28 de maig 2007

Mataró - dos grans mestres

28 de maig de 2007

Mes de Maig, la ciutat de Mataró, ha perdut dos grans mestres
El Sr. Jaume Banet i Illa
El mestre i músic, Nascut a Mataró el 19 d'agost del 1927, va cursar els estudis de pèrit mercantil i aviat es va incorporar al món de la docència a través del seu pare, que era mestre, i va ser professor i director de l'Acadèmia Balmes de Mataró.Però la seva gran passió va ser sempre la música. Va exercir de músic a nombroses formacions, entre les quals destaca la Cobla Mataró, on tocava el fiscorn. A Bescanó, va fundar i dirigir la Coral Josep Ruhí. També va ser un dels impulsors i fundadors de l'Associació de Cors de Girona i l'Agrupació Coral de Girona. Com a compositor, va escriure diverses sardanes, entre les quals destaquen Un mussol a la barana, amb la qual va guanyar el primer premi del Certamen Musical Banyoles-Ceret del 1999, i Dansaires bescanonins, dedicada als sardanistes de Bescanó, totes dues enregistrades en el cedé Sardanes a Bescanó. També va escriure nombroses sardanes revesses. (Diari el Punt)
El Sr. Manuel Clariana i Regas
Va ser el primer professor de català durant el franquisme. El 1960 començar a ensenyar en els cursos que l'Associació d'Antics Alumnes de Santa Anna organitzava per a adults, en el seu estatge de la baixada.Eren uns cursos mig d'amagat, mig tolerats. Allí centenars de mataronins hi varen passar al llarg de 28 anys. En van sortir molts dels professors que continuaren la seva obra, com els desapareguts Josep Varela i Lluís Roca i altres .També exercí a Òmnium Cultural i a les Aules Senior. I, en horari escolar, en escoles de la Caixa d'Estalvis de Mataró, públiques i privades, i en empreses i fora de Mataró. I tot ho féu essent funcionari municipal els matins, i regentant amb la seva esposa la botiga de queviures de can Pepet de la Riera, a la cantonada del carrer Nou.S'havia format a Montserrat com a intern, en l'espiritualitat, i en les seves passions, la llengua i la música. L'ensenyament del català el feia de manera senzilla i entenedora. I als darrers anys de la seva vida s'especialitzà gairebé en persones grans. Rebé un homenatge ciutadà l'any 1982, i darrerament la distinció anual d'Òmnium Mataró (2001) i un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2004). Home animat, coratjós, sempre de bon humor i disposat a fer el bé, ha tingut una llarga vida, gaudint de bona salut i facultats fins a l'últim sospir. Deixa la seva petja en la família, en la pràctica religiosa, en les amistats i en els seus múltiples alumnes. Descansi en pau.Manuel Clariana va ser el primer professor de català durant el franquisme. El 1960 començar a ensenyar en els cursos que l'Associació d'Antics Alumnes de Santa Anna organitzava per a adults, en el seu estatge de la baixada.Eren uns cursos mig d'amagat, mig tolerats. Allí centenars de mataronins hi varen passar al llarg de 28 anys. En van sortir molts dels professors que continuaren la seva obra, com els desapareguts Josep Varela i Lluís Roca i altres .També exercí a Òmnium Cultural i a les Aules Sènior. I, en horari escolar, en escoles de la Caixa d'Estalvis de Mataró, públiques i privades, i en empreses i fora de Mataró. I tot ho féu essent funcionari municipal els matins, i regentant amb la seva esposa la botiga de queviures de can Pepet de la Riera, a la cantonada del carrer Nou.S'havia format a Montserrat com a intern, en l'espiritualitat, i en les seves passions, la llengua i la música. L'ensenyament del català el feia de manera senzilla i entenedora. I als darrers anys de la seva vida s'especialitzà gairebé en persones grans. Rebé un homenatge ciutadà l'any 1982, i darrerament la distinció anual d'Òmnium Mataró (2001) i un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2004). Home animat, coratjós, sempre de bon humor i disposat a fer el bé, ha tingut una llarga vida, gaudint de bona salut i facultats fins a l'últim sospir. Deixa la seva petja en la família, en la pràctica religiosa, en les amistats i en els seus múltiples alumnes. (Capgros – Autor Josep Puig i Pla)

El pipican del Pati del Café Nou

La tarda vespre del divendres 1 de novembre vaig estar a punt de ser agredit (no sé si és la paraula correcte) per un gos mentre el propieta...