3 de novembre de 2007
El Teatre Lliure reposa l'obra de cinc hores, a Temporada Alta i a Montjuïc
JORDI BORDES. Barcelona
La versió dramatúrgica de Pablo Ley i Àlex Rigola de la novel·la pòstuma de Roberto Bolaño 2666 torna a escena avui (20.00 h), dins del festival Temporada Alta. El muntatge, de prop de cinc hores de durada, que va ser un dels èxits del Festival Grec, farà temporada tres setmanes a la Fabià Puigserver, a partir del 8 i fins al 25 de novembre. El director Àlex Rigola especula: «Amb el temps, 2666 serà considerat un clàssic com Cien años de soledad.» Avui és una peça apassionada i poètica.
+ Ambient lumpen de boxa i discoteca a 2666. Foto: ROS RIBAS
Rigola no dubta que optar per fer una dramatúrgia de 2666 va ser una aposta de molt risc. Durant la preparació amb Pablo Ley van estar a punt d'abandonar el projecte: «Era molt dramàtic haver de retallar tants passatges poètics.» I és que si la novel·la permet moltes pàgines de descripcions, el teatre obliga a pensar en una imprescindible «tensió dramàtica», que dificulta (tot i que no anul·la) els passatges descriptius o poètics.
Confiava en l'èxit, finalment, ja que sabia que tenia «una bona història i bons actors». L'obra es divideix en els cinc llibres que formen la novel·la original. En cada un han creat un ambient i un plantejament diferent. Rigola comenta que el mateix llibre ho insinua ja que està narrat per diverses persones i des de punts de vista diferents: del periodístic a la prosa poètica.
Bolaño avui és venerat al seu Xile natal, tot i que la seva literatura aprofundeixi en Mèxic, on va viure una llarga temporada. Tant és així, que ja han tancat una actuació a Santiago de Xile de 2666 pel gener. L'obra de Bolaño, com cita Rigola en algunes de les crítiques arran de l'estrena al Grec, tanca el cercle de literatura llatinoamericana que havia obert García Márquez amb Cien años de soledad. Bolaño descriu una societat globalitzada que destrueix les cultures minoritàries fins a eliminar el valor de la vida dels desvalguts.
La presentació al Teatre Municipal de Girona d'avui serà la primera escenificació de l'obra en un teatre clàssic a la italiana. Rigola prefereix els escenaris amb els colzes nets i amb un públic que pugui veure fàcilment el terra. Per resoldre la falta de visibilitat al Municipal, ja han previst algunes solucions que permetin copsar la duresa del final de la quarta escena, la que està dedicada a les desaparicions impunes de les noies a Ciudad Juárez, la ciutat mexicana fronterera amb els Estats Units.
Pel que fa a la companyia, 2666 suposa el primer títol amb un nou plantejament dramatúrgic. En comptes de jugar amb un repartiment fix, ara es potenciaran els personatges a través dels actors que més bé els puguin representar. Rigola no amaga que aquest treball, que permet per exemple comptar amb l'actor Andreu Benito per a aquesta producció, dificulta les gires, «que hauran de ser més concentrades», i trenca amb l'aprofundiment entre tot l'e quip d'actors. Tot i això, Rigola continua comptant amb el gros dels seus actors dels darrers espectacles.
EL LLIURE, EL 2009
Aquesta setmana, el Teatre Lliure ha signat el contracte amb l'empresa Araland, que ha de reformar la sala històrica del Lliure de Gràcia. Rigola se sent, ja, alleugerit. Va ser ell qui va decidir tancar la sala («ningú ens hi obligava») per responsabilitat. No s'esperava les dificultats jurídiques per poder reformar el teatre amb greus mancances estructurals. Tenia por que fos recordat com el que va enterrar-la. Rigola compta programar a Gràcia a partir del 2009. Serà al més aviat possible perquè necessiten una sala de mitjà format amb la versatilitat i sonoritat d'aquesta sala.
+ Ambient lumpen de boxa i discoteca a 2666. Foto: ROS RIBAS
Rigola no dubta que optar per fer una dramatúrgia de 2666 va ser una aposta de molt risc. Durant la preparació amb Pablo Ley van estar a punt d'abandonar el projecte: «Era molt dramàtic haver de retallar tants passatges poètics.» I és que si la novel·la permet moltes pàgines de descripcions, el teatre obliga a pensar en una imprescindible «tensió dramàtica», que dificulta (tot i que no anul·la) els passatges descriptius o poètics.
Confiava en l'èxit, finalment, ja que sabia que tenia «una bona història i bons actors». L'obra es divideix en els cinc llibres que formen la novel·la original. En cada un han creat un ambient i un plantejament diferent. Rigola comenta que el mateix llibre ho insinua ja que està narrat per diverses persones i des de punts de vista diferents: del periodístic a la prosa poètica.
Bolaño avui és venerat al seu Xile natal, tot i que la seva literatura aprofundeixi en Mèxic, on va viure una llarga temporada. Tant és així, que ja han tancat una actuació a Santiago de Xile de 2666 pel gener. L'obra de Bolaño, com cita Rigola en algunes de les crítiques arran de l'estrena al Grec, tanca el cercle de literatura llatinoamericana que havia obert García Márquez amb Cien años de soledad. Bolaño descriu una societat globalitzada que destrueix les cultures minoritàries fins a eliminar el valor de la vida dels desvalguts.
La presentació al Teatre Municipal de Girona d'avui serà la primera escenificació de l'obra en un teatre clàssic a la italiana. Rigola prefereix els escenaris amb els colzes nets i amb un públic que pugui veure fàcilment el terra. Per resoldre la falta de visibilitat al Municipal, ja han previst algunes solucions que permetin copsar la duresa del final de la quarta escena, la que està dedicada a les desaparicions impunes de les noies a Ciudad Juárez, la ciutat mexicana fronterera amb els Estats Units.
Pel que fa a la companyia, 2666 suposa el primer títol amb un nou plantejament dramatúrgic. En comptes de jugar amb un repartiment fix, ara es potenciaran els personatges a través dels actors que més bé els puguin representar. Rigola no amaga que aquest treball, que permet per exemple comptar amb l'actor Andreu Benito per a aquesta producció, dificulta les gires, «que hauran de ser més concentrades», i trenca amb l'aprofundiment entre tot l'e quip d'actors. Tot i això, Rigola continua comptant amb el gros dels seus actors dels darrers espectacles.
EL LLIURE, EL 2009
Aquesta setmana, el Teatre Lliure ha signat el contracte amb l'empresa Araland, que ha de reformar la sala històrica del Lliure de Gràcia. Rigola se sent, ja, alleugerit. Va ser ell qui va decidir tancar la sala («ningú ens hi obligava») per responsabilitat. No s'esperava les dificultats jurídiques per poder reformar el teatre amb greus mancances estructurals. Tenia por que fos recordat com el que va enterrar-la. Rigola compta programar a Gràcia a partir del 2009. Serà al més aviat possible perquè necessiten una sala de mitjà format amb la versatilitat i sonoritat d'aquesta sala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada