28 de maig de 2007
I, tanmateix, el muntatge ha hagut de patir algunes subtils marginacions que fan més por que una pedregada. Alguns diaris no n'han fet crítica, determinats mitjans de comunicació s'han negat a parlar-ne al·legant que l'Èric i els seus són "bons" i que les forces de l'Estat només són "dolentes"... Certs programadors han manifestat que els fa por programar una cosa així per les reaccions que podria provocar. I també s'ha dit que el tema de la peça no és universal, que és una ficció més que no pas la història real, que l'espectacle resulta pamfletari... Algú ha gosat afirmar que fomenta l'odi contra Espanya. És a dir, que no es pot fer humor polític a partir de determinats paràmetres ideològics com ara la defensa dels drets nacionals i la denúncia que l'Estat espanyol no s'estructura des de la diversitat i, més aviat, tendeix a reprimir-la o menystenir-la. O únicament es deu poder fer humor blanc, inofensiu, de saló.
Naturalment es pot opinar que l'obra no és encertada, que no és aconseguida, que no està ben feta. La proposta fins i tot es pot atacar des de posicions contràries a les que s'hi defensen. El que resulta preocupant és que al voltant d'Èric i l'Exèrcit del Fènix s'intenti orquestrar un determinat pacte de silenci i d'exclusió que, en última instància, diuen ben poc a favor de la nostra societat. Per posar un altre referent encara proper no estarà de més recordar el primer Ubu d'Albert Boadella, on l'humor polític, la paròdia, el grotesc i la fabulació malintencionada van ferir més d'una sensibilitat, però alhora van contribuir de manera decisiva a eixamplar la llibertat d'expressió. En aquests casos la queixa sempre és la mateixa: fan burla de... I en canvi no es diu que precisament és l'humor allò que justifica la dramatització d'aquesta història o d'altres de similars. El que fóra inacceptable és que el tema es plantegés des del punt de vista melodramàtic. Perquè estem d'acord que el riure és sa per tothom. O no?
Naturalment es pot opinar que l'obra no és encertada, que no és aconseguida, que no està ben feta. La proposta fins i tot es pot atacar des de posicions contràries a les que s'hi defensen. El que resulta preocupant és que al voltant d'Èric i l'Exèrcit del Fènix s'intenti orquestrar un determinat pacte de silenci i d'exclusió que, en última instància, diuen ben poc a favor de la nostra societat. Per posar un altre referent encara proper no estarà de més recordar el primer Ubu d'Albert Boadella, on l'humor polític, la paròdia, el grotesc i la fabulació malintencionada van ferir més d'una sensibilitat, però alhora van contribuir de manera decisiva a eixamplar la llibertat d'expressió. En aquests casos la queixa sempre és la mateixa: fan burla de... I en canvi no es diu que precisament és l'humor allò que justifica la dramatització d'aquesta història o d'altres de similars. El que fóra inacceptable és que el tema es plantegés des del punt de vista melodramàtic. Perquè estem d'acord que el riure és sa per tothom. O no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada