Abel Folk es passa a la direcció amb la farsa nadalenca 'Mentiders'

el periodico

14 novembre 2005

Enric Majó, Mercè Comas i Francesc Albiol encapçalen el cartell al Borràs
Abel Folk, davant del seu equip artístic, el 3 de novembre passat.

Foto: FERRAN NADEU

H ELENA HEVIA

BARCELONA

Haver participat en Pel davant i pel darrere, una de les comèdies teatrals més esbojarrades que han passat per la cartellera barcelonina, no només és un dels millors records de la vida professional d'Abel Folk, sinó que també ha estat l'incentiu que l'ha portat a voler reviure una experiència semblant amb una nova obra. Dit i fet. Va contactar amb la principal part de l'equip d'aquell divertit muntatge, que ara es compon d'Enric Majó, Mercè Comas, Francesc Albiol, Santi Ibáñez, Anna Azcona, Mireia Portas i Marc Montserrat, i va aconseguir els drets d'una peça d'aspiracions semblants.Mentiders, traducció catalana de The lying kind, que el dramaturg escocès Anthony Neilson (Edimburg, 1967) va estrenar al Royal Court de Londres fa tres anys, també és una farsa enginyosa i hilarant. I l'actor es va prendre tan seriosament tirar endavant el projecte que per primera vegada i sense que serveixi de precedent ha decidit ficar-se en tasques de direcció. "No tinc una gran vocació, però sí molt clar com ha de ser la funció", precisa sota la mirada còmplice dels membres de repartiment, que rebaten amb convenciment la seva manifesta falta d'ambició: "Folk s'ha revelat com un professional molt exigent, i el seu treball no ha sigut en absolut el d'un director novell", diu Majó.L'obra s'instal.la a partir d'avui al Teatre Borràs, on es pensa quedar fins després de les festes de Nadal, en total sintonia amb l'esperit de l'obra, que es desenvolupa en aquestes dates i és una versió adulta i una mica distorsionada --no hem d'oblidar que es va estrenar al Royal Court-- de les habituals comèdies nadalenques que es presenten al West End londinenc.Mentiders arrenca en les hores prèvies a la Nit de Nadal quan dos policies anglesos, els típics bobbies, una mica curts de gambals, es disposen a donar una mala notícia a un matrimoni madur; però, moguts per la compassió, decideixen dir-los una mentida piadosa que serà l'origen d'un absurd embolic en què també participaran una dona que va ser víctima d'abusos sexuals en la infància; la seva filla, una adolescent conflictiva, i un capellà de pas. Ningú se'n salva. Tots els personatges, en consideració del flamant director, "tenen una intel.ligència bastant limitada, pràcticament al límit de la deficiència mental".OBRA AMB CAPESLa peça, que es desenvolupa a ritme vertiginós, és, segons Folk, adequada per a tots els públics. "Com totes les bones comèdies, aquesta obra conté moltes capes: és divertida, malintencionada i intel.ligent, i això permet que pugui ser disfrutada per un públic ampli, però també que satisfaci espectadors amb més exigència". La clau de l'obra, per Folk, és el tractament de Neilson, el seu autor, "un home molt compromès, culte i intel.ligent" que ofereix la seva particular visió sobre la vida, l'amistat, les relacions sentimentals i la religió.

Noticia publicada a la pàgina 80 de l'edició de 11/14/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF