dimecres, 22 octubre de 2014

“Nou Vinyolis”. Homenatge al poeta : Lectura en veu alta



publicat per
17 octubre de 2014

El proper dimecres 22 a les 2/4 del 8 de la tarda, la Biblioteca Antoni Comas vol retre homenatge a Vinyoli amb un acte multidisciplinar i intergeneracional. Maite Lafontana, filòloga que va conèixer personalment al poeta, farà un breu comentari de nou poemes de Joan Vinyoli, que seran llegits en veu alta per Carme Faja i musicats pel grup Doctor Freud.
Per a més informació podeu consultar el nou web de cultura:http://culturamataro.cat/
Si voleu estar al dia de la informació de les Biblioteques de Mataró aneu a l'adreça de Facebook: www.facebook.com/bibliotequesdemataro i feu un "m'agrada".

També podeu trobar-nos a Twitter: @bibliosmataro

Dimecres 22
A les 19.30 h
Xarxa de Biblioteques
Biblioteca Antoni Comas

Enric Prat de la Riba, 110

El Teatre Municipal acollirà la comèdia de Ray Cooney els dies 17, 18, 19, 20, 24, 25 i 26 d'octubre



publicat per
www.ara.cat
15 octubre de 2014
ARA Banyoles

L'obra 'Diner Negre', de l'escriptor i actor anglès Ray Cooney, serà representada per un grup d'actors procedents de diferents companyies de Banyoles. Tal i com sempre explica el seu autor, les seves farses estan més a prop de la tragèdia que de la comèdia; per tant, els seus personatges han de ser creïbles i de veritat. És per això que l'audiència riu, perquè es creu el que passa, són les situacions que estan fora de la normalitat. Les històries de Cooney tracten de gent normal que estan essent víctimes d'una situació que està fora del seu control.

La preparació d'aquest espectacle ha passat per tres estadis diferents. El primer d'ells, trobar la realitat des de la quotidianitat i la veritat de cadascun dels actors i actrius, emfatitzant en la situació tràgica que viuen els personatges. Després, un segon moment en què s'ha matisat cada personatge per donar-li un tret diferencial, que li atorgui personalitat. I, per últim, respectar el to còmic de l'obra, fent que cadascun dels actors i actrius en sigui conscient.

L'espectacle transcorre a casa d'en Carles i l'Anna, on s'hi ha de celebrar la festa d'aniversari d'en Carles, però tot es capgira quan en Carles arriba a casa portant una cartera amb un milió d'euros, diner de la màfia russa, que ha agafat per equivocació. Algú truca a la porta... i ja s'ha ben creat l'embolic! Mil i una situacions divertides que faran passar una estona inoblidable amb aquesta comèdia d'alta volada.


'Diner Negre' es representarà els dies 17, 18, 24 i 25 d'octubre a les 21 h i els dies 19, 20 i 26 del mateuix mes a les 19 h al Teatre Municipal de Banyoles. L'espectacle és produït per Cultura Banyoles, de l'Ajuntament de Banyoles.

Las 50 sombras de… Jesús Sanz-Sebastián ya en Madrid



publicat per
14 octubre de 2014

El Teatro Apolo se ha lanzado a una aventura que será muy del gusto del público. Desde el 8 de octubre podemos ver en su cartelera el espectáculo “50 sombras! El musical”. Se trata de una parodia del aclamado best seller “50 sombras de Grey” cuya versión cinematográfica está también próxima para ser un fenómeno de taquilla. Esa conversión de novela psico-erótica (acabamos de inventar un género) a parodia escénica ha corrido a cargo de Jesús Sanz-Sebastián y se sintoniza bajo la dirección musical de Guillermo González.

El éxito de esta propuesta, a priori es prometedor, no en vano “50 Sombras! El Musical” ya ha sido estrenado en Estados Unidos, Holanda, Francia, Alemania… donde ha obtenido enorme éxito de crítica y público… cabe pensar que ocurrirá igual en España, donde la novela (no nos engañemos, el motor de comercialización del espectáculo) ha sido un éxito rotundo. Desde su estreno en el “Festival Fringe” de Edimburgo de 2012 el Musical no ha parado de recibir elogios de los críticos y aplausos de quienes han pagado la entrada.

Sinopsis

Pam, Carol y Bea forman un club de lectura; Pam, la anfitriona del club, decide llevar a una de sus reuniones “50 sombras de Grey”. Ella tiene una mentalidad abierta y disfruta, junto a Bea, de las escenas más calientes del libro. Carol debido a su situación personal es la más reticente de todas, acaba de separarse de su marido y le cuesta encontrar su propia Diosa Interior…


Mientras leen el libro de la imaginación de cada una brotan las diferentes escenas eróticas pero aderezadas con la visión particular de cada una de ellas sobre las figuras de Anastacia Steel, Christian Grey, Kate, José, Elliot… ahondando en una reflexión de cómo una historia así se convierte en el objeto de mayor éxito comercial literario a nivel mundial.

Desde hoy hasta el 22 de noviembre, III Certamen de Teatro Musical Amateur



publicat per
18 octubre de 2014
José Víctor Pavón Zafra

Los espacios del Complejo Cultural Teatro de Zafra acogerán un curso de canto, baile e interpretación, diversas charlas coloquios con profesionales del género que debatirán con el público distintos análisis

Los espacios del Complejo Cultural Teatro de Zafra acogerán un curso de canto, baile e interpretación, diversas charlas coloquios con profesionales del género que debatirán con el público distintos análisis, y una exhibición de fotografías, vestuario y atrezzo en una muestra creada exclusivamente para esta edición.


Esta programación paralela completa la programación del certamen, cuyo peso se lo lleva la puesta en escena de cuatros grandes espectáculos musicales: 'Los Miserables', hoy a cargo de la compañía sevillana TomaTeatro; 'Superhéroes', el día 25 a cargo de la Asociación Cultural Believe de Ciudad Real; 'Notre-Dame de París', el 8 de noviembre a cargo de la compañía cordobesa Esfiga, y 'La Brújula Mágica', que pondrá en escena la madrileña asociación cultural Musicales 3C, el 15 de noviembre.

dimarts, 21 octubre de 2014

Peter Brook porta a Temporada Alta una nova versió d’El Vestit (The Suit), l’espectacle que el director anglès va portar a Girona fa prop de vint anys, en versió francesa



publicat per
17 octubre de 2014


Peter Brook torna a trepitjar Girona amb el seu últim muntatge El Vestit (The Suit), aquesta vegada, però, amb la codirecció de Marie Hélène Estienne i Franck Krawczyk. El muntatge, que es veurà per primer cop a Catalunya el 24 i 25 d’octubre al Teatre Municipal de Girona dins de la programació del festival Temporada Alta, és la història d’un adulteri escrita pel sud africà Can Themba i adaptada pel mateix Brook. El primer cop que Peter Brook va visitar Temporada Alta, ara fa prop de vint anys, va ser amb aquest mateix espectacle. La primera versió de Le Cosume –aquest era el títol del primer muntatge- era en francès i va estar fent una gira mundial durant molts anys.  Ara, el director anglès ha tornat a donar vida a l’espectacle i la dirigeix amb la llengua original: l’anglès. Aquest és el motiu pel qual treballa codirigint el muntatge amb la seva col·laboradora habitual Marie Hélène Estienne i el compositor Franck Krawczyk, per adaptar-la a nivell musical amb partitures molt diverses que van des de Franz Schubert a Miriam Makeba. Els protagonistes de la història d’El Vestit (The Suit) són Philomen, un advocat de classe mitjana, i la seva dona, Matilda. El vestit és de l’amant de Matilda, que se’l deixa quan Philomen enganxa la parella in fraganti. Com a càstig, Philomen fa que Matilda tracti el vestit com a un convidat d’honor. Ella ha de donar-li de menjar, entretenir-lo i portar-lo a passejar, un constant recordatori del seu adulteri. La historia es desenvolupa a Sophiatown, un municipi que va ser destruït poc després que Themba escrivís la novel·la i que Brook tracta com si fos un personatge més. Tota l’herència de Brook reviu en aquesta peça senzilla plena d’emocions, un petit tresor difícil d’oblidar.

XXVI Certamen de Teatro Aficionado Villa Real de Navalcarnero 2015, Madrid.



publicat per
12 octubre de 2014

Se convoca el XXVI Certamen de Teatro Aficionado Villa Real de Navalcarnero que, organizado por el  Grupo de Teatro Azabache y patrocinado por la Concejalía de Cultura del Excelentísimo Ayuntamiento de la Villa Real de Navalcarnero, se celebrará del 10 de Enero al 7 de Marzo del 2015.

La inscripción se realizará cumplimentando la ficha de inscripción adjunta a las BASES y remitiendo, antes del 7 de noviembre, la documentación indicada en las BASES, a:
CERTAMEN DE TEATRO
GRUPO DE TEATRO AZABACHE
C/LIBERTAD Nº31
BLOQUE 2 BAJO B
28600 NAVALCARNERO. MADRID

Se otorgarán los siguientes premios:
Mejor grupo dotado con 500 € y trofeo
Grupo finalista dotado de trofeo.
Mejor actriz dotado de trofeo.
Mejor actor dotado de trofeo.
Mejor actriz secundaria dotado de trofeo.
Mejor actor secundario dotado de trofeo.
Mejor dirección dotado de trofeo.
Mejor escenografía dotado de trofeo.
Mejor guión dotado de trofeo.
Premio especial del público.

Los grupos participantes recibirán una aportación de la Concejalía de Cultura de 500 € (IVA incluido).

dilluns, 20 octubre de 2014

Agenda quinzenal del Festival Temporada Alta



publicat per
14 octubre de 2014

Del 13 al 26 d’octubre

"Macbeth" // Foto: Niki Newman“Macbeth” // Foto: Niki Newman

Ahir es va celebrar el segon combat al IV Torneig de dramatúrgia del Festival Temporada Alta disputat entre el manacorí Toni Gomila, i Ivan Morales, de la companyia Prisamata. La primera eliminatòria va ser el passat dilluns 6 d’octubre, quan Carles Malloll es va imposar sobre Àlex Mañas amb “La vida pornogràfica”, interpretat per Gemma Brió i Norbert Martínez, un text sobre una parella que grava cada mes 30 segons de la vida del seu fill.

Avui a la nit, al Cinema Truffaut s’hi podrà veure una projecció de “La història d’un Teatre Lliure”, un documental de Manu Benavente i Marga Ninou que fa un recorregut pels 35 anys d’història del Teatre Lliure a través de les persones que l’han pet possible. I el dimecres 14, es projectarà la pel·lícula “Sobre la marxa”, amb guió i direcció de Jordi Morató.

El divendres 17 d’octubre, el Teatre Municipal de Girona acollirà una estrena a l’estat espanyola de la Third Wolrd Bunfight Performing Cie, sota la direcció de Brett Bailey: una versió de “Macbeth” a partir de l’òpera de Giuseppe Verdi. En aquest cas, Bailey, el creador més polèmic del teatre africà, situa la història de Shakespeare al Congo de les lluites ètniques i tribals.

El mateix divendres a la nit a l’Auditori de Girona, s’hi oferirà el concert de l’últim treball de Yann Tiersen, “Infinity”, i s’estrenarà a la Sala Planeta l’espectacle d’Edna Walsh titulat “La farsa de Walworth”, sota la direcció de Pere Puig. Un muntatge que també es podrà veure el dissabte i el diumenge al mateix espai.

El diumenge 19 d’octubre, a l’Auditori de la Mercè la Companyia La Maduixa interpretarà l’espectacle per a públic familiar “Dot”, que ha es va poder veure al Grec 2014 Festival de Barcelona. En aquesta història, la Laia custodia una paret blanca de la que esborra qualsevol petita taca. Però tot canvia quan coneix en Dot, i junts emprenen un viatge per la música i el color en què només els caldrà unir els punts per descobrir el camí.

El mateix diumenge a la tarda també es podrà veure l’espectacle teatral “Translations/Traduccions”, un text de Brian Friel, dirigit per Ferran Utzet. En aquest muntatge de La Perla 29, els espectadors podran viatjar a la Irlanda del s.XIX on es podrà veure com començant només per traduir a l’anglès els topònims gaèlics s’acaba condemnant tota una llengua.

El dilluns 20 d’octubre es celebrarà la tercera ronda del IV Torneig de Dramatúrgia Catalana entre Daniela Freixas i Rodolf Sirera. I el dimecres 23, el dijous 24, el divendres 25 i el dissabte 26 es podrà veure a l’Auditori de Girona el darrer espectacle de Tricicle titulat BITS.

El dijous 24 d’octubre la Sala Planeta acollirà l’estrena de “Bluf”, el text de Joan Yago dirigit per Israel Solà a càrrec de la Companyia La Calòrica. Aquesta peça, que ha estat el darrer Premi Quim Masó, recull el món contemporani dels còmics de Charles Burns, Daniel Clowes, i Chris Ware, entre d’altres en una barreja de realisme íntim i comèdia àcida, concisa i explosiva.

El mateix dijous, s’estrenarà a Catalunya “El vestit (The suit)” dirigida per Peter Brook, Marie-Hèlene Estienne i Franck Krawczyk. L’obra, que acollirà el Teatre Municipal de Girona, explica la història d’un adulteri escrita per un autor sud-africà contemporani que, en francès, va fer gira durant anys, i que ara arriba en anglès després d’entusiasmar als Estats Units.

Els dies 24 i 25 d’octubre es podrà veure a La Sala Planeta, el darrer espectacle d’Emma Vilarassau sota la direcció de Sergi Belbel, “Els dies feliços” de Samuel Beckett. Un monòleg va estar programat al Teatre Lliure durant la temporada passada.

El divendres 25 i el dissabte 26 d’octubre, arribarà a El Canal l’estrena de l’obra de Thomas Bernhard dirigida per Carme Portacelli, “El president”. Protagonitzada per Francesc Orella i Rosa Renom, aquesta peça presenta una tragicomèdia del poder, les ridiculeses i petites misèries de les altes esferes de la política.


Finalment, el mateix divendres 25 d’octubre, a la Sala Planeta s’hi podrà veure una altra estrena a Catalunya, “Tebasland”, una proposta en la que Sergio Blanco construeix la història d’un parricidi a un barri perifèric.

Nou grau d'arts escèniques a l'ERAM



publicat per
http://www.elpuntavui.cat
17 octubre de 2014
Girona Salt

Avui dilluns s'inaugurarà el nou grau d'arts escèniques del centre ERAM, de la Universitat de Girona. Iniciarà l'acte Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya des del 2013, que ha dissenyat el pla docent del nou grau, en el qual també serà professor de teories dramàtiques. L'acte inaugural es farà a les quatre de la tarda a l'auditori de la Coma Cros de Salt. Es donaran les tres beques del nou grau.

redacció

Sol Picó revisa los momentos álgidos de su carrera con One-hit wonders



publicat per
17 setembre de 2014


Sol Picó repasa su historia sobre el escenario
Hoy traemos a esta pantalla un espectáculo, que data de principios de este verano (Pre-estrenado en la Mostra de Alcoi el 31 de mayo de 2014):  One-hit wonders. Con motivo de la celebración del 20 aniversario de la compañía, Sol Picó revisa los momentos álgidos de su carrera. One-hit wonders está construida a partir de piezas emblemáticas de las obras más representativas de su trayectoria.

Es una mirada panorámica sobre el devenir de una carrera artística “en puntas”: lo que se deja, lo que se adquiere y lo que permanece según anota en su web, la propia compañía. Ese cóctel entre lo ganado y lo perdido, lo perenne ante lo efímero, registra una serie de aspectos que la autora quiere plasmar como son el miedo al fracaso, el deseado reconocimiento paterno; los grandes éxitos y los deseos no cumplidos; la salida del espacio de confort, la pasión compartida…

Para los seguidores más fieles de la compañía, hay que destacar aquellas obras que vuelven del pasado reciente y remoto para su deleite. Así, con One-hit wonders reviviremos espectáculos señera de la compañía como: D.V.A (Dudoso valor artístico)” de 1999, “Bésame el cactus”  del año 2000; “Paella Mixta” de 2004, “El Llac de les Mosques” de 2009 o la más reciente “Memòries d’una puça” de 2012.

Un espectáculo de 60 minutos en el que Sol Picó actuará acompañada por Joan Manrique, actor, faquir y maquinista, que puede representarse tanto en espacios muy pequeños, donde se enfatiza el contacto directo con el público, como en escenarios de dimensiones medias.

La adaptabilidad del formato, por tanto, es un rasgo de identidad del espectáculo, que permitirá disfrutar de esta retrospectiva escénica a cualquier público, sin sufrir grandes condicionantes a causa del formato.

One-hit wonders es un espectáculo que aporta poca novedad, acaso es un patchwork de piezas ya saboreadas de Sol Picó; pero en ese planteamiento radica su belleza. La de aquella artista que desea recopilar momentos y compartirlos con quien siempre lo ha hecho: su público.

CITAS PROGRAMADAS

El pasado mes de julio se pudo disfrutar en la  Mostra Internacional de Teatro Cómico e Festivo, celebrada en Cangas de Morrazo, España. Al cierre de estas líneas, se está disfrutando en el Mercat de les Flors, Barcelona. El próximo día 19, en dicho escenario (Mercat de les Flors, Barcelona) se podrá ver de nuevo.

En Madrid, también tendremos la suerte de poder disfrutar de este -espectáculo especial- que la compañía ha tenido el gusto de servirnos en este 2014. Será en Cuarta Pared, donde hay dos funciones previstas, los días 7 y 8 de noviembre.

Finalmente, el 12 de diciembre en el Atrium de Viladecans también hay prevista una función para disfrutar de One-hit wonders un espectáculo que aporta poca novedad, acaso es un patchwork de piezas ya saboreadas de Sol Picó; pero en ese planteamiento radica su belleza. La de aquella artista que desea recopilar momentos y compartirlos con quien siempre lo ha hecho: su público.


“Sol Picó es una compañía profesional de danza contemporánea creada en 1994 por la bailarina y coreógrafa Sol Picó , quien le da el nombre a la compañía. Su trabajo se inscribe en una línea de mestizaje donde interactúan diferentes géneros. Su técnica madurada alía fuerza, precisión y dinamismo, apoyando el trato orgánico de sus creaciones, constantemente dinamizadas por el humor”.

Los clásicos hacen gira por Europa



publicat per
6 octubre de 2014

La Compañía Nacional de Teatro Clásico y el Instituto Cervantes promocionan el Siglo de Oro español en Francia, Inglaterra e Irlanda

foto : Víctor García de la Concha presenta 'La voz de nuestros... Víctor García de la Concha presenta 'La voz de nuestros clásicos' ante los actores, en el Instituto Cervantes. EFE

En España ya sabemos cómo sonaba en inglés el teatro de Shakespeare. ¿Pero saben los ingleses cómo suena nuestro Calderón de la Barca o nuestro Lope de Vega?

Si bien la primera demostración se la hizo el pasado mes de agosto la compañía Rakatá al presentar 'El castigo sin venganza' (de Lope) en el Globe londinense, es ahora la Compañía Nacional de Teatro Clásico la que llevará de viaje fragmentos de tres obras de nuestros dos principales adalides del Siglo de Oro español.

'La vida es sueño', 'El alcalde de Zalamea' y 'El perro del hortelano' son las tres obras seleccionadas para esta primera incursión en tierras europeas de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC) en coproducción con el Instituto Cervantes.

Proyecto Europa tendrá un formato de lectura dramatizada a cargo de los actores Fernando Cayo, Jacobo Dicenta, Pepa Pedroche y Nuria Gallardo, mientras que la directora del Clásico, Helena Pimenta, aportará la parte didáctica y explicará al público quiénes fueron los dos autores y cómo se decía en aquella época su teatro. Después de representar cada verano en Latinoamérica los estrenos de la CNTC, a la institución le ha llegado la hora de representar "a nuestros dramaturgos en una comunidad que habla idiomas distintos", ha señalado Pimenta en la presentación, auspiciada por la casa que dirige Víctor García de la Concha, que además fuera su profesor en la Universidad de Salamanca.

Más que una mera declamación

"Lo que iba a ser, en principio, una pequeña lectura ha ido creciendo hasta convertirse en 'La voz de nuestros clásicos'", ha añadido la directora. La gira en octubre comenzará en París el día 14 y viajará después a Burdeos (16), Toulouse (17), Londres (20), Leeds (23) y Dublín (25). Para próximas ediciones "hemos dejado Alemania e Italia", bromea Pimenta.

El enfoque del proyecto 'La voz de nuestros clásicos' es de "velada poética donde todo elemento escénico se ha ido eliminando en beneficio del lucimiento absoluto de la palabra". Sólo cuatro haces de luces acompañarán a los actores, así como la melodía de una guitarra barroca que tocará el maestro Juan Carlos de Mulder. "Nos dimos cuenta de que el conflicto estaba en el propio texto; en las consonantes, los encabalgamientos, la fonética... Hemos trabajado todo eso con mucha profundidad para que fuera más que una mera declamación", comenta la directora.

Así, además de presentar las voces de los clásicos del Siglo de Oro español, el objetivo que persigue esta gira es "que conozcan a nuestros actores y nuestra manera de decir el teatro, y que se genere un espacio para que en el futuro vayan nuestros grandes espectáculos", ha dicho.

Se da la feliz coincidencia de que la promotora de 'La voz de nuestros clásicos' es Montserrat Iglesias, directora de Cultura del Cervantes hasta que fue designada el pasado viernes como nueva directora del Inaem, en sustitución de Miguel Ángel Recio. Ambos han asistido a la presentación de Proyecto Europa.

La que será nueva directora del Inaem a partir de esta semana -se prevé que tome posesión el jueves, el mismo día que lo hará Recio en la dirección de Bellas Artes, Archivos y Museos- planteó hace un año a Pimenta la posibilidad de que la CNTC "se presentara en Europa con textos dramáticos".

"Se trata de contar lo que son nuestros autores y hacer de su mano un viaje dramático-poético que pone el acento en la excelencia del verso hablado", ha añadido Pimenta.

En cada ciudad a la que llegue Proyecto Europa se harán encuentros con compañías teatrales y con hispanistas y alumnos universitarios.


@EstherAlvarado

diumenge, 19 octubre de 2014

El llibre de la selva de Veus-Veus



publicat per
www.mataro.cat
16 octubre de 2014

Dins el cicle Sortim en família

La Xarxa de Mataró proposa aquest divertit espectacle de la companyia Veus-Veus.

Explica la història de Mowgly, un cadell humà que és criat per Akela, el llop, sota la llei de la jungla. Decideix que Baghera, la pantera, faci de mestra al cadell humà. Mowgly, el cadell humà, Baghera, i l'ós Baloo es fan companys inseparables. Però hi ha un animal, però, que no desitja que en Mowgly es faci gran: Shere Khan, el tigre.

Edat recomanada: a partir de 4 anys

Venda d'entrades
Preu: 7 €
Punts de venda: a les oficines de Cultura (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h; al web www.entradesculturamataro.cat i des d'una hora abans a la taquilla del teatre.

Diumenge 19 d'octubre
A les 18 h
Teatre Monumental

La Riera, 169

Representació d'Els Pastorets a Vic




publicat per
http://cultura.gencat.cat

L'Atlàntida (Vic)
Des del 26 de desembre fins a l'1 de gener
A càrrec de les companyies Gallaret Teatre i Teatre La Palangana.
Dates
26, 28/12/2014
01/01/2015
Horari
Divendres 26 de desembre: 18 h
Diumenge 28 de desembre: 18 h
Dijous 1 de gener: 18 h
Lloc de celebració

L'Atlàntida, Centre d'Arts Escèniques d'Osona
C. de Francesc Maria Masferrer, 4
Tel. 93 7027257
Vic (Osona)
http://latlantidavic.cat
Entrades

Preus: 12 € i 10 € (nens).

Cabaret Diabólic … con Jèssica Pérez



publicat per
http://montserratponsa.com

La primera representación de la Temporada, en el Teatre Ponent de Granollers, fue precursora de grandes eventos. Jèssica Pérez, acompañada al piano por Núria Palau, nos trasladaron al mejor de los sueños. Jèssica exhuberante con sus picardías, su humor, su mágia, su ventriloquia. A través del pecado, objeto del deseo prohibido, que ha atemorizado desde siempre a la humanidad, el miedo a ser acusados de no importa qué, son presentados, de forma magistral, jo diría que “fresca”, sin boatos, por esta joven artiz que sabe mutarse a la perfección, adoptando aires de Eva, cuando es preciso, encarnando a cinco mujeres que han dejado huella en la história. Música muy atinada en cada uno de los personajes. No quedaba tiempo para respirar. Jèssica desparecía y, reaparecia con su nueva mujer, seductora o luchadora, carismática o transgresora o amante, siempre con discurso excelente, a partir del texto de Beth Escudé. Se habló de sonrisa diabólica però creo, que fue mucho más que eso, supuso como despertar de un sueño retraido, guardado en nuestro fuero interior. Nos incitó a pasarlo bien, a desear que continuase, que no terminara. Enorme, el esfuerzo de esta artista a lo largo de cincuenta minutos para cambiar de personalidad, de ropa, de humor, de tono. Además de saber actuar, tiene ángel.
Jèssica Frederic

Al salir hicimos fotos con ella, con Frederic, Director del Teatre de Ponent, que habia sido profesor suyo en el Institut de Teatre.

Frederico Roda que hoy, cumple años. Felicidades!

dissabte, 18 octubre de 2014

TELL ME DE PROVISIONAL DANZA (MADRID) AL TEATRE DE L'AURORA



'Tell me' de Provisional danza

Un espectacle de dansa contemporània de gran qualitat i força visual. Dins el Circuito de la Red de Teatros Alternativos.

La prestigiosa i multipremiada coreògrafa Carmen Werner (Premio Nacional de Danza 2007, Premio Internacional de Danza Onassis 2001 i Premio de Cultura de la Comunidad de Madrid 2000) s'ha inspirat en el concepte de buidor per crear aquesta visual i emotiva proposta de dansa contemporània.

La coreògrafa madrilenya agafa el tema de la introspecció -un dels llocs comuns de la seva obra- i el projecta a l'escena, com un espai indefinit, creat a partir de l'observació del no-res. Tot allò que s'escapa de l'espai i en queda a fora contribueix a la reflexió i a l'emoció. Quan s'és absent de l'acció, les pauses esdevenen moments de suspens i d'incertesa creada on no hi ha res ni res succeeix. I, tanmateix, no mirem dins nostre, que és on realment succeeixen coses.

Tell me es planteja com una pel·lícula. La seva construcció és duta a terme com al cinema: amb talls, dobles plans, fosos, etc. Amb aquesta manera de construir, tal com veiem en els clàssics del setè art, les emocions no sorgeixen d'allò que es mostra sinó d'allò que se suggereix.

Coreografia i direcció artística: Carmen Werner / Intèrprets: Atiana Chorot, Laura Cuxart, Cristian Lopez, Alejandro Morata i Carmen Werner / Ajudants en la direcció escénica: Tatiana Chorot i Daniel Abreu / Disseny d’il·luminació: Pedro Fresneda / Espai escènic i vestuari: Provisional Danza / Música: Luis Martines, Bethoven, Haendel

18/19 OCTUBRE
Dissabte a les 21 h
Diumenge a les 19 h
Espectacle abonable
DANSA
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Durada: 55 minuts
Preu: 15 € / 12 €
Carrer de l'Aurora, 80 (Plaça de Cal Font)
08700 IGUALADA (Barcelona)
Tel. 93 805 00 75

info@teatreaurora.cat

Echanove torna dòcil



publicat per
www.elperiodico.cat
14 octubre de 2014
Imma Fernández

L'actor interpreta amb María Galiana 'Conversaciones con mamá'

María Galiana i Juan Echanove, en una escena de l'obra que dirigeix el mateix actor, basada en una pel·lícula de l'argentí Santiago Carlos Oves.
Li venia de gust amansir la fera escènica que porta dins, com va demostrar en aplaudides creacions com El cerdo. Sempre passejant pel submón de l'ésser humà; pel penya-segat de la depravació, diu. O sigui, assassins, delinqüents, ments recargolades. Ara Juan Echanove torna a enfilar-se als escenaris portant el vestit fet a mida d'«una bona persona, amb bons sentiments», declara. Arriba demà al Teatre Goya amb Conversaciones con mamá, obra basada en la pel·lícula de l'argentí Santiago Carlos Oves que ha adaptat Jordi Galceran i dirigeix el mateix actor. Estarà fins al 30 de novembre compartint xerrades amb María Galiana, la seva mare a la funció.

Va ser la mateixa actriu sevillana, companya de repartiment a la sèrie Cuéntame, qui li va proposar a Echanove pujar junts a l'escenari després de veure'l en el seu últim muntatge, Desaparecer, de Calixto Bieito. «El text de Galceran em va semblar exactament el que buscàvem. Una comèdia transcendent, amb suc, no un simple entreteniment de riure fàcil», valora l'actor i director d'una obra que reflecteix una generació d'avis que han hagut de carregar els errors i capritxos dels seus fills. «Ara, amb les penúries econòmiques, ja no es tracta solament d'haver de portar els nens a la guarderia perquè els pares estan treballant, és que a sobre les han de pagar ells. ¡Clama al cel!».

En la funció, l'intèrpret madrileny és Jaime, un acomodat pare de família a qui se li acaba la sort. Acomiadat de la feina, el xalet i els luxes perillen. La solució passa per vendre la casa on viu, en feliç independència, la seva mare. Li demana que se'n vagi a viure amb ell i la seva família, sogra inclosa. Però no és un mal home, el defensa Echanove, encara que ell mai li faria una cosa així a la seva mare. «A Jaime li passa que no té personalitat, sempre l'han dirigit, ara ho fa la seva dona». En el fons, afegeix, es tracta d'una «comèdia romàntica, amb càrrega emocional». La bondat acaba il·luminant la platea, diu.

VALORS EN JOC / L'actor sosté que el teatre, incloses les comèdies, ha de ser un mirall de la realitat. I aquesta obra, més enllà d'incidir en els valors i les prioritats de la vida, planteja un interrogant crucial. «¿Som conscients dels desitjos i les necessitats de la gent gran?».


Echanove, que assumeix la seva segona direcció escènica, es defineix com un director «rigorós». «M'agrada la feina ben feta, igual que a Galiana, per això treballem molt bé junts». Ja van ser mare i fill en dues pel·lícules (Suspiros de España y Portugal i La noche más larga) i comparteixen l'èxit de Cuéntame, encara que tot just han coincidit en un grapat d'escenes. Un èxit que ell atribueix a la identificació del públic «amb un retrat del seu passat pròxim» i que l'ha apartat del cine. «És difícil de compaginar, però espero rodar La gandula, de Sigfrid Monleón. M'encanta, va sobre dolents i inadaptats dels anys 60 i 70». L'actor recuperarà, doncs, la fera que porta dins.

Titelles a la cuina d’un restaurant



publicat per
www.ara.cat
15 octubre de 2014

Microcultura programa espectacles de 15 minuts al soterrani del restaurant El Chanfla

Al soterrani del restaurant El Chanfla hi passen coses que no tenen res a veure amb la cuina. Una de les sales menjador és ara un petit teatre on l'actriu-performer Daniela Conte s'expressa en italià davant d'un públic de 15 espectadors que, ben de prop, l'observen atentament mentre juga amb unes teles com feia quan era petita.

Al costat d'aquesta sala, un dels magatzems del restaurant amb aspecte de cuina es queda a les fosques perquè Angel Navarro doni vida als seus titelles.

Són alguns dels espectacles programats al Microcultura, una plataforma cultural que aglutina diferents propostes, com dansa, titelles, teatre o lírica, de petit format i en espais poc habituals. "El nostre concepte es basa en obres de 15 minuts amb 15 espectadors i en un espai reduït. Quan tens els actors a un metre les sensacions són úniques", explica un dels fundadors de Microcultura, Xavi Larrull.

"En aquestes obres pots olorar els actors, veure com suen i com respiren. Realment és una experiència molt diferent dels espectacles convencionals", destaca l'altra fundadora de la plataforma, Patrícia Sagués.

Un repte per als artistes

Per als artistes és també una experiència diferent de l'habitual. Segons comenta l'actriu i performer Daniela Conte: "Espais tan petits et permeten convidar l'espectador a entrar al teu món".

"Tota expressió artística és una relació intèrpret-públic i en aquests llocs això ho vius de veritat, d'una manera molt més directa", analitza la pianista Maria Pelfort, uns minuts abans de començar l'espectacle Amor Lírico davant d'un públic molt atent i molt proper, literalment.

divendres, 17 octubre de 2014

Cabaret songs



Direcció: Silvia Bartés
Interprets: Ana Puche, Anna Alàs, Anna Fracesch

"Cabaret Songs" és un espectacle musical a càrrec de la mezzosoprano Anna Alàs, la soprano Ana Puche i la pianista Ana Francesch. Elles són A's de Veus i presenten un espectacle replet de cançons i duets de Britten, Weill, Poulenc, Menotti, Lehar, Montsalvatge, Guinovart....A més, compta amb els diàlegs en català i la direcció de Sílvia Bartés.

Presentació Joan Vives

17 octubre 2014
21.30 hores
ESPAI L’AMISTAT
Carrer de Sant Antoni, 60
08330 Premià de Mar (Barcelona)
HORARI TAQUILLES
Dilluns i dijous, de 18:00 a 21:00 i una hora abans de cada espectacle.
T   (+34) 93 752 99 90E   info@espailamistat.ca

LA INTENSA BATALLA DIALÈCTICA DE ‘PER UN SÍ O PER UN NO’, AMB LLUÍS SOLER I MANEL BARCELÓ, A L’ESCENARI DEL TEATRE CIRVIANUM



publicat per
15 octubre de 2014

El Teatre Cirvianum programa, aquest cap de setmana, una doble i interessant proposta. Per una banda, la celebrada ‘Per un sí o per un no’, i per altre cantó, ‘Malasombra’, una obra de dansa i teatre per a tots els públics que ve de les Illes.

Divendres, a partir de les 9 del vespre, una batalla dialèctica de primer ordre omplirà l’escenari del Cirvianum. Lluís Soler i Manel Barceló –“dos primeres espases”, segons el responsable del teatre, Pep Tines- interpreten els dos personatges de ‘Per un sí o per un no’, de Nathalie Sarraute, sota la direcció de Ramon Simó. Es tracta d’una obra curta però de gran intensitat, en què els dos únics personatges entaulen una controvèrsia verbal que els porta a un enfrontament vital.

‘Per un sí o per un no’ tracta de dos vells amics que, a partir d’una conversa anodina, entren en una batalla dialèctica sense treva i s’enfonsen en un joc de postures irreconciliables. Està articulada entorn la ‘veritat’ dels mots, que pot dur a conseqüències incalculables. L’espectacle destaca pel seu brillant joc dialèctic i com es contraposen dues maneres de veure el món.

A Torelló, es podrà veure el muntatge amb la novetat de la incorporació de Manel Barceló, ja que quan es va estrenar a principis d’any, el company de Lluís Soler a l’escenari era el també manlleuenc Xavier Boada.

Amb el temps, ‘Per un sí o per un no’ ha esdevingut un autèntic clàssic de l’autora francesa d’origen rus, Nathalie Sarraute, a qui Jean Paul Sartre va proclamar com una de les figures més rellevants de l’antinovel•la. Als escenaris catalans ja es va poder veure aquesta obra el 1986, en una versió interpretada per Josep Maria Flotats i Juanjo Puigcorbé.

Per altre cantó, diumenge a les 6 de la tarda, es presentarà ‘Malasombra’, de la companyia Au Ments, amb arrels a les Illes i a Xile. ‘Malasombra’ és un espectacle de dansa, teatre visual, videocreació, teatre d’objectes, ombres experimentals i música rock, on la màgia escènica convida a viatjar per l’imaginari col•lectiu, endinsar-se en la foscor i la llum de l’ésser humà.

A partir del guió del dibuixant Max i amb direcció i coreografia d’Andrea Cruz i Tomeu Gomila, es desenvolupa una proposta atractiva on les arts plàstiques es fusionen amb les arts escèniques i els actors-ballarins existeixen en un escenari que és un còmic en moviment. Es tracta d’un espectacles per a tots els públics, però no estrictament infantil.
‘Malasombra’ és un conte inspirant en ‘La maravillosa historia de Peter Schlemihl’ d’Adelbert Von Chamisso, una novel•la romàntica on l’ombra és l’ànima o el doble d’un mateix i esdevé una cosa molt valuosa i estimada.


Cal recordar que a partir d’aquesta temporada, per als espectacles per a públic familiar, les entrades es venen –a través de la web del teatre- anticipades i numerades i més barates que les del mateix dia a taquilla. Els espectacles per a públic familiar són organitzats en conveni amb el Grup Xarxa de Torelló.

80 nominats als Butaca



publicat per
www.elperiodico.cat
14 octubre de 2014
Imma Fernández
foto : Álvaro Monge

El muntatge 'Un aire de família' lidera la llista de favorits amb set candidatures

Festa dels nominats als premis Butaca, ahir a l'Antiga Fàbrica Damm.
L'Antiga Fàbrica Damm va acollir ahir a la nit la lectura i festa dels nominats als 20ns premis Butaca de Teatre que s'entregaran el 24 de novembre durant la celebració d'una gala al Teatre Principal. Terra de ningú, El caballero de Olmedo, L'orfe del clan dels Zhao i Un aire de família (que lidera la llista de nominacions amb set candidatures) competiran per alçar-se com a millor muntatge teatral; Marry me a little, La gran duquessa de Gerolstein i Germans de sang optaran al millor musical i B Flowers, Capricis i La Capitana, a la millor coreografia.


En total es van nominar 30 produccions i 80 professionals distribuïts en 19 categories. Els guardons -atorgats per votació popular a la pàgina web www.premisbutaca.cat fins al 16 de novembre- reconeixen les produccions escèniques que s'han vist a Catalunya durant l'última temporada.

Vuelve al TNC la sátira 'Liceistes i cruzados' tras el éxito de la recuperación de Pitarra



publicat per
http://noticias.lainformacion.com
3 octubre de 2014

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) recupera 'Liceistes i cruzados', una comedia satírica del 'Epicentre Pitarra' que llegó al 91% de ocupación durante los tres días que se representó en la Sala Tallers, cuya versión "limada" y con nuevos gags se puede ver en la Sala Petita del 9 de octubre al 9 de noviembre.

El director del TNC, Xavier Albertí, se ha mostrado satisfecho con el objetivo del 'Epicentre Pitarra' de la pasada temporada, que buscaba abrir los escenarios al que considera el padre del teatro catalán moderno, Serafí Pitarra: "Vistos los resultados, no nos equivocamos", confirma, contundente.

'Liceistes i cruzados' retrata con precisión el nuevo clima político de 1833, cuando se flexibilizó la ley que otorgaba a los eclesiásticos de cada ciudad el control total de las representaciones teatrales: el Teatre de la Santa Creu perdió sus privilegios y adoptó el nombre de Teatro Principal, como medida de prestigio y distancia hacia las nuevas salas que surgieron.

El catalán pasó de ser mínimo a hegemónico en unos escenarios que dividieron a los espectadores entre los burgueses fundadores y partidarios del nuevo Liceo, los 'liceistes', y los más conservadores, defensores del Teatre de la Santa Creu, los 'cruzados': en común tenían la pasión por la ópera y el teatro.

El director del montaje, Jordi Prat i Coll, afronta su primer clásico con la idea de que el texto en verso es el puente que utiliza para que la obra clásica conecte con los espectadores actuales: "Hemos marcado mucho los versos heptasílabos, sobre los que hemos construido el resto con mucha libertad", reflexiona.

UN RETRATO DE LA ÉPOCA

'Liceistes i cruzados' cuenta cómo enloquece a las personas seguir sus pasiones hasta las últimas consecuencias --entre ellas, la bancarrota--, de una forma muy humanista y con el gusto por la habla de la calle que caracterizaba a Pitarra, que llena el catalán de los diálogos con expresiones como 'desdaluego' y 'treiatru'.

"Es un retrato preciso que nos devuelve imágenes de nuestra contemporaneidad", afirma Albertí.

El director ha querido conservar la naturalidad de la época, como si se tratara de una de las pequeñas obras de 'treiatru' exagerado que se representaban en las trastiendas, en ésa época previa a la apertura de los teatros: hacen ópera, y cuentan con un piano en escena, pero siempre desde la teatralidad de los personajes y sin perder el tono cómico.

Jordi Prat ha elegido una escenografía "muy vivida", ambientada en un salón burgués de la época y recuperada directamente del almacén del Teatre Nacional, así como el vestuario de los nueve actores que aparecen en la obra.

En el escenario del montaje están presente otras salas de la ciudad: el telón de fondo es una fotografía de la platea del Teatre Romea, anterior a la remodelación de esta sala que, como recuerda Albertí, está muy relacionada con Pitarra.


(EuropaPress)

Priscilla en el Teatro Nuevo Alcalá. Madrid



publicat per
http://www.notodo.com
16 octubre de 2014

Con este temón comienza el espectáculo que nos ocupa. Y sí, hombres (muchos hombres), vestidos delirantes, colores, lentejuelas, un autobús a tamaño real, coreografías, risas, emoción, música y buen rollo (sobre todo mucho, mucho buen rollo) es lo que llueve sobre el patio de butacas del Nuevo Teatro Alcalá este Otoño. Que nos trae por fin el montaje estrella (una estrella recubierta de kilos y kilos de purpurina) de la temporada: el musical Priscilla, reina del desierto.

Señoras...y señoras, el autobús rosa está aquí para hacer las delicias de los amantes del musical, las reinonas y otros animales glamourosos. Y fascinar a todo aquél que disfrute con un espectáculo de gran formato perfectamente ejecutado que te deje la boca abierta (tanto por lo impresionante de la puesta en escena como porque no puede uno parar de reír). 40 artistas en escena, 500 trajes extraordinarios, 200 pelucas delirantes, un autobús real totalmente robotizado (cubierto por leds para más inri) y una banda sonora que nos lleva desde Tina Turner hasta Aretha Franklin pasando por la insoslayable Madonna son el envoltorio que acompaña a sus tres protagonistas en un viaje inolvidable. La mítica película de 1994 dirigida por Stephan Elliot fue un éxito de taquilla que parecía difícil trasladar a un escenario. Más que nada porque el meollo del asunto era un periplo en autobús por el medio del desierto australiano. Pero unos locos decidieron meter un autobús en un teatro. Y desde entonces el musical ha ido cosechando éxitos allá donde se ha representado (el musical feelgood por excelencia lo llaman). Uno podía temer acabar hasta el moño de tanta canción, colorinchi y plataformón. Pero la verdad es que sucede como con la película. Y es que todo tiene su puntito de reflexión y amargura recubierta de purpurina. No es simplemente una comedieta (como lo es la historia del musical Mamma Mia, por muchos millones de fans que tenga, lo siento) sino que los protagonistas tienen su heridas que deben de curarse con quitaesmalte para poder volver a actuar. Todo eso siempre con una sonrisa, porque the show must go on, como diría Queen.

La historia es conocida: dos drag queens y un transexual que se dedican al mundo de las actuaciones en vivo emprenden un viaje a través de Australia para hacer un show en la otra punta del país. El caso es que uno de ellos va a conocer a su hijo, al que no ha visto nunca. En su viaje se toparán con diferentes ejemplares de fauna humana a la par que se irán descubriendo a ellos mismos (en uno de esos viajes interiores recurrentes en cine y literatura). Las canciones sirven como paisajes emocionales de los personajes y hacen avanzar la acción, sin dar la impresión de estar metidas con calzador. Es como un greatest hits de las grandes divas que van desde el I will survive de Gloria Gaynor a el Color my World de Petula Clark pasando por los el Go West de los Pet Shop Boys (y sí, les he llamado divas). La adaptación española ha tenido la inteligencia de no traducir todas las canciones (escuchar todos esos temazos en castellano quedaría, cuanto menos, raruno si no ridículo) y han optado por un fifty-fifty (o ni siquiera), trasladando a nuestra lengua madre sólo algunas letras con valor narrativo para que no se queden lost sin translation los no anglo-parlantes. Gran decisión ésta que funciona a la perfección. Aunque es verdad que en el texto se cuelan algunas referencias (tipo Operación Triunfo o la Macarena) que chirrían en medio del desierto australiano... Pero se les perdonará porque el resto está muy conseguido.

El montaje viene de Londres, con la dirección de Simon Phillips, y el mediático Ángel Llácer es el responsable de la dirección artística de la versión española, porque evidentemente los intérpretes son patrios. El resultado es esplendoroso. Todo funciona como debe funcionar y nada sobra ni falta. El coro de cantantes/bailarines es sencillamente espectacular (a más de uno se le escapará un suspirito al ver tanto cuerpo fibrado, sin desmerecer a las estupendas bailarinas por supuesto), las tres divas que sobrevuelan (literalmente) el escenario son de infarto (vaya voces, amigos), los secundarios de lujo (fantásticos David Muro como Bob o Cristina Rueda como esa homófona dueña de bar de pueblo) y los protagonistas, un derroche de talento. Christian Escuredo por su parte interpreta a Felicia. Su forma física y vocal son absolutamente de sobresaliente y consigue encandilar al personal desde que aparece con esa energía desbordante y su personaje hormonalmente descontrolado y en apariencia superficial. Jaime Zatarain interpreta a Mitzi, esa drag sorprendente y sensible (mujer e hijo incluidos), con una elegancia espectacular y un control en escena sencillamente fantásticos a todos los niveles. Perfecto tanto vocal como interpretativamente. Un diez para Zatarain. Y Mariano Peña, la gran apuesta de esta versión, deja el Bar Reinols de Aída para irse a las antípodas e interpretar a la transexual Bernadette. Peña lucha con el cante, el baile y el playback. Y, aunque no es lo suyo, aprueba (sobre todo porque sus carencias las integra como achaques de la protagonista). Su Bernadette es bastante menos elegante y sutil que la de Terence Stamp, eso está claro, y tira más a un registro algo más cómico que le resta un pelín de profundidad a este personaje herido, pero que también es interesante y conecta muy bien con el respetable. Me gustaría ver a José Luis Mosquera, con quien se alterna en el papel, porque debe ser el complemento perfecto de Peña, pero aún así el ex-homófobo Mauricio Colmenero atrapa y demuestra una gran versatilidad y presencia escénica.


Y qué habar del decorado, con ese enorme autobús encima de la escena, o el vestuario, maquillaje y peluquería, toda una fantasía, derroche camp y excesivo absolutamente delirante. Podría estar horas describiendo los modelitos. Evidentemente, odiadores del teatro musical (que los hay, y muchos) absternerse. Pero los que disfrutéis con un buen montaje, id corriendo a verlo: es uno de los mejores espectáculos de gran formato de los últimos años. Dejad que Priscilla os llene de color y alegría al menos por una noche. "You can color my world with sunshine yellow each day...Oh you can color my world with happiness all the way… Sunshine yellow, orange Blossom, laughing faces everywhere, yeah!"

XXXIII ème Festival National de Théâtre Amateur de Narbonne 2015. FRANCE



publicat per
http://teatroaficionado.blogspot.com.es
12 octubre de 2014

XXXIII ème Festival National de Théâtre Amateur de Narbonne, Manifestation officielle de la F.N.C.T.A. organisée par le Théâtre des Quatre Saisons / M.J.C et le Service Culturel de la Ville de NARBONNE

Le Festival de Narbonne s'adresse à toutes les formations amateurs membres de la F.N.C.T.A., qui s'expriment à l'aide du théâtre, quelle que soit la nature des représentations: comédie, drame, lyrique et pratiquent volontairement le théâtre de façon permanente et à titre de loisirs.

Les troupes amateurs qui souhaitent participer au Festival doivent transmettre un   dossier de candidature auprès du Secrétariat du Festival 8 rue d’Alger 11100   NARBONNE - Tél: 04.68.65.32.53 - Mail : amnicam1953@gmail.com  avant le 15  janvier 2015, délai de rigueur.

Le dossier de candidature doit nécessairement comporter :
- Une plaquette (renseignements :la troupe - la Pièce - l'Auteur)
- Le texte complet de l'œuvre jouée (sauf si vous avez déjà postulé avec ce  spectacle) 
- 5 photographies différentes et de bonne qualité, 1 programme.
- Les Fiches I, II et III clairement remplies.
- Tous documents (article de presse, vidéo...) que vous jugerez utile de nous   transmettre pour mieux faire connaître votre spectacle

Préférence sera donnée aux spectacles déjà rodés et ayant participé à des   rencontres départementales, régionales ou nationales.

Le Festival aura lieu en plein air, Palais des Archevêques de Narbonne - Cour de la Madeleine, du 26 juin au 5 Juillet 2015.

Chaque troupe, ayant joué son spectacle, bénéficiera d'un défraiement   (indemnisation forfaitaire pour les frais de transport) conformément au barème ci- annexé.

Le défraiement n'est attribué qu'une seule fois pour l'ensemble du Festival. Un   défraiement spécifique est mis en place pour les troupes étrangères. Celles-ci  recevront les modalités avec le dossier d'inscription.

Le Festival prend en charge l'hébergement au Centre International de Séjour /   M.J.C. de Narbonne, des troupes participantes pour la nuit précédent le  spectacle et celle du spectacle. Il assure également 2 petits déjeuners, les 2   repas le jour de la représentation.

CALENDRIER DU FESTIVAL 
Date limite de dépôt de dossiers de candidatures : 31 décembre 2014 
Résultat de la commission de sélection : 5 mars 2015
Festival : du 26 juin au 5 juillet 2014

BAREME D'INDEMNISATION
Troupes Languedoc Roussillon : 600 €uros

Pour les autres troupes : 600 €uros + 0,30 €uro le km (pour 1 véhicule aller retour)

dijous, 16 octubre de 2014

Tres mataronins nominats als premis Butaca per l'obra 'El Drac d'Or'



publicat per
www.capgros.com
14 octubre de 2014

El director Moisès Maicas i els productors Marc Molina i Oriol Miras opten al premi a millor espectacle de petit format

La Dada
Es pot votar fins al dia 16 de novembre

El Drac d'Or
Es tracta d'una comèdia àcida que revela un drama social amb un ritme embogit, en què sovint els personatges femenins són representats per homes, els masculins per dones, els personatges joves per adults i els personatges adults per joves. El text se situa en un restaurant oriental, El Drac d'Or, amb una cuina minúscula on s'hi treballa a ritme frenètic.

Els mataronins Moisès Maicas, Marc Molina i Oriol Miras han estat nominats a ls Premis Butaca de Teatre 2014 per l'obra 'El Drac d'Or'. Maicas, com a director del muntatge, i Molina i Miras, membres de Factea Produccions, opten al guardó de 'Millor espectacle de petit format'. El públic pot votar online fins al proper 16 de novembre. La gala d'entrega dels premis tindrà lloc al teatre Principal de Barcelona el dia 24 del mateix mes. 30 produccions i 80 professionals concorren a alguna de les 19 categories en què es divideixen els premis.

El Drac d'Or es va estrenar al teatre Akadèmia de Barcelona el 23 de gener passat. Dirigit per Moisès Maicas i interpretat per Mingo Ràfols, Òscar Molina, Oriol Casals, Clara  del Ruste i Bàrbara Roig, el muntatge ja va ser nominat com a Millor Espectacle dels Premis BBVA de Teatre 2014 i finalment va aconseguir el Premi de Millor Actor per Oriol Casals.


La peça, escrita pel dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig, compta amb el Premi del Festival de Mülheimer Theatertage 2010 i de la Revista Theater Heute. Després de l'èxit de l'estrena, 'El Drac d'Or' tornar`a fer temporada al Teatre Akadèmia entre els dies 8 i 30 de novembre.

El bloc de notes d'en Toni et recomana


Taller Intensivo de Ayudante de Dirección



publicat per
http://www.notodo.com
14 octubre de 2014

Impartido por Sara Mazkiarán, Ayudante de Dirección de Julio Medem, Javier Fesser o Emilio Martínez Lázaro
Un Ayudante de Dirección es una figura clave en un rodaje cinematográfico y está presente en las diferentes etapas de producción de una película. Ahora puedes aprender este oficio con el Taller de Ayudante de Dirección, que estará impartido por Sara Mazkiarán el próximo viernes 24 de octubre.

Durante las 4 horas de duración del taller se impartirán los siguientes contenidos:

-Funcionamiento de un rodaje: funciones de cada departamento, con especial interés en la dirección.
-Análisis de todas las fases de producción del film en las que está implicado el ayudante de dirección.
-Fase de preproducción: lectura y desglose secuencial del guión, casting, localizaciones, plan de rodaje, calendario de preproducción, coordinación departamentos...
-Rodaje: Organización del rodaje (normativa-operativa), figuración, coordinación actores, planificación, orden rodaje...

Para complementar las explicaciones de proyectarán secuencias cinematográficas a modo de ejemplo.


Sara Mazkiarán ha sido Ayudante de Dirección en títulos tan destacados como Ma ma, Habitación en Roma y 7 días en la Habana de Julio Medem;Combustión, Invasor y Guerreros de Daniel Calparsoro; Camino y La gran Aventura de Mortadelo y Filemón de Javier Fesser y Las 13 Rosas de Emilio Martínez Lázaro y en otras producciones como El asombroso mundo de Borja Mari y Pocholo, La flaqueza del bolchevique o Lope, entre otros largometrajes.

Jaime Azpilicueta "arma" un cristo



publicat per
http://eldia.es
14 octubre de 2014
J. Dávila

El donostiarra pone en marcha las audiciones para seleccionar el elenco del musical "Jesucristo Superstar". "No lo digo para quedar bien, pero me he encontrado con un nivel muy superior al que existe en Madrid", destaca el director.

Antes de enfrentarse a Jaime Azpilicueta las piernas de Sandra la trasladan de esquina a esquina del interminable recibidor del Auditorio de Tenerife al tiempo que mueve sus labios en silencio como si estuviera rezando el rosario. Pedro también habla a media voz mientras sostiene en su mano derecha un folio que ha enrollado a modo de pergamino. Ana y Teresa juntan sus manos en un banco como si estuvieran a punto de empezar uno de esos juegos en los que se requiere un alto grado de complicidad.

Azpilicueta hace un receso tras la primera hora y media de audición para realizar un primer análisis. "Sin ser profesionales de esto, aunque alguno de los que ha venido me da que tiene alguna que otra hora de vuelo en castins, estoy muy sorprendido... No lo digo para quedar bien, pero me he encontrado con un nivel muy superior al de Madrid", exalta tras comentar con uno de sus colaboradores que el candidato que acaba de cantar tiene muchas posibilidades de entrar en la selección final. "Vine preparado para coger 1 de cada diez, pero es que estamos admitiendo 7 u 8 de cada diez", confiesa el donostiarra sobre un proceso de selección que registró 114 inscritos, pero que tras un primer filtro se redujo a 88 personas.

"Cantar lo hacen bastante bien, y como esa era una de las prioridades, habrá que esperar a que la gran criba la haga el coreógrafo. ¿Ya veremos quién aguanta mejor la voz en movimiento?", avanza Azpilicueta sobre una prueba de la que saldrán entre 30 y 36 intérpretes de "Jesucristo Superstar", el musical que se representará del 26 al 30 de enero en la Sala Sinfónica del Auditorio de Tenerife. "¡Tenemos overbooking de talento!".

El impulsor de "Sonrisas y lágrimas" y "My fair lady", entre otros muchos proyectos, considera que "hay audiciones que se hacen muy difíciles porque no encuentras a la gente que necesitas, pero ese no es el caso de Tenerife", insiste en un momento de reflexión en el que Jaime se plantea la gran duda de "¿cómo voy a dejar a alguien de este nivel fuera?", se cuestiona antes de volver a la realidad. "Hay limitaciones presupuestarias y escénicas que no nos permiten una elección generosa".

El cara a cara entre el aspirante y los examinadores inevitablemente genera unos nervios que, a juicio de Azpilicuela, no tienen nada que ver con su presencia en la sala. "No creo que sea yo el que genere ese miedo, sino que eso es algo propio de este tipo de pruebas. Yo calculo que a lo largo de mi vida he podido ver a más de 30.000 personas que buscaban una oportunidad como esta... Le juro que ni una sola me transmitió una tranquilidad total. Unos lo pudieron llevaron mejor que otros, pero tranquilo al cien por cien no había ninguno", añadiendo que "siempre aparece un bicho raro que te dice que no está nervioso, pero hasta esos se equivocan. Incluso, recuerdo algún que otro desmayo".

El impulsor de esta versión de "Jesucristo Superstar" compara los momentos previos a exponerse a los examinadores con ese día en el que te presentas al práctico del carnet de conducir. "Si le preguntas al alumno te va a decir que si no lo saca hoy ya vendrá otro día, pero en realidad él quiere aprobar hoy y no puede controlar sus nervios antes de que el examinador le indique la primera maniobra".

El que fuera director de distintas galas del carnaval chicharrero va a permanecer en la Isla hasta el inicio de la semana que viene. Luego, una vez se hayan elegido a los participantes de este musical, volverá a la Península hasta su retorno a Tenerife, que se producirá a principio del mes de diciembre. "Estar aquí remueve los recuerdos de muchos recuerdos que he realizado para Santa Cruz".


Algunas de esas vivencias las rescató durante una cena a la que acudió el pasado lunes en el entorno del Edificio Olimpo. "¿Qué cosas más maravillosas me han ocurrido en esta plaza?", pensó sin perder de vista los 50 años de profesión que está celebrando en 2014. "Yo llegué a Madrid en septiembre de 1964, siendo un crío y con unas ganas tremendas de escapar de casa porque sabía que allí estaba la profesión que yo quería ejercer. En ese sentido, e insisto que no lo digo de cara a la galería, pero muchas de las puntas más altas de este medio siglo de actividad están en Tenerife", agradece unos segundos antes de volver a la mesa en la que están los curriculums de los 88 jóvenes que buscan una oportunidad en un "Jesucristo Superstar" cien por cien tinerfeño.

dimecres, 15 octubre de 2014

Feta a mida i queda curta



publicat per
www.totmataro.cat
13 octubre de 2014
Comas Soler

'Dones com jo', una comèdia agredolça

La crisi, aquesta malura que des de fa anys empobreix sectors socials més amplis i que no només arruïna butxaques sinó que per a molta gent té també seqüeles professionals, personals i familiars, constitueix el teló de fons de 'Dones com jo', l'obra escrita i dirigida per Pau Miró que divendres passat es va poder veure al Monumental.

Aquesta comèdia plena d'esquitxos de drama és la novena producció pròpia de T de Teatre, la companyia femenina fundada l'any 1991 que es va fer famosa sobretot per la seva aparició televisiva a 'Jet lag' durant sis temporades i que ara componen Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca.

Nou encàrrec
De la mateixa manera que en ocasions anteriors les T de Teatre ja havien encarregat textos a autors de prestigi, com Javier Daulte o Alfredo Sanzol, aquest cop la comanda de 'Dones com jo' l'han feta a Pau Miró, actor, dramaturg i director amb un notable reconeixement i trajectòria en el món de l'escena.

És així com Miró ha bastit una peça a mida, a base d'enfilar seqüències en l'espai acotat d'un petit despatx abandonat, en què quatre amigues que es troben prop de la cinquantena interrelacionen amb combinatòries diverses. Tot i que tenen formació universitària i no provenen pas dels estrats més desafavorits de la societat, les seves vides han estat maltractades per la situació econòmica. L'atur o la subocupació les marquen d'una manera o altra a totes quatre i la infelicitat, sobretot en els seus respectius àmbits de convivència, n'és el corol·lari. Al final buscaran una escapatòria lúdica per dissimular la seva desesperança.

Insuficiència

Una trama com aquesta, propulsada per l'escriptura experimentada de Pau Miró i amb les hores de vol de les quatre senyores madures de T de Teatre, sembla que hauria d'arribar a tenir un resultat de més talla i abast. I no és que 'Dones com jo' estigui malament o sigui un muntatge fallit, no. Però el potencial crític de la seva ironia agredolça perd buf quan aflora la futilitat d'alguns tics interpretatius grupals que les quatre actrius porten incorporats com a marca de fàbrica. Passa, doncs, que l'espectacle acaba donant menys del que es diria que promet en el seu plantejament.

Els Pastorets de Berga engeguen motors amb assajos al Centre Cívic en comptes del Teatre



publicat per
http://www.naciodigital.cat
14 octubre de 2014

En comptes d'assajar al Teatre Municipal, aquest any els Pastorets ho faran al Centre Cívic de la capital berguedana per estalviar despeses, sobretot de calefacció
Ja s'han establert els cinc dies d'actuació

foto : Representació dels Pastorets de Berga Foto: La Farsa

L'Agrupació Teatral la Farsa no deixa lloc al descans i, després de la representació de Diner (molt) negre aquest passat cap de setmana, ja ha començat a posar fil i agulla a la nova edició dels Pastorets de Serafí Pitarra.
Segons ha explicat el coordinador i membre de la junta de la Farsa, Xavi Torrabadella, els assajos començaran el proper divendres 24 d'octubre amb una remodelació dels papers i de les persones que antigament els intepretaven. Això és així, després que l'any passat es retiressin alguns dels membres que més temps feia que actuaven als Pastorets: “Provocarà bastant rebombori dintre del repartiment i hi haurà pocs papers en què no hi hagi novetats d'actors”.
No obstant això, ha indicat que encara s'han de fer diveses reunions per acabar de decidir com s'estructurarà el nou repartiment, així com traslladar els canvis al conjunt d'actors, que ha precisat que, en total, superen els 140.
El que sí que ja està decidit, ha explicat, és el calendari definitiu de les actuacions, que s'ha pactat amb l'Ajuntament de Berga i les diferents regidories perquè no coincideixi amb altres activitats nadalenques com, per exemple, els pastorets infantils de Colònies a Borredà.
“Ens hem posat d'acord per tal de no xafar activitats” però, com sempre, ha afirmat, el 'Bressol de Jesús' de Serafí Pitarra s'interpretarà al Teatre Municipal de Berga el dia de Nadal, de Sant Esteve i l'1 de gener. Les dues darreres representacions, “les més variables” segons Torrabadella, seran el diumenge 4 de gener i el següent diumenge 11. Pel que fa als horaris, totes les actuacions seran a les 17.30 hores de la tarda, excepte la del 25 de desembre, que es farà a les 22.00.

Assajos al Centre Cívic
Una de les novetats d'enguany és el canvi d'ubicació dels assajos dels Pastorets. En comptes de ser al mateix Teatre, el local d'assaig es traslladarà al Centre Cívic de Berga.
Segons Torrabadella, això es va decidir el juliol en una reunió amb l'Ajuntament, on es van valorar els inconvenients i gran despesa econòmica -sobretot de calefacció- que suposava seguir assajant al Teatre.

Els Pastorets de Serafí Pitarra van començar-se a interpretar a Berga el 1900. Des de llavors, i exceptuant els tres Nadals en guerra, s'han representat interrumpudament a la capital berguedana.

“Petites” joies teatrals pels més menuts



publicat per
http://www.menutsgirona.cat
12 octubre de 2014

Temporada Alta fa una clara aposta per arribar a tots els públics. També als més menuts. Aquest esforç es fa present també amb la producció d’espectacles, enguany amb la nova proposta de Concerts per a nadons i d’Orelles de xocolata, dos espectacles de participació dirigits a nadons i nens respectivament. A més, s’estrenen les noves produccions de la companyia de titelles i objectes La Baldufa, que ens acosten Pinocchio, i Sifó, amb Maüra, la filla de la terra; i es programen companyies de primer nivell en aquest àmbit: Manolo Alcántara, amb Rudo, La casa flotant de La Maquiné i Dot de Cia. Maduixa. Però hi ha també espectacles que es consideren per a tota la família, tals com Paganini i Bombollavà, de Pep Bou, a més de la proposta de circ Kniting Peace, l’Allegro de Cor de Teatre i La carta de Paolo Nani.

Sota el segell El Planter et proposa un recorregut escènic per gaudir de les arts escèniques amb els més menuts de casa. Muntatges atrevits, visuals, divertits i intel·ligents, “petites” joies que volen apropar els diferents gèneres als més petits: música, circ, dansa i teatre de text fet i pensat per a infants.

I com ja hem comentat, una d’aquestes “petites” joies és:

DOT | Diumenge, 19 d’octubre a les 17 h

Un espectacle de Cia Maduixa
Durada: 45 min
Lloc: Centre Cultural La Mercè
Recomanat a partir de 4 anys

Imagineu una nena que esborra taques a la paret. Imagineu que a aquesta nena se li presenta Dot, que la convida a somiar i a unir taques de punts. D’aquí neix el traç d’aquesta història fantàstica. A Dot tot és possible: la dansa, la música, el teatre i les noves tecnologies configuren un trencaclosques màgic, un calidoscopi que pren com a punt de partida l’artista nord-americà Sol Lewitt. El 2012 la Cia Maduixa va ser premi FETEN d’aplicació de les noves tecnologies, i ara, després de la mar de sensacions deRas! i de la poesia visual de Consonant (èxits a Temporada Alta), Dot convida a experimentar per divertir-se i aprendre.

dimarts, 14 octubre de 2014

ES BUSQUEN PERSONATGES CÒMICS...



el proper dia 24 d'octubre (divendres) a les 22.00 h de la nit fem a l'Espai Alarona la NIT DE PERSONATGES CÒMICS.

Busquem actors i actrius que vulguin presentar davant de públic un personatge còmic (tipus la Cubana o semblant) amb un monòleg-text (més o menys interactiu amb el públic), i que tot plegat duri entre 10-15 minuts. Tot el que es tregui, es repartirà entre els actors participants.

Si us interessa, feu-m'ho saber i us apunto a la llista. Respongueu directament a aquest mail.

Animeu-vos!!!!

La Fusta ESPECTACLES A MATARÓ

La Fira Mediterrània tanca l’edició més multitudinària



publicat per
www.ara.cat
13 octubre de 2014
Joan Piqué

La cita musical de Manresa convoca un miler de professionals catalans i estrangers

Boniface Kagambega és de Burkina Faso i ha passat el cap de setmana a Manresa. Representa companyies artístiques africanes i dirigeix un festival al seu país. “He vingut a veure espectacles i a vendre’n”, explicava. A prop seu, Hendrick Vermeerch, director de l’emergent Festival ManiFiesta de Bèlgica assegurava que havia vist un munt de propostes interessants. I com ells, fins a 1.053 professionals acreditats (137 d’internacionals) han estat presents a l’edició d’enguany de la Fira Mediterrània de Manresa, que més que mai ha complert el seu paper d’aparador de propostes (de fira en el sentit estricte) i ha deixat bon regust entre programadors, que han omplert la llotja professional, els escenaris i el carrer, i també entre el públic.

David Ibáñez, director artístic de la Mediterrània, es mostrava ahir especialment satisfet d’aquest doble èxit: un resultat, sovint invisible a primera vista, de contactes i treball en xarxa que s’acaba traduint en contractacions i moviment econòmic; i un bon nivell artístic que ha satisfet les expectatives del públic.

La Fira Mediterrània és un extraordinari contenidor de propostes artístiques. Enguany s’ha reforçat el caràcter popular del certamen (60% de propostes gratuïtes) i els espectacles de pagament han tingut un índex d’ocupació de gairebé el 80%. La fira tancava ahir havent penjat el cartell d’entrades exhaurides en una vintena d’espectacles, de les més de 200 funcions de 107 grups o companyies. Els últims espectacles de carrer, com el teatre dels Obskené, o els espectaculars titelles gegants d’Efímer, convivien amb la proposta del quintet juvenil Macedònia, acompanyat de cobla.

Pilotes com a instruments

Al llarg de la fira músics de renom mundial com Toumani Diabaté (guanyador de dos Grammy), de Mali, virtuós de la kora, instrument africà de 21 cordes, que va compartir escenari amb el seu fill Sidiki, han conviscut amb les propostes d’artistes emergents, com la Big Band Basket Beat Barcelona, companyia amb un fort component social, formada per joves del Raval de Barcelona i que utilitza pilotes de bàsquet com a instruments de percussió. Els aplaudiments que van arrencar van ser tan entusiastes com els que van rebre, en una la sala gran del Kursaal plena, els sirians Dervixos Giròvags, amb el seu espectacle ple de transcendència i que inclou les tradicionals voltes i més voltes dels ballarins que fan onejar els vestits com ho fan a la gran mesquita de Damasc.

Els veterans marsellesos Massilia Sound System van fer ballar tothom en una de les propostes noctàmbules, mentre que el sard Paolo Angeli va presentar en primícia les últimes composicions per al seu curiós instrument, híbrid de guitarra, violoncel i bateria. També ha sigut remarcable la col·laboració dels Txarango amb els DJ britànics Addictive TV.

“Ens quedem a l’octubre”


A la Taverna de la Fira ahir al vespre tancava el certamen la Cobla Catalana dels Sons Essencials, de Marcel Casellas, amb una festa de cloenda amb la participació de Miquel Gil o Llibert Fortuny, entre d’altres. La Mediterrània s’ha avançat del novembre a l’octubre: “I a l’octubre ens quedarem”, va dir Lluís Puig, director general de Cultura Popular de la Generalitat, un canvi que ha afavorit la participació al carrer. Múltiples activitats paral·leles, com el concurs Sons, o l’Humus Mediterrani al local d’Arrel han completat una Mediterrània molt internacional: “Ha portat a Manresa molta gent de fora i això és un gran benefici per a la ciutat”, va assegurar l’alcalde, Valentí Junyent, que ja mira cap a l’edició de la Mediterrània del 2015, la 18a. La de la majoria d’edat.

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: