el periodico
12 novembre 2005
CRÒNICA
Sergi López va estrenar amb èxit a Girona l'espectacle de creació pròpia 'Non solum'
Sergi López, a l'obra.
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
GIRONA
Sergi López no ha parat de repetir aquests dies que tornar a l'escenari era "una necessitat terapèutica". Dijous passat a la nit hi insistia. En el marc del Festival Temporada Alta (Girona-Salt) va estrenar l'espectacle de creació pròpia, elaborat amb Jorge Picó, Non solum i va rebre una grandíssima ovació. Va fer aixecar part del públic dels seients i va sentir bastants bravos. Les quatre funcions programades (demà es representa l'última) seran, segur, quatre èxits d'un dels actors més reconeguts i premiats del cine francès actual.Per a molts dels que van abarrotar el teatre de Salt, en un clima d'evident expectació, Non solum va ser el retrobament amb l'actor de Brams o la kumèdia dels errors, l'obra que el 1986 el va col.locar a ell i a Toni Albà en l'òrbita de l'èxit i la popularitat. I des de fa 10 anys, un més o un menys, el cine el va distanciar de l'escenari. L'altra nit Sergi López va donar amb aquest monòleg una lliçó de gran actor i va demostrar que és autèntica carn de showman.Els espectadors van riure amb ell i també van congelar el somriure en segons quins moments. Està sol a l'escenari, on només hi ha una caixa de fusta que li serveix de pedestal i de seient, però es fica en la pell d'un munt de personatges, de tota mena i condició. Explica tres històries que separa amb cançons i ofereix un final que val per tot l'espectacle i que predisposa a l'esclat final del públic. "¡Quin gran actor! He vist gairebé totes les seves pel.lícules, però no em vaig imaginar que pogués tenir aquesta capacitat de fer riure i ser tants personatges a la vegada", comentava una jove francesa després de la funció. La cara dels pares de l'actor era la viva estampa de la felicitat. I el sorneguer somriure de Pau Riba sentenciava l'èxit.Non solum és un producte confeccionat entre Sergi López i el valencià Jorge Picó, que es van conèixer a París el 1990, a l'Escola Internacional de Teatre de Jacques Lecoq, una de les més prestigioses del món i especialitzada en mim i teatre gestual. En l'espectacle estrenat dijous passat el gest, la pantomima i l'expressivitat a través del cos són els elements en què es recolza el xou.El públic va interrompre la funció en diverses ocasions amb aplaudiments i fortes riallades, sobretot quan López anava passant d'un personatge a l'altre sense solució de continuïtat. I hi va haver moments en què l'espectacle es va traslladar a les grades, de tanta gresca que s'hi vivia. Per exemple: quan l'actor parla de la relació entre el sexe de la dona i el de l'home o quan es dirigeix a un espectador suposat polític pel qual passa l'administració dels diners públics i contra el qual ha vingut un grup de joves a protestar. López sempre es desdobla en diversos personatges. L'actor, que s'aferra a un humor tenyit de mala llet, va suar de forma espectacular durant tota la representació.La sensació que va deixar la primera funció de Non solum va ser, per a molts, la de sorpresa. Sergi López apareixia per a aquests espectadors com la revelació d'un intèrpret poc conegut en els àmbits escènics. Va ser una magnífica, original i divertidíssima actuació que poc es podien imaginar els qui només el coneixien pel cine. Els que l'havien vist en la Kumèdia dels errors van confirmar el que ja s'intuïa en aquesta obra: la presència d'un formidable actor, amb una gran amplitud de registres i una facilitat notable pel que fa al desdoblament.Noticia publicada a la pàgina 68 de l'edició de 11/12/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada