22 de maig de 2007
Comas Soler Cultura
Poc públic dimecres passat als sisens ‘Assortits de l’Aula’. Massa poc. Perquè el treball que van presentar els alumnes de dansa de la professora Sol Vázquez va tenir mereixement i interès. El grup, que pocs dies abans ja havia fet una actuació al carrer dintre dels actes del Dia Internacional de la Dansa, va presentar a l’Arcàdia una formació reduïda a quatre ballarins i ballarines: Laia Alonso, Gisela Caldes, Pere Molsosa i Noemí Padró. Una combinació de cambra que no només va adaptar-se bé a l’estretor del bareto del carrer d’en Pujol, sinó que va saber jugar-hi creativament i convertir-la en el contorn d’una mesura justa per a la seva proposta.
Lligam d’elements per a un resultat agraït
Comas Soler Cultura
Poc públic dimecres passat als sisens ‘Assortits de l’Aula’. Massa poc. Perquè el treball que van presentar els alumnes de dansa de la professora Sol Vázquez va tenir mereixement i interès. El grup, que pocs dies abans ja havia fet una actuació al carrer dintre dels actes del Dia Internacional de la Dansa, va presentar a l’Arcàdia una formació reduïda a quatre ballarins i ballarines: Laia Alonso, Gisela Caldes, Pere Molsosa i Noemí Padró. Una combinació de cambra que no només va adaptar-se bé a l’estretor del bareto del carrer d’en Pujol, sinó que va saber jugar-hi creativament i convertir-la en el contorn d’una mesura justa per a la seva proposta.
Lligam d’elements per a un resultat agraït
Bona feina d’encaix per a un exercici concís, de plantejament senzill, confegit a base d’elements ja experimentats i d’altres que el grup té en procés per al taller de final de curs que haurà de dur a terme d’aquí a poques setmanes. Els diversos passos i moviments realitzats per uns o altres intèrprets van resultar prou ben conjuminats. Una seqüència musical encertada, el toc de similitud cromàtica en el vestuari i una espurna de maquillatge van contribuir a establir l’oportuna vinculació entre components. D’aquesta manera el conjunt va venir a ser com una mena de suite, de recepció agraïda per part de l’espectador. Entremig, la Noemí Padró va marcar-se un curiós interludi que va executar només amb contorsions d’esquena i l’ajuda d’una màscara i que va aconseguir un extraordinari efecte d’il·lusió òptica. Va ser, doncs, un exercici de mèrit. Rodó en els seus propis paràmetres: breu, intens i sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada