21 de maig de 2007
El funeral, avui a dos quarts de dotze a Santa Maria
Cugat Comas Ciutat - Societat
dilluns, 21 maig 2007
Dissabte a la nit va morir Manuel Clariana i Regàs, als 96 anys d’edat. Clariana és una persona cabdal per a entendre com la llengua catalana va sobreviure a Mataró als 40 anys d’opressió i prohibició franquistes. Durant molts d’aquests anys, l’únic reducte on es va mantenir, en secret, la docència en català van ser les classes del Mestre Clariana. Oblat benedictí de Montserrat, on va estudiar durant 9 anys de la seva joventut, Manuel Clariana va rebre els darrers anys diferents reconeixements i homenatges que van voler-li agrair la tasca duta a terme, a mercè de la qual són centenars els mataronins que van aprendre català en un període on, sempre està bé recordar-ho, oficialment no estava permès; estava perseguit.El funeral per la mort de Manuel Clariana és avui dilluns, a dos quarts d’onze a la Basílica parroquial de Santa Maria. Allà s’acomiadarà al mestre Clariana, l’home clau –o un dels homes clau– per la conservació de la llengua catalana a la nostra ciutat on, tradició oral apart, va quedar com a únic referent entre 1960 i 1978 en els cursos secrets i fora de la legalitat que impartia i que eren sol·licitats i seguits amb força devoció per uns alumnes amb ganes de rebre el coneixement elemental de la llengua que parlaven.
Una vida dedicada a ensenyar català
La tasca del mestre Manuel Clariana en l’ensenyament es va fonamentar en els estudis que aquest va cursar a Montserrat entre 1923 i 1932 on va estudiar Humanitats i Filosofia i va aprendre el francès, l’alemany, , el llatí el grec i, sobretot, el català. Durant el servei militar va formar part de la “Lliga del bon mot” on ell i els seus companys s’esperonaven per parlar correctament el català. A partir d’aquests coneixements s’erigirà en un dels més importants docents de català de casa nostra, col·laborant en publicacions i cursets i, a partir de 1960, a Santa Anna. Durant 18 anys va impartir classes de català a Santa Anna dotant d’oportunitats d’aprendre la pròpia llengua a centenars de mataronins i mataronines, que, sense ell, no haurien pogut tenir nocions de català, la qual cosa hauria posat la nostra llengua –encara més– entre l’espasa i la paret.A posteriori va impartir classes a escoles i instituts de la ciutat i va bolcar-se amb l’entitat Òmnium Cultural, on va donar cursos de català i va participar a les Aules Sènior fins l’any 1992.
A banda de a l’Escola Pia, també va donar classes a l’Institut Alexandre Satorras, al Cor de Maria, a Valldemia, a Cabrils, a Vilassar de Mar, al Col·legi El Turó i als empleats de la companyia d’assegurances La Catalana. Va ser funcionari de l’Ajuntament mataroní i la seva vocació de docent el va fer seguir donant classes particulars. Era, també, membre del Grup d’Opinió Jaume Llavina.
Homenatges
En el tram final de la seva llarga vida, Manuel Clariana va rebre forces homenatges que a tall de reconeixement, volien agrair al mestre mataroní la tasca feta. Així, l’11 de novembre del 2004 va rebre el Premi d’Acció Cívica de la Fundació Lluís Carulla, en un acte al Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona. A escala local, va rebre homenatges dels Amics de la Ciutat, d’Òmnium Cultural i d’un grup d’exalumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada