divendres, 25 juliol de 2014

Assaig Obert "El rei Gaspar"



Data
Dimecres, 27 d'agost de 2014
Hora
21:00
Lloc
Punt de trobada: Pl. St. Antoni. Tàrrega
Preu
Gratuït, amb reserva prèvia al 973 310 854
Organitza
FiraTàrrega

Un fals rei Gaspar està recollint les cartes dels infants en un espai comercial. Inspirat en el llibre homònim de Gabriel Janer Manila, Arnau Vinós construeix aquest site specífic que explica la història d'un lluitador que aspira a una vida millor per a ell i la seva família. Una reflexió sobre la immigració que ens permetrà conèixer la vida amagada del seu protagonista i viure en primera persona  els seus pensaments, els seus sentiments, els seus records, els seus desitjos i els seus somnis.

Informació relacionada

/media/upload/pdf/suport-a-la-creacio-14_difusio_editora_14_60_1.pdf

La Escuela de Teatro de la UNIA culmina en Baeza con 19 alumnos de media por curso



publicat per
21 de juliol de 2014

La Escuela de Teatro que la Universidad Internacional de Andalucía (UNIA) ha celebrado en su Campus 'Antonio Machado', ubicado en Baeza (Jaén), ha finalizado su edición de 2014 con una media de 19 alumnos por curso, un dato que "confirma la consolidación de los cursos impartidos y destaca la eficacia de los mismos".

Así lo ha defendido el director de esta actividad, Roberto Quintana, de la Escuela Superior de Arte Dramático (ESAD) de Sevilla, que ha subrayado en una nota que el "mejor aval" de esta iniciativa es el incremento del nivel medio de los alumnos, algo destacado por los profesores de los cursos.

En este sentido, Quintana ha resaltado que los cursos de la Escuela de Teatro tratan de abarcar en cada edición un campo mayor de actividad teatral, como ha ocurrido por ejemplo en esta edición con el curso de 'Iniciación al teatro medieval y renacentista', una temática que "ni siquiera se incluye en la programación de las Escuelas de Arte Dramático".

Para el director de la Escuela de Teatro, otro de los aspectos "sobresalientes" de esta edición y de las anteriores es la mayor incidencia del trabajo actor-director, lo que, según ha añadido, se traduce en la incorporación de nuevos directores a los cursos, ya que este modelo docente está actuando como "efecto llamada" para esos profesionales.

En este sentido, Quintana ha valorado como "fundamental" el que los directores que imparten cursos en la Escuela de Teatro sean "profesionales que en sus respectivos ámbitos están en la práctica profesional, es decir, que no se limitan al conocimiento teórico", ya que esa "suma de conocimiento y práctica repercute en ese trabajo actor-director y en una puesta en escena normalizada, resultado de esa experiencia profesional".

La Escuela de Teatro de la UNIA ha constado en esta edición de cinco cursos, que han sido los de 'Improvisación y método' --dirigido por César Oliva Bernal, de la ESAD de Murcia--; 'Interpretación para actores: la cualidad' --dirigido por el actor y director teatral Andrés Lima--; 'Danza contemporánea. Técnica corporal y expresión escénica' --dirigido por el bailarín y coreógrafo Juan Antonio Saorín, también profesor de la ESAD de Murcia--; 'Del cuerpo de la voz a la palabra' --dirigido por Vicente Fuentes, de la Resad de Madrid--; y el mencionado 'Iniciación al teatro medieval y renacentista', dirigido por la directora de escena Ana Zamora.

La principal novedad de la Escuela de Teatro de la UNIA de este año ha sido que los talleres han pasado a ser cursos, lo que ha implicado una ampliación del horario, de 20 a 30 horas semanales, y la expedición de un diploma acreditativo de la participación de los alumnos en los respectivos cursos.


Asimismo, un año más y como complemento a la Escuela de Teatro, se ha programado la muestra de artes escénicas 'UNIAescenaBaeza', que en esta edición ha contado con ocho espectáculos de otras tantas compañías; con cinco títulos históricos --'El rey Lear', 'Adela (La casa de Bernarda Alba)', 'La vida misteriosa (Ocnos)', 'La cantante calva' y 'Pequeños crímenes conyugales'--, de otros tantos "grandes autores"; en concreto, William Shakespeare, Federico García Lorca, Luis Cernuda, Eugène Ionesco y Eric Emmanuel Schmitt, y con la participación de ocho directores de escena, 25 actores, un pianista y un tenor.

dijous, 24 juliol de 2014

Copacabana



publicat per
culturamataro.cat

Copacabana és un espectacle que fusiona, en un entorn poc habitual, teatre visual i objectes, cuina en directe i el cabaret. La companyia Ponten Pie transforma l'Espai 1 de l'Aula de Teatre en un restaurant sense gaire activitat regentat per tres cuiners; la Rita, la Laura i el Marco que intenten tirar en davant el restaurant amb els pocs recursos econòmics que els hi queden. El públic, protagonista fonamental per l’elaboració de l’espectacle, assisteix com a client del restaurant i no com un espectador habitual, quedant immers dins una representació de 360º on podran degustar les petites quantitats d’uns deliciosos plats cuinats pels actors. D’aquesta manera la companyia Ponten Pie busca endinsar a l’espectador en un món on la realitat i la teatralitat es barregen constantment.
Una experiència completa i única en un ambient particularment insòlit.

Horaris
24 de juliol a les 21 h
25 de juliol a les 20 i 22.30 h
26 de juliol a les 20 i 22.30 h
27 de juliol a les 20 h
10 euros
Aula de Teatre

Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

El tratado de Karl Marx, "El capital", llega al Grec como comedia teatral



publicat per
21 de juliol de 2014
(EFE).-

El análisis crítico del capitalismo y sus prácticas económicas que escribió Karl Marx, "El capital", llega al escenario del Grec en clave de comedia teatral de la mano del director francés Sylvain Creuzevault.
Del 24 al 26 de julio, Creuzevault pone en escena en la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure "Le capital", un "trabajo de improvisación" interpretado por trece actores de la compañía francesa "D'ores et déjà".
El director del Grec, Ramon Simó, ha explicado que Creuzevault ha decidido ambientar su comedia en el parisino Club de los Amigos del Pueblo, fundado por Vicent-François Raspail, el 13 de mayo de 1848 -tras la revolución francesa-.
En el trabajo teatral de Creuzevault aparecen dos líneas argumentales basadas en el conflicto de clases, "el fetichismo de las mercancías" y "cómo todo se convierte en mercancía y se concibe por su valor dinerario", según Simó.
En una escenografía que recrea un local social con mesas en las que se come aparecen "encuentros fantásticos como un diálogo entre Marx y Engels".
En el espectáculo se abordan conceptos como el del "valor" y otros términos marxistas, con el objetivo de explicarlos de manera clara y comprensible.

El director del Grec ha señalado que con este espectáculo y otros montajes el festival barcelonés pretende abordar "la situación actual y tener la capacidad de representarla".

dimecres, 23 juliol de 2014

Mitjó, Mostra de Teatre de Titelles de Sant Pere de Riudebitlles



DIES 25, 26 i 27 DE JULIOL DE 2014

Sant Pere de Riudebitlles - Mitjó, Mostra de Teatre de Titelles
QUÈ ÉS EL MITJÓ?
Mitjó neix el 2012 com a 1ª Mostra de Teatre de Titelles de Riudebitlles. El fil conductor del Mitjó són els titelles. Ens atrau la màgia, la poesia i la llibertat que desprenen els titelles, i també moltes altres expressions com la música, la pintura, la poesia, la fotografia, el graffiti, el cinema …Allò que ens mou, allò que ens motiva principalment és fer arribar al nostre poble i a la nostra comarca el que nosaltres gaudim plenament com a espectadors, el que ens transforma, ens confronta amb nosaltres, el que ens fa pensar, gaudir i patir com a bèsties, el que està VIU!!

El Mitjó Riudebitlles té un caràcter local, familiar, acollidor, popular, irreverent i transgresor. El nostre públic és familiar, però també reservem un espai de nit, La Mitja, pel públic adult. En aquestes dues edicions que hem celebrat al mes de juliol de 2012 i 2013 hem crescut, en nombre d’espectadors, en la qualitat i quantitat dels espectacles programats i en el nombre de col·laboradors i patrocinadors. Tanmateix, l’esperit del Mitjó és ser una Mostra de Titelles petita i propera, popular i exigent amb la qualitat, divertit i amb propostes arriscades.

QUI L'ORGANITZA?
Un grup d'artistes i somniadors que viuen a Sant Pere de Riudebitlles.... I les seves families, i els seus amics, i els amics dels amics, i la gent del poble, i l'ajuntament, i altres titellaires... tanta, tantíssima gent, que no hi cabrien.


www.mitjoriudebitlles.net

Pinter puro y duro



publicat per
http://www.eldiario.es
Toni Polo
foto : Ros Ribas

‘Vells temps’, del Nobel Harold Pinter, destapa los secretos que nos guarda el pasado y que, a menudo, pueden confundirse con la realidad.

La obra, dirigida por Sergi Belbel, se puede ver en la Sala Beckett hasta el 27 de julio.

Sólo entrar, la sala Becket nos vuelve a desubicar. Escenario alargado, alargadísimo, cinco únicas filas para el público, larguísimas también. Una cortina recorre el escenario de lado a lado, un sofá en cada esquina, separando físicamente al matrimonio de la casa, un mueble bar, un bufé con platos, copas, una lámpara de mesa... Es el marco donde Sergi Belbel encaja Vells temps, una obra que mezcla con habilidad los recuerdos y la imaginación, el presente y el pasado, la causa y la consecuencia. Y nos plantea preguntas trascendentales: ¿vivimos una realidad suplantada por los recuerdos? ¿Vivimos un presente imaginado? ¿Hemos vivido un mismo pasado? ¿Hay alguien que nos hace creer los propios recuerdos, quizás inventados, hasta el punto de que hemos construido nuestra vivencia basándonos en una mentira?

Una mujer va a pasar unos días a casa de una amiga de juventud, aquella época de la vida en que todo es mágico, todo es impulsivo, todo es emocionante. Nada que ver con la vida que esta mujer lleva ahora con su marido, quien la asalta con preguntas presuntamente inocentes sobre la esperada visitante. Anna llega ilusionada por ver a su amiga; Kate sólo tenía a una amiga, Ana, que le robaba la ropa interior. (¿O tal vez no...?) Las dos mujeres eran polos opuestos (quizás se complementaban).

Desde los primeros minutos de la función se mastica esta atmósfera inquietante. La llegada de la amiga activará los recuerdos y todo comenzará a mezclarse. Canciones, películas, amigos, un montón de vivencias que Kate no recuerda pero que, a medida que crece la inquietud, comienza a aceptar. El marido, Deeley, siente una curiosidad casi enfermiza, agresiva. Pregunta, pregunta y pregunta y se convierte en un actor del pasado, descubriéndonos una realidad que nos confunde. La entrada del marido en la narración de las mujeres (de Anna, básicamente) nos hace ver la fragilidad de las relaciones humanas, los celos, la incomprensión, el silencio. La tensión se dispara, Kate reacciona y, de repente, es otra. El tono, la voz, los recuerdos. Ha cambiado. De repente, el presente queda sacudido, irreconocible.


Se puede hablar de Universo pinteriano. Y aquí está ambientada la obra. El autor nos lleva al pasado sin abandonar el presente. Y es inquietante. Y lo hace como un maestro. Pinter puro y duro. Pinter admirado y Pinter detestado. Quien busque esta confusión encontrará Vells temps una obra deliciosa y cautivadora (el trabajo actoral, sobre todo el de Carlos Martínez, es fantástico). Quien no se sienta atraído por este universo disfrutará de una representación intensa e inquietante, pero no acabará de caer atrapado en ella.

dimarts, 22 juliol de 2014

Amor gai a l'internat



publicat per
www.elperiodico.cat
16 de juliol de 2014
Imma Fernández

Daniel Anglès dirigeix 20 actors en el musical 'Per sobre de totes les coses', versió de l'òpera pop nord-americana 'Bare' L'obra aborda una relació homosexual en un col·legi catòlic

Ever Blanchet, director de les sales Teatre Gaudí i Versus, és un entusiasta que navega per les mogudes aigües de l'escena a contracorrent. Va ser el primer a no abaixar la persiana a l'agost, quan després del xàfec del Grec la cartellera teatral barcelonina es converteix en un erm. Els números li han donat la raó, es congratula. A l'agosarat gestor també li ha agafat, en aquests temps de musicals de butxaca, per donar la nota amb elencs multitudinaris.

Ho va fer amb The wild party (La festa salvatge), celebrat musical que va estrenar al Gaudí el febrer del 2013 amb ¡18 intèrprets! i quatre músics. Ara, en un més difícil encara, la mateixa sala ha estat envaïda per 20 actors i cinc músics (fins al 31 d'agost). Els ha reclutat Daniel Anglès (director de Los miserables, Hair, La bella y la bestia...) per a Per sobre de totes les coses, versió de Bare, una òpera pop nord-americana amb música de Damon Intrabartolo, lletres de Jon Hartmere i un llibret de tots dos que incideix en la relació homosexual entre dos adolescents.

A un jove repartiment (encapçalat per Jan Forrellat, Marc Flynn i Anna Herebia), s'hi han unit Ester Bartomeu (que va triomfar el 1997 amb Chicago), Lucy Lummys i Eduard Doncos. Óscar Reyes firma les coreografies mentre que Oriol Padrós dirigeix la banda.

La història trasllada el públic fins a un internat catòlic de principis de la dècada dels 90 a Massachusetts, on un grup de col·legials lluiten per travessar els murs de la pubertat i entrar en l'edat adulta. «Necessito que els musicals em commoguin i aquest ho fa. És una trama tan dura com el procés de fer-se gran. L'època de l'institut no resulta mai innòcua», sosté el director, que va acceptar implicar-se en un projecte que va sorgir de la jove companyia Madam Teatre.

En aquesta etapa escolar, afegeix Anglès, es viuen canvis significatius. «Són anys de primers amors, de descobriments com el de l'homosexualitat que planteja l'obra, que t'obliga a reaccionar i acceptar-ho. A mi em va passar». El títol en català dóna pistes d'una història que segueix vigent «perquè ser diferent segueix sent un problema». «¿Què és el que hi ha per sobre de totes les coses? En l'àmbit personal, religiós, polític...».

Fronteres de la pubertat


El muntatge, amb 30 números musicals, comença amb el malson de Peter, un estudiant modèlic que somia com els seus companys l'acusen de ser gai, i s'acaba amb la cerimònia de graduació de l'alumnat. Pel camí apareixen batalles de libidos, drogues, assajos de Romeu i Julieta, confessions al capellà i moltes preguntes sense resposta. A la de com és possible quadrar els números amb un projecte així, respon Anglès: «En cada funció perdem diners. Però em sento pagat artísticament, i a nivell personal em manté connectat amb les noves generacions d'artistes».

El Liceo se abre a un musical, "Los Miserables", y reconoce su nivel



publicat per
21 de juliol de 2014
(EFE)

El Gran Teatro del Liceo se abre por primera vez a un musical, "Los Miserables", todo un "reconocimiento" para el nivel musical de este espectáculo, que se representará en un espacio muy selecto que ofrecerá "una fusión de público muy interesante".
Así lo ha señalado el director de la versión española del musical, Daniel Anglés, en una entrevista con Efe, poco antes del estreno de "Los Miserables", el próximo día 26.
"Habrá personas habituales del coso operístico que irán a verlo y también nuevo público que nunca va a ese teatro y acudirá a ver una cosa que les atrae", ha resaltado el cantante y director catalán.
Muy satisfecho de que sea su obra el primer musical en entrar en el Liceo, Anglés considera que el hecho de que "Los Miserables" llegue a este espacio considerado de música culta, es un reconocimiento de su nivel, su producción, de la historia que explica. "En suma, de la capacidad de emocionar que tiene".
El Liceo, ha continuado Anglès, "es un espacio escénico maravilloso con gran calidad de sonido y te permite lucir la escenografía" del espectáculo que se presenta.
En opinión del cantante y director catalán, "Los Miserables" es el musical "más popular de todos los tiempos. La ópera era música popular, Puccini y Verdi también eran compositores populares que llegaban al gran público".
Anglès cree que con "Los Miserables", Victor Hugo escribió "una novela clásica ya que pasan los años y sigue emocionando, continua teniendo vigencia".
Con las localidades prácticamente agotadas, "Los Miserables" estará en el cartel hasta el 3 de agosto para seguir la gira que empezó en octubre de 2013 y viajar después a Bilbao, Salamanca o Logroño y volver en noviembre al Palau de les Artes de Valencia.
La producción española de "Los Miserables", a cargo de Stage Entertainment, tiene un equipo de cien personas entre cantantes, músicos y técnicos, entre los que figuran 34 actores-cantantes y catorce músicos, dirigidos por el malagueño Arturo Díez.

Entre los actores-cantantes que protagonizan este espectáculo figuran el argentino Felipe Forastiere, que recrea al expresidiario Jean Valjean; el catalán Ignasi Vidal, en el papel de su antagonista, el Inspertor Javert; el madrileño Carlos Díaz encarna al revolucionario Enjol Ras y la madrileña Elena Medina será Fantine, la mujer que sufre todo tipo de desgracias hasta acabar en la prostitución.

dilluns, 21 juliol de 2014

Depardieu i Aimée a les profunditats de l’amor



publicat per
www.ara.cat
21 de juliol de 2014
Laura Serra
Peralada

Depardieu i Aimée a les profunditats de l’amor

Posar en escena Love letters no vol gaires trucs: n’hi ha prou amb dos intèrprets i un focus. Just el mínim per arribar a la màxima essència del teatre. És evident que el públic que assistia dissabte a una de les grans cites del Festival de Peralada ho feia atret pels noms dels dos actors, dues llegendes de l’escena francesa, perquè el poder del text d’Albert Ramsdell Gurney ja ha estat testat per multitud d’intèrprets i escenaris. Ella era Anouk Aimée, distingida dama de l’escena francesa que als 82 anys passeja intacta l’aura que es va guanyar al cinema als 60. Qui li donava la rèplica era el polèmic Gérard Depardieu en un paper oposat al del recent i excessiu DSK de Bienvenido a Nueva York.

La platea es va reduir a la meitat de l’aforament habitual -tot i així hi havia 1.100 pesones-. Depardieu i Aimée van entrar a escena un per cada banda, ell de negre, ella de vermell, van asseure’s en una llarga taula i van començar a llegir les cartes que Melissa Gardner i Andrew Makepeace Ladd es van enviar al llarg de la vida. L’autor va escriure l’obra per ser llegida. I això és el que es forcen a fer els actors, malgrat que Aimée fa vint anys que la duu a escena i que Depardieu ha triat la peça per tornar al teatre després de deu anys. La contenció és part de l’exigència del text. L’altra és ni tan sols mirar-se fins a l’última escena final.

Immersió en dos personatges


Els actors només tenen la veu. L’obra avança com la seva relació epistolar: comença amb formalitat i candidesa, amb un recitar quasi notarial dels actors, i va guanyant profunditat, humor i càrrega emotiva a mesura que la vida els passa factura: amors, desamors, ascensos, fills, teràpies. I en cada nova etapa, s’escriuen, perquè l’altre sempre hi és com a suport per aferrar-se i com a oportunitat de consumar l’amor platònic. Depardieu i Aimée submergits en els seus personatges. L’actor només es frega la cara per tota expressió de patiment, mentre que Aimée -amb una tos incòmoda dissabte- juga amb les ulleres i els cabells, tocs no lluny de la frivolitat despreocupada del personatge. Melosa i desinhibida ella i més caut i eficaç ell. ¿Però són ells o els seus personatges? Els dos grans actors estaven al sincer servei d’una espiral dramatúrgica potent. Els espectadors van respondre amb ovació final, però s’hi van sumar les fotos dels mòbils del públic de les primeres files. Eren els seus personatges, sí, però també ells.

El circ omple els carrers de la Bisbal d'Empordà



publicat per
http://www.elpuntavui.cat
20 de juliol de 2014
foto : Joan Sabater

La XIX edició de la Fira de Circ al Carrer culmina avui amb una trentena d'actuacions

El funàmbul Aurel Rouages, que va travessar la plaça del Castell caminant per un cable situat a 15 metres d'altura, va donar –divendres– un emocionant tret de sortida a la XIX edició de la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d'Empordà. L'espectacle inaugural tenia format de cabaret amb sis companyies i Guillem Albà exercint com a mestre de cerimònies. El funàmbul de l'espectacle Poussière (Personnage en suspension dans l'air), de la companyia francesa Circ Rouages, va ser un dels protagonistes d'aquella primera sessió.
La cloenda avui
El gros de les setanta actuacions programades en aquesta edició es va iniciar ahir i un altre dels plats forts de la presència internacional era el retorn del peruà Hugo, que ja va participar amb molt d'èxit en l'edició del 2007 i que enguany presentava el seu espectacle de mim i teatre de figures Cuentos pequeños. La fira culminarà avui, diumenge, amb una trentena d'actuacions des de les deu del matí fins a un quart de dotze de la nit.
L'espectacle oníric i poètic La rêve d'Erica, de la companyia francesa Bivouac, posarà punt i final a la XIX edició de la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d'Empordà. Abans del tancament, els espectadors podran gaudir al llarg del dia d'avui d'actuacions amb estils ben diversos com ara màgia, clown, titelles, dansa, malabars, acrobàcies, diàbolo i trapezi, entre d'altres.

La majoria d'espectacles són gratuïts i els de pagament són a preus populars.

diumenge, 20 juliol de 2014

Shakespeare al parc




publicat per
www.elperiodico.cat
18 de juliol de 2014

La companyia Parking Shakespeare porta l'insigne dramaturg anglès al parc de l'Estació del Nord amb 15 representacions gratuïtes de 'Molt soroll per res'.

Parking Shakespeare és una companyia de teatre poc corrent. Va néixer el 2009 a partir d'una idea de fons: el costum anglosaxó de representar les obres de William Shakespeare en parcs públics. Des d'aleshores, cada estiu han ofert una peça teatral del dramaturg anglès a l'aire lliure i amb entrada gratuïta. Aquest 2014 no podia ser menys. Torna amb Molt soroll per res, que representarà cada tarda, fins al 3 d'agost (23 i 30 de juliol no hi ha funció) al parc de l'Estació del Nord.

La companyia va estrenar ahir el nou muntatge, que dirigeix Israel Solà i compta amb gairebé una dotzena d'actors: Òscar Bosch, Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro García Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Ferran Herrera, Ariadna Matas, Santi Monreal i Ricard Sadurní.

Sobre ells recau el protagonisme de la proposta, que no es basa en grans escenografies, ni en sofisticats equips de so i de llums. «El nostre espectacle es basa en l'enginy dels diàlegs i la comicitat de les situacions», explica Solà en la presentació de l'obra.


La trama de la història gira al voltant de l'amor i els rols de la parella. És estiu, fa calor, sona la música i els seus personatges, habitants de la petita ciutat de Messina, es debaten entre els seus sentiments i el què diran. Hi ha equívocs, seducció, enginy, humor, cançons i molt soroll de ritmes i percussions. L'objectiu: «Fer d'aquest Molt soroll per res una festa teatral que ens acosti a l'essència de Shakespeare», conclou Israel Solà.

El festival 'Ple de Riure' regala humor



publicat per
http://www.lavanguardia.com
15 de juliol de 2014

La programación es totalmente gratuita coincidiendo con los 18 años en el Masnou
El Masnou. (Redacción/Agencias).-

El Festival Internacional de Teatro Cómico del Masnou Ple de Riure, llega a la mayoría de edad con cambios significativos. Hasta ahora el festival había combinado espectáculos gratuitos en plazas y calles del pueblo con espectáculos de pago en la característica carpa de circo de la playa, un elemento que ha sido emblema del festival a lo largo de los años. Este año la carpa desaparece y el festival se traslada íntegramente al espacio público con todos los espectáculos gratuitos.
Hace dieciocho años nacía el primer Ple de Riure del Masnou, un evento dedicado exclusivamente al humor y a la fantasía del teatro y el circo. En estos años, por la carpa de circo de la playa de Ocata han pasado nombres como Pepe Rubianes, Toni Albà, Sergi López, Faemino y Cansado, Tortell Poltrona, Marcel Gros, Gila, Leo Bassi, Gabino Diego o The Chanclettes.
Este año, "el festival completo sale a la calle para celebrar su mayoría de edad", defiende la organización. Si bien es cierto que el cartel de este Ple de Riure no cuenta con artistas mediáticos y populares, este año no habrá espectáculo de pago. Entre los artistas invitados destacan compañías catalanas como los acróbatas de Volaquivol y las marionetas de Trukitrek; los acróbatas franceses de Marcel et ses DROL de Femmes; el humor absurdo del madrileño Pepín Tre; los clowns italianos de Teatro Necessario, o Cam, un espectáculo de cabaret y acrobacias con artistas venidos de toda Europa.


dissabte, 19 juliol de 2014

Assaig Obert "Thank you for dancing"



Data
Dijous, 31 de juliol de 2014
Hora
20:00
Lloc
Pl. Major. Tàrrega
Preu
Gratuït
Organitza
FiraTàrrega
Tots els públics

Quatre ballarins i un músic arriben a Tàrrega. Les imatges se succeeixen en un viatge de dansa i de música que es construeix amb la participació del públic, que és qui té la presència, la mirada i la veu per donar instruccions als actors. L'espectador experimenta en viu la construcció de la peça i el funcionament del moviment coreogràfic. Espectacle coproduït per FiraTàrrega i Ulica International Street Theatre Festival de Cracòvia (Polònia), amb la col·laboració de Culture.pl.

Informació relacionada

/media/upload/pdf/suport-a-la-creacio-14_difusio_editora_14_60_1.pdf

XXV Certamen Nacional de Teatro de Aceuchal 2014, Badajoz.



Se convoca el XXV Certamen Nacional de Teatro de Aceuchal, que tendrá lugar en Aceuchal los días: 3, 4, 5, 9, 10 y 11 de octubre de 2014, y al que podrán concurrir cuantos grupos no profesionales lo deseen.

El montaje teatral presentado tendrá una duración no inferior a sesenta minutos ni superior a dos horas cuarenta minutos y se desarrollará en castellano.

publicat per
http://teatroaficionado.blogspot.com.es
14 de juny de 2014

Los grupos que deseen participar enviarán – antes de las 14:00 horas del día 12 de septiembre de 2014 – la documentación indicada en las BASES, a la siguiente dirección:

XXV Certamen Nacional de Teatro de Aceuchal
ACEBUCHE-TEATRO
Antonio Rodríguez Gordón
C/ San Antón, 12
06207 Aceuchal
Badajoz

De entre los grupos que manifiesten aspirar a participar, se seleccionarán cinco.

Un Jurado otorgará los siguientes premios:

Mejor representación: 1.000€, símbolo y diploma.
Segunda mejor representación: 900€, símbolo y diploma.
Tercer Grupo participante: 800€ y diploma.
Cuarto Grupo participante: 800€ y diploma.
Quinto Grupo participante: 800€ y diploma.
Mejor dirección: símbolo.
Mejor interpretación masculina: símbolo.
Mejor interpretación femenina: símbolo.
Mejor escenografía: símbolo.
Mejor iluminación y efect. espec.: símbolo.
Mejor vestuario y caracterización: símbolo.
Mejor ambientación musical: símbolo.
Mejor interpretación de reparto masculina: símbolo.
Mejor interpretación de reparto femenina: símbolo.
Premio del Público: símbolo.

Si las condiciones técnicas lo permiten, ACEBUCHE-TEATRO retransmitirá en directo, a través de la plataforma acebucheTV (www.acebucheteatro.com) todas las representaciones. Los grupos participantes aceptan la difusión de sus montajes en dicho medio, así como televisión, radiofusión o cualquier otro medio que los Coordinadores del evento estimen oportuno.

Todos los grupos participantes deberán contar obligatoriamente con, al menos, un representante que asista a la jornada de clausura del día 11 de octubre de 2014

Mas información:
Teléfono: 637 548 207
www.acebucheteatro.com
info@acebucheteatro.com

divendres, 18 juliol de 2014

NIT D'IMPROVISACIONS TEATRALS



divendres 18 de juliol a les 22 h. presentem a l'Espai Alarona (Plaça Sta. Maria, 6 Mataró)

(El públic assistent posa a prova la creativitat dels cinc actors tot proposant situacions que hauran de teatralitzar)
Actors/actrius: Isabel Anglada, Sandra Cabrespina, Joan Francès, Pepi García, Kiko Martínez.
ENTRADA GRATUïTA

Overlock



Can Marfà
18, 19, 20 de juliol
22 h
12 euros

Espectacle multidisciplinari d’Amebeu Teatre, amb la participació de 40 actors, ballarines, músics i la col·laboració especial del Cor Ciutat de Mataró, en homenatge a tota una generació d’homes i dones de la nostra ciutat que van fer de la indústria tèxtil el veritable motor econòmic de Mataró durant dècades.


Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

Ay, que me quemo!



Divendres 18 de juliol
19 h
Centre cívic Pla d’en Boet
Entrada lliure

Teatre del Club social Andana
El grup de Teatre del Club social Andana us convida a la representació de l'obra de Teatre !Ay, que me quemo!, obra còmica fruit de la creació col·lectiva i de la improvisació al voltant del foc.


Organitza: Ajuntament de Mataró

dijous, 17 juliol de 2014

Divertidíssim 'Ubu Roi'



publicat per
www.elperiodico.cat
16 de juliol de 2014
Imma Fernández

L'aclamat Declan Donnellan i la seva companyia Cheek by Jowl trasllada les aventures del grotesc tirà a un sopar burgès Un elenc francès interpreta el brillant muntatge al Teatre Lliure


Foto : Delirant 8 Un moment de l''Ubu Roi', d'Alfred Jarry, portada a escena per Declan Donnellan.

Assistim a un elegant sopar burgès. Una fina i benestant parella espera els seus convidats. El fill adolescent, voyeur compulsiu, burxa amb la seva videocàmera al nas del pare i en altres raconets de la dolça llar. Ja amb tots els civilitzats comensals a taula, irromp una ràfega de llum verda i els amfitrions -com si fossin la convulsa Linda Blair de L'exorcista- es transformen en endimoniades criatures. Es transformen en Père i Mère Ubu, els ambiciosos i cruels personatges concebuts per Alfred Jarry el 1896 que el celebrat director britànic Declan Donnellan i la seva companyia Cheek by Jowl, aquesta vegada amb un repartiment francès, ha traslladat als nostres dies. L'hilarant Ubu Roi capgirarà el Teatre Lliure de Montjuïc des de demà fins diumenge.

Desbordant d'imaginació, Donnellan es reinventa amb aquesta sàtira sobre els abusos del poder, paròdia del Macbeth shakespearià, que un jove Jarry va estrenar a París entre les esbroncades d'una elit ofesa. Amb Ubu rei, l'autor francès es coronaria com a precursor del teatre de l'absurd.

La història -que ha comptat amb sonades adaptacions com l'Ubú president (1995) amb què Els Joglars van fustigar el llavors president Jordi Pujol- recorre les sanguinàries gestes d'un descerebrat i dèspota capità de l'exèrcit polonès. Instigat per la seva ambiciosa dona, enderroca el rei Venceslau i instal·la una ferotge i corrupta tirania que deixa darrere seu un reguitzell de cadàvers i, també, les taxes pels núvols.

En el brillant muntatge de Donnellan és el fill qui, en la seva venjança contra aquest món acomodat, belluga els fils i imagina el seu pare transformat en un grotesc carnisser. El fantàstic elenc de sis actors, encapçalat per Christophe Grégoire (Père Ubu) i Camille Cayol (Mère Ubu), salta al vertiginós ritme de les banals converses al voltant de la distingida taula, a les conspiracions d'Ubu per carregar-se Venceslao (el seu convidat amic al sopar). A cop de ràfegues de llums, els mesurats personatges treuen les bèsties que porten a dins; els instints més primitius que amaga qualsevol ésser humà.

Els estris del parament i altres objectes del mobiliari (des d'una batedora fins a un llum-corona) es transformen en la imaginativa posada en escena en instruments per als crims o en símbols del poder. D'ells se serveix el psicòpata i infantiloide protagonista per fer-ne de les seves. Macabres i enginyosos cops, com el so d'una trituradora per la qual van passant, fora d'escena, els ministres de la cort, amaneixen un espectacle que ha suposat un nou gir en la triomfal carrera de Cheek by Jowl.

De Shakespeare a Racine

Fundada el 1981 amb Donnellan i Nick Ormerod com a directors artístics, la companyia -que actualment produeix obres en anglès, francès i rus- va apuntalar el seu èxit amb un repertori centrat en Shakespeare. Han recorregut l'orbe amb clàssics com El conte d'hivern, La tempesta, Troilos i Crèssida, Macbeth, Otel·lo, Hamlet... i el 2012 els premiats directors van debutar en el cine amb Bel-Ami, amb Robert Pattinson i Uma Thurman.


Abans, el 2000, havien creat una companyia d'actors a Moscou auspiciada pel Festival Txékhov, i el 2007 el mestre Peter Brook els va invitar a formar un repartiment francès per representar Andròmaca, de Jean Racine. L'èxit de la proposta (va arribar el 2008 a la Sala Petita del TNC) els va portar a repetir amb el mateix repetori actoral en aquest delirant Ubu Roi amb el qual segueixen regnant en l'escena mundial.

XIII Mostra de Teatro Amateur 2014 de Alzira, Valencia.



publicat per
9 de juliol de 2014

La Asociación Cultural de Teatro ‘La Tarumba’ y la concejalía de Cultura de Alzira han convocado la XIII Mostra de Teatro Amateur 2014 en la que podrán participar grupos no profesionales del territorio nacional

Las obras a representar podrán ser en valenciano o castellano.

Serán tres los grupos seleccionados y percibirán una subvención de 600 euros cada grupo.

Las representaciones tendrán lugar en dos fines de semana de octubre, casi con toda seguridad serán los días 10, 11, 17 y 18.

Los grupos que deseen participar deberán enviar, antes del 31 de julio de 2014, su propuesta junto con el historial del grupo, ficha artística, dvd de la obra, ficha técnica y sinopsis (cd-word) a la
Asociación Cultural La Tarumba
Mostra de Teatro Amateur de Alzira
Apartado de correos 155
46600 Alzira.


También pueden disponer de las bases visitando la página en facebook de La Tarumba Teatre.

dimecres, 16 juliol de 2014

Mataró ret homenatge a la gent que ha treballat en el tèxtil amb l’espectacle “Overlock”



publicat per
7 de juliol de 2014

Dijous 10 de juliol s’estrena la nova creació del director Josep Rodri i la companyia Amebeu Teatre a Can Marfà

Durant moltes dècades el sector tèxtil de Mataró havia estat un destacat motor econòmic. La Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró ha fet un encàrrec al director teatral mataroní Josep Rodri per retre un homenatge als homes i dones que ho van fer possible. El resultat és “Overlock”, un espectacle interdisciplinar a càrrec de la companyia Amebeu Teatre que es podrà veure a Can Marfà, la futura seu del Museu del gènere de punt, en diferents funcions a partir del 10 de juliol.

L’espectacle neix d’un encàrrec de l’edició del 2012 de la Fira Internacional de Teatre de Tàrrega que en aquell moment va rebre el nom de “Ferro colat”. L’obra va evolucionar per presentar-se al Festival TNT de Terrassa l’any 2013 amb el títol “Homes i màquines”. A Mataró, amb el nom d’“Overlock”, una clara referència al nom de la famosa màquina de cosir, hi arriba amb la participació d’una quarantena d’actors i ballarins de diferents col·lectius de la ciutat i membres del Cor Ciutat de Mataró.

A més, comptarà amb projeccions que recordaran com es va viure el moment més àlgid del tèxtil a Mataró, a través d’uns vídeos de l’artista Jordi Cuyàs. També hi haurà la col·laboració especial de 8 overlockistes mataronines, algunes de les quals participaran en directe durant l’espectacle.


“Overlock” es podrà veure els dies 10, 11, 12, 13, 18, 19 i 20 de juliol a les 22 h. L’espai de Can Marfà té una capacitat de públic reduïda. El cost de l’entrada és de 12 € i es poden comprar al web https://entradesculturamataro.cat/.

Tres qüestions sense resoldre del festival Grec



publicat per
9 de juliol de 2014
Santi Fondevila -  Crític teatral

La por inaugural.

¿Les arts escèniques catalanes no tenen prou qualitat per fer una producció que inauguri el festival Grec? ¿O és que hi ha por al fracàs? Això ens vam preguntar veient l’espectacle de dansa Wonderland, que, per més que sigui de Nova York i ens diguin que la seva directora és a la cresta de l’onada (Andrea Miller), esqueia més a la temporada del Mercat de les Flors que no a una nit en què fins i tot l’alcalde va al teatre. O potser és per això? Cal buscar una obra agradable i artísticament acceptable per poder brindar després amb cava als jardins sense retrets. Mirant la història recent del Grec, veiem que des que es va girar la truita a l’Ajuntament i Ramon Simó va agafar les regnes del festival no hi ha hagut cap inauguració al Teatre Grec amb una producció pròpia teatral de gran format. També veiem que, curiosament, va ser l’anterior director del Grec, Ricardo Szwarcer, qui va apostar en els tres primers anys justament per aquesta idea, amb uns resultats no encoratjadors però assumint un risc que sembla necessari per mostrar les ambicions de les arts escèniques. No val el joc de la doble sessió inaugural, que consisteix a fer una aposta popular i una de més elegant per als senyors i senyores que van al Teatre Grec. Ben segur que Simó podrà dir que de projectes ja en té, però que mentre no es puguin fer anem veient espectacles innocus.

No hi ha prou curiositat. Vaig girar la vista per mirar la platea. Mitja entrada. Per què? Estava a punt de començar The Fountainhead (La deu), la nova producció de la Toneelgroep Amsterdam, que en l’última edició va triomfar espectacularment amb les Tragèdies romanes de Shakespeare. Els comentaris de les persones que les van veure i les elogioses crítiques que van rebre no han sigut suficients per aixecar la curiositat del públic barceloní. Què li passa a aquesta Barcelona tan presumida?


El problema dels entrepans. Després de més de trenta anys de festival, l’ajuntament segueix sense resoldre la qüestió de la restauració als jardins del Teatre Grec. Van passant empreses i el desencís es reprodueix any rere any. Entrepans de nom sofisticat sense personalitat, vulgars per no dir dolents, en una barra on no tenen cervesa, tot i que al cartell diu que en tenen (“Vagi a l’altra barra”). Oferta mediocre en un espai realment preciós en plena posta de sol. I això passa a la capital de la gastronomia.

XXI Certamen Nacional de Teatro Aficionado. Calamonte, Badajoz.



publicat per
11 de juliol de 2014

El Excmo. Ayuntamiento de Calamonte, a través de la Concejalía de Educación Juventud y Cultura y con la colaboración de su Universidad Popular “Pelayo Moreno” convoca el XXI Certamen Nacional de Teatro Aficionado “Calamonte Joven 2014”

Podrán concurrir al presente certamen todos aquellos grupos de teatro aficionados pertenecientes al ámbito nacional, a excepción de grupos de teatros aficionados infantiles.

Las representaciones serán en lengua castellana.

Aquellos grupos que estén interesados en participar deberán remitir a la
UNIVERSIDAD POPULAR “PELAYO MORENO”
C/ Doctor Marañón, no 3,
06810 CALAMONTE (Badajoz),
Tlfno.: 924323600 / 665588339,
fax: 924323826
la documentación indicada en las BASES, antes de las 15 ́00 horas del día 29 de agosto de 2.014, consignando en el sobre: XXI Certamen Nacional de Teatro Aficionado “Calamonte Joven 2014”.

De todos los Grupos de Teatro presentados se seleccionarán cuatro y otros cuatro suplentes.

La entrega de los premios se efectuará en Acto Oficial, en el mes de Diciembre, en la localidad de la convocatoria, comunicándose previamente el día y hora. Será imprescindible la presencia, de al menos, un miembro de cada grupo que haya representado la obra con la que participó en el certamen para que se le pueda otorgar la ayuda económica de 1.200 Euros. A este importe se le aplicará las retenciones fiscales estipuladas por ley.

A cada uno de los grupos que hayan representado su obra en este Certamen, se le otorgará, una ayuda económica establecida por la organización para sufragar los gastos de locomoción para poder asistir al acto oficial de entrega de premios, que de ningún modo estará destinada a sufragar los gastos de manutención o alojamientos.

Además de la ayuda económica que se entregue a cada uno de los grupos que han representado su obra, se otorgará una placa conmemorativa al primer y segundo mejor montaje, a la mejor dirección, a la mejor escenografía, al mejor vestuario, a la mejor actriz y al mejor actor, mejor actriz de reparto y mejor actor de reparto, así como una placa conmemorativa al mejor montaje votado por el público.


Mas información: Consultar en la página web oficial de Calamonte. www.calamonte.org  en el apartado de actualidad y contactar en los correos electrónicos (universidadpopular@calamonte.es  o upcalamonte@yahoo.es)

dimarts, 15 juliol de 2014

Daniel Anglès dirigeix un musical sobre l'adolescència i la música pop al Teatre Gaudí Barcelona



publicat per
9 de juliol de 2014

'Per sobre de totes les coses', de Jon Hartmere i Damon Intrabartolo, se situa a un internat catòlic dels anys 90. L'estrena serà el 16 de juliol al Teatre Gaudí de Barcelona

La relació amb els pares, l'acceptació del físic, l'amor o la descoberta de l'homosexualitat són algunes de les experiències extrapolables als adolescents de qualsevol part del món. Això ho vol demostrar l'actor i director Daniel Anglès, que estrena 'Per sobre de totes les coses'. Aquest espectacle de teatre musical en català és una adaptació de l'original 'Bare', una obra no massa coneguda al circuit català però que és considerada una peça de culte i que s'ha representat en més de 100 produccions arreu del món, des de la seva estrena l'any 2000. El text parla dels dubtes i les recerques personals d'uns joves que resideixen a un internat catòlic a principis dels anys 90.

De la producció, Anglès explica que el que han aconseguit és "impossible" ja que, econòmicament, és un projecte "absolutament inviable i on perdrem diners funció rere funció". Si ho ha tirat endavant tot i les dificultats i sense subvencions, és per la connexió que ha sentit amb el text. "Tots recordem els anys d'institut de forma molt intensa, amb records bons i dolents, però no és una època innòcua per a ningú". Aquesta és la producció més propera i de format més reduït que Anglès ha dirigit recentment, que ara mateix està al càrrec de la gira espanyola d'Els Miserables'.


Sobre l'escenari hi haurà un munt d'actors joves, tot i que amb molta trajectòria. Quan Anglès parla d'Anna Herebia, una de les actrius protagonistes, diu que ha estat com dirigir l'Anne Hathaway pàtria. Dins l'equip de 19 actors, també hi trobarem els ja coneguts Eduard Lacueva, Ester Bartomeu, Lucy Lummis i Eduard Doncos, que interpreten els personatges adults. La producció té 30 números amb música pop que interpreta una banda de 5 músics en directe.

Fira Mediterrània estableix nous ponts amb Algèria, Portugal i França



Donar nous horitzons a la nostra cultura i els nostres artistes. Aquest és l’objectiu primordial del Pla d’Acció Estatal i Internacional 2014 de la Fira Mediterrània de Manresa, amb el que s’aposta amb força pel treball en xarxa, fins sumar un total de 22 accions estratègiques. En aquest sentit, la Fira ha renovat els acords més destacats establerts durant els darrers anys i amplia el seu camp d’acció a Algèria, Portugal i França, entre d’altres.

Hem fet nous pactes amb
Foundation Royaumont (França) · Zone Franche (França) · Ou Tonalidades (Portugal) · Agence Algérienne pour le Rayonnement Culturel (Algèria)

En l’àmbit dels Països Catalans, la Fira ha signat conveni amb l’únic mercat de música que hi ha al País Valencià, Trovam

Hem consolidat acords amb
Medimex – Music Innovation Expo (Itàlia) · Internationale Kulturbörse Freiburg (Alemanya) · Festival Mirabilia (Itàlia) · Estivada - Festival Interregional de les cultures occitanes (França)

I tenim altres acords estatals i projecte EU
Govern Basc / Instituto Vasco Etxepare · Festival Folk Segovia · Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca · Ajuntament de Saragossa · Folk music in MusEUms – Young Musicians / Old Stories


dilluns, 14 juliol de 2014

Mataró feia olor de roba



publicat per
http://www.elpuntavui.cat
12 de juliol de 2014
Elena Ferran
Foto Quim Puig

L'espectacle multidisciplinari ‘Overlock' a l'antiga fàbrica de Can Marfà vol ser un homenatge a la gent del tèxtil mataroní

Entre els 40 actors hi ha extreballadores que tornen a fer anar les màquines de cosir

Corregudes per entrar i sortir de la fàbrica, treballs pesats i repetitius, calor, presses, tocs de sirena de canvi de torn i silenci absolut en sentir el xiulet de l'encarregat. Tot això es percep només de començar l'espectacle Overlock sota la xemeneia i les passarel·les de ferro que comuniquen les dues naus de l'antiga fàbrica tèxtil. L'espectacle, dirigit i ideat per Josep Rodri, va més enllà del teatre i, a través de la dansa, la poesia, la música i les videoinstal·lacions, convida els espectadors a passejar-se per l'edifici industrial i traslladar-se al Mataró dels anys cinquanta i seixanta, quan el tèxtil centrava l'activitat econòmica a la ciutat. Només de començar un actor recorda com aleshores tothom tenia un familiar o altre vinculat amb les fàbriques de tints, teixits, confecció o de capses de cartró. A l'interior de la nau, enmig de la penombra, els cants del Cor Ciutat de Mataró i les extreballadores de les populars màquines d'overloc agafen el protagonisme. A través dels audiovisuals i el muntatge de Jordi Cuyàs es recullen les vivències d'aquestes extreballadores ja jubilades que van començar a cosir quan eren nenes i amb prou feines arribaven als pedals. L'espectacle els dóna l'oportunitat de tornar a engegar les màquines i mostrar al públic com era la seva feina i sobretot el soroll que feien.
L'olor de roba que feia la ciutat i els vapors que sortien de les clavegueres també es recorden en el muntatge, així com les relacions laborals i amb els amos de les fàbriques.
L'encàrrec de l'espectacle per part de la direcció de Cultura de l'Ajuntament a la companyia Amebeu Teatre sorgeix de la voluntat d'homenatjar la gent que va formar part del passat tèxtil de la ciutat. L'obra, que es pot veure aquest cap de setmana i el que ve, mobilitza un total de 40 actors, ballarins i músics. El seu director, Josep Rodri, té una llarga experiència dissenyant espectacles pensats per fer en llocs únics que no són teatres convencionals. A Mataró es va poder veure Morir a Bagdad, a tocar de l'hort de la rectoria de la basílica de Santa Maria. El seu darrer muntatge Homes i màquines es va representar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

L'escenari triat a Mataró no podia ser cap altre que la nau de Can Marfà. És el testimoni d'una de les fàbriques tèxtils més importants i, com s'explica abans d'arrencar el recorregut artístic, els mataronins de l'època ja s'hi referien només parlant de “la fàbrica”. No és casual que tard o d'hora l'indret es converteixi en la seu del Museu Tèxtil per mostrar als de casa i als de fora què va representar el gènere de punt a la capital del Maresme.

Contes a frec de pell



Marató de contes eròtics

Avui i fins al 19 de juliol, a Direcció de Cultura i a les  Biblioteques de Mataró es poden recollir les entrades per assistir a la Marató de contes eròtics que tindrà lloc a la Biblioteca Pompeu Fabra el proper 22 de juliol a les 21.30 h. L'espectacle és gratuït amb invitació.

En aquesta original i divertida marató de contes eròtics, tres narradores ens portaran  a través de la sensualitat de les seves paraules a històries plenes de plaer i subtilesa.

Alicia Molina: "En tu casa o en la mía"
Diuen que fer una sola cosa a cada moment, amb tota la consciència que som capaços d’exercitar, és una font de plaer en ella mateixa. En aquesta sessió et proposem desconnectar de tot allò que no caldrà tenir a mà i activar les parts més sensitives del cos, començant per les orelles.

Martha Escudero: "El placer de lo sutil"
Petits gestos, coses mínimes, podríem dir quotidianes, però que no tenen lloc ni en el moment idoni ni amb la intenció deguda, fan que la pupil·la es dilati, la respiració s’acceleri, la pell exhali perfums i suors i ens assaltin tremolors i sensacions que arriben fins a dins del nostre cos on es multipliquen. Hem d’estar agraïts amb la natura per haver-nos donat aquesta capacitat de gaudir amb allò que és subtil.

Núria Urioz: “Tot un plaer, sessió de contes eroticofestiva”
L'objectiu d'aquesta sessió de contes eroticofestiva és acabar amb un orgasme col·lectiu que s'escolti des de tots els racons de la península... Com? Amb les paraules que provoquen el plaer de la imaginació.

Per a més informació podeu consultar el nou web de cultura: http://culturamataro.cat/

Si voleu estar al dia de la informació de les Biblioteques de Mataró aneu a l'adreça de Facebook: www.facebook.com/bibliotequesdemataro i feu un "m'agrada".


També podeu trobar-no a Twitter: @bibliosmataro

MERDA D’ARTISTA, un musical colosal



publicat per
4 de juliol de 2014

Tras su estreno en Madrid el pasado mes de mayo, el jueves 3 de julio se estrenó oficialmente en Barcelona la adaptación catalana del nuevo musical de los creadores de PEGADOS, Ferran González, Joan Miquel Pérez y Alicia Serrat.

“Colosal, colosal, el arte es colosal”, es lo que tararea el público tras acabar de ver la función de MERDA D’ARTISTA. Cuando los creadores de un espectáculo consiguen que los espectadores salgan del teatro felices y entonando sus melodías es que el objetivo se ha cumplido. ¿Se puede pedir algo más que esta sensación de satisfacción tras disfrutar de un buen musical?
MERDA D’ARTISTA traslada al escenario la historia de Piero Manzoni, un artista conceptual italiano que alcanzó la fama tras vender sus “latas de mierda” a precio de oro, como intento de critica al mercado del arte, tratando de burlarse de su profesión y de esta sociedad que considera una obra de arte cualquier cosa que se vende como tal.

Ferran González, Joan Miquel Pérez y Alicia Serrat han conseguido que el público se enamore de la historia de Piero explicándola desde el terreno que ellos dominan, la comedia musical. Esta parodia del arte es a su vez una parodia del musical, y con la inteligencia e ironía del libreto y las letras escritas por Ferran González, el buen hacer de la dirección de Alicia Serrat y la brillante interpretación de sus protagonistas consiguen que el público ría a carcajadas durante las poco más de dos horas que dura la función.

Siguiendo la línea de PEGADOS, MERDA D’ARTISTA utiliza un humor desenfrenado y constantemente rompe la cuarta pared con el público y el ritmo de la historia recordándoles que están haciendo un musical, en lo que tiene nuevamente un papel muy destacado el pianista, director musical e intérprete Joan Miquel Pérez.

Con MERDA D’ARTISTA los creadores de PEGADOS dan un paso adelante, apoyados por la confianza que han depositado en ellos los Teatros del Canal y el Festival Grec, quienes han colaborado como co-productores en esta producción, permitiéndoles un mayor despliegue de medios. Desarrollada en dos actos, MERDA D’ARTISTA cuenta con cinco intérpretes, tres músicos en escena y una escenografía más sofisticada.

El elenco está integrado por tres de los actores que más tiempo han estado representando PEGADOS por todo el país: Ferran González (Piero Manzoni), Xènia Reguant (Apollonia Avalon) y Gemma Martínez (Sofia Canevaro); junto a Frank Capdet (Enrico Castellani) y Nanina Rosebud (Paola Pisani), quienes se han integrado al a perfección a la compañía, mostrando gran conexión y química entre todos ellos sobre el escenario; algo sumamente importante en el trepidante ritmo de algunos de los diálogos.

Gemma Martínez se vuelve a mostrar como una excelente actriz cómica, dando vida al excéntrico personaje de Sofía, la marchante de Piero. La desfachatez y desvergüenza de su personaje contrasta con la inocencia y torpeza del que interpreta con gran solvencia Nanina Rosebud, la periodista Paola Pisani. Ambos son los personajes que protagonizan los momentos más hilarantes de la función, apoyados excelentemente por sus tres compañeros.

De la misma manera que han hecho recientes comedias musicales de Broadway, en MERDA D’ARTISTA hay pequeños homenajes a otros musicales –como EL REY LEÓN, LOS MISERABLES, COMPANY, o incluso al mismo PEGADOS– que no pasan desapercibidos por los amantes del género.


MERDA D’ARTISTA es una gran comedia musical que ratifica el talento de un grupo de creadores que aman al género y que llevan años trabajando y luchando por demostrar que en este país también se pueden hacer musicales de calidad con menos recursos.

diumenge, 13 juliol de 2014

La immigració andalusa dels anys 60 aixeca el teló del Museu del Ter



publicat per
3 dee juliol de 2014
Belén Atienza

'El meu barri' té com a protagonistes a Joan Roura, Jordi Arqués i Marta Parramón

L'obra teatral 'El meu barri' s'estrena el divendres 4 de juliol al Museu Industrial del Ter de Manlleu

Una família arriba a Manlleu provinent d'un poble de Jaén amb l'esperança d'un futur. Eren part de l'onada migratòria que va arribar a les ciutats industrials catalanes als anys 60 i les dècades següents. La companyia CorCia Teatre es va inspirar en el fons fotogràfic dels anys 60, 70 i 80 que es va recuperar del fotògraf manlleuenc Rafael Rueda per teatralitzar la situació d'aquella família de Jaén dins les portes del Museu Industrial del Ter, que avui és un centre de divulgació de la industrialització tèxtil a la vora del Ter però aleshores era la fàbrica Can Sanglas.

CorCia Teatre i el Museu Industrial del Ter inicien aquest divendres una segona temporada de l'obra 'El meu barri'. Estrenada la temporada passada, es va representar 12 vegades amb més de 700 espectadors. Està dirigida per Joan Roura i l'interpreten els actors Jordi Arqués, Marta Parramón i el mateix Roura.


Les funcions de l'espectacle es faran cada divendres i dissabte fins el 9 d'agost amb el mateix horari (21.30 h).

Nikki Davis-Jones, nueva Elphaba de WICKED en el West End



publicat per
30 de juny de 2014

Realizará su primera función como titular de este personaje en el Apollo Victoria Theatre el 27 de octubre de 2014, cuando también se incorporarán al elenco Liza Sadovy como Madame Morrible y Philip Childs como Doctor Dillamond.

Nikki Davis-Jones reemplazará a Willemijn Verkaik como titular del personaje de Elphaba en la producción del West End de WICKED a partir del 27 de octubre de 2014. La actriz, que ya fue suplente este personaje en Londres durante la temporada 2010-2011, se encuentra actualmente protagonizando la gira del musical en el Reino Unido.
Junto a ella, también se incorporarán al elenco de WICKED en el West End el 27 de octubre, Liza Sadovy como Madame Morrible y Philip Childs como Doctor Dillamond.

Willemijn Verkaik (Elphaba), Sue Kelvin (Madame Morrible) y Paul Clarkson (Doctor Dillamond) realizarán su última función el 25 October de 2014.

Savannah Stevenson (Glinda), Jeremy Taylor (Fiyero), Martyn Ellis (The Wizard), Sam Lupton (Boq), Katie Rowley Jones (Nessarose), Emma Hatton (suplente de Elphaba) y Sophie Linder-Lee (suplente de Glinda) continuarán una temporada más en la producción.

En cuanto a la producción en gira por el Reino Unido, estrenada en Manchester en septiembre de 2013, recibirá a nuevos integrantes en su elenco el 16 de septiembre de 2014 en el Liverpool Empire Theatre, donde se incorporarán a la compañía Ashleigh Gray (Elphaba), Samuel Edwards (Fiyero), Steven Pinder (The Wizard y Doctor Dillamond), Richard Vincent (Boq) y Jacqueline Hughes (suplente de Elphaba).

Nikki Davis-Jones (Elphaba), Liam Doyle (Fiyero), Dale Rapley (The Wizard y Doctor Dillamond), George Ure (Boq) y Jemma Alexander (suplente de Elphaba) realizarán su última función en la gira de WICKED el 6 de septiembre de 2014 en el Birmingham Hippodrome. Emily Tierney (Glinda) y Marilyn Cutts (Madame Morrible), continuarán en la producción en gira del musical.

WICKED ha sido visto por más de 42 millones de personas desde su estreno en Broadway en octubre de 2003, representándose en 13 paises y ganando 100 premios internacionales. La producción original de Broadway del musical continúa representándose con éxito en el Gershwin Theatre.

Basado en la novela de Gregory Maguire que da un giro a la historia del mito de Oz, WICKED explora la juventud de las brujas de Oz: Glinda y Elphaba. Se conocen en la escuela, siendo Glinda absolutamente popular y Elphaba incomprendida debido a su aspecto, ya que tiene la piel verde. Sus caminos se van cruzando, pero sus elecciones y convicciones les conducirán por sendas completamente diferentes.


WICKED cuenta con música de Stephen Schwartz, libreto de Winnie Holzman, dirección de Joe Mantello, supervisión musical y arreglos de Stephen Oremus y coreografía de Wayne Cilento. La escenografía es de Eugene Lee, el vestuario de Susan Hilferty, la iluminación de Kenneth Posner, el sonido de Tony Meola y las orquestaciones de William David Browhn.

dissabte, 12 juliol de 2014

El Grec avança entre la crítica social i l’evasió



publicat per
3 de juliol de 2014
Laura Serra

El festival aborda amb ironia la cara fosca de les ONG, la violència i el pas del temps

Si com deia Shakespeare “el món sencer és un teatre i tots els homes i dones simplement comediants”, sembla que els intèrprets de la tragèdia en què ens ha col·locat l’atzar volen arrencar a córrer cames ajudeu-me. La cartellera del Grec avança entre drames de perdedors, comèdies sobre les contradiccions contemporànies i dramatúrgies alternatives sobre la violència que engaltem diàriament i s’obre camí cap a històries d’evasió i redempció.

Save the ‘gamba’

‘Els eufòrics’, una comèdia sobre l’egoisme de la solidaritat

Solidaritat i negoci és un binomi delicat. Què mou les empreses dedicades professionalment a la solidaritat? Què mou el gest altruista? Els eufòrics es planteja la qüestió a partir d’una entitat que defensa la gambeta zebra de l’inventat delta de Gurb, “un animal que fot ràbia i no genera empatia, i en si mateix ja és una causa absurda i còmica”, diu Marc Angelet. Quan apareix la solució definitiva al problema, es converteix en l’ enemic del poble, perquè deixarà sense feina unes quantes famílies que viuen de l’entitat de defensa dels crustacis. Rosa Cadafalch, Mercè Martínez, Lluís Villanueva i Xavi Francés es transmuten en tots els personatges de l’auca en un muntatge que Pep Pla i Angelet han imaginat com un gran joc teatral, que va del realisme a la farsa i als pallassos. Fa temporada a la Sala Muntaner.

Hòsties a l’Antic Teatre

Agnès Mateus debuta en la creació amb ‘Hostiando a M.’

L’actriu i performer Agnès Mateus ha observat que cada vegada hi ha més pistoles i combats a l’escenari. “I no és casual -diu-. Cada vegada més gent té una relació diferent amb la violència: la justifica”, opina. Amb aquest pretext ha desenvolupat un espectacle de títol provocador, Hostiando a M., - en què M. podria ser el que l’espectador desitgi-, que conté cinisme, humor, realitat, ficció, violència. “Crec que la realitat és convulsa i hem de prendre partit”, diu. Amb aquesta obra, d’avui a diumenge, s’enceta el cicle de l’Antic Teatre dins el Grec.

Històries d’un lladre

Connor McPherson explica la història d’ El bon lladre

La devoció per les històries de Connor McPherson ( La presa, Dublin Carol, Rom i vodka ) és el que uneix l’actor Josep Julien i el director Xicu Masó, que a El bon lladre s’han acostat amb “honestedat” al text i la vida d’un “gàngster irlandès, un pelacanyes de tercera, que un dia es veu embolicat en un tripijoc més gran que la seva categoria”. Un viatge de redempció d’un poca pena “amb aquell sarcasme irlandès, amb aroma de whisky”, i “d’un pessimisme atàvic trufat de perles d’humor”. D’avui a diumenge a l’Espai Lliure.

La venjança de les criades

La gran obra de Genet en coreà amb teatre visual i de gest

La companyia Sadari Movement Laboratory combina la dansa tradicional coreana i el gest de l’escola Jacques Lecoq. El resultat, al Mercat de les Flors, serà una barreja del tot insòlita. Un gran armari serveix d’escenografia i, juntament amb altres elements visuals -moviment, objectes, sons, il·luminació-, permeten a la companyia superar el handicap cultural coreà. L’armari també és l’espai del joc, on Les criades i la senyora representen les diferents identitats que exigeix l’obra de Genet. Una metàfora extensible a “totes les filles dels pobres”, afirmen.

Passiu esperant la sort

Carme Portaceli descobreix un autor israelià a ‘Krum (el crosta)’

Portaceli és tossuda. Ha trigat dos anys a posar dreta l’obra de Hanoch Levin. La raó: 11 actors a escena. Ho ha aconseguit. Krum (el crosta) és un aspirant a escriptor que torna d’un viatge “sense cap regal, ni dona, ni fortuna, només amb roba bruta i un necesser”, explica la directora. De nou al seu lloc -un barri qualsevol, de classe obrera, sense cap referència a la religió- observa casaments, enterraments i fills. Veu passar la vida mentre espera que alguna cosa el tregui d’allà. “No entra en les convencions per no perdre el somni”, diu Arquillué, que lidera un gran repartiment al Mercat de les Flors aquest cap de setmana.

Mirant les estrelles

‘88 infinits’, un viatge espacial per la mitologia grega


Arnau Vilardebò, en canvi, va decidir buscar les respostes als dilemes terrícoles mirant cap al cel. I a partir de l’astronomia va aterrar a la mitologia grega i, des dels grecs, als nostres dies. A 88 infinits el públic pot triar de quines de les 88 constel·lacions vol sentir explicar les històries i mites de deesses, monstres i herois que s’hi han associat. “És una lliçó de mitologia seriosa, us en podríeu examinar l’endemà, però sobretot té una comicitat interna boníssima i és una reflexió de com és la humanitat”, diu Vilardebò. Al Museu Marítim es pot veure fins a finals de mes dins un planetari.

En los laberintos de la memoria



publicat per
2 de juliol de 2014
Elena Hevia

Sergi Belbel encara su primer Pinter con una versión de 'Vells temps' que se estrena hoy en la Sala Beckett

Si a alguien le interesa analizar -o psicoanalizar- lo que de verdad ocurre en Vells temps, una de las piezas más redondas de Harold Pinter lo tiene crudo, «porque sus obras se resisten a ello». Lo dice uno de sus protagonistas, Carles Martínez, que de eso sabe mucho porque la que se estrena hoy en la Sala Beckett es su quinta incursión en el mundo inquietante y esquivo del nobel británico. La Beckett, no hay que olvidarlo, impulsó en 1997 la Tardor Pinter y programó en el 2006 una exitosa versión de esta misma obra firmada por Rosa Novell.

Sergi Belbel, devoto del autor, se estrena, curiosamente, como director pinteriano. Joan Sellent se responsabiliza de la traducción y las actrices Miriam Alamany y Sílvia Bel completan los vértices de un no siempre fiable triángulo amoroso.

El posible argumento parece sencillo. Un matrimonio, cineasta y ama de casa, que vive retirado en su solitaria mansión de las afueras recibe la visita de una vieja amiga de la mujer. Esa es la única certeza. A partir de ahí el espectador se interrogará sobre muchísimas cosas; las más evidentes, ¿tuvo el marido un lío con la amiga?, ¿hubo una relación más íntima entre ellas?, ¿la visitante es un fantasma? y -en plan Sexto sentido- ¿están todos muertos? Entre tantas dudas, lo único que Belbel quiere tener claro es que esta es una obra sobre los inciertos laberintos de la memoria. «Eso me hace pensar en una frase de John Berger que dice que la historia es lo único que es nuestro porque lo podemos manipular como queramos», dice el director mientras tiende puentes entre las paradojas del británico y el famoso gato de Schrödinger, capaz de estar a la vez y vivo y muerto por obra y gracia de la mecánica cuántica. «El texto es como el plano de un tesoro, en este caso te dice dónde está pero solo de una manera críptica», asegura el experto Carles Martínez.

«Hemos trabajado la obra desde la más estricta escrupulosidad hacia el autor. Seguimos todas sus indicaciones y logramos, porque así lo quiere Pinter, que el efecto de extrañeza se logre a partir de la realidad. La metáfora la tiene que poner el espectador» y remacha irónicamente Belbel «tanto es así que al final tendremos que preguntar al público lo que Pinter ha querido decir y nosotros no sabemos».


Respecto al espacio escénico, Belbel asegura que no sabría trabajar sin el escenógrafo Max Glaenzel que para la ocasión ha pensado una disposición nueva para la Beckett, un bonito trampantojo que hará que la pequeña sala parezca mucho más grande.

divendres, 11 juliol de 2014

Overlock



publicat per
www.mataro.cat
10 de juliol de 2014

Espectacle dirigit per Josep Rodri

Un homenatge al sector tèxtil mataroní
Dijous 10 de juliol s’estrena la nova creació del director Josep Rodri i la companyia Amebeu Teatre a Can Marfà, la futura seu del Museu del gènere de punt.
Durant moltes dècades el sector tèxtil de Mataró havia estat un destacat motor econòmic. La Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró ha fet un encàrrec al director teatral mataroní Josep Rodri per retre un homenatge als homes i dones que ho van fer possible.
Overlock, un espectacle interdisciplinar a càrrec de la companyia Amebeu Teatre i que compta la participació d’una quarantena d’actors i ballarins de diferents col·lectius de la ciutat i membres del Cor Ciutat de Mataró. L'espectacle ofereix projeccions que recordaran com es va viure el moment més àlgid del tèxtil a Mataró, a través d’uns vídeos de l’artista Jordi Cuyàs. També hi haurà la col·laboració especial de 8 overlockistes mataronines, algunes de les quals participaran en directe durant l’espectacle.

Overlock es podrà veure els dies 10, 11, 12, 13, 18, 19 i 20 de juliol a les 22 h. L’espai de Can Marfà té una capacitat de públic reduïda. El cost de l’entrada és de 12 € i es poden comprar al web https://entradesculturamataro.cat/.

Shakespeare a ritme de rap



publicat per
http://mataroradio.cat
10 de juliol de 2014
Cristina Salad

Moisès Maicas experimenta amb Shakespeare i el hip hop a “Shakespeare on the beat”, el muntatge que estrena el 10 de juliol al Festival Grec de Barcelona. El director teatral mataroní rellegeix l’autor britànic per acostar-lo als joves i ho fa amb un text que ha creat amb Anna Soler Horta a partir de “El somni d’una nit d’estiu”. Una versió en la que els protagonistes, les trames i els conflictes continuen sent els mateixos que el dramaturg anglès va escriure fa 450 anys, però ho fan a ritme de rap i hip hop. Teseu, Titània, Puck i la resta de personatges rimen el text d’una de les obres més populars de Shakespeare enmig d’una gran batalla de rap, com explica el director del muntatge, el mataroní Moisès Maicas.

A “Shakespeare on the beat”, Maicas i Horta transformen els amants protagonistes de “El somni d’una nit d’estiu” en dos adolescents captivats pel rap. De fet, Grafiters, M.C. (autors de les lletres de rap), rappers, D.J’s i brakers es donen cita dalt de l’escenari del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). Moisès Maicas i Anna Soler han volgut donar al text clàssic un valor actual, utilitzant un llenguatge que connecti amb els joves. Això si, sense perdre l’essència ni l’estructura ni la dramatúrgia de l’obra més popular de Shakespeare. La intenció ha estat des del principi acostar-se a un públic jove que té altres motivacions i no és assidu de les sales de teatre. Fent-ho amb un llenguatge i un estil que els és proper.

La història d’amor de Titània i Oberó, la reina i el rei de les fades, forma part de l’obra més rimada de Shakespeare. Això ha facilitat que l’estil urbà del rap i el hip hop acabés unint-se a un text clàssic com aquest. Per Moisès Maicas, “el hip hop ha ajudat a entendre Shakespeare” més de quatre segles després que l’autor escrivís la seva obra. Pel director mataroní Shakespeare és text, ritme i rima, exactament els mateixos termes que defineixen el hip hop i el rap.


“Shakespeare on the beat” s’estrena el 10 de juliol al CCCB en el marc del Festival Grec de Barcelona. Una coproducció del festival, Factea Produccions, el CCCB, el Teatre Akadèmia i la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. El muntatge forma part de la programació de Les Santes 2014. Serà a la ciutat el 28 de juliol al Teatre Monumental.

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina:

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones