18 de maig de 2007
El text de l'obra, dirigida per John Strasberg, és en castellà i en vers
Girona
El Teatre Municipal de Girona presenta avui (21.00 h) una posada en escena de Cyrano de Bergerac, d'Edmond Rostand, que es troba dins la més rigorosa ortodòxia, amb decorats d'època pintats i un text en castellà i en vers, i per tant d'obligada declamació. L'espectacle, dirigit per John Strasberg, està produït per Concha Busto.
+ Cyrano, Christian i Roxana, en un instant de l'obra. Foto: EL PUNT
Produccions com les que presenta avui el Teatre Municipal de Girona tenen sempre un repte fenomenal a superar, i és que la versió catalana de l'obra en qüestió va deixar una empremta inoblidable en el públic del país, i les comparacions es fan inevitables, fins al punt que hi ha públic que s'estima més quedar-se amb el bon record, que arriscar-se que aquest es dissolgui per l'efecte d'una versió posterior que decebi les expectatives creades. El darrer exemple d'això el tenim el L'òpera de quatre rals que va presentar en la darrera edició de Temporada Alta la companyia sevillana Atalaya.
El Cyrano d'avui haurà de competir, tot i que ja força lluny en el temps, amb el Cyrano de Josep Maria Flotats, una de les fites que amb el temps han esdevingut mítiques en el teatre català. El plantejament està situat dins la més absoluta ortodòxia, amb decorats, vestits i attrezzo d'època i conservant el vers del text original, la qual cosa obliga els actors a declamar, amb les dificultats que això comporta, no només per dir el vers, sinó perquè aquest arribi ple de sentit al públic.
Cyrano de Bergerac és un clàssic de la història de la literatura i ha estat representat, versionat, adaptat i fins i tot portat al cinema nombroses vegades, amb més o menys fortuna. L'obra, ambientada en el segle XVII, recrea la història del cavaller que dóna nom a l'obra, un home valent, apassionat, irònic, amb una notable vena poètica i un apèndix nasal encara més notable. Cyrano està enamorat de la seva cosina Roxana, però ella no el correspon, perquè el seu amor és per a Christian, un soldat que no té precisament el do de l'eloqüència. Aquest triangle serveix a Rostand per fer una faula sobre l'excessiva importància que s'atorga a les aparences, sobre la incapacitat per veure més enllà, i fins i tot convida a reflexionar sobre el fet que de vegades es persegueix de manera inútil un ideal, una realitat fictícia.
El repartiment de Cyrano de Bergerac l'encapçalen José Pedro Carrión (Cyrano), Lucía Quintana (Roxana) i Cristóbal Suárez (Christian).
+ Cyrano, Christian i Roxana, en un instant de l'obra. Foto: EL PUNT
Produccions com les que presenta avui el Teatre Municipal de Girona tenen sempre un repte fenomenal a superar, i és que la versió catalana de l'obra en qüestió va deixar una empremta inoblidable en el públic del país, i les comparacions es fan inevitables, fins al punt que hi ha públic que s'estima més quedar-se amb el bon record, que arriscar-se que aquest es dissolgui per l'efecte d'una versió posterior que decebi les expectatives creades. El darrer exemple d'això el tenim el L'òpera de quatre rals que va presentar en la darrera edició de Temporada Alta la companyia sevillana Atalaya.
El Cyrano d'avui haurà de competir, tot i que ja força lluny en el temps, amb el Cyrano de Josep Maria Flotats, una de les fites que amb el temps han esdevingut mítiques en el teatre català. El plantejament està situat dins la més absoluta ortodòxia, amb decorats, vestits i attrezzo d'època i conservant el vers del text original, la qual cosa obliga els actors a declamar, amb les dificultats que això comporta, no només per dir el vers, sinó perquè aquest arribi ple de sentit al públic.
Cyrano de Bergerac és un clàssic de la història de la literatura i ha estat representat, versionat, adaptat i fins i tot portat al cinema nombroses vegades, amb més o menys fortuna. L'obra, ambientada en el segle XVII, recrea la història del cavaller que dóna nom a l'obra, un home valent, apassionat, irònic, amb una notable vena poètica i un apèndix nasal encara més notable. Cyrano està enamorat de la seva cosina Roxana, però ella no el correspon, perquè el seu amor és per a Christian, un soldat que no té precisament el do de l'eloqüència. Aquest triangle serveix a Rostand per fer una faula sobre l'excessiva importància que s'atorga a les aparences, sobre la incapacitat per veure més enllà, i fins i tot convida a reflexionar sobre el fet que de vegades es persegueix de manera inútil un ideal, una realitat fictícia.
El repartiment de Cyrano de Bergerac l'encapçalen José Pedro Carrión (Cyrano), Lucía Quintana (Roxana) i Cristóbal Suárez (Christian).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada