Versus estrena producción musical OFF Broadway "Ordinary Days" de Adam Gwon

publicat per

http://www.lavanguardia.com

5 agost de 2015

La compañía TeatreOff trae a la escena española por primera vez "Dies normals" (Ordinary Days), un musical del circuito Off neoyorquino de Broadway que se estrena en el Versus Teatre el 14 de agosto y que se ha presentado hoy en el teatro barcelonés.

Hasta el 27 de septiembre estará en el cartel del Versus Teatre "Dies normals", un espectáculo del compositor de teatro musical y autor emergente neoyorquino Adam Gwon, con texto adaptado al catalán por Marc Gómez.

Dirigido por Ferran Guiu, el musical de pequeño formato está protagonizado por cuatro actores, aunque tiene un reparto doble debido a los compromisos de algunos de ellos.

La dirección musical corre a cargo de Joan Comaposada, que interpreta los temas en directo al piano.

Los actores, que se alternan según los días, interpretan a cuatro personajes.

El elenco está formado por Gràcia Fernandez (Guapos i Pobres, Flor de nit), Víctor Gomez (Los miserables, Grease el musical), Marta Capel (La bella y la bestia, Mamma Mia), Xavi Duch (40, el musical, El petit príncep), Maria Santallúsia (Ruddigore o la Nissaga maleïda, The wild party) y Albert Bolea (Los miserables, Cuentos cruentos).

El montaje recrea la historia de cuatro personas (Claire, Jason, Warren y Deb), dos de ellas pareja, dos que no se conocen y una de ellas marcada por el 11-S de Nueva York.

La historia los traslada al Nueva York actual y explora cómo se conectan sus vidas normales, de manera casual pero extraordinaria.

Durante 19 canciones, una de las cuales "Cauen" y "Duet dels gratacels" se cantan al final a dúo o a la vez, transcurre una historia de 80 minutos de duración y un punto de humor.

En ella se entrecruzan las vidas de los personajes quienes "rompen la cuarta pared y explican al público lo que les pasa", ha explicado el director del espectáculo, Ferran Guiu.

"Dies Normals" se presenta en Barcelona de acuerdo con Rodgers&Hammerstein Theatricals Europe, a quien se han adquirido los derechos de autoría y es un espectáculo estrenado en 2008 en el Off West End londinense y un año después en el neoyorquino Off Broadway.

Previamente, vuelve al mimo escenario, del 6 de agosto al 13 de septiembre, la obra "Cloaca" de la holandesa María Goos, en representaciones de jueves a sábado, obra original que se ha permanecido diez años en cartel y se ha representado en doce versiones en diferentes países.

Adaptada por Roger Pera y Óscar Molina, con dirección de este último, tiene a Xavi Casan en el papel de Pieter, Miquel Sitjar en el de Tom, Ramo Godino en el de Jan, Pep Gatell en el de Marteen y Konstantina Titkova en el papel de Stripper.

La música original es de Malacara and Wilson Band, que ofrecerán media hora de blues en directo, ha explicado Xavi Malacara con un disco editado bajo el brazo de las canciones.

"Cloaca" es una comedia ácida protagonizada por unos personajes que se conocían una veintena de años atrás cuando tocaban en un grupo musical, entre los que hay un político corrupto, un director de escena con ego desmesurado, un abogado a quien la vida y la música le ha llevado a las adicciones y una "stripper" que habla en ruso, ha explicado Oscar Molina.

Los personajes se pasan la obra bebiendo cerveza, bebida que ofrecen también a los espectadores.

Vuelve al escenario tras más de 2.500 espectadores que la vieron entre febrero y abril pasado en el mismo teatro, éxito que ha llevado a los actores a reivindicar el esfuerzo del teatro independiente y a la "inversión humana que se hace en él"..

El Versus i el Gaudí es bolquen en el teatre social

publicat per

www.ara.cat

27 agost de 2014

Núria Juanico

Les sales escèniques impulsen un cicle reflexionarà sobre les discriminacions i les revoltes en la societat actual amb muntatges com 'Versus', de José Pascual, i 'Sunset Park', dirigida per Ivan Padilla

Foto : El director del Versus Teatre i el Teatre Gaudí, Ever Blanchet, amb tres dels directors que presenten obres aquesta temporada: José Pascual Abellan, Ivan Padilla i Daniel J. Meyer / ACN

La nova temporada del Teatre Gaudí i el Versus Teatre, encapçalats pel director Ever Blanchet, estarà marcada per l'empremta del teatre social. Les dues sales compartiran un cicle que vol reflexionar sobre les revoltes actuals que viu la societat occidental. El dramaturg i director teatral José Pascual Abellán arrencarà la temporada al Versus Teatre amb 'Versus', un muntatge a dues veus sobre la llibertat i la captivitat. L'obra es vertebra a través de les converses entre dues germanes, una de les quals es troba en presó preventiva després de matar un home. Mitjançant les xerrades al locutori del centre, les protagonistes "confeccionen un mapa de les seves vides i plantegen els grans interrogants que han definit les seves existències", apunta José Pascual. Interpretada per Giovanna Torres i Raquel Saiz, 'Versus' es podrà veure del 3 al 28 de setembre a Barcelona.

Seguint aquesta línia, el Teatre Gaudí serà l'escenari de 'Sunset Park', l'adaptació escènica de la novel·la homònima de Paul Auster. En aquest cas, l'espectacle aborda les conseqüències de la crisi immobiliària als Estats Units amb la història d'uns joves que decideixen okupar un edifici a Nova York perquè no poden fer front a les despeses de lloguer d'un habitatge."L'obra parla de joves amb estudis superiors i ganes de fer coses, però el sistema no els ho posa fàcil", explica el director del muntatge, Ivan Padilla, que considera que "la gent s'hi podrà sentir molt identificada". 'Sunset Park' s'estrenarà el 5 de setembre i es podrà veure fins al 12 d'octubre.

Dins del cicle de teatre social també es representaran altres espectacles com ara 'Osos en el agua' d'Arantza López i David Franch, 'La gent molesta (un barri digne' de Carles Mallol, 'Maggie & Maggy' dirigida per Cristina Gámiz i 'No ens fa falta tenir por' de Joan Gómez. "Volem fer un pas més cap a la funció social, educativa i divulgativa del teatre", assegura Ever Blanchet. Amb aquesta iniciativa, els dos teatres assumeixen el "rol d'altaveu social" i donen cabuda a una sèrie d'espectacles que volen reflectir l'actualitat política i social.

Més enllà del cicle de teatre social

La temporada d'ambdues sales no es limita només al teatre social, sinó que també deixarà un espai per a la comèdia catalana. Una d'aquestes propostes és 'Tothom diu que està bé' de Dani Amor, una història humorística sobre els embolics sentimentals entre cinc amics que han acabat el Batxillerat. "A través dels prototips de la comèdia, el muntatge explica realitats molt quotidianes", ha destacat Blanchett, que considera que l'obra és "impertinent i insolent". L'estrena serà el 10 de setembre i es podrà veure fins al 28 de setembre al Teatre Gaudí.

A banda d'aquest espectacle, la sala acollirà 'Anphitrion' de Plaute amb direcció de José María Roca i recuperarà 'Cambó-Companys', que va estrenar-se al Teatre Condal el 1988. 'Porter Paradís' d'Ever Blanchet, '1 hora y 1/2 de retraso' dirigida per Rafael Calatayud, '1 2 Teresa' a càrrec de Miquel Murga i 'Limbo' de Marc Rosich també passaran per l'escenari del Gaudí. En paral·lel, el Versus programarà 'Els còmics d'una nit d'estiu' d'Ivan Campillo i 'Hivern', dirigida per Ester Roma

L’agost aprima la cartellera teatral al límit

publicat per

www.ara.cat

Carla Roca / Laura Serra

Les sales comercials de Barcelona abaixen el teló: les alternatives i el flamenc són les apostes

Un cop superada l’oferta efervescent del festival Grec, el teatre passa per un gran forat negre fins a la segona quinzena de setembre, quan la cartellera es reactiva amb la nova temporada. L’oferta de l’agost és minsa, i tendeix a zero durant les tres pròximes setmanes, amb comptades excepcions. Queda ben poc de l’eufòria que el sector va viure el 2012, afavorida pel creixement rècord de públic d’aquella temporada, en què es va escenificar a plena plaça Catalunya tota l’oferta d’estiu, que culminava amb el Dansalona, un festival que ha desaparegut. La baixada del consum (el teatre va perdre un 21% d’espectadors i el 25% de recaptació el 2012-13) es va endur aquesta il·lusió òptica. L’agost passat els espectadors van caure a la meitat, en resposta a la reducció en picat de l’oferta: el públic no va suposar ni l’1% del total anual (20.992 persones, segons dades sectorials d’ADETCA).

Quan hagi passat aquest cap de setmana, començarà la veritable travessa del desert. Només hi haurà una única sala comercial que oferirà teatre, La partida,que ha prorrogat al Romea, i hi serà només fins al dia 10. Les principals empreses que gestionen teatres tanquen avui: Focus, Tres per 3 i Balaña, que només aixecarà el teló del teatre Tívoli per acollir el Ballet de Moscou del 6 al 17 d’agost.

La Gàl·lia de les sales petites

L’opció de la dansa clàssica de l’escola russa evidencia l’interès dels promotors per captar algun dels 2,25 milions de viatgers internacionals que passen per la ciutat durant l’agost (i, a més, el mercat rus va a l’alça). L’altra oferta que respon al públic turista és el flamenc, un gènere que és present tot l’any a la cartellera però que creix a l’estiu. La proposta més cèntrica de Barcelona és Ópera y flamenco, un espectacle coreografiat per Rafael Amargo que es pot veure en plena Rambla, al Poliorama, i que va atreure gairebé 11.000 espectadors el curs 2012-13. El Palau de la Música també ofereix gales flamenques, així com la petita Sala Fènix. Una cita obligada -per a forans i autòctons-és el Tablao Cordobés, amb sessions diàries de cante i baile.

Les úniques que decideixen jugar-se-la amb el teatre són les sales alternatives, de poc aforament. Fa anys que el director del Versus i el Teatre Gaudí, Ever Blanchet, va a contracorrent, i li funciona: a més de ser dels pocs optimistes amb la recaptació i l’ocupació d’aquest mes (l’any passat el TGB va tenir 1.597 espectadors a l’agost, quasi el doble que al març o al juny), enguany ha optat per presentar al Versus Las cosas que faltan, una producció més “densa” sobre la maternitat subrogada, que espera que generi “molt d’interès i debat”. Al Gaudí, hi manté l’òpera pop Per sobre de totes les coses. El musical de Daniel Anglès ha provat que funciona i serà l’únic puntal del Gaudí fins al 31 d’agost.

Els espais que tenen multiprogramació no defalleixen: Cafè Teatre Llantiol, MiniTeatres i el Teatreneu (i la subseu de l’Aquitània) mantenen el tipus. Josep Salvatella, director del Teatreneu, assegura que, tot i ser uns dies d’“èxode” dels barcelonins, “és un mes d’activitat interessant i amb molts més espectadors que al juny”.

L''Oceà' d'Alessandro Baricco inunda el Versus Teatre

publicat per

www.ara.cat

14 agost de 2013

Núria Juanico

foto : Francesc Meseguer

Fins i tot les pors més surrealistes es poden combatre si se submergeixen al mar. La companyia Retret Teatre trasllada l' Oceà d'Alessandro Baricco a l'escenari del Versus Teatre per demostrar que el contacte amb els altres ajuda a superar els temors profunds. L'imaginari de l'escriptor italià uneix cinc personatges amb angoixes extravagants i un protagonista que busca venjança en una fonda vora el mar, on descobriran que si defugen la solitud i comparteixen els temors, es dilueixen i resulta més fàcil tirar endavant.

A Oceà coincideixen les obsessions d'una dona que vol pintar l'oceà amb aigua de mar, d'un científic que busca l'amor de la seva vida, d'una noia espantada pel món i d'una esposa adúltera. "Són pors particulars, però alhora el públic s'hi sentirà identificat", assegura el director del muntatge, Ivan Padilla. Els personatges s'articulen al voltant d'un protagonista obscur que, pacient, espera el moment oportú per desenvolupar la revenja d'un crim que va destrossar-li la vida catorze anys enrere.

Una escenografia senzilla recrea la fonda i ubica la història en un paradís on el temps s'atura i cada dia és el mateix. "Hem volgut traslladar el món irreal de Baricco al teatre amb una posada en escena imaginària i austera", explica Padilla. El públic es transforma en el mar de l'obra, a qui els protagonistes s'adrecen per trobar respostes a les seves preocupacions. Les sensacions impregnen tota l'obra a través de recursos sensorials perquè l'espectador "entri al mar sense veure'l" i experimenti mitjançant "la mirada directa de l'actor".

En aquesta primera adaptació teatral de la novel·la Oceà , el muntatge vol mantenir "l'essència de la història" i acompanyar-la "en una nova dimensió". Per això, la companyia ha procurat no perdre el llenguatge poètic de l'autor a través d'elements simbòlics com l'expressió corporal i també a través de la sonoritat. La música en directe del pianista Cels Campos crea l'ambient marí i reforça l'atmosfera intimista de l'espectacle. L'obra es manté fidel al relat de Baricco i "intenta respectar al màxim el text", diu Padilla, tot i que redueix el nombre de personatges. Oceà es pot veure al Versus Teatre de Barcelona fins a finals de setembre.

El Versus reobre amb l''Océano mar' de Baricco

publicat per

www.elperiodico.cat

8 agost de 2013

Imma Fernández

foto : Francesc Meseguer

Retret Teatre adapta una novel·la sobre les pors, la venjança i la soledat

Després de l'allau del Grec, la cartellera teatral es converteix aquest mes en la més desèrtica dels últims temps (altres anys Dansalona agrupava l'oferta de dansa). Però per sort hi ha Ever Blanchet, director de les sales Versus Teatre i Gaudí, amb el seu oasi de propostes (juntament amb les del Teatreneu, Alexandra i Miniteatres) per alleujar la set dels urbanites d'agost. Fidel a la seva filosofia estival -«és la millor època per a la taquilla perquè, turistes a part, són molts els que es queden a la ciutat i volen veure coses»-, el director reobre avui el Versus. Han estat dos mesos de reformes -insonorització, pintura...- que inclouen una reducció de l'aforament, d'un centenar a 90 butaques (per cert molt còmodes i coloristes, reciclades de l'antic cine Boliche), distribuïdes en dues grades. La jove companyia Retret Teatre puja el teló amb Oceà, adaptació d'Océano mar, d'Alessandro Baricco, que suposa el seu debut escènic.

UNA FONDA VORA EL MAR

Ivan Padilla firma la dramatúrgia i direcció, i també acompanya breument en escena els altres cinc actors i el pianista Cels Campos, que interpreta en directe la música «molt intimista» que ha compost per a l'obra. El text aborda el viatge interior que emprenen uns singulars personatges, tenallats per les seves pors, que coincideixen en una fonda vora el mar. «És una novel·la molt poètica i hem intentat mantenir aquesta essència onírica amb el llenguatge, l'escenografia i la il·luminació», declara Padilla. També ho fan amb l'espai sonor que evoca aquest oceà al qual els personatges recorren per calmar les seves angoixes i la seva soledat.

Ells són una artista que s'entesta a pintar el mar amb l'aigua salada com a pintura; un professor obsessionat a descobrir on s'acaba el mar i trobar l'amor de la seva vida; una dona enviada a la fonda pel seu marit per curar-se de l'adulteri; una noia temorosa de tot i un noi que va al lloc per una promesa de venjança: busca qui va matar la seva dona en un naufragi. Bàrbara Roig, Lara Díez, Marina Mulet, Ramon Bonvehí, Dani Ledesma i Padilla els interpreten.

«El mar i la trobada de tots aquests peculiars personatges faran que al final puguin superar les pors o acceptar-les», sosté el director d'una obra que va ser finalista de la beca Desperta de la Nau Ivanow. Suposa l'estrena escènica de la companyia, que abans només havia actuat en funcions per a instituts.

La setmana que ve serà el Gaudí, també remodelat, el que tornarà a obrir les portes amb la reposició de Le llaman copla, un espectacle musical de La Barni Teatre destinat a atrapar la marabunta de turistes que pul·lulen pels voltants de la Sagrada Família.

'El tinent d'Inishmore', de Martin McDonagh, arriba al Versus Teatre

Salvador Duran i Joan Gómez dirigeixen la comèdia 'tarantinesca' de l'autor d''Amagats a Bruges'

Escena d''El tinent d'Inishmore', una farsa negra sense mesura

La comèdia negra 'El tinent d'Inishmore', del dramaturg anglès Martin McDonagh, arriba al Versus Teatre el 9 de novembre sota la direcció artística de Salvador Duran i l'escenificació de Joan Gómez. Aquesta sàtira salvatge sobre el terrorisme a Irlanda als anys 90, rebutjada pels teatres londinencs en el moment de la seva estrena, el 1999, en ple procés de pau, s'acosta a l'univers de Quentin Tarantino amb el seu humor negre i un espai on la violència és quotidianitat.

L'acció passa a Inishmore, una illa muntanyosa i rural en el comtat de Galway, i els personatges són de poble i sinistres. En aquesta versió de la Companyia Teatrebrik, s'intenta potenciar la comèdia, sense oblidar que els personatges viuen situacions de por i de ràbia, de manera que sovint l'espectador se'n va amb una doble sensació i amb un somriure glaçat.

Una banda de música tradicional irlandesa tocarà en directe per ambientar l'obra i, amb aquesta mateixa finalitat, la companyia de Banyoles ha donat importància al tema de la beguda, que hi és molt present. Tanmateix, compta amb la col·laboració de la Cervesa del Montseny. El repartiment el formen els actors Jaume Vicens, Rafael Ferre, Tere Solà, Íngrid Calpe, Llum Valle, Joan Gómez i Salvador Duran.

Martin McDonagh, nascut l'any 1970, també ha desenvolupat una carrera cinematogràfica. L'any 2008 va dirigir la pel·lícula 'Amagats a Bruges', protagonitzada per Colin Farell, i en l'últim Festival de Cinema de Sitges va presentar 'Seven psychopaths' (2012), amb un repartiment coral encapçalat per Woody Harrelson, Christopher Walken, Tom Waits i, novament, Colin Farrell.

PUBLICAT PER WWW.ARA.CAT VICKY NAVARRO Barcelona 05/11/2012

"Perras urbanas" Espectacle teatral

Versus Teatre

Del 31 de juliol al 30 de setembre de 2012

El Versus Teatre presenta Perras urbanas, un thriller a l'estil de Quentin Tarantino però amb una peculiaritat: l’espectacle el protagonitzen exclusivament 4 dones.

Escrit i desenvolupat per totes les integrants de la companyia Robinson Cecilio i dirigit per Montserrat Lozano, Perras urbanas ens narra la història d'un grup de quatre amigues aparentment comuns i corrents, apostes, amb bons treballs i una excel·lent reputació, però que en realitat amaguen una doble vida. En una reunió habitual, entre mig d'anècdotes superficials i profundes, decideixen cometre l'últim i més suculent atracament de les seves vides. Un pla perfecte fins que alguna cosa no rutlla bé el mateix dia de l'assalt.

L'obra està realitzada des d'un estil hiperrealista, amb la finalitat d'aconseguir que l'espectador se senti un intrús i un voyeur ansiós per conèixer el desenllaç. Es barregen diferents gèneres artístics, combinant el teatre amb una proposta audiovisual que permeti que l'obra transcendeixi més enllà de l'escenari.

Fitxa artística

Companyia VERSUS TEATRE & CIA Interpretación:

JULIA: Daniela Jacques

PENELOPE: Montserrat Lozano

CLARITA: Adriana Feito

VALERIA: Sandra Gaggiolli

Direcció general: Robinson Cecilio

Realització de Vestuari: Daniela Jacques

Producció: Versus Teatre

Informació pràctica

Del 31 de juliol al 30 de setembre

De dimarts a dissabte a les 21.00h i diumenge a les 19.00h

Lloc: Versus Teatre

publicat per ciutatoci.com - Mes de publicació: Agost 2012

Quan no saps res

Marta Carrasco porta al Versus 'No sé si', una terapèutica reflexió sobre els dubtes

L'1 de novembre passat s'estrenava al Teatre Alegria de Terrassa 'No sé si…', l'últim espectacle de Marta Carrasco. Ara, després de mesos de girar per diferents ciutats del país amb un important èxit —en especial al festival Temporada Alta— el muntatge ha arribat a la capital (Versus Teatre), on s'estarà fins al 29 d'abril. Un mes llarg per donar a conèixer el que probablement és el treball més personal de la coreògrafa i ballarina de Cardedeu, una dona que, amb la seva intensitat i el seu sentit de l'humor, amb la seva mirada sense tabús al món que ens envolta i la seva irreverent manera de pujar a l'escenari, ha revolucionat el panorama de la dansa contemporània a Catalunya.

Els espectacles de Carrasco no són fàcils. Ella ho dóna tot, però també en demana a un públic que surt de la sala sense acabar de saber si plorar o riure. Són els seus treballs poblats per éssers estranys, per pors, per monstres que ens observen i ens amenacen. Però, al mateix temps, són també espectacles d'una gran tendresa, perquè en definitiva no hi ha res més tendre que la vulnerabilitat. A més, ella s'enfronta als seus dubtes i les seves pors amb un gran sentit de l'humor i unes enormes ganes de viure.

Aquest difícil equilibri entre la por i la valentia, entre la inquietud i la felicitat, es posa de manifest a 'No sé si…' l'espectacle que aquesta primavera presenta a Barcelona. És un espectacle la gestació del qual no podia haver estat més traumàtic. Carrasco hi començava a treballar quan el seu pare, greument malalt, ingressava a l'hospital. Ella hi treballava, el pensava, el canviava, l'assajava després de passar-se dies i dies al costat del llit del seu pare. La malaltia va guanyar, el pare va morir, i Carrasco va parir 'No sé si…', una obra nascuda de la incertesa i el sofriment, dels dubtes i el dolor.

Però, malgrat tot, la coreògrafa va transformar la seva pèrdua en un cant a la vida, en una obra que, més que mai, descansa en l'humor, en les ganes de riure's d'un mateix, d'allò que ens envolta. Un espectacle de petit format, amb només dues persones en escena, però tan transcendental com tots els que ha fet Carrasco en més de 15 anys de carrera. Una d'aquestes persones és la mateixa Carrasco; l'altre és Alberto Velázquez, que juga el paper de particular 'germana bessona' en aquest muntatge que situa la coreògrafa al davant del seu 'alter ego'. Un debat a dos que demostra com no hi ha res tan humà com dubtar, i com els dubtes són la salsa de la vida.

Riure quan van maldades
Ho són tant que tothom surt de la sala amb un somriure als llavis, després d'aprendre o de recordar com és d'important i de saludable aprendre a relativitzar les coses, a posar una mica més de sal al plat de la nostra quotidianitat. Zizek, un dels filòsofs més importants del nostre temps, deia fa poc: "La situació actual és una gran merda i, precisament per això, cal recórrer a la comèdia. Insisteixo: quan les coses van maldades, només ens queda el riure. Evidentment, és un riure mig buit, mig embogit". Quan veus morir el teu pare després de dies i nits d'apagar-se sense remei en un llit d'hospital entens què vol dir que vagin maldades. La Marta Carrasco ho sap. I, justament per això, avui, més que mai, té ganes de viure… i de riure. Dubta, sí, però els seus dubtes són terapèutics.

La proximitat del públic, la barreja de dansa, paraula i gest, i el dubte són els eixos que articulen els treballs de la creadora. Senzill i intens, 'No sé si…' , veu a Carrasco ballar, parlar, actuar. I, sobretot, la veu demostrar com els dubtes, els desitjos i la incertesa, poden ser un estímul per a la creació, un camí per assolir la llibertat.

publicat per
Isidre Estévez
http://www.lamalla.cat
26 de març de 2012

Versus Teatre estrena una obra Àlex Mañas sobre el miedo al cambio

El dramaturgo Àlex Mañas ha creado una obra que reflexiona sobre la depresión y el miedo al cambio titulada "El cuadro o el principio del fin", a partir del clásico de Chéjov "Las tres hermanas".
La obra, que se estrenará mañana en el Versus Teatre, es el resultado del taller de creación que anualmente organiza la escuela Eolia, según ha informado hoy el citado teatro barcelonés.
En esta ocasión, el punto de partida ha sido "Las tres hermanas", que se ha convertido en "El cuadro o el principio del fin" gracias a las aportaciones de los diez alumnos del curso, que interpretan a los diez personajes de la obra.
El resultado se aleja notablemente del texto de Chejov, aunque mantiene la reflexión sobre temas como la depresión, el miedo al cambio y la apatía.
"El cuadro o el principio del fin" narra la historia de Julia, una joven que utiliza su vocación por la pintura para deshacerse de sus fantasmas y dibuja un cuadro con diez personajes.
Entre ellos hay un escritor que se debate entre el melodrama y la tragedia, una actriz porno que pasa su última noche acompañada, tres hermanas que discuten sobre la vida y la muerte de sus padres, una madre protectora que entiende que no lo ha sido tanto, una hija que pierde la última esperanza, un hombre malo que se vuelve bueno y una amiga incondicional que se niega a perder su patrimonio.


publicat per
http://www.adn.es
20 de desembre de 2011

Paco Mir indaga en clave de comedia sobre los vampiros en el Versus Teatre

El miembro de la compañía Tricicle Paco Mir dirige la única obra escrita por la autora noruega Josephine P. Hey, una historia que indaga en clave de comedia sobre la existencia de los vampiros y que podrá verse a partir de este viernes en el Versus Teatre de Barcelona.
'Entrevista con un vampiro que al final resultó que quizás no lo era tanto' es el título de esta pieza en la que la periodista televisiva Maria Pau Palau (interpretada por Teresa Ros) entrevista al hombrecillo Joan Taboada (Gilbert Bosch) que asegura ser un chupasangre.
En un comunicado, Mir ha asegurado que esta es "una comedia hilarante, enginiosa y trepidante que desmenuza en clave de humor clásico, negro y surrealista la mayoría de tópicos del mundo del vampirismo".

publicat per
http://www.europapress.es
6 octubre de 2011


El miembro de la compañía Tricicle Paco Mir dirige la única obra escrita por la autora noruega Josephine P. Hey, una historia que indaga en clave de comedia sobre la existencia de los vampiros y que podrá verse a partir de este viernes en el Versus Teatre de Barcelona.
'Entrevista con un vampiro que al final resultó que quizás no lo era tanto' es el título de esta pieza en la que la periodista televisiva Maria Pau Palau (interpretada por Teresa Ros) entrevista al hombrecillo Joan Taboada (Gilbert Bosch) que asegura ser un chupasangre.
En un comunicado, Mir ha asegurado que esta es "una comedia hilarante, enginiosa y trepidante que desmenuza en clave de humor clásico, negro y surrealista la mayoría de tópicos del mundo del vampirismo".

publicat per
http://www.europapress.es
6 octubre de 2011