14 de novembre 2007

Contundent treball de sensacions



8 de novembre de 2007

Comas Soler Cultura - Crítica


En la seva faceta d’aparador del millor teatre internacional, el Festival de Tardor de Catalunya ha presentat una nova proposta vinguda de fora. En aquest cas es tracta del muntatge ‘Maeterlinck’, que es va poder veure la setmana passada a l’escenari del Teatre Municipal de Girona de la mà del suís Christoph Marthaler, un dels directors més prominents de l’escena europea actual.
Amalgama d’elements


Amb aquest espectacle Marthaler ha volgut fer una incursió en el món interior del poeta i dramaturg belga Maurice Maeterlinck (1862-1949), figura cabdal del simbolisme i premi Nobel de literatura l’any 1911. I ho ha fet molt a la seva manera. Sense cenyir-se a convencions, fugint de la referència a una obra concreta i combinant vessants artístics diferents. Així, s’inspira o pren elements de deu peces de Maeterlinck i amalgama acció, moviment, llum, ritme, soroll, música, cant i paraula poètica. Tot plegat emmarcat en una exorbitant escenografia naturalista que ve a mostrar el to decadent d’un taller de confecció tèxtil d’una data pretèrita imprecisa, amb màquines de cosir incloses, a l’interior del qual s’expressaran contínuament les relacions de contraposició entre quatre treballadores sotmeses a l’execució prolongada d’una tasca fatigant i cinc amos o encarregats del taller que realitzen una insistent funció controladora.
Intèrprets extraordinaris


Aquest panorama va fluint davant la visió de l’espectador amb un tempo lent, una seqüenciació quasi ritual i una cadència repetida, que subratlla mil i un detalls i crea un ambient oníric, principalment de resultes de la música i de la fredor dels jocs de llums.
El més remarcable és, però, que Marthaler ha comptat en escena per aquest particular viatge a l’univers de Maeterlinck amb un músic i vuit actors-cantants extraordinaris que creen una increïble galeria de personatges i componen un espectacle ben singular

El pipican del Pati del Café Nou

La tarda vespre del divendres 1 de novembre vaig estar a punt de ser agredit (no sé si és la paraula correcte) per un gos mentre el propieta...