El bon lladre

publicat per

http://www.somnisdeteatre.com

8 de novembre de 2015

Gema Moraleda

El bon lladre és un d’aquells espectacles que se m’havia anat escapant de la cartellera una vegada i una altra. Sort que La Seca l’ha recuperat aquesta tardor i, per fi, he tingut la oportunitat de gaudir-lo. Perquè m’estava perdent un muntatge excel·lent.

El bon lladre ens transporta als baixos fons d’Irlanda del Nord. Allà coneixerem un criminal de baixa estofa, un d’aquells personatges grisos que apareixen sempre com a secundaris a les històries de gàngsters. Carn de canó. Desgraciats que, pensem, només són múscul a sou del cap, sense idees ni aspiracions. Personatges secundaris de les seves pròpies vides. I aquesta és la gràcia d’El bon lladre. Durant una hora i  mitja, Conor McPherson dóna veu a un d’aquests personatges perquè sigui ell mateix qui ens expliqui com és la seva vida, en què consisteix la seva feina i quines són les seves pors i aspiracions.

Aquest relat d’antiheroi (perfectament tramat) esdevé pura màgia en la interpretació de Josep Julien. El bon lladre és, sens dubte, un bon text, però sense l’entregada feina d’aquest actor que es converteix literalment en un irlandés pobre i desgraciat, la cosa podria esdevenir una mica feixuga. No és el cas. Josep Julien interpela el públic i se’l fica a la butxaca amb el seu parlar arrossegat, els seus gestos (gairebé tics) repetitius,  les seves vacilacions i la seva sinceritat desarmada, de qui no té res a perdre perquè ja ho ha perdut tot pel camí.

El bon lladre és, sobretot, una història ben explicada. D’aquelles que fascinen i et fan venir ganes de quedar-te tota la nit sentint-ne més i més. Una feina de categoria que no us hauríeu de perdre.

El bon lladre

Autor: Conor McPherson. Direcció: Xicu  Masó. Traducció i interpretació: Josep Julien. Ajudant de direcció: Anna Maria Ricart. Producció: Iria Producciones. Producció executiva: Álvaro Ybot.

Sala: La Seca. Espai Brossa. Data: 04/11/2015.

EL BON LLADRE

del 28 d'octubre al 22 de novembre de 2015

Direcció Xicu Masó

Traducció i interpretació Josep Julien

Ajudant de direcció Anna Maria Ricart

Producció Iria Producciones 

Si no has vist un dels èxits de la temporada passada, t'oferim l'oportunitat de veure'l quan tu vulguis per només 9€

SINOPSI

Comèdia hilarant sobre un pobre perdedor que es dedica a cometre petits furts, però realment el robatori més gran que cometrà serà el del cor dels espectadors. Emoció, tendresa i molts riures ompliran la platea. Un espectacle que no et pots perdre protagonitzat per Josep Julien.

“Un sicari de tercera divisió es veu involucrat en una fugida a través de l'illa d'Irlanda que ens emocionarà com en el millor thriller, ens farà riure com a la més fina comèdia i ens entendrirà com només és possible en els textos de Conor McPherson —qui conegui l'autor sabrà el què volem dir—.

El públic i la crítica han estat unànimes. “Única. Julien no representa, és. El teatre hauria de ser així" (Time Out). "Una petita meravella. El miracle de la paraula" (Ara Balears). "Totalment creïble" (Núvol). "Magnífic" (Ara). "Masó i Julien porten el personatge al món més essencial" (El Punt).

En efecte, el món únic de Mcpherson esclata en aquesta peça amb particular fortuna. Usant els elements propis del gènere negre s'aconsegueix un viatge que per a l'espectador anirà molt més enllà d'un entreteniment, trascendint aquest concepte per a tenir una experiència sensorial i literària de primeríssim nivell.

Potser el primer monòleg en el que l'autor troba la veu que posteriorment el convertirà en referent de la dramatúrgia no només britànica, sinó mundial.

PROMO VIRTUAL

Us oferim als VIRTUALS entrades a 9€ els dies tots els divendres, dissabtes i diumenges (tret del 7 de novembre que no hi ha funció). ATENCIÓ: Per a comprar les entrades promocionals heu d'accedir clickant AQUÍ i escollir l'entrada PROMOCIÓ VIRTUAL, posar el següent codi: Virtual, i fer click a Finalitzar Compra.

+ INFO

Horaris: de dimecres a dissabte 21.00 h. - diumenge 19.00 h.

Preu: dimecres i dijous 9€ | divendres, dissabte i diumenge 18€

Reserves: 93 310 13 64

Durada: 1h 30 min

Espectacle de text en català

LA SECA ESPAI BROSSA

Flassaders, 40 / Telf. Reserves 933101364 / Telf. Oficina 933151596

www.laseca.cat

LA TORTUGA DE CALIFÒRNIA

publicat per

http://butaquesisomnis.blogspot.com.es

DRAMATURGIA: DANIELA FEIXAS

DIRECCIÓN: LURDES BARBA

INTÉRPRETES: ANNA GÜELL, DANIELA FEIXAS, JOSEP JULIEN y CLARA DE RAMON

DURACIÓN: 60min

PRODUCCIÓN: GREC 2015 FESTIVAL DE BARCELONA y LA SECA ESPAI BROSSA

LA SECA

Nos sumergimos en una celebración familiar. El cumpleaños de Emma (Clara de Ramon) es la excusa para que una familia de los años 80 se vuelva a reunir después de unos cuantos años sin verse. De entrada la tensión entre madre e hijo se palpa, hay muchos secretos que luchan entre sí por salir o no a la luz. Reproches, discusiones, cosas de familia y entre medias una historia dormida, la que lleva a la locura a Àngela (Daniela Feixas) sumida en un pozo y que nos despierta del letargo gracias a una puesta en escena que rompe el ritmo de la dramaturgia y nos invita a soñar, un sueño o una pesadilla.

La escenografía acompaña a la oscuridad que despierta el texto, aterrizamos en un salón-comedor con muebles de madera cobriza y paredes en las que se aprecia el paso del tiempo. La tradición, las formas, el qué dirán, en un barrio de "buena gente" en el que poco a poco se van asentando personas extranjeras que despiertan el odio y las desconfianza justificada o no de los habitantes autóctonos, que se sienten cada vez más arrinconados de su lugar natural. Metáfora perfectamente hilada con el que sufren las tortugas autóctonas en riesgo de extinción tras la aparición de las tortugas de California, trabajo que desarrolla Emma.

Si bien es cierto que la metáfora de las tortugas encaja como anillo al dedo con el resto de la dramaturgia, la razón de la locura de Àngela queda como un pegote. Su justificación dentro de la historia general no está bien explicada, se queda demasiado en el titular, hubiera necesitado de una explicación más amplia, bien a través de texto, bien desde otro ángulo, porque al final resulta más bien una anécdota que en lugar de dar dinamismo al texto, estuviera al servicio de alargarlo para llegar a los 60 minutos de duración.

En la parte interpretativa me quedo con la luminosidad que otorga Clara de Ramon al personaje de Emma. No es un descubrimiento que papel detrás de papel toma las riendas del escenario para hacérselo suyo y se ha convertido en una figura indispensable de la hornada de jóvenes actores. No hay papel pequeño y la presencia de la Daniela Freixas lo corrobora. A pesar que en ciertos momentos su propia dramaturgia no acabe de cuajar, su presencia en el montaje aporta un aire fresco en medio de tanta xafogor. Anna Güell por el contrario añade leña al fuego de la oscuridad y su personaje se vuelve gris, con ciertos toques de histrionismo que sobran, en un papel que necesita más vida y naturalidad.

La tortuga de Califòrnia mantiene un discurso un tanto obsoleto y aunque hayan pasado unos años, desde los 80, aún se mantiene eso de primeros los de casa, que se repite en el texto. Reflexión al servicio de la actualidad y una cierta falta de valentía de escribir 2015 en vez de 1980. La realidad no ha cambiado tanto, sigue habiendo muchos fantasmas en las casas propias y ajenas. Reflexionemos.