31 de maig 2007

L'Infatil Fem. SOTS-CAMPIÓ de Catalunya



L'Infantil Fem. s'ha proclamat sots-campió de Catalunya aquest cap de setmana a la localitat Lleidatana de Ponts, en vèncer al Jet de Terrassa per 58 a 62, perdre en el dia d'ahir amb el UB FC Barcelona per 87 a 37 i guanyar avui al CB Unió Manresana pel resultat de 58 a 43, Enhorabona a tots els components de l'equip i molta sort en els propers Campionats intersectors classificatoris pels Campionats d'Espanya.

La Marató de la reflexió

30 de maig de 2007

Andreu Gomila
La plaça Margarida Xirgu de Barcelona, amb el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure, serà l'escenari aquests divendres i dissabte d'un certamen que sembla tocat de mort si no evoluciona: la 24a Marató de l'Espectacle. Els seus ideòlegs, Juan Eduardo López i Arnau Vilardebó, ho saben i per això ja preparen una gran festa per celebrar les bodes de plata, l'any que ve, que coincidirà amb un profund període de reflexió sobre què han de fer, cap a on han d'anar. Tenen una idea: esdevenir la marató de la diversitat, amb espectacles d'arreu del món i amb les comunitats foranes que viuen a Barcelona. "Hem d'adaptar-nos", deia ahir López. Si no els accepten la proposta, afegeix, cedirà l'organització de l'esdeveniment a les administracions. El sí, de fet, implica augmentar amb escreix els 170.000 euros de pressupost que tenen per enguany. Uns diners, per cert, que són els mateixos que van rebre l'any 2000.
Jordi Martí, director de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), va prendre'n nota, tot reconeixent que no en sabia res de les intencions dels organitzadors de la Marató. Abans d'asseure's a parlar, Martí ja va avançar que la idea li semblava "encertada".
169 propostes
Però queden dos anys per endavant i la Marató de l'Espectacle encara és l'únic esdeveniment cultural de la ciutat on es pot fer oficialment -i sense jugar-te la butxaca- teatre de carrer i circ i que dóna l'oportunitat als projectes més emergents. Enguany hi haurà 169 propostes concentrades en dotze hores.
Divendres i dissabte, a partir de les 21 h fins al voltant de les tres de la matinada de l'endemà, pujaran als diversos escenaris o correran per la plaça Margarida Xirgu coses a priori innovadores. No esperen gaire públic, ja que hauran de competir amb el Primavera Sound i la Segona Pasqua.
Quique Aguilera, membre de Zahir Circo, per exemple, valora la invitació de la Marató. "Necessiten treballar perquè no hi ha circuits estables", es queixa. La seva companyia és una de les tres, juntament amb Cia. Extrés!! i Ernesto Collado, que compten amb la coproducció del certamen.

La Marató de l'Espectacle es deixarà de fer si no rep més ajuts

30 de maig de 2007


Barcelona
L'Associació Marató de l'Espectacle de Barcelona ha anunciat que deixarà d'organitzar aquest esdeveniment després de l'any vinent, quan celebrarà el seu 25è aniversari, si no rep més ajudes de les administracions públiques i si aquestes no accepten el seu nou model de Marató de la Diversitat. En la presentació de la 24a Marató de l'Espectacle, que tindrà lloc divendres i dissabte d'aquesta setmana en tres escenaris del Mercat de les Flors, un dels membres de l'entitat, Juan Eduardo López, va avançar que per l'any 2009 han ideat una nova proposta de marató que, en cas de no ser acceptada per les institucions, provocaria que els seus responsables es retiressin de l'organització.
Segons López, aquest nou model ha de preveure el creixement de la participació de moltes de les cultures que «habiten actualment en la ciutat». A més, va dir que encara funcionen amb el mateix pressupost (170.000 euros) que l'any 2000.
Un total de 169 companyies participen en la Marató 2007, amb representacions d'uns deu minuts. L'entrada costa 6 euros per nit i també hi ha un abonament de 10 euros.

Comienza a andar la 18º edición de la Muestra Local de Teatro

29 de maig de 2007


Comienza a andar la 18º edición de la Muestra Local de Teatro
Las funciones tendrán lugar en el Auditorio Municipal en horario de mañana y tarde, a las 11:30 y a las 19 horas, con entrada gratuita
[Rosa Redondo] [Puertollano]
Ayer daba comienzo en Puertollano, la décimo octava muestra local de teatro escolar, “Puertollano...a escena”.Uno de los responsables de la organización, Borja Rodriguez, comentaba como han llegado a triplicarse el número de actividades, con 19 estrenos y más de un millar de participantes.Paralelamente a las representaciones, se ha presentado una exposición ubicada en la segunda planta del auditorio, compuesta por material gráfico de la muestra, carteles de ediciones anteriores, recortes de prensa y fotografías de los trabajos realizados a lo largo del curso. Asimismo, la muestra saldrá a la calle con acciones preparadas por los difenrentes grupos de alumnos.En esta edición, destacaba Borja Rodriguez, se han tenido que aglutinar las actividades con el fin de mantener el calendario, de este modo, las representaciones tendrán lugar en horario de 11,30 y 19,00 horas.El objetivo principal que se persigue con este proyecto es el intercambio cultural que se hace efectivo en las representaciones llevadas a cabo por los niños. En palabras de Borja Rodriguez, se trata de “un niño que actúa y otro que lo ve y asume lo que está haciendo”.Se trata a su vez, de un intercambio de sensibilidades, donde no prima tanto el resultado artístico, sino el hecho de que los alumnos tomen conciencia de experimentar sensaciones distintas, bien como alternativa de ocio, o bien, como complemento a su formación.Además, de esta manera se consigue también que los chicos más inhibidos, consigan, subiéndose a un escenario, vencer la timidez y ser aceptados por el resto de compañeros.

Haciendo memoria de los participantes de las primeras muestras de teatro escolar en Puertollano, llama la atención que con la evolución de los medios de comunicación, que hacen que cada día esté más presente el lenguaje televisivo, las fórmulas rápidas, el triunfo infinito y a la vez instantáneo, quienes ahora se embarcan en este proyecto, exigen cada vez más resultados y de manera más inmediata y con un mayor afán de protagonismo.De este modo, resume el director de escena, que los chicos que participaban en los primeros años de muestras, tenían “mucha más conciencia de grupo y de estar trabajando en una cosa común”. Por el contrario, los alumnos actualmente, focalizan más al individuo, cosa que desde el punto de vista de los profesores debe tratarse de paliar.Borja Rodriguez, aseguraba que con un número tan elevado de ediciones de esta muestra de teatro escolar, resulta díficil no encontrar en Puertollano a chicos y chicas que no hayan pasado por este proyectoAl final de la muestra habrán pisado el escenario del auditorio municipal más de 1000 alumnos de los distintos centros de la localidad, haciendo de este paso, como poco, una experiencia que para la mayoría será difícil de olvidar y que siempre será recordada

Teatro del Puente reabrirá sus puertas con obra dirigida por Néstor Cantillana



28 de maig de 2007
El Mercurio Online
SANTIAGO.-

La obra "Sueño con Revólver" de la argentina Lola Arias, será la encargada de reinaugurar el próximo 14 de junio el Centro Cultural Teatro del Puente. Ubicado sobre el puente Vicente Huidobro del río Mapocho, en el Parque Forestal, permaneció cerrado desde el año pasado y se salvó de ser demolido.Durante mediados de 2005 y hasta principios de 2006 un grupo de artistas, liderados por la entonces administradora del lugar, Caioia Sota, se enfrentó al alcalde de Santiago, Raúl Alcaíno, para evitar que convierta el recinto en un paso peatonal. Hasta protestas hubo fuera del teatro con carteles en contra del edil con inscripciones como "Alcaíno teatropella".Según el municipio, los administradores de la sala no habían pagado las contribuciones. Sin embargo, éstos reclamaban que no debían pagarlas porque el teatro es Monumento Nacional y que, por otra parte, el teatro estaba en deplorables condiciones y debía ser refaccionado urgentemente. Tras meses de conversaciones, Sota y Alcaíno llegaron a un acuerdo.Luego de la cesión de su administración por parte de la Municipalidad a los actores Freddy Araya y Francisco Ossa, y el productor Javier Caraccioli, el teatro del Puente —inaugurado en septiembre de 1998 por la compañía Sombrero Verde, que integraban, entre otros, Daniel Muñoz, Willy Semler, María Izquierdo y Boris Quercia— comenzó a ser remodelado.Los trabajos, que son respaldados por la alcaldía, contemplaron la reparación del techo, manteniendo la curva original del puente, además de la renovación de las instalaciones eléctricas, cañerías y la habilitación de acceso para minusválidos.


La obra inaugural


La versión chilena de "Sueño con Revólver", que actualmente se encuentra en cartelera en Buenos Aires, contará con las actuaciones de Macarena Teke y Cristián Carvajal bajo la dirección de Néstor Cantillana, e incorporará música en vivo a cargo del grupo Maraca.La obra se sitúa en un Buenos Aires posnuclear con cortes de luz durante meses, mafias que se disputan los barrios, y hombres y mujeres que están obligados a dormir junto a un revólver para protegerse. En ese escenario se desarrolla la trama. Una adolescente y un hombre, que recién se conocieron en un club nocturno, pasan juntos la noche en un lugar que permanece a oscuras.El director cuenta que "para mí lo más interesante (de la obra) es que es de una autora argentina joven, la Lola Arias, que tiene 28 años. Es un texto que yo conocí el año pasado, en una lectura que ella dirigió en el Festival Off, en el Centro Mori. Es una obra pequeña. Después de obras con diez o quince actores, me estoy volviendo a reencantar del trabajo más simple, de dos actores, de diálogo, de dos personas que se miran y se ponen en contacto profundo y real", dice.El montaje aprovecha las posibilidades que entrega el Teatro del Puente como lugar abandonado, al cuya antesala llega el público y allí son sorprendidos por un corte de luz, que los obliga a entrar en un espacio devastado e instalarse en la escenografía.Tanto los personajes, como el público asistente, estarán obligados a acostumbrar la vista a la oscuridad y a conocer los protagonistas sólo mediante la conversación que ambos sostienen.Cantillana también destaca el hecho que su obra sea la encargada de reabrir el Teatro. "Lo que necesitábamos para esta obra es un espacio potente, que nos aportara con su peso, su biografía. Y El Puente es perfecto". Y agrega que "el montaje nuestro es súper simple, pero para mí es una gran apuesta de que no se necesita, para justificar no demoler este teatro, gran infraestructura. No. Si uno hace una buena obra, buenas actuaciones, la cosa funciona".

La Muestra de Teatro Infantil de Huesca se reanuda hoy con la puesta en escena de dos obras

28 de maig de 2007

VIII EDICIÓN
EUROPA PRESS
La VIII Muestra de Teatro Infantil de Huesca reanudará hoy su actividad en el Centro Cultural del Matadero, con la actuación de grupos de los colegios Juan XXIII, Sancho Ramírez y El Parque, que pondrán dos obras en escena. Las sesiones serán a las 18.00 y 19.00 horas.
El director de los Talleres Municipales de Teatro del Ayuntamiento de Huesca, Jesús Arbués, explica que esta actividad funciona de forma interrumpida desde hace años llegando anualmente a más de 500 personas entre niños, jóvenes y adultos.
La parte más desconocida de estos talleres es la que se dedica a los niños de Infantil y Primaria. Los talleres en este caso se realizan en los propios colegios en colaboración con las respectivas asociaciones de padres y madres, que asumen parte del coste de estos talleres.
Con la Muestra "pretendemos dignificar y dar a conocer esta actividad. Es conveniente que al asistir a estas obritas de teatro no veamos solo un espectáculo. Los Talleres Infantiles pretenden ser mucho más. En primer lugar, se trata de propiciar una reivindicación del arte dramático como elemento pedagógico necesario para la formación del niño", señala Arbués.
El director de los talleres añade que el teatro produce una mejora en la capacidad expresiva del niño, pérdida de miedos y timideces, desarrollo de la expresión oral y expresión corporal.

30 de maig 2007

Espectacle innominat, però de ca l’ample




30 de maig de 2007

‘Fires 07’ a la Sala Cabañes
Comas Soler Cultura
dimecres, 30 maig 2007
El públic habitual de Sala Cabañes, que és molt, acostuma a respondre bé a les cites amb tradició. Qüestió de fidelitat. Les dates de la Fira de Mataró en són un bon exemple, ja que sovint han estat l’ocasió d’espectacles molt celebrats. És el cas del musical d’aquest any. Tant li fa que no pugui tenir títol, que s’hagi hagut de fer amb música enllaunada, que tingui entaforat un pròleg de popurri o que les representacions hagin d’aparentar l’ambient d’un assaig. És igual: ‘Fires 07’ és un espectacle de nassos, per dir-ho amb una al·lusió anatòmica laudatòria que no desdigui del teatre del Centre Catòlic. Perquè en aquest muntatge hi ha molta feina i molt d’ofici de molta gent.



Participació multitudinària per a un resultat excel·lent



La direcció de Toni Grané ha sabut engrescar una llarga nòmina de col·laboradors i un elenc impressionant, majoritàriament de joves i de canalla, que actua amb una desimboltura i una correcció de ca l’ample. Canten, ballen, doblen i tripliquen rols i, si s’escau, fan tots els papers de l’auca. I el resultat no és que estigui bé, és que està molt bé. Una apreciació que val per a tothom i que per això mateix és difícil ressaltar individualitats, des de la quarantena de components de les dues corals infantils a les dotzenes de solistes i figurants –algun i alguna, força més granadets– que surten a escena. Tot i així, no es pot passar per alt la presència, la gràcia i el mèrit de la joveníssima actriu que fa de narradora de l’obra i que amb el seu cant dóna peu a les successives intervencions de la resta del repartiment. A aquest treball tan coral en el vessant interpretatiu cal afegir-hi els tocs d’excel·lència que hi aporten l’escenografia i el vestuari, així com l’ingent treball de tots els tècnics. En resum, un espectacle que resulta rodó i agraït, al qual només li sobra l’estil fatxenda de la irrupció inicial del director a l’escenari o dels seus comentaris en el programa de mà. Estan francament fora de lloc. Perquè una cosa poden ser les notes de direcció i una altra ben distinta és el director fent el notes. Malgrat aquesta petita objecció, però, que no li treu cap mereixement, ‘Fires 07’ és absolutament recomanable per a tothom qui tingui en estima la tasca social, formativa i artística de Sala Cabañes.

Nina cantarà «Mamma mia!» a Barcelona


28 de maig de 2007

La productora multinacional del musical Stage Entertainment s'instal·larà al BTM i diu que busca teatre a mitjà termini

Madrid

La productora Stage Entertainment ja havia anunciat l'entrada a Barcelona amb el musical Cabaret a l'Apolo al setembre. Havia de ser una prova per fer un desembarcament definitiu la temporada següent. Els fets s'han avançat. La multinacional del musical ha arribat a un acord amb l'empresa municipal B:SM per explotar el Barcelona Teatre Musical (BTM), l'antic Palau d'Esports per als pròxims anys. Si al Lope de Vega de Madrid van invertir-hi cinc milions, ara parlen d'una inversió semblant per aixecar el pati de butaques (i habilitar un fossar per als músics), i fer més acollidors els camerinos i els espais per al públic. Nina, que ja és protagonista en el Mamma mia! a Madrid, és l'únic nom segur al cartell de Barcelona, que també serà en castellà.
+ Nina, al centre, interpretant Money, money, money, al Lope de Vega de Madrid.
Julia Gómez, directora general de Stage Entertainment Espanya, té molt clara la recepta per triomfar al BTM: «Volem dissimular al màxim l'aspecte de palau d'esports.» També juguen amb un trumfo a la mà: tenir els drets d'un musical de gran format que té èxit arreu del món, des que es va estrenar el 1999. De fet, l'argument que han trobat per als fracassos dels musicals anteriors al BTM (des de Gaudí i Bagdad Cafe a Los Tarantos) és que «Barcelona mai no ha tingut un gran títol», diu Gómez.
El BTM és només un escenari pont abans que Stage Entertainment disposi d'un d'explotació pròpia. Tot i que no ha volgut avançar esdeveniments, Julia Gómez aventura que haurà de ser algun amb una caixa escènica gran i que tingui un aforament d'uns 1.300 espectadors, una xifra imprescindible per assumir la inversió i les despeses dels muntatges. A Barcelona, aquest aforament només el tenen BTM (1.800), el Novedades, ara tancat (1.600), el Tívoli (1.600), l'Apolo (1.224) i el Victòria (1.150).
Nina va acceptar assistir al càsting que li recomanava la directora general, just després de treballar en el programa Operación triunfo, creient que el muntatge tindria una vida de mig any. Els responsables internacionals de Stage Entertaiment van triar-la. En realitat, l'èxit l'ha catapultat a fer més de mil representacions, superar el milió d'espectadors i crear una mammamania digna de club de fans de grups de pop. A Madrid, s'acomiaden definitivament el 3 de juny, 30 mesos després d'alçar el teló.
60 MIL CATALANS A MADRID
Nina insistia, des de fa temps, que aquest musical s'havia de veure a Barcelona. Un 6% del milió d'espectadors (60.000 persones) han viatjat des de Barcelona, segons dades de l'empresa. Nina intueix que funcionarà també perquè persones allunyades del sector teatral s'han felicitat en conèixer la notícia que es faria a Catalunya. Per ella, escoltar el carrer és més vàlid «que les audiències televisives.» Nina és l'única actriu que seguirà en el cartell. Les altres hauran de repetir càsting. També Mariona Castillo, Sofi, que no descarta seguir amb el seu idil·li amb aquesta obra, tot i que apunta a provar noves propostes. El paper de Sofi de la producció madrilenya va estar a punt d'estroncar tot el projecte. Cap noia valia per als rígids responsables del càsting. Fins que van rescatar Castillo d'un DVD d'entre un miler de candidates. L'actriu, que llavors completava estudis a Liverpool de cant i va assistir al càsting sense gaire convicció, ha estat la troballa, la filla que tota mare voldria tenir.
Stage Entertainment ja té seu a Barcelona, des d'on treballa per implantar-se a la ciutat. Entenen que el musical ha d'arrelar en un públic molt ampli, tenint molt presents les ofertes amb els operadors turístics. Aquesta ha estat una de les raons que descartessin, de seguida, fer una nova traducció del musical al català. Ara, l'empresa planta dos títols significatius que busquen públic diferent. Mamma mia! remet al grup musical Abba, amb què han atret un ampli ventall d'edat dels espectadors, amb una forquilla de trenta anys de diferència. Hi poden anar avis amb néts, pares i parelles joves. La música comercial dels anys setanta i vuitanta d'aquest mític grup de vestits llampants, guanyadors d'Eurovisió amb Waterloo el 1974 i víctimes de la premsa rosa, transporta l'espectador més veterà trenta anys enrere. Aquest no té cap mania de posar-se a ballar desenfrenadament a la filera cinc de platea els seus èxits de joventut. Pel que fa a Cabaret, busca un públic jove amb una peça un pèl sòrdida i de tauletes i llums vermelles a les primeres fileres de l'Apolo. En prevenda, ja tenen 7.000 entrades venudes per als dos primers mesos –un resultat que els encoratja–. Pel que fa a les entrades de Mamma mia!, es posen a la venda avui. A Madrid, un 55% de les entrades són de fora de la ciutat, els de la capital «només hi van quan conviden el cosí de València», diu Julia Gómez.
MÉS MUSICALS
El panorama de musicals de la temporada vinent promet. Pel que s'ha anunciat, Grease tornarà fins al novembre al Victòria. L'entrada del nou muntatge musical de Dagoll Dagom, Boscos endins, comportarà una gira de Grease, probablement per tot l'Estat. La durada de l'obra de Stephen Sondheim i James Lapine, estrenada el 1987 a Broadway, encara no se sap, tot i que probablement permetrà un altre títol al Victòria. També el Tívoli té previst un musical de nou format per a finals de febrer: un muntatge que repassa els 80 anys d'història del cinema Bollywood a l'Índia.

Sort que podem riure!

28 de maig de 2007

I, tanmateix, el muntatge ha hagut de patir algunes subtils marginacions que fan més por que una pedregada. Alguns diaris no n'han fet crítica, determinats mitjans de comunicació s'han negat a parlar-ne al·legant que l'Èric i els seus són "bons" i que les forces de l'Estat només són "dolentes"... Certs programadors han manifestat que els fa por programar una cosa així per les reaccions que podria provocar. I també s'ha dit que el tema de la peça no és universal, que és una ficció més que no pas la història real, que l'espectacle resulta pamfletari... Algú ha gosat afirmar que fomenta l'odi contra Espanya. És a dir, que no es pot fer humor polític a partir de determinats paràmetres ideològics com ara la defensa dels drets nacionals i la denúncia que l'Estat espanyol no s'estructura des de la diversitat i, més aviat, tendeix a reprimir-la o menystenir-la. O únicament es deu poder fer humor blanc, inofensiu, de saló.
Naturalment es pot opinar que l'obra no és encertada, que no és aconseguida, que no està ben feta. La proposta fins i tot es pot atacar des de posicions contràries a les que s'hi defensen. El que resulta preocupant és que al voltant d'Èric i l'Exèrcit del Fènix s'intenti orquestrar un determinat pacte de silenci i d'exclusió que, en última instància, diuen ben poc a favor de la nostra societat. Per posar un altre referent encara proper no estarà de més recordar el primer Ubu d'Albert Boadella, on l'humor polític, la paròdia, el grotesc i la fabulació malintencionada van ferir més d'una sensibilitat, però alhora van contribuir de manera decisiva a eixamplar la llibertat d'expressió. En aquests casos la queixa sempre és la mateixa: fan burla de... I en canvi no es diu que precisament és l'humor allò que justifica la dramatització d'aquesta història o d'altres de similars. El que fóra inacceptable és que el tema es plantegés des del punt de vista melodramàtic. Perquè estem d'acord que el riure és sa per tothom. O no?

La guerra de l'Èric


28 de maig de 2007

Al Teatre Borràs es pot veure 'Èric i l'Exèrcit del Fènix', l'obra que ridiculitza els poders d'un Estat que no mesura bé la seva força
Jordi Coca

La història és coneguda: el setembre del 2004 un noi de 14 anys va enviar un correu a la cadena de supermercats Dia demanant-los que etiquetessin en català. Aquesta empresa va denunciar el fet i s'inicià un calvari per a l'Èric, que signava amb el nom Exèrcit del Fènix, tret de Harry Potter. Una reivindicació justa va suposar que l'aparell de l'Estat es posés dempeus per reprimir de soca-rel aquella gosadia. Ara el fet s'ha convertit en una obra de teatre de Víctor Alexandre, dirigida per Pere Planella. Salvant tantes distàncies com es vulgui, aquesta història ara dramatitzada recorda l'aventura de La torna. En aquella ocasió l'aparell estatal va actuar sense consideracions i va suposar condemnes, presons i exilis als implicats. En aquest cas s'ha alterat profundament la vida d'una família i s'ha perjudicat un menor que va ser tractat talment com si fos un terrorista.
Una cosa així ha de fer riure? És lícit ridiculitzar la policia i una bona part del sistema judicial? En tot cas abans de respondre aquestes qüestions hauríem de pensar en l'obra del premi Nobel de literatura Dario Fo, que no ha fet altra cosa en la seva vida que riure's de l'Església i dels diferents poders de l'Estat. De fet, des d'Aristòfanes fins avui mateix, passant per Maquiavel, el teatre ha entrat sovint en aquesta mena de codis. Efectivament, usant el ridícul i la paròdia com a procediments, es fa un retrat que per la via de l'exageració mostra les contradiccions, les falles, la ceguesa i l'absurditat d'un sistema determinat. La cara tràgica d'aquest procediment seria l'expressionisme, que usa l'exageració i les desproporcions per mostrar-nos els deliris de la injustícia.
A Èric i l'Exèrcit del Fènix l'estructura dramàtica és molt clara: un vídeo en forma de web ens mostra l'Èric real explicant-nos què li va suposar l'experiència d'enviar correus comminatoris. Els moments crucials són representats per uns actors que, amb distanciament, ens mostren en clau d'humor l'absurd d'una situació que en cap cas no hauria d'haver arribat tan enllà.
És veritat que la policia i la fiscalia queden mal parades i semblen ridícules. Però és que els fets reals van ser aquests, tot va anar tal com s'explica i l'únic que fa el procediment escènic és engrandir els trets i aïllar-los. Acusar l'autor, el director o l'Èric de manipuladors és exactament el mateix que acusar Dario Fo de brutalitat quan explica que la policia italiana llançava en un moment determinat els detinguts per la finestra...
Èric i l'Exèrcit del Fènix fa riure, i tant que sí! Fa riure a través del grotesc. És un riure que deriva d'usar dramàticament una situació en ella mateixa desproporcionada, un riure que demostra fins a quin punt es poden cometre arbitrarietats en nom de les grans paraules de sempre, i un riure essencial a la democràcia.

Las III Jornadas de Teatro Escolar comenzaron ayer en el Auditorio Municipal

29 de maig de 2007
Diez colegios participan en estas jornadas hasta el 30 de mayo con diversas representaciones y bailes
[Lanza]
[Valdepeñas]

Las III Jornadas de Teatro Escolar, que se celebrarán hasta el 30 de mayo, comenzaron ayer en el Teatro Auditorio Municipal de Valdepeñas. En ellas participarán más de 300 alumnos de educación primaria.En las jornadas, organizadas por la concejalía de Educación del Ayuntamiento de Valdepeñas y el Grupo Artístico Literario “El Trascacho”, colaboran las AMPAS de diez colegios de la localidad con la puesta en escena de 18 espectáculos de teatro y baile. La programación arrancó ayer lunes 28 de mayo con “El escenario es el cielo” del Colegio Público Luis Palacios y los espectáculos de baile moderno de los colegios Juan Alcaide, Lorenzo Medina, Virgen de la Cabeza, Luis Palacios y Lucero. En estos dos últimos casos, se combinaron los bailes modernos con el flamenco y los ritmos latinos.En la jornada de hoy martes 29 de mayo, se escenificarán las obras “Vaya lata de Pirata” y “El pulpo Ataulfo” del Colegio Público Maestro Juan Alcaide, “La Cenicienta” del CP Lucero y “Érase una vez en el espacio” del CP Virgen de la Cabeza, además de los espectáculos de baile que ofrecerán el Colegio Concertado Nuestra Señora de los Dolores, el CP Virgen de Consolación y el CP Luis Palacios que, ofrecerá también una actuación a cargo de la rondalla del colegio.Por último, el miércoles día 30, actuarán el CC Nuestra Señora de los Dolores con las obras “El dragón y La Santurrona”, el CC San Agustín con un espectáculo de baile moderno, el CC Santísima Trinidad con “Rebelión Disney” y otro espectáculo de baile moderno, el CC Virgen de la Cabeza con una actuación de baile flamenco, el CP Lucero con baile moderno y el CP Jesús Baeza con “Doña Contaminación y Don Verde”.

Ushuaia se pondrá en escena


21 de maig de 2007
Realizarán en septiembre el segundo Festival Internacional de Teatro del Fin del Mundo
Ushuaia se prepara para convertirse en sede del Segundo Festival Internacional de Teatro del Fin del Mundo. Se trata de la continuación de la serie de obras exhibidas el año pasado, procedente de varios países del cono sur. La organización es conjunta entre el Instituto Nacional de Teatro, la provincia y la Municipalidad.
Ushuaia será sede del segundo Festival Internacional de Teatro del Fin del Mundo que se realizará en septiembre próximo. El evento propone mostrar en la capital fueguina obras destacadas de relieve internacional. La organización del Festival es el resultado de un trabajo conjunto entre el Instituto Nacional del Teatro (INT), la Municipalidad de Ushuaia y el Gobierno provincial que el año pasado firmaron un convenio de colaboración recíproca. El fin de semana hubo una reunión entre la secretaria de Desarrollo Social, Mónica Manzanares, el responsable del programa “INT Presenta”, del Instituto Nacional del Teatro, Miguel Palma y el representante de esta institución en Tierra del Fuego, Mauricio Flores. Los organizadores aspiran a captar la experiencia cosechada el año pasado y mejorar aspectos logísticos en esta segunda oportunidad. El Municipio exhibe esta actividad en el contexto de la Bienal de Arte, el Festival Internacional de Música Clásica y la presentación del festival de Cine que se hará en junio de 2008.

29 de maig 2007

Un grupo de Molins de Rei, vencedor del concurso de Teatre Amateur de Tàrrega



28 de maig de 2007

TARREGA

JOSEP BERTRAN

El grupo ganador por votación popular del concurso de teatro amateur Ciutat de Tàrrega, Els Noctàmbuls de la localidad de Alcober, no consiguió ninguno de los 21 premios que otorga el jurado. Los espectadores otorgaron al elenco, que presentó la obra, ôscar, de Valude Magnier, una puntuación de 4,30. Tanto este galardón como los que otorgó el jurado fueron muy disputados, ambos con una puntuación muy ajustada.

Los premios se dieron a conocer y se entregaron el sábado por la noche en el transcurso de una cena de clausura del concurso que se celebró a lo largo de ocho semanas, entre el 3 de marzo y el 28 de abril.El grupo ganador fue Filagarsa del Foment, de la ciudad de Molins de Rei que consiguió un total de 8 galardones, entre ellos 4 de primeros incluido el de mejor grupo. En número de premios le siguió el Casal Familiar Recreatiu de Manresa con 7 galardones, aunque sólo uno de primero.El grupo Amics del Teatre de Ripollet consiguió 4 premios, entre ellos dos de primeros, mejor actor y actriz principal. El grupo Xcèntric Teatre de Arbúcies obtuvo un segundo premio, el de presentación escénica mientras que el resto de grupos participantes se quedaron sin ningún premio: Sala Cabañes de Mataró, Grup Escénic de Navàs y Grup Kòmix de La GarrigaÉsta ha sido la XIX edición del Concurs de Grupos Amateurs de Teatre Ciutat de Tàrrega que organiza el grupo BAT de la capital de l’Urgell. Los ochos grupos participantes son seleccionados por la organización de entre todas las peticiones que se reciben. En esta ocasión no se seleccionó ningún grupo de Lleida, ni del resto del Estado, a diferencia de los últimos años. A lo largo de la velada intervinieron el presidente de Bat, Ramon Puig, el representante de la Diputación de Lledia, Toni Balasch, y el alcalde Tàrrega, Joan Amézaga.

Madico y Bieito estrenan sus obras en el Camp de Mart

26 de maig de 2007

La música, el teatro y la danza serán los protagonistas de las noches de verano de TGN. Este año, visitarán la ciudad grandes producciones, como la Compañía Nacional de Danza bajo la batuta de Nacho Duato, que realizarán su estreno en Camp de Mart. Las entradas se pondrán a la venta el miércoles 13 de junio.-->por mar cirera El Festival d'Estiu de Tarragona (FET) tiene programadas para las largas noches de verano más de cuarenta actividades, intentando satisfacer a todos los públicos. La música, el teatro y la danza ocuparán Tarragona desde el 29 de junio al 15 de agosto.«El Ajuntament de Tarragona ha tenido una vez más la voluntad de continuar formando un tándem con la programación de Reus, con la finalidad de no repetir los mismos espectáculos en poco tiempo», explicaba el concejal de Cultura, Albert Vallvé. «Y no sólo lo hemos conseguido, sino que presentamos una buena programación gracias al trabajo de todo un equipo», añadió el teniente de alcalde, resaltando el esfuerzo en las negociaciones del director del Festival, Jordi Giramé.En la presentación de la programación de los FET se destacó la buena relación y la voluntad de continuar trabajando junto con otros festivales, como el Cruïlla de Cultures de Mataró, así como también continuar apostando por los agentes creativos de Tarragona, con la finalidad de que tengan un espacio dentro del FET. Giramé destacó que «los cuentacuentos, los conciertos de órgano y el Festival Internacional de Música continuarán siendo unos clásicos del FET».

Los estrenos

Entre la variedad de espectáculos que se representarán este verano, destacan tres estrenos con mayúsculas en el escenario de Camp de Mart.

El primero de ellos es el Conte d'Hivern de William Shakespeare, bajo la dirección de Ferran Madico. Se trata de una coproducción del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) junto con el Festival Grec de Barcelona y la colaboración del FET. Tras su estreno en Tarragona, pasará por el GREC y posteriormente llegará a Reus.El segundo estreno, tal y como ya avanzó el Diari, será el concierto de Chucho Valdés Quintet & Bebo Valdés. Padre e hijo preparan por primera vez una gira, en la que Chucho invita a su padre a sumarse al quinteto.

El concierto contará también con la colaboración de Mayra Caridad, hija y hermana de estos dos gigantes. Es el primer concierto en Catalunya de la gira estatal de estos dos cubanos.El tercer estreno llegará de la mano de Calixto Bieito que dirige en esta ocasión un clásico: Los Persas. Réquiem por un soldado. La obra de Esquilo narra la victoria de Grecia en la batalla de Salamina y Bieito la actualiza teniendo en cuenta la actualidad española y pensando, como Esquilo, en un canto a una guerra perdida y en los soldados que fallecieron.

Carme Portacelli presenta 'Un lloc conegut', 'un thriller del siglo XXI'

14 de maig de 2007

Redacción / EP


La directora Carme Portacelli presentó esta mañana la obra de teatro "Un lloc conegut" (Un lugar conocido), que definió como "misteriosa e irónica". "Es un thriller del siglo XXI", afirmó.La autora y actriz, Daniela Feixas, explicó que la historia se basa en una noticia de hace dos años, sobre el suicidio de un niño que sufría acoso escolar. La noticia le inspiró la vida de Gloria, una mujer con vida exitosa que, tras un accidente fortuito, descubre un mundo que le devuelve a una situación traumática de su infancia.Ester Triola y Albert Bové completan el reparto de la obra, que se estrenará el próximo jueves 17 de mayo, en la Sala Muntaner, y permanecerá cinco semanas en cartelera, hasta el 17 de junio.Feixas explicó que la producción se ha llevado a cabo "con poco dinero y mucho trabajo" y pretende "responder a la pregunta de si es posible o no tapar situaciones del pasado".

28 de maig 2007

Fires 07 – assaig general



Espectacle musical per a petits i grans dirigit per Toni Grané.
Des del 26/05/07 fins al 17/06/07.
Horari:
Dissabtes a les 20.00 hores
Diumenges a les 18.00 hores
Reserva de localitats 93.790.12.13
De 5 a 8 de la tarda
En horari de taquilla 93.790.85.02
Direcció Toni Grané
Organitzat per: Teatre Sala CabañesNotes: Preus:12 euros

Carme Portaceli presenta un thriller del siglo XXI en la Sala Muntaner



15 de maig de 2007

ABC Portaceli en un ensayo con Daniela Freixas y Ester Bové
MARÍA GÜELL
BARCELONA.


La directora Carme Portaceli apuesta de firme por el teatro «independiente» y por los textos de jóvenes autores. Por eso contestó rápidamente la llamada de Daniela Freixas que le había enviado su obra «Un lloc conegut». La conexión fue rápida y fructífera. Del 17 de mayo al 17 de junio podremos descubrir en la Sala Muntaner los entresijos de este «thriller del siglo XXI», según palabras de la directora.
Tres actores en un espacio claustrofóbico: Gloria (Ester Bové), Víctor (Albert Triola) y Mina (Daniela Freixas). Gloria y Victor son pareja pero la vida de Gloria se va degradando a partir del momento que conoce a Mina. Como el pez que se muerde la cola, la trama de esta historia es irreversible.
Portaceli deja claro el mensaje de esta obra:«¿Se puede negar una parte de tu vida? La respuesta es un «no» rotundo». Ahora falta descubrir qué es lo que ocurrió en la vida de Gloria que ella intenta tapar pero que el personaje de Mina se lo impide. Para dar alguna pista, Daniela Freixas (actriz y autora) nos devela que el embrión de esta historia nace de una noticia que leyó en el periódico sobre acoso escolar.
El título nos sitúa en «Un lloc conegut» o lo que es lo mismo «un terreno que ya conocemos y del que nos da miedo salir...», concreta Freixas.

El festival de pallasses d'Andorra fa presidenta d'honor Franca Ramel

24 de maig de 2007

J.B.. Barcelona.

Franca Rame, autora, directora i actriu còmica companya de Dario Fo, és la presidenta honorífica del quart Festival Internacional de Pallasses d'Andorra la Vella. Rame, però, no hi podrà assistir per motius de salut. Pepa Plana és la directora d'un certamen biennal que ha hagut de triar una trentena d'actuacions d'entre tres-centes sol·licituds. El festival serà del 30 de maig al 3 de juny i té un pressupost de 130.000 euros; alterna tallers i taules rodones per potenciar la trobada entre les pallasses de tot el món i les representacions

Típica comèdia



24 de maig de 2007

teatre«PASSAT EL RIU» / TERESA FERRÉ.
+ Un instant de l'obra, al Romea.

Foto: LLUÍS CRUSET
Determinats teatres d'arreu brillen gràcies a una programació basada en l'empremta d'una personalitat pròpia. Un dels casos barcelonins és el Romea, que al llarg d'aquesta temporada ha apostat per portar a escena materials que no han estat concebuts per al teatre, per l'experimentació i el plantejament de preguntes segons les explicacions del director artístic. Idea duta a la pràctica amb alguna concessió fins ara acceptable. No és el cas, però, d'aquesta incoherència flagrant titulada Passat el riu, que suposa abocar tant raonament al buit del màrqueting o del balanç comercial.
És aquesta una peça, ideal per al Borràs, per al Condal i altres espais de la ciutat, en què Joe di Pietro fa un retrat arquetípic de la família italiana que va emigrar als Estats Units a principis dels anys 30 del segle passat, quan el cas Sacco i Vanzetti, del qual aquest agost es complirà el 80 aniversari, deixava els italians en posició de sospitosos habituals, afegint-los més dificultats per fer-se un lloc a la terra de les oportunitats. Aquesta generació veu que els temps canvien i els seus néts, que ja tenen de tot i més, han dessacralitzat la famiglia i decideixen, empeltats de l'individualisme social on han nascut i crescut, tirar pel dret i fer la seva vida. A Passat el riu el protagonista, Nick, ha d'enfrontar-se a la famiglia encarnada per les dues parelles d'avis en un text que combina les accions desenvolupades amb diàlegs i els monòlegs en forma de narració de les impressions individuals de cada personatge.
El text de Di Pietro dibuixa uns avis que estan fent acudits fàcils i jocs de paraules sense cap tipus d'aturador fins a arribar a l'empatx. Tot el públic se sent identificat en algun moment amb determinades sentències universals en l'argot familiar, com ara allò de tens cara de tenir gana, i els amants del gènere sens dubte estaran rient al llarg de la funció, que transcorre a l'interior de la casa dels avis materns, amb gran protagonisme de la taula de bon menjar, un personatge més. Oriol Broggi signa una direcció desdibuixada, que sovint fa difícil veure bé els intèrprets i que opta pel volum elevat per emular el tòpic italià. A partir d'aquí no hi ha una actuació coral, que seria més pròpia de les característiques del text. Destaquen Xavier Ripoll, que aconsegueix fer de Nick un protagonista més que creïble a pesar del to general de comèdia exagerada, i Marissa Josa, que demostra que el gènere li és natural, per això en cap moment cau en l'estridència.
Autor: Joe di Pietro (traducció de Jordi Fité)
Direcció: Oriol Broggi
Intèrprets: Xavier Ripoll, Marissa Josa, Àngels Poch, Jordi Banacolocha, Jaume Pla i Míriam Alamany
Dia i lloc: dilluns, 21 de maig (fins al 17 de juny) al Teatre Romea

Barea critica en un documental la «dejadez» oficial con el teatro vasco



www.elcorreodigital.com
22 de maig de 2007

70 profesionales y un puñado de políticos analizan la situación de las artes escénicas en Euskadi
ISABEL IBÁÑEZ i.ibanez@diario-elcorreo.com/BILBAO

LA MIRADA. Ramón Barea observa un teatrillo de cartón.


MAITE BARTOLOMÉ

La 'penúltima' labor de Ramón Barea se asemeja mucho a la de aquella marioneta de bufón de la corte que acababa dando palos al rey y al obispo, aunque lo del teatro y la danza en Euskadi se escriba más bien en clave de drama. De ello ha dejado constancia este polifacético artista bilbaíno -actor, autor y director de teatro y cine-, en un documental que se presenta esta tarde (20.00 horas, entrada libre) en el Ayala de Bilbao. Para ello ha reunido a 70 profesionales de la escena vasca y a un puñado de políticos que desmenuzan todas y cada una de las heridas que sufren estas artes dejadas de la mano de Dios -las instituciones vascas en este caso, a la vista de las opiniones vertidas-. «He elegido Bilbao porque es el paradigma de la catástrofe, un caso extremo de dejadez, pero quiero decir que unas veces la responsabilidad será del Ayutamiento, otras de la Diputación o del Gobierno vasco, y, de vez en cuando, de las tres a la vez», explica Barea. 'Nos sentamos a hablar' es el optimista y conciliador título elegido para este documento, que por no estar dirigido «al gran público» no se exhibirá en salas cinematográficas, sino a través de un DVD con la revista 'Artez' y otras del gremio, y por Internet, donde será colgado una vez presentado en San Sebastián y Vitoria. Barea confía, además, en que despierte el interés de alguna televisión «autonómica o local. Pero sin cortes». Durante hora y media, el documental habla de la necesidad de una Escuela Superior, de las programaciones, de la empresa pública y la privada, los locales, los espectadores... Se incluyen imágenes de representaciones de Cómicos de la Legua, Tarima y Geroa rescatadas de 'Telenorte'. Y lo más importante, por él desfilan actores como Álex Angulo, Mariví Bilbao Goyoaga, Adolfo Fernández y Asier Etxeandia; la directora Helena Pimenta; el bailarín Igor Yebra; Ignacio Amestoy, director de la Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid... «muchos vascos de la diáspora», señala el autor. Aunque también hay de los que se quedaron aquí.


«Escandaloso»


«En Vizcaya no hay compañía profesional que viva de hacer teatro para los teatros. Markeliñe, Hortzmuga... están haciendo teatro de calle o infantil y lo complementan con la Cabalgata de Reyes, el Entierro de la Sardina... Es escandaloso, se está reduciéndo la profesión aquí a un nivel de aficionados. Para la programación de los teatros sólo les interesa la taquilla».A la vista de lo que dicen los profesionales, llaman la atención testimonios como el de Jon Sánchez, concejal bilbaíno de Cultura: «En los últimos años se está haciendo aquí un trabajo importante». Barea encuentra «curioso que algunos no reconozcan la situación. Hay gran desconocimiento, por eso algunas declaraciones resultan un tanto... Cuando se dicen en rueda de prensa nadie las discute; pero junto a opiniones de gente que entiende...». Optimista se muestra Patxo Tellería: «Espero que mi hijo de siete años dentro de diez me diga que quiere dedicarse a esto y que yo le responda: 'Me alegra que al fin sientes la cabeza».

Mataró - dos grans mestres

28 de maig de 2007

Mes de Maig, la ciutat de Mataró, ha perdut dos grans mestres
El Sr. Jaume Banet i Illa
El mestre i músic, Nascut a Mataró el 19 d'agost del 1927, va cursar els estudis de pèrit mercantil i aviat es va incorporar al món de la docència a través del seu pare, que era mestre, i va ser professor i director de l'Acadèmia Balmes de Mataró.Però la seva gran passió va ser sempre la música. Va exercir de músic a nombroses formacions, entre les quals destaca la Cobla Mataró, on tocava el fiscorn. A Bescanó, va fundar i dirigir la Coral Josep Ruhí. També va ser un dels impulsors i fundadors de l'Associació de Cors de Girona i l'Agrupació Coral de Girona. Com a compositor, va escriure diverses sardanes, entre les quals destaquen Un mussol a la barana, amb la qual va guanyar el primer premi del Certamen Musical Banyoles-Ceret del 1999, i Dansaires bescanonins, dedicada als sardanistes de Bescanó, totes dues enregistrades en el cedé Sardanes a Bescanó. També va escriure nombroses sardanes revesses. (Diari el Punt)
El Sr. Manuel Clariana i Regas
Va ser el primer professor de català durant el franquisme. El 1960 començar a ensenyar en els cursos que l'Associació d'Antics Alumnes de Santa Anna organitzava per a adults, en el seu estatge de la baixada.Eren uns cursos mig d'amagat, mig tolerats. Allí centenars de mataronins hi varen passar al llarg de 28 anys. En van sortir molts dels professors que continuaren la seva obra, com els desapareguts Josep Varela i Lluís Roca i altres .També exercí a Òmnium Cultural i a les Aules Senior. I, en horari escolar, en escoles de la Caixa d'Estalvis de Mataró, públiques i privades, i en empreses i fora de Mataró. I tot ho féu essent funcionari municipal els matins, i regentant amb la seva esposa la botiga de queviures de can Pepet de la Riera, a la cantonada del carrer Nou.S'havia format a Montserrat com a intern, en l'espiritualitat, i en les seves passions, la llengua i la música. L'ensenyament del català el feia de manera senzilla i entenedora. I als darrers anys de la seva vida s'especialitzà gairebé en persones grans. Rebé un homenatge ciutadà l'any 1982, i darrerament la distinció anual d'Òmnium Mataró (2001) i un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2004). Home animat, coratjós, sempre de bon humor i disposat a fer el bé, ha tingut una llarga vida, gaudint de bona salut i facultats fins a l'últim sospir. Deixa la seva petja en la família, en la pràctica religiosa, en les amistats i en els seus múltiples alumnes. Descansi en pau.Manuel Clariana va ser el primer professor de català durant el franquisme. El 1960 començar a ensenyar en els cursos que l'Associació d'Antics Alumnes de Santa Anna organitzava per a adults, en el seu estatge de la baixada.Eren uns cursos mig d'amagat, mig tolerats. Allí centenars de mataronins hi varen passar al llarg de 28 anys. En van sortir molts dels professors que continuaren la seva obra, com els desapareguts Josep Varela i Lluís Roca i altres .També exercí a Òmnium Cultural i a les Aules Sènior. I, en horari escolar, en escoles de la Caixa d'Estalvis de Mataró, públiques i privades, i en empreses i fora de Mataró. I tot ho féu essent funcionari municipal els matins, i regentant amb la seva esposa la botiga de queviures de can Pepet de la Riera, a la cantonada del carrer Nou.S'havia format a Montserrat com a intern, en l'espiritualitat, i en les seves passions, la llengua i la música. L'ensenyament del català el feia de manera senzilla i entenedora. I als darrers anys de la seva vida s'especialitzà gairebé en persones grans. Rebé un homenatge ciutadà l'any 1982, i darrerament la distinció anual d'Òmnium Mataró (2001) i un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2004). Home animat, coratjós, sempre de bon humor i disposat a fer el bé, ha tingut una llarga vida, gaudint de bona salut i facultats fins a l'últim sospir. Deixa la seva petja en la família, en la pràctica religiosa, en les amistats i en els seus múltiples alumnes. (Capgros – Autor Josep Puig i Pla)

27 de maig 2007

Fires 07 – assaig general - avui a les 6 de la tarda



Espectacle musical per a petits i grans dirigit per Toni Grané.

Des del 26/05/07 fins al 17/06/07.
Horari:
Dissabtes a les 20.00 hores
Diumenges a les 18.00 hores
Reserva de localitats 93.790.12.13
De 5 a 8 de la tarda
En horari de taquilla 93.790.85.02
Direcció Toni Grané
Organitzat per: Teatre Sala CabañesNotes: Preus:12 euros

A la butaca també s’ha d’educar



24 de maig de 2007

Setena Mostra de Teatre Juvenil
Comas Soler Cultura - Espectacles


El Monumental va acollir la setmana passada les dues darreres representacions de la Mostra de Teatre Juvenil d’aquest any.


‘Vita punctum est’


Dimarts va ser el torn de ‘Vita punctum est’, que van dur a escena els alumnes dels tallers extraescolars de teatre dels instituts ‘Puig i Cadafalch’ i ‘Thos i Codina’ sota la direcció d’Enric Domingo. Es tracta d’una obra de creació col·lectiva que juga amb els sentiments i les dificultats reals que es poden viure quotidianament en un centre escolar i els barreja amb dues situacions tràgiques de ficció. Aquest entrecreuament permet contraposar les vivències dels joves i el reflex oficial que en dóna la societat. Una proposta suggeridora.


‘El be i la balena’


Dijous hi va haver l’escenificació de la segona de les obres d’Ahmed Ghazali. Va ser ‘El be i la balena’ a càrrec dels alumnes dels instituts ‘Miquel Biada’, ‘Puig i Cadafalch’ i ‘Pla d’en Boet’, amb direcció de les professores Imma Llorens, Montse Muñoz i Elvira Carrió. Aquest cop la representació dels tres fragments successius de l’obra per part de cadascun dels instituts va comportar una major dificultat, tant per als actors com per al públic. Segurament hi van influir l’excessiva llargària d’algun dels diàlegs i les diferències de dramatúrgia entre unes parts i altres. Tots dos aspectes caldrà revisar-los de cara a una propera edició de la Mostra, si es vol seguir treballant amb la metodologia encetada aquest any.


Treball amb el públic


Set edicions seguides de la Mostra donen prou perspectiva per assegurar l’interès de l’aprenentatge de tècniques teatrals per part dels alumnes dels sis instituts públics de la ciutat. Però cal remarcar igualment que una de les carències més importants de tota aquesta experiència continua estant en el pati de butaques. Perquè l’acte teatral només adquireix tot el seu sentit quan hi ha un públic que el rep en condicions. Urgeix, doncs, captar i educar nous espectadors. Per a la Mostra i per al teatre en general.

Trobada de Pallasses a Andorra



24 de maig de 2007
El Principat pirinenc acull el Festival Internacional de Pallasses

La comicitat en clau femenina arribarà a Andorra la Vella entre el 28 de maig i el 3 de juny al Festival Internacional de Pallasses de la mà de 81 artistes procedents de tretze països

La comicitat en clau femenina arribarà a Andorra la Vella entre el 28 de maig i el 3 de juny al Festival Internacional de Pallasses de la mà de 81 artistes procedents de tretze països. La directora artística del festival, la pallassa Pepa Plana, ha presentat avui la quarta edició d'un festival que ofereix una cartellera de vint-i-dos espectacles complets i tres sessions de "nits golfes" amb peces curtes de vuit minuts. La pallassa argentina Marina Barberá al capdavant de la companyia Familia Saldutti estrenarà al festival un espectacle en solitari titulat Parece ser que me fui. L'espectacle inaugural anirà a càrrec del Teatrino del Piedi amb un muntatge de la també argentina Verónica González, establerta a Itàlia, que al costat de Laura Kibel recrea diversos personatges que ratllen el grotesc. Poc abans, la companyia Artristras i vint-i-quatre alumnes de l'Aula de Teatre d'Andorra la Vella participaran en una rua que precedirà una carrossa en la qual "com si fossin princeses", ha dit Plana, desfilaran les pallasses del festival pels carrers de la ciutat dels Pirineus. Entre les artistes amb espectacle teatral destaca també la mim Laura Herts amb la seva A won woman show, que inicia al pati de butaques saltant i ballant a sobre dels seients del públic i buscant el seu etern Harry. També actuarà l'austríaca suïssa Gari Hutter, recreant a l'apuntadora, una pallassa que es queda sense treball i que sempre ha viscut protegida dins de la closca des d'on dictava els papers als actors. De Cuba arribarà a Andorra Selma Sorhegui amb un nombre a les seccions golfes i del Brasil Pe de vento, una comèdia sense paraules que explica la història de dues dones obligades a compartir un mateix banc a la sala d'espera d'un aeroport. La Industrial Teatrera de Catalunya, catalana i madrilenya, presenta una pallassa i un pallasso que es refugien al teatre d'un món gris llegint Teoria dels colors de Palau Fabre. De les Canàries arribaran les pallasses de la Cia. clownbaret i del País Basc Azulkillas, amb les històries de dues nines que surten d'un bagul desmanegat. En el llistat de pallasses figuren diverses artistes catalanes amb espectacles per a les nits golfes, entre elles la jove Alba Sarraute, amb bona escola i que sap ser pallassa, acròbata i instrumentista, ha assenyalat Plana. L'esdeveniment comptarà també amb classes magistrals i tallers, entre ells un d'iniciació al clown que oferirà la pallassa basca Virginia Imaz. El festival és bianual i dedica aquesta edició a la dramaturga Franca Rame, dona i actriu d'espectacles de Dario Fo, Premi Nobel de literatura, que no podrà ostentar la presidència del festival per trobar-se delicada de salut, segons Plana. Organitzat pel Comú d'Andorra la Vella amb el patrocini de la Banca Privada d'Andorra, té un pressupost de 130.000 euros i ofereix per primera vegada dos premis per votació popular. El festival ha convertit Andorra en "el país de les meravelles", segons Plana, pallassa promotora d'una iniciativa amb la qual sembla que "des de fa quatre anys hi ha alguna cosa que s'està movent en la voluntat d'aconseguir la igualtat somiada" entre pallasses i pallassos. El "panorama està canviant i ja hi ha més espectacles de pallasses i els nostres col·legues masculins ara ja ens pregunten què han de fer per ser pallassa", ha assenyalat Plana.

Elena Roger hará Boeing Boeing



13 de maig de 2007

La actriz y cantante permanecerá en Londres cuando finalice el musical Evita
LONDRES .-

Los afiches que inundan los pasillos y las escaleras mecánicas del subterráneo londinense anuncian que el musical Evita ofrecerá su última función en el West End el 26 de este mes. El colorido aviso, encabezado por la frase de un crítico local "Elena Roger es sensacional", señala, a la vez, la despedida de una etapa única e indeleble en la vida artística y personal de la artista argentina que deslumbró desde el papel protagónico en esa obra no sólo a Andrew Lloyd-Webber, sino también a figuras de la talla de Rod Stewart, Kim Cattrall y hasta la propia Elaine Page, quien había protagonizado la edición original de ese clásico, en 1978. Pero a pesar de lo trascendente y significativo de esta experiencia, para la actriz y cantante criada en el barrio de Barracas hoy ya no hay tiempo ni para pensar en conmoverse por aquel adiós. "Todavía no sé cómo me las voy a arreglar, pero va a ser, al menos, extraño cerrar mi participación en un drama como Evita y debutar tan sólo 3 días después en una comedia", comenta en su entrevista con LA NACION la actriz acerca de la gran novedad: su próxima presentación en Boeing Boeing , a cuyo elenco se sumará a partir del 29 de mayo. La pieza, escrita por Marc Camoletti y Beverly Cross, posee el récord de ser la comedia que más veces ha sido representada sobre escenarios de primera categoría de la capital británica, donde es conocida desde la década del sesenta. En esta versión de la legendaria obra, dirigida por Matthew Warchus, Roger encarnará a Gabriella, una azafata oriunda de Italia que habla en correcto inglés pero con marcado acento peninsular. "Yo quería seguir en Londres haciendo otras cosas después de que terminara Evita . Esa es la razón por la cual me presenté a la audición para la obra para hacer ese papel, que por suerte me lo terminaron dando. Me había planteado el desafío de continuar un tiempo más en este circuito exigente, y se me dio, por lo que estoy más que feliz", dice la artista, que muestra sin querer las huellas de su profunda adaptación a la vida inglesa al recordar la palabra "desafío" sólo en la lengua de Shakespeare. "A veces me pasa esto, y me parece increíble, ya que cuando llegué aquí en abril del año pasado tenía un nivel apenas básico de inglés", confiesa la artista, mientras juguetea en sus pequeñas manos con el frondoso libreto de Boeing Boeing . Con vistas a su debut, Roger estudia rigurosamente cada una de las líneas que deberá pronunciar en poco más de una quincena sobre las tablas del teatro Comedy, en el que trabajará, en principio, por cuatro meses. "No me queda mucho tiempo de ensayo, y la verdad es que me complicó un poco no saber si iba a poder formar parte del elenco o no, dado que se demoraba la aprobación del permiso laboral para poder seguir trabajando en este país. Pero ya todo está arreglado y ahora sólo espero poder vivir con intensidad esta transición entre una obra y la otra, entre un estilo y el otro", comenta.


Un gran cambio


Como la obra de Camoletti y Cross no es un musical, tras la finalización de Evita , Roger buscará mantener sus condiciones vocales con un profesor de canto local y perfeccionar sus aptitudes para la danza y la actuación con la colaboración de profesionales especializados de primer nivel. De todos modos, la posibilidad de traer a Londres Mina... che cosa sei? , el musical cuya autoría comparte con Valeria Ambrosio (directora del espectáculo), que la lanzó al estrellato en Buenos Aires, más algunos otros proyectos propios y propuestas de terceros podrían, de concretarse, acentuar aún más el vínculo entre su carrera y la metrópolis inglesa. No obstante, Roger prefiere no apresurarse. "Tengo muchas ganas de hacer distintos espectáculos, pero también debo tener en cuenta el poco tiempo disponible que tendré de ahora en más, dado que en Boeing Boeing voy a hacer ocho funciones semanales, contra seis que estoy haciendo actualmente en el musical de Lloyd-Webber y Tim Rice. Por eso, quiero vivir esta nueva etapa día a día, ya que no puedo ni quiero dar nada por descartado. Ni siquiera, si voy a volver a hacer Evita alguna vez más ya sea aquí, en Broadway o en la avenida Corrientes.


Porque ese sueño, como muchos otros que tengo, sigue vivo", concluye.


Por Adrián Sack Para LA NACION

Denuncian falta de seguridad en el teatro de Balaguer tras la muerte de un trabajador

22 de maig de 2007
Balaguer

Mireia González 2007-05-22
La viuda y los cuatro hijos del hombre que perdió la vida la semana pasada en Balaguer en un lamentable accidente laboral en el teatro municipal al sufrir una caída de 13 metros denunciaron ayer que la “falta de medidas de seguridad provocó que sucediera la tragedia”. Por su parte, el alcalde del municipio, Miquel Aguilà, explicó que desde el Ayuntamiento prefieren no hacer declaraciones hasta que la inspección técnica que se está llevando a cabo en estos momentos ponga de manifiesto cuáles fueron las causas del desgraciado accidente.

La esposa y los hijos de Andreu Giménez, el vecino de Balaguer de 57 años que perdió la vida el pasado jueves al ceder el techo del teatro municipal cuando tomaba medidas de unos cristales que había que sustituir, denunciaron en una carta “la falta de medidas de seguridad por parte de los responsables del teatro”.“Nos llama la atención –reza el comunicado– que en un edificio público haya un falso techo como este y no haya ningún tipo de medida preventiva como por ejemplo un cartel indicativo, ni un arnés, ni unas barandillas. También nos preguntamos qué pasaría si esto hubiese sucedido en un edificio privado... pero bien, nosotros no somos los que tenemos que juzgar este tema, sino que este es un trabajo que dejamos en manos de los profesionales pertinentes”.Por su parte, el alcalde de Balaguer, Miquel Aguilà, no quiso valorar las declaraciones de la familia del fallecido y expresó que desde el Ayuntamiento “creemos que las causas del accidente las determinará la investigación que ha abierto Treball”. Asimismo, el alcalde manifestó que se van a atener totalmente a lo que dictamine esta investigación.La familia del fallecido, que era propietario y gerente de la empresa Vidres la Noguera, explicó ayer que el hombre no tenía 66 años, como informaron en un principio de forma errónea los Mossos d’Esquadra, sino 57. “Queremos remarcar el tema de la edad porque queremos dejar claro que no era un jubilado, sino una persona joven tanto de edad como de espíritu, totalmente apta para trabajar y para hacer la labor que había ido a hacer, que no era más que tomar medidas de unos cristales que había que cambiar”, aclararon. La familia quiso agradecer también todas las muestras de apoyo que han recibido.

26 de maig 2007

Fires 07 – assaig general , avui a les 20.00 hores



Espectacle musical per a petits i grans dirigit per Toni Grané.

Des del 26/05/07 fins al 17/06/07.
Horari:
Dissabtes a les 20.00 hores
Diumenges a les 18.00 hores
Reserva de localitats 93.790.12.13
De 5 a 8 de la tarda
En horari de taquilla 93.790.85.02
Direcció Toni Grané
Organitzat per: Teatre Sala CabañesNotes: Preus:12 euros

La Sala Cabañes presenta l’espectacle ‘Fires’07’


24 de maig de 2007

La Sala Cabañes presenta l’espectacle ‘Fires’07’
El muntatge, dirigit per Toni Grané, està destinat a tots els públics
per
capgros.com

La Sala Cabañes estrena aquest dissabte, dia 26, un dels plats forts de la temporada. Es tracta de l’espectacle Fires’07, un muntatge per a tots els públics que ha comptat amb una gran participació dels petits i joves de la secció teatral de l’entitat. L’obra, dirigida per Toni Grané també es podrà veure els dies 27 i 28.

La fitxa: Ds. 26, Dg. 27 i Dll. 28 ·

A les 6 de la tarda a la Sala Cabañes.

Preu: 12 euros

Comienza la Muestra de Teatro Infantil



22 de maig de 2007

Ayer tarde tuvieron lugar las primeras representaciones de la octava Muestra de Teatro Infantil de Huesca, que hasta el próximo 30 de mayo ofrece lunes, martes y miércoles obras realizadas por los Talleres Municipales de Teatro. Teatro Terremoto, del colegio Santa Ana, ofreció “El país de las 100 palabras”, Luna Teatro, del colegio San Vicente, representó “La princesa del pelo largo y el elefante de la cola corta”, Colorín Colorado, del colegio Juan XXIII, puso en escena “A cuatro patas”, Teatro del Corazón, del colegio El Parque, ofreció “El león que no sabía escribir” y Los Pequeños Gigantes, del Sancho Ramírez, cerraron la sesión con “En busca de un nuevo hogar”.

La Diputación aporta 9.000 euros al taller de teatro de Ánade



21 de maig de 2007

El patio del Palacio provincial se ha convertido esta mañana por unos momentos en uno de los muchos escenarios que han pisado ya los actores y actrices que integran el grupo de teatro La Mancha, del taller para personas con discapacidad y enfermedad mental de ANADE en Ciudad Real, en la práctica totalidad de Estado español aprovechando que momentos antes el presidente de la Diputación, Nemesio de Lara, y el presidente de la Fundación ANADE, José Colmenero Encarnación, han firmado un convenio mediante el que la Administración provincial aporta 9.000 euros al mantenimiento de esta actividad.
Se ha representado un breve pasaje de la obra que tienen en la actualidad en cartel este entusiasta grupo de actores y actrices que se han convertido en profesionales gracias al esfuerzo y tesón de ANADE y de instituciones como la Diputación de Ciudad Real. Colmenero ha destacado que se encuentran dentro de la Red de Teatros mientras que De Lara ha afirmado que "cree en el teatro como instrumento que sirve para aflorar capacidades y despertar aptitudes y actitudes en los chicos y chicas que les hace mantenerse ante la vida con un sentimiento tan importante como es el comunicacional".

Considera De Lara, que ha estado acompañado por el vicepresidente Ángel Caballero y por la diputada Jacinta Monroy, que este tipo de iniciativas fortalece la autoestima de los discapacitados y "les descubre valores que tienen ocultos". "Vosotros estáis casi profesionalizados, el teatro debería ser una disciplina regular porque los chicos que acuden a este tipo de talleres son más despiertos y saben administrar su ocio más inteligentemente", ha dicho.El ejemplo que representa el grupo de teatro "La Mancha", que despliega su actividad bajo el paraguas de la Fundación ANADE, le ha servido a De Lara para apostar, una vez más, por la igualdad. "No creo en un mundo de diferencias y, si las hay, es opinable quien es más diferente y por qué. Además, es preciso atacarlas por la vía de la discriminación positiva para crear un mundo de iguales y no clasificar en estantes distintos a unos y otros".De Lara, que reiterado que no es posible la integración social de las personas con discapacidad si no se produce la laboral, ha recordado que, aunque por ley las empresas de más de 50 trabajadores están obligadas a integrar en sus plantillas a un 2 por ciento de discapacitados, en la actualidad sólo se contratan a un 0’20, por lo que la normativa legal vigente está muy lejos de cumplirse a pesar de que ofrecen en el ejercicio de sus funciones un 50 por ciento más de productividad.Tras destacar el trabajo que realizan los monitores de talleres, a quienes De Lara les presume una sensibilidad y dedicación especial, el presidente de la Diputación ha felicitado a los galardonados en el Certamen Nacional de Fotografía sobre Discapacidad que promueve la Fundación ANADE. Se trata de cuatro "bellas", "a las que hay que mirar con los ojos del alma", en palabras de De Lara, Ha concluido dirigiéndose a los actores y actrices, a los que les ha dicho: "cuando veáis que os aplaudimos que sepáis que lo estamos haciendo no con las manos, sino con el corazón".El primer premio del certamen ha recaído en Antonio Atrio de Santiago, de A Coruña, el segundo en Oscar Carrasco Rabel, de Algeciras (Cádiz) y el tercero en Luis Quintanal Cabriales, de Oviedo, quien ha presentado una fotografía titulada "Sombras de la alegría" –los dos primeros no titularon la instantánea-. Y Nieves Arias García, de Oviedo, se ha hecho con un accésit por la foto "Javier y Luna". Las cuatro fotografías permanecen expuestas en el Palacio provincial.

Toni Albà porta al Teatre del Centre de Vila-seca la seva «Audiència i-real»

24 de maig de 2007

El Punt
Vila-seca


El polifacètic Toni Albà representarà dissabte al Teatre del Centre de Vila-seca (22 h) el muntatge Audiència i-real. L'actor es posarà en el paper d'un monarca (que tant l'ha popularitzat en programes de televisió). L'acció transcorre quan el rei ha de presidir un acte oficial, una audiència («irreal en aquest cas»), davant un públic integrat per tota la premsa nacional i internacional. Aquest personatge farà una insòlita roda de premsa on el públic-premsa pot preguntar el que vol saber.
Des del seu primer espectacle en solitari, L'Ombra (1994), Toni Albà ha rebut diversos premis per les seves actuacions. La televisió s'ha encarregat de popularitzar les seves imitacions de personatges. Destaquen els seus treballs com a actor a Noche noche, amb Emilio Aragón (Antena 3), En Ton (TV3, 1995), Boletaires (de TV3 (2004-2005), Buenafuente, d'El Terrat Produccions, i A3 Televisión (2005-2006).

Tori Amos está escribiendo un musical 09/05/2007



9 de maig de 2007

La artista está muy hiperactiva. Acaba de publicar su último trabajo de estudio, “American Doll Posse”, y a finales de este mes iniciará una nueva gira mundial. Mientras, está componiendo un musical teatral al estilo de los de Andrew Lloyd Webber y Tim Rice.

Tori Amos ha anunciado que está escribiendo un musical que será estrenado en el West End londinense y en Broadway.“Estoy intentando ser Andrew Lloyd Webber y Tim Rice. Estoy muy ocupada. Es un gran proyecto, un disco doble con veintitrés canciones, además de los extras”, dice Amos.Una de las canciones se titula “Smokin' Joe” y cuenta como matar a un hombre.Tori Amos publicó el pasado 30 de abril su último álbum de estudio, “American Doll Posse”, que fue grabado en la localidad donde vive, Cornwall. La artista iniciará una nueva gira mundial, el 28 de mayo, en Roma.
Fuente: NME
Texto:
Juan Rebenaque

25 de maig 2007

Exercici meritori


22 de maig de 2007

Comas Soler Cultura
Poc públic dimecres passat als sisens ‘Assortits de l’Aula’. Massa poc. Perquè el treball que van presentar els alumnes de dansa de la professora Sol Vázquez va tenir mereixement i interès. El grup, que pocs dies abans ja havia fet una actuació al carrer dintre dels actes del Dia Internacional de la Dansa, va presentar a l’Arcàdia una formació reduïda a quatre ballarins i ballarines: Laia Alonso, Gisela Caldes, Pere Molsosa i Noemí Padró. Una combinació de cambra que no només va adaptar-se bé a l’estretor del bareto del carrer d’en Pujol, sinó que va saber jugar-hi creativament i convertir-la en el contorn d’una mesura justa per a la seva proposta.
Lligam d’elements per a un resultat agraït

Bona feina d’encaix per a un exercici concís, de plantejament senzill, confegit a base d’elements ja experimentats i d’altres que el grup té en procés per al taller de final de curs que haurà de dur a terme d’aquí a poques setmanes. Els diversos passos i moviments realitzats per uns o altres intèrprets van resultar prou ben conjuminats. Una seqüència musical encertada, el toc de similitud cromàtica en el vestuari i una espurna de maquillatge van contribuir a establir l’oportuna vinculació entre components. D’aquesta manera el conjunt va venir a ser com una mena de suite, de recepció agraïda per part de l’espectador. Entremig, la Noemí Padró va marcar-se un curiós interludi que va executar només amb contorsions d’esquena i l’ajuda d’una màscara i que va aconseguir un extraordinari efecte d’il·lusió òptica. Va ser, doncs, un exercici de mèrit. Rodó en els seus propis paràmetres: breu, intens i sentit.

Primavera de les Arts. Cicle de Teatre, Dansa, Concerts i diferents manifestacions culturals i d'art



Dia : 25/03/2007
Població : Arenys de Munt, Arenys de Mar, Canet de Mar, Caldes d'Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià


Contacte : Diversos ajuntaments del Maresme
Ajuntament d'Arenys de Munt
Tel. 93 793 79 8

del 25 de març al 10 de juny

La programació a Arenys de Munt girarà al voltant de tres espectacles principals. El pla fort del conjunt d'espectacles programats a la població és l'òpera Carmen, per al dia 3 de juny, que s'oferirà com a concert musical i amb un repartiment de gran prestigi com el mezzosoprano Susana Santiago, i el tenor Stanislas Arraez. Entre les altres propostes i els espectacles que acollirà Arenys de Munt, destaca l'obra “Èric i l'Exèrcit del Fènix”, el 8 d'abril, que narra els fets reals que es van produir a Catalunya l'any 2004 protagonitzats per Èric Bertran, que aquest mes de març ha visitat el poble per presentar el seu llibre. La companyia de Pep Cruz, amb l'equip tècnic del Centre Moral, presenta el 20 de maig “Còmica Vida”, la història de la Lara i en Paco que passen les seves vacances d'estiu arran de les quals desenvolupen amistats amb altres personatges.

CHILE: GRUPO MILLENIMUN PRESENTA VERSIÓN DE JESUSCRISTO SUPERESTRELLA

15 de maig de 2007


La agrupación Millenium realizará por segunda vez el montaje en vivo con la versión completa de la ópera rock Jesuscristo Superestrella de la obra del famoso compositor inglés Andrew Lloyd Webber, con letra de Tim Rice.La obra incluye cuadros como Then We Are Decided y Trial Before Pilot (version extendida de Broadway). Destacan en ambos montajes Italo Cisternas, Natacha Montory, Jorge Cumsille y Manuel Espinoza. A su vez se mantienen las versiones en español, con los arreglos y orquestaciones de la versión original inglesa. Las funciones se realizarán desde el viernes 18 al lunes 21, en el Teatro Tobalaba, ubicado en avenida Providencia Nº 2563.En 1969, en Londres, se grabó un disco doble conceptual denominado Jesus Christ Superstar, compuesto musicalmente por Andrew Lloyd Webber y escrito por Tim Rice, el cual reunió un grupo de destacados cantantes junto a una banda de rock, más una sinfónica, la cual dio como resultado el concepto de Ópera Rock.Desde 1996, en forma pionera y hasta el día de hoy, la agrupación de artes integrales, llamada Millenium, fue montando este musical para el público, con un espectáculo nunca antes visto en nuestro país, ya que, por primera vez, se pudo admirar, en vivo y en directo al más puro estilo Broadway este espectáculo.Fueron las primeras presentaciones realizadas en la comuna de Recoleta, hogar de la agrupación Millenium, pasando hacia el emblemático Teatro Cariola, donde la agrupación se mantuvo por tres años consecutivos cosechando un éxito rotundo, para luego trasladarse al Teatro Providencia, realizando dos años más de temporada, sin contar las variadas presentaciones en distintas comunas fuera de temporada, a pedido del público.Ante este impacto era de esperarse que nacieran otras agrupaciones realizando sus propios montajes, con artistas que fueron parte algún día de Millenium, dando así más repercusión al montaje y cambiando el estilo de presentar un musical doblado, para hacerlo en vivo.La adaptación de la versión 2007, está dirigida y producida por Jorge Vega, junto a José Luis Vega, este último quien dirige prolijamente la musicalización del montaje.Además de los solistas más arriba mencionados, hay más de 40 artistas que dan toda su energía y talento para llevar a cabo el espectáculo

El MACBA esdevé un teatre sense teatre




24 de maig de 2007

Jose Soler




Fins l’ 11 de setembre, el museu acull una mostra sobre la relació entre arts escèniques i les arts visuals


Com ha influït una disciplina amb una tradició secular com el teatre,en les noves arts audiovisuals del segle XX? Quins han estat els moviments i autors més renovadors de les arts escèniques del passat segle? La mostra Un teatre sense teatre intenta donar resposta a partir d'aquest dimecres i fins l'11 de setembre a aquestes preguntes. Ho fa amb una exposició de més de 600 obres, entre pintures, escultures, dibuixos, fotos, vídeos i manuscrits instal·lats en una completa exposició al Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
"Les metàfores en les quals s'han desplegat les influències del model teatral en les arts del nostre temps, des dels inicis de la modernitat fins a final dels anys vuitanta", aquest és l'objecte en el qual se centra la mostra Un teatre sense teatre, segons el director del MACBA, Manuel Borja-Vilell.
Més de 600 obres (pintures, escultures, instal·lacions, dibuixos, fotos, vídeos i manuscrits) que repassen les propostes de creadors com Antonin Artaud, Samuel Beckett o Andy Warhol, entre d'altres. La mostra es pot visitar fins l'11 de setembre.

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...