Fantasmes de la guerra

publicat per

www.elperiodico.cat

25 de maig de 2015

Inma Fernández

L'elecció del primer Soldat Desconegut, tradició iniciada el 1920 per l'exèrcit britànic, ha inspirat 'Fang a les costelles'

Quatre taüts, amb les restes d'anònims combatents britànics caiguts a França durant la primera guerra mundial. Només un dels cossos serà l'elegit per rebre els pomposos honors de Soldat Desconegut que el portarà a reposar a la majestuosa abadia de Westminster amb il·lustres finats. Curiosa tradició, iniciada pels britànics el 1920 i seguida després per altres països, que ha inspirat a Gerard Vàzquez l'obra Fang a les costelles, muntatge que codirigeix amb Ramon Hernàndez al Teatre Gaudí fins al 31 de maig.

L'autor fantasieja amb les vides i morts d'aquells soldats innominats, els cossos dels quals, segons explica la història, van esperar a les seves respectives caixes en un barracó militar a prop de Ieper fins que el general L. J. Wyatt, amb els ulls embenats, en va escollir un per a la glòria i va enviar la resta a la sepultura comuna.

Vàzquez invoca com si fossin espectres tres dels soldats morts perquè expliquin les seves batalles i mèrits. Al quart, no hi ha qui l'aixequi (és un dels enigmes de l'obra). Bernard (Ramon Canals) és un obrer patriota que s'enfronta a Tommy (Carles Pulido), un jove pagès, per l'heroic reconeixement: tots dos es consideren dignes de l'elecció. Davant d'ells se situa Mack (Eduard Doncos), un desencantat químic que abomina els fastos oficials i esgrimeix el discurs antibel·licista. «Els van enviar a morir, els van fotre la vida i ara, ja difunts, els homenatgen», exposa el dramaturg, que il·lustra la història amb detalls verídics i inclou una menció als voluntaris catalans.

Fang a les costelles és el segon dels dos projectes que ha programat Veus Humanes amb motiu del centenari de la primera guerra mundial. «Pretenem -argumenta Vàzquez-, a part de condemnar l'existència de les guerres, reflexionar sobre la doble moral dels poders polític i militar, que mentre per un costat obliguen i inciten els ciutadans a participar en conflictes, sovint per interessos espuris, per un altre rendeixen homenatges als caiguts que han sigut sacrificats en nom d'un patriotisme discutible». L'humor negre i la ironia envernissen els esdeveniments bèl·lics però no impedeixen, afegeix l'autor, l'«aparició de l'emoció i de la crítica sociopolítica més seriosa».

Sorpreses

La posada en escena prescindeix de la música per donar el protagonisme a l'espai sonor. Hi ha altres personatges (com el general que ha d'elegir el cos), però el públic no els veu. I és que la platea entra en el món del més enllà, com la família de Los otros o l'innocent criatura d'El sisè sentit que «a vegades veia morts». A Fang a les costelles també se'n veuen. I hi ha més sorpreses.

L'abril serà un mes de musicals al Teatre Gaudí

publicat per

http://www.teatral.net

28 de març de 2015

El Teatre Gaudí dedica quest mes d'abril exclusivament als musicals amb dues propostes que faran les delícies dels fans del gènere però també d'aquells que busquen històries que remouen l'espectador. Un és l'estrena de l'última peça de Pablo Ley, El viatge d'Orfeu amb un desplegament de veus extraordinàries. Seguirà la recuperació d'un èxit de públic de la passada temporada, Mares i filles que ens farà gaudir de tres artistes meravelloses: Nina, Mariona Castillo i Clara Peya

EL VIATGE D'ORFEU. Del 2 al 19 d'abril

De dimecres a dissabte a les 20h i diumenges a les 18h

El viatge d'Orfeu és un altre espectacle escrit per Pablo Ley i dirigit per Josep Galindo, que compta amb un equip de 9 veus extraordinàreis i 5 músics en directe. Un muntatge preciosista en la posada en escena que ens proposa un viatge especial. Un viatge poètic fet de paraules, música i acció. Un recorregut cap a l'interior de cada un de nosaltres en la recerca de la felicitat. El viatge és individual i intransferible, cadascú s'enfonsarà en el seu propi món.

MARES I FILLES. A partir el 10 d'abril

De dijous a dissabte a les 22h i diumenges a les 20h

Després d'esgotar entrades al Maldà, retorna aquest musical sobre les relacions entre mares i filles. Una feliç coincidència que 9 anys després de fer de mare i filla a Mamma Mia! aquestes dues actrius es retrobin per acostar al públic aquesta història universal. Tant la crítica com els espectadors van sortir entusiasmats i és per aquest motiu que recuperem aquest musical.

Mares i filles presenta dues dones amb un vincle estret i indissoluble, una mare i una filla, que necessiten separar-se per continuar endavant amb la seva pròpia vida. El conflicte, com sempre, esclata quan cap de les dues vol renunciar al que té.

Estirar massa la comèdia

publicat per

http://www.elpuntavui.cat

31/08/14

Jordi Bordes

Ivan campillo , en una imatge d'arxiu. Foto: RUANO.

Ivan Campillo és un actor passat a dramaturg que, amb Apunta Teatre i les comèdies desbarrades, s'ha fet fort al Teatre Gaudí. Des d'aquest estiu aposta per una divertida versió d'El somni d'una nit d'estiu, fent-se seva la peripècia dels comediants amateurs, amb el lleó, el mur, Píram i Tisbe. És un punt de partida interessant perquè, certament, ho tenen tot d'antiheroi aquests personatges, tot bondat i estupidesa, però aquesta adaptació oblida el principi vital de la comèdia: el ritme. Aquells punts d'humor es dilueixen i perden l'eficàcia.

Losers o El crèdit, per citar dos títols contemporanis que han arribat a la cartellera la temporada passada, van saber duplicar el temps de representació respecte al text original. Van entendre que la fórmula no era estirar les rèpliques ni l'escena, sinó fer-ne de noves. L'opció d'Apunta Teatre és fer un encís de la veritable trama de l'original de Shakespeare (introduint un quadre amb el follet Puck i Titània i les seves fades amb veus en off) per fer entenedora la poca-soltada de posar un cap de burro al galant dels comediants. Apuntalat només amb tres frases, apareix com una crossa que enreda. Un altre element que sí que dóna joc és amagar entre la colla una noia que es fa passar per noi per poder debutar al teatre. Això genera uns beneits equívocs entre els altres membres de la companyia. Aquests malentesos podrien haver estat el camí per apropiar-se la trama. L'entrada de les cançons sobta, però des dels personatges maldestres agrada veure quan de sobte entonen bé (encara que sigui errant la lletra). Moisès Maicas a Shakespeare on the Beat, en aquest Grec, ja va demostrar que versàtil que és la trama d'El somni... transformant-lo al ritme de hip hop.

Els còmics d'una nit d'estiu

Director: Ivan Campillo

Intèrprets: Ramon Godino, Quim Casas, Ivan Campillo, Sílvia Forns i Víctor Genestar

Divendres, 29 d'agost (fins al 12 d'octubre) al Versus Teatre.

El Versus i el Gaudí es bolquen en el teatre social

publicat per

www.ara.cat

27 agost de 2014

Núria Juanico

Les sales escèniques impulsen un cicle reflexionarà sobre les discriminacions i les revoltes en la societat actual amb muntatges com 'Versus', de José Pascual, i 'Sunset Park', dirigida per Ivan Padilla

Foto : El director del Versus Teatre i el Teatre Gaudí, Ever Blanchet, amb tres dels directors que presenten obres aquesta temporada: José Pascual Abellan, Ivan Padilla i Daniel J. Meyer / ACN

La nova temporada del Teatre Gaudí i el Versus Teatre, encapçalats pel director Ever Blanchet, estarà marcada per l'empremta del teatre social. Les dues sales compartiran un cicle que vol reflexionar sobre les revoltes actuals que viu la societat occidental. El dramaturg i director teatral José Pascual Abellán arrencarà la temporada al Versus Teatre amb 'Versus', un muntatge a dues veus sobre la llibertat i la captivitat. L'obra es vertebra a través de les converses entre dues germanes, una de les quals es troba en presó preventiva després de matar un home. Mitjançant les xerrades al locutori del centre, les protagonistes "confeccionen un mapa de les seves vides i plantegen els grans interrogants que han definit les seves existències", apunta José Pascual. Interpretada per Giovanna Torres i Raquel Saiz, 'Versus' es podrà veure del 3 al 28 de setembre a Barcelona.

Seguint aquesta línia, el Teatre Gaudí serà l'escenari de 'Sunset Park', l'adaptació escènica de la novel·la homònima de Paul Auster. En aquest cas, l'espectacle aborda les conseqüències de la crisi immobiliària als Estats Units amb la història d'uns joves que decideixen okupar un edifici a Nova York perquè no poden fer front a les despeses de lloguer d'un habitatge."L'obra parla de joves amb estudis superiors i ganes de fer coses, però el sistema no els ho posa fàcil", explica el director del muntatge, Ivan Padilla, que considera que "la gent s'hi podrà sentir molt identificada". 'Sunset Park' s'estrenarà el 5 de setembre i es podrà veure fins al 12 d'octubre.

Dins del cicle de teatre social també es representaran altres espectacles com ara 'Osos en el agua' d'Arantza López i David Franch, 'La gent molesta (un barri digne' de Carles Mallol, 'Maggie & Maggy' dirigida per Cristina Gámiz i 'No ens fa falta tenir por' de Joan Gómez. "Volem fer un pas més cap a la funció social, educativa i divulgativa del teatre", assegura Ever Blanchet. Amb aquesta iniciativa, els dos teatres assumeixen el "rol d'altaveu social" i donen cabuda a una sèrie d'espectacles que volen reflectir l'actualitat política i social.

Més enllà del cicle de teatre social

La temporada d'ambdues sales no es limita només al teatre social, sinó que també deixarà un espai per a la comèdia catalana. Una d'aquestes propostes és 'Tothom diu que està bé' de Dani Amor, una història humorística sobre els embolics sentimentals entre cinc amics que han acabat el Batxillerat. "A través dels prototips de la comèdia, el muntatge explica realitats molt quotidianes", ha destacat Blanchett, que considera que l'obra és "impertinent i insolent". L'estrena serà el 10 de setembre i es podrà veure fins al 28 de setembre al Teatre Gaudí.

A banda d'aquest espectacle, la sala acollirà 'Anphitrion' de Plaute amb direcció de José María Roca i recuperarà 'Cambó-Companys', que va estrenar-se al Teatre Condal el 1988. 'Porter Paradís' d'Ever Blanchet, '1 hora y 1/2 de retraso' dirigida per Rafael Calatayud, '1 2 Teresa' a càrrec de Miquel Murga i 'Limbo' de Marc Rosich també passaran per l'escenari del Gaudí. En paral·lel, el Versus programarà 'Els còmics d'una nit d'estiu' d'Ivan Campillo i 'Hivern', dirigida per Ester Roma

Daniel Anglès dirigeix un musical sobre l'adolescència i la música pop al Teatre Gaudí Barcelona

publicat per

www.ara.cat

9 de juliol de 2014

'Per sobre de totes les coses', de Jon Hartmere i Damon Intrabartolo, se situa a un internat catòlic dels anys 90. L'estrena serà el 16 de juliol al Teatre Gaudí de Barcelona

La relació amb els pares, l'acceptació del físic, l'amor o la descoberta de l'homosexualitat són algunes de les experiències extrapolables als adolescents de qualsevol part del món. Això ho vol demostrar l'actor i director Daniel Anglès, que estrena 'Per sobre de totes les coses'. Aquest espectacle de teatre musical en català és una adaptació de l'original 'Bare', una obra no massa coneguda al circuit català però que és considerada una peça de culte i que s'ha representat en més de 100 produccions arreu del món, des de la seva estrena l'any 2000. El text parla dels dubtes i les recerques personals d'uns joves que resideixen a un internat catòlic a principis dels anys 90.

De la producció, Anglès explica que el que han aconseguit és "impossible" ja que, econòmicament, és un projecte "absolutament inviable i on perdrem diners funció rere funció". Si ho ha tirat endavant tot i les dificultats i sense subvencions, és per la connexió que ha sentit amb el text. "Tots recordem els anys d'institut de forma molt intensa, amb records bons i dolents, però no és una època innòcua per a ningú". Aquesta és la producció més propera i de format més reduït que Anglès ha dirigit recentment, que ara mateix està al càrrec de la gira espanyola d'Els Miserables'.

Sobre l'escenari hi haurà un munt d'actors joves, tot i que amb molta trajectòria. Quan Anglès parla d'Anna Herebia, una de les actrius protagonistes, diu que ha estat com dirigir l'Anne Hathaway pàtria. Dins l'equip de 19 actors, també hi trobarem els ja coneguts Eduard Lacueva, Ester Bartomeu, Lucy Lummis i Eduard Doncos, que interpreten els personatges adults. La producció té 30 números amb música pop que interpreta una banda de 5 músics en directe.

PER SOBRE DE TOTES LES COSES, una historia de amor en todos los sentidos, se presenta en Barcelona

publicat per

http://www.todomusicales.com

28 de maig de 2014

La adaptación catalana del musical del Off-Broadway BARE, protagonizada por Marc Flynn, Jan Forrellat y Anna Herebia y dirigida por Daniel Anglès, se estrenará el 10 de julio de 2014 en el Teatre Gaudí Barcelona.

La escuela Aules de Barcelona ha acogido este mediodía la presentación del musical PER SOBRE DE TOTES LES COSES, adaptación catalana del espectáculo BARE: A POP OPERA de John Hartmere y Damon Intrabartolo, que se estrenará el 10 de julio de 2014 en el Teatre Gaudí de Barcelona.

El director del montaje, Daniel Anglès, ha presentado el proyecto diciendo que incluye dos historias, una la del espectáculo en sí: “La adaptación catalana del musical BARE, en el que la acción se sitúa en 1991 en un internado católico de los Estados Unidos donde hay personajes que se están definiendo, con un conflicto central, que es la historia entre dos chicos en un entorno religioso que no los acepta ni los entiende. Esta historia de amor se vive en paralelo a los ensayos de ‘Romeo y Julieta’, la obra que los alumnos del internado están preparando.”

Y la otra historia es la del propio proyecto: “Pienso que en la época que vivimos es una heroicidad querer hacer este tipo de espectáculos, ya que el musical es un género muy caro. Este proyecto nace de la voluntad de tres jóvenes actores –Marc Flynn, Marc Gomez y Anna Herebia– que junto a Àgata Casanovas han formado Madam Teatre, y que decidieron que querían hacer esto. Nos han contagiado su pasión y entusiasmo, hasta formar esta familia: 20 personas en escena, 5 músicos en directo, y todo un equipo de producción.”

Cuando le llegó la propuesta de dirigir esta producción a Daniel Anglès, cuenta que la primera conversación fue sobre “dónde hacerlo”: “Yo tuve claro que tenía que ser en el Teatre Gaudí Barcelona, porque es un espacio no convencional, en el que su forma siempre forma parte de la historia que se está explicando. Hablamos con su director Ever Blanchet y nos abrió las puertas como ha hecho tantas veces. Así que le doy las gracias por apuntarse a esta propuesta descabellada.”

Por su parte Ever Blanchet, director del Teatre Gaudí Barcelona y del Versus Teatre ha querido dar las gracias a la escuela Aules y a Daniel Anglès por esta propuesta. “Además de la satisfacción que nos une el hecho de vivir los inicios del Versus, hemos compartido la aventura de hacer teatro musical de pequeño formato cuando nadie creía en él, en el año 1996”, ha comentado Ever en referencia al estreno del espectáculo TU, JO, ELL, ELLA... I WEBBER... I SCHÖNBERG, el primero de El Musical Més Petit, la compañía dirigida por Daniel Anglès. Y ha apuntado: “Además, ver como cosas que pasan en el Off-Broadway y en el Off-West End llegan a Barcelona, es muy alentador.”

Los tres personajes principales de PER SOBRE DE TOTES LES COSES están interpretados por Jan Forrellat, Marc Flynn y Anna Herebia. El espectáculo, además, cuenta con la colaboración especial de tres intérpretes con gran experiencia en el género, Ester Bartomeu, Albert Muntanyola y Lucy Lummis.

El espectáculo, que cuenta con más de 30 números musicales, cuenta con coreografía de Óscar Reyes y adaptación al catalán de Marc Gómez.

Anna Herebia nos ha explicado que “el gran culpable” del estreno en Barcelona de la adaptación catalana de BARE es Marc Flynn, el joven actor que interpreta a Peter, uno de los protagonistas de la historia: “Marc empezó a desarrollar una obsesión con hacer aquí este musical. Yo escuché el álbum y me encantó y comenzamos a ir atrayendo gente hacia el proyecto. Daniel Anglès siempre dice que este proyecto es una historia de amor, porque se ha ido construyendo a través de amigos que han ido incluyendo a otros amigos. Pero el día que realmente decidimos que lo teníamos que hacer fue cuando Marc y yo fuimos a Londres a verlo, al Union Theatre, y dijimos: ¡Esto es totalmente factible!. Claro, ha costado mucho, pero aquí estamos. Hemos movilizado a un equipo de gente brutal y no nos lo acabamos de creer.”

El joven Jan Forrellat interpreta en el espectáculo el personaje de Jason, del que destaca: “Él es el alumno ejemplar, el que todo el mundo querría ser, que gusta a todo el mundo. Pero se enamora de Peter, su compañero de habitación y eso le rompe los esquemas, porque para él es un problema. Sufre por lo que puedan decir, por lo que pueda pasar, pero realmente está enamorado. Peter quiere que todo sea público, y Jason quiere que sea algo íntimo entre ellos, y eso es el inicio del conflicto.”

Entre esta pareja formada por Jason y Peter está Ivy, interpretada por Anna Herebia, quien presenta a su personaje como “al equivalente a Jason: es la chica perfecta, popular, guapa, divertida, inteligente...Podría tener a cualquier chico, pero escoge a Jason y seguramente es el único chico que no pueda tener, y este es su conflicto”.

A través de su partitura rock, PER SOBRE DE TOTES LES COSES pretende transmitir el complejo camino de la adolescencia a la madurez, en el que los jóvenes deben escoger entre escuchar a su corazón y seguir a sus sentimientos o refugiarse en la sociedad de la pretensión y las apariencias. Según Jan, PER SOBRE DE TOTES LES COSES “concienciará al espectador de los diversos problemas que hoy día aún existen”; a lo que Anna ha añadido que “el mensaje que el musical ofrece es de tolerancia, y de que estas cosas aún están pasando actualmente, todavía no se han superado”.

Estas semanas el musical se está presentando en versión concierto en diversas localidades catalanas. El primer concierto tuvo lugar el pasado 17 de mayo en Sabadell; y los siguientes serán el 31 de mayo (20h) en el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca, el 6 de junio (21h) en el Foment Mataroní de Mataró y el 15 de junio (22h) en el Auditorio de Mas Miquel de Valls.

El futbolista i la 'petarda' espavilada

publicat per

www.elperiodico.cat

30 octubre de 2013

Imma Fernández

Miquel Murga dirigeix 'Divorci!', comèdia brasilera sobre els tripijocs milionaris de les exclusives

L'esquiu teatre brasiler -molt poc habitual per aquí- aterra divendres al Teatre Gaudí amb Divorci!, comèdia que fa un any que dispara les rialles a São Paulo. L'autor, Franz Keppler (en col·laboració amb Otávio Martins), ha portat l'estafa de l'estampeta a aquests temps mediàtics i sensacionalistes: el sonat divorci entre una actriu i model assídua de la premsa rosa i un reconegut futbolista dispara l'embolic. El plet provoca el retrobament d'un exmatrimoni d'advocats per a la defensa de cada cònjuge. La guerra de sexes i béns està servida.

Miquel Murga firma l'adaptació al català i la direcció d'un muntatge amb Núria Hosta, Juan Frendsa, Aida Flix i Òscar Mas. El director ha evitat el traç caricaturesc i afectat de la versió carioca, i ha traslladat els espais i personatges a la realitat catalana per fer-los més pròxims. «L'obra brasilera està molt passada de voltes, a la manera dels culebrons, com si fos El Molino dels anys 60», compara Murga, que no va dubtar a penjar-li a la model de la seva funció el nom de Bruna Monroy a manera d'homenatge a Sonia Monroy, aquella nòvia de Romário que va revolucionar les libidos de futbolistes d'alta volada a cop de talonari. «És la meva amiga i quan l'hi vaig dir es partia de riure, ara està estudiant interpretació als EUA. No té un pèl de tonta», assegura Murga.

Ever Blanchet, director del Teatre Gaudí, valora la «magnífica factura» del muntatge i la seva estructura narrativa, amb anades i vingudes en diferents temps i espais, «molt cinematogràfica i molt moderna».

JOC DE MENTIDES

«Sóc una petarda molt llesta», declara Aida Flix, la jove actriu que interpreta Monroy. Per la seva part, el televisiu Juan Frendsa, en el seu debut teatral, es fica en les botes d'un crac de l'Espanyol. El personatge d'Hosta s'encarregarà de la seva defensa mentre que el seu ex (Mas) representarà l'actriu. La corrosiva relació que van viure els lletrats planarà per damunt d'aquest joc de manipulacions i mentides sobre els tripijocs de les exclusives. Tot per la pasta, en un divertimento no exempt de crítica.

Los éxitos de la copla en el Teatre Gaudí

publicat per

http://www.lavanguardia.com

19 agost de 2013

La compañía La Barni Teatre repasa en su espectáculo "Le llaman copla" los temas más conocidos del género

Las coplas más famosas del cancionero español como "Pena, penita pena" o "La Zarzamora" son el hilo conductor del espectáculo "Le llaman copla", que se representará en el Teatre Gaudí hasta el 29 de septiembre. Tras el éxito cosechado en el Versus Teatre durante la primavera de este año, el concierto escénico de La Barni Teatre vuelve para emocionar al público a golpe de puro sentimiento.

Con una puesta en escena que va más allá de lo minimalista -algunas sillas y una alfombra por todo atrezzo-, el recital incluye casi todas las joyas imprescindibles del género: desde "La bien pagá" hasta "Las cosas del querer", pasando por una mezcla de temas basados en la obra de Lorca.

Elia Corral, Gracia Fernández, Nacho Melús, Ona Pla y Marc Vilavella materializan un espectáculo que pretende resaltar lo universal de los dramas atemporales que describe la copla: el amor, el sufrimiento, la pasión y el desengaño. El proyecto enlaza con el primer montaje de la compañía "Ojos verdes. Miguel de Molina in memoriam", que nació como proyecto de fin de carrera de su director, Marc Sambola, creador de la compañía junto a Vilavella en 2006.

"Le llaman copla" se representa de viernes a domingo en el Teatre Gaudí de Barcelona. La entrada cuesta 20 euros.

Estrena de The Wild Party (La Festa Salvatge)

Festa salvatge - Fotografia de Martí Fradera

publicat per

http://www.ciutatoci.com

foto : Martí Fradera

Estrena de The Wild Party (La Festa Salvatge)

Teatre Gaudí Barcelona

Del 22 de febrer al 21 d'abril de 2013

Un dels èxits de l’Off Broadway novaiorquès, The Wild Party (La Festa Salvatge), arriba als escenaris de Barcelona.

Aquest espectacle d’un dels autors de musical més reconeguts internacionalment, Andrew Lippa, ens trasllada a un pis de Manhattan dels anys 20, on viurem l’ambient tòrrid, prohibit, violent i íntim de La Festa Salvatge.

EUA, anys 20. La Queenie és una reina de vodevil. Té tots els homes als seus peus. Els usa i els llença. En Burrs és un clown de vodevil. Té totes les dones als seus peus. Les usa i les llença. Res no els satisfà. Ningú no està a l’alçada dels seus desitjos. Fins que es troben. Són les dues cares d’una mateixa moneda. És una explosió de sexe i passió. Però, amb el pas del temps, la rutina els esclafa. I un dia en Burrs abusa de la Queenie, que decideix venjar-se’n organitzant una festa on vol humiliar-lo envoltat dels seus amics més sòrdids i decadents. Però també es presenta un convidat sorpresa. I en una festa salvatge plena d’excessos i les passions més baixes, les coses sempre s’escapen de les mans.

La festa segons la directora, Anna Valldeneu

The Wild Party d’Andrew Lippa sempre ha estat una obra de referència per mi. Tot i que la versió de LaChiusa va tenir més repercussió mediàtica als EUA, sota el meu punt de vista, Lippa va encertar més l’essència del poema de Moncure March en captar-ne l’ambient tòrrid, el joc de la dependència, i allò prohibit, violent i íntim. Un món ple d’aparences i males intencions: un ball de màscares. Un caramel, vaja, escènicament parlant i amb una partitura exquisida.

Així, doncs, quan n’he tingut l’oportunitat, m’hi he endinsat de ple. Vocal Factory Bcn ha estat la plataforma que ho ha fet possible. Aquest muntatge neix del workshop que es va programar el curs passat a l’escola. Un taller que va resultar ser alguna cosa més. Els actors van ser, en gran part, responsables de donar-li la professionalitat necessària i el resultat ha pogut transcendir i traslladar-se, així, al circuït professional barceloní.

El repartiment s’ha ampliat i comptem amb primeres figures de l’escena del musical català. Actors joves, dels “de veritat”, amb experiència i solvència contrastada en el món del teatre musical.

Tota la companyia, la matèria primera de la nostra factoria, ha posat cos i ànima per tirar endavant aquesta inèdita adaptació de Roger Batalla de The Wild Party.

Fitxa de l'obra

Adaptació al català de Roger Batalla

Direcció d’Anna Valldeneu

Direcció musical de Filippo Fanò

Coreografia de Lino di Giorgio

Coach vocal: Alexandra Morales

Amb Roger Berruezo (Black), Xènia García (Queenie), Xavi Duch (Burrs) i Maria Santallusia (Kate)

També amb Lino di Giorgio, Isa Mateu, Ferran Guiu, Laura Prats, Arnau Gol, Zuhaitz San Buenaventura, Roger Batalla, Carles García, Berta Peñalver, Marina Schiaffino, Laura Daza, Ivette Novell, Joan Galo

Informació pràctica

Dijous i divendres a les 20.30h, dissabtes a les 18h i a les 21.30h i diumenges a les 18h.

Informació subministrada pel servei de premsa del Teatre Gaudí.

El musical més salvatge arriba al Teatre Gaudí de Barcelona

La versió catalana del musical 'The Wild Party' arriba a una sala alternativa amb 17 actors i 4 músics

publicat per

www.ara.cat

20 de febrer de 2013

EFE Barcelona

foto : 'Una festa salvatge' / Martí Fradera

La versió catalana del musical 'The Wild Party' arriba al Teatre Gaudí el pròxim 22 de febrer. 'The Wild Party', protagonitzat per Roger Berruezo, Xènia García, Xavi Duch i Maria Santallusia, és la versió catalana de l'èxit de Broadway de fa tretze anys.

'The Wild Party' és una obra d'Andrew Lippa, l'autor de 'The Addams Family', que narra la tòrrida i turbulenta història d'amor d'una reina de vodevil dels anys vint i un clown. La història està ambientada a Nova York i és una explosió de sexe i passió que acaba amb una sòrdida i decadent festa plena d'excessos i baixes passions.

L'obra, que compta amb 17 intèrprets i 4 músics en la versió barcelonina, reflecteix "el joc de la dependència, d'allò prohibit, allò violent i íntim, en un món ple d'aparences i segones intencions", ha explicat la directora del muntatge, Anna Valldeneu. "És un caramel", ha afegit la directora, que ha recordat que la història està basada en un poema homònim de Moncure March, que també va donar lloc a un altre musical de LaChiusa. Valldeneu creu que la versió de Lippa "és més encertada que la de LaChiusa" perquè "va encertar l'essència del poema de Moncure March i va captar l'ambient tòrrid".

L'adaptació i la traducció al català ha anat a càrrec de Roger Batalla i el muntatge ha estat possible gràcies a Vocal Factory Bcn, que l'any passat va organitzar un taller sobre aquest musical.

Bon salt del cine al teatre

'Una jornada particular' i 'Dies de vi i de roses' sedueixen per la seva factura

PUBLICAT PER CÉSAR LÓPEZ ROSELL BARCELONA WWW.ELPERIODICO.CAT 18 OCTUBRE DE 2012

De la pantalla a les sales teatrals. Una jornada particular, del cineasta Ettore Scola, amb muntatge a càrrec de La Pavana, sorprèn per la bona factura el públic del teatre Gaudí. El mateix passa amb Dies de vi i de roses, la versió del film de Blake Edwards a càrrec d'Owen Mc Cafferty, que brilla al Teatre del Raval. Són dos muntatges recomanables tant per la seva posada en escena com per la implicació dels intèrprets.

   

Rafael Calatayud dirigeix i protagonitza juntament amb Victòria Salvador el muntatge sobre el film italià. No és la primera vegada que es porta al teatre aquesta commovedora història de la trobada de dos éssers víctimes de la societat feixista. Josep Maria Flotats i Anna Lizaran van encarnar fa 18 anys els rols que a la cinta van recrear Sofia Loren i Marcello Mastroianni. Ara, amb menys repercussió mediàtica però molta dosi de bon teatre, ho fan aquests excel·lents intèrprets valencians, recolzats per la magnífica versió de Rodolf Sirera.

Aquesta adaptació situa la trama en el Madrid del 1940 en lloc de la Itàlia de Mussolini. La família d'Antonieta surt al carrer per celebrar la visita de Heinrich Himler, que arriba a Espanya per preparar la trobada de Franco amb Hitler. La producció audiovisual de l'obra ofereix imatges de l'acollida del jerarca nazi. Ella, sotmesa al paper d'engendradora de fills i mestressa de casa criada, es queda a casa, però de seguida arriba la trobada amb Gabriel, locutor de ràdio i homosexual condemnat pel règim a ser deportat. La sensibilitat i empatia entre tots dos fa aflorar moments d'una gran intensitat dramàtica. L'obra passa volant.

DRAMA ALCOHÒLIC

A Dies de vi i de roses, Xavier Ripoll i Sílvia Escudé es buiden en el reformat Teatre del Raval per donar vida als protagonistes d'aquest drama alcohòlic. Amor, alegria, tristesa i angoixa es donen cita en un escenari dissenyat com una cel·la. Les reixes recorden la forma com els personatges viuen tancats en la seva tràgica història. Lluís Burset dirigeix amb eficàcia aquesta adaptació ambientada a Londres.

L'erotisme de Lulú torna a escena

PUBLICAT PER SÍLVIA MARIMON WWW.ARA.CAT  9 AGOST 2012 FOTO ANA PADRÓS

"El públic pot actuar de voyeur i no es perdrà cap detall perquè veurà l'espectacle en tres dimensions", explica la ballarina Cristina Martí. Ella és la sensual protagonista de Lulú, primera nit , la proposta de dansa-teatre, coreografiada per Roberto G. Alonso, per als mesos d'agost i setembre del Teatre Gaudí. La fórmula perquè el públic tingui aquesta privilegiada perspectiva de cossos en moviment, totalment bolcats al desig i al plaer, és un escenari a quatre bandes.

Lulú, primera nit es va estrenar a Sitges l'any 2000 i va fer un llarg recorregut per diferents teatres i festivals de Catalunya i Madrid. L'última vegada que es va poder veure va ser el 2008 al Teatre Ponent de Granollers. Aquest estiu, el Teatre Gaudí ha decidit recuperar l'obra i incloure-la en el cicle Dansalona.

Lulú es un personatge fascinant creat a finals del segle XIX pel dramaturg alemany Benjamin Franklin Wedekind. Wedekind era força crític amb la burgesia i la seva hipòcrita actitud envers el sexe. Una de les seves obres més conegudes, Franziska, té com a protagonista una dona que ven la seva ànima al diable per saber què se sent vivint com un home. Lulú opta per viure sense tabús i sense hipocresies. És radical i viu bolcada al desig, a la sensualitat i al plaer. Misteriosa i anihiladora, Lulú pot ser desitjable i destructiva: "Utilitza la sensualitat per aconseguir el que vol, sense remordiment i sense seguir normes", diu Alonso.

'David i Sara'

A la sala petita del Teatre Gaudí, que no tanca per vacances, es pot veure David i Sara (Pegaso ha desaparegut) . Amb text d'Ever Blanchet i direcció d'Òscar Molina, l'obra de teatre és una història d'amor gens convencional. Els dos protagonistes, interpretats per Maria Clausó i Xavi Casan, es troben ja avis en una residència el 2015. Blanchet fa un flashback fins al dia en què la parella es va ficar al llit per primera vegada, als anys 50, quan encara existia la fàbrica de camions Pegaso, a què fa referència el títol de l'obra. Després se succeeixen les diferents trobades que han tingut els dos amants al llarg de les seves vides. Es troben a l'aeroport, en una estació... La seva no és ben bé una relació sentimental, sinó més aviat sexual. Sempre acaben sota els llençols. Clausó i Casan han de rejovenir-se sense maquillatge: només canvien el vestuari i el pentinat. David i Sara (Pegaso ha desaparegut) ésla tercera part d'una trilogia centrada en la sexualitat, que està precedida per Desiguals i Pasta fullada .

Una historia punki para Navidad

Marilia Samper y Llàtzer Garcia llevan al Teatre Gaudí una obra en la que se preguntan sobre la familia, la libertad, y el destino personal

'Dos punkis i un vespino' Alba Lajarin/Teatre Gaudí

Nochebuena. Una gasolinera en medio de la nada. El dependiente duerme plácidamente en lo que tiene que ser una madrugada tranquila y aburrida. Pero de repente aparecen dos hermanos, de estética punki y compañeros de viaje. La vieja moto les ha dejado tirados en una carretera fría. Necesitan pasar la noche allí. Poco más tarde, entra Carol, una mujer que ha salido huyendo de la cena familiar cuando su novio le ha pedido matrimonio pese que ella sabe que le es infiel. El trabajador del establecimiento, preocupado por cumplir las normas, teme que los acontecimientos puedan hacerle perder su prestigio en la empresa. Lleva meses siendo reconocido como el empleado modélico.

La propuesta de Marilia Samper (la conocemos de una magnífica adaptación del mito de Fedra) y Llàtzer Garcia fue reconocida con el premio al mejor proyecto de escenificación del Institut del Teatre en 2010. El texto de Dos punkis i un vespino (Teatre Gaudí, hasta el 15 de enero) trabaja – tal vez demasiadas veces – los lugares comunes, los prejuicios y la idea de familia como obstáculo para moverse con autonomía en busca de un destino propio.

Los dos hermanos (interpretados por Javier Beltrán y Oriol Casals), nómadas por convicción, han caído en la rigidez precisamente al pretender actuar en todo momento como seres auténticos, libres. El menor, Jota, quiere ser mago, abandonar el discurso manido de tópicos anticapitalistas de Ray. Por su parte, la mujer a la que da vida Muguet Franc camina hacia ninguna parte, con el único objetivo de no volver a su vida pasada. Xavi Francès - muy acertado - es un empleado que pasa del miedo a la emancipación, dejándose ir poco a poco.

La extraña noche acaba siendo una suerte de fiesta en la que el bitterkas protagoniza los dulces y amargos momentos compartidos. Ni los punkis son tan independientes ni el encargado de la gasolinera es tan sumiso como podía parecer. La ruptura de las normas permite moldear las convicciones para escoger, ahora sí, el propio camino libremente. En definitiva, se trata de una pieza bien estructurada - interesante el juego de analepsis con el que comienza -, de una gamberrada que utiliza la cuestión del albedrío como excusa para tejer una entretenida comedia.

publicat per
foto : 'Dos punkis i un vespino' Alba Lajarin/Teatre Gaudí
Albert Lladó
www.lavanguardia.com
19 de desembre de 2011