Els històrics se’n van del Victòria
El Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa s’acomiaden del teatre del
Paral·lel després de 33 anys de gestió
“Estem com un pom de clavellines”, celebrava ahir el
director de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo. “Fa goig acomiadar-nos del Teatre
Victòria en unes condicions força passables”, afegia. I és cert que la vida ha
sigut indulgent amb els integrants de 3xtr3s, l’empresa que aglutina les
companyies el Tricicle i Dagoll Dagom i la productora Anexa. Els membres
originals del projecte deien ahir l’adeu definitiu a un dels teatres més grans
(1.200 localitats) i ben equipats de Barcelona, el Teatre Victòria, després de
33 anys al capdavant de la seva gestió. A partir de l’1 de juliol serà la
productora del Mago Pop la que ocuparà les oficines de la sala i aquests tres
històrics del teatre català se n’aniran a les del Teatre Poliorama, que
continuaran gestionant.
La voluntat de 3xtr3s quan es va fundar aquesta UTE teatral
era fer “teatre popular de qualitat”, recorda Bozzo: “Teatre per a una majoria
sense que això volgués dir rebaixar-ne la qualitat i la creativitat”. El
Victòria haurà sigut principalment l’espai d’exhibició dels espectacles del
Tricicle i Dagoll Dagom, la seu dels seus grans èxits. Però ahir els vuit socis
es van anar passant el torn de paraula per recordar també altres fites: els
concerts, les sessions escolars, la sarsuela, els monòlegs còmics, les
produccions internacionals, els musicals... El que només han aconseguit “a
mitges”, reconeix el director de Dagoll Dagom, és recuperar el Paral·lel com
l’avinguda teatral per excel·lència. Això ho deixen als seus successors. També
caldrà veure on queda el llegat de les dues companyies: “El deixem al públic i
als companys més joves -diu Bozzo-. L’herència de Dagoll és viva perquè hi ha
molta gent jove que es vol dedicar al teatre musical i moltes escoles.
M’agradaria que això no es traslladi al teatre musical en català: hem demostrat
que és rendible i em sap greu que altres productores no ho vegin així. És una
pèrdua de terreny que em preocupa”. “Per a nosaltres la cosa important és què
hem significat per al públic”, diu el membre del Tricicle Carles Sans: “Saber
que formem part de la memòria emocional d’aquest país, com vaig sentir que
deien a la ràdio”. “No ens agradaria desaparèixer d’aquesta memòria”, rebla.
Cal dir que el comiat del teatre no té a veure amb cap fracàs artístic: quan el
Victòria ha tingut sempre el 100% d’ocupació cada dia ha sigut amb l’últim
espectacle del Tricicle, Hits.
Salvar un teatre
Els socis de 3xtr3s havien entrat com a llogaters al Teatre
Victòria el 1986. El van arrendar a la família Balaguer quan ja es plantejaven
convertir l’espai en un pàrquing perquè els seus projectes teatrals no
funcionaven. L’última oportunitat que s’havien donat va ser Romeu i Julieta
dirigit per Esteve Polls, que no va acabar de tenir èxit. Els nous gestors van
arrencar amb dues obres cridades a fer història: El Mikado de Dagoll Dagom i
Slastic del Tricicle. Després vindrien comèdies com Pels pèls i En resumidas
cuentas de Pepe Rubianes, fins a l’esclat de Mar i cel. I encara va venir la
traca de Cómeme el coco, negro de la Cubana, Insòlit de Vol-Ras i La nit de
Vol-Ras i La Cuadra de Sevilla, fins a decidir-se a tirar endavant les grans
obres de reforma de la sala durant l’any olímpic i la posterior compra del
teatre. “Era un bon any per a les ajudes”, diu Bozzo. La reobertura va ser el 7
d’abril del 1992 amb Flor de nit : “Va ser el nostre cim”, diu Bozzo. Després
li tocaria al Tricicle amb Terrrific. “Mai ens hem barallat entre els socis. El
3 ha sigut un nombre màgic”, assegurava Anna Rosa Cisquella. En aquests anys
s’han programat al Victòria 255 espectacles i hi han assistit set milions
d’espectadors.
+ info
Els integrants del Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa sortint
del Victòria ahir al migdia. / Marc Rovira
