www.elperiodico.cat
25 de novembre de 2007
• El Teatre Nacional estrena per primera vegada en 10 anys un espectacle per a nens a la Sala Gran
• "Les funcions familiars són importants perquè a més eduquen", assegura el director d''Ovni'
Una escena d'OVNI, el muntatge que s'estrena avui a la Sala Gran del TNC. A la silueta, l'espectacle Un Nadal de pastorets, del Teatre del Raval.
Foto: RICARD CUGAT
MARTA CERVERA / GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
Per primer cop en els 10 anys de vida del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), un muntatge per al públic familiar arriba a la sala principal del teatre. Avui s'estrena Ovni, un original espectacle sense paraules, amb titelles i actors, que firmen Farrés Brothers i cia., una companyia que es va llançar fa cinc anys al món del teatre familiar amb la intenció d'aportar-hi una mica d'aire fresc. "Sempre es parla del públic infantil com un valor de futur, quan és un valor del present --apunta Jordi Palet, el director de l'obra--. I ja és hora de normalitzar aquest sector. El teatre infantil és igual o més important que el teatre d'adults perquè, a més, educa".
El teatre familiar ha estat considerat històricament un gènere menor, però no solament per polítics, institucions i mitjans de comunicació, sinó també per part d'un sector del gremi dels actors. Tot i així, el rigorós treball de companyies com La Trepa, l'èxit de les quatre campanyes de Viu el Teatre (la programació familiar del Teatre Poliorama), i l'aposta del teatre públic pels espectacles familiars estan canviant aquesta idea. El reconeixement del sector que suposa el 10% del total d'espectadors de teatre és una necessitat.
PRECARIETAT
"Estem fent teatre perquè som uns romàntics i ens busquem la vida per finançar-lo --explica Lluís Juanet, director artístic de Viu el Teatre--. Ho fem amb quatre canyes, apostant per les coses ben fetes i per nous creadors, i ens funciona, sense subvencions". Des de la temporada 2003-2004, Viu el teatre ha programat al Poliorama, entre altres, El Follet Valent, Història d'un pallasso: Charlie Rivel i, actualment, Pirats.
Un referent en el mercat del teatre familiar és la companyia La Trepa, amb 30 anys d'experiència, i el Jove Teatre Regina. "Si un treballa amb el mateix rigor que les companyies d'adults, el tracte hauria de ser el mateix --afirma la directora del Regina, Maria Agustina Solé--. "M'han demanat El Màgic d'Oz a molts llocs, però no el puc portar perquè és impossible viatjar amb el que paguen i muntar, com pretenen, en només tres hores". Solé també adverteix que "s'ha de separar el gra de la palla" i que abans de programar i donar subvencions s'hauria de tenir en compte el nivell de les companyies.
Mantenir i apujar el llistó de la qualitat és l'objectiu dels productors d'obres per al públic familiar i per a això necessiten interlocutors a l'Administració. En el cas d'Únics Produccions, l'equip de Viu el teatre, acaben d'obrir una esperançadora via de diàleg amb l'Ajuntament, però han perdut la que tenien amb la Generalitat a través de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). Des de l'associació Teatre per a Tots els Públics reclamen una equiparació pel que fa a la qüestió dels caixets amb les companyies no infantils, ja que "les exigències legals són les mateixes".
Col.laborar amb l'Administració és clau per a aquest sector ja que el preu de les entrades pot suposar un obstacle per a l'accés al teatre d'una família amb més de dos fills: "No podem carregar els preus perquè no és qüestió d'arruïnar la família si pretenem que els nens adquireixin l'hàbit del teatre", adverteix la directora del Regina.
Una cosa en què coincideixen tots és en la necessitat que es publiquin crítiques d'aquests espectacles: "Amb prou feines n'hi ha, com si no importés i, quan n'hi ha, generalment es mostren condescendents --opinen Jordi i Pep Farrés--. No es jutja amb el mateix criteri que el teatre d'adults i és un error. Hauríem de ser més exigents". Lluís Juanet afegeix: "Volem reconeixement. Que vinguin els crítics i ens posin a parir si cal".
MILLOR QUE A L'ADULT
Al Poliorama, per on l'any passat van passar fins a 20.000 nens acompanyats de les famílies, tenen molt clar que a l'espectador menor d'edat se l'ha de tractar fins i tot millor que a l'adult perquè adquireixi l'hàbit d'anar al teatre. No es tracta només de pagar, entrar i sortir de la sala, sinó de crear una relació amb el públic. Per això a les seves funcions sempre hi apareix el personatge del pallasso Coloraines, que amenitza les estones d'espera, i se celebren concursos de dibuix per als petits.
Tornant a la Sala Gran del TCN, els creadors d'Ovni defineixen l'obra com un encreuament entre Matilda (el personatge de Roald Dahl) i La finestra indiscreta. A través de dos astrònoms darrere de marcians, el muntatge tracta de les relacions humanes.
La cuidada escenografia del muntatge comparteix escenari amb la de La plaça del diamant, que es munta i desmunta en funció de les representacions infantils. Aquesta és una pràctica habitual en els espectacles familiars que, al no tenir un espai propi, s'han d'adaptar a l'escenografia de l'obra per a adults que en aquell moment estigui a la sala.
AFORAMENT REDUÏT
A l'elegant pati de butaques de la Sala Gran, la capacitat s'ha limitat a 266 espectadors mitjançant uns cortinatges negres que resten grandiositat a la sala, i la converteixen en un espai per viure de prop el que passa a escena. Els nens que van assistir a la primera funció tenien prop de 10 anys i van sortir encantats amb Ovni. Poder saludar en persona els protagonistes de la representació a l'acabar va ser el súmmum per a ells. "Poden veure l'espectacle nens a partir de 6 anys però els que realment el disfrutaran són els que tenen entre 8 i 10 perquè podran interpretar més bé el que hi passa", expliquen Jordi i Pep Farrés i Jordi Palet, creadors del muntatge.
25 de novembre de 2007
• El Teatre Nacional estrena per primera vegada en 10 anys un espectacle per a nens a la Sala Gran
• "Les funcions familiars són importants perquè a més eduquen", assegura el director d''Ovni'
Una escena d'OVNI, el muntatge que s'estrena avui a la Sala Gran del TNC. A la silueta, l'espectacle Un Nadal de pastorets, del Teatre del Raval.
Foto: RICARD CUGAT
MARTA CERVERA / GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA
Per primer cop en els 10 anys de vida del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), un muntatge per al públic familiar arriba a la sala principal del teatre. Avui s'estrena Ovni, un original espectacle sense paraules, amb titelles i actors, que firmen Farrés Brothers i cia., una companyia que es va llançar fa cinc anys al món del teatre familiar amb la intenció d'aportar-hi una mica d'aire fresc. "Sempre es parla del públic infantil com un valor de futur, quan és un valor del present --apunta Jordi Palet, el director de l'obra--. I ja és hora de normalitzar aquest sector. El teatre infantil és igual o més important que el teatre d'adults perquè, a més, educa".
El teatre familiar ha estat considerat històricament un gènere menor, però no solament per polítics, institucions i mitjans de comunicació, sinó també per part d'un sector del gremi dels actors. Tot i així, el rigorós treball de companyies com La Trepa, l'èxit de les quatre campanyes de Viu el Teatre (la programació familiar del Teatre Poliorama), i l'aposta del teatre públic pels espectacles familiars estan canviant aquesta idea. El reconeixement del sector que suposa el 10% del total d'espectadors de teatre és una necessitat.
PRECARIETAT
"Estem fent teatre perquè som uns romàntics i ens busquem la vida per finançar-lo --explica Lluís Juanet, director artístic de Viu el Teatre--. Ho fem amb quatre canyes, apostant per les coses ben fetes i per nous creadors, i ens funciona, sense subvencions". Des de la temporada 2003-2004, Viu el teatre ha programat al Poliorama, entre altres, El Follet Valent, Història d'un pallasso: Charlie Rivel i, actualment, Pirats.
Un referent en el mercat del teatre familiar és la companyia La Trepa, amb 30 anys d'experiència, i el Jove Teatre Regina. "Si un treballa amb el mateix rigor que les companyies d'adults, el tracte hauria de ser el mateix --afirma la directora del Regina, Maria Agustina Solé--. "M'han demanat El Màgic d'Oz a molts llocs, però no el puc portar perquè és impossible viatjar amb el que paguen i muntar, com pretenen, en només tres hores". Solé també adverteix que "s'ha de separar el gra de la palla" i que abans de programar i donar subvencions s'hauria de tenir en compte el nivell de les companyies.
Mantenir i apujar el llistó de la qualitat és l'objectiu dels productors d'obres per al públic familiar i per a això necessiten interlocutors a l'Administració. En el cas d'Únics Produccions, l'equip de Viu el teatre, acaben d'obrir una esperançadora via de diàleg amb l'Ajuntament, però han perdut la que tenien amb la Generalitat a través de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). Des de l'associació Teatre per a Tots els Públics reclamen una equiparació pel que fa a la qüestió dels caixets amb les companyies no infantils, ja que "les exigències legals són les mateixes".
Col.laborar amb l'Administració és clau per a aquest sector ja que el preu de les entrades pot suposar un obstacle per a l'accés al teatre d'una família amb més de dos fills: "No podem carregar els preus perquè no és qüestió d'arruïnar la família si pretenem que els nens adquireixin l'hàbit del teatre", adverteix la directora del Regina.
Una cosa en què coincideixen tots és en la necessitat que es publiquin crítiques d'aquests espectacles: "Amb prou feines n'hi ha, com si no importés i, quan n'hi ha, generalment es mostren condescendents --opinen Jordi i Pep Farrés--. No es jutja amb el mateix criteri que el teatre d'adults i és un error. Hauríem de ser més exigents". Lluís Juanet afegeix: "Volem reconeixement. Que vinguin els crítics i ens posin a parir si cal".
MILLOR QUE A L'ADULT
Al Poliorama, per on l'any passat van passar fins a 20.000 nens acompanyats de les famílies, tenen molt clar que a l'espectador menor d'edat se l'ha de tractar fins i tot millor que a l'adult perquè adquireixi l'hàbit d'anar al teatre. No es tracta només de pagar, entrar i sortir de la sala, sinó de crear una relació amb el públic. Per això a les seves funcions sempre hi apareix el personatge del pallasso Coloraines, que amenitza les estones d'espera, i se celebren concursos de dibuix per als petits.
Tornant a la Sala Gran del TCN, els creadors d'Ovni defineixen l'obra com un encreuament entre Matilda (el personatge de Roald Dahl) i La finestra indiscreta. A través de dos astrònoms darrere de marcians, el muntatge tracta de les relacions humanes.
La cuidada escenografia del muntatge comparteix escenari amb la de La plaça del diamant, que es munta i desmunta en funció de les representacions infantils. Aquesta és una pràctica habitual en els espectacles familiars que, al no tenir un espai propi, s'han d'adaptar a l'escenografia de l'obra per a adults que en aquell moment estigui a la sala.
AFORAMENT REDUÏT
A l'elegant pati de butaques de la Sala Gran, la capacitat s'ha limitat a 266 espectadors mitjançant uns cortinatges negres que resten grandiositat a la sala, i la converteixen en un espai per viure de prop el que passa a escena. Els nens que van assistir a la primera funció tenien prop de 10 anys i van sortir encantats amb Ovni. Poder saludar en persona els protagonistes de la representació a l'acabar va ser el súmmum per a ells. "Poden veure l'espectacle nens a partir de 6 anys però els que realment el disfrutaran són els que tenen entre 8 i 10 perquè podran interpretar més bé el que hi passa", expliquen Jordi i Pep Farrés i Jordi Palet, creadors del muntatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada