publicat per
15 de març de 2015
El pare s’ha mort i en Jacob se’n ha oblidat tan bon punt ha
penjat el telèfon. Perquè se’ n’ha oblidat? Què li passa? Què li passa a una
persona quan descobreix que el seu pare, o qualsevol persona propera ja ni hi
és?
“La Pols” és una fantàstica muntanya russa d’emocions que
traspassa dels actor al públic sense la falsa necessitat de sentir-s’hi
identificat. Uns personatges ben construïts, que fugen de tots els
convencionalismes per dir-nos que els convencionalismes no existeixen. Que
pateixen a la seva manera sense pretendre ser verosímils ni fàcilment
identificables per l’espectadors.
Un text que fa tàndem amb els actors que s’entreguen als
200% quan tot semblava indicar que passarien per sobre del conflicte, que
faríem com tots he fet alguna vegada: fugir-ne, amagar-nos, fer el paper. Uns
Marta Aran, Laura López i Guillem Motos que reben al públic amb tota la
innocència del món per després esdevenir
en Jacob, l’Alba i la Rut, i dur-nos al seu terreny, que en realitat també és
el nostre.
Hi ha obres que expliquen històries. Aquesta explica
persones, si persones, no personatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada