Pou elegeix una obra "radical" en el debut com a director

el periodico

25 novembre 2005

L'actor porta al Romea 'La cabra', del controvertit Edward Albee

José María Pou, ahir, al Teatre Romea, de Barcelona.

Foto: MAITE CRUZ

CRISTINA SAVALL

BARCELONA

José María Pou debutarà dijous que ve com a director de teatre al Romea amb un text "valent i radical" que indaga en els límits de la comprensió i la tolerància. La cabra o qui és Sylvia? és un llibret d'Edward Albee (Washington, 1928), dramaturg tan cèlebre com irreverent, autor de clàssics que s'a- vancen al temps, com ¿Qui té por de la Virginia Woolf? (1962) i Un equilibri delicat (1966).Albee, especialista a radiografiar profundes crisis matrimonials, mostra novament el cap més monstruós del conflicte familiar en aquesta obra protagonitzada per un cèlebre arquitecte de Manhattan, que acaba de guanyar el premi Pritzker."COMMOCIONAT"Pou interpreta aquest home casat i pare d'un fill, que arriba a casa el dia en què fa 50 anys i trenca amb tota aquesta harmonia al confessar que està profundament enamorat d'una cabra. "És el millor text que he tingut a les mans", diu Pou, que va veure aquesta obra fa tres anys, al Golden Theatre de Nova York, en la versió protagonitzada per Bill Pullman i Mercedes Rhuel. "Als dos minuts vaig saber que la volia dirigir. Vaig sortir commocionat".No va parar fins que va aconseguir els drets en castellà i català. De manera que, a més de dirigir-la i protagonitzar-la, també assumeix la producció i la gira que emprendrà per tot Espanya fins a arribar al Teatro de Bellas Artes de Madrid l'octubre del 2006. "És un text que pertorba, un cop de puny directe a l'estó- mac", compara l'actor, que comparteix escenari amb Marta Angelat, en el paper de Stevie, l'esposa incapaç de comprendre com s'ensorra el seu entorn; amb Blai Llopis, que interpreta el seu millor amic, i Pau Roca, que dóna vida al seu fill.L'estructura narrativa també desconcerta l'espectador. "Comença com una alta comèdia, però a poc a poc el riure es transforma en un nus a la gola. Així fins a acabar en una tragèdia grega", descriu Pou, que està convençut que hi haurà espectadors que no podran suportar el que veuen i senten. "Molta gent s'aixecarà i se n'anirà, altres ens insultaran. Això ha passat en tots els teatres".No en va, per Albee, un dramaturg és aquella persona que estén les seves vísceres sobre l'escenari. "Finalment he escrit l'obra que m'expulsarà del teatre nord-americà", va assegurar el controvertit autor quan va presentar La cabra amb el subtítol d'Assaig per a una redefinició de la tragèdia amb un tema tabú en el rerefons de la trama: la zoofília. "És un tema ocult. A penes es tracta. Fins i tot desconeixia que existeixen bordells d'animals. Mai es parla d'això. Fa fàstic i por, es tracta com una perversió o patologia", resumeix Pou, per qui aquesta obra és una profunda anàlisi de la societat que estem vivint.

Noticia publicada a la pàgina 89 de l'edició de 25/11/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF