30 de maig de 2007
‘Fires 07’ a la Sala Cabañes
Comas Soler Cultura
dimecres, 30 maig 2007
El públic habitual de Sala Cabañes, que és molt, acostuma a respondre bé a les cites amb tradició. Qüestió de fidelitat. Les dates de la Fira de Mataró en són un bon exemple, ja que sovint han estat l’ocasió d’espectacles molt celebrats. És el cas del musical d’aquest any. Tant li fa que no pugui tenir títol, que s’hagi hagut de fer amb música enllaunada, que tingui entaforat un pròleg de popurri o que les representacions hagin d’aparentar l’ambient d’un assaig. És igual: ‘Fires 07’ és un espectacle de nassos, per dir-ho amb una al·lusió anatòmica laudatòria que no desdigui del teatre del Centre Catòlic. Perquè en aquest muntatge hi ha molta feina i molt d’ofici de molta gent.
Participació multitudinària per a un resultat excel·lent
La direcció de Toni Grané ha sabut engrescar una llarga nòmina de col·laboradors i un elenc impressionant, majoritàriament de joves i de canalla, que actua amb una desimboltura i una correcció de ca l’ample. Canten, ballen, doblen i tripliquen rols i, si s’escau, fan tots els papers de l’auca. I el resultat no és que estigui bé, és que està molt bé. Una apreciació que val per a tothom i que per això mateix és difícil ressaltar individualitats, des de la quarantena de components de les dues corals infantils a les dotzenes de solistes i figurants –algun i alguna, força més granadets– que surten a escena. Tot i així, no es pot passar per alt la presència, la gràcia i el mèrit de la joveníssima actriu que fa de narradora de l’obra i que amb el seu cant dóna peu a les successives intervencions de la resta del repartiment. A aquest treball tan coral en el vessant interpretatiu cal afegir-hi els tocs d’excel·lència que hi aporten l’escenografia i el vestuari, així com l’ingent treball de tots els tècnics. En resum, un espectacle que resulta rodó i agraït, al qual només li sobra l’estil fatxenda de la irrupció inicial del director a l’escenari o dels seus comentaris en el programa de mà. Estan francament fora de lloc. Perquè una cosa poden ser les notes de direcció i una altra ben distinta és el director fent el notes. Malgrat aquesta petita objecció, però, que no li treu cap mereixement, ‘Fires 07’ és absolutament recomanable per a tothom qui tingui en estima la tasca social, formativa i artística de Sala Cabañes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada