'El otro lado de la cama' salta del cine al teatre

el periodico
3 novembre 2005


'El otro lado de la cama' salta del cine al teatre
La comèdia, dirigida per Josep Maria Mestres, arriba a l'Apolo després del seu èxit a Madrid

Un moment de l'assaig d'El otro lado de la cama.
Foto: DANNY CAMINAL


ELENA HEVIA
BARCELONA

El director d'escena Josep Maria Mestres té una carrera que a molts els pot semblar desconcertant, en què Brecht i Shakespeare es donen la mà amb peces més comercials com El otro lado de la cama, adaptació teatral de la popular pel.lícula d'Emilio Martínez Lázaro, que avui arriba al Teatre Apolo després de cinc mesos de gran acceptació a Madrid."Dirigeixo el que em fa disfrutar", es justifica Mestres sabent que gràcies a aquesta comèdia amb números musicals, "no pas un musical", competeix contra si mateix a la cartellera amb la seva última creació, Un matrimoni de Boston, del Teatre Lliure, que ha penjat el no hi ha entrades des de les primeres representacions i que tornarà, per això, la temporada que ve.El otro lado de la cama, versió teatral, té alguns asos a favor seu. És a dir: l'adaptació escènica de Roberto Santiago --més conegut per haver dirigit la pel.lícula El penalti más largo del mundo-- a partir del guió original de David Serrano; l'adaptació musical de Coque Malla --"amb més càrrega rockera que en l'original cinematogràfic"--, i la coreografia de Marta Carrasco, "que ha aprofitat els moviments orgànics dels intèrprets", explica Mestres, encara que aquests no siguin exactament ni ballarins ni cantants.VIDAAUTÒNOMAEl repartiment, encapçalat per Marta Solaz, Coté Soler, Raúl Peña i Cristina Alcázar, recupera els personatges que en el cine van interpretar Paz Vega, Ernesto Alterio, Guillermo Toledo i Natalia Verbeke, respectivament. Però a cap dels intèrprets teatrals li agrada recordar el seu sòsies cinematogràfic. "Perquè aquesta obra té vida autònoma amb un llenguatge teatral específic", defensa Mestres.Amb tot, el muntatge es veu obligat en l'aspecte argumental a seguir les mateixes peripècies sentimentals que a la pel.lícula, aquella síndrome de Peter Pan amb uns símptomes, segons el director, que són: "desamor, infidelitat, por al compromís i a estar sol". Tot plegat adornat amb humor distanciat i vuit cançons, entre d'altres, clàssics de Tequila com Salta, Las chicas son guerreras, de Coz o Mis problemas con las mujeres, de Loquillo, acompanyades en directe per quatre músics. Un llit amb molt protagonisme --el títol i els desacords sentimentals manen-- és l'eix central de l'escenografia creada per Pep Durán.Ara que Los 2 lados de la cama, la continuació cinematogràfica de l'èxit de taquilla precedent, està a punt d'estrenar-se, Mestres i el seu repartiment sospesen sense gaire convenciment la possibilitat de portar-la també al teatre: "Ens ha d'agradar". Mentrestant, el director encara un altre projecte, el musical Paradís, amb partitura d'Albert Guinovart i text de Jordi Galceran i Esteve Miralles que s'estrenarà en el festival Temporada Alta els dies 2 i 3 de desembre.

Noticia publicada a la pàgina 76 de l'edició de 11/3/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF