dijous, 24 abril de 2014

15º Festival de Teatro Aficionado 2014 de Torrelavega.


publicat per
16 abril de 2014

Se convoca el 15º Festival de Teatro Aficionado 2014 de Torrelavega en el que podrán concursar todos los grupos aficionados de ámbitos local, regional o nacional que lo deseen.

Cada grupo presentará a concurso el número de obras que desee, de las cuales sólo podrá ser seleccionada una. No se podrán presentar a concurso obras seleccionadas en ediciones anteriores de este certamen.

Las obras deberán presentarse y representarse en castellano.

El plazo de inscripción concluye el 30 de mayo de 2014

El Ayuntamiento de Torrelavega establece los siguientes premios:
Premio mejor espectáculo 3.000 €
Premio mejor actor/actriz 600 €
Premio del público 1.000 €

Envío obras a: XV Festival de Teatro Aficionado
Teatro Municipal Concha Espina. Oficinas Teatro 3ª planta. C/ Pedro Alonso
Revuelta, nº 3. 39300 Torrelavega
Teléfono 942 88 30 36
Fax 942 88 89 99

e-mail: publico@tmce.es  

dimecres, 23 abril de 2014

Emma



Espai Alarona
divendres 25 abril
22 hores
Plaça de Santa Maria, 6
Mataró
Aportació 5 euros (inclou carnet de soci)


El proper divendres us presentem "EMMA", una adaptació del monòleg "De algún tiempo a esta parte" de Max Aub. L'actriu Esther Lázaro dóna vida a Emma, una dona d'edat avançada que viu a l'Àustria ocupada pels nazis. Un text de gran càrrega dramàtica interpretat magristralment per una jove actriu. Espectacle molt recomanable per aquells i aquelles que us agradi el teatre ple de sensibilitat i bon gust. És la segona vegada que ens visita.

XXI Certamen Nacional de Teatro Aficionado “Camino de Santiago” de Carrión de los Condes, Palencia.



publicat per
15 abril de 2014

Se convoca el XXI Certamen Nacional de Teatro Aficionado “Camino de Santiago” en el que podrán participar compañías de teatro aficionado de ámbito nacional.

Se otorgan los siguientes premios:

Compañías: Primer premio.- 1.500 € ,Trofeo y Diploma
Compañías: Segundo premio.- 1.000 €, Trofeo y Diploma
Compañías: Tercer premio.- 600 €, Trofeo y Diploma
Mejor Dirección.- 600 €, Trofeo "Lucio Felipe Caro" y Diploma
Mejor Actor Principal.- Trofeo y Diploma
Mejor Actriz Principal.- Trofeo y Diploma
Mejor Actor Secundario.- Trofeo y Diploma
Mejor Actriz secundaria.- Trofeo y Diploma
Premio Especial del Público.- Trofeo y Diploma

El plazo de prestación de solicitudes finalizará el miércoles 30 de abril de 2014 y se remitirán, junto con la documentación indicada en las BASES, a la siguiente dirección:
Ayuntamiento de Carrión de los Condes
Concejalía de Cultura
XXI Certamen Nacional de Teatro Aficionado “Camino de Santiago”
34120 Carrión de los Condes (Palencia)

Teléfono: 979880932
Fax: 979880461
Correo electrónico: cultura@carriondeloscondes.es

Los derechos de autor correrán a cargo de cada compañía.

Las compañías recibirán, por parte del Ayuntamiento de Carrión de los Condes, en concepto de ayuda para gastos de desplazamiento la cuantía de 400 €. Si el desplazamiento es superior a 1.000 Km. (ida y vuelta) se abonarán 600 €.

Descargar Bases XX Certamen Nacional de Teatro aficionado del Camino de Santiago (PDF)

Información:
Ayto. de Carrión de los Condes / Dpto. de Cultura
Teléfonos: 979880932
Fax 979880461

Correo electrónico: cultura@carriondeloscondes.es

dimarts, 22 abril de 2014

Marionetàrium, teatre de titelles al Tibidabo


publicat per
18 abril de 2014



V Certamen de Teatro No Profesional “CÍVICO UNIVERSIDAD", Zaragoza.



publicat per
14 abril de 2014

El Centro Cívico Universidad dependiente del Servicio de Centros Cívicos  Área   de Participación Ciudadana del Ayuntamiento de Zaragoza- convoca el V   Certamen de Teatro no Profesional, que se celebrará los días 20, 21 y 22 -viernes, sábado y domingo- de junio de 2014

Podrán participar todos los Grupos de Teatro No Profesionales del territorio español admitiéndose cualquier género. Las obras deberán representarse en lengua castellana. Cada grupo sólo podrá presentar una obra, original o de autor 

Cada grupo tendrá 2 horas máximo para montar y 3 horas máximo para representar y desmontar.

Para participar en e| Certamen, es necesario remitir Ia documentación indicada en las BASES.

Los grupos que quieran participar en la exposición que se realizará en el   Salón de Actos paralelamente al Certamen, pueden enviar por correo postal (no se recogerán las enviadas por e-mail) carteles, fotos, y todos aquellos documentos que consideren de interés gráfico.

La dirección para remitir la documentación es
CENTRO CÍVICO UNIVERSIDAD
C/ Violante de Hungría 4
50009 Zaragoza
Teléfono: 976 72 17 50
Fax: 976 72 17 54
Correo electrónico: civicouniversidad@zaragoza.es

El plazo de presentación de la documentación se abrirá el 7 de Abril y quedará cerrado el 30 de Abril de 2014 (ambos inclusive)

Un comité de selección, integrado por profesionales del teatro y por   representantes de la organización, elegirá, de entre todos los grupos   solicitantes y en base a la documentación recibida, un total de 6 grupos como finalistas y 6 grupos de reserva

Todos los grupos que deseen participar en el Certamen deberán adjuntar junto con la documentación el permiso de la SGAE (Sociedad   General de autores y Editores), si hubiere lugar. La gestión y pago a la SGAE, correrá a cargo del grupo correspondiente. La Organización del Certamen no se hace responsable de este incumplimiento.

Se otorgarán los siguientes premios:
- El premio para cada uno de los finalistas seleccionados será de 600 €  
- Premio para la mejor obra seleccionada: 600 €
- Premio para el mejor actor: 300 €
- Premio para la mejor actriz: 300 €
- Premio Especial del Jurado: 300 €

Los premios no pueden ser declarados desiertos, salvo el Premio Especial del Jurado que se adjudicará, o no, de forma extraordinaria a decisión de sus componentes.

Más información:
BASES completas
Teléfono: 976 72 17 50
Fax: 976 72 17 54
Correo electrónico: civicouniversidad@zaragoza.es

Página web: www.zaragoza.es

dilluns, 21 abril de 2014

'El drac d'or', 'Els justos', 'HARKET [protocolo]' i 'Equilibristes', finalistes del BBVA de Teatre



publicat per
www.ara.cat
16 abril de 2014

Els quatre espectacles es representaran a Vic i Calldetenes durant el maig i el 2 de juny es coneixerà el guanyador

Aquest dimecres s'han fet públiques les quatre obres finalistes del Premi BBVA de Teatre 2014, convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) i el BBVA. Els espectacles finalistes són 'El drac d'or' de la companyia Teatre Invisible, 'Els justos' de la companyia AlGalliner, 'HARKET [protocolo]' de PanicMap i 'Equilibristes' de Farrés Brothers i Cia.

Els quatre espectacles es representaran el 2 i el 16 de maig a L'Atlàntida de Vic i el 9 i el 23 de maig al Teatre Auditori de Calldetenes. L'Atlàntida de Vic, nou espai d'exhibició del premi, acollirà les representacions d''El Drac D'Or' (2 de maig) i de 'HARKET [protocolo]' (16 de maig). L'Auditori Teatre de Calldetenes acollirà 'Els justos' (9 de maig) i 'Equilibristes' (23 de maig).

El guanyador, que es coneixerà el 2 de juny a la Sala Ramon Montanyà de l'Atlàntida de Vic, farà una gira per Catalunya de quatre representacions valorada en 16.000 euros. Els finalistes, per la seva banda, rebran 900 euros. A més, es concedirà una menció especial a la millor actriu i al millor actor dels espectacles finalistes i també es rendirà homenatge a Montserrat Carulla. L'actriu catalana rebrà un premi en reconeixement a la seva trajectòria. Com a novetat, també es lliurarà un guardó de reconeixement especial al Grup de Teatre Social de Femarec.


Les quatre obres finalistes s'han seleccionat entre 99 propostes teatrals: 76 provenien de Catalunya i 23 de la resta de l'Estat espanyol. Aquesta és la 14a edició del Premi BBVA de Teatre, amb un jurat format per cinc professionals del món del teatre i presidit per Sergi Belbel, autor, director teatral i ex director artístic del Teatre Nacional de Catalunya. Al 2013 es el guanyador del Premi BBVA de Teatre va ser l'espectacle 'Hotot', de la companyia Cascai Teatre.

Bailando por Falun Gong en el TNC




publicat per
11 abril de 2014
Carmen del Val

La polémica suscitada por la actuación de la compañía china afincada en Nueva York Shen Yun Performing Arts vinculada a Falun Gong, no ensombreció la brillante actuación de este grupo
Polémica por un ballet chino que llega al Teatre Nacional

El espectáculo, de dos horas de duración, lo presenta una pareja, ella hablando un correcto español y él en chino. Ambos serán los maestros de ceremonia que irán explicando al público los origenes e historia de los diferentes bailes. Su forma de presentar y los gags utilizados dan la sensación de que nos encontramos en un show en algún teatro de Las Vegas.

Forman el espectáculo 17 coreografías de danza étnica y danza clásica china y tres intervenciones de cantantes, acompañadas a piano. Las coreografías reviven la esencia de los 5.000 años de historia cultura tradicional china, aparte de lasdos que denuncian la persecución que sufren los practicantes de Falun Gong por parte del Gobierno comunista chino.

Las diferentes escenas son una explosión de color y energía y cuentan con 40 bailarines en escena. Las imágenes que se producen son de un gran impacto visual. Además el montaje cuenta con música en directo a cargo de la Shen Yun Symphony Orchestra dirigida por Milen Nachev, que combina el sonido de los instrumentos chinos con los occidentales. Solo levantarse el telón, al comienzo del espectáculo, el público rompió en un sonoro aplauso ante la fuerza de las primeras imágenes. El vestuario es de una gran belleza, todo él está confeccionado a mano y los colores se combinan con elegancia. Sedas y bordados iluminan el escenario.

El elenco femenino hipnotiza por su belleza, las mujeres parecen figuras de porcelana. Su baile es exquisito, de delicado movimiento de brazos. Concretamente en las coreografías La Delicada Belleza de los Han o Las Damas del Palacio Tang al público le parece estar frente a las heroínas de la película La Casa de las Dagas Voladores. Por su parte, el elenco masculino muestra un gran dinamismo. Los saltos mortales, piruetas y giros son de un gran virtuosismo. Las coreografías Los Guerreros de la Montaña de Wudang o Entusiasmados en el Río Amarillo son algunas de las piezas en las que el baile de los hombres alcanza mayor brillantez. Las que hacen referencia a alguna leyenda o algún cuento como Ne Zha agita el mar o El Rey Mono frustra al malvado sapo pecan de infantiles en su planteamiento y pueden llegar a aburrir.


Mención especial merecen las proyecciones de imágenes en una gran pantalla que transportan al espectador de un templo budista al Río Amarillo pasando por los campos de Mongolia. Magnífico el efecto que se logra cuando bailarines y héroes se introducen en la pantalla y se le ve volar o surgir del mar.

diumenge, 20 abril de 2014

'Chimerica' i 'The Book of Mormon', les dues obres que regnen als premis Olivier



publicat per
www.ara.cat
14 abril de 2014
efe  - londres

Lesley Manville i Rory Kinnear, els millors actors als guardons britànics de teatre que es van entregar diumenge al vespre

'Chimerica', de Lucy Kirkwood, amb cinc premis Olivier, es va erigir ahir a la nit com l'obra teatral més premiada dels principals guardons teatrals anglesos. Va rebre, entre altres, el reconeixement de millor nova obra i millor director, per Lyndsey Turner.

A la categoria de musical, 'The Book of Mormon', dels creadors de la sèrie 'South Park', va obtenir quatre premis, entre ells el de 'millor actor de musical' per Gavin Creel i 'millor nou musical'. L' obra va debutar a Broadway, on ja va guanyar nou premis Tony.
Lesley Manville, per 'Ghosts', i Rory Kinnear, per 'Otel·lo', han guanyat els premis Olivier als millors actors, els més importants del teatre britànic. Ambdós intèrprets competien amb altres actors de renom: Kinnear es va imposar pel seu paper de Yago a 'Otel·lo' a Jude Law (Enric V), que després de quatre candidatures encara no ha pogut aconseguir un Olivier. Lesley Manville, per part seva, competia amb Judi Dench, que optava al premi per 'Peter and Alice', entre altres.

El premi als èxits excepcionals en una òpera, al qual estaven nominats els cantants Plácido Domingo i Juan Diego Flórez, va ser per la companyia itinerant English Touring Opera.


Els premis Olivier, batejats així en honor del conegut actor de teatre Lawrence Olivier, són votats per un jurat mix, format per professionals de la indústria i membres del públic. La gala es va celebrar a la Royal Opera House i va comptar amb diverses actuacions musicals, com la dels dos membres masculins d'ABBA, Benny Andersson i Björn Ulvaeus, amb motiu del quinzè aniversari del musical 'Mamma Mia'.

El método de Guardiola para motivar a sus jugadores se traslada al escenario



El teatro La Seca Espai Brossa presenta en Barcelona el próximo 'Pep Talk', un monólogo de ficción en clave de humor

publicat per
9 abril de 2014
Barcelona (EFE).

El teatro La Seca Espai Brossa presenta en Barcelona el próximo día 24 Pep Talk, un monólogo de ficción en clave de humor en el que el método del exentrenador del Barça Josep Guardiola se sube a los escenarios para motivar a la gente del mundo de los negocios.
Escrito por Alberto Ramos e interpretado por Pep Garcia-Pascual, "Pep talk", que casualmente en inglés significa "discurso de motivación", recrea una supuesta conferencia de Guardiola para gente de negocios en la que explica cómo aplicar su método en el ámbito de las finanzas.
Mezclando elementos de ficción con aspectos reales, Guardiola, encarnado por García, va explicando a la audiencia cómo aplicar su método en el campo de los negocios, un discurso en el que se van intercalando referencias a sus grandes éxitos, que hicieron que fuera considerado un "gurú" de este deporte.
Expresiones como "ben d'hora, ben d'hora", "el puto amo" o la utilización de la primera persona del singular se ponen ahora en boca de este nuevo Guardiola que intenta convencer a su audiencia de su propia capacidad para ganar sus "'champions' particulares".
"Más que un entrenador de fútbol, Pep Guardiola es un embajador de Cataluña", ha señalado García, quién ha subrayado que este aspecto es el motivo principal por el que decidieron traducir la obra al inglés y exportarla a otros países.
De esta manera, la obra se convierte, según García, en una base para "hacer entender al mundo cómo somos los catalanes", ha remarcado el actor de la obra que el año pasado pudo verse en Irlanda y Nueva York.
A pesar de que no se ha contactado con el mismo Guardiola para hacer la obra, García asegura que han hecho llegar el anuncio de la presentación en Cataluña hasta Múnich y que todo el equipo estará "encantado de recibirlo si un día quiere venir a verla".

La obra, que se estrenará en Barcelona el próximo 24 de abril, se podrá ver hasta el próximo 11 de mayo, de miércoles a domingo.

dissabte, 19 abril de 2014

Cançó trista de...


publicat per
www.elperiodico.cat
16 abril de 2014
Óscar Hernández
Foto Carlos Montañés

Una vintena de joves del Raval porten a l'escenari la seva visió de l'abús policial

L'obra participa a l'estiu en un festival europeu

Dos nois i una noia es disposen a ballar en una plaça quan apareixen dos mossos. Els agents els diuen que no poden quedar-se allà. Els demanen la documentació i un dels policies es fica amb l'origen dels ballarins. El resultat és que acaben emmanillats a terra i amb una multa de 200 euros per alterar l'ordre públic. És una de les escenes de l'obra de teatre Operación salfumán en què participen 17 nois i noies del Raval a través de l'entitat Forn de Teatre Pa' Tothom (Lluna, 5).

«Amb l'obra volem explicar les situacions d'abús policial al barri. Per exemple, si ets immigrant o fill d'immigrants i tens un mòbil, te'l requisen i t'obliguen a presentar una factura per recuperar-lo», explica Jordi Forcadas, director del grup i de l'obra, que ja s'ha representat en tres ocasions al Palau Alós i una a Can Batlló (dissabte passat).

«A l'escriure i preparar Operación salfumán hem analitzat amb els joves aquest abús policial i veiem que la policia no és la culpable, sinó la normativa municipal que persegueix que el barri sigui per als turistes», afegeix Forcadas, que anuncia que l'obra es representarà a l'Espai Fontana i al Festival del Raval. «I a França en un festival europeu de teatre juvenil. Hem de recaptar 3.000 euros per viatjar tots, ja en tenim 500», diu el director.

Policia al rescat

En una de les sales del Forn de Teatre Pa' Tothom els adolescents assagen una altra escena. Una nena s'ha perdut en una botiga i un mosso evita que un desconegut se l'emporti. L'agent l'hi entrega al pare. El policia i la nena, agraïda i admirada, acaben ballant i cantant El principe azul que yo soñé... No és l'única cançó. Una de freda i una de calenta.

«Fer de policia a l'obra mola molt -explica Nabil, un barceloní de 16 anys de pares marroquins-.

Et sents amb més poder. De nen volia ser policia, però ja no, perquè els utilitzen per fer por a la gent». Nabil, que a l'escenari amb prou feines aconsegueix reprimir els insults als sospitosos immigrants quan fa de mosso, aspira a ser professor d'educació física o bomber. «¿Ets marroquí? Ets moro i robes carteres», li etziba a un altre actor abans de clavar-li un cop de porra. «El que fa un policia és humiliar. No pega, ni insulta. La humiliació no es pot comprovar, l'agressió sí», apunta el director d'escena al seu equip.

El marroquí Saed, de 22 anys, és més tranquil. També actua de policia. «Hi ha agents bons i agents dolents, com passa a la resta de la societat. Jo no he tingut mai problemes amb ells perquè no faig mal a ningú. Si hagués estudiat més, m'hauria agradat ser policia. Ara em formo en hostaleria», explica somrient vestit de mosso. «Un amic em va dir que m'apuntés a teatre. A la vida sempre actuem i m'agrada donar una imatge», afegeix.


Julia Rocabayera, de 18 anys, és una de les poques actrius del grup. «Quan la gent veu l'obra rep un missatge contra l'abús policial. Als adults els impressiona que això pugui passar al carrer i els joves poden veure per què passa», afirma en un descans.

Àngel Llàcer, Manu Guix y La Perla 29 preparan un musical familiar sobre ‘Le Petit Prince’



publicat per
2 abril de 2014

Se han convocado audiciones para encontrar al protagonista de EL PETIT PRÍNCEP, musical familiar basado en la popular historia escrita por Antoine de Saint-Exupéry, que se estrenará en Barcelona en el último trimestre de 2014.
Disminuir tamaño textoAumentar tamaño texto separacio imprimir separacio enviar a un amigo separacio   separacio   separacio  separacio
Àngel Llàcer, Manu Guix y la productora La Perla 29 están preparando el estreno en Barcelona de EL PETIT PRÍNCEP, un nuevo musical familiar basado en ‘Le Petit Prince’, la popular historia escrita por Antoine de Saint-Exupéry, cuyo estreno está previsto para el último trimestre de 2014.
Para hallar al protagonista de EL PETIT PRÍNCEP se han convocado audiciones a la que se pueden presentar actores (hombres) cantantes entre 16 y 35 años con gran calidad musical y alto nivel interpretativo. Los interesados pueden enviar su currículum y una fotografía de cuerpo entero antes del 7 de abril a petitprincep@laperla29.cat. Después de una primera selección de currículums, las audiciones se celebrarán los días 25, 26 y 27 de abril de 2014.

‘Le Petit Prince’ (El Principito) es una novela corta y la obra más famosa del escritor y aviador francés Antoine de Saint-Exupéry publicada en 1943. El protagonista de la historia es un piloto que se encuentra perdido en el desierto del Sahara después de que su avión sufriera una avería, pero para su sorpresa, es allí donde conoce a un pequeño príncipe proveniente de otro planeta. La historia tiene una temática filosófica, donde se incluyen críticas sociales dirigidas a la “extrañeza” con la que los adultos ven las cosas. Estas críticas a las cosas “importantes” y al mundo de los adultos van apareciendo en el libro a lo largo de la narración.

A pesar de que es considerado un libro infantil por la forma en la que se encuentra escrito, también posee observaciones profundas sobre la vida y la naturaleza humana. Esto se puede ejemplificar con el encuentro entre el principito y el zorro, quien le enseña el verdadero sentido de la amistad y la esencia de las relaciones humanas; de hecho, la esencia misma del libro se encuentra reflejada en el secreto que le obsequia el zorro al principito: “Solo se ve bien con el corazón. Lo esencial es invisible a los ojos”.

En octubre de 2002 se estrenó en el Casino de Paris una versión musical en francés de ‘Le Petit Prince’ con música compuesta por Riccardo Cocciante.

También ha habido una adaptación musical en inglés de la novela estrenada en diciembre de 2011 en Belfast, Irlanda del Norte. Escrito por el hijo de Andrew Lloyd Webber, Nicholas Lloyd Webber, y James D. Reid, THE LITTLE PRINCE estaba dirigido por Richard Croxford y protagonizado por Niamh Perry como The Prince; Corey Conradi como The Pilot; Cassie Compton como The Rose y Laura Pitt Pulford como The Snake.

El director y actor Àngel Llàcer y el compositor y cantante Manu Guix fueron los creadores de QUÈ UN MUSICAL, estrenado en el Teatre Coliseum de Barcelona en octubre de 2008; y de GERÒNIMO STILTON, EL MUSICAL DEL REGNE DE LA FANTASIA, estrenado en el Teatre Condal en diciembre de 2010.


Fundada en 1999, la productora teatral La Perla 29 cuenta con dirección artística de Oriol Broggi y en estos años ha producido exitosos espectáculos como ‘El Misantrop’, ‘El Comte Arnau’, ‘Antigona’, ‘Incendis’ y ‘Luces de Bohemia’.

divendres, 18 abril de 2014

Per la gràcia de Joan Pera



publicat per
www.elperiodico.cat
12 abril de 2014

L'actor celebra al Teatre Condal 50 anys de professió amb l'obra 'Fer riure és un art'

Els seus companys de pupitre van ser el seu primer públic. Es trencaven de riure amb la seva manera de declamar versos. «Sempre em treien a mi per recitar-los, els feia gràcia, em sortia així». Anys després, ja sobre les taules, va descobrir que els espectadors celebraven més els seus gestos còmics que els dramàtics. I això que alguns s'entestaven a explotar el seu costat salvatge. Ricardo Salvat, per exemple, en la seva versió de Faust, el va convertir en el Mefistòfil amb més àngel de l'orbe («no em sortia gens demoníac») i li va brindar el Manelic de Terra Baixa, a qui va dotar d'un halo de simpatia inusual.

El 10 de setembre de 1983 el seu somriure es va congelar. Apareixia «com un estaquirot» en la presentació del programa inaugural de la Televisió de Catalunya. No era ell, assegura. Estava posseït. «Tenia molts nervis, molta tensió, era una gran responsabilitat. És l'única vegada en la meva vida que he sortit seriós, més seriós que una tortuga». Mai més.

Va canviar de registre i als anys 90 va iniciar el celebrat idil·li artístic amb Paco Morán. Van batre rècords amb La extraña pareja. «Jo mai he estat malament amb ningú, però al principi amb Paco van saltar espurnes. Vam estar a punt de deixar-ho, fins que vam decidir acceptar-nos, sortir a escena a jugar. Llavors va sorgir el feeling. Rèiem molt dins i fora del teatre». Eren, com al títol, una estranya parella. «Completament diferents en el tipus d'humor, cultura, llenguatge... Ell, solitari i esquerp. Jo, amb sis fills i problemes per un tub. '¿Però com pots viure així?', em deia».

L'actor cordovès li va ensenyar a moure's com una vedet, i a untar les torrades com un senyor, a La jaula de las locas. Van continuar el filó amb ¡Mamaaá!, Matar al presidente... Després de la malaltia de Morán, va passar als braços de Lloll Bertran, amb qui ha protagonitzat Óscar, una maleta, dos maletas..., Sí, primer ministre, El joc dels idiotes o Don Juan Tenorio.

RECONEIXEMENT
La seva gràcia i les seves improvisacions, que han estat el maldecap de més d'un director (admet algunes bronques, com quan va decidir carregar-se el tercer acte d'El joc dels idiotes perquè no funcionava), segueixen alimentant un públic rendit. Però ell lamenta la falta de reconeixement al seu treball. «Tot actor còmic porta felicitat a la gent, i m'agradaria que hi hagués també un reconeixement social o intel·lectual. Mai ens donen Goyes, Gaudís o Oscars, com passa amb les pel·lícules de Woody Allen», addueix el doblador del cineasta.


En la pel·lícula de la seva vida, Pera intenta treure-li la punta d'humor fins i tot als drames. «No hi ha res, per dur que sigui, que no es mereixi un somriure», postil·la. «Fins i tot en un enterrament, si s'hi fa una pinzellada divertida, un gest o una paraula... M'ho agraeix fins i tot el mort».

Teatre, música i... ¿circ?



publicat per
www.elperiodico.cat
16 abril de 2014
Helena López

Joaquim Mallén ha viscut els seus 55 anys al Fort Pienc. Ha estat, per tant, testimoni en primera línia de l'evolució de la Monumental, un equipament sense el qual no entén el barri. «Recordo que als anys 70 hi havia dues corrides a la setmana, els dijous i els diumenges, i això s'omplia de gent», explica. Escenari que no té res a veure amb el dels últims i agònics anys de vida taurina de l'espai, que únicament programava corrides dos mesos a l'any, i a les quals pràcticament només assistien turistes despistats. «Hi venien autocars de Lloret», explica Mallén. Des de la prohibició de les corrides de toros el gener del 2012, només entren i surten de l'espai els visitants atrets pel discret museu taurí, que segueix obert.

La principal preocupació dels veïns després del tancament -i fins i tot abans, quan ja tothom sabia que l'etapa com a temple de culte taurí tenia els dies comptats- era que no passés amb ella com amb Les Arenes. Que no caigués en l'oblit i acabés convertint-se en un niu de rates. El desig del veïnat és clar: que l'Ajuntament de Barcelona adquireixi l'espai i el converteixi en un equipament cultural «per a la ciutat», que formés una mena de virtuós trident amb el teatre Nacional de Catalunya (TNC) i l'Auditori, els dos grans pols d'atracció cultural existents al barri. «El 2007 es va posar en contacte amb nosaltres l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya per proposar-nos convertir la Monumental en el circ estable de Barcelona, idea que ens va semblar boníssima», apunta Mallén, president de l'associació de veïns del Fort Pienc.

La idea del circ permanent, de plantar una gran carpa a dintre de la plaça, no es va arribar a materialitzar, però segueix al cap dels veïns, que ho veuen com una oportunitat de complementar el TNC i l'Auditori amb una oferta de circ enfocada a la ciutadania de Barcelona. «El que seria òptim és que, una vegada convertida en municipal, s'obrís un procés participatiu per escoltar totes les idees, però la del circ és una de les que veiem més clares», prossegueix Mallén.

Propostes variades

Ja abans de la prohibició, el líder d'ERC a l'ajuntament Jordi Portabella va presentar una arriscada proposta per traslladar els Encants Vells a la plaça de toros, projecte que no va quallar al ser rebutjat pels mateixos paradistes del mercat. Altres veus han proposat convertir el majestuós edifici en una mena de Catalunya en Miniatura.

Joan Farré, president de l'Eix Comercial Fort Pienc, està convençut que l'aposta del barri ha de ser convertir-se en un referent de les arts escèniques. Fugint de la temptació turística que deixen per a la veïna Sagrada Família i buscant el públic barceloní, atret per l'equipament cultural en què volen convertir la plaça, que ara com ara serveix de poca cosa més que de polèmic suport publicitari per a l'ajuntament (utilitza la protegida façana modernista per anunciar els talls de trànsit per les obres de desconstrucció del nus de les Glòries).

«Ja hem començat a treballar en la idea de crear una identitat de barri basada en les arts escèniques. De cara al mes de maig preparem la primera fira de les arts escèniques, en què treballem colze amb colze amb les entitats culturals del barri», explica el president dels comerciants, en la línia del que proposa l'associació de veïns.


«L'ajuntament hauria d'aprofitar l'impuls donat al pla de les Glòries per desencallar la Monumental. No s'entén que permetin tenir un espai tan emblemàtic com és aquesta plaça de toros tancat», conclou Mallén, que aprofita per demanar l'altra gran prioritat del barri: la construcció de l'institut Angeleta Ferrer.

dijous, 17 abril de 2014

Visió punyent de l’exili i l’emigració



publicat per
15 abril de 2014
Comas Soler

‘Un trozo invisible de este mundo’ és una sotragada al cor i a la consciència

Diumenge a la tarda hi va haver l’última representació de la temporada estable del Monumental, que aquest quadrimestre s’ha centrat en el cicle “Teatre i universos”. La cloenda va ser brillant: ‘Un trozo invisible de este mundo’, un muntatge dirigit per Sergio Peris-Mencheta sobre textos de Juan Diego Botto.

Aquest és un espectacle que neix de la ràbia, de la necessitat manifestada pel seu autor de denunciar els abusos i les injustícies que sofreixen els que estan en els graons més baixos de la societat. Així, parla dels drames de molta gent i sobretot de l’exili i l’emigració, unes circumstàncies viscudes personalment per ell mateix als tres anys, quan el 1978 va haver de fugir de l’Argentina amb la seva mare i una germana, per escapar-se de la dictadura militar que havia empresonat, torturat i fet desaparèixer el seu pare, l’actor Diego Fernando Botto.

‘Un trozo invisible de este mundo’ es va estrenar l’octubre de 2012 a Las Naves del Matadero de Madrid, amb la intenció inicial de fer una campanya més aviat curta. Però l’extraordinària acollida aconseguida, tant de públic com de crítica, l’han empès a seguir una gira que encara dura i que omple teatres a tot arreu on va. També són reflexos d’aquest èxit les sis nominacions obtingudes per als XVII Premis Max de les Arts Escèniques que es lliuraran el mes de maig.

No ser part de res
L’obra, que s’ha inspirat en fets reals gràcies a la col·laboració d’experiències aportades per membres de col·lectius que treballen en favor de les persones immigrades, està estructurada a partir de cinc monòlegs. Arrenca amb el de la dissertació d’un policia de duanes que emmascara la seva radical xenofòbia utilitzant arguments de racionalitat fingida. Després ve el d’un argentí emigrat que des d’un locutori parla amb la seva muller, entre crits i interferències, de les afliccions del present i d’il·lusions futures. El tercer és el que explica la mort per falta d’atenció mèdica d’una dona africana reclosa en un Centre d’Internament d’Estrangers. En el següent, situat a l’Argentina dels anys setanta, un opositor detingut en un centre de tortura, narra la contradicció viscuda per haver estat delator d’un company i pel coratge que posteriorment demostra i que el durà a ser també exterminat. A l’últim, un exiliat polític descriu l’amargor de la solitud i el desarrelament que es pateix quan les condicions et porten a que se’t consideri un il·legal, a “no ser part de res”. Són cinc històries colpidores, cinc reflexions sobre situacions d’exclusió, però també de lluita, d’amor i de dignitat.

Qualitat i compromís

A ‘Un trozo invisible de este mundo’ Juan Diego Botto fa un exercici rutilant de teatre compromès socialment i ideològicament. Invoca García Lorca per reivindicar que l’art de l’escena ha de parlar de les contrarietats de la gent, proclamar la innegociable obligació de justícia, revelar el sofriment que generen determinades decisions polítiques o les estratègies dels bancs i les grans corporacions econòmiques; perquè hi ha una línia directa entre beneficis desorbitats i pobresa, diu. I el millor de tot és que ho duu a la pràctica d’una manera aguda, lluny del pamflet, amb un llenguatge dramàtic directe i emotiu, i amb un ventall de recursos interpretatius d’una gran qualitat artística que protagonitza conjuntament amb l’actriu i cantant Astrid Jones. Una il·luminació acurada i una escenografia molt simple, consistent en una cinta transportadora i munts de maletes, equipatges i baguls enmig d’un escenari nu, acaben de conferir a l’espectacle una atmosfera desguarnida que esdevé una quasi metàfora de les circumstàncies de soledat, abandonament i desemparança en què a la realitat s’han de moure tots aquells que s’han vist forçats a deixar terra, casa i amistats. Un gran espectacle.

L'Humus Mediterrani, off de la Fira Mediterrània, obre la convocatòria de a 2a edició



Podeu presentar les propostes durant tot el mes d’abril

Iniciativa de l’espai de música i cultura de Manresa D’Arrel, l’Humus Mediterrani és la secció off de la Fira Mediterrània que acull les propostes més properes a l’arrel tradicional. L’Humus Mediterrani complementa així l’oferta oficial de la Fira amb una selecció de grups emergents de l’escena folk catalana.

Per presentar les vostres propostes a l’Humus Mediterrani, cal que accediu al web de D’Arrel, omplir el formulari i adjuntar el material sol·licitat (www.darrel.cat/?page_id=467).

El termini de presentació es tanca el 30 d’abril.

dimecres, 16 abril de 2014

Torna 'Cançó d’amor i de Guerra'



La sarsuela catalana més emblemàtica, prohibida durant anys, torna amb quatre funcions úniques al Teatre Victòria

publicat per
14 abril de 2014
Mar Sabé

La sarsuela catalana més emblemàtica i coneguda, ‘Cançó d’amor i de guerra’, torna a Barcelona aquesta Setmana Santa amb quatre úniques funcions al Teatre Victòria, del 18 al 21 d’abril. El patrimoni d’aquest gènere en català arriba a les 400 obres, tot i que la gran majoria es troben oblidades en un calaix.

Aquesta peça està ambientada l’any 1793 en un poble de la Catalunya Nord, on una història d’amor serveix d’excusa per reflectir un món en constant canvi enmig dels convulsos anys de la revolució francesa.

Les seves intrusions al conceptes com la llibertat i la revolució va fer que el dictador Primo de Rivera l’escapcés l’any 1926, just quan es va crear, i tot i la modificació del text original va ser tot un èxit que va aconseguir fer més de 2.000 representacions en tres anys.


L’any passat per aquestes mateixes dates la companyia +Sarsuela va presentar-la altra vegada en la seva versió íntegra, sota la batuta de Lluís Cabal i un cor de companyia de 30 beus acompanyats d’una orquestra de 18 músics. Es va tornar a representar en motiu de la Diada passada i ara torna per només quatre dies.

La Passió de Sant Climent els dies 13, 18 i 20



publicat per
12 abril de 2014

Aquest diumenge 13 d’abril tindrà lloc la primera de les representacions de "La Passió" de Sant Climent, que es faran a l’escenari natural de l’Horta d’en Cusí. El divendres 18 i el diumenge 20, també es faran representacions, totes a les 6 de la tarda.
Tradicionalment La Passió santclimentenca, que arriba als seus 38 anys d’història,  es representava a la nit, però a partir del robatori de tot el cablejat elèctric pocs dies abans de les funcions de 2011, es va optar per passar les sessions a la tarda i aprofitar la llum solar.
Amb el mateix guió i posada en escena, però adaptant-se a les noves condicions d’horari, pren ara una nova dimensió i a la vegada es beneficia d'una llum natural que de forma canviant esdevé un element molt important dins la narració del drama sacre. Cal recordar que la Passió de Sant Climent és representa a l’aire lliure i per tant, ara, Jesús predica a ple sol, entra a Jerusalem quan cau la tarda, i es crucificat just en caure les tenebres.
Cal afegir també que amb el nou horari, les representacions es beneficien d’una climatologia més benigne que no pas quan començava a les 10 de la nit.

Per a portar a escena aquest magne espectacle un equip de més de 100 persones prepara des de principis d’any cada un dels episodis que recorden la Passió i Mort de Jesucrist. El text dramàtic, sense defugir les paraules dels evangelis, vol reproduir els fets que segons la tradició judeo-cristiana van ocórrer a Palestina fa 1981 anys, tot interpretant la situació sociopolítica i donant una visió més humana i propera als ulls de l’espectador actual.

Los miserables: la épica sale a escena



publicat per
11 abril de 2014
H.D.

El Teatro Calderón de Valladolid albergará durante 18 días esta obra
Los miserables: la épica sale a escena
F.HERAS
Representación de «Los Miserables»

Quién iba a decir a los franceses Alain Bublil y Claude-Michel Schönberg que todo iba a comenzar en Broadway? Fue allá por 1972, viendo «Jesucristo Superstar», cuando a Alain se le ocurrió hacer un musical sobre la Revolución Francesa. Fue el primer paso antes de abordar «Los Miserables», donde su objetivo fue unir más la ópera a otros géneros musicales.

De esta manera viajó a escena la famosa novela del autor francés Víctor Hugo, un alegato en favor de los más oprimidos y una reflexión sobre los límites entre el bien y el mal, la ley y la ética y la justicia y la religión. Hoy acumula más de 65 millones de espectadores: «No sé cuál es el secreto de su éxito. Yo creo que ni el mismo escritor lo supo porque, de lo contrario, hubiera continuado con la fórmula», declaró ayer Ángel Saavedra, el director asistente de este montaje recién aterrizado en Valladolid. Recetas mágicas o no, lo cierto es que el musical ha cosechado el éxito tanto de la crítica como del público allá por donde ha pasado, y quiere seguir batiendo récords de taquilla, reconocían hace unos días a ABC los actoresArmando Pita y Eva Diago, Monsieur y Madame Thénardier en la obra. Por lo pronto, se quedarán 18 días en el Teatro Calderón de la capital vallisoletana, cuyo público, señalaban estos mismos intérpretes, se ha convertido en «uno de los mejores de España».

Cifras que abruman
Las cifras que acompañan a esta gran superproducción abruman. Estrenada hace 28 años, ha sido traducida a 22 idiomas, representada en más de 42 países de 300 ciudades y ha ganado más de cien premios internacionales. Y es que en el montaje todo está medido y cuidado: la escenografía, donde juegan un papel fundamental las proyección; el vestuario -formado por cerca de 2.000 prendas de alta costura fieles a los bocetos de las primeras representaciones-, los actores, con un reparto que encabezan el argentino Nicolás Martinelli (Jean Valjean), Ignasi Vidal (Javert), Elena Medina (Fantine) y Lydua Fairén (Eponine)...


Unos ingredientes muy cuidados con los que esta actual versión del ya clásico montaje -fue puesta en marcha en 2010 con motivo del 25 aniversario del musical-, tratará de volver a enganchar al público.

dimarts, 15 abril de 2014

La Mostra d'Igualada celebra els 25 anys amb 48 espectacles



La Fira de teatre infantil i juvenil d'Igualada oferirà una dotzena d'estrenes i més d'un centenar de representacions

publicat per
11 abril de 2014
ARA / ACN Igualada

La Mostra d'Igualada -la Fira de teatre infantil i juvenil del municipi- ha programat 48 espectacles per a la seva 25a edició, dels quals una dotzena seran estrenes i oferiran un total de 105 representacions. La fira se celebrarà entre el 24 i 27 d'abril a la capital d'Anoia. Enguany compta amb un pressupost de 278.333 euros, lleugerament més alt que el de l' any passat.

Les novetats de la 25a edició

Per celebrar les seves 'noces d'argent', la Mostra ha escollit l'eslògan '25 anys portant pares al teatre'. A més, enguany incorpora el nou Espai paral·lel de l' Associació de Narradors Professionals de Catalunya i renova totalment la Llotja professional, que s'ubicarà a l'auditori de l'Ateneu Igualadí.

El gerent de La Mostra, Òscar Balcells, ha explicat que aquest nou espai pretén ser "una finestra més perquè els artistes puguin participar del festival" i que serà "un espai gestionat per les mateixes entitats o sectors que hi vulguin participar". En aquesta edició, sis narradors presentaran un total de nou espectacles.

Una altra de les novetats d'enguany és la programació d'espectacles pensats especialment per a un públic jove, amb propostes com les del mag Antonio Díaz ('Ilusión') o la performance al carrer de Roger Bernat ('Domini Públic DIWO'). Per als més petits també hi ha diferents propostes com les de Ángeles de Trapo ('Viajeros del Carrusel') o Samfaina de Colors ('Cabaret Patufet').

El programa oficial, una pluja d'espectacles

Les funcions es podran veure en dotze espais diferents -set de tancats i cinc a l'aire lliure-, a més dels recorreguts dels espectacles itinerants. Entre els espais d'actuació enguany s'incorpora per primer cop el complex de la Igualadina Cotonera, un antiga factoria tèxtil en procés de rehabilitació.

El director artístic del festival, Òscar Rodríguez, ha destacat que s'han tingut en compte criteris de "novetat, qualitat, innovació, risc i diversitat de gèneres" a l'hora d'escollir els espectacles de la programació oficial.

La majoria de companyies que formen part de la programació són catalanes, però també hi ha artistes de fora del Principat com els valencians Maduixa i La Trócola Circo, els andalusos Ángeles de Trapo i els italians Teatro Necessario.

La fira arriba al seu primer quart de segle

La companyia de circ Cap i Cua serà l'encarregada d'inaugurar la 25a Mostra d'Igualada amb 'Entredos', un espectacle sense paraules que submergeix a l'espectador en el seu "món màgic, poètic i còmic, fent-lo dubtar de si està despert o somniant". Pel que fa a l'espectacle de cloenda, hi seran els veterans Rah-mon Roma i Cia amb l'espectacle 'Ràdio Europa', que enguany compleixen trenta anys dalt de l'escenari i, a més, és una dels dotze propostes que s'estrenen a La Mostra.

D'entre les activitats que s'han organitzat per als professionals, destaca el cinquè Mercat de projectes d'espectacles, una iniciativa que pretén facilitar la producció de nous espectacles, i la jornada 'La programació per a tots els públics 25 anys després', que comptarà amb la participació de Joan Ollé i Joan Barril també dels diferents directors artístics que ha tingut el festival. A més, s'organitzaran per primer cop els 'speed datings', amb l'objectiu de posar en contacte professionals del sector de les arts escèniques.

Les noces d'argent

La celebració dels 25 anys de La Mostra s'ha concebut com un "aniversari col·lectiu" que vol implicar el públic i els diversos professionals que l'han fet possible al llarg de la seva història. Per això, s'ha fet una crida a través de les xarxes socials a joves que enguany fan 25 anys perquè participin explicant els seus records de La Mostra d'Igualada.


Les companyies que han actuat a la fira també han estat convidades a felicitar La Mostra fent els seus propis vídeos, que es difondran a través de les xarxes socials. A més, s'han programat dues exposicions: '25 anys de La Mostra', amb cartells, materials i imatges projectades de les diferents edicions i, una altra, de fotografies de Mingo Vallès titulada 'Mostra mirades'.

La Passió d’Esparreguera: cor, ànima i seny



publicat per
9 abril de 2014

La passió d’un poble per la cultura.

Més de mil persones participen, any rere any, en un dels esdeveniments culturals més importants de Catalunya: La Passió d’Esparreguera. Enguany, amb la temporada ja començada, la representació es proposa transmetre “la naturalitat de l’espectacle i potenciar l’emoció per tal de fer viure a l’espectador, en primera persona, tot el que passa a dalt de l’escenari”, segons la pròpia entitat.

Amb més de quatre-cents anys d’història, en David Aguado, director de l’espectacle d’aquesta temporada, considera que La Passió “és el màxim patrimoni cultural d’Esparreguera, i aquesta és l’empenta ens porta cada any a fer-la més gran”. Núria Valldeperas, regidora de cultura de l’Ajuntament d’Esparreguera, assegura que “som un refent” i que La Passió “és l’entitat insígnia del poble”.

“Durant dos mesos, Esparreguera es converteix en la capital cultural del nostre territori”, apunta Valldeperas. Coincidint amb Setmana Santa, a La Passió d’Esparreguera es fan un total de deu representacions –totes en diumenge- amb Jesucrist com a figura central. Valldeperas creu que “la temàtica religiosa és el de menys”, perquè “és cultura” i aquest tipus d’actuació “forma part de la nostra societat, cultura i tradició: La Passió s’ha de veure i conèixer”.

“Sempre fem campanyes per a que vingui el màxim de gent possible, sobretot adreçades a joves: intentem donar a conèixer l’espectacle a una franja d’edat a la que la temàtica potser no li és gaire atractiva”, confirma Aguado. L’entitat també comunica que “s’ha procurat donar el màxim de papers a gent jove per tal que agafi el relleu i continuï mantenint viva la tradició de fer La Passió”.

Els esparreguerins, voluntàriament, participen de l’espectacle que, enguany, es va començar a assajar al mes de novembre. “Mil persones es belluguen per una sola finalitat i fan realitat un espectacle amateur: tothom dedica el temps que té. És la voluntat de molta gent del poble”, ratifica David Aguado, que dirigeix l’espectacle per tercer any consecutiu. “Quina entitat mou mil persones sense cobrar? Voluntàriament regalen més de deu diumenges a La Passió. Jo que hi sóc des de fa anys m’adono que La Passió és qui em fa un regal per deixar-me participar”.

Com a director, Aguado pretén que “la gent vingui als assajos a passar-s’ho bé: venim a fer un espectacle, però La Passió és on ens trobem diumenge rere diumenge, on compartim moltes experiències. És un nucli social que no s’ha de perdre. Si la gent s’ho passa bé tens el 90% de l’èxit garantit”. Valldeperas senyala, amb orgull, que “a Esparreguera hi ha un teixit associatiu cultural molt destacable i amb moltes ganes de fer coses, i això és molt important”.

La Passió aporta més moviment econòmic, sobretot pel que fa al sector de la restauració. L’espectacle acaba motivant al públic per tal de gaudir de la representació i, a més, per a visitar el poble. “La Passió ens enriqueix culturalment i propicia un moviment econòmic important”, confirma Valldeperas. D’aquesta manera, aquest fenomen cultural és la principal font de turisme del poble d’Esparreguera, que pretén explotar l’arribada del nombrós públic per a donar a conèixer altres zones i aspectes importants de la vila.


Des de l’Ajuntament, Núria Valldeperas proclama que “totes les entitats del poble són importants, però La Passió és la que exporta el nom d’Esparreguera. Estem molt orgullosos”. Una representació teatral singular s’ha convertit en el símbol d’un poble, d’una comarca i d’una cultura. Identificar a Esparreguera amb La Passió és sinònim d’admiració cap a aquestes mil persones que fan possible un fenomen cultural de tals dimensions.

«Barbablava», de Dea Loher.



publicat per

Traducció d'Arnau Vilardebó, Isabelle Bres i Josep Rubio.
 Intèrprets: Empar Capilla, Clara de Ramon, Àurea Màrquez, Almudena Lomba i Xavier Ripoll.
Veu en off: Francesc Luchetti.
Vestuari: A les Golfes de la Bohéme.
Disseny il·luminació: Joaquín Guirado.
Disseny escenografia: Xavi Saló.
 Disseny so: Lurdes Barba i Adrià Gómez Suau.
Ajudant direcció: Ariadna Castedo.
Direcció: Lurdes Barba.
Companyia A les Golfes de la Bohéme.
Teatre Tantarantana, Barcelona, 6 abril 2014.

Cinc gronxadors, un joc de micros, quatre dones, un home i unes quantes mortes ofegades. Tot en setanta minuts. I de propina, la salsa de 'Ya no estás más a mi lado, corazón', potser per treure dramatisme a la trama negra.
Tothom sap qui va ser Barbablava. Un personatge sinistre de castell que col·leccionava esposes fins a assassinar-les. Els lectors des de Charles Perrault fins aquí han sabut sempre que per la curiositat d'una de les dones, el món ha sabut la sanguinària història que, curiosament, ha estat aliment de contalles per a infants. Aquell Barbablava, però, va ser degollat pels germans de la seva última esposa.
En aquest cas, Enric Barbablava (interpretat per Xavier Ripoll en un paper que li exigeix un remarcat dramatisme), protagonista de l'obra, no viu en un castell ni té una cambra tancada amb pany i clau amb cadàvers d'esposes sinó que va escampant la seva dèria assassina per diferents espais urbans i metafòrics. Els urbans: un zoològic de Munic, un pub de matinada, un metro solitari... Els metafòrics: els diversos viaranys de l'amor. Sis dones a la recerca d'un home són les seves víctimes que busquen l'amor fins a la mort. Totes cauran degollades. Fins que l'última —com els germans venjadors de l'ancestral Barbablava— se n'alliberarà i serà qui el matarà.
L'autora Dea Loher (Traunstein, Alta Baviera, Alemanya, 1964) fa amb aquesta tragicomèdia d'humor negre una obra de lletra menuda que requereix una posada en escena tan atrevida com suggerent. La nova companyia A Les Golfes de la Bohéme aconsegueix no deixar-se ofegar pel discurs de l'obra, que pot semblar críptic, i manté un prudent equilibri entre la profunditat de l'obra (solitud, existencialisme, amor, mort, recerca personal...) i la manera de fer-lo arribar als espectadors sense que aquests se sentin tampoc aliens a les inquietuds dels personatges.
Perquè hi fa més d'un paper i per què té algunes de les escenes més importants de la trama, l'actriu Àurea Màrquez es guanya una altra de les seves bones interpretacions, des del pròleg inicial, als diàlegs interns de les dones que representa, fins a l'última peça de salsa coral. Empar Capilla i Almudena Lomba, fundadores de la companyia, interpreten algunes de les altres dones —inclosa la cega que desencalla l'instint assassí del venedor de sabates que és Enric Barbablava—, i la jove Clara de Ramon, que va des de l'obra 'Agost' (TNC) fins a la filla de l'obra 'Els nostres tigres beuen llet', d'Albert Espinosa (TNC) o la filla del detectiu Kubala de la sèrie de TV3, 'Kubala, Moreno i Manchon', es desdobla aquí primer en una Lolita precoç i després en una dona aspirant a ser degollada que ja s'espavila sola, amb dos registres diferents que remarquen la seva capacitat versàtil.

Lurdes Barba ha dirigit l'obra amb un notable respecte pel text, per la intenció de l'autora i per no desvirtuar ni el perfil dels personatges ni l'atmosfera entre intrigant i tenebrosa. Austeritat escènica que ni la presència dels cinc gronxadors ni el joc de micròfons contradiuen, deixant que sigui el discurs i la veu dels personatges els que guiïn tota l'acció. Malgrat la salsa, no és un musical. En tot cas, els personatges ballen i s'entenen sols amb els seus conflictes interns.

dilluns, 14 abril de 2014

La renovada Passió d’Ulldecona i l’autenticitat de la Passió de Vilalba dels Arcs



publicat per
9 abril de 2014

(Anton Monner- CR/Tortosa) Ulldecona i Villalba dels Arcs, dues poblacions amb una gran tradició en la representació de la Passió al bisbat de Tortosa.

Ulldecona, població històrica de la comarca del Montsià, capital de comanda durant els períodes del senyors del Temple de Jerusalem i posterior amb els senyors Hospitalers, disposa d’una societat civil molt activa. Tant és així que ja fa més de 500 anys, per la Setmana Sant, s’hi celebrava un acte teatral referit “al Davallament de la Creu”. I així ho demostra un manuscrit trobat a l’església de Sant Lluc del segle XVIII.

Actualment, des de fa gairebé 60 anys, s’hi celebren diferents actes d’art escènic com el “Naixement de Jesús”, a la plaça pública, davant l’església, el dia de Nadal, o “Els Pastorets”. Però el més significatiu és “La Passió”, que pels anys 55 del segle passat, va començar representant-se en llengua castellana i des de fa uns anys també en català. El grup el formen cent-vuitanta persones i tenen com a objectiu la divulgació de la cultura catalana.

Darrerament s’ha posat en escena una nova versió del dramaturg, Ignasi Roda i Fàbregas, adaptant la versió del text de Josep Mª Junyent Quintana . També s’ha adaptat en llengua castellana el text evangèlic actualitzat.

El bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, acompanyat pel canonge arxiver i director del Museu Diocesà, Josep Alanyà, van assistir a la primera representació.

Les vessants més socials de la història bíblica

També per Setmana Santa, Vilalba dels Arcs, població situada a 9 quilòmetres de Gandesa, viu intensament la rememoració de la Passió de Jesús. No només en els actes religiosos sinó també socials i culturals, com el mercat d’artesania, el tast dels vins, el concurs de pintura ràpida i el concurs d’instagram que és el primer any que es celebra.
Hi participen 160 persones, la meitat dels quals per pertanyen a la població entre autors i ajudants i muntadors de les tramoies. La resta son participants arribats dels pobles veïns com l’Orfeó Gandesà o els Cantaires de Batea.

A la població, des de molts anys enrere, s’han conreat les arts culturals, amb bandes de música, orfeons i representacions teatrals. Des del Centre Cultural Rossinyol, es reiniciaren l’any 1993 les representacions teatrals. Vilalba té una llarga experiència per ser fill de la vila, Joan Povill i Adserà, guanyador dels Jocs Florals i autor de la Passió d’Olesa. La representació principal es realitzarà el dissabte Sant per la tarda.

La Passió de Vilalba ens apropa a la realitat social i cultural que va viure Jesús durant els darrers dies de la seva vida des de l’entrada a Jerusalem, el Darrer Sopar, El Judici i la Crucifixió. L’obra transcórrer pels carrers i places del nucli urbà seguit per multituds de visitants arribats d’arreu de Catalunya. És el pur exemple del teatre més pur, ja que el públic participa en les dotze escenes , barrejant-se fins i tot amb els actors i actrius, dotant així del màxim realisme a la representació.

Aquesta visió de la Passió de Jesús recull les vessants més socials de la història bíblica i d’aquí la importància de la gent del poble i sobretot les dones amb el seu protagonisme des del primer moment fins arribar al peu de la Creu. Les llums d’oli, la claror de les teies, la vestimenta, l’olor d’herbes aromàtiques i els so de les gralles son els elements que complementen aquesta humil Passió, sense efectes especials, on la importància rau el la paraula i els moviments.


'La Passió' de Cervera en català dobla l'assistència de públic



publicat per
7 abril de 2014
X. Santesmasses

LaPassió de Cervera va estrenar aquest diumenge el cicle de tres escenificacions en llengua catalana i ho va fer gairebé doblant el públic de les representacions en castellà, que van assolir una mitjana de 300 espectadors en cada una de les tres funcions d'aquesta temporada.

Així, l'obra va aconseguir reunir ahir uns 600 espectadors, amb l'arribada de grups en onze autocars, a més del públic familiar. S'ha de destacar la visita de públic de tres autocars procedents de Girona i un d'Andorra.

Segons el director del Patronat de la Passió, Xavier Cañabate, "aquests són mercats emergents en els quals aquest any hem posat l'accent". Cal recordar que habitualment el públic majoritari sol ser de les comarques de Barcelona i de Lleida. Les altres representacions en llengua catalana tindran lloc els dies 18 i 27 d'abril, donant per finalitzada la temporada. De fet, el patronat ja va anunciar a l'inici d'aquest curs que aquest seria l'últim any amb funcions en castellà, davant de l'evident descens de públic arribat de fora de Catalunya, entre altres motius a causa de la crisi econòmica.

En la primera escenificació de l'any en llengua catalana també es va dur a terme ahir un acte institucional per celebrar els 75 anys del text actual de l'obra, Crist: misteri de Passió, escrit per Emili Rabell i Josep M. Serrate. El record va tenir lloc al mateix escenari després de l'acabament del primer acte i va consistir en la firma al llibre d'honor a càrrec de l'alcalde de Cervera, Ramon Royes; la responsable de Cultura del consell comarcal de la Segarra, Imma Secanell; i el vicari general de la diòcesi de Solsona, Joan F. Casals.

La celebració dels 75 anys de l'actual text que es posa en escena al Gran Teatre de la Passió va ser un acte que va commemorar el reinici de les actuals representacions després de la Guerra Civil, però que l'origen teatral de LaPassió de Cervera es remunta històricament a l'any 1477, per tant, una obra amb més de 500 anys d'història, que la converteix en la tradició viva més antiga de les que es representen en el conjunt de Catalunya.


diumenge, 13 abril de 2014

“Cançó d’amor i de Guerra” a Sala Cabanyes aquesta tarda a 2/4 de 7




Un muntatge espectacular i actual de la sarsuela de sempre dirigit a tots els públics.
“Cançó d’amor i de Guerra” és una història d’amor impossible en una societat tradicional, en l’època d’arribada dels valors ideals de la revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.
La seva música ha esdevingut un clàssic per la seva qualitat i el seu llibret és un cant al Pirineu i a les terres de la Catalunya francesa: el Rosselló, la Cerdanya o el Vallespir. Un cant a la nació Catalana.
Una història que ha transcendit i roman present a l’imaginari col•lectiu Català, amb més vigència que mai. La història d’amor entre dos joves que es veu amenaçada pel fill del batlle en un poblet del Vallespir, en plena Revolució Francesa. Per sota de la relació d’amor dels protagonistes flueix una altra història d’amor, la de l’amor per la terra. Els personatges formen part de la terra, estan fets de la mateixa i, en són indissociables. I - interpretant la darrera part del títol de l’obra - és aquesta comunió home - natura que justifica la lluita per defensar-la. No es el que es veu ni al que s’hi diu, sinó precisament el contrari: allò que es respira, que s’intueix.
Amb una posada en escena espectacular com en els grans musicals, aquest sentiment es desprèn magistralment la música de l’obra, arriba subtilment a l’espectador i l’impregna.
Als que ja coneixeu l’obra (o només la música) us proposem tornar a gaudir-la i als qui encara no, tindreu una oportunitat única de descobrir-la.

Informació pràctica
Sala Cabanyes
La Riera, 110-120
Mataró

Cançó d’amor i de guerra
Música de Rafael Martínez i Valls
Llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora

Direcció : Toni Grané i Toni Doy
Direcció musical : Sara Pérez i Ruben Bes
Direcció en directe : José Martínez

Dies de representació
30 de març de 2014 a les 18.30 hores
5 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
6 d’abril de 2014 a les 18.30 hores
12 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
13 d’abril de 2014 a les 18.30 hores
26 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
27 d’abril de 2014 a les 18.30 hores

Preus
Llotja i Platea 12 €
Amfiteatre 10 €
Consultar descomptes

Reserva de localitats
Els divendres de 18,00 a 21,00 hores al telèfon 618.77.30.13
Dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon 93.790.85.02

Horari de Taquilla

Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana de la representació i una hora abans de començar la representació

Un trozo invisible de este mundo



Teatre Monumental
18,00 hores
21 euros platea / 17 euros amfiteatre
Organitza: Ajuntament de Mataró

De Juan Diego Botto. Un espectacle per remoure consciències que gira a l’entorn de l’exili i la immigració.

La temporada estable de teatre al Monumental arriba a la seva fi amb un dels èxits de l'any Un trozo invisible de este mundo de Juan Diego Botto.

Cinc personatges per a una peça que aborda amb ironia, humor i drama dos temes que es toquen, que es confonen i es voregen: l’exili i la immigració.

Després de la funció hi haurà un col·loqui amb Juan Diego Botto, presentat per Pep Comas, col·laborador teatral del Tot Mataró.

Fitxa artística
Autor: Juan Diego Botto
Direcció: Sergio Peris-Mencheta
Intèrprets: Juan Diego Botto i Astrid Jones
Escenografia: Sergio Peris-Mencheta i Carlos Aparicio

Durada: 1 hora i 40 minuts

Podeu veure un vídeo de l'espectacle aquí.

Venda d'entrades
Preu: 17 € platea; 14 € amfiteatre
Punts de venda: a les oficines de Cultura (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.

Telentrada de Catalunya Caixa 902101212 i a totes les oficines de Catalunya Caixa. A la taquilla des d'una hora abans.

X MOSTRA DE TEATRE AMATEUR : NO ET VESTEIXIS PER SOPAR



Grup de teatre
SEGLE XX de Sant Fost de Campsentelles

13 d'abril del 2014
a 2/4 de 7 de la tarda

NO ET VESTEIXIS PER SOPAR
de Marc Camoletti
Sinopsis:
El Bernat convida la seva amant a passar el cap de setmana amb ell, i també a un amic seu -el Robert- per tenir una coartada, aprofitant que la seva dona ha d'anar a visitar la seva mare. Tot és perfecte; fins i tot ha contractat una cuinera perquè no els falti de res. Però les coses no li surten com ell s'espera i la vetllada romàntica s'acaba convertint en una nit molt mogudeta durant la qual tothom fingeix ser el que no és per evitar ser descobert .


Direcció: Marisol Juan

V Certamen de Teatro Aficionado “Ciudad de Almansa” 2014, Albacete.



publicat per
4 abril de 2014

El Excmo. Ayuntamiento de Almansa, a través de la Concejalía de Cultura, y en colaboración con la Asociación Cultural Almateatro, convoca el V Certamen de Teatro Aficionado “Ciudad de Almansa” 2014, que se desarrollará en el Teatro Regio de esta localidad

Podrán participar todos los Grupos de Teatro Aficionado, a excepción de los  grupos locales, radicados en el Estado Español, no profesionales, entendiéndose por tales aquellos inscritos con la denominación de grupo o asociación cultural, en ningún caso la de compañía, y/o no desarrollan su actividad en salas del circuito profesional.

El plazo de inscripción estará abierto desde el  1 abril al 30 de junio de 2014  y  podrá ser
Enviada por correo ordinario indicando en el sobre:
V Certamen de  Teatro Aficionado “Ciudad de Almansa”,
A: Asociación Cultural Almateatro
Apartado de correos, 283
02640 Almansa (Albacete)
Entregado en mano en las oficinas de Casa de Cultura, C/ Aragón, 21,
Por correo electrónico a: almateatro@hotmail.com (Persona de contacto: Alberto López, tfno: 639 120 225).

La inscripción se realizará en el modelo oficial y deberá acompañarse, obligatoriamente, en PDF y textos en Word, si es por correo electrónico,  de la  información indicada en las BASES
      
La gestión de autorización de representación, de la obra, a la SGAE, correrá a  cargo de cada grupo seleccionado. El pago de los derechos de autor correrá a cargo de la entidad convocante del certamen.

El número de grupos seleccionados para la competición será de 4, más 2 de reserva.

El certamen se desarrollará, en cuatro jornadas,  los días:  13, 20, 26 y 27 de septiembre, a las 22:00 horas, con la representación de una obra cada día, en concurso y una de clausura, el 11 de octubre, a las 19:30 horas con la entrega de  premios, y la actuación de un grupo de teatro local.
         
Los premios determinados son:
-Mejor Grupo: 1.000 € + Trofeo
-Mejor Obra Popular:  500 €  + Trofeo
-Mejor Dirección: Trofeo
-Mejor Actor: Trofeo
-Mejor Actriz: Trofeo
(Si coinciden en un mismo Grupo los premios de Mejor Grupo y Mejor Obra Popular, recibirá 1.000 € y dos trofeos, de Mejor Grupo y Mejor Obra Popular)

Los grupos seleccionados, excepto el Mejor Grupo, y el de Mejor Obra Popular, recibirán una contraprestación económica de 400 € y una placa conmemorativa, de su participación en el Certamen Todos los grupos seleccionados recibirán una  subvención, de ayuda, para hacer frente a los gastos de traslado y montaje, de 0,30 € por Km. recorrido, desde el lugar de origen, incluido ida y vuelta. Esta ayuda,  así como la de los premios, estará sujeta a las retenciones que marca la Ley.


dissabte, 12 abril de 2014

“Cançó d’amor i de Guerra” a Sala Cabanyes avui a 2/4 de 10



Informació pràctica
Sala Cabanyes
La Riera, 110-120
Mataró

Cançó d’amor i de guerra
Música de Rafael Martínez i Valls
Llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora

Direcció : Toni Grané i Toni Doy
Direcció musical : Sara Pérez i Ruben Bes
Direcció en directe : José Martínez

Dies de representació
30 de març de 2014 a les 18.30 hores
5 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
6 d’abril de 2014 a les 18.30 hores
12 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
13 d’abril de 2014 a les 18.30 hores
26 d’abril de 2014 a les 21.30 hores
27 d’abril de 2014 a les 18.30 hores

Preus
Llotja i Platea 12 €
Amfiteatre 10 €
Consultar descomptes

Reserva de localitats
Els divendres de 18,00 a 21,00 hores al telèfon 618.77.30.13
Dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon 93.790.85.02

Horari de Taquilla
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana de la representació i una hora abans de començar la representació

Cançó d’amor i de guerra és una sarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar el 16 d’abril de 1926 al Teatre Nou de Barcelona i es va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. El text és de Lluís Capdevila i Víctor Mora.
Creada l’any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, es titulà inicialment Els soldats de l’ideal, però la situació política féu que l’obra es prohibís abans de l’estrena. Sembla que aquest nom (la “ideal” era la revolució republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per ell mateix, els autors de la sarsuela van decidir de canviar-ne el nom pel que ara coneixem.
Després de la guerra civil va ser prohibida, però malgrat tot, va ser una de les obres de teatre en català que més aviat va aconseguir de poder-se representar.


Dei Furbi porta la seva versió de La Flauta Màgica a La Sala d’Argentona



publicat per
www.capgros.com
11 abril de 2014

Es tracta d'una versió teatralitzada de la popular òpera de Mozart

Dissabte 12, a les 8 del vespre a La Sala d'Argentona


'La Flauta Màgica: Variacions Dei Furbi' és un espectacle de la Companyia Dei Furbi que es va poder veure a principis d’any a Mataró i que ara arriba a la Sala d’Argentona. Es tracta d’una versió de la popular òpera de Mozart, en forma de reinterpretació teatral i lliure, que posa en relleu tot el teatre que hi ha en la peça del genial compositor austríac. El muntatge es va estrenar amb èxit a l’Espai Brossa de Barcelona, un nou pas d’aquesta companyia fundada l’any 2002 i que fins ara ha portat a escena mitja dontzena de muntatges, on fan revisió, actualització i perversió dels temes universals amb molta comicitat.

‘Boarding Pass’, tres fracassats que esperen un destí millor al Principal

publicat per
www.capgros.com
11 abril de 2014

Dissabte 12, a les 9 de la nit al Teatre Principal d'Arenys de Mar


L’objectiu d’Eskakejats Teatre només és un: fer somriure a l’espectador. També ho intenten en el seu darrer muntatge, Boarding Pass, que reflecteix un món ple de passatgers en una terminal d’aeroport esperant per embarcar, cada un d’ells amb destins diferents. Els protagonistes són en Pere, en Carles i en Quim, que se senten uns fracassats. Han anat acumulant decepcions i somnis fallits fins a arribar a aquella cruïlla de la vida en què sembla que ja res no pot canviar: són a l’atur (o amb minijobs desoladors), estan sols i no tenen cap perspectiva de futur... o sí? Els espectadors ho podran descobrir aquest cap de setmana en dues sessions al Teatre Principal

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina:

Estadisticas y contadores web gratis
Manuales Oposiciones