30 de novembre 2005

Els Joglars, Els Comediants y Dagoll Dagom actuarán en el Gran Teatro

información.es
alicante
30 novembre 2005

Josep María Flotats junto a Carmelo Gómez, la Orquesta Sinfónica del Palacio de la Música de Kiev y el ballet de Víctor Ullate pasarán por el escenario de enero a marzo

J. P.
Servicios

La Orquesta Sinfónica del Palacio de la Música de Kiev, la compañía de Josep María Flotats, Dagoll Dagom, Els Joglars, el ballet de Víctor Ullate o Els Comediants son algunos de los grupos que pasarán por el escenario del Gran Teatro durante el primer trimestre del 2006, según el avance de la programación presentado durante la última reunión de la Junta Rectora del Instituto Municipal de Cultura.La orquesta de la capital ukraniana ofrecerá el 1 de enero el habitual concierto de Año Nuevo con valses y polkas de la familia Strauss. Josep María Flotats regresará al escenario ilicitano al fin de semana siguiente acompañado de Carmelo Gómez para presentar «La cena», de Claude Brisville.La compañía Dagoll Dagom interpretará la opereta «El mikado», mientras que Els Joglars presentarán «La torna de la torna», sobre la ejecución a garrote vil en 1974 del anarquista Puig Antich y del polaco Heinz Chez. El ballet tendrá cabida de nuevo en la programación del Gran Teatro mediante la presencia de la compañía de Víctor Ullate, que propone un espectáculo titulado «El sur» con música de Enrique y Estrella Morente. Els Comediants cerrarán el trimestre con «Las mil y una noche» en una función que servirá para conmemorar el Día Mundial del Teatro.El concejal de Cultura, José Manuel Sánchez, recordó que la programación incluye también actuaciones por barrios, pedanías y salas como La Tramoia y los cines Odeón, así como teatro para niños a partir del 29 de enero cada domingo por la mañana en la Rotonda del Parque Municipal.La Junta Rectora aprobó además el proyecto de presupuestos del Instituto Municipal de Cultura para el próximo año que deberá ser ratificado por el pleno del Ayuntamiento y que asciende a 5.408.444 euros. Sánchez justificó el aumento del 14% respecto al presupuesto de este año en la entrada en funcionamiento del nuevo Museo Arqueológico y de Historia de Elche y en el compromiso de potenciar las actividades musicales. En este sentido, avanzó que se están llevando a cabo gestiones para la contratación de grupos nacionales e internacionales que actuarían dentro de los actos organizados con motivo de la estancia de la Dama de Elche en la ciudad entre el 18 de mayo y el 1 de noviembre próximo.En la reunión se aprobó también el nombramiento del catedrático, Román de la Calle, y del crítico, José Garnería García, como miembros de honor del Consejo Rector del Museo de Arte Contemporáneo. Con estos nombramientos se pretenden ampliar los contactos para la adquisición de nuevas obras y favorecer el intercambio de colecciones.El concejal dio cuenta también en la reunión del nombramiento del catedrático, Toni Tordera, como nuevo director del Festival Medieval en sustitución de César Oliva y de ayudas al desplazamiento al grupo de teatro Calandraca y a la pintora, Dulce Quesada

'Forasters', de Sergi Belbel, triomfa en els XI Premis Butaca de Teatre


cap gros
29 novembre 2005

Es va endur sis dels set guardons a què aspirava
per capgros.com/ACN - fotos Jordi Pujolar/ACN - 29/11/2005 10:34

Sergi Belbel en el moment de recollir el premi.
L'espectacle del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), escrit i dirigit per Sergi Belbel, Forasters, ha estat el gran triomfador dels XI Premis Butaca de Teatre i Cinema de Catalunya, amb sis dels set guardons a què aspirava. Concretament es va endur els de millor muntatge teatral; millor actriu, per Anna Lizaran; millor actor de repartiment, per Francesc Luchetti; millor text, per Sergi Belbel; a més de la millor escenografia i millor il·luminació. L'únic premi que els ha faltat a l'equip de Forasters per fer el ple ha estat el de millor director, premi al qual aspirava Sergi Belbel, però que ha acabat recaient sobre Carol López, per l'obra V.O.S., l'altre gran títol de la nit. A més d'aquest premi, V.O.S. ha estat el millor muntatge en petit format i Àgata Ruiz ha estat escollida la millor actriu de repartiment. Les dues obres triomfadores de la nit són d'estil i temàtica molt diversa, ja que mentre V.O.S. és una obra jove que, en to de comèdia i amb un llenguatge cinematogràfic, parla de les relacions de dues parelles; Forasters és un drama que té com a eix conductor el món de l'emigració i el xoc de civilitzacions. 'Mar i cel', el musicalEl remuntatge de Mar i Cel d'Àngel Guimerà per part de la companyia Dagoll Dagom ha estat el gran guanyador del teatre musical, enduent-se els tres premis d'aquesta categoria. 'Mar i cel' ha estat el millor musical, i l'actor Carlos Gramaje i l'actriu Elena Gadel, han rebut el premi a millor actor i millor actriu musicals per aquesta obra. Sévigné, la pel·lículaEl quart gran títol de la nit del XI Premis Butaca ha estat la pel·lícula Sévigné, de Marta Ballbetó–Coll. El film ha estat triat com a millor pel·lícula catalana, a més de rebre els guardons a millor actriu, per Anna Azcona; i millor actor, per Josep Maria Pou. Sévigné és una pel·lícula que parla de teatre, d'una prestigiosa directora que decideix portar a escena una obra sobre Madame de Sévigné. La resta dels premiatsEl premi al millor actor teatral ha recaigut sobre Lluís Homar, per 'L'home del teatre'; el millor espectacle de dansa ha estat Paisatges, del TNC; i el millor vestuari ha estat el de Miriam Compte, per 'L'oncle Vània'. D'altra banda també s'ha premiat al programa 'Teatre amb Carme Canet', de Catalunya Cultura, i al 'Cinema tres', del Canal 33, per la seva difusió d'aquests dos gèneres. La comissió dels premis, formada íntegrament per espectadors, ha lliurat, a més, dos premis honorífics i de reconeixement. El poeta, traductor, dramaturg, assagista, actor i director escènic Feliu Formosa ha rebut la Butaca d'Honor per tota una vida dedicada al teatre, i l'escriptor i crític literari Joan de Sagarra la Butaca d'Honor per la seva aportació al món del teatre.

29 de novembre 2005

'Forasters', de Sergi Belbel, aconsegueix sis premis Butaca

el periodico
29 novembre 2005
Forasters, obra escrita i dirigida per Sergi Belbel i produïda pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC), va ser considerada ahir a la nit com el millor muntatge teatral de l'11a edició dels Premis Butaca de Teatre i Cine de Catalunya. L'obra de Belbel, que va sumar sis guardons, va obtenir també les distincions al millor text, a la millor actriu teatral (Anna Lizaran), millor actor de repartiment (Francesc Luchetti), escenografia (Max Glaenzel i Estel Cristià) i il.luminació (Albert Faura). Els premis es van entregar ahir a la nit a Premià de Mar en una gala que va reunir bona part de la professió teatral catalana.Els premis Butaca, que concedeixen els espectadors, han distingit majoritàriament apostes del TNC. Mar i cel, de Dagoll Dagom, va aconseguir el de millor espectacle musical; i Carlos Gramaje i Elena Gadel, els de millors actors del gènere. IT Dansa va ser premiada per Paisatges.La comèdia de Carol López V.O.S., presentada a l'Espai Lliure, va obtenir el premi al millor muntatge de petit format, el de millor direcció --per a l'esmentada Carol López-- i el de millor actriu de repartiment per a Àgata Roca. L'excepcional treball de Lluís Homar a L'home de teatre, de Thomas Bernhard, també del Lliure, li ha valgut el premi al millor actor. No hi va haver sorpreses amb els veterans Feliu Formosa i Joan de Sagarra, als quals es va concedir unes butaques honorífiques.La comèdia de Marta Balletbó-Coll Sévigné va ser considerada com la millor pel.lícula catalana, i Anna Azcona i José María Pou, com els millors intèrprets.
Noticia publicada a la pàgina 68 de l'edició de 29/11/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

L'obra de Sergi Belbel obté sis guardons, incloent-hi el de millor actriu per a Anna Lizaran, mentre que 'Mar i cel' i 'V.O.S.' s'enduen tres premis

avui
29 novembre 2005
'Forasters' triomfa als Butaca
Redacció
Forasters, l'obra de teatre escrita i dirigida per Sergi Belbel i produïda pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC), va ser l'espectacle guanyador del premi al millor muntatge teatral en l'onzena edició dels premis Butaca de teatre i cinema de Catalunya, uns guardons que atorga el públic a través de les seves votacions.
La gala d'entrega dels premis, que es va celebrar ahir a la nit al Pavelló d'Esports de Premià de Mar, va reunir bona part de la professió teatral catalana. Forasters, a més d'endur-se el premi a millor espectacle teatral, també va rebre altres guardons, com el de millor actriu, per a Anna Lizaran, el d'actor de repartiment, per a Francesc Lucchetti, i el de millor text, per a Sergi Belbel, a més dels d'escenografia i il·luminació, per a Max Glaenzel i Estel Cristià, i Albert Faura, respectivament.
L'altre gran títol de la nit va ser el muntatge V.O.S., estrenat a l'Espai Lliure, que es va endur tres premis. Aquesta obra, escrita per la seva pròpia directora, Carol López, va guanyar el premi de millor muntatge de petit format, a més de la millor direcció i el de millor actriu teatral de repartiment, per a Àgata Roca. V.O.S., que va fer una important gira (en català i castellà) i s'ha representat en dues ocasions a l'Espai Lliure durant la passada temporada, ha suposat segurament una de les darreres sorpreses de la cartellera teatral del nostre país i obté ara el reconeixement del públic amb aquests guardons.
Seguint en l'apartat de teatre, Lluís Homar va rebre el premi a millor actor per la seva interpretació a l'obra L'home de teatre, de Thomas Bernhard, que també es va representar al Teatre Lliure dirigida per Xavier Albertí. El millor vestuari va ser el de Míriam Compte per a L'oncle Vània. Per la seva banda, el guardó per al millor espectacle de dansa va ser per a Paisatges, de la companyia IT Dansa, que dirigeix la coreògrafa Catherine Allard. El més premiat
En la categoria de teatre musical, la reposició de Mar i cel, de la companyia Dagoll Dagom amb música d'Albert Guinovart, estrenat ara fa un any al TNC i encara en cartell al Teatre Victòria, va ser el guanyador de les tres categories dedicades al teatre musical: millor espectacle, millor actor per a Carlos Gramaje i millor actriu per a Elena Gadel.
Pel que fa als premis destinats al cinema català, la pel·lícula que ha agradat més al públic ha estat Sévigné, de Marta Batllebó-Coll, que ahir va ser premiada amb tres premis Butaca: millor pel·lícula, millor actriu per a Anna Azcona i millor actor per a Josep Maria Pou.
La comissió de premis, formada íntegrament per espectadors, va entregar també dos guardons honorífics de reconeixement, un al poeta i traductor Feliu Formosa, per tota una vida dedicada al teatre, i l'altre al crític Joan de Sagarra, per la seva aportació al món del teatre.
Finalment, el programa radiofònic Teatre amb Carme Canet (Catalunya Cultura) i el televisiu Cinema tres (Canal 33) van rebre els premis a la millor difusió.

28 de novembre 2005

La UE Mataró continua amb problemes al Palau (67-92)


tot mataró
28 novembre 2005

El Prat va demostrar que és un equip molt sòlid i amb un parcial de 9-26 al segon quart va sentenciar el matx
La Unió Esportiva Mataró no va poder canviar la dinàmica negativa d’aquesta temporada al Palau Josep Mora i va caure derrotat per un sòlid equip com El Prat. El partit es va sentenciar en un segon quart demolidor per part del conjunt visitant, que amb un parcial de 9-26 que va donar-li un avantatge que va acabar resultant definitiu. A l’inici del partit els locals van sortir molt concentrats i van mantenir la igualtat en el marcador durant el primer quart, anant per davant en algunes ocasions. Al segon es va poder veure al millor Prat, que va desplegar un joc mollt efectiu i amb un contundent parcial de 9-26 en el segon període van deixar el matx pràcticament sentenciat abans del descans. A la represa els de Margall van intentar aturar el joc interior dels visitants amb una defensa zonal, però llavors va aparèixer l’encert del tir exterior del Prat, fent inútils els esforços unionistes. Els recursos locals es van esgotar i no van trobar la manera de tornar-se a acostar en el marcador, i el seu tècnic va aprofitar per donar minuts als jugadors menys habituals, donant el partit per perdut.

UE MATARÓ 67 - 92 EL PRAT

UE MATARÓ: Paco Hernández (20), Xavier Costa (9), Sergi Homs (4), Roger Juan (12) i Jordi Ventura (10) equip inicial; Artur Magriñà (10), Daniel Ortiz, Moisés Casín, Luis Amor, Marc Forcada, Jacob Molina i EdgarSan Epifanio (2). 6 triples; Ventura (2), Hernández (2), Costa i Magriñà. 9 de 12 en tirs lliures (75%). 26 de 64 en tirs de camp (41%). 24 rebots. 20 faltes personals, Homs eliminat.

EL PRAT: Vall-llobera (11), Larraz (10), Ribas, Araque (9) i Novel (14) equip inicial; Andrés (4), Núñez (11), García (7), Olaguibe (2), Benito (12) i Teruel (12). 9 triples; Núñez (3), Larraz (2), Teruel (2), Vall-llobera i Araque. 19 de 23 tirs lliures (83%). 32 de 51 tirs de camp (63%). 30 rebots. 19 faltes personals, Ribas eliminat.
MARCADOR: 18-18, 27-44; 46-63 i 67-92.
ÀRBITRES: Mulet i Vázquez.

27 de novembre 2005

Llàcer signa el seu primer musical a partir del món dels «ki-kids»

el punt
27 novembre 2005

El muntatge es farà en les matinals dels caps de setmana al Condal de Barcelona

J.B.. Barcelona
Àngel Llacer va estar-se cinc dies cantant els temes dels ki-kids a casa fins que va construir un espectacle, que integra les cançons d'aquests dibuixos animats, que avui s'estrenen al Condal. La màgia dels Ki-kids vol educar en valors i en coneixement els nens a través del joc.


Presentació aquesta setmana de l'espectacle per a nens i nenes La màgia dels ki-kids.
Foto: JUANMA RAMOS
Aquest musical s'estrena avui i es podrà veure els dissabtes i els diumenges al Teatre Condal. També hi ha previstes sessions escolars els dilluns i els dimarts. Àngel Llàcer recomana l'espectacle a tots els públics ja que, des de la senzillesa, s'arriba a «l'essència de les coses». Per Llàcer, no es tracta d'un muntatge moralista tot i que sí que pretén ser pedagògic: «Avui la moral no existeix sinó que cadascú se la va construint.» Els creadors de l'espectacle -Pujol i Llàcer- opinen que l'obra, de només 50 minuts de durada, captivarà la canalla a partir de 3 anys, perquè a més de la música i les atractives coreografies, «té molta emoció».
L'univers dels ki-kids neix de l'obsessió de Roser Pujol de ser mare. La primera paraula de la seva filla Victòria va ser un confús «ki-kit». Aquest nom recull la intenció pedagògica: volem nens vitals (ki, en japonès, vol dir energia, i kid significa nen en anglès). Per Pujol, és important que la canalla aprengui a resoldre els problemes per si mateixa. En aquest sentit, reforça aquesta tesi el personatge adult, Mr. K, que s'escolta els nens i els dóna pistes per arribar a l'objectiu que persegueixen. El Mr. K de la representació de teatre (Pablo Dequi) és el mateix actor que ja apareixia en els tres DVD anteriors. De fet, Pujol va adonar-se que havia trobat el director ideal per al seu projecte musical quan va anar a veure aquest jove en la representació de Ja en tinc 30! la temporada passada al Paral·lel: Llàcer era el director de la comèdia de Jordi Silva. En la nova proposta teatral, Ramon Pujol interpreta el paper de Kio, mentre que Laia Pió és Pekas. Nerea de Miguel és Kia, la noia que parla anglès i que aprendrà a comunicar-se amb els altres a través dels gestos. Per acabar, la producció també inclou la girafa, que és la mascota (Jaime Puerta). Guillem Albà interpreta la resta dels papers.

26 de novembre 2005

La UE Mataró vol transformar el Palau en un fortí

cap gros
25 novembre 2005

Les mataronines han de guanyar l'Irlandesas per continuar la bona ratxa a casa
per Marc Mayola
25/11/2005 22:33

La UE Mataró ha guanyat tres dels quatre partits que ha jugat al Palau Josep Mora. A fora, de moment, l'equip no ha aconseguit cap triomf i, per tant, encara és més important assegurar les victòries a casa. Dissabte, 18.30 h, les de Josep Alemany reben l'Irlandesas, un equip que presenta el mateix balanç victòries-derrotes que el Mataró (3 victòries-5 derrotes).Alemany recupera la capitana Anna Sala, Mireia Chacón, que es va perdre l'últim partit per culpa d'una contractura al pit i Berta Siñol, que contra l'Olesa va jugar amb molts problemes físics. Precisament la poca profunditat de banqueta va passar factura al Mataró la setmana passada. L'equip va començar a patir quan van arribar les rotacions i, en aquest sentit, demà, amb la plantilla al complet, l'equip té molt de guanyat. Alemany considera que "depenem de nosaltres. Si l'equip està bé, sencer i juga amb intensitat, segur que guanyarem. S'ha treballat molt bé durant tota la setmana."L'Irlandesas és un equip basc de Leioa (Bizkaia), que va començar la temporada força bé, però que ara encadena quatre derrotes consecutives. La setmana passada va debutar Genai Angelee Walker, la seva nova americana, que ha substituit Lauren Ashley Bull i que completa un bon joc interior al costat de la solidesa de Mónica Arenas i la joventut d'Almike Santos. Asurmendi i Vega són una parella de bases prou acceptable i Naiara Aurre és la seva jugadora exterior més destacada.

Després de tres anys de restauració, reobre l'Òpera de Montecarlo, obra de Charles Garnier, el mateix arquitecte de l'Òpera de París

avui
26 novembre 2005
Un teatre entronitzat
Redacció
Va trigar només sis mesos a ser construïda, però ha estat tres anys llargs amb treballs de restauració, tot i que la sala romania tancada des del 2000. L'Òpera de Montecarlo ha tornat a tota la seva daurada esplendor, coincidint, el passat dia 19, amb l'entronització d'Albert II i la festivitat nacional del principat mediterrani.
L'arquitecte del teatre va ser el mateix de l'Òpera de París, Charles Garnier, d'aquí que l'espectacular interior de la sala monegasca recordi en molts aspectes, tot i que amb dimensions més reduïdes, el luxe associat amb el coliseu de la capital francesa. Inaugurada el 25 de gener del 1879 amb una actuació de la mítica Sarah Bernhardt, l'Òpera de Montecarlo ha acollit l'estrena d'obres com La rondine de Puccini, L'enfant et les sortileges de Ravel i algunes de les darreres òperes de Massenet, com Don Quichotte. L'esperit Garnier
Amb un cost de 26 milions d'euros, sufragats per la Société des Bains de Mer i l'Estat monegasc, les obres dirigides pels arquitectes Alain-Charles Perrot i Rainier Boisson han tingut com un dels seus objectius recuperar els incomptables detalls decoratius de l'interior i l'exterior de la sala. "Calia retrobar l'esperit de Garnier", han afirmat els responsables de la restauració.
35 empreses diferents han participat en un procés que ha inclòs també la reconstrucció de la gran aranya que presideix la sala. Dissenyada pel mateix Garnier, el príncep Carles III la va reduir el 1904 a dos terços de les seves dimensions originals. Amb cinc metres d'alçada, quatre de diàmetre, 328 làmpares (en origen, de gas) i cinc tones de bronze daurat cisellat i cristall de Bohèmia, el monarca monegasc va considerar que molestava la seva visibilitat des de la seva llotja. Gràcies a fotografies antigues de l'original, la gran làmpara torna a il·luminar el teatre després d'una setmana de feina per penjar-la al seu lloc. Ella sola ja s'ha endut 300.000 euros del pressupost total.
Els frescos, daurats i pintures vàries han rebut la mateixa cura que l'exterior i el sostre, amb la seva característica cúpula, que es recolza en un marc metàl·lic dissenyat per Gustav Eiffel. Finestres obertes
A part, però, de la restauració integral de l'edifici, l'Òpera de Montecarlo ha experimentat també un procés de modernització, com ara equips tècnics d'última tecnologia i un nou terra de fusta a la sala per millorar-ne l'acústica.
El canvi més substancial, tanmateix, està en les finestres, fins ara segellades. La seva reobertura permet tenir vistes del Mediterrani des de dins del teatre.
Els convidats a l'entronització d'Albert II van poder assistir a una gala inaugural amb la representació d'Il viaggio a Reims, de Rossini. Una tria prou adequada, ja que el compositor italià la va compondre per als actes de la coronació de Carles X de França, tot i que, de fet, l'òpera ja va ser programada abans de la mort del príncep Rainier.
Aquesta nova producció de Pier Luigi Pizzi amb direcció musical de Maurizio Benini compta amb les veus, entre d'altres, d'Inva Mula, Sara Mingardo, Patrizia Ciofi, Leontina Vaduva, Rockwell Blake, Ruggero Raimondi i Manuel Lanza.

25 de novembre 2005

La UE Mataró vol demostrar que també sap guanyar a casa

cap gros
25 novembre 2005

Els unionistes inentaran mantenir la ratxa de victòries fora de casa davant el segon classificat, el Prat

per Salva Fernàndez
25/11/2005 15:53
La UE Mataró rep aquest diumenge a les 18.15 al Prat, segon classificat de la lliga EBA. Els unionistes intentaran portar el bon joc exhibit als partits com a visitants al Josep Mora davant un equip molt complicat. La UE Mataró, sisè a la taula amb una derrota més que el segon i tercer classificat, és el millor visitant de la categoria, i ha encadenat ja cinc victòries consecutives a domicili. A casa, però, els resultats no són tant positius. El Mataró només ha guanyat un partit, fet que no la permès estar encara mésa amunt. el tècnic Margall comenta que l'equip "no està capficat pel fet de guanyar a casa". Pel tècnic, tot i la dificultat del rival, "el principal problema som nosaltres mateixos, si estem bé, podem guanyar a qualsevol". El prat es presenta al Municipal Josep Mora amb un bagatge de 7-4, amb tres victòries en els últims quatre partits.

Pou elegeix una obra "radical" en el debut com a director


el periodico
25 novembre 2005
L'actor porta al Romea 'La cabra', del controvertit Edward Albee

José María Pou, ahir, al Teatre Romea, de Barcelona.
Foto: MAITE CRUZ

CRISTINA SAVALL
BARCELONA
José María Pou debutarà dijous que ve com a director de teatre al Romea amb un text "valent i radical" que indaga en els límits de la comprensió i la tolerància. La cabra o qui és Sylvia? és un llibret d'Edward Albee (Washington, 1928), dramaturg tan cèlebre com irreverent, autor de clàssics que s'a- vancen al temps, com ¿Qui té por de la Virginia Woolf? (1962) i Un equilibri delicat (1966).Albee, especialista a radiografiar profundes crisis matrimonials, mostra novament el cap més monstruós del conflicte familiar en aquesta obra protagonitzada per un cèlebre arquitecte de Manhattan, que acaba de guanyar el premi Pritzker."COMMOCIONAT"Pou interpreta aquest home casat i pare d'un fill, que arriba a casa el dia en què fa 50 anys i trenca amb tota aquesta harmonia al confessar que està profundament enamorat d'una cabra. "És el millor text que he tingut a les mans", diu Pou, que va veure aquesta obra fa tres anys, al Golden Theatre de Nova York, en la versió protagonitzada per Bill Pullman i Mercedes Rhuel. "Als dos minuts vaig saber que la volia dirigir. Vaig sortir commocionat".No va parar fins que va aconseguir els drets en castellà i català. De manera que, a més de dirigir-la i protagonitzar-la, també assumeix la producció i la gira que emprendrà per tot Espanya fins a arribar al Teatro de Bellas Artes de Madrid l'octubre del 2006. "És un text que pertorba, un cop de puny directe a l'estó- mac", compara l'actor, que comparteix escenari amb Marta Angelat, en el paper de Stevie, l'esposa incapaç de comprendre com s'ensorra el seu entorn; amb Blai Llopis, que interpreta el seu millor amic, i Pau Roca, que dóna vida al seu fill.L'estructura narrativa també desconcerta l'espectador. "Comença com una alta comèdia, però a poc a poc el riure es transforma en un nus a la gola. Així fins a acabar en una tragèdia grega", descriu Pou, que està convençut que hi haurà espectadors que no podran suportar el que veuen i senten. "Molta gent s'aixecarà i se n'anirà, altres ens insultaran. Això ha passat en tots els teatres".No en va, per Albee, un dramaturg és aquella persona que estén les seves vísceres sobre l'escenari. "Finalment he escrit l'obra que m'expulsarà del teatre nord-americà", va assegurar el controvertit autor quan va presentar La cabra amb el subtítol d'Assaig per a una redefinició de la tragèdia amb un tema tabú en el rerefons de la trama: la zoofília. "És un tema ocult. A penes es tracta. Fins i tot desconeixia que existeixen bordells d'animals. Mai es parla d'això. Fa fàstic i por, es tracta com una perversió o patologia", resumeix Pou, per qui aquesta obra és una profunda anàlisi de la societat que estem vivint.
Noticia publicada a la pàgina 89 de l'edició de 25/11/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

el centre de creació Watermill Theatre estrena avui al Teatre de Salt una singular adaptació de l'obra de Shakespeare The Winter's Tale

avui
25 novembre 2005
Lara Bonilla

(Conte d'hivern), en què els actors, tots homes, interpreten també els personatges femenins. La idea no és nova. Ja ho feia Shakespeare al segle XVII i ho continua fent el kabuki, el mil·lenari teatre japonès. Aquesta és, però, una de les singularitats dels espectacles que crea Propeller, una companyia sorgida del Watermill Theatre, un centre de creació i exhibició de Newbury, i que s'ha especialitzat en adaptacions de textos de Shakespeare des d'una mirada jove.The Winter's Tale, sota la direcció d'Edward Hall, és el novè espectacle de la companyia i s'estrena a Catalunya en el marc del Festival Internacional Temporada Alta. Durant la presentació de l'espectacle, les directores del projecte van treure importància al fet que els actors siguin homes, ja que consideren que la sexualitat no altera l'emoció que els personatges puguin produir sobre l'espectador."Independentment que siguin homes o dones, són humans i el paper de l'actor és expressar aquesta humanitat", va explicar Heather Davies, directora adjunta de Watermill Theatre. "Tots tenim una part masculina i femenina dins nostre. Estaríem subestimant la nostra personalitat si pensem que només podem expressar una sexualitat i els actors ho fan amb la seva actuació", va afegir Davies.L'obra ja s'ha representat a Madrid, Alemanya, Anglaterra i els Estats Units, on l'experiència ha tingut una bona acollida. "El fet que els homes interpretin personatges femenins no fa riure la gent, al contrari, s'emocionen", va explicar la directora executiva, Jill Fraser. Segons el gerent de Bitò Produccions, Quim Masó, "l'emoció que genera l'actor que fa de dona és molt diferent a la que genera una actriu i toca ressorts molt especials". Les aportacions dels actors en el muntatge, que participen tant en el disseny de la roba i decorats com en la selecció de la música, és un altre dels trets característics de la companyia. El treball amb màscares, l'animació, les pel·lícules clàssiques i modernes i la música de tots els temps són algunes de les influències del projecte Propeller, sorgit el 1997, i que barreja una aproximació rigorosa al text shakespearià amb una estètica moderna.L'obra es representa en anglès amb subtítols en català a l'inici de cada escena. Una de les característiques d'aquestes produccions és que són entenedores pels espectadors que no dominen l'anglès, ja que es caracteritzen per un text pròxim i directe que fa que l'obra sigui "accessible" i pugui arribar a tots els públics. La tragicomèdia The Winter's Tale incideix en els conflictes generacionals i en les dificultats emocionals del pas a la vida adulta. L'obra també es podrà veure dissabte i diumenge al Teatre de Salt.

Teatre fet per homes

avui
25 novembre 2005
Lara Bonilla

El centre de creació Watermill Theatre estrena avui al Teatre de Salt una singular adaptació de l'obra de Shakespeare The Winter's Tale (Conte d'hivern), en què els actors, tots homes, interpreten també els personatges femenins. La idea no és nova. Ja ho feia Shakespeare al segle XVII i ho continua fent el kabuki, el mil·lenari teatre japonès. Aquesta és, però, una de les singularitats dels espectacles que crea Propeller, una companyia sorgida del Watermill Theatre, un centre de creació i exhibició de Newbury, i que s'ha especialitzat en adaptacions de textos de Shakespeare des d'una mirada jove.
The Winter's Tale, sota la direcció d'Edward Hall, és el novè espectacle de la companyia i s'estrena a Catalunya en el marc del Festival Internacional Temporada Alta. Durant la presentació de l'espectacle, les directores del projecte van treure importància al fet que els actors siguin homes, ja que consideren que la sexualitat no altera l'emoció que els personatges puguin produir sobre l'espectador.
"Independentment que siguin homes o dones, són humans i el paper de l'actor és expressar aquesta humanitat", va explicar Heather Davies, directora adjunta de Watermill Theatre. "Tots tenim una part masculina i femenina dins nostre. Estaríem subestimant la nostra personalitat si pensem que només podem expressar una sexualitat i els actors ho fan amb la seva actuació", va afegir Davies.
L'obra ja s'ha representat a Madrid, Alemanya, Anglaterra i els Estats Units, on l'experiència ha tingut una bona acollida. "El fet que els homes interpretin personatges femenins no fa riure la gent, al contrari, s'emocionen", va explicar la directora executiva, Jill Fraser. Segons el gerent de Bitò Produccions, Quim Masó, "l'emoció que genera l'actor que fa de dona és molt diferent a la que genera una actriu i toca ressorts molt especials". Les aportacions dels actors en el muntatge, que participen tant en el disseny de la roba i decorats com en la selecció de la música, és un altre dels trets característics de la companyia. El treball amb màscares, l'animació, les pel·lícules clàssiques i modernes i la música de tots els temps són algunes de les influències del projecte Propeller, sorgit el 1997, i que barreja una aproximació rigorosa al text shakespearià amb una estètica moderna.
L'obra es representa en anglès amb subtítols en català a l'inici de cada escena. Una de les característiques d'aquestes produccions és que són entenedores pels espectadors que no dominen l'anglès, ja que es caracteritzen per un text pròxim i directe que fa que l'obra sigui "accessible" i pugui arribar a tots els públics. La tragicomèdia The Winter's Tale incideix en els conflictes generacionals i en les dificultats emocionals del pas a la vida adulta. L'obra també es podrà veure dissabte i diumenge al Teatre de Salt.

FULL INFORMATIU SALA CABAÑES - OCTUBRE/NOVEMBRE 2005


FULL INFORMATIU
octubre-novembre de 2005

La Riera, 110-120 – 08301 MATARÓ - tel. 93.790.85.02 e-mail: salacabanyes@terra.es


XVIIè CONCURS DE DIBUIX SOBRE EL NADAL

Les bases que regiran el concurs d'aquest any són les següents:

1. Sala Cabañes convoca aquest concurs de dibuix, que és obert als membres de la secció teatral i a les persones que hi estiguin vinculades.
2. La temàtica dels dibuixos és el Nadal, en totes les seves manifestacions.
3. El dibuix es farà amb tinta negra (no amb llapis) sobre una cartolina blanca de 21x15 cm. Quedaran excloses les obres que no compleixin aquests requisits.
4. El dibuix anirà sense firmar, dins d'un sobre amb un lema o pseudònim al davant. En un altre sobre tancat, amb el mateix lema al davant, s'hi farà constar el nom, edat, adreça i telèfon de l'autor/a.
5. La data màxima de recepció dels dibuixos serà el 28 de novembre de 2005.
6. Les obres es podran lliurar a la secretaria de Sala Cabañes, els dilluns, de 9 a 10 del vespre.
7. Es constitueixen tres categories:
A - de 5 a 7 anys,
B – de 8 a 11 anys i
C – de 12 a 16 anys.
8. El jurat qualificador estarà constituït per artistes mataronins i per membres de la Secció.
9. Es concediran premis als dos primers classificats de cada categoria i, si el jurat ho creu convenient, els accèssits que corresponguin.
10. D'entre les obres presentades, el jurat triarà la que haurà de servir com a felicitació de Nadal del Centre Catòlic.
11. El veredicte del jurat es farà públic a la cartellera de Sala Cabañes.
12. Tots els dibuixos presentats s'exposaran al vestíbul del teatre durant el mes de desembre.
13. El lliurament de premis serà el dia 26 de desembre, al migdia, a la Saleta.
14. Tots els dibuixos presentats quedaran en poder de Sala Cabañes.
15. Qualsevol problema o imprevist que es pugui presentar serà resolt pel jurat segons el seu criteri, i les seves decisions seran inapel·lables.
16. La participació al concurs comporta l'acceptació d'aquestes bases.


CANTADA DE NADALES

Comencem a preparar, com cada any, la cantada de nadales del dia de Sant Esteve.

Podeu participar-hi tots els nens i nenes que vulgueu, només caldrà que truqueu a secretaria els dilluns de 9 a 10 del vespre, o bé deixeu una nota a la bústia del teatre.

Enguany la direcció anirà a càrrec de Georgina Blanch i Roser Montlleó. Properament anunciarem a la cartellera el dia d’inici dels assaigs.


LOTERIA DE NADAL

Recordeu que com cada any tenim loteria de Nadal. El nº enguany és el 83.609.

La data màxima per a retornar els talonaris, tant si es pensa que no es vendrà tot, com si està tot venut és el dia 12 de desembre.

A partir d’aquesta data no s’acceptaran talonaris a mitges. És molt important que respecteu aquesta data!!!!

REUNIÓ CAVALCADA DE REIS

Totes aquelles persones que vulgueu col·laborar en la Cavalcada de Reis, tant de figurants com de personal de servei d’ordre, caldrà que us apunteu els dilluns 21 i 28 de novembre, de 9 a 10 del vespre, a secretaria.
No s’admetrà cap inscripció a partir d’aquesta data.

El diumenge 4 de desembre, a les 10.30 del matí, tindrà lloc al teatre la reunió de figurants per tal de preparar la Cavalcada.

El dia 20 de desembre, a les 8 del vespre, tindrà lloc a Can Palauet la reunió de responsables de comparses i servei d’ordre.

El personal del servei de maquillatge farà una reunió a part, que ja s’indicarà oportunament.

Per poder participar a la Cavalcada, cal assistir a la reunió corresponent.


PROGRAMACIÓ

Els Pastorets de Mataró
Direcció: Carles Maicas
Direcció musical: Alex Montasell
26 de desembre de 2005
6, 7, 8, 14, 15, 22 i 29 de gener
5 i 12 de febrer de 2006.

El criat
Direcció: Josep M. Rabassa
4 i 5 de març de 2006

Viatge a qualsevol lloc
Direcció: Carles Maicas
25 i 26 de març de 2006

La vida perdurable
Neva
Direcció: Carles Maicas
Maig de 2006

Blanca-neus i els set nanets
de Josep M. Clariana
Direcció: Josep M. De Ramon
7, 14, 21 i 28 de maig de 2006
3, 4, 5, 10 i 11 de juny de 2006


DIVENDRES ACTIVITATS

Anem a teatre.
Podeu reservar les vostres entrades a secretaria, per qualsevol de les dues obres.

· Panorama des del pont
TNC Sala petita
17 de febrer de 2006

· Mykado
Teatre Apolo
Segona quinzena de març de 2006

· S’ha organitzat també una anada a teatre el proper 26 de novembre. L’obra és “Pel davant i pel darrera”, a càrrec de la companyia del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar. Cal fer la reserva de les localitats trucant a Montse Horta (93.757.33.32) o bé a Joan Peran (686.93.92.26) abans del 20 de novembre.


RECOLLIDA DE CARNETS

El 28 de novembre és la data màxima per a la recollida dels vostres carnets d’element actiu. Recordeu que cal portar una fotografia de mida carnet i que la tarja té una validesa de 2 anys.
A partir del mes de desembre, no es farà entrega de més carnets.


PRE-ESTRENA DE ELS PASTORETS

Enguany la pre-estrena de Els Pastorets de Mataró serà el dia 18 de desembre, a les 5 de la tarda.
Caldrà que passeu a recollir les vostres invitacions el dia 12 de desembre, en horari de secretaria.
Degut a la capacitat del local i a la gran quantitat de participants, passem dels 300, es donaran 2 invitacions per persona, fins a un màxim de 4 per família.

24 de novembre 2005

El Lliure presenta «Goya» i «Borges», dos monòlegs de Rodrigo García

el punt
24 novembre 2005
J.B.
Barcelona
El dramaturg argentí, establert a Madrid, Rodrigo García recupera dos monòlegs a partir d'avui (fins al 4 de desembre) a l'Espai Lliure de Barcelona. A Goya imagina que l'home que es vesteix de mascota de l'Atlètic de Madrid vol gastar-se els seus estalvis (5.000 euros) a fer una visita al Prado, només acompanyat per la seva família. Borges, escrit amb motiu del centenari del naixement, l'interpreta un monstre blau (un alter ego de García) a través del qual exalça la literatura de l'escriptor però qüestiona que no aprofités la seva popularitat per denunciar la dictadura argentina. Rodrigo García fa dos anys que reflexiona. No aprova cap dels grans projectes que escriu. De fet, la unió dels dos textos difereix molt del teatre físic i de fort contingut que va portar la temporada passada al Lliure (Jardineria humana). Ha ajuntat dues peces que respiren el mateix univers de Rodrigo García però que són independents totalment quant a argument.

El teatre desplaça a Barcelona molt més públic que el cinema


el punt
24 novembre 2005
Barcelona
La Diputació de Barcelona va presentar ahir un estudi sobre els hàbits culturals de les 17 ciutats de la demarcació amb més de 50.000 habitants, en què destaca que els seus habitants es desplacen a veure teatre i escoltar música a la capital. En canvi, en el cas del cinema i les biblioteques s'aconsegueix que el consum sigui a la pròpia ciutat. L'estudi també destaca que les biblioteques són l'equipament més visitat i anar al cinema, l'hàbit més estès.
+ Inauguració de la temporada del Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, el 2 d'octubre passat. Foto: EFE Un 73,8% dels enquestats declaren que per veure teatre es deplacen fins a Barcelona, mentre que un 35,1% ho fan al propi municipi i un 5,9% en altres (el total suma més de 100 perquè es podien respondre dues opcions a la vegada). Aquesta tendència majoritària a desplaçar-se fins a Barcelona també es dóna en el cas d'anar a concerts (66,6% a Barcelona, 34,8% al municipi, 15,3% altres) i en menys mesura museus (51,7%, Barcelona; 23,4%, propi municipi; 39,3%, altres, que inclou l'estranger). En el cas de la dansa s'iguala (49,8%, propi municipi; 49,5%, Barcelona; 12%, altres). En canvi, en el cas del cinema un 68,2% es queden al propi municipi, però és sobretot en el cas de les biblioteques (en què puja fins a un 89,7%) que aquestes ciutats aconsegueixen retenir els seus ciutadans. L'enquesta, que ahir no es va donar ciutat per ciutat, també destaca que l'hàbit cultural més practicat és el cinema (un 56,9% dels enquestats ho fa) seguit de festes populars (37,5%), concerts (24,4%), teatre (24,8%), exposicions (20,6%) i dansa (6%). Pel que fa als equipaments, les biblioteques són les més visitades (37,6% dels enquestats ho fan). Altres dades de l'estudi són que un 61,2% dels enquestats afirma llegir (però més de la meitat no passa de tres llibres l'any), un 69,2% llegeix diaris (però en gran part gratuïts), un 99,9% mira la televisió, un 66,6% escolta la ràdio i un 42,1% fa servir Internet.Fitxa tècnica: 13.600 entrevistes telefòniques a més grans de 14 anys sobre un total d'1,4 milions. Del 14 d'abril al 10 de juny del 2005.

23 de novembre 2005

La irregularitat porta a la derrota de les unionistes


tot mataró
23 novembre 2005

Les noies de Josep Alemany van caure a Olesa en un mal partit (80-68)
L’equip femení de la UE Mataró va notar molt la manca de profunditat de banqueta, degut a les baixes de Chacón i Sala, i va perdre a la pista de l’Olesa. A més, Siñol també estava tocada i no es va poder comptar amb la seva aportació habitual. L’inici unionista va ser bo, amb un 11-17 favorable, però les rotacions van fer baixar el ritme de joc i les locals van aconseguir un parcial de 15-0. Abans del descans les de Josep Alemany van tornar a igualar el partit, però al tercer quart no van ajustar la defensa i van encaixar 29 punts que van ser determinants. Al darrer quart el Mataró no va poder posar en perill la victòria local. El joc interior unionista no va estar al mateix nivell que la setmana anterior, i l’equip també ho va notar. Si aconsegueixen superar les irregularitats, segur que assoliran la solidesa que van mostrar durant bona part de la temporada passada.
Olesa 80 - 68 UE Mataró
UE MATARÓ:Maymí (5), Carbó (23), De Miguel (15), Vilarrubla (15) i Nicolás (8), equip inicial; Murcia (2), Argemí, Siñol, Gárate. 6 triples: De Miguel (5) i Maymí. 16 de 19 en tirs lliures (84%). 23 de 65 en tirs de camp (35%). 34 rebots. 18 faltes personals, Nicolás eliminada.
Marcador:16-17, 35-35; 64-52 i 80-68

22 de novembre 2005

Continua la ratxa de la UE Mataró lluny de casa


tot mataró
22 novembre 2005

Els darrers cinc desplaçaments dels unionistes es compten per victòries, per una sola victòria a casa
La Unió Esportiva Mataró va sumar la seva cinquena victòria consecutiva lluny de casa al superar a l’Eivissa a domicili, en un partit força igualat però que els unionistes es van poder emportar gràcies a un gran encert que els ha faltat en altres ocasions. Gràcies al seu gran rendiment a fora el Mataró s’ha situat a la part alta de la taula, i només li queda l’assignatura pendent del Palau Josep Mora. Els locals van sortir molt motivats i als dos minuts ja dominaven per 9-0 el marcador, però la reacció unionista no es va fer esperar i al minut cinc ja havien recuperat el seu desavantatge (9-9). La igualtat va ser present durant bona part del matx, i al final del primer quart el Mataró tenia un avantatge de dos punts. En el segon període es va mantenir la tònica i al descans el marcador era de 36-39. L’encert unionista porta a la victòria A la represa, els homes de Margall van mostrar un joc molt seriòs i van cometre molt poques imprecisions, i d’aquesta manera van poder anar ampliant pas a pas la seva renda. Els illencs no van trobar la manera de contrarrestar l’encert visitant i van acabar cedint davant d’un equip que amb cinc punts de renda en el darrer quart va saber mantenir el cap fred per fer-se amb una nova victòria. Ara, el repte dels unionistes és jugar un bon partit davant del seu públic i aconseguir agafar confiança al Palau. EIVISSA 76 - UE MATARÓ 84
EIVISSA: Pascual (16), Rosa (16), Moreno (16), De La Osa (6) i Kelly (7); Vázquez, Cela (10) i López (5). 5 triples: Rosa (3), Pascual i De La Osa. 26 de 69 tirs de camp (42%). 13 de 15 tirs lliures (87%). 28 rebots. 24 faltes personals, Pascual i Kelly eliminats.
UE MATARÓ: Paco Hernández (19), Xavier Costa (18), Sergi Homs (9), Roger Juan (2) i Jordi Ventura (19); Artur Magriñà (11), Luis Amor (2) i Jacob Molina (4). 7 triples: Ventura (3), Costa (2), Magriñà i Homs. 32 de 59 tirs de camp (54%).
13 de 17 tirs lliures (76%). 28 rebots.
15 faltes personals.
ÀRBITRES: Gil i Plaza.
MARCADOR: 20-22, 36-39; 56-61 i 76-84.
Classificació del grup C de la Lliga EBA Redacció
El Tot Esport

Nova derrota fora de casa del Sènior Femení de la UE Mataró

cap gros
22 novembre 2005

Les mataronines cauen a Olesa (80-68) i han perdut els quatre partits que han jugat lluny del Palau

per Marc Mayola - 22/11/2005 2:36
La UE Mataró visitava la pista de l'Olesa amb la confiança que els donava la victòria contra el líder el cap de setmana passat. El triomf contra el Sóller, però, es va gestar a partir d'un gran treball col·lectiu i un bon esperit d'equip. En canvi, a Olesa, segons explica l'entrenador Josep Alemany "no vam jugar en equip. Cada jugadora va fer la guerra pel seu compte."Les unionistes van tornar a sortir a la pista molt concentrades i, en aquest sentit, Alemany es mostra satisfet amb l'actitud de les seves jugadores perquè "per segona setmana consecutiva, l'equip va corregir l'handicap de la concentració inicial." Fruit d'aquest treball de concentració, el Mataró va agafar sis punts d'avantatge (11-17), però al final del primer quart l'Olesa ja havia anivellat el marcador (16-17).Tan bon punt van arribar les rotacions, l'equip va començar a patir de valent. Les jugadores de banqueta van aportar molt poc (2 punts, 8 rebots en total) i el Mataró va trobar a faltar Sala i Chacón. A més, Elena Múrcia, la segona base de l'equip contra l'Olesa, és una jugadora molt jove que encara ha d'agafar el ritme de la Lliga Femenina-2. Malgrat tot, el Mataró va arribar al descans amb el marcador equilibrat (35-35).En el tercer període, les mataronines van defensar fatal i l'Olesa ho va aprofitar per escapar-se, definitivament, en el marcador. El parcial de 29-17 va fer molt de mal a les jugadores d'Alemany i aquestes ja no van poder reaccionar. Anna Carbó, com sempre, va capitanejar el joc ofensiu del Mataró i Eva Vilarrubla va aguantar l'equip en el joc interior, però com explica Josep Alemany: "és impossible guanyar un partit a fora si l'equip rival et fa 80 punts."

La fitxa

CB Olesa: 80. Anna Carla Martínez (13), Àfrica Ortega (6), Verònica Sánchez (11), Elisabet Rovira (20), Maria Eulàlia Vila (6), Helena Boada (6), Sílvia Mohedano (2), Glòria Estopa (7), Elisabet Sales, Ethel Chesta (9).

UE Mataró: 68. Elena Múrcia (2), Laura Argemí, Berta Siñol, Rosa Maymí (5), Anna Carbó (23), Susana De Miguel (15), Eva Vilarrubla (15), Begoña Gárate, Teresa Nicolás (8).
Parcials: 16-17, 19-18, 29-17, 16-16
Àrbitres: Tortella i Mulet.

21 de novembre 2005

La UE Mataró es confirma com el millor visitant de la lliga EBA

cap gros
21 novembre 2005

A Eivissa, nova victòria dels unionistes lluny del Josep Mora (76-84)
per Marc Mayola - 21/11/2005 14:20

Després de la derrota en la primera jornada de lliga, a la pista del Granollers, el Mataró ja ha encadenat cinc victòries consecutives fora de casa. Els de Margall van controlar el tempo del partit durant, pràcticament, els 40 minuts de joc i es van desfer de l'Eivissa (76-84) sense massa problemes.Un parcial de sortida de l'Eivissa de 9-0 semblava que faria anar el Mataró a remolc durant tot el partit, però l'embranzida inicial de l'equip de les Pitiüses només va ser un miratge. Després d'un temps mort demanat per Josep Maria Margall, els mataronins van reaccionar i, al final del primer període, ja dominaven el marcador (20-22). Al descans, el Mataró seguia per davant (36-39).A la segona part, els unionistes encara portaven les regnes del partit amb avantatges de 10-12 punts. Llavors, l'equip va abusar dels triples en alguns contraatacs que semblaven fàcils de culminar sota cistella. Els eivissencs ho van aprofitar per aproximar-se en el marcador però, malgrat tot, Margall no es queixa de la selecció de tir dels seus jugadors: "Potser vam abusar dels triples en algunes jugades que haguéssim pogut fer dos punts fàcils, però jo no sóc dels entrenadors que es queixa per fallar aquests llançaments. És molt fàcil esbroncar el jugador si falla un triple d'aquests i dir que és perfecte quan l'anota. A més, en cas de clavar-los, mates l'equip rival."L'Eivissa no té un equip excessivament alt però sí molt agressiu i, en alguns moments, aquesta empenta va fer mal al Mataró. Tot i això, la Unió va poder controlar força bé el rebot (empat a 28 en aquesta estadística) i comandats per Ventura, Costa i Hernández van emportar-se la victòria cap a Mataró.El proper cap de setmana, la UE Mataró rep el Prat, segon classificat de la lliga, i un rival complicat perquè els de Margall trenquin la mala ratxa a casa. Això sí, l'entrenador de la Unió Esportiva diu que "l'equip no té cap psicosi pel què fa els partits de casa. De moment, al Palau no hem jugat bé i per això hem perdut els partits, res més."

Artur Magriñà és un escorta-aler que normalment no gaudeix de massa minuts i sol emportar-se força esbroncades de Josep Maria Margall. A Eivissa, però, Magriñà va jugar pràcticament 20 minuts, va aportar 11 punts i 2 rebots amb unes estadístiques d'encert prou bones i va ser el quart jugador millor valorat del Mataró. Margall explica que Magriñà "és un jugador amb molt talent, molt tècnic, però que acostuma a reaccionar tard, sobretot en les ajudes defensives."És per això que l'entrenador de la UE Mataró ja va avisar-lo al principi de la temporada: "vaig dir-li que si no canviava la seva manera de jugar tindria pocs minuts." De mica en mica, Magriñà va adaptant-se a les exigències tàctiques de Margall i, si segueix amb aquesta progressió, podrà gaudir de més minuts de joc.

Eivissa Bàsquet: 76. Àngel Pascual (16), Javier Vázquez, Sebastián Rosa (16), Ignacio Moreno (16), Àngel De la Osa (6), Clarence Kelly (7), Alberto Cela (10), David López (5).
UE Mataró: 84. Paco Hernández (19), Xavier Costa (18), Artur Magriñà (11), Sergi Homs (9), Roger Juan (2), Jordi Ventura (19), David Amor (2), Jacob Molina (4).
Parcials: 20-22, 16-17, 20-22, 20-23.
Àrbitres: Gil i Plaza.

el presoner de la Segona Avinguda s'instal.la al Villarroel

Toni Sevilla i Lluïsa Mallol protagonitzen aquesta comèdia de Neil Simon

Toni Sevilla.

MARTA CERVERA
BARCELONA
Els anys 70 Jack Lemon i Anne Bancroft van triomfar amb El presoner de la Segona Avinguda, una comèdia agredolça de Neil Simon basada en una obra teatral homònima del dramaturg estrenada a Nova York el 1971. Des d'avui, Toni Sevilla i Lluïsa Mallol intentaran acostar aquest drama a l'espectador actual al Villarroel (21.00 hores). Ho faran acompanyats de Carme Fortuny, Mont Plans i Jordi Vila, i dirigits per Manuel Dueso."Encara que aquesta comèdia va ser escrita fa anys, és de plena actualitat", destaca el director. S'hi han deixat intactes els enginyosos diàlegs, plens de sarcasme, però algunes parts del text s'han suprimit per aconseguir una comunicació més directa amb el públic actual. "Hi havia una excessiva massa textual, pròpia dels anys 70, que hem eliminat", assegura Dueso.L'obra se centra en un executiu de 47 anys que es queda sense feina. Els problemes econòmics que li ocasiona no trobar un altre lloc canviaran la seva manera de veure el món. La seva meravellosa vida al pis de la Segona Avinguda del qual estava tan orgullós es convertirà en una presó on se succeeixen delirants escenes creades pel mateix autor de L'estranya parella. "És una tragèdia quotidiana transformada en comèdia --defineix--. Té una càrrega de profunditat però no cau com un gerro d'aigua freda sinó com una dutxa calenta".El text planteja interrogants sobre l'anomenada societat del benestar a través de la vida d'un home que, com la majoria dels que cobren un sou avui dia, ha acumulat més coses de les que necessita i segueix un ritme de vida per sobre de les seves possibilitats. "Per a ell, estar a l'atur serà com deixar d'existir. A més a més, notarà com l'assenyalen pel carrer i se sentirà culpable per no treballar". Els seus germans tampoc serviran de gran ajuda. Més aviat al contrari: apareixeran les velles disputes.La producció, portada a terme gràcies a la constant entrega dels actors, compta amb una escenografia sòbria i moderna, de Montse Amenós. "Al ser una comèdia de tresillo en volíem posar un en escena però hi hem posat un sofà".
Noticia publicada a la pàgina 46 de l'edició de 11/21/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

20 de novembre 2005

ANADA A TEATRE - "PEL DAVANT I PEL DARRERA"


SORTIDA PER VEURE TEATRE

a
El Centre Cultural i Recreatiu de
Pineda de Mar

DISSABTE DIA 26 DE NOVEMBRE DEL 2005
Cal reservar abans del dia 20 de Novembre a :
Montse Horta : 93 757 33 32
Joan Peran : 686 93 92 26 (deixar missatge)
Preu 5,50 €

19 de novembre 2005

Don Quixot viatja en moto

Madrid aplaudeix 'En un lugar de Manhattan', versió de Boadella de l'obra de Cervantes

Ramon Fontserè intenta pujar a una moto ajudat per Pep Vila, en presència de Pilar Sáenz, a l'obra.
Foto: JUAN MANUEL PRATS

ÁNGEL MARTÍN
MADRID

Hi havia interès i expectació a Madrid per veure En un lugar de Manhattan, l'adaptació del Quixot d'Albert Boadella i Els Joglars. L'estrena, dijous a la nit, no va defraudar el públic, inclosa Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunitat de Madrid.Boadella ha optat per la paròdia, el vodevil, fins i tot per l'estereotip i l'acudit fàcil. El seu Quixot no cavalca sobre un Rocinante famèlic sinó sobre una motocicleta, no branda una llança sinó una clau anglesa. Això sí, s'enfronta a tot tipus d'enemics, tinguin forma de paraigua en lloc de molins o semblin els robots de Spielberg.L'escenari recrea un teatre en què una directora argentina d'avantguarda assaja una adaptació del Quixot, on els protagonistes són dones i lesbianes i els altres actors són moltons, soldats, turcs, donjoans de discoteca, terroristes d'aquí o musulmans. Però enmig de tot aquest teatre de ficció apareix una gotera molesta, que impedeix les funcions, i per arreglar l'avaria apareixen el Quixot i Sancho (a l'obra Don Alonso i Jordi), dos lampistes bojos, un d'ells per haver llegit el llibre de Cervantes, escapats del manicomi de San Blas.Boadella explicava abans de l'estrena que li va interessar l'encàrrec, entre altres raons, perquè el molestava que a la societat d'avui li costés comprendre els valors que representa el llibre de Cervantes, com "la dignitat, l'honor, l'amor platònic o el bé i el mal". No obstant, aquests valors no són els que més destaquen en la seva proposta, en què carrega contra les avantguardes, el teatre experimental i alguns dels fastos del quart centenari. Mentre els operaris de la lampisteria errant desfan entuertos hidràulics i lluiten contra les canonades díscoles, apareixen fragments del Quixot original i desenes de referències culturals, tant a La guerra de les galàxies, al Gras i el Sec com a pintors com El Greco i Dalí.Abunden i són motiu de riure en moltes ocasions els noms, els jocs de paraules i els accents. Per exemple el de Don Quixot sembla inspirar-se en Joan Carles I. A penes hi ha referències catalanes, si no fos perquè Sancho en realitat és Jordi, parla amb accent català, i perquè, a més de la visita del Quixot a Barcelona, en els instants finals, es balla una sardana. Ni una al.lusió a l'Estatut, ni a la situació política actual, encara que aguditzant el simbolisme n'hi ha que veuen la inevitable entesa per a la tasca comuna de l'espanyol Don Quixot i el català Sancho, els lampistes encarregats d'eliminar la gotera del teatre.
LLEONS POCFEROTGES
Els Joglars i En un lugar de Manhattan van ser lleons en la seva estrena madrilenya, encara que no tan ferotges com es podia pensar. Això sí, la jungla de la platea va disfrutar amb els jocs de paraules, els acudits més fàcils, perquè el mag Merlín és Leroy Merlin, Dulcinea és Leonor, Javacheff Christo és Ángel Cristo i el vi reparador és Mr. Propper, o en el gairebé únic detall irreverent Don Quixot rep del Papa un CD en lloc de l'hòstia sagrada en la comunió. Un dels moments més ben acollits de la vetllada va ser quan en escena es parodia un videojoc sobre el quart centenari.Al final de l'estrena es va aplaudir amb ganes a tots els actors, Xavier Boada, Xavi Sais, Dolors Tuneu, Jesús Agelet, Minnie Marx, Francesc Pérez i Pilar Sáenz, però sobretot a Ramon Fontserè i Pep Vila, Don Quixot i Sancho a l'obra.
Noticia publicada a la pàgina 75 de l'edició de 11/19/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

Crònica - Don Quixot viatja en moto

Madrid aplaudeix 'En un lugar de Manhattan', versió de Boadella de l'obra de Cervantes

Ramon Fontserè intenta pujar a una moto ajudat per Pep Vila, en presència de Pilar Sáenz, a l'obra. Foto: JUAN MANUEL PRATS

ÁNGEL MARTÍN
MADRID

Hi havia interès i expectació a Madrid per veure En un lugar de Manhattan, l'adaptació del Quixot d'Albert Boadella i Els Joglars. L'estrena, dijous a la nit, no va defraudar el públic, inclosa Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunitat de Madrid.Boadella ha optat per la paròdia, el vodevil, fins i tot per l'estereotip i l'acudit fàcil. El seu Quixot no cavalca sobre un Rocinante famèlic sinó sobre una motocicleta, no branda una llança sinó una clau anglesa. Això sí, s'enfronta a tot tipus d'enemics, tinguin forma de paraigua en lloc de molins o semblin els robots de Spielberg.L'escenari recrea un teatre en què una directora argentina d'avantguarda assaja una adaptació del Quixot, on els protagonistes són dones i lesbianes i els altres actors són moltons, soldats, turcs, donjoans de discoteca, terroristes d'aquí o musulmans. Però enmig de tot aquest teatre de ficció apareix una gotera molesta, que impedeix les funcions, i per arreglar l'avaria apareixen el Quixot i Sancho (a l'obra Don Alonso i Jordi), dos lampistes bojos, un d'ells per haver llegit el llibre de Cervantes, escapats del manicomi de San Blas.Boadella explicava abans de l'estrena que li va interessar l'encàrrec, entre altres raons, perquè el molestava que a la societat d'avui li costés comprendre els valors que representa el llibre de Cervantes, com "la dignitat, l'honor, l'amor platònic o el bé i el mal". No obstant, aquests valors no són els que més destaquen en la seva proposta, en què carrega contra les avantguardes, el teatre experimental i alguns dels fastos del quart centenari. Mentre els operaris de la lampisteria errant desfan entuertos hidràulics i lluiten contra les canonades díscoles, apareixen fragments del Quixot original i desenes de referències culturals, tant a La guerra de les galàxies, al Gras i el Sec com a pintors com El Greco i Dalí.Abunden i són motiu de riure en moltes ocasions els noms, els jocs de paraules i els accents. Per exemple el de Don Quixot sembla inspirar-se en Joan Carles I. A penes hi ha referències catalanes, si no fos perquè Sancho en realitat és Jordi, parla amb accent català, i perquè, a més de la visita del Quixot a Barcelona, en els instants finals, es balla una sardana. Ni una al.lusió a l'Estatut, ni a la situació política actual, encara que aguditzant el simbolisme n'hi ha que veuen la inevitable entesa per a la tasca comuna de l'espanyol Don Quixot i el català Sancho, els lampistes encarregats d'eliminar la gotera del teatre.LLEONS POCFEROTGESEls Joglars i En un lugar de Manhattan van ser lleons en la seva estrena madrilenya, encara que no tan ferotges com es podia pensar. Això sí, la jungla de la platea va disfrutar amb els jocs de paraules, els acudits més fàcils, perquè el mag Merlín és Leroy Merlin, Dulcinea és Leonor, Javacheff Christo és Ángel Cristo i el vi reparador és Mr. Propper, o en el gairebé únic detall irreverent Don Quixot rep del Papa un CD en lloc de l'hòstia sagrada en la comunió. Un dels moments més ben acollits de la vetllada va ser quan en escena es parodia un videojoc sobre el quart centenari.Al final de l'estrena es va aplaudir amb ganes a tots els actors, Xavier Boada, Xavi Sais, Dolors Tuneu, Jesús Agelet, Minnie Marx, Francesc Pérez i Pilar Sáenz, però sobretot a Ramon Fontserè i Pep Vila, Don Quixot i Sancho a l'obra.Noticia publicada a la pàgina 75 de l'edició de 11/19/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

18 de novembre 2005

El Regina recupera els contes de Martí i Pol, dos anys després de la seva mort

el punt
18 novembre 2005
J.B.Barcelona
Històries de la vila de R. és una producció de la companyia Essela Teatre que porta a escena quatre contes escrits pel poeta Miquel Martí i Pol, mort ara fa dos anys. L'espectacle, que gosa caricaturitzar els personatges típics de poble, es va estrenar el 1992 i va rebre els elogis de l'autor. Fins aquest cap de setmana es representa al Jove Teatre Regina. Els actors, que dialoguen amb els jocs de paraules buits d'un funeral, interpreten la veu de l'alcalde imitant el president Pasqual Maragall i retransmeten una trobada amorosa al camp, van recuperar el muntatge com a homenatge al veí de Roda de Ter (Osona).

La UE Mataró visita el difícil camp de l'Eivissa

cap gros
18 novembre 2005

Els mataronins intentaran mantenir la ratxa de victòries fora de casa davant un equip que està per sota en la classificació
per Salva Fernàndez - 18/11/2005 11:13
Està clar que a la UE Mataró se li donen millor els partits fora de casa que els que es juguen al Josep Mora. Quatre derrotes en cinc partits a casa per quatre victòries a domicili. Aquest és el tarannà d'un equip pel que cada jornada és presenta amb alguna dificultat. Tal i com assenyala el seu entrenador, Josep Maria Margall, "no tenim cap partit fàcil". "l'equip que tenim és molt just, i per tant, el principal problema a cada partit som nosaltres mateixos". Pel tècnic calellenc, si l'equip "juga al 100%, podem guanyar a la majoria d'equips, però quan no estem bé, tal i com s'ha vist, podem perdre amb tots". Margall espera que diumenge a les 17.00, l'equip doni la talla davant un rival que, tot i estar per sota en la classificació, "tenen un bon entrenador i estan millorant partit a partit".

17 de novembre 2005

El Sènior Femení de la UE Mataró busca la primera victòria lluny del Palau

cap gros
17 novembre 2005

Les de Josep Alemany juguen a la pista de l'Olesa
per Marc Mayola
17/11/2005 19:57
La UE Mataró ha perdut els tres partits de lliga que ha jugat fora del Josep Mora. Dissabte, 19.15 h, a Olesa de Montserrat, les mataronines volen trencar aquesta negativa ratxa. Per fer-ho, hauran de superar les baixes de la capitana Anna Sala, per problemes laborals, i de Mireia Chacón, que també es perdrà el matx per culpa d'una contractura al pit.L'entrenador de la Unió, Josep Alemany, explica que "el partit serà molt més complicat que quan ens vam enfrontar a la Lliga Catalana. Llavors vam guanyar fàcil, però elles han millorat molt i els resultats les avalen."L'Olesa presenta un balanç de 4 victòries-3 derrotes i té un plantilla força bona, sobretot amb un joc interior potent de la mà de jugadores com la veterana Eulàlia Vila o l'argentina Ethel Chesta. L'alera Verónica Sánchez, fitxada aquesta temporada del Tenerife, és la jugadora franquícia de l'Olesa.El joc interior del Mataró (Gárate, Vilarrubla, Maymí...) tornarà a ser clau per controlar les pivots de l'equip rival i intentar guanyar la partida dins la pintura. A més, Alemany espera que les seves noies juguin "concentrades en defensa, encertades en el tir i equilibrant el joc interior-exterior."

El Mercat acosta la 'Trilogía cínica' de Marta Galán al gran públic

El Mercat acosta la 'Trilogía cínica' de Marta Galán al gran públic

E. H.BARCELONA
Lola, Machos i El perro, que la seva creadora i directora, la barcelonina Marta Galán, anomena la Trilogía cínica, ha aconseguit el més difícil, fer el salt des de La Poderosa i L'Antic Teatre, petits espais de creació, fins al Mercat de les Flors, on es veuran des d'avui fins diumenge vinent. Les obres, transgressores i experimentals, es valen de la performance, la música i el teatre i han estat realitzades en col.laboració amb el cantant Santiago Maravilla. L'estrena li provoca a Galán la sensació que el seu treball s'ha fet, per fi, visible.El cinisme, concebut en la seva accepció filosòfica, com a crítica de costums, és el teló de fons de la trilogia. Lola és una reflexió sobre la feminitat "a través d'un cos masculí amb alguns signes femenins sense que el resultat sigui el d'un travesti", segons Galán. Maravilla, per la seva part, ha introduït el seu gust pel punk, les cançons pop i l'estètica de la cultura porqueria. Machos, "una obra que genera mal rotllo", segons admeten els seus creadors i que s'inspira en l'assaig La dominació masculina, de Pierre Bordieu, mostra dos homes (Maravilla i Vicens Mayans) que malgrat una civilitzada aparença donen prova d'una gran bestialitat. La tercera entrega, El perro, té un caràcter molt més festiu. Les tres peces acaben amb un final de festa musical.
Noticia publicada a la pàgina 84 de l'edició de 11/17/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

Fermí Reixach recupera al Raval el seu memorable 'Diari d'un boig'

el periodico
17 novembre 2005
L'actor presenta un nou muntatge de l'obra de Nikolai Gogol

ELENA HEVIA
BARCELONA
Fermí Reixach va tenir la primera visió del personatge que després interpretaria a Diari d'un boig a mitjans dels 80 a Nova York, on havia anat a rebre classes d'Ernie Martin, en aquella època mà dreta de Lee Strasberg, fundador de l'Actors Studio. Martin, professor al seu torn d'actors com Sean Penn, Nastassja Kinski i Johnny Depp, va ensenyar a l'explosiu Reixach a interioritzar les emocions i el va dirigir en un muntatge que va fer època: es va poder veure al Romea i més tard al Lliure.Ara, 20 anys després, l'actor ha recuperat el text de Diari d'un boig, el conte de Nikolai Gogol, en una nova posada en escena, també firmada per Martin. L'obra s'estrena avui al petit espai Almazen (carrer de Guifré, 9. Reserves: 93 442 62 15) del Raval, un local fora dels circuits habituals, en què la pedra i la fusta antiga ofereixen una escenografia natural. "És el marc ideal --diu Reixach--, perfecte per a la visió realista que donem del personatge, allunyada d'aquella més teatral del 1985". Amb un escenari central, l'espai s'assembla al del Lliure de Gràcia i la semblança s'accentua gràcies a la cessió que el teatre, encara tancat, ha fet de les butaques (per a uns 100 espectadors) i de les cortines.El boig de Reixach és un obsessiu funcionari rus del segle XIX, "un personatge trencat" que a poc a poc va entrant en una espiral de bogeria que el porta a la convicció que ell és el rei d'Espanya. "El repte és entrar en la lògica del personatge i no interpretar-lo de manera artificiosa. És un treball fascinant que et fa moure't a impulsos lliures". Tot es resumeix per a l'actor en l'aspiració que el públic s'oblidi d'ell mateix i només vegi la fúria i la farsa del boig.El caràcter mig policíac de l'obra i la seva capacitat per provocar el riure amarg són dues de les qualitats que Reixach destaca en una peça que, sens dubte, és l'obra de la seva vida. I per donar-hi continuïtat, té previst fer-la en anglès i portar-la de gira pels Estats Units.
Noticia publicada a la pàgina 84 de l'edició de 11/17/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

16 de novembre 2005

Bon inici i victòria balsàmica del femení unionista


tot mataró
16 novembre 2006

El Mataró no va donar opcions al potent Sòller
Aquesta vegada la concentració sí que va ser l'òptima a l’inici del matx, i les noies de la UE Mataró van començar ja amb deu punts de renda (18-8), que van permetre jugar amb més comoditat davant del potent Joventut Sòller, un dels equips capdavanters del grup. El joc interior unionista va saber aturar a les pivots visitants, mentre que les altres jugadores van estar molt encertades, i això va permetre administrar molt bé la renda favorable durant tot el partit. El Mataró va demostrar que un bon treball de conjunt és més important que tenir bones individualitats, i va despendre una sensació d’equip molt positiva. Amb el millor partit de la temporada, les unionistes guanyen credibilitat i confiança de cara als propers compromisos, amb la intenció d’equilibrar el balanç de victòries i derrotes el més ràpid possible.
UE Mataró 74 - 66 J.Sòller UE Mataró: Sala (7), Carbó (22), Vilarrubla (6), Gárate (13) i Nicolás (7), equip inicial; Argemí, Siñol (7), Maymí, De Miguel (7) i Chacón (3). 3 triples: Siñol, De Miguel i Vilarrubla. 21 de 31 en tirs lliures (68%). 24 de 54 en tirs de camp (44%). 32 rebots. 22 faltes personals, Vilarrubla eliminada.
Marcador:18-8, 38-28; 57-43 i 72-66.

15 de novembre 2005

La UE Mataró torna a caure al Palau

tot mataró
15 novembre 2005

La falta d’encert en atac i els problemes amb el rebot van impedir als unionistes lluitar per la victòria contra l'Esplugues

La Unió Esportiva Mataró no va poder imposar-se a un Esplugues que va sortir a per totes, ja que necessitava una victòria per agafar una mica d’aire. D’aquesta manera els unionistes segueixen mostrant-se més segurs fora de casa, on han guanyat quatre partits, mentre que al Palau ha faltat solidesa i només han pogut superar al Montsó. Als primers compassos del matx, el Mataró va anar per davant en el marcador, però quan van començar a manifestar-se els seus problemes per tancar el rebot defensiu, l’equip visitant va poder capgirar-lo. Al segon període l’equip local va mostrar serioses dificultats en atac, amb moltes imprecisions i errades, i això va portar a un parcial de 0-11 que donava una còmoda renda a l’Esplugues (21-34). Abans del descans es va poder arreglar una mica el resultat reduïnt el desavantatge fins als set punts (31-38). No es fa perillar la victòria visitant La segona meitat no va començar gaire bé pels unionistes, que van encaixar un parcial desfavorable de 0-9, i això donava als visitants de nou un bon avantatge (33-47). Els homes de Margall van intentar reaccionar, però la falta d’encert de cara a cistella –13 de 40 en tirs de 2- no els va permetre posar la por al cos a l’Esplugues, que no van poder superar la barrera dels sis punts de desavantatge. A la recta final del partit va donar la impresió que el Mataró podria culminar la remuntada, però cada vegada que s’acostaven a sis punts, els visitants responien amb rapidesa i eficàcia. Finalment, la serenitat de l’Esplugues va dominar la situació i la victòria va tornar a escapar-se del Palau.
UE MATARÓ 66 - 76 ESPLUGUES
UE MATARÓ: Paco Hernández (10), Xavier Costa (19), Sergi Homs (9), Roger Juan (9) i Jordi Ventura (13); Artur Magriñà, Moisés Casín, Luis Amor (2), Marc Forcada (3), Jacob Molina (1) i Edgar San Epifanio. 8 triples: Costa (5), Ventura (2) i Forcada. 21 de 59 tirs de camp (36%). 16 de 23 tirs lliures (70%). 27 rebots. 23 faltes personals, Juan i Ventura eliminats.
ESPLUGUES: Merino (13), Antolín (18), Olucha (4), Morales (16) i Franquesa (4); Forcada (7), Pizarro (2), Ranz (6) i Sanmartin (6). 6 triples: Morales (3), Merino (2) i Forcada. 28 de 59 tirs de camp (47%). 14 de 18 tirs lliures (78%). 43 rebots. 24 faltes personals, Olucha eliminat.
ÀRBITRES: Hernando i Jerez.
MARCADOR: 9-5, 20-23, 24-34, 31-38; 38-47, 46-55, 54-62 i 66-76.

La UE Mataró perd un altre partit a casa


cap gros
15 novembre 2005

Els unionistes no troben el seu millor joc en els partits del Josep Mora i cauen 66-76 contra l'Esplugues
per Marc Mayola - 15/11/2005 1:15

La UE Mataró ha guanyat cinc dels deu partits disputats de la Lliga EBA. Això sí, a casa, els de Josep Maria Margall han perdut quatre dels cinc partits que hi han jugat. Diumenge, contra l'Esplugues, els locals van tornar a punxar contra un equip de la part baixa de la classificació.El primer quart, força igualat, va acabar amb un 20-23. En el segon període, el Mataró va començar a evidenciar la falta de concentració. Els jugadors de Margall van desaprofitar contraatacs fàcils i van fallar tirs i entrades que semblaven clars. Només 11 punts en aquests segons deu minuts pel Mataró i, al descans, 31-38 pels visitants.El tercer quart va començar amb la defensa mataronina fent aigües i amb un parcial de 2-9 per l'Esplugues que es col·locava 14 punts per davant (33-47). Al final d'aquest període, el Mataró havia retallat una mica el desavantatge gràcies als triples de Costa i Ventura (46-55).En els darrers deu minuts, amb el marcador estancat en un 54-62, els locals van desaprofitar cinc atacs consecutius que haguessin pogut significar la remuntada. L'Esplugues, amb els triples de Morales i els rebots ofensius de Sanmartín, va servir-se dels regals del Mataró per acabar de sentenciar el partit (66-76).Margall: "Em queixo de la falta de motivació."Normalment, l'entrenador de la UE Mataró, destaca la trempera i la motivació dels seus jugadors en tots els partits. Aquest diumenge, però, Margall considera que "Ells (l'Esplugues) han sortit motivats i nosaltres no. Em queixo de la falta de motivació. Podem fallar tirs fàcils, que avui n'hem fallat molts, però el que no m'agrada és que l'equip baixi els braços."L'entrenador calellenc del Mataró compara el partit de Navàs amb la derrota contra l'Esplugues i dóna un toc d'atenció als seus jugadors: "L'altre dia vam guanyar a Navàs jugant molt bé, però avui ens crèiem els reis del mambo, i no ho som. Som un equip que ha de treballar molt per tirar endavant els partits."
UE Mataró: 66. Paco Hernández (10), Xavier Costa (19), Artur Magriñà, Sergi Homs (9), Roger Juan (9), Moisès Casín, Jordi Ventura (13), Luis Amor (2), Marc Forcada (3), Jacob Molina (1), Edgar San Epifanio.
AB Esplugues: 76. Xavier Forcada (7), Sergi Merino (13), Javier Antolín (18), Oscar Pizarro (2), Oriol Olucha (4), Jordi Morales (16), Carlos Ranz (6), Santi Franquesa (4), Alexandre Sanmartín (6).
Parcials: 20-23, 11-15, 15-17, 20-21.
Àrbitres: Hernando i Jerez.

14 de novembre 2005

Triomf de prestigi de la UE Mataró contra el líder de la Lliga Femenina-2

cap gros
14 novembre 2005

Les mataronines derroten el Joventut Mariana de Sóller per 72-66
per Marc Mayola - 14/11/2005 23:53
Partit molt complet de l'equip de Josep Alemany. La clau de l'enfontament va ser la que, precisament, ens avançava l'entrenador del Sènior femení abans del partit. Alemany volia que les seves jugadores sortissin molt concentrades a la pista per evitar que el Sóller s'escapés en el marcador. Doncs així va ser. Les unionistes van fer un primer quart fulminant (18-8) i gràcies a l'embranzida inicial, ja no van deixar les regnes del partit en cap moment. En aquest sentit, Alemany es mostra molt satisfet amb l'actitud del seu equip perquè "vam millorar el gran handicap dels últims partits, aquesta concentració inicial."El segon quart va ser de transició (20-20) i en el tercer, el Mataró va tornar a obrir forat en el marcador gràcies a un parcial de 19-15. La UE Mataró va fer parar boig l'atac balear. Les defenses alternatives que va ordenar Alemany van impossibilitar que el Sóller entrés dins el partit. En els darrers deu minuts, algunes pèrdues de pilota de les mataronines, van propiciar una tímida reacció del Sóller, que va maquillar el marcador fins el 72-66 final.Josep Alemany vol "destacar la gran capacitat de treball col·lectiu i l'esperit d'equip". L'entrenador de la UE Mataró valora molt positivament el partit de les seves jugadores. Begoña Gárate, Eva Vilarrubla i Rosa Maymí (12 rebots) van controlar el poderós joc interior del Sóller i la mateixa Begoña, es va convertir en un autèntic malson ofensiu per l'equip visitant. L'escorta Anna Carbó també va treballar molt bé en defensa i li van sobrar forces per liderar l'atac del Mataró amb els seus 22 punts. La capitana Anna Sala, va exercir com a tal i va encomanar, a la resta de jugadores, el seu esperit de lideratge.
UE Mataró: 72. Anna Sala (7), Laura Argemí, Berta Siñol (7), Rosa Maymí, Anna Carbó (22), Susana De Miguel (7), Eva Vilarrubla (6), Mireia Chacón (3), Begoña Gárate (13), Teresa Nicolás (7)
Joventut Mariana Olis Sóller: 66. Raquel Sánchez De la Campa (2), Sara Morro, Maria Moreno, Sílvia Lara (25), Laura Fernández, Bàrbara Matemalas (5), Elisabeth Barlin (2), Marta Díez (2), Erika Gómez (18), Daniella Hutcheson (8), Cristina Odriozola (4).
Parcials: 18-8, 20-20, 19-15, 15-23.
Àrbitres: Feixa i Jerez.

Abel Folk es passa a la direcció amb la farsa nadalenca 'Mentiders'


el periodico
14 novembre 2005
Enric Majó, Mercè Comas i Francesc Albiol encapçalen el cartell al Borràs
Abel Folk, davant del seu equip artístic, el 3 de novembre passat.
Foto: FERRAN NADEU
H ELENA HEVIA
BARCELONA
Haver participat en Pel davant i pel darrere, una de les comèdies teatrals més esbojarrades que han passat per la cartellera barcelonina, no només és un dels millors records de la vida professional d'Abel Folk, sinó que també ha estat l'incentiu que l'ha portat a voler reviure una experiència semblant amb una nova obra. Dit i fet. Va contactar amb la principal part de l'equip d'aquell divertit muntatge, que ara es compon d'Enric Majó, Mercè Comas, Francesc Albiol, Santi Ibáñez, Anna Azcona, Mireia Portas i Marc Montserrat, i va aconseguir els drets d'una peça d'aspiracions semblants.Mentiders, traducció catalana de The lying kind, que el dramaturg escocès Anthony Neilson (Edimburg, 1967) va estrenar al Royal Court de Londres fa tres anys, també és una farsa enginyosa i hilarant. I l'actor es va prendre tan seriosament tirar endavant el projecte que per primera vegada i sense que serveixi de precedent ha decidit ficar-se en tasques de direcció. "No tinc una gran vocació, però sí molt clar com ha de ser la funció", precisa sota la mirada còmplice dels membres de repartiment, que rebaten amb convenciment la seva manifesta falta d'ambició: "Folk s'ha revelat com un professional molt exigent, i el seu treball no ha sigut en absolut el d'un director novell", diu Majó.L'obra s'instal.la a partir d'avui al Teatre Borràs, on es pensa quedar fins després de les festes de Nadal, en total sintonia amb l'esperit de l'obra, que es desenvolupa en aquestes dates i és una versió adulta i una mica distorsionada --no hem d'oblidar que es va estrenar al Royal Court-- de les habituals comèdies nadalenques que es presenten al West End londinenc.Mentiders arrenca en les hores prèvies a la Nit de Nadal quan dos policies anglesos, els típics bobbies, una mica curts de gambals, es disposen a donar una mala notícia a un matrimoni madur; però, moguts per la compassió, decideixen dir-los una mentida piadosa que serà l'origen d'un absurd embolic en què també participaran una dona que va ser víctima d'abusos sexuals en la infància; la seva filla, una adolescent conflictiva, i un capellà de pas. Ningú se'n salva. Tots els personatges, en consideració del flamant director, "tenen una intel.ligència bastant limitada, pràcticament al límit de la deficiència mental".OBRA AMB CAPESLa peça, que es desenvolupa a ritme vertiginós, és, segons Folk, adequada per a tots els públics. "Com totes les bones comèdies, aquesta obra conté moltes capes: és divertida, malintencionada i intel.ligent, i això permet que pugui ser disfrutada per un públic ampli, però també que satisfaci espectadors amb més exigència". La clau de l'obra, per Folk, és el tractament de Neilson, el seu autor, "un home molt compromès, culte i intel.ligent" que ofereix la seva particular visió sobre la vida, l'amistat, les relacions sentimentals i la religió.
Noticia publicada a la pàgina 80 de l'edició de 11/14/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

13 de novembre 2005

Sergi Belbel ambiciona un TNC més espectacular


el periodico
13 novembre 2003

El director estableix línies de futur amb 'Les falses confidències', de Marivaux

Eduard Farelo, a la Sala Gran, durant l'assaig.
Foto: SERGIO LAINZ
HELENA HEVIA
BARCELONA

Fer de la desmesura virtut. Aquesta és la idea del futur director del Teatre Nacional de Catalunya, Sergi Belbel, en el primer dels muntatges que realitza per al centre després de ser presentat en el seu càrrec. Les falses confidències de Marivaux, que es podrà veure a partir de dijous que ve i té la seva estrena oficial el dia 23, no és, com algun maliciós podria pensar, un gest de complicitat a l'afrancesat i defenestrat Josep Maria Flotats, sinó una declaració d'intencions en tota regla a fi de treure'n tot el partit en futures programacions a la Sala Gran, el descomunal escenari del TNC. Els escenògrafs d'aquest país es fregaran les mans. "Volem incentivar aquesta línia, oferir gran espectacle, aprofitar aquesta sala al màxim, perquè el teatre tècnicament ho permet", diu Belbel, que ja va donar un do de pit escenogràfic amb Dissabte, diumenge i dilluns.I tant que ho ha fet. L'escenografia firmada per Max Glaenzel i Estel Cristià inclou un parterre on se situen un cadillac autèntic i un petit biscuter al costat de la règia entrada d'una mansió anys 40 estil Hollywood --Belbel, bon cinèfil, s'ha inspirat en l'edat d'or de la comèdia americana, des d'Històries de Filadèlfia fins a Un marit ric--, amb columnata --¿una cita a l'edifici de Bofill?--, l'interior de la casa amb una impressionant escalinata i, finalment, tot un jardí amb glorieta inclosa. Aquesta parafernàlia excedeix àmpliament els límits de l'escenari, i per això es desplaça d'esquerra a dreta, de forma imperceptible a ulls de l'espectador, a manera de tràveling. "Aquest muntatge no cap en cap teatre d'Espanya i en molt pocs d'Europa", diu amb orgull el director, que compta amb un repartiment encapçalat per Laura Conejero, Eduard Farelo i Miriam Iscla.CREARCOMPLICITATSJuntament amb tot aquest desplegament, Belbel és conscient que no pot pretendre ampliar les arques pressupostàries del TNC. "Hem d'esforçar-nos a coproduir, a crear complicitats amb altres teatres", anuncia. Aquesta filosofia s'ha concretat en aquest cas via reciclatge: només els espectadors molt sagaços podrien adonar-se que l'escalinata és la mateixa --amb una altra disposició-- d'Il viaggio a Reims, de Rossini, l'òpera que Belbel va dirigir per al Liceu fa dues temporades.Conscient que l'espectacularitat no és exactament un valor artístic, Belbel es defensa de les possibles crítiques que el vincularien a un teatre burgès fet per als bons burgesos: "Marivaux és pur teatre burgès, però també conté al seu interior una bomba de rellotgeria dirigida contra aquesta burgesia". En aquesta línia d'ambició estètica, el director ha encarregat al compositor Albert Guinovart --que firma la banda sonora de Les falses confidències-- un musical sobre Crim i càstig, la novel.la de Dostoievski, prevista per a la temporada 2006-2007. "Té de tot: sang, filosofia, amor, suspens, les masses de Sant Petersburg...", enumera alhora que s'imagina la possibilitat de traslladar l'estepa siberiana a la Sala Gran.També surt del pas davant la possible inconseqüència que suposaria potenciar aquesta mena d'espectacles, impossibles de moure en gira, en plena posada en marxa descentralitzadora: "No tots els muntatges del Teatre Nacional de Catalunya viatjaran. Em sembla bé que els espectadors de fora de Barcelona es desplacin en les ocasions en què els donem una cosa diferent del que veuen a la televisió".PETITA ITALLERSSegons la filosofia de Belbel, l'actor i el text tindran un protagonisme més accentuat a la Sala Petita, mentre que per a la Sala Tallers, l'autor i director planeja un lífting radical --que passaria per la remodelació de l'interior i, més tard, un millor aprofitament de l'espai exterior amb la possible col.laboració d'algun artista plàstic-- per adequar-la a muntatges de caràcter més alternatiu, sense abandonar l'especial vinculació de la sala a la dansa, per a la qual és, segons l'opinió de Belbel, "un espai perfecte".
Noticia publicada a la pàgina 67 de l'edició de 11/13/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

El Festival de Tortosa propone un diálogo auténtico entre culturas a través del teatro

la vanguardia
13 novembre 2005

Ocho compañías de países árabes, dos de Israel, una de Turquía y una cantante de Costa de Marfil protagonizan algunas de las veladas de este año

SANTI FONDEVILA
13/11/2005
BARCELONA

Un festival joven pero muy adecuado a nuestro tiempo. La segunda edición de Entrecultures, que se celebrará en Tortosa entre el 18 y el 27 de este mes, acercará al público compañías teatrales y músicos de una decena de países del Mediterráneo. Ricard Salvat es el promotor y director de este encuentro que quiere hacer realidad el llamado diálogo entre culturas diferentes a través de una manifestación, el teatro, que está arraigada de una u otra forma en todas ellas. Entrecultures es, pues, un festival muy específico en sus planteamientos y muy abierto en sus resultados, en la medida que las compañías invitadas tienen la oportunidad de intercambiar opiniones, no sólo teatrales, en el marco de un encuentro donde, eso sí, resulta difícil reconocer un nombre propio. Lógico. El teatro es casi siempre artesanía local de difícil trascendencia. Si no conocemos mucho del teatro occidental, cómo pues sabremos del árabe, mucho más ignoto para nosotros. Un vacío que Entrecultures intenta llenar. En esta segunda edición, Entrecultures presentará ocho compañías de países árabes, dos de Israel, una de Turquía y una cantante de Costa de Marfil. El conjunto de las obras, según manifestaba Ricard Salvat, está basado en la oralidad, forma tradicional del teatro arcaico, y en el cuerpo, y en este sentido alejado de las formas teatrales contemporáneas de Occidente. El teatro de raíz con fuertes componentes rituales y, en muchas ocasiones, ligado a liturgias específicas de cada comunidad. En esta edición, el festival mira principalmente al entorno Mediterráneo, pero no olvida España. Así, habrá compañías de Galicia y el País Vasco, que presentarán, respectivamente, una versión de la obra de Lorca Así que pasen cinco años,y Yuri Sam,un montaje sobre la influencia de las grandes escuelas orientales en nuestras latitudes. Marruecos será el país con mayor representación en un certamen en el que habrá grupos de Túnez, Egipto, Palestina, Siria, Líbano e Iraq, éste último representado por grupos que trabajan fuera de su país. Así, Kassim Bayaltly exhibirá un trabajo sobre Las mil y una noches titulado Sherezade, pensando en Bagdad, y la compañía Akito, radicada en Suecia, una creación titulada Arriba y abajo& abajo y arriba.Y mayor multiculturalidad no se le pude pedir a Tombouctu 52 jours á dos de chameau,una coproducción entre grupos de Marruecos, Canadá y Quebec que proyecta una mirada en perspectiva sobre la humanidad a modo de viaje (este espectáculo se presenta también el día 17 en Temporada Alta de Girona). Las producciones del festival serán este año un triple espectáculo con versiones de una misma obra, Fatma, de M´Hamed Benguetaff, por artistas de Marruecos, Francia y Catalunya (Mercè Lleixà) y el vídeo Fer negre de Leonardo Escoda. Un discurso poético y crítico en el que el pensamiento y la acción conforman la mirada artística.

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...