el periodico
13 novembre 2003
El director estableix línies de futur amb 'Les falses confidències', de Marivaux
Eduard Farelo, a la Sala Gran, durant l'assaig.
Foto: SERGIO LAINZ
HELENA HEVIA
BARCELONA
Fer de la desmesura virtut. Aquesta és la idea del futur director del Teatre Nacional de Catalunya, Sergi Belbel, en el primer dels muntatges que realitza per al centre després de ser presentat en el seu càrrec. Les falses confidències de Marivaux, que es podrà veure a partir de dijous que ve i té la seva estrena oficial el dia 23, no és, com algun maliciós podria pensar, un gest de complicitat a l'afrancesat i defenestrat Josep Maria Flotats, sinó una declaració d'intencions en tota regla a fi de treure'n tot el partit en futures programacions a la Sala Gran, el descomunal escenari del TNC. Els escenògrafs d'aquest país es fregaran les mans. "Volem incentivar aquesta línia, oferir gran espectacle, aprofitar aquesta sala al màxim, perquè el teatre tècnicament ho permet", diu Belbel, que ja va donar un do de pit escenogràfic amb Dissabte, diumenge i dilluns.I tant que ho ha fet. L'escenografia firmada per Max Glaenzel i Estel Cristià inclou un parterre on se situen un cadillac autèntic i un petit biscuter al costat de la règia entrada d'una mansió anys 40 estil Hollywood --Belbel, bon cinèfil, s'ha inspirat en l'edat d'or de la comèdia americana, des d'Històries de Filadèlfia fins a Un marit ric--, amb columnata --¿una cita a l'edifici de Bofill?--, l'interior de la casa amb una impressionant escalinata i, finalment, tot un jardí amb glorieta inclosa. Aquesta parafernàlia excedeix àmpliament els límits de l'escenari, i per això es desplaça d'esquerra a dreta, de forma imperceptible a ulls de l'espectador, a manera de tràveling. "Aquest muntatge no cap en cap teatre d'Espanya i en molt pocs d'Europa", diu amb orgull el director, que compta amb un repartiment encapçalat per Laura Conejero, Eduard Farelo i Miriam Iscla.CREARCOMPLICITATSJuntament amb tot aquest desplegament, Belbel és conscient que no pot pretendre ampliar les arques pressupostàries del TNC. "Hem d'esforçar-nos a coproduir, a crear complicitats amb altres teatres", anuncia. Aquesta filosofia s'ha concretat en aquest cas via reciclatge: només els espectadors molt sagaços podrien adonar-se que l'escalinata és la mateixa --amb una altra disposició-- d'Il viaggio a Reims, de Rossini, l'òpera que Belbel va dirigir per al Liceu fa dues temporades.Conscient que l'espectacularitat no és exactament un valor artístic, Belbel es defensa de les possibles crítiques que el vincularien a un teatre burgès fet per als bons burgesos: "Marivaux és pur teatre burgès, però també conté al seu interior una bomba de rellotgeria dirigida contra aquesta burgesia". En aquesta línia d'ambició estètica, el director ha encarregat al compositor Albert Guinovart --que firma la banda sonora de Les falses confidències-- un musical sobre Crim i càstig, la novel.la de Dostoievski, prevista per a la temporada 2006-2007. "Té de tot: sang, filosofia, amor, suspens, les masses de Sant Petersburg...", enumera alhora que s'imagina la possibilitat de traslladar l'estepa siberiana a la Sala Gran.També surt del pas davant la possible inconseqüència que suposaria potenciar aquesta mena d'espectacles, impossibles de moure en gira, en plena posada en marxa descentralitzadora: "No tots els muntatges del Teatre Nacional de Catalunya viatjaran. Em sembla bé que els espectadors de fora de Barcelona es desplacin en les ocasions en què els donem una cosa diferent del que veuen a la televisió".PETITA ITALLERSSegons la filosofia de Belbel, l'actor i el text tindran un protagonisme més accentuat a la Sala Petita, mentre que per a la Sala Tallers, l'autor i director planeja un lífting radical --que passaria per la remodelació de l'interior i, més tard, un millor aprofitament de l'espai exterior amb la possible col.laboració d'algun artista plàstic-- per adequar-la a muntatges de caràcter més alternatiu, sense abandonar l'especial vinculació de la sala a la dansa, per a la qual és, segons l'opinió de Belbel, "un espai perfecte".
Noticia publicada a la pàgina 67 de l'edició de 11/13/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada