que es mereix. El llibre, il•lustrat amb fotografies de l'època fins avui inèdites, explica les etapes i els aspectes més rellevants de la vida d'aquest actor.

La mostra El gran Borràs, retrat d'un actor obre les seves portes el 22 de novembre i restarà al Museu de Badalona fins a finals del mes de gener. El dia de la inauguració s'aprofitarà també per presentar aquest llibre, el primer treball de qualitat que recull la contribució d'Enric Borràs al teatre i a la cultura catalana.

El Festival Filmets també amb Borràs

El cicle de Cinema Històric que cada any organitza el Museu e Badalona en el marc del Festival Internacional de Filmetses fixa en tres actors de la ciutat. El primer monogràfic ha estat dedicat a l'actriu Margarida Xirgu, que va viure a Badalona, mentre que el segon es dedica, el dijous dia 21 de novembre, als actors Enric i Jaume Borràs, aquest darrer amb més anomenada a l'escena barcelonina.

Altres activitats vinculades

Visita comentada a l'exposició
Diumenge 13 de gener de 2008, a les 11h

Passejada per la Badalona d'Enric Borràs, incloent-hi una visita al Teatre Zorrilla

Inesperada derrota del Platges de Mataró al Palau


www.totmataro.cat
27 de novembre de 2007

PLATGES DE MATARÓ - RAMÓN LLULL 53-56

redacció Esports - Bàsquet

Inesperada derrota a casa del Platges de Mataró contra l’equip Barcelona del Ramon Llull, que tot i sumar la primera victòria de la temporada continua últim. Els mataronins que amb aquesta ja sumen tres derrotes consecutives, van fer el pitjor partit de la temporada, on cap del jugadors claus de l’equip, tret de Jobacho, no van estar al seu nivell habitual. A més els grocs continuen trobant a faltar les baixes de Roger Joan i Forcada que han minvat molt l’anotació de l’equip.

El matx va començar amb un Platges negat de cara a cistella, i amb un Ramon Llull que aconseguia anotar amb facilitat davant la permissivitat de la defensa local. Fruit d’això els visitants ben aviat van agafar deu punts de renta, que els mataronins van ecurçar a cinc al final del quart gràcies a les cistelles de Ventura i Jobacho.

En el segon quart tot i que la defensa groga va millorar, l’equip va seguir anant per sota en el marcador, ja que no hi havia manera de que els tirs dels jugadors mataronins entressin. Aquest cop el mal percentatge de tres dels últims partits també es va repetir, però a la vegada va anar acompanyat dels 11 del 36 intents de llançaments de dos punts. Al final d’aquest quart els visitants van marxar amb 12 punts d’avantatge.

Paupèrrim tercer quart dels dos equips i final polèmic
El tercer quart va ser un conjunt de despropòsits amb els dos equips negats de cara a l’aro, tant va ser així que aquest període se’l va adjudicar el Platges per un ranci 7 a 4, que deixava intactes les opcions de remuntada a l’últim quart.

I així va ser, en el darrer quart el homes d’Albert Illa es va posar les piles i gràcies als punts de Jobacho, i a les segones opcions que van donar els rebots ofensius d’Iki i Homs van fer que l’equip empatés el matx a 50. Però en els últims minuts el àrbitres que fins aleshores s’havien comportat, van prendre dues decisions decisives, la primera anular un cistella d’Iki per passes amb el marcador igualat, i l’altre una falta antiesportiva a Jobacho després que aquest fes una falta ràpida per aturar el rellotge. Tot això i l’encert del Ramon Llull en l’últim minut de joc va fer que el Platges tornés a caure per tercera setmana consecutiva.

PLATGES DE MATARÓ – RAMON LLULL 53-56

PLATGES:

Ignasi Ariño (0), Jordi Ventura (11), Sergi Homs (11), Iki (6), Juan Antonio Jobacho (17) cinc inicial; Carles Gómez (0), Miquel González (5), Edu Alcaraz (1), Adrià Fradera (2).

Estadística:

16 de 57 en tirs de camp (28%), 5 d e21 en tirs de tres (22%), 16 de 30 en tirs lliures (53%), 21 faltes comeses i 32 rebudes, 40 rebots i dos taps.

Marcador:

17-22, 7-14, 7-4, 22-16.

La 'Giralluna' de Marcel Gros encandila grans i petits al Monumental




www.capgros.com
20 de novembre de 2007

La 'Giralluna' de Marcel Gros encandila grans i petits al Monumental

El clown manresà ofereix un espectacle ideal per als més joves, però amb picades d'ullet per als adults

per capgros.com - fotos Joan G. Jané -
escena de l'espectacle de diumenge al Monumental

El clown manresà Marcel Gros va presentar diumenge, dia 18, l’obra Giralluna, al teatre Monumental, en el marc de la programació de la Fundacio Xarxa d'espectacles infantils i juvenils. Gros va satisfer el públic infantil, al qual van adreçades les propostes de la Xarxa, amb números de mim i situacions d'allò més absurdes, envoltat d'una gran parafernàlia que li servia de posada en escena (maletes amb sorpresa, paraigües multicolors,...). El clown va anar enllaçant gag rere gag, molts dels quals amagaven un cert punt de crítica i de comentari social, destinats a què els pares i mares que acompanyaven els infants també passessin una estona entretinguda.

JUAN MAYORGA OBTÉ EL PREMIO NACIONA DE TEATRO



www.elperiodico.cat
22 de novembre de 2007

Juan Mayorga obté el Premio Nacional de Teatro
• La distinció de circ recau en Francisco Tébar, àlies 'Picasso Júnior'

El dramaturg Juan Mayorga.
EL PERIÓDICO
MADRID
El dramaturg Juan Mayorga (Madrid, 1965) va ser guardonat ahir amb el Premio Nacional de Teatro que concedeix el Ministeri de Cultura. "He compromès la meva escriptura amb el teatre i el meu horitzó és arribar a l'espectador", va declarar ahir quan va conèixer la notícia. La distinció en l'àmbit del circ va recaure en el malabarista Francisco Tébar, àlies Picasso Júnior, que va dir que s'alegrava que "Espanya comenci a reconèixer que l'espectacle del circ no és només per a nens".
Mayorga va assenyalar que els premis, "més que per ratificar un treball, serveixen per exigir-te en els teus projectes futurs i quan es tracta d'un com aquest, pel qual han passat grans mestres, se sent que s'ha de treballar molt per estar a l'altura d'aquesta confiança". En aquest sentit, va voler compartir el guardó amb tots els directors i actors que han defensat el seu teatre. "El dedico als que han fet que la meva escriptura no sigui només literatura dramàtica, sinó que es converteixi en experiència teatral", va indicar.
El dramaturg, que va acabar la llicenciatura de Filosofia i Matemàtiques i ja va guanyar premis com el Calderón per Más ceniza o el Borne i el Caja España per Cartas de amor a Stalin, va assegurar que el treball de l'escriptor "és modest però fonamental", ja que "proposa accions físiques o verbals que després, a través de l'actor, es converteixen en una experiència que permet a l'espectador revisar la seva vida. És bonic i ambiciós", va afegir. Actualment coincideixen a les cartelleres madrilenyes diverses obres seves: una reposició d'un text no nou, El gordo y el flaco, a la Sala Triángulo; La tortuga de Darwin, al Teatro de La Abadía, i La paz perpetua, al María Guerrero. La seva versió d'El rei Lear es portarà al teatre Valle-Inclán. A més, acaba d'estrenar a París Himmelweg, obra que també s'està muntant al Teatre Nacional de Noruega.

FOTO MAYARGO



VANGUARDIA

Juan Mayorga y "Picaso Junior", Premios Nacionales de Teatro y Circo 2007
Cada uno de los galardones está dotado con 30.000 euros

«Mamma Mia» llega a Barcelona


www.abc.es
22 de novembre de 2007

La cantante Nina, en el centro, durante una actuación
EUROPA PRESS.
BARCELONA
La cantante y actriz Nina estrenará el próximo 29 de noviembre el musical 'Mamma Mia', que ya pudo verse durante más de dos años en Madrid, pero en esta ocasión estará acompañada de un elenco catalán en el que destacan las actrices Roser Batalla y Muntsa Rius. El espectáculo ya ha vendido 35.000 entradas una semana antes de su estreno.
Sophie (Mariona Castillo) nunca ha sabido quién es su padre, pero encuentra en el diario de su madre (Nina) tres posibles personas que podrían ser su padre y los invita a su boda porque piensa "inocentemente" que podrá reconocerlo.
'Mama Mia' narra esta historia utilizando como hilo argumental las canciones del desaparecido grupo sueco Abba. "Hay algo especial y clásico dentro de las canciones que hace que no pasen de moda", explicó durante la presentación el director internacional asociado, Paul Garrington.
Por su parte, Nina manifestó su satisfacción de poder actuar en su ciudad, ya que fue ella quién "tozudamente" insistió a los productores para llevar 'Mamma Mia' a Barcelona. "Ayer fue la primera previa y hasta ese momento no fui consciente, me ha costado mucho digerir todo esto", dijo Nina.
La productora le ofreció protagonizar el musical en Madrid hace cuatro años, pero Nina lo rechazó en tres ocasiones. "No quería subirme a un escenario porque 'OT' supuso una inversión energética y debía recuperarme. Sólo tenía ganas de encerrarme en mi casa y regar las plantas", recordó la cantante. Sin embargo, la productora "casi le obligó" a viajar a Londres para ver el musical, y entonces no pudo volver a negarse.
El montaje también rememora las actuaciones de Donna (Nina), Tanya (Muntsa Rius) y Rosie (Roser Batalla), tres amigas que en su juventud formaron parte de una banda de pop y ahora en la boda de la hija de Donna recuerdan con la interpretación de tres canciones de Abba en formato concierto.
La música y la puesta en escena
La música de Abba, bajo la dirección de Arnau Vila, es en directo igual que los coros, que aunque no aparecen en el escenario, están detrás en unas cabinas que se han instalado para la ocasión La puesta en escena evoca una isla griega que se ha construido de forma manual y cuyas estructuras se mueven para dar paso a los distintos ambientes. La escenografía es igual en las distintas representaciones del musical por todo el mundo.
El nuevo espacio del montaje, el Barcelona Teatre Musical (BTM), tuvo que reconvertirse tanto dentro como fuera, además de adaptar la escenografía y las luces, según explicó la directora general de Stage Enterteinment, Julia Gómez Cora.
'Mama Mia', de música y letra de los integrantes de Abba Benny Andersson y Bjrn Ulvaeus y libreto de la escritora Catherine Johnson, convive con 12 producciones incluyendo Londres, Brodway y Moscú. Garrington señaló que el espectáculo también cuenta con el rodaje de una película, una versión en Berlín, una gira por China y después de Barcelona viajará a Corea.
Respecto a este éxito, Garrington dijo que "la historia es universal. la relación de madres e hijas, el de la amistad, la familia y el amor". "Podemos identificarnos con los personajes y las coreografías", añadió.

‘Conte d’hivern’ porta a Mataró el Shakespeare més inclassificable


www.capgros.com
29 de novembre de 2007


El Monumental presenta l'adaptació del clàssic del dramaturg anglès a càrrec de Ferran Madico i el CAER

per V. B.

En els darrers anys de la seva vida, consagrat com un dels millors autors de la història, el dramaturg britànic William Shakespeare va cultivar un nou gènere, el romanç. Una barreja de tragèdia, comèdia i drama líric que té el seu màxim exponent en l’obra Conte d’hivern. Es tracta de la penúltima obra que va escriure Shakespeare, i que escapa de qualsevol limitació estilística i escènica. La comèdia pastoril, el drama, la música, el ball, els equívocs i les falses identitats s’entrecreuen en una història en què la gelosia, el mal i la soledat són les principals protagonistes. Un “espectacle total” recuperat pel Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER), que va estrenar al darrer festival Grec de Barcelona de la mà del director Ferran Madico. La versió de Conte d’hivern aterra aquest divendres al teatre Monumental, en el penúltim espectacle de la temporada de teatre i dansa d’enguany.

Conte d’hivern, que narra la història del rei Leontes de Sicília, amargat per la gelosia, està considerat un dels textos més rics i desmesurats de Shakespeare. Madico, tanmateix, opta per una certa contenció, amb una posada en escena i deixa que tot el pes se sustenti en la paraula i la interpretació. A més, l’equip del CAER ha optat per retallar part de l’original, de cara a donar-li més força i adaptar-lo a l’espectador del segle XXI. Aquesta nova adaptació de Conte d’hivern, és la segona que es pot veure als escenaris catalans en poc temps, després de la brillant versió que va portar Edgard Hall al festival Temporada Alta de Girona l’any 2005.

Els secrets de l’obra
El mateix divendres, a les set de la tarda a l’Espai 1 del teatre Monumental, tindrà lloc una nova cita del cicle Un cafè amb..., que permetrà als espectadors escoltar i compartir els secrets de l’adaptació de Conte d’Hivern amb els propis protagonistes.

El musical “El somni de la teva vida” s'estrena a Pineda

http://diarimaresme.com
27 de novembre de 2007

El proper divendres 30 de novembre, a les 10 de la nit, s’estrenarà a la sala gran del Centre Cultural pinedenc el musical “El Somni de la teva vida”. Aquesta representació forma part de la programació d'H.arts.Comas organitzada per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Pineda. El musical està interpretat i cantat en directe per un grup de 10 nois i noies d'entre 15 i 17 anys, formats a l'Escola de Teatre Artur Iscla.

Una altra obra de Gallart

“El Somni de la teva vida” és obra de Joan Gallart, qui a més s'encarrega de la direcció escènica. L'acompanyen a l'equip de direcció: Andrea Alcolea (direcció musical), Judit Mora (coreografies) i Josep Mª Rovira (coordinador del musical).

28 de novembre 2007

El musical amb cançons d'Abba 'Mamma mia!' s'instal•larà a Barcelona a partir del 29 de novembre



www.avui.cat
23 de novembre de 2007

'Mamma mia!' que ja s'ha vist a Madrid es representarà al Barcelona Teatre Musical, l'antic Palau d'Esports, amb quatre actrius catalanes com a protagonistes: Nina, Muntsa Riu, Roser Batalla i Mariona Castillo

Barcelona Teatre Musical (BTM)

El musical amb cançons d'Abba Mamma mia! s'instal·larà a Barcelona a partir del 29 de novembre, amb una trentena d'actors.

Mamma mia! que ja s'ha vist a Madrid es representarà al Barcelona Teatre Musical, l'antic Palau d'Esports, amb quatre actrius catalanes com a protagonistes: Nina, Muntsa Riu, Roser Batalla i Mariona Castillo.

El musical ja l'han vist 30 milions de persones arreu del món
Un dels membres del grup suec Abba, Benny Anderson, ha dit que assistirà.

Aquest musical ja l'han vist 30 milions de persones arreu del món.

El fenomen de 'High School' arriba a Espanya com a musical juvenil



www.elperiodico.cat
21 de novembre de 2007



• La gira passarà pels escenaris de més de 35 ciutats i arribarà a Barcelona el gener del 2009

• L'obra, amb un pressupost d'entre dos i tres milions, comptarà amb una orquestra en viu

Els actors de la versió nord-americana del musical High School, en un moment de l'obra. MÉS INFORMACIÓ
42 MILIONS DE TELEESPECTADORS ALS EUA I EUROPA
OLGA PEREDA
MADRID
Una noia simpàtica i intel.ligent. Un noi guapo i líder. Una egocèntrica. Una empollona. Un pijo enamorat de la moda juvenil. I petons castos als passadissos. Benvinguts al món dels instituts made in USA. L'any que ve aterrarà a Espanya High School, el musical basat en una pel.lícula de televisió que s'ha convertit en el màxim fenomen mundial de l'entreteniment per a adolescents. La gira espanyola --que compta amb un pressupost d'entre dos i tres milions d'euros-- durarà un any i mig i passarà per més de 35 ciutats. A Barcelona hi arribarà el mes de gener del 2009. Les entrades encara no estan a la venda.
Originàriament, High School Musical és una pel.lícula per a televisió produïda per Disney Channel el gener del 2006. L'èxit va ser tan aclaparador que se n'ha elaborat una segona part. Davant un fenomen com aquest, la productora Stage Entertainment España va decidir convertir la pel.lícula en un musical, com ja s'ha fet als EUA. Els directius van optar per emprendre una gira per diferents ciutats en comptes de quedar-se durant diversos mesos als grans teatres de Barcelona o Madrid. És la millor manera de recuperar els diners invertits i, a més, així ho demana el públic, segons va explicar ahir a Madrid la directora executiva de la productora, Julia Gómez.

FILOSOFIA DELS EUA
La filosofia de la trama de High School és clarament nord-americana, però el que s'explica al musical és traslladable a qualsevol país. "És una història universal", va afegir la responsable de la productora, que va confessar haver superat ràpidament l'escepticisme que li va provocar traslladar a Espanya una obra amb un segell nord- americà tan definit.
Com tota obra Disney, el missatge de l'obra és que la vida val la pena, que l'amistat verdadera existeix i que no hi ha res millor que la bondat. "En un món on prima l'individu, High School parla del treball en equip i de la sensació que tenen les persones de sentir-se recolzades pel seu grup", va comentar el director artístic, Ariel del Mastro.
La directora executiva de la productora va destacar que, de cara al desembarcament a Espanya, el musical necessitava saba nova. És a dir, actors que no estiguessin bregats en altres espectacles i que oferissin un aire fresc a l'escenari. L'objectiu, va afegir, és que els protagonistes connectin amb un públic majoritàriament jove. Per això, tots ells tenen entre 15 i 22 anys. "És increïble. Tenen una energia que les persones de 30 no tenen encara que siguin actors excel.lents", va postil.lar el director artístic.

CÀSTING GAIREBÉ TANCAT
L'equip artístic de High Musical està a punt de tancar el càsting, per al qual es van presentar unes 5.000 persones. Totes les cançons han estat traduïdes de l'anglès al castellà, amb l'objectiu de connectar millor amb el públic espanyol.
El director musical de l'obra, Santiago Pérez, va destacar que els temes són "més rics" que els de la pel.lícula. "Tindrem una orquestra en viu. La música és un element molt divertit. I hi ha més cançons que en la pel.lícula", va assenyalar Pérez.

Més de 300 persones assisteixen en el Romea a la Marató de Contes Solidaris



www.avui.cat
25 de novembre de 2007

Una vintena de famosos ha explicat contes a favor de l'"Associació Pallapupas, Pallassos d'Hospital", una entitat que intenta arrencar un somriure als nens hospitalitzats
EFE
Teatre Romea

Més de tres-centes persones han assistit avui al teatre Romea de Barcelona a la Marató de Contes Solidaris, en el que una vintena de famosos ha explicat contes a favor de l'"Associació Pallapupas, Pallassos d'Hospital", una entitat que intenta arrencar un somriure als nens hospitalitzats.


Els diners que es recaptin es destinaran a l'Associació Pallapupas, una entitat sense ànim de lucre que col·labora estretament amb l'equip sanitari de diversos hospitals de Catalunya per atendre als nens i col·laborar en la seva recuperació física i menta
El president del parlament català, Ernest Benach, ha estat una de les personalitats que han pres l'escenari del Romea per comptar un conte solidari, en aquest cas "Tots per a tots", en un acte organitzat per la Fundació Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya.

Els diners que es recaptin -encara es desconeix la quantia total ja que la Fila Zero encara està oberta a les aportacions- es destinaran a l'Associació Pallapupas, una entitat sense ànim de lucre que col·labora estretament amb l'equip sanitari de diversos hospitals de Catalunya per atendre als nens i col·laborar en la seva recuperació física i mental, ha explicat la seva presidenta, Angie Rosales.

Els humoristes Juanra i Manuel Fuentes, els periodistes Queco Novell, Carles Capdevila i Jordi Basté, el mentalista Anthony Blake i l'il·lusionista Sergi Burka han estat alguns dels famosos que han pujat a l'escenari per compartir un conte amb el públic.

La d'avui ha estat la XIII edició d'aquesta Marató, que l'any passat va recaptar 3.000 euros i que el pròxim 13 de gener se celebrarà a Rubí (Vallès Occidental) i a mitjans d'abril a Terrassa (Vallès Occidental).

27 de novembre 2007

"Fem un espectacle per a col•leccionistes"



www.avui.cat
21 de novembre de 2007

El coneixem moltíssim: ha repetit de cambrer al bar del Xato i al Tramuntana, dos llocs que freqüentem. Però costa trobar un actor amb tants registres com en Jordi Martínez, que ha treballat amb Joglars, Zitzània Teatre, Cia. Paco Moran, Comediants, Cia. Lluís Homar, Monty & Cia...3 opinions

Teresa Bruna
Barcelona

El coneixem moltíssim: ha repetit de cambrer al bar del Xato i al Tramuntana, dos llocs que freqüentem. Però costa trobar un actor amb tants registres com en Jordi Martínez, que ha treballat amb Joglars, Zitzània Teatre, Cia. Paco Moran, Comediants, Cia. Lluís Homar, Monty & Cia... Ara està ficat en una aventura insòlita: cada dia acompanya a l’escenari un actor o actriu diferent, que no té ni idea de l’argument ni de què haurà de fer. Parlem d’Un roure, de Tim Crouch, que ha dirigit Roser Batalla. Es va estrenar a l’octubre al Club Capitol i comencen les anècdotes.

Gaires ensurts?
No, al contrari! És un tresor, cada actor obre un munt de possibilitats. Per a mi és una experiència irrepetible, no hi havia passat mai. És un espectacle de col·leccionista!

Cada dia la funció surt diferent?
Hi ha un text escrit, però l’actuació canvia segons l’estat d’ànim en què arriben els actors. Hi ha una constant: tots vénen amb el cul una mica apretadet. Però alguns es deixen anar abans que altres i això va definint la interpretació.

I ningú en sap res de res?
Els faig una xerradeta de 10 minuts abans de començar. No els dic el tema, eh! Els dic que a escena sabran què està passant en el moment present, però no tindran ni idea de què passarà dues frases més enllà. Aquest estat els fa mastegar el text i parlar d’una manera concreta. És un tresor, de debò.

La gent deu venir més d’un cop...
I tant, molts han repetit. Però no amics, eh! Hi ha espectadors que si l’han vist amb un actor, tornen per veure-la amb una actriu.

Us deuen passar coses curioses...
Moltes! Jo sóc hipnotitzador i dic al públic: “Demanaré voluntaris, però no vingueu”. Doncs un dia una persona es va aixecar, volia que la hipnotitzés! Potser volia anar a la sala 1, on hi ha l’Anthony Blake, i li van donar l’entrada equivocada. Li vaig haver de dir: “Pari, senyora!” És que amb un m’hi atreveixo, però amb dos...

I amb els actors passen coses?
Sorpreses! Mira, en Jordi Bosch és un magnífic actor dramàtic, però té el vessant còmic a flor de pell. I amb aquell posat seriós, feia més evident la part d’humor del text. La reacció del públic ens ho deia. En canvi, en Bruno Oro, que fa riure tant, es va emocionar moltíssim, va plorar. Hi ha una escena en què jo estic cridant i l’actor parla amb un micro. El dia que va venir el Banaco [Jordi Banacolocha], li dic: “Tu suau, seguidet” i ell , en veure’m cridar, cridava més i pel micro. Al final vam haver de frenar!

Ho vas preparar sol amb la Roser?
Tenia un parell de sparrings fins que vaig tenir clar el text i l’ordre de la meva feina. Llavors vam anar a buscar gent fresca a l’Institut i amics relacionats amb el teatre, perquè passessin per aquesta experiència i així jo vaig anar polint detalls.

Per què creus que Tim Crouch va escriure una història així?
M’agrada que em facis aquesta pregunta! Tots els actors han pensat que no viuran mai més una experiència com aquesta i han evitat la informació. Vénen verges i quan s’acaba, entenen per què havien de venir verges. Aquest estat de no saber què farà d’aquí a 10 segons va molt bé al personatge. És un home abatut que passa per un moment en què està perdut i puja a l’escenari perquè ha vist l’hipnotitzador. Crouch sap molt bé què escriu. Té ganes de jugar, de dir: “Us ensenyaré les entranyes del teatre”.

Crouch ha vist la vostra versió?
No. I sé que anirà a Madrid. M’agradaria anar-lo a veure i aconseguir que vingués a veure’ns.

I el porteu a veure Mamma Mia que hi surt la Roser! No sé com ho feu per ser a tot arreu. Quan dorms?
Dona, ara ja hem acabat de gravar Vendelplà! Hi haurà un final de festa potent! Estic molt content amb la sèrie, m’agrada, eh, el Paco! És un vividor que va amunt i avall i el primer que li surt és el que agafa.

Home, té un cert dramatisme. A mi em vas agradar molt a ‘Uuuuh!’
Doncs ara n’hem fet una pel·li, El pallasso i el Fürher. Va guanyar el premi de públic del Festival d’Igualada, i al Festival de Valladolid va tenir unes crítiques espectaculars. Estem molt contents. Del repartiment del teatre només hi som en Ferran [Rañé] i jo. Ha sortit una cosa xula, xula. I és que el personatge del Ferran era preciós, tenia l’oportunitat de fer de pallasso, de fer comèdia i de fer drama. Quan t’arriba un personatge que et permet passar per tot aquest ventall de registres, és un regal.

Tu també has fet de pallasso!
He fet circ amb el Monty, el meu nebot, tres muntatges. Però vaig tornar a recollir-me al teatre i ell va seguir fent de pallasso. Ara és el director artístic del Circ Price de Madrid, aquell estable que han fet.

Diu que aquí també en faran un...
Aquesta és la idea, però sembla que calgui fer-ho tot primer a Madrid perquè es decideixin. I mira que aquí hi ha gent de circ bona, bona. Vaig estar molt involucrat en aquest món; ja saben que seré pallasso tota la vida. I estic convençut que vaig tornar al teatre sent més bon actor, perquè els pallassos tenen unes disciplines que van molt bé, com saber escoltar com sona el públic, el sentit del ritme, de la improvisació, del gag. Són coses que t’ajuden a tirar milles al teatre.

Nova victòria del sènior femení del Platges de Mataró

www.capgros.com
25 de novembre de 2007

Les unionistes, tot i patir fins el final, no van deixar que el partit se’ls hi escapés i van vèncer un rival directe com és el Reus per 55-49

per Aida Soriano Fiérrez

Contra el Reus, sí. Contra el Reus, el sènior femení del Platges de Mataró va aconseguir la quarta victòria de la temporada i segona consecutiva després de nou jornades a Copa Catalunya. Dissabte passat, dia 24, el conjunt dirigit per Joan González es va fer amb el triomf per 55-49 davant el Reus, un rival directe en la classificació en la lluita per defugir les places de descens. D’aquesta manera, les unionistes encadenen per primera vegada en la campanya 2007-2008 dues victòries seguides. El matx, disputat al Palau Josep Mora, no va ser gens fàcil per a les locals, que van arribar als últims minuts de partit amb una minsa renta al marcador que les va fer patir fins a la conclusió, tot i haver anat per davant durant gairebé tot l’encontre.

Dissabte, el primer quart se’l va endur el quadre unionista per un curt 12-10. Però deu minuts més tard, les de Joan González marxaven al descans un punt per sota (24-25) al marcador. I és que el poc encert en triples de les unionistes (3 de 19) va minvar les opcions d’atac de les locals. En la represa, però, el Platges de Mataró va posar la directa i gràcies a la bona actuació de Cristina Bruna en el rebot i en atac (màxima anotadora amb 15 punts), secundada per Cristina Navarro, Roser Cuquet i Laura Argemí, l’equip va marxar del rival, es va endur el tercer període (16-7) i va arribar als últims deu minuts de joc amb un 40-32, prou esperançador. Tot i això, encara hi hauria temps pel patiment i amb un 0-5 en els instants inicials de l’últim temps, les unionistes veien com el Reus s’acostava perillosament. Però les de la capital del Maresme no es van acovardir i es van decidir a anar definitivament a per la segona victòria consecutiva de la temporada, que arribava minuts després per 55-49. Un triomf que permet a les mataronines mantenir-se a mitja taula amb quatre partits guanyats i cinc perduts.

Joan González: “Malgrat les dificultats, hem tirat el partit endavant”
En concloure el matx contra el Reus, el tècnic unionista, Joan González, estava content per la victòria i declarava que el triomf donava “molt d’aire” al seu conjunt, perquè “malgrat no fer un bon tir exterior i tenir dificultats, hem pogut tirar el partit endavant”. “Quan aconseguim guanyar tres o quatre partits seguits la cosa anirà a millor”, afirmava l’entrenador del Platges de Mataró. I és que Joan González assegurava que el que necessita el seu equip és “tranquil·litat de resultats per jugar millor a bàsquet”.

El proper dissabte, dia 1 de desembre, el Platges de Mataró buscarà a la pista del JE Terrassa, un altre rival directe, un triomf que les permeti reafirmar la dinàmica positiva de resultats i aconseguir una posició tranquil·la a la classificació de Copa Catalunya.

L’ENTREVISTA:
Cèlia Garcia Colominas (aler unionista)
Avui heu aconseguit una victòria molt important de cara a assolir la continuïtat que demanava Joan González.
Sí, perquè en ser un partit guanyat, un perdut trenca una mica, sí que necessitàvem aquesta empenta.

Però heu patit de valent.
Hem patit bastant. Avui realment no ha estat el millor partit, el que passa és que estem contentes perquè ho necessitàvem a nivell classificatori.

Has estat l’únic fitxatge que arribava a l’equip sense haver jugat mai a la Unió. Com ha estat la teva adaptació?
Molt bona. No havia estat aquí mai, però les coneixia a totes d’haver jugat en contra, i molt bé. Realment és un grup molt maco.

Sou una barreja de jugadores veteranes i saba nova.
Sí, lo que ens aporten les joves és molta qualitat i el que intentem aportar les que ja portem una anys jugant és una mica l’experiència, i hi ha una combinació de talent i experiència que realment jo crec que és un bon grup.

La setmana vinent jugueu contra el JE Terrassa, un equip contra el que veu perdre en pretemporada. Com afronteu el partit?
Amb moltes ganes. Ja ens les vam trobar a principi de temporada, i amb moltes ganes i avui havent guanyat encara més. Jo crec que si treballem fort aquesta setmana i millorem moltes de les coses que avui no ens han anat gaire bé, anirà bé.

Fitxa tècnica
55 - Platges de Mataró (12+12+16+15): Anna Sala (5), Laura Argemí (11), Cristina Bruna (15), Roser Cuquet (10), Cristina Navarro (10) –cinc inicial-, Mireia Vila (2), Maria Massuet (0), Carla Badia (0), Anna Moncasi (0), Cèlia Garcia Colominas (2), Teresa Gómez. Entrenador: Joan González.

49 - Zamar 2000 S.L. Reus Ploms (10+15+7+17): Galferan 0), Adsera (6), Domingo (11), Sedo (5), Badia (4) –cinc inicial-, Pueyo, Daroca (5), Martínez (0), Domínguez (8), Folch (10). Entrenador: Bonet.

Àrbitres: Fernández Sánchez i Álex Ming. Incidències: 9a jornada Copa Catalunya Femenina. Palau Josep Mora, Mataró (Barcelona).

Desesperació al Palau Josep Mora

www.capgros.com
26 de novembre de 2007

El Platges de Mataró va perdre davant el cuer per 53-56 en un partit marcat per la falta d’encert dels unionistes, als qui no els hi va sortir res

per Aida Soriano Fiérrez
Quarta derrota del Platges de Mataró i tercera consecutiva de la temporada per al conjunt que dirigeix Albert Illa. Dissabte, però, la derrota va ser fruit d’un partit per oblidar i contra l’últim classificat del grup C de Lliga EBA, el CB AESC Ramon Llull, que encara no coneixia el triomf. I és que durant el matx de dissabte passat, dia 24, al Josep Mora va regnar la desesperació i la impotència. Desesperació, en veure com els tirs de cadascun dels jugadors del Platges, començant per Jordi Ventura i acabant per Edu Alcaraz, no entraven, i impotència, en contemplar com els àrbitres assenyalaven en moments claus de l’encontre uns passos a Iki i una antisportiva a Jobacho que desmuntaven les aspiracions dels mataronins. Però més enllà de tot això i del mal que fa la derrota, si res va sobrar en la nit de dissabte al Josep Mora va ser cor, tot el cor del món que els jugadors locals van posar sobre la pista. Bo i així, als unionistes res els hi va sortir del dret per molt que ho van intentar i després de la derrota davant el Ramon Llull es situen setens a dues victòries de les primeres posicions.

Durant els primers deu minuts del partit de dissabte, corresponent a la desena jornada de Lliga EBA, els assistents al Josep Mora contemplaven estupefactes com el cuer endossava un parcial inicial de 4-14 als d’Albert Illa. Mentre els unionistes intentaven entrar a cistella per llocs impossibles, el rival anotava fàcil i marxava al marcador. Però gràcies a la bona pressió exercida pels locals i a l’anotació de Sergi Homs (11 punts), els mataronins retallaven distàncies i aconseguien igualar el matx a 17 després que Jordi Ventura convertís dos tirs lliures. Tot i així, al final del primer quart s’arribava amb un 17-22 favorable als visitants. La vertadera davallada estaria per arribar. Perquè de mica en mica, els unionistes s’anirien fent més i més petits al costat dels jugadors del Ramon Llull, que davant les facilitats defensives i la precipitació en atac dels locals marxaven novament al marcador i, amb un parcial de 7-14, s’arribava al descans amb un 24-36 sorprenent. I és que més que la diferència salvable que reflectia l’electrònic, el que realment era preocupant era la manca de reacció del Platges de Mataró, que impotent perdonava una i altre vegada de cara a cistella.

En la represa res va millorar i l’únic consol pels locals arribava per part de la baixa anotació aconseguida pel rival, amb un parcial en el tercer període de 7-4. Els locals ho intentaven i ho tornaven a intentar, però amb un baix encert anotador tant en tirs de dos com en tirs lliures, la situació no millorava. Així doncs, al definitiu i últim quart es va arribar amb un 31-40 que feia presagiar el pitjor. Contràriament, però, el Platges de Mataró va despertar i amb més cor que no pas una altra cosa, va començar a escurçar diferències en el lluminós. De la mà de Ventura (11 punts) i de Jobacho (17 punts), els unionistes van empatar el matx a 47. Va ser llavors quan els àrbitres van intervenir i la impotència es va apoderar dels jugadors d’Albert Illa en veure com la cistella d’Iki, que suposava avançar-se al marcador, era anul·lada pel col·legiat, que assenyalava uns passos que només veia ell al pivot nigerià. Així, i després d’igualar posteriorment a 50, un triple de Gerard Hernández (18 punts) obligava als mataronins a forçar la personal si volien optar a la victòria a falta de 47 segons. Però novament els àrbitres assenyalaven una rigorosa antisportiva a Jobacho tirant per terra tota la feina feta i acabant amb tota possibilitat de victòria. Al final, 53-56 i derrota dels unionistes.

Albert Illa: “Ho hem fet molt malament”
A la conclusió del matx, l’entrenador unionista, Albert Illa, es mostrava molt crític amb el seu equip, però també amb els àrbitres: “Hem treballat molt, molt malament, però hem treballat molt els dos equips. Per a mi és una falta de respecte que un àrbitre xiuli uns passos claríssims que no són”. “Ho hem fet molt malament durant el partit, però hem lluitat molt i s’ha d’agrair el treball i la lluita dels jugadors encara que les coses no surtin”, afegia el tècnic.

Diumenge vinent els unionistes es desplaçaran a la pista del Santfeliuenc amb la mirada posada en esborrar el partit davant el Ramon Llull, sumar una victòria i reemprendre el vol.


La jornada

Fitxa tècnica
53 - Platges de Mataró (17+7+7+22): Juan Antonio Jobacho (17), Ignasi Ariño (0), Jordi Ventura (11), Sergi Homs (11), Iki (6) –cinc inicial-, Carles Gómez (0), Conrad Varela, Miki González (5), Edu Alcaraz (1), Adrià Fradera (2), Xavier Garcés, Marius Ferré. Entrenador: Albert Illa.

56 - C.B. AESC Ramon Llull (22+14+4+16): Gerard Hernández (18), Pol Bachs (5), Josep Reyes (9), Daniel Forteza (7), Jordi Gallego (2) –cinc inicial-, Josep Cerdà (1), Salva Jounou, Edgar Boch (4), Bernat Bachs, David Castillo (2), Lluís Martínez (6), Enric Eduard Sanz (2). Entrenador: Alejandro Gil.

Àrbitres: Araceli Mulet i Gerard Monguió. Incidències: 10a jornada Lliga EBA (grup C). Palau Josep Mora, Mataró (Barcelona).

Juan Mayorga y "Picaso Junior", Premios Nacionales de Teatro y Circo 2007





23 de novembre de 2007




Juan Mayorga y "Picaso Junior", Premios Nacionales de Teatro y Circo 2007
Cada uno de los galardones está dotado con 30.000 euros
• La distinció de circ recau en Francisco Tébar, àlies 'Picasso Júnior'

El dramaturg Juan Mayorga.
EL PERIÓDICO
MADRID
El dramaturg Juan Mayorga (Madrid, 1965) va ser guardonat ahir amb el Premio Nacional de Teatro que concedeix el Ministeri de Cultura. "He compromès la meva escriptura amb el teatre i el meu horitzó és arribar a l'espectador", va declarar ahir quan va conèixer la notícia. La distinció en l'àmbit del circ va recaure en el malabarista Francisco Tébar, àlies Picasso Júnior, que va dir que s'alegrava que "Espanya comenci a reconèixer que l'espectacle del circ no és només per a nens".
Mayorga va assenyalar que els premis, "més que per ratificar un treball, serveixen per exigir-te en els teus projectes futurs i quan es tracta d'un com aquest, pel qual han passat grans mestres, se sent que s'ha de treballar molt per estar a l'altura d'aquesta confiança". En aquest sentit, va voler compartir el guardó amb tots els directors i actors que han defensat el seu teatre. "El dedico als que han fet que la meva escriptura no sigui només literatura dramàtica, sinó que es converteixi en experiència teatral", va indicar.
El dramaturg, que va acabar la llicenciatura de Filosofia i Matemàtiques i ja va guanyar premis com el Calderón per Más ceniza o el Borne i el Caja España per Cartas de amor a Stalin, va assegurar que el treball de l'escriptor "és modest però fonamental", ja que "proposa accions físiques o verbals que després, a través de l'actor, es converteixen en una experiència que permet a l'espectador revisar la seva vida. És bonic i ambiciós", va afegir. Actualment coincideixen a les cartelleres madrilenyes diverses obres seves: una reposició d'un text no nou, El gordo y el flaco, a la Sala Triángulo; La tortuga de Darwin, al Teatro de La Abadía, i La paz perpetua, al María Guerrero. La seva versió d'El rei Lear es portarà al teatre Valle-Inclán. A més, acaba d'estrenar a París Himmelweg, obra que també s'està muntant al Teatre Nacional de Noruega.

L'espectacle «Flor desesperada»es representa avui a Reus

www.vilaweb.cat
27 de novembre de 2007

EL PUNT.. Reus.
L'Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes ha organitzat avui a Reus la representació de Flor desesperada, un muntatge basat en algunes narracions del llibre Viatges i flors de Mercè Rodoreda. El muntatge, una producció del Teatre El Magatzem de Tarragona, està dirigit per Sergi Xirinacs, amb música de Conrad Setó i interpretat per Josepa Urbano i Marta Serra. La representació es durà a terme a la Sala Santa Llúcia a partir de les vuit del vespre.

El centro 'Siglo XXI' dota al municipio de su primer teatro

www.ideal.es
20 de novembre de 2007

Las Gabias ya cuenta con un gran espacio escénico y una sala de exposiciones a la altura del municipio. Este fin de semana, el alcalde de la localidad, Javier Aragón Ariza, ha inaugurado el 'Centro Sociocultural Siglo XXI', uno de los centros culturales más completos del Área Metropolitana, que ha dotado a este pueblo del Cinturón de su primer teatro, con capacidad para más de medio millar de espectadores.

«Se trata de una de las infraestructuras más necesarias en Las Gabias, que viene a llenar un importante hueco y a revolucionar la vida cultural de la localidad». Con estas palabras, el primer edil gabirro descubría la placa que recordará a los vecinos la fecha en que este edificio fue inaugurado.

El nuevo Centro Sociocultural -cuyo coste ha ascendido a más de 1,5 millones de euros- albergará desde ahora todos los talleres municipales vinculados a la cultura, como la escuela de música, baile, fotografía, teatro, cerámica o manualidades. El espacio escénico dispondrá, además, de sillas móviles para acoger todo tipo de espectáculos y actos.

26 de novembre 2007

El món del teatre se cita a Mataró


www.capgros.com
25 de novembre de 2007

El pavelló Teresa Maria Roca acull la gala dels Premis Butaca, que comptarà amb una àmplia presència local a l’escenari

per V. B.
La gala de 2006, a Viladecans
Els Premis Butaca, plenament consolidats en la seva XIII edició com la gran cita anual del món teatral i també cinematogràfic de Catalunya, aterren aquest dilluns, dia 26, al pavelló Teresa Maria Roca de Mataró. La capital del Maresme acull la gala, que des de l’any passat itinera per ciutats de la demarcació de Barcelona, després d’onze anys celebrant-se consecutivament a Premià de Mar, ciutat que va veure néixer el certamen.

Els Butaca són uns premis democràtics i participatius, ja que són els mateixos espectadors, a través de la web dels guardons, qui trien els guanyadors entre les quinze categories dedicades a les arts escèniques i tres al ci¬nema. L’estrena del teatre Lliure El duo de l’africana, versió de la tradicional sarsuela dirigida per Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, ha obtingut nou nominacions, entre elles el premi a millor musical i millor direcció teatral. Entre les candidates, també destaquen European House, d’Àlex Rigola, Plataforma de Calixto Bieito o L’agressor de Carme Portacelli. En l’àmbit cinematogràfic, Ficció, de Cesc Gay, és el film més ben col·locat.

Una gala amb sorpreses
La gala del dilluns depararà més d’una sorpresa, ja que l’organització no n’ha desvelat tots els detalls. Mataró, com a seu dels premis, es deixarà notar, ja que a la gala hi actuaran tres noms de pes de les arts escèniques locals: la companyia Trànsit, dirigida per la ballarina i coreògrafa Maria Rovira, l’Aula Municipal de Teatre i l’actor Albert Triola.

Dilluns, dia 26. A les 10 de la nit al pavelló Teresa Maria Roca. Preu: 15 Euros (Tel-Entrada)

Quan mestria rima amb senzillesa



www.totmataro.cat
20 de novembre de 2007

Peter Brook presenta ‘Fragments’, de Samuel Beckett

Comas Soler Cultura - Crítica

Nova dosi de bon teatre internacional a Temporada Alta. Va ser dissabte passat. Peter Brook, el veterà director anglès instal·lat a París que ja ha esdevingut un convidat assidu del Festival de Tardor de Catalunya, portava ‘Fragments’ al Teatre de Salt.

Homenatge
Com suggereix el mateix títol, aquest és un muntatge compost a trossos, que Brook va bastir a base de cinc peces curtes i poc conegudes de Samuel Beckett, com a homenatge al seu autor amb motiu del centenari del seu naixement. Es va estrenar originàriament a l’emblemàtic ‘Théâtre des Bouffes du Nord’ de la capital francesa just fa un any (vegeu ‘El Tot Mataró’ número 1262) i aquest setembre s’ha presentat al ‘Young Vic Theatre’ de Londres la versió anglesa que ara ha vingut a Catalunya.

Espai nu
Ja se sap que la marca definitòria del teatre de Peter Brook és l’obstinació a buidar l’escena de qualsevol element innecessari, a suprimir tot allò que pugui esguerrar l’essencialitat del treball dels actors. Aquests ‘Fragments’ en són també un exponent. Ni escenografia, ni música, ni efectes. Només un espai nu i unes notes de llum intenses, delicadament subtils. Així, les seves cinc parts –dues de les quals no tenen ni paraules– són servides a la major honra i glòria de Beckett per l’ajustada interpretació de Jos Houben, Kathryn Hunter i Marcello Magni. Impressionant. Són apunts precisos sobre dolors i mancances de l’existència quotidiana, matisats amb pinzellades d’humor tràgic. Un espectacle breu, poètic i exemplarment senzill. En extrem. D’una hora justa. Exactament la justesa amb què el mestre Brook fa rimar minuciositat i senzillesa amb excel·lència.

«El teatro tiene que contar, para hacer fruslerías hago otra cosa»




www.lne.es
20 de novembre de 2007

VICKY PEÑA ACTRIZ, PROTAGONIZA «HOMEBODY/KABUL» Saúl FERNÁNDEZ

Vicky Peña (Barcelona, 1954) interpreta al ama de casa que abre «Homebody/Kabul» con un largo monólogo. Su trabajo es fundamentalmente teatral, aunque ha participado en películas como «El pianista», de Mario Gas, o «La buena vida», de David Trueba.
-¿Cómo llega a esta producción?
-Me pasó el texto Mario Gas, aunque ya había oído hablar de él. En el festival Grec de Barcelona había venido un montaje de esta obra. No pude verla, pero algunos amigos habían salido emocionados. Esto fue hace dos o tres años. Cuando finalmente la leí me pareció conmovedora, interesantísima.
-¿Qué le atrajo de Tony Kushner, el autor de la función?
-Tiene un estilo muy personal que mezcla distintas realidades escénicas: el monólogo con formas más tradicionales del teatro.
-Como el monólogo largo que usted interpreta.
-Forma parte de nuestro oficio ejercitar la memoria, estudiar el papel que te corresponde. Es cierto, se trata de un monólogo complejo, pero no por lo largo: habla una mujer con un perfil psicológico muy complicado, habla de forma muy alambicada, deja el discurso y regresa mucho más tarde a él.
-¿Y qué siente la actriz cuando interpreta a esa mujer?
-Primero, cierto temor, que se transforma luego en excitación. Y mucha ilusión.
-¿Y el hecho de que se trate de una función política?
-Más que política esta obra tiene un matiz social claramente marcado: habla de seres humanos que están oprimidos por esos políticos que ostentan el poder, aquí o en Afganistán. El teatro tiene que contar cosas, el teatro como mero entretenimiento no llega a ninguna parte. Para hacer fruslerías me dedico a otras cosas.
-¿Cómo es Mario Gas en la dirección?
-Es un director que te deja muy suelta, aunque te muevas según sus pautas.

Mor l'actriu Mercè Bruquetas a l'edat de 86 anys

www.avui.cat
25 de novembre de 2007


L'actriu i filla predilecta de Vilassar de Dalt ha mort aquest divendres a l'edat de 86 anys. Mercè Bruquetas i Lloveras va néixer en aquesta vila del Maresme l'any 1925 i va iniciar la seva carrera els anys 50 al Romea
Agències
Barcelona

L'actriu catalana Mercè Bruquetas va morir ahir a Barcelona a l'edat de 86 anys, segons ha informat avui la família. El funeral se celebrarà demà al tanatori de Sant Gervasi de la capital.

El 1959 va obtenir el premi d'interpretació al Cicle de Teatre Llatí amb l'obra 'Tres angelets a la cuina', al costat de Joan Capri. Li va ser atorgat el premi Margarida Xirgu el 1977
Mercè Bruquetas va néixer a Vilassar de Dalt (Maresme) el 1925, i en els anys 50 va iniciar la carrera professional al teatre Romea de la Ciutat Comtal.

El 1977 va rebre un dels premis més importants de la seva carrera, el Margarida Xirgu, per la seva interpretació en l'obra Mercè dels uns, Mercè dels altres (1976), de Carles Valls. El 1999 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi.

Durant els últims anys de la seva vida, Bruquetas va participar en alguns episodis de sèries televisives catalanes, com Jet Lag i Nissaga de Poder.

Fallece la actriz Mercè Bruquetas a los 86 años

www.lavanguardia.es
25 de novembre de 2007

Entre sus galardones se encuentra el premio Margarida Xirgu y una Creu de San Jordi

Barcelona.

(EUROPA PRESS).-

La actriz catalana Mercè Bruquetas murió en Barcelona a la edad de 86 años, según informó la familia. El funeral se celebrará mañana en el tanatorio de Sant Gervasi de la capital catalana.

Mercè Bruquetas nació en Vilassar de Dalt (Barcelona) en 1925, y en los años 50 inició su carrera profesional en el teatro Romea de la Ciudad Condal.

En 1977 recibió uno de los premios más importantes de su carrera, el Margarida Xirgu, por su interpretación en la obra 'Mercè dels uns, Mercè dels altres' (1976), de Carles Valls. En 1999 fue galardonada con la Creu de Sant Jordi.

Durante los últimos años de su vida, Bruquetas participó en algunos episodios de series televisivas catalanas, como 'Jet Lag' y 'Nissaga de Poder'.

Humoris Causa tanca la primera edició superant les expectatives de participació


www.vilaweb.cat
26 novembre de 2007

La Baldufa confia en una major implicació consistorial
El primer Festival de Teatre d'Humor Humoris Causa de Mollerussa va tancar portes aquest diumenge, dia 25, amb més de 1.800 entrades venudes una xifra que supera amplament les expectatives inicials que segons Enric Blasi, director tècnic d'Humoris Causa i membre de La Baldufa, estaven en un miler.
Tant l'Ajuntament de Mollerussa com La Baldufa es reuniran per tractar la continuïtat del festival, tot i que Blasi van avançar que calia una major implicació del consistori.

El responsable de La Baldufa va avançar que era en la part econòmica on confiava en un major participació municipal. Per una altra banda Blasi va agrair la desinteressada participació del nombrós grup de voluntaris que havien ajudat a tirar endavant el festival
Teresa Ginestà, alcaldessa de Mollerussa, va valorar ”molt positivament” aquesta primera edició d'Humoris Causa, va felicitar la tasca d'Enric Blasi i La Baldufa pel nivell de les obres presentades al festival, així com la participació dels voluntaris. Ginestà confia en la continuïtat de l'Humoris Causa, que calia “asseure's per parlar” i que “farem tot el que puguem” perquè tiri endavant.
Els responsables artístics van recordar que a més dels que havien visitat directament el festival, que podia superar les 2.000 persones ja que molts s'havien atansat a gaudir de les activitats complementàries, com el FotoCòmic, la Biblioteca d'Humor,... sense entrar a les representacions, els diferents actes promocionals, com la representació de “Safari” per les escoles del Pla, havien comptat amb gairebé 2.000 espectadors més.
Enric Blasi va destacar que es van omplir totes les funcions del pack de dissabte per la tarda. I va comentar la bona valoració que havien fet les companyies participants destacant que es notava que la gestió del festival la portava una altra companyia “on hem mirat de donar el que nosaltres voldríem rebre quan actuem”.
Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Mollerussa.

Mataró acull aquesta nit el lliurament dels Premis Butaca


www.lamalla.net
26 de novembre de 2007

JOSE SOLER
La XIII edició dels Premis Butaca de Teatre i Cinema de Catalunya viurà aquest dilluns la seva gran nit al Pavelló Teresa Roca de Mataró. La gala servirà per conèixer tots els guardonats per votació popular en les diferents categories. El musical El dúo de la africana, amb 9 candidatures, és el muntatge que acapara més nominacions. Plataforma, de Calixto Bieito i Una còpia, de Jordi Prat, amb 5 cadascuna, són les perseguidores pel que fa a muntatges teatrals. Quant a cinema, Salvador, de Manuel Huerga, i El Labertinto del Fauno, de Guillermo del Toro, són les més nominades amb tres candidatures. En aquesta edició també s'homenatjarà amb els Butaca d'Honor el pallasso Tortell Poltrona i els Cinemes Verdi de Barcelona.
El teatre i el cinema tenen una cita avui a Mataró. Aquesta nit se celebra la XIII gala de lliurament dels Premis Butaca, els premis democràtics i participatius de l'àmbit teatral i cinematogràfic català. Després que Viladecans acollís la gala de l'any passat, enguany li toca el torn a la capital del Maresme, en una cita que ha esdevingut itinerant després d'11 anys celebrant-se a Premià de Mar.

Per categories, el muntatge El dúo de la africana és la que rep més nominacions. Nou candidatures contra les cinc de Plataforma i Una còpia. Les pel·lícules Salvador i El Laberinto del Fauno són les més nominades en la categoria de Cinema, amb tres candidatures, seguides de Ficció, amb dues.

El homenatjats d'aquest edició seran el pallasso Tortell Poltrona i els Cinemes Verdi de Barcelona, que rebran el Butaca d'Honor.

La gala de lliurament de premis se celebrarà al Pavelló Teresa Maria Roca de Mataró a partir de les 22.00 hores. L'espectacle comptarà amb les actuacions de Clara Segura i Albert Triola, Dani Nel·lo i Miriam Swanson, Lídia Pujol, la companyia de dansa Transit de Maria Rovira i la intervenció d'Ángel Pavlovsky.

Emotiu adéu a Mercè Bruquetas


http://diarimaresme.com
26 de novembre de 2007

L'actriu catalana, filla predilecta de Vilassar de Dalt, Mercè Bruquetas i Lloveras, va morir aquest divendres a l'edat de 86 anys. Diumenge, un centenar de persones es van aplegar al cementiri de Vilassar de Dalt per donar l'últim adéu a l'actriu. Veïns, amics i autoritats van voler acompanyar la família de Bruquetas que han volgut que el cos de l'actriu descansés al seu poble natal. Durant l'acte Paquita Puig va llegir un text emotiu escrit per l'actor Enric Major.

Una veterana del teatre català

Mercè Bruquetas, com molts l'han definit, era una veterana del teatre català. L'atzar, com ella mateixa va admetre, va fer que la noia jove que en aquell temps tenia 23 anys i que des de ben petita feia teatre d'aficionat al seu poble natal, Vilassar de Dalt, fos descoberta un dia pels empresaris del Teatre Romea que necessitaven una dama jove. D'aquesta manera, va saltar a Barcelona en una època en la qual es pertanyia a un grup d'actors estables, els contractes eren per a tota la temporada i hi havia doble o triple funció els diumenges.

Els grans èxits

En aquest context va topar amb personatges com Pau Garsaball, Núria Espert, Julieta Serrano, Alejandro Ulloa i Paco Martínez Soria entre d'altres. Va fer-se un lloc en tots els gèneres, tant en vers com en prosa, tant en el dramàtic com en el còmic. El gran reconeixement li va arribar, però, al 1977 quan va rebre el premi Margarita Xirgu per la seva interpretació a Mercè dels uns, Mercè dels altres, monòleg que va encarregar ella mateixa al pintor i escriptor Joan Vila Casas, que el va firmar com a Carles Valls. Repetint format i autor de la peça, va aconseguir un altre dels seus grans èxits, La dolça de les Tàpies (1983), en la qual interpretava a una anciana prostituta.

25 de novembre 2007

2666 según Álex Rigola. La acalamda obra de Bolaño pisa el LLiure



www.elcultural.es
20 de novembre de 2007

2666, basado en la novela póstuma de Roberto Bolaño y dirigido por Àlex Rigola, fue el espectáculo más importante estrenado en la pasada edición del Festival Grec de Barcelona. De cinco horas de duración, se presenta ahora en el Teatre Lliure, para luego viajar a Madrid, Santiago de Chile y hacer gira por España y Europa.

Roberto Bolaño (Chile, 1953), fue un escritor singular que llevó una vida de trabajos múltiples y variados hasta conseguir la estabilidad vital y familiar en Blanes (Barcelona), donde residió desde 1977 para dedicarse a la escritura de una obra tan variada como su propia biografía. A su temprana muerte en 2003, 2666, de más de 1.100 páginas y que tenía que haberse dividido en cinco novelas, quedó como su última y magmática obra.
Àlex Rigola se enamoró del texto y se propuso la empresa casi imposible de lograr, a partir del mismo, un espectáculo teatral comprensible, inventándose caminos para conseguir lo que es esencial en el teatro: mantener atento al públicom, y para construir a partir de la novela cinco partes con cinco modos distintos de realización escénica.

En el proyecto, la dramaturgia de Pablo Ley tuvo un papel fundamental para sintetizar la novela, superando con éxito los difíciles escollos de la narrativa de Bolaño, leyendo y releyendo la obra para dejar que penetrara en él ese bellísimo texto, sin línea argumental a la que aferrarse, y conseguir que hablara en toda su complejidad.
En realidad, son pues cinco las novelas que se constituirán en cinco partes de un mismo espectáculo girando todo en torno a dos ejes. Por una parte, nos encontramos con un enigmático protagonista, un extraño profesor y escritor alemán que fascina a cuatro investigadores universitarios, seres solitarios de vidas vacías cuyo único elemento en común es su interés por la obra de Archimboldi. Por otra, el tema son los asesinatos de mujeres que se suceden en el mexicano pueblo de Santa Teresa, equivalente literario de la fronteriza Ciudad Juárez, en el México que Bolaño conoció, su país de adopción durante algunos años. La primera parte es la más ardua, escenificada como una conferencia desarrollada en el proscenio. Su título: “La parte de los críticos”. La segunda es “La parte de Amalfitano”, mucho más teatral y se desarrolla en una estrecha franja frontal del escenario.

Boxeo y crímenes. Sigue la novela y el espectáculo con “La parte de Fate”, escenificada en un pequeño rectángulo que sobrepone un combate de boxeo y una pantalla por la que sabemos de los crímenes; la protagoniza un periodista negro que está cubriendo un combate de boxeo pero que a la vez descubre el horror de los asesinatos de mujeres. La cuarta es el centro del espectáculo, y utiliza toda la capacidad del escenario para mostrarnos la interminable y terrible lista de nombres de mujeres asesinadas que contemplan los protagonistas mientras intentan sobreponerse al horror con chistes machistas. Finalmente, en un escenario sombrío, Archimboldi corre inmóvil sobre una cinta de gimnasio. Es el final que enlaza con el comienzo. El misterioso escritor es un prusiano que combatió en el frente ruso durante la Segunda Guerra Mundial, un escritor que huye de sí mismo, de su pasada vida, también de su presente.

Son cinco argumentos con cinco temas perfectamente definidos en cada una de las partes. Todo gira en torno a los dos polos que tensan el eje temático de la novela de Bolaño. Por una parte, la figura de Benno von Archimboldi como enigma de la creación. Por otra, los asesinatos de centenares de mujeres de Santa Teresa, metáfora del enigma de la destrucción. Dos extremos de una misma pulsión mental, el delirio de unir la capacidad divina de creación y de destrucción.

Es un magnífico e interesantísimo espectáculo en el que la interpretación, a cargo de un numeroso elenco, también es excelente.

María José RAGUÉ

Tortell Poltrona y los cines Verdi, distinguidos con los premios Butaca

www.lavanguardia.es
21 de novembre de 2007

Los galardones se otorgan desde 1995 por votación popular

Barcelona. (EFE).-

El payaso Tortell Poltrona y los veinte años de programación de los Cines Verdi de Barcelona han sido distinguidos con los XIII Premios Butaca de Teatro y de Cine de Catalunya, según han informado los promotores de los galardones.

Seguir leyendo noticia
La ciudad de Mataró (Barcelona) acogerá el 26 de noviembre la gala de entrega de la duodécima edición de esos galardones que desde 1995 se otorgan por votación popular.

La gala consistirá en una fiesta que contará con las actuaciones de Clara Segura y Albert Triola, Dani Nel·lo & Míriam Swanson, Lidia Pujol, la compañía de danza Trànsit de Maria Rovira y Ángel Pavlovsky.

Calixto Bieito presenta un alegato "anti la guerra" en la obra "Los persas. Réquiem por un soldado"

www.cerestvnoticias.com
14 de novembre de 2007

MADRID, 14 (EUROPA PRESS)

El dramaturgo Calixto Bieito presenta mañana en el Teatro Bellas Artes de Madrid un alegato "anti la guerra" a través de la obra "Los persas. Réquiem por un soldado", según dijo hoy el director. Con una fórmula basada en la mezcla de musical, monólogos y diálogos, Bieito plantea durante 85 minutos un "homenaje al soldado español" partiendo de la tragedia "Los persas", de Esquilo. La obra permanecerá en Madrid hasta el 13 de enero tras su estreno el pasado mes de julio en el Festival de Teatro Clásico de Mérida. Está protagonizada por Natalia Dicenta, Rafa Castejón, David fernández, Javier Gamazo, Chus Herrera, Roberto Quintana e Ignacio Ysasi. Bieito cree que la función "ha crecido y es más madura" tras más de 60 representaciones que incluyen el paso por los festivales de Perelada, Sagunto y San Javier. "La obra va contra la guerra y contra el intervencionismo, pero no es pacifista porque no me gustan los términos absolutos", aclaró el director. En este contexto, el montaje apunta en una doble dirección: "Habla de cómo la guerra saca lo peor de cada uno y del dolor que produce la pérdida de un ser querido".

El trabajo de adaptación es "un mano a mano" ente Pau Miró y Bieito, tal y cómo afirmó éste último. Empezaron con "Los Persas" de Esquilo y poco a poco fueron creando una "versión libre" de esta obra clásica. Para ello, las fuentes de inspiración fueron muy diversas: "Tuvimos en cuenta una carta que Freud escribió a Einstein, muchos diarios de militares, el asesoramiento de un soldado que estuvo en Afganistán y hasta un videoclip".

Bieito se refirió a un video musical que vio por casualidad y que le sirvió de inspiración para crear la escenografía junto con Alfons Flores: "Queríamos crear el ambiente que queda después de la explosión de una bomba y para ello hemos puesto en el escenario incluso coches quemados de verdad". Por encima de todo, los elementos de la obra están supeditados a mostrar "la repulsión y la fascinación por la violencia" a través de "un espectáculo muy delicado", concluyó el director.

Jerjes era el jefe del poderoso imperio persa que cayó a manos de los griegos. En este montaje el personaje se ha feminizado a través de la actriz Natalia Dicenta: "Este cambio es un punto a favor de la obra porque las mujeres son las grandes perdedoras de las guerras". Para meterse en el papel, Dicenta habló con mujeres soldado españolas, lo que le permitió llegar a la conclusión de que "en el Ejército no hay sexos".

La intérprete valoró la fuerza de este montaje: "Es un trabajo muy contundente y lleno de compromiso que es posible gracias a la convicción de las ideas de quienes lo hacemos". "Los persas. Réquiem por un soldado", una coproducción de Focus y el Festival de Teatro Clásico de Mérida, permite a Dicenta conjugar su doble faceta de actriz y cantante. "Me exige mucho esfuerzo vocalmente", comentó al respecto. El ambiente musical se basa en los años 60 y 70 e incluye temas de Janis Joplin o Edwin Starr.

"Con que un solo espectador se plantee algo en la cabeza al salir de la función habrá valido la pena", dijo la actriz. Por último, Dicenta destacó los puntos fuertes del montaje: "Es un recorrido de emociones potenciados con una buena banda sonora y una escenografía impactante". Roberto Quintana, que encarna al padre de Jerjes, cree que la obra se aleja del "teatro cómodo y digerido" y que, por el contrario, "exige mucho al público".

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...