publicat
per
www.ara.cat
28 agost de
2013
La comèdia negra de Marc Crehuet va triomfar la temporada
passada a la Sala Flyhard
La casualitat provoca que un policia antiavalots i el
manifestant a qui va buidar l'ull amb una pilota de goma es trobin sopant
junts. Aquest és el punt de partida d''El rei borni', una obra de Marc Crehuet
estrenada amb gran èxit la darrera temporada a la petita Sala Flyhard i que
aquest divendres arriba a la sala Barts dins de la programació de la Casa
Terrat. La reflexió sobre la "violència legítima" dels cossos de
seguretat en temps de "grans estafes" i el sentiment de culpabilitat
–o no– de l'agent antiavalots afloren a través del diàleg entre policia i
manifestant. En un text propi de la comèdia negra, l'humor "no
frivolitza" amb les emocions dels personatges ni obvia les seves
perspectives divergents.
Marc Crehuet obrirà la temporada del Barts el 31 d'agost amb
un espectacle en un format especial, amb l'escenari situat a la platea de la
sala i envoltat pel públic amb quatre grades. El muntatge va exhaurir les
localitats a la Sala Flyhard de Barcelona la temporada passada, i acaba de
tornar del Teatro Lara de Madrid. Ara, de la mà de Casa Terrat, torna a
Barcelona per un període de dues setmanes.
L'obra ha cobrat, a més, una gran actualitat amb el cas
encara irresolt d'Esther Quintana, la manifestant que també va perdre un ull en
una manifestació. En tot cas, Marc Crehuet havia escrit l'obra força abans
inspirant-se en el cas d'un manifestant italià que va ser víctima d'una bala de
goma.
Pel director l'obra és actual no només per aquesta
circumstància sinó "perquè planteja preguntes sobre el moment que
vivim": la crisi econòmica i de valors i els canvis que això està generant
en la mentalitat de molta gent. Crehuet es pregunta si la "violència
legítima" que empren els cossos de seguretat de l'estat –en aquest cas de
la Generalitat– segueixen sent "legítims" en un context "de
crisi i grans estafes, on la frustració i el descontent són sentiments
generalitzats entre la població".
I al marge del posicionament de fons de l'autor, l'obra es
fixa principalment en la posició de l'agent antiavalots. "És difícil
pensar que sigui conscient de la càrrega negativa del seu rol social",
afirma Crehuet, "però què passaria si es trobés cara a cara amb la víctima
de la seva violència?". La resposta caldrà trobar-la a l'escenari, ja que
el director vol preservar els secrets de la trama.
La història, que conté tots els elements d'un drama, també
té aquells que permeten desenvolupar-la com una comèdia. Així ho resumeix
Crehuet per justificar el seu text com una "comèdia fosca" (o negra),
que no passa per sobre de les emocions dels personatges, que no obvia cap dels
punts de vista dels personatges i que "vol posar en evidència la
perplexitat davant una realitat social complexa, sovint incoherent, el sentit
últim de la qual se'ns escapa".
Crehuet explica que la primera versió que va escriure de
l'obra era més partidista, que estava escrita "des de la indignació"
amb l'actuació policial. "Tenia menys dramatúrgia i més emocions",
reconeix. Però després va voler "posar-se a la pell" de l'antiavalots
i oferir una visió més completa de la situació. "Va ser difícil"
apropar-se a la seva visió, subratlla el director, i és que segons assegura
"els antiavalots no es presten gaire al diàleg".
El reconeixement d'una víctima
Una víctima d'un impacte de bala de goma a l'ull va assistir
a l'espectacle l'any passat, a la Sala Flyhard. L'equip no ho va saber fins
que, en acabar l'obra, aquesta persona es va dirigir a Marc Crehuet i els
actors i "els va felicitar", ha explicat el director. Crehuet ha
recordat com el noi va felicitar especialment Miki Esparbé (l'actor que fa el
paper de borni a l'obra) perquè s'hi havia sentit "molt identificat".
El noi, membre de l'associació contra l'ús de pilotes de goma Ojo con tu Ojo,
va venir acompanyat de la seva mare, explica, i "tots dos van riure molt,
excepte en aquells moments en què el mosso feia 'molt de Mosso' i això els
removia coses".
