dijous, 27 novembre de 2014

Els Pastorets de Palafrugell



Representacions:
26 de desembre
28 de desembre
4 de gener
Les representacions de "Els pastorets de Palafrugell" tindran lloc el 26 de desembre de 2014, el 28 de desembre de 2014 i el 4 de gener de 2015, a les 18 hores al Teatre Municipal de Palafrugell.

 L'espectacle té una durada de 2h 30minuts amb un entreacte de 10 minuts, inclòs en aquest temps.
 És un espectacle apte per a majors de 4 anys.
 El preu de l'entrada és únic: 10 euros, indistintament per a adults i menors.
 Els socis del club TRESC tenen dret a dues entrades al preu d'una.

Les entrades són numerades i es poden comprar:
A la taquilla del Teatre Municipal de Palafrugell: C/Sta. Margarida, 1. Telèfon 972 61 11 72.
De dimarts a dissabte de 10 a 13 h. i de 17 a 20 h. i el diumenge de 10 a 13 h.
El dia de la funció a partir de les 17 h.
A través de Telentrada de CatalunyaCaixa:
Al web www.telentrada.com
Al telèfon de Telentrada 902 10 12 12

Nota: aquestes entrades tenen una comissió de 1'75 euros, és a dir que el seu preu final és de 11'75 euros.

CRÓNICA DE LOS GANADORES DE LOS PREMIOS BUTACA 2014



publicat per
http://butaquesisomnis.blogspot.com.es
26 de novembre de 2014
Elisa Díez (Butaques i Somnis)

20 años y se ha vuelto a comprobar que este año tampoco he de jugar a la lotería de navidad porque mis métodos adivinatorios no dan buen resultado. Aquí lo únicos que hacen pleno son la compañía La Perla 29 que año tras año se llevan un puñado de premios para sus estanterías.

En una gala light tanto por el guión, del cual algunos tuiteros se quejaban de chabacanerías varias, como por la presentación, 19 butacas del tirón, menos mal que el honorífico a Rosa Renom y los merecidísimos a Gemma Brió por Llibert nos dejaban un poco de respiro.

Los gritos de unos y otros y el micrófono al que algunos parecían tenerle miedo y otros ni lo miraron, hicieron que desde platea los presentes tuviéramos que intuir los premios hasta que el afortunado subiera al escenario, o nueva modalidad (la tecnología avanza) subiera en modo iphone telefónico. Como se escuchaba más al del teléfono que al de carne y hueso, el año que viene que todos entren por esta modalidad y ya los fans que se dediquen a gritar.

El que no gritó ni se le oyó fue el señor Mascarell, que llegó tarde para descontento de los gráficos y que descubrió que lejos de dar el premio a mejor montaje teatral, el último de todos, fue reemplazado, por lo que hizo doblete quedándose sin foto y sin video. In extremis alguien le concedió unos minutos después para hablar de cultura.

A parte de premios y premiados, yo propongo que para el año que viene presenten los  Premios Butaca la memorable pareja Albert Triola, Clara Segura, que se vistan de lo que quieran, pero que nos hagan reír como esta noche. No sé si abrir un verkami o una campaña en change.org.

Pocas veces la gran favorita Un aire de família con 7 nominaciones se ha ido a casa con las manos vacías, por contra El clan dels Zhao de sus 6 nominaciones se ha llevado seis, la cara y la cruz de estos Butaca. Eso sí, una tiene sus debilidades y para mí esta es la noche de Llibert, ese pequeño gran espectáculo que no dio de comer a sus creadores pero que a muchos nos llegó al alma y en esta noche al oír doblemente su nombre se nos ha puesto una vez más la piel de gallina. Gracias y mil gracias, Gemma Brió and cía!

Que veinte años no es nada... que dice la canción y el año que viene 21, la mayoría de edad en los EEUU... y vamos creciendo y vamos aprendiendo, pero seguiremos y esperemos que todos los que nos hemos reunido hoy en presencia y en ausencia... con trabajo, ése será nuestro GRAN PREMIO!

Ganadores de los XX Premios Butaca de teatre de catalunya

MUNTAJE TEATRAL
L’orfe del clan dels Zhao (La Perla 29)

PEQUEÑO FORMATO
Llibert (Cia. Les Llibertàries)

DIRECCIÓN
Oriol Broggi (L’orfe del clan dels Zhao)

MUSICAL
Germans de Sang (Germans de Sang)

DANZA
Capricis (Àngels Margarit/Cia. Mudances/Grec’13)

PARA PÚBLICO FAMILIAR
Moby Dick, un viatge pel teatre (T.Lliure)

ACTOR TEATRAL
Julio Manrique (L’orfe del clan dels Zhao)

ACTRIZ TEATRAL
Clara Segura (La rosa tatuada)

ACTOR DE REPARTO
Pablo Derqui (L’orfe del clan dels Zhao)

ACTRIZ DE REPARTO
Mar Ulldemolins (El joc de l’amor i de l’atzar)

ACTOR DE MUSICAL
Benjamí Conesa (Germans de Sang)

ACTRIZ DE MUSICAL
Mone Teruel (Marry Me a Little)

ESCENOGRAFIA
Jordi Queralt (Informe per a una Acadèmia)

ILUMINACIÓN
Pep Barcons (L’orfe del clan dels Zhao)

VESTUARIO
Berta Riera (L’orfe del clan dels Zhao)

CARACTERIZACIÓN
Núria Llunell (Doña Rosita la Soltera)

DISEÑO ESPACIO SONORO
Roc Mateu (El caballero de Olmedo)

TEXTO TEATRAL
Llibert (Gemma Brió)

COMPOSICIÓN MUSICAL
Sílvia Perez Cruz (Informe per a una Acadèmia)

BUTACA HONORÍFICA ANNA LIZARAN
Rosa Novell

dimecres, 26 novembre de 2014

ROBA ESTESA AL TEATRE DE PONENT



Dissabte 29 de novembre a les 21 h.
Diumenge 30 de novembre a les 19 h.
Preu: 10 €

Cia. Els Pirates Teatre

Un espectacle amb temes de Richard Rodgers, Frederic Loewe, el swing de John Kander, la picardia d'El Molino, la perspicàcia de Boris Vian...

Ariadna Cabiró i Núria Cuyàs ens presenten un espectacle de cabaret definiti per la força de la música i el poder de la paraula directa. L'espectador quedarà atrapat per la frescor de Richard Rodgers i Frederic Loewe, el swing de John Kander, la picardia d'El Molino i la perspicàcia de Boris Vian entre d'altres. Tot plegat, conduït per una mirada irònica que farà desaparèixer al frontera entre el públic i l'escenari i convida l'espectador a deixar-se endur.

Dramatúrgia i direcció: Adrià Aubert i Núria Cuyàs
Escenografia: Enric Romaní
Figurinista: Maria Albadalejo
Il·luminació: Jorge Mur
Producció: Marina Marcos

Intèrprets: Ariadna Cabiró (piano) i Núria Cuyàs (veu)

Una mirada irònica que fa desaparèixer la frontera entre el públic i l'escenari i convida a l'espectador a deixar-se endur.

Teatre de Ponent, Granollers
Carrer de Ponent, 60
08401 Granollers
93 849 83 64 / 93 849 81 67

 VENDA D'ENTRADES
A les taquilles del Teatre de Ponent: venda d'entrades el mateix dia de l'espectacle, una hora abans de l'inici de la funció.
Per Internet: al web de Teatre de Ponent (www.teatredeponent.com), a l'apartat de programació, després de la descripció de cada espectacle teniu l'opció de comprar les entrades per al dia que vulgueu sense cues ni comissions. Us recondueix al web d'Escena grAn que es la plataforma per gestionar tots els espectacles de la ciutat i hi apareix també la nostra programació.
A les taquilles del Teatre Auditori de Granollers: els dimecres,dijous i divendres de 17.30 h a 20 h s'hi poden comprar entrades anticipades

Iniciem una nova temporada i volem apropar encara més a tota la població les nostres propostes de teatre de petit format i de qualitat, per això el preu de les entrades serà únic per a tots els espectacles i serà de 10 €.

Per als Amics del Teatre de Ponent existiran avantatges que us anirem descobrint al llarg de la temporada. Podreu consultar-los a l'apartat Amics de Ponent.

Más de 35 armarios de ropa para vestir a «Los Miserables» en Granada

publicat per
22 de novembre de 2014
Rita M. Marín - Granada

El musical, que se estrena el próximo fin de semana en Granada, pone en escena un vestuario valorado en miles de euros
Más de 35 armarios de ropa para vestir a «Los Miserables» en Granada

«Tiene razón al decir que Los Miserables fue escrito para un público universal. No sé si sería leída por todos, pero está desde luego dirigida a todos». No puede haber sentencia más firme que las del propio Víctor Hugo refiriéndose a su obra. Tal vez nunca pudo imaginar que sí llegó a todo el mundo, y que fue adaptada al formato musical, que desde su estreno hace 29 años ha sido vista por más de 70 millones de espectadores en todo el mundo, traducido a 22 idiomas y representado en más de 42 países y 319 ciudades.

Ganador de más de 100 premios internacionales, Los Miserables moviliza y conmueve a su público a través de un épico viaje de sueños rotos, pasión y salvación. Su fascinante historia es un testamento atemporal a la supervivencia del espíritu humano.

Pero, qué hay detrás de la escena que trae a Granada el próximo fin de semana Stage Entertainment. Grandes artistas con mucho talento, una escenografía impresionante, y mucho trabajo. Parte de este trabajo queda reflejado en la labor de Pilar Pareja de Castro, Jefa de Vestuario del musical. Con una experiencia de más de 15 años en este tipo de espectáculos, y habiendo participado en obras como My Fair Lady, Cast, Chicago o El Rey León, reconoce que Los Miserables es una «experiencia como ninguna otra».

Treinta actores y una media de 10 o 15 cambios de vestuario para cada uno. «Hablamos de viajar con 35 armarios de ropa, casi un armario por actor», explica Pilar Pareja, que además destaca que se trata de un vestuario de gran calidad, «con ropas voluminosas y pesadas, con los tejidos propios de la época a la que representa, de algodón y lana, muy cuidados y ricamente tratados».

Los diseños que vienen hechos de Londres y Broadway son los mismos en todas las representaciones y se adaptan al cuerpo de cada actor. «Se respetan los diseños originales, con lo cual se le da una autenticidad clave a cada escena», argumenta la directora de vestuario.

Estos vestidos y trajes, valorados en miles de euros, son uno de los grandes atractivos de este musical. «Además, desde sastrería se mantiene una relación muy estrecha con el departamento de maquillaje y peluquería, ya que hay momentos donde algunos personajes tienen que cambiarse de ropa y aspecto físico en muy poco tiempo, y todo tiene que estar muy coordinado, para que salga bien», explica Pilar, que reconoce que a veces se viven momentos de estrés, y que por eso es necesario hacer un trabajo muy minucioso.


«Trabajar en este musical da mucho prestigio porque es uno de los musicales más importantes de todos los tiempos, y es un orgullo formar parte de este elenco», asegura Pilar, que entre risas comenta que su personaje favorito es Jean Valjean, del que personalmente se encarga de vestir.

dimarts, 25 novembre de 2014

Pulmons



Carlota Olcina i Pau Roca es plantegen tenir un fill en aquesta peça del britànic Duncan Macmillan, Premi a la peça més destacada de la CBS i guanyadora de l'Off West End. Fer o no fer una persona, aquest és el dilema.

Pulmons és la història d’una conversa. Un dia, tot comprant mobles, una parella es troba inesperadament discutint si haurien de començar a  Intentar tenir fills o no. Sóc una bona persona? Seré un bon pare? Quina mena de món heretaran els nostres fills? És intel·ligent o necessari dur al món encara una altra persona? Com més intel·ligents som, més difícils són de contestar aquestes preguntes i més ridículs semblem per intentar bregar-hi. Vaig escriure aquesta obra com un repte per als actors, i també com un regal.
Duncan Macmillan

LA CRÍTICA HA DIT:

“Magnífica radiografia de les inquietuds i palpitacions d’una parella davant l’eventualitat de dur un criatura al nostre món trencat..”
Francesc Massip

“Bona direcció de Marilia Samper que sap fer brillar la química entre els dos únics protagonistes, Pau Roca i Carlota Olzina, fins al punt de sentir-te espiant al lloc més íntim d’una parella: el llit de matrimoni, sempre present en l’austera posada en escena .”
Christian Machio

“El muntatge dirigit per Marilia Samper compta amb l’excel-lent actuació de Pau Roca i, sobretot, d’una Carlota Olcina extraordinària..  La seva magistral en la recreació de les seves contradiccions, es mouen a gust i es guanyen un públic còmplice que cada nit els aclama merescudament”
César López Rosell

Direcció: Marilia Samper
Interprets: Carlota Olcina i Pau Roca
Preu: 20€ / 18€ anticipada o per internet
Dissabte 29 de novembre a les 21.30 hores
ESPAI L’AMISTAT
Carrer de Sant Antoni, 60
08330 Premià de Mar (Barcelona)
HORARI TAQUILLES
Dilluns i dijous, de 18:00 a 21:00 i una hora abans de cada espectacle.
T   (+34) 93 752 99 90

MERDA D’ARTISTA vuelve a Barcelona con las incorporaciones de Jordi Coll y Anna Alborch



publicat per
21 de novembre de 2014


El musical escrito por Ferran González y Joan Miquel Pérez y dirigido por Alícia Serrat se podrá ver en la sala Barts del 20 de diciembre de 2014 al 11 de enero de 2015 con Ferran González, Gemma Martínez y Xènia Reguant como protagonistas.

Tras su éxito en los Teatros del Canal de Madrid y en el Teatre Poliorama de Barcelona, MERDA D’ARTISTA -el musical creado por los artífices de PEGADOS- vuelve a la Ciudad Condal para realizar una breve temporada en la Sala Barts, donde se podrá ver del 20 de diciembre de 2014 al 11 de enero de 2015.
MERDA D’ARTISTA vuelve a los escenarios renovado. El espectáculo ha sido revisado por sus autores y se han recortado o eliminado algunas escenas para pasar de las dos horas de duración con entreacto, a una hora cuarenta minutos en un sólo acto.

Continúan en el elenco de MERDA D’ARTISTA Ferran Gonzalez como Piero Manzoni, Gemma Martínez como Sofía Canevaro, Xènia Reguant como Apollonia Avaloni, y Joan Miquel Pérez como Agostino Bonalumi y pianista. Siguen también los músicos, Eloi López en la percusión y Paco Weth al contrabajo.

Las nuevas incorporaciones son Jordi Coll (GREASE, HAIR, FAMA, ‘El secreto de Puente Viejo’) y Anna Alborch (componente de Egos Teatro), quienes interpretarán respectivamente a Enrico Castellani y a Paola Pisani reemplazando a Frank Capdet y a Nanina Rosebud.

Escrito por Ferran González, con música y letras de Ferran González y Joan Miquel Pérez (director musical y pianista de PEGADOS), dirección de Alícia Serrat y coreografía de Marta Tomasa, MERDA D’ARTISTA es un musical basado en la vida y obra del artista conceptual Piero Manzoni. Esta comedia, con un texto fresco y divertido, narra una historia de ficción que dibuja un determinado momento de la historia y del mercado del arte, mezclando diálogos rápidos con canciones que homenajean a los musicales clásicos y a la música italiana de mediados del siglo XX. Manzoni sacudió el mundo del arte en los 60 vendiendo latas llenas de sus propios excrementos, etiquetadas como ‘Mierda de artista’, en una crítica radical a la valoración de las obras.

La acción transcurre en Milán, a principios de los años 60 y algunos de los personajes han sido tomados del entorno del mismo artista. Piero Manzoni regenta una galería de arte junto a sus socios Enrico y Bonalumi. Es un artista reconocido pero vive con la insatisfacción de no lograr vender las obras que él desearía. La novia de Piero, Apollonia, trata de servirle de apoyo, mientras su esperpéntica marchante, Sofía conspira contra él con la complicidad de uno de sus amigos. Cuando el artista está a punto de presentar su última obra, una periodista del Corriere della Sera, Paola, irrumpe en su entorno.

Los personajes establecerán un juego de intereses que desencadenarán en hilarantes situaciones llenas de humor. Triángulos amorosos, intereses económicos, traiciones y una animada banda sonora completan el marco en el que Piero desarrolla su obra.


MERDA D’ARTISTA está producido por Kaktus Music, los Teatros del Canal y el Festival Grec de Barcelona 2014.

dilluns, 24 novembre de 2014

Fraccions



Performance poètica

publicat per
www.mataro.cat
20 de novembre de 20144

El dimarts 25 de novembre a les 19.30 h a la biblioteca Antoni Comas tindrà lloc el recital poètic Fraccions, d’Emília Illamola.
Breus proses poètiques que reflecteixen el monòleg interior d’una dona en un moment crucial de la seva vida.

Amb la presència de l’autora.
A càrrec del grup de teatre Smandies.
Per a més informació podeu consultar el web de cultura: http://culturamataro.cat/
Si voleu estar al dia de la informació de les Biblioteques de Mataró aneu a l'adreça de Facebook: www.facebook.com/bibliotequesdemataro i feu un "m'agrada".
També podeu trobar-nos a Twitter: @bibliosmataro

Dimarts 25
A les 19.30 h
Xarxa de Biblioteques
Biblioteca Antoni Comas

Enric Prat de la Riba, 110

La Baldufa debat sobre el teatre familiar al festival Temporada Alta de Girona



publicat per
19 de novembre de 2014

La companyia lleidatana La Baldufa presentarà el seu nou espectacle, Pinocchio, el pròxim 30 de novembre al festival Temporada Alta de Girona, en una jornada en la qual també s'ha organitzat un debat obert a professionals i públic per parlar del teatre familiar en l'actualitat, de la qualitat i els riscos en el denominat teatre per a tots els públics. La veterana companyia teatral lleidatana, que durant les últimes setmanes està ultimant la seua nova producció amb assajos al Teatre L'Amistat de Mollerussa, aprofitarà la seua presència al festival de referència en les arts escèniques al país per tal de plantejar un debat sobre la creació contemporània d'espectacles per a tots els públics. A la jornada han convidat professionals que són al capdavant de programacions de teatres i festivals europeus com el dramaturg alemany Christian Schönfelder, director artístic del Festival Internacional Schöne Aussicht de Stuttgart; la noruega Camilla Svingen, directora artística del Festival Internacional Mini Midi Maxi de teatre familiar, un dels més importants del país nòrdic; així com Kurt Pothen, director artístic de l'innovador Agora Théâtre, a Saint Vith (Bèlgica).


La jornada se celebrarà el diumenge 30 a la tarda a Salt. El mateix dia al migdia, La Baldufa estrenarà al Teatre de Salt el seu particular Pinocchio, una revisió molt personal per a nens a partir dels 7 anys del popular conte original de Carlo Collodi, una història que permet reflexionar de forma imaginativa entorn de valors com l'educació, l'esforç, la responsabilitat i la sinceritat. La Baldufa ja fa 18 anys que fa teatre per a tots els públics, amb una trajectòria en la qual ja ha estrenat una dotzena de creacions diferents.

diumenge, 23 novembre de 2014

El meu poble i jo de Lluís Danés



publicat per
www.mataro.cat

Un homenatge a l'obra de Salvador Espriu

El meu poble i jo tanca la temporada estable de teatre al Monumental. Lluís Danés presenta aquest espectacle inèdit, multimèdia, altament poètic, on el moviment, la música i les imatges s'uneixen per ajudar a entendre a l'espectador per què Espriu va escriure obres tant profundes i doloroses com La Pell de Brau o El caminant i el mur.

La música i la paraula es donen la mà en un espectacle esfereïdor, de gran potència visual, que preten contextualitzar l'obra d'Espriu en relació a les experiències personal.
La música en directe, la veu de Dídac Rocher, la ballarina Anna Marín i l'actriu Bruna Cusí, interactuen amb vídeo-projeccions on les principals personalitats del món de la cultura, l'esport o el periodisme, posen cara i veu a les experiències de víctimes de la repressió del règim franquista.

Dramatúrgia, direcció i escenografia: Lluís Danés
Poemes : Salvador Espriu
Música original: Dídac Rocher
Ballarins: Anna Marín i Bruna Cusí
Direcció musical: Jordi Solans
Interpretació musical: Dídac Rocher , veu, guitarra i launeda; Jordi Solans, guitarres; Narcís Corominas, piano i teclat; Xavi Molero, bateria i percussions; Núria Maynou, violoncel i Marc Prat, contrabaix i percussió.

Després de l'espectacle hi haurà una tertúlia amb Lluís Danés, Dídac Rocher i Jordi Palou- Loverdos, director del Memorial Democràtic, presentada per Neus Pinart i Roser Trilla, membres de la Comisssió Any Espriu de Mataró.

L’espectacle El meu poble i jo es realitza en substitució de l’espectacle Prendre Partit suspès per baixa mèdica de Joel Joan que formava part del repartiment.

Diumenge 23 de novembre
A les 18 h
Teatre Monumental
La Riera, 169

Mataró

III Muestra de Teatro Amateur “Villa de Biescas” 2015, Huesca.


publicat per
20 de novembre de 2014

El Ayuntamiento de Biescas convoca la III Muestra de Teatro Amateur “Villa de Biescas” a celebrarse del 10 de enero al 7 de marzo de 2015 y al que podrán presentarse todos los grupos no profesionales que lo deseen.

Las representaciones tendrán lugar en el Centro Cultural Pablo Neruda de Biescas (Huesca) los días 10, 17 y 24 y 31 de enero y los días 7, 14 y 21 de febrero de 2015. La ceremonia de Clausura y entrega de premios se celebrará el sábado día 7 de marzo del 2015, en el mismo Centro Cultural.

Las obras tendrán una duración mínima de 60 minutos y serán en idioma castellano o aragonés.

Los grupos participantes en la Muestra contarán con una ayuda económica de 400 euros, así como el pago de una compensación por desplazamiento para aquellos grupos que se desplacen desde una distancia, superior a 150 km. (de 150 a 300 km de distancia 150 euros; de 300 a 500 km de distancia 250 euros y más de 500 km de distancia 350 euros)

El plazo de inscripción concluirá a las 20:00 horas del día el 5 de diciembre del 2014.

Las inscripciones se pueden realizar por:
·         Pagina web de Biescas http://www.biescas.es/index.php/bases-e-inscripciones.html
·         Correo electrónico.
·         Correo ordinario.

Incluyendo en todo caso la ficha de inscripción y el justificante de pago de la cuota de inscripción de cincuenta euros por grupo que será abonada en concepto de fianza. Así como dos fotografías perfectamente identificadas del espectáculo o del grupo. La fianza será devuelta a los grupos a los no seleccionados.

El jurado de la muestra otorgará los siguientes premios:
·         Mejor Grupo.
·         Mejor Dirección.
·         Mejor Actriz Principal.
·         Mejor Actriz de Reparto.
·         Mejor Actor Principal.
·         Mejor Actor de Reparto.
·         Mejor Escenografía.
·         Premio Especial del Público.

Los premios no tienen dotación económica. El grupo que obtenga el galardón de Mejor Grupo, será invitado a la siguiente edición, participará en el concurso,  cerrará el certamen y acudirá a Biescas con los gastos de transporte y alojamiento pagados.

El día de la ceremonia de clausura y entrega de premios, los grupos premiados, se comprometen a asistir a la misma con un mínimo de dos representantes, y a participar en una charla-café previa a la ceremonia en la que habrá una puesta en común de todos los participantes sobre la muestra. Cada grupo, como beca por su asistencia, recibirá un importe de 150.00 euros, siempre y cuando se vean obligados a pernoctar en la localidad.

Cualquiera de los grupos seleccionados (siempre y cuando pernocten en la localidad), podrá ser designado por el Comité Organizador, previo acuerdo por ambas partes, para la realización de un pequeño taller u otra actividad con los niños en Biescas,

Los grupos que deseen participar en la Muestra deberán rellenar dentro del plazo indicado, el formulario de inscripción incluido en las BASES. La presentación de la ficha de inscripción implica la aceptación de estas bases.

Para validar la solicitud de inscripción se debe enviar una fotografia perfectamente identificada del espectáculo o del grupo y el  justificante de ingreso de los 50 € de fianza en el número de cuenta al correo electrónico que se indicará por email tras la inscripción.

Más información:
Ayuntamiento de Biescas
Plaza del Ayuntamiento 1
22630 Biescas
HUESCA

Tel.- 974 485 002

dissabte, 22 novembre de 2014

Canvis i novetats en la nova temporada de LA PASSIÓ DE CERVERA



publicat per
20 de novembre de 2014

Les actrius i actors de La Passió de Cervera ja han començat a preparar la nova temporada. L’any 2015 s’espera farcit de canvis i novetats amb l'objectiu d’estrènyer vincles amb la ciutat i donar resposta a l'augment de públic, que va créixer en més d'un 15% d'espectadors la temporada passada.
 
La sensibilització amb la cultura i l’aposta seriosa de país ha portat el Patronat de La Passió a augmentar el nombre de representacions; es passarà de 6 a 7 representacions, totes en llengua catalana. Com cada any, les representacions tindran lloc entre el mes de març i abril, concretament els dies 1, 8, 15 i 22 de març i el 3, 12 i 19 d'abril.

La renovació de la dramatúrgia de l'espectacle és un altre dels canvis destacables per a aquest nou període; un cop d’efecte substancial, amb canvis a escena i cares noves i conegudes. De moment ningú de la Junta ha volgut revelar que es porta entre mans, però el que sí que es pot avançar és el cop d’efecte publicitari del nou cartell, que se’ns presenta com una conjunció escenogràfica de les pròpies representacions en un element vertebrador del seu conjunt: la crucifixió de Jesús. Els diferents personatges s'uneixen en una sola imatge, tot expressant la riquesa visual i el ritme trepidant que distingeixen aquesta tradició i converteixen l'espectacle en el referent històric de les Passions a Catalunya. El cartell s’ha de visualitzar de prop per copsar totes les imatges i detalls, però també de lluny, ja que recull l’efecte visual de conjunt que li dóna riquesa i realisme a tot el text teatral que hom podrà veure i viure durant les funcions.

El president del Patronat de la Passió, Xavier Cañabate, assenyala que el dissenyador del cartell, Xavi Miret, ha sabut copsar el sentiment propi de tots els col·laboradors d'aquest l'espectacle d’arrel tradicional, que es remunta a més de 500 anys a la ciutat de Cervera. 

Les entrades per a l’espectacle ja es poden adquirir a un preu d’11 €, en oferta especial a meitat de preu. Tothom que ja tingui programada l'assistència a l’espectacle pot fer un molt bon estalvi i un gran regal per als seus familiars i amics. Aquesta oferta està limitada a 250 entrades. Es poden adquirir fins a finals d’any trucant al telèfon 608 78 10 12.


Per a més informació: http://www.lapassiodecervera.com/

V Certamen Internacional Almagro Off, Almagro, Ciudad Real.



publicat per
18 de novembre de 2014

Se convoca el V Certamen Internacional Almagro Off en el que Podrán concurrir todos los creadores o directores escénicos, de cualquier nacionalidad, cuyo trabajo este basado, inspirado o ponga en escena textos del Barroco Universal y cuya trayectoria teatral no sobrepase los cinco (5) montajes profesionales estrenados.

Las propuestas, estrenadas o como proyecto, podrán estar representadas en su idioma original y deberán tener una duración mínima de una (1) hora. El género, estilo, estructura o temática estarán basados en textos dramáticos o no dramáticos universales enmarcados entre mediados del siglo XVI y finales del siglo XVII. Las propuestas no podrán haber sido estrenadas antes del 1 de enero de 2014.

Las propuestas serán presentadas en soporte digital (y opcionalmente en papel) hasta el 5 de marzo de 2015, en un dossier con la mayor información posible, tanto escrita como audiovisual si la tuviera (formatos AVI, MOV, MPEG, FLV); se incluirá como información imprescindible el formulario de inscripción  cumplimentado. Por otra parte el creador o director escénico podrá acompañar la propuesta con documentación relativa a otros espectáculos previos, sean o no profesionales.

El envío de las propuestas se puede hacer:
Por correo postal:
Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro,
c/ Los Madrazo, 11. 5° Planta Derecha. CP. 28014. Madrid, España
Por correo electrónico:
En ambos casos es necesario indicar bien en el sobre, bien en el asunto del mail: "ALMAGRO OFF".

Un comité de selección se encargará de elegir un máximo de diez (10) propuestas. Este comité estará formado por destacadas personalidades del mundo de las artes escénicas, cuya composición determinará el Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro. Dicho comité podrá recurrir a informes documentados de otros especialistas y requerir información complementaria si así lo estimara oportuno.

Las propuestas seleccionadas serán exhibidas dentro de un espacio escénico que determine el Festival dentro de la 38 edición del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro.

Durante este periodo, un jurado independiente del comité de selección, cuyos componentes determinará el Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro, compuesto por reconocidos profesionales de diferentes ámbitos de las artes escénicas, verá los trabajos seleccionados y elegirá, entre éstos, el mejor espectáculo del V Certamen Internacional Almagro Off.

Las propuestas seleccionadas para Almagro Off, contarán con una ayuda económica, que cubrirá la totalidad de los gastos, incluido alojamiento, desplazamiento, manutención, transporte, etc. Estas bolsas oscilarán entre los 1.000€ y los 3.000€ para los nacionales, y de 2.000€ a 6.000€ para los internacionales. Estas oscilaciones económicas dependerán del número de componentes, lugar de residencia u otras consideraciones que el Festival pudiera tener en cuenta. El Festival destinará el mismo espacio de exhibición para todos los seleccionados, con el mismo material técnico, de iluminación, sonido y audiovisual. (Se podrán descargar de la web del Festival la dotación técnica y los planos del espacio en PDF).

El premio consistirá en que la obra seleccionada por el jurado será la ganadora del V Certamen Internacional de Almagro Off y clausurará uno de los espacios oficiales del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro con un con un máximo de tres funciones. El Festival remunerará estos días de exhibición con un importe total de 2.000€ + IVA / función.

Los creadores seleccionados firmarán una declaración jurada estableciendo la autoría original de la dirección escénica de la propuesta, ya sea en condición de inédita o representada, así como comprometiéndose a la devolución de las cantidades percibidas caso de que se demuestre lo contrario. De igual manera cederán a favor del Festival los derechos de propiedad intelectual e industrial necesarios para la fijación y explotación derivados de su participación y permanencia en el Festival.

Más información:
Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro,
c/ Los Madrazo, 11. 5° Planta Derecha. CP. 28014. Madrid, España
Por correo electrónico:

divendres, 21 novembre de 2014

Els Pastorets I+D



publicat per
20 de novembre de 2014

El clàssic de Folch i Torres passat pel sedàs del segle XXI

Edats:
+ 5 anys
Horaris:
Fins al 6 de gener.
Consulteu cartellera.
Preu: entre 18 i 22 €.
+ info:
Teatre Poliorama
La Rambla, 115
Ciutat Vella
Tel: 93 317 75 99

Ja s'apropa Nadal i per tant un any més arriben les tradicions: l'arbre guarnit, les figuretes del pessebre, els carrers il·luminats amb les llums nadalenques... i Els Pastorets! Aquesta obra de teatre té arrel en un clàssic ben antic que es representa per festes, i que Josep Maria Folch i Torres va popularitzar amb la seva versió. I és que la història de l'enfrontament, el dia en què Jesús és nat, entre el bé encarnat pels pastors Lluc i el Rovelló i el mal dels dimonis a la pell de Llucifer i Satanàs, és ben coneguda.

El teatre Poliorama va presentar la temporada passada una actualització "on the rocks" d'Els Pastorets, a càrrec de l'escola Eòlia i el grup El Tricicle. Aquest tàndem ha realitzat una posada en escena moderna, gamberra i amb molta marxa on els protagonistes són la Noa i el Max, dos nens del nostre temps que s'imaginen a l'època d'en Lluc i en Rovelló. A la lluita amb els dimonis s'hi afegeix un superheroi en versió d'àngel i un Sant Josep ben particular. Ara aquest Nadal podeu tornar a veure Els Pastorets I+D en aquesta trepidant versió que, prometen els seus creadors, us deixarà enganxats a la cadira des del primer minut!


Qui guanyarà? La Noa i el Max, els dimonis, o faran un pacte entre tots?

Juan Echanove: "Aquesta vegada m'agradaria no fallar en la meva relació perquè seria horrible"



publicat per
www.elperiodico.cat
12 de novembre de 2014
Pau Arenós
foto : Joan Cortadellas

L'actor madrileny interpreta i dirigeix 'Conversaciones con mamá' al Teatre Goya, on comparteix escenari amb María Galiana

Juan Echanove (Madrid, 1961) és un conversador formidable. El paper de revista encara no permet l’àudio, i és una pena, perquè cada vegada que parla sobre algú, l’interpreta. Sentir-lo imitar Juan Luis Galiardo és tan divertit com sentimental. Al Teatre Goya de Barcelona representa i dirigeix 'Conversaciones con mamá', amb una María Galiana que enamora. Controla l’espai i el temps teatral com els elegits. L’escena és el seu ecosistema.

Diu que ha aconseguit ser feliç després d’assajos i cabestrells, i que el dolor l’ha fet fort. El principi i el final de l’entrevista estan connectats. Perquè si al teatre parla amb la mare, a la vida va tenir un monòleg amb el pare.

¿Quants anys té la seva mare?
La meva mare té 83 anys. María Galia­na en té 79 i n’interpreta 82. Totes dues fan anys el mateix dia.

Vaja.
Sí, sí. És una casualitat absoluta, però en el fons té alguna cosa a veure. Més enllà dels horòscops, la zona i el dia de l’any en què neixes marquen una sèrie de comportaments comuns que, de sobte, són molt reconeixibles. Per a una parella, per a una mare amb el seu fill. Veig coses de María i de la meva mare molt coincidents, molt, molt. Totes dues són gèminis. Aquesta doble personalitat, aquest doble comportament. Saben esperar. No són explosives. No et planten cara davant una cosa… Jo sóc àries. I vaig decidir que el meu personatge a l’obra fos una mica àries. És un tio que, per ser impulsiu, demostra que no té personalitat. Se li’n va la força per la boca. Això amb la meva mare real, Ángela, també em passa. M’ha passat des de petit. La meva mare m’ha deixat explotar, explotar i explotar. M’ha demostrat o que jo no tenia raó o que qui manava era ella.

Aquestes converses amb Ángela, amb la seva mare, ¿com són?
La meva mare és de Sòria. Això és indicatiu de… És gent curada al fred. Encara que Sòria tingui molt nom poètic, és una de les províncies més oblidades. La meva mare va veure dues vegades l’obra. La primera vaig pensar: “No li ha agradat”.

¿Vostè l’hi va preguntar?
No, no. L’hi vaig notar a la cara. Ho vaig dir als meus germans, que anaven amb ella: “A la mare no li ha agradat”. Després ella em va dir que sí, que estava bé, que tal qual. I ho vaig deixar estar. Va venir una altra vegada a veure-la, ja no era l’estrena. Les estrenes li són igual, no sent pressió per mi. ¡És de Sòria! No està per a tonteries. Llavors la va entusiasmar. Vaig parlar amb ella: “¿Per què la primera vegada no et va agradar, i la segona, sí?”. Clarament la raó era que, la primera vegada, s’havia vist ella i, en la segona, havia vist la funció. No és que s’hagués vist, ¡s’havia buscat! Va intentar veure què havia fet jo amb la figura, amb la relació, què havia posat en escena de nosaltres i això li va generar “jo no m’identifico amb aquesta senyora”.

¿I ho havia fet? ¿Ángela el va enxampar?
No, en absolut. En el fons, al no trobar-se, es va disgustar. Vulguis que no, dins d’aquesta closca soriana, d’aquesta closca dura, hi ha un cor latent. En el fons ella es va sentir com fora de lloc al no trobar-se a la funció. Vaig decidir dues coses que no utilitzaria. Una, la meva relació amb la meva mare real. I dues, la meva manera de ser. M’he inventat un ninot que té poc a veure amb mi.

Ha començat parlant d’aquest àries impulsiu. Sí que hi ha alguna cosa de vostè.
Aquest caràcter. Quan vaig veure la pel·lícula [Conversaciones con mamá, dirigida per Santiago Carlos Oves, estrenada el 2004] era a l’Argentina, vivint el corralito. Un dels actors, Ulises Dumont, molt amic, em va convidar a veure la pel·lícula. Vaig pensar: “Aquesta pel·lícula a Espanya, el 2004, no la podríem fer ni en teatre ni al cine. Perquè a Espanya vivim en un món civilitzat, primer món, podem entrar al G-8, creixem al 7% o 8%, i això de convèncer la mare que vengui la casa…”.

¡Visionari!
Acollonant. La pel·lícula em va semblar una mica psicoanàlisi. Quan vaig llegir l’adaptació de Jordi Galceran, vaig pensar: “Això s’acosta al que vull”. I encara no ho era, ¿eh? Vaig demanar permís a Galceran per poder tocar el text i portar-lo a una cosa moltíssim més vehement. A Espanya, ens diem ¡t’estimo! amb perill, a hòstia seca.

Com el seu personatge, ¿ha viscut l’aparença, aparentar ser més del que és?
És clar. He viscut una aparença activa, en què en algun moment m’he pogut deixar portar per “em canviaré el cotxe perquè ja té quatre anys”. Però m’he deixat portar, sobretot, de forma passiva. Moltes vegades, el rebuig a aparentar m’ha generat ser identificat com una persona sense gust, sense sensibilitat, un torracollons de l’alçada d’un campanar, que sempre està dient que això és una merda i s’enfonsarà. “Quin malastruc de l’apocalipsi, vés i que et donin pel cul, ja no li truquem per sopar. Que li expliqui el seu rotllo a un altre”.

¿Està exagerant?
Una mica. És oposar-se a una societat basada únicament en èxits econòmics, oposar-se d’una manera entregada sense salvavides ni protecció a l’èxit per l’èxit, oposar-se a donar una imatge als mitjans de comunicació que té més a veure amb l’alfombra vermella que amb el fet de treballar durament. En aquest país era considerat una rara avis.

¿Això li ha costat una relació, una amistat, ha pagat un preu?
He de reconèixer que les meves amistats són meravelloses, fins i tot les perdudes. No es pot passar per la vida volent acontentar a tothom. La vida és molt llarga i s’hi perd de tot, sobretot, amics i éssers estimats. Haver-me significat en contra d’aquesta espuma de la vida, d’aparentar, ha fet que una part del públic hagi pogut considerar-me un pesat. ¡Que a mi tant me fa! ¡Que cadascú és com és! Tinc un defecte i ve de fàbrica: per bé i per mal, generalment acostumo a dir el que penso.

S’arravata amb facilitat. ¿Com té el cor?
Juan Luis Galiardo, que era el meu germà gran, em deia: “Xato, no perdis la força, cony, recorda-te’n de mi [imita la veu cavernosa i burleta]”. I em sacsejava mentre m’ho deia. L’última vegada que el vaig veure amb vida va ser a Barcelona, al Bar Cañete, em va venir a veure a la funció Desaparecer. L’acabaven d’operar de càncer i, al Cañete, ple de gent, estàvem sopant, es va aixecar: “Un moment, un moment, senyores i senyors, demano la seva atenció”. I jo, aterrit. Fixi’s com sóc, doncs amb Galiardo vivia en estat de tensió contínua.

Aterrit, deia.
Ell es va treure la camisa, es va quedar en pilotes. “M’acaben d’operar d’un càncer de pulmó i l’he superat, senyora, toc, toc, mireu, que la cicatriu és real. Vull compartir-ho amb tots vostès i dir-los que el meu amic és al teatre. Quina millor manera de fer una promoció”. M’identifico amb aquesta manera d’anar per la vida de qui no té por de perdre-ho tot. Galiardo va morir, i va morir d’un càncer que se li va estendre al cor. Aquesta és una vida en què vas d’una banda a l’altra. Afortunadament, ja no fumo, me’n vaig al llit normalment aviat, no se’m fa de dia mai més, per a les copes llargues no tinc resistència, ja no sóc el corredor de fons que era. I em llevo molt d’hora perquè de set a nou del matí són dues hores en què tinc tota la meva capacitat de treball aplicada al que sigui, aquí sóc una màquina, fins i tot de sis a nou. Això és el que fa que el meu cor estigui sa. I no tinc colesterol.

Impossible.
Em van trucar d’una agència per fer campanya contra el colesterol, em van dir que havia de fer una prova, vaig anar a una farmàcia. Va sortir 104. “¡No pot ser!”. Una altra punxada al dit, 105.
Vaig perdre la campanya.

Els anys 90, ho va ser tot: premis, pel·lícules, obres brutals com ‘El cerdo’.
Això et torna tonto.

Vostè era L’Actor.
Me’n vaig adonar. Vaig tenir un moment, va durar poquíssim. Gràcies als meus amics, em vaig adonar que estava pujadet, una mica tonto. És lògic. Han passat 20 anys, en tinc 53, llavors 30 o 33. Des que vaig començar a treballar, vaig tenir molta sort, el meu treball es va reconèixer, vaig començar a guanyar moltíssims premis, en cine, en teatre, en tele, meravellós, tot fantàstic. També em vaig adonar que la feina me l’havia de provocar, no esperar la trucada del telèfon. En un moment donat em vaig sentir saturat. El cerdo em va donar la clau. Allò no era una obra de teatre, era un psicodrama en presència dels espectadors, una reflexió sobre el patiment, el dolor, l’explotació i la mort brutal. Un drama en tota regla. I una reflexió sobre la soledat en soledat. Vivia sol, vivia sol a casa meva, vivia sol a l’escenari. Com més m’acostava al precipici de la soledat, de la tristesa i el patiment, l’espectador més ho agraïa. L’any 94, un d’aquells dies que vaig arribar a casa quan començava a sortir el sol, vaig dir: “Això s’ha acabat”. A partir d’ara començaré a entrar en una vida de conversa amb mi, de renovació absoluta de valors. És l’època en què tinc el meu fill. I trobo una felicitat que encara mantinc.

I abans, ¿creia que era feliç?
Era una felicitat prefabricada. Quan ets bastant jove i tens un èxit bastant focalitzat és molt fàcil pensar que t’ho mereixes.

Com més reconeixement, ¿més desgraciat?
No necessàriament, però ja el Quixot deia que tota saturació és dolenta, però la de perdius és la pitjor.

El seu fill Juan va néixer el 1997. Ell forma part d’aquest canvi, encara que es va separar de seguida de la mare, no va ser fàcil.
No ho va ser. Jo sóc un nòmada, un home que viu d’una banda a l’altra. És molt difícil mantenir un focus familiar, una estructura familiar, primer quan no ets un vocacional de la família. Encara que ho fos, el 80% de les vegades sóc fora de casa.

No procedeix d’una família rara, té dos germans.
No, no, una família de classe mitjana normal. El meu pare era un enginyer que viatjava moltíssim a Llatinoamèrica. Això també m’ha marcat. Vaig tenir una relació tensa amb el meu pare fins que es va jubilar i va començar a treballar amb mi. Des d’aleshores fins que va morir va ser una relació d’identificació tan gran, tan gran, tan gran... Vaig entendre el meu pare en el fet de viatjar i d’estar tant de temps fora.

Vostè té un fill i la seva parella, dos. De no tenir família…
El meu fill i els seus fills no es coneixen. Mai se sap quant duren les relacions, jo estic tan acostumat a fallar. Aquesta vegada m’agradaria no fallar en la meva relació perquè seria horrible. He trobat en Cuchita [Lluch, presidenta de l’Acadèmia de Gastronomia de la Comunitat Valenciana] una dona, a part d’estar profundament enamorat d’ella, que m’encomana una alegria de viure i un sentit positiu de les coses que està en el seu ADN, i és meravellós.

¿Vostè falla sempre?
Sempre he fallat, sí. He sigut un inconstant en les meves relacions. No sempre he tingut la culpa que s’hagin acabat, però sí que he fallat. Sempre he sigut una persona autosuficient i he pogut viure d’una manera feliç en soledat. Visc molt bé sol. Amb 53 anys em trobo millor que mai, i espero que duri. Fins i tot crec que professionalment m’aporta una tranquil·litat i un disfrutar de les coses.

A l’estiu va viure una esbroncada a Twitter i va marxar. ¿Què va passar?
És que ningú m’ha preguntat què havia passat. En primer lloc vull dir que crec que em vaig equivocar. Com sempre, el que va fallar vaig ser jo. Vaig arribar a un bar de Xàbia, al matí, a dinar, vaig seure, va venir una cambrera. “Miri, per favor, em pot portar, si pot, un got gran amb cervesa i una mica de gasosa. No gaire gasosa, però sí una miqueta de gasosa”. Va contestar: “El que ve a ser una clara, ¿no? “. “Perdó, és que en alguns llocs es diu clara; en altres, clareta; en altres, no sé què. No ho dic amb el nom perquè el que vull és un got gran amb una mica de gasosa”. I ella: “¡Alça!, el que s’ha d’aguantar aquí. L’altre dia ve un i diu: ‘Vull un cafè amb una miqueta de llet’. ¡Doncs un tallat, no et fot!”.

¿I vostè?
“Mira, porta’m un got de cervesa amb una mica de gasosa ara, i punt”. Vaig seguir: “¿Què té de menjar”. “Aquí té la carta”. Mecagüenlaleche. En aquell moment hauria d’haver marxat. Llavors vaig escriure un tuit: “Que curiós: ahir, al bar no sé què del mercat de Xàbia, un lloc inoblidable; no obstant, en aquest lloc hi treballa una cambrera incompetent. Amb la quantitat de gent que té ganes de treballar”. Gran error, gran error. Me’n va caure a sobre una... “Fill-de-puta-se-t’ha-d’escopir-al-plat”. “Tu què saps què és la feina dura”. ¿Què jo no que sé què és la feina dura? Com que això era imparable, es va acabar.

Hi ha tornat.
Sí, com a blog, Un blog para comérselo.

Twitter funciona, a vegades, per desfogar-se i venjar-se.
Tothom té dret a expressar-se, amb noms i cognoms. Els que deien: “Que t’atropelli un tren i que et moris”, m’agradaria saber que és Pepe-Sánchez-Rodríguez-que-viu-a-L’Alcúdia. D’acord, ja sé qui em vol matar. Jo ho vaig fer amb el meu nom i cognom i em vaig equivocar. També és veritat que ningú, ningú, ningú, va preguntar: “¿Què ha passat?”. És la primera vegada que explico l’episodi.

L’any 93, en aquell moment d’or, en una entrevista que li vaig fer deia que les tres coses més importants eren, per aquest ordre: menjar, teatre i sexe. ¿Hi ha canvis?
Ha, ha, ha. Ho mantinc. O no. Llavors encara no podia dir que el més important és el meu fill, això ja està per sobre de totes les coses. Posaria davant el teatre perquè és el que a mi em permet afrontar el menjar i el sexe amb molt sentit de l’humor i molta tranquil·litat. Al cine i a la tele un se sent manipulat, per bé i per mal.

No té el control.
No tinc el control. En el teatre sí, pràcticament tot està produït o coproduït per mi. I si no està dirigit, està en mans d’un director de total confiança. Després hi ha aixecar el teló: cada nit t’intentes superar una vegada i una altra.

Quan va morir el seu pare va tenir una llarga conversa amb ell.
La clau de 'Conversaciones con mamá' és allà. L’hi diré, no ho havia dit mai: per a mi aquesta funció no és 'Conversaciones con mamá', és 'Conversaciones con papá'.

Hi va parlar dues hores.
Amb el meu pare mort a casa, vaig enviar la meva mare i un germà a casa d’una amiga, en una urbanització a El Escorial, que és on va morir, estiu, agost. Els del Samur van aixecar l’hospital de campanya en què havien convertit la sala dels meus pares, em van preguntar on volia que deixessin el cos fins que arribessin els del tanatori. Els vaig dir que al llit de la meva mare, no; que a l’habitació del costat. Es va fer el silenci en aquella casa. El meu pare era en una habitació, mort. Vaig començar a deambular, “he d’entrar-hi”. Vaig començar a parlar-hi. Un detall curiosíssim, que és el que em va fer conversar seriosament amb ell durant dues hores, és que estava despentinat. Al meu pare mai li havia agradat estar despentinat. Vaig anar al lavabo, vaig agafar una pinta, el vaig pentinar, el vaig acomodar i vaig començar a parlar, a donar-li les gràcies.

Gràcies.
Sí. l’any 93, 94, el meu pare es va jubilar i va començar a treballar amb mi, a portar els meus assumptes, ja no era només el meu pare, sinó el meu assessor, no li podia amagar res. Li va donar un sentit a la meva vida, diferent de com era abans, a com era des de petit. És quan vaig començar a adonar-me del valor de les coses.

Pentinar-lo va ser un acte molt íntim. ¿El més íntim?

Absolutament. Una de les coses més meravelloses que m’han passat a la vida. La vida m’ha regalat moltíssimes coses, accedir a llocs impensables per a un home com jo. Ser reconegut per la gent, algú com jo, vulgar, comú, com qualsevol altre. Tinc l’oportunitat d’exercir la meva professió, que, a més, adoro. De totes aquestes coses, de la relació amb la meva parella, del meu fill, de totes les coses, aquelles dues hores amb el meu pare són una cosa… No ho sé. Segurament si em diguessin: “Tens sis mesos de vida. ¿Amb què et quedaries sabent que estàs a punt de dinyar-la?”. Amb aquestes dues hores.

IV Certamen Internacional Barroco Infantil 2015. Almagro, Ciudad Real.



publicat per
16 de novembre de 2014

Se convoca el IV Certamen Internacional Barroco Infantil al que podrán concurrir los creadores o compañías, nacionales e internacionales, cuyo trabajo esté basado, inspirado o ponga en escena textos del Barroco Universal destinados a un público familiar.

Las propuestas, estrenadas o como proyecto, podrán estar representadas en su idioma original, si bien, en el supuesto de ser diferente al castellano, dado el tipo de público al que se dirigen (principalmente infantil), la compañía deberá prever que los diálogos y narraciones deberán necesariamente representarse (también) en castellano, ya sea directamente por los propios actores, bien por medio de una voz en off que traduzca simultáneamente los textos,....

La forma concreta que decida la compañía para llevar a cabo la referida representación en castellano se indicará en el formulario de Inscripción adjunto. Las obras deberán tener una duración mínima de cincuenta (50) minutos y las propuestas escénicas estarán basadas en textos dramáticos o no dramáticos universales enmarcados entre mediados del siglo XVI y finales del siglo XVII y no podrán haber sido estrenadas antes del 1 de enero de 2010.

Las propuestas irán destinadas a un público familiar. Se valorará la excelencia de los proyectos, teniendo en cuenta criterios de originalidad, creatividad y pedagógicos.

Las propuestas serán presentadas en soporte digital (y opcionalmente en papel) hasta el 27 de febrero de 2015, en un dossier con la mayor información posible, tanto escrita como audiovisual si la tuviera (formatos AVI, MOV, MPEG, FLV); se incluirá como información imprescindible el formulario de inscripción cumplimentado. Por otra parte el creador o compañía escénica podrá acompañar la propuesta con documentación relativa a otros espectáculos previos, sean o no profesionales.

El envío de las propuestas se puede hacer:
Por correo postal:
Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro
C/ Los Madrazo, 11. 5° Planta Derecha. CP. 28014. Madrid (España).
Por correo electrónico: falmagro@festivaldealmagro.com 
En ambos casos es necesario indicar bien en el sobre, bien en el asunto del mail: "BARROCO INFANTIL".

En el segundo trimestre de 2015 se harán públicas las propuestas seleccionadas.

Su exhibición será programada en el Barroco Infantil de la 38 edición del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro, que tendrá lugar en el mes de julio de 2015.

Un comité de selección se encargará de elegir un máximo de ocho (8) propuestas. Este comité estará formado por destacadas personalidades de las artes escénicas y la pedagogía teatral, cuya composición determinará el Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro.

Dicho comité podrá recurrir a informes documentados de otros especialistas y requerir información complementaria si así lo estimara oportuno.

Las propuestas seleccionadas serán exhibidas en un espacio escénico que determine el Festival dentro de la 38 edición del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro.

Durante este periodo, un jurado integrado por reconocidos profesionales de diferentes ámbitos de las artes escénicas, elegirá, entre las propuestas exhibidas, el mejor espectáculo del IV Certamen Internacional Barroco Infantil.

Las propuestas seleccionadas para el Barroco Infantil, contarán con una ayuda económica, que cubrirá la totalidad de los gastos, incluido alojamiento, desplazamiento, manutención, transporte, etc. Estas bolsas oscilarán entre los 1.000€ y los 3.000€ para los nacionales, y de 2.000€ a 6.000€ para los internacionales. Estas oscilaciones económicas dependerán del número de componentes, lugar de residencia u otras consideraciones que el Festival pudiera tener en cuenta. El Festival destinará el mismo espacio de exhibición para todos los seleccionados, con el mismo material técnico, de iluminación, sonido y audiovisual. (Se podrán descargar de la web del Festival la dotación técnica y los planos del espacio en PDF en castellano e inglés).

El premio consistirá en que la obra seleccionada por el jurado será la ganadora del IV Certamen Internacional Barroco Infantil y se exhibirá en uno de los espacios oficiales del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro con un mínimo de dos funciones. El Festival remunerará estos días de exhibición con un importe total de 2.000€ + IVA/función.

Los creadores o compañías seleccionados firmarán una declaración jurada manifestando gozar de la titularidad de los derechos de propiedad intelectual y/o industrial necesarios para la fijación y explotación derivados de su participación y permanencia en el festival.

Más información:
Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro
C/ Los Madrazo, 11. 5° Planta Derecha.
28014 Madrid (España).

Por correo electrónico: falmagro@festivaldealmagro.com

dijous, 20 novembre de 2014

'Vània' de Les Antonietes



publicat per
http://www.teatreaurora.cat

L'adaptació més moderna, divertida i original d'un dels clàssics del teatre universal. Una de les obres més aplaudides pel públic i la crítica.

L'arribada del professor Serebriakov revoluciona la vida a casa de Vània. Aquest descobrirà que el seu admirat intel·lectual, per qui ha treballat mantenint la hisenda, no és més que un fracassat. L'arribada dels propietaris de la finca porta el caos i la desorganització. L'aire fresc podria entrar-hi amb Mijaíl, el metge, però l'única cosa que farà serà avivar el foc de la desesperació, desencallant un nus d'amors no satisfets al voltant seu i cercant en el vodka un antídot a la desesperança. En aquest clima de frustració, el professor decideix anunciar un pla xocant.

L'oncle Vània és l'obra en què Txèkhov millor reflecteix la Rússia més decadent i grisa. Les obres del dramaturg rus i les adaptacions que se n'han fet fins ara són obscures i pessimistes. Sense deixar-ne l'essència original, Les Antonietes han trencat aquest esquema dotant de frescor el clàssic de Txèkhov, cercant en tot moment el costat més optimista, vitalista i irònic d'un text que es mostra més vigent que mai.

Després de la seva brillant interpretació d'una de les obres cabdals d'Ibsen (Un enemic del poble, presentada amb el títol d'Stockmann), la companyia Les Antonietes aconsegueix amb Vània el reconeixement del públic i de la crítica. Un dels grans èxits de la temporada.

21/22/23 NOVEMBRE
Divendres i dissabte a les 21 h
Diumenge a les 19 h
Espectacle abonable
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Durada: 95 minuts
Preu: 15 € / 12 €
Teatre de l'Aurora
Carrer de l'Aurora, 80 (Plaça de Cal Font)
08700 IGUALADA (Barcelona)

Tel. 93 805 00 75

Segunda jornada de la mostra de teatro amateur de L'Alcora



publicat per
http://www.elperiodic.com
16 de novembre de 2014

El Auditorio de la Caixa Rural acogió la segunda obra de la XII Mostra de Teatre Amateur Vila de l'Alcora. Esta fue "La Casa de Bernarda Alba’ de la Compañía: Blas de Otero de San Sebastián de los Reyes- Madrid.
A ella seguirá el sábado 22 de noviembre: 'Sota la manta' de la Compañía Qollunaca de Terrassa (Barcelona).
Todavía resuena el éxito de la obra inaugural: ‘Hamelin’. de la Compañía: Brau Brocau Teatre (Castellón), bajo la dirección de Enrique Guimerá.
Las representaciones gratuitas tienen lugar los sábados a las 20.00h en el Auditorio de la Caja Rural San José de l’Alcora.
Se trata de una cita anual muy consolidada, ya que este año llega a su duodécima edición. La Mostra de Teatre Amateur Vila de l’Alcora cuenta este 2014 con compañías teatrales venidas desde Barcelona, Madrid y Castellón.

Desde la concejalía de Cultura, su edil, Marcial Ros, ha manifestado: “La Mostra de Teatre Amateur Vila de l’Alcora se ha ido consolidando llegando a su duodécima edición. Este año volvemos a contar en l’Alcora con compañías teatrales de gran calidad artística que representarán sus obras durante el mes de noviembre. Esta cita anual es un referente cultural para nuestra localidad y provincia. Además, durante estos días el nombre de l’Alcora adquiere mayor repercusión nacional, gracias a la participación de compañías procedentes de diferentes lugares de España.

Flotats trae a Marivaux en castellano, un ejercicio "diabólico" para actores



publicat per
http://noticias.lainformacion.com
4 de novembre de 2014
Efe

Josep María Flotats regresa a Madrid con la producción del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) "El juego del amor y del azar", la comedia más conocida de Pierre de Marivaux, pero adaptada al castellano, un ejercicio "diabólico" para los actores, ha explicado el catalán, "más que orgulloso" de sus intérpretes.

"En el juego de máscaras, de la mentira", que son los textos de Marivaux, donde los personajes "se visten de otras personas y dicen lo que no sienten para conseguir la verdad", explica Flotats, los actores deben interpretar de manera semejante a "las muñecas rusas".

"Se pide al actor que interprete a la muñeca de dentro, a la otra un poco mayor, a otra otro poco mayor, y la que se ve. Y eso es diabólico, por complicado, -asegura el ganador de varios premios Max, el último por "La cena"-, y también genial".

Flotats vuelve a dirigir en Madrid gracias al acuerdo entre el Centro Dramático Nacional y su homólogo catalán, el TNC, que ha permitido llevar a Barcelona "Montenegro (Comedias bárbaras)" y ahora trae "El juego del amor y del azar" al María Guerrero, ha explicado el director del CND Ernesto Caballero.

Enric Cambray, Rubén de Eguía, Guillem Gefaell, Vicky Luengo, Bernat Quintana, Mar Ulldemolins y, en el papel del padre, Álex Casanovas, un "viejo" conocido de Flotats, son los "talentosos y espabilados" actores de los que habla el director, los mismos que han hecho la versión catalana con "una disposición y unas ganas" que han conmovido al septuagenario.

"Echo de menos en España la tradición de las grandes compañías, porque ¿cómo se puede formar a un buen actor si no trabaja de manera continuada?. Y ¿por qué son extraordinarios los actores de la 'Comédie-Française' -se pregunta Flotats-: Porque tienen trabajo doce meses al año y con distintos directores. ¿Por qué no es eso posible en ...nuestra geografía?", ha dicho provocando las risas.

Flotats, que tuvo que abandonar en 1997 a la dirección del TNC por discrepancias con el gobierno de la Generalitat, ponía así, de nuevo, el dedo en la llaga de los males del teatro en España, desde su condición de "gigante del teatro y maestro de maestros", como le ha presentado Caballero, y que él rechaza con humildad.


"Yo soy un transmisor, sé de donde vengo y ya veremos a dónde voy", ha declarado el Premio Nacional de Teatro 1989 y Caballero de la Legión de Honor en Francia, para argumentar de inmediato que no es un creador sino que sólo" es soy "capaz de transmitir" lo que le han enseñado, y da a entender que ve esta misión como una obligación.

Tras aclarar que "el protagonista de todas las obras de Marivaux es el lenguaje", Flotats ha recordado que es una pieza clásica de un autor poco visto en España y "un ejercicio de estilo" que apreciarán los amantes del teatro de calidad.

"El juego del amor y del azar" de Flotats, que estará en Madrid del 5 al 23 de noviembre, narra la historia de la hija de un noble y su criada, que se intercambian los papeles el día de la visita del prometido de la joven de clase alta, que todavía no la conoce.

Simultáneamente, el joven prometido decide intercambiar los papeles con su criado para poder observar a su futura mujer con la protección del disfraz.


Este doble juego de disfraces provocará un sinfín de situaciones incómodas y enredos, con los que el autor teje una comedia que cuestiona las convenciones sociales.

dimecres, 19 novembre de 2014

La porta europea del festival Temporada Alta



publicat per
www.ara.cat
19 de novembre de 2014
Antoni Ribas / Laura Serra

Angélica Liddell i Jan Fabre són els plats forts de la setmana dels creadors

SHAKESPEARE AL SEGLE XXI
Romeo Castellucci fa una interpretació extrema del Juli Cèsar de Shakespeare. / LUCA DEL PIA

La creació contemporània nacional i internacional ha sigut el principal dinamitzador del Temporada Alta dels últims anys. A nivell creatiu, acollint les propostes europees més trencadores i internacionalitzant les catalanes, i també com a revulsiu del seu model de festival, buscant complicitats amb nombrosos festivals d’arreu d’Europa. El moment culminant de la creació més arriscada dins el festival és la Setmana de Programadors, ara rebatejada com la Setmana de la Creació Contemporània.

Des de dijous fins diumenge el Temporada Alta, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, aplegarà 70 programadors, 30 dels quals vénen de festivals i institucions com l’Odéon de París, el festival Foreign Affairs de Berlín, el Teatro Stabile del Veneto, el Festival VIE de Mòdena i la Scène Nationale La Filature de Mulhouse, perquè vegin dotze espectacles i descobreixin el panorama escènic català.

L’amor poètic i dantesc

Angélica Liddell estrena un altre espectacle al festival, ‘Tandy’

Angélica Liddell ha estrenat quatre espectacles al Temporada Alta en els últims cinc anys, i demà obrirà la Setmana dels Creadors amb l’estrena a l’Estat d’un nou muntatge, Tandy (El cicle de les resurreccions). A més d’aquesta dramaturga, guardonada el 2012 amb el Premio Nacional de literatura dramàtica, la Setmana de la Creació Contemporània comptarà amb dos reclams internacionals de primer nivell: Romeo Castellucci, amb Juli Cèsar. Trossos, i Jan Fabre, amb el solo Attends, attends, attends... (Pour mon père).

“Crec que l’amor és una malaltia, però no l’abordo des del punt de vista de la patologia, sinó des del punt de vista poètic”, explica Liddell sobre la història de Sherwood Anderson sobre un borratxo que s’enamora d’una nena de set anys en què està basada Tandy. L’autora, a més, ha fusionat el text amb els seus propis diaris per construir un viatge iniciàtic que li recorda l’amor que Dant sentia per Beatriu i el viatge dels inferns al paradís de la Divina Comèdia i que no està faltat de la seva potència habitual.

“Cada solo que he creat és el fruit d’una empatia personal, gairebé íntima, amb els meus intèrprets”, diu Jan Fabre. “Els meus Guerrers de la Bellesa, com els anomeno, són la meva principal font d’inspiració i la meva única eina per portar la meva feina a l’escenari”, afegeix. El protagonista, i punt de partida d’ Attends, attends, attends..., és l’actor Cédric Charron. A l’obra interpreta un fill “que manté un diàleg imaginari amb el seu pare en el qual li demana que esperi i que sigui pacient; li demana al pare que s’obri al seu temps per tornar a ser un nen una altra vegada i preparar-se per a la mort”, diu Fabre.

La setmana comptarà amb un altre nom consagrat, en aquest cas del terreny del flamenc. Israel Galván desembarcarà divendres al Teatre Municipal de Girona ambFla.Co.Men. “Hi he treballat amb la ment posada en una idea que era abandonar Israel Galván i buscar, amb la directora d’escena, Patricia Caballero, alguna cosa gran dins les coses senzilles i que girés cap a un flamenc més desemmascarat”, diu el coreògraf sevillà.

Els ‘radicals’ catalans

Xavier Bobés reflexiona sobre el teatre d’objectes amb ‘Monstres’

Els llenguatges escènics sense text, com la dansa i el teatre d’objectes, són els més fàcilment exportables dins una convocatòria internacional com la Setmana de la Creació Contemporània. Un dels noms catalans més destacats a Catalunya en aquesta última disciplina és Xavier Bobés. La seva nova creació, Monstres, es podrà veure divendres a la nit al Teatre de Salt, després d’estrenar-se a finals de setembre al TNT del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, i està concebut com una reflexió sobre els papers dels manipuladors dels objectes que apareixen en el teatre d’objectes. “El manipulador sol ser el súbdit dels objectes, i a l’espectacle el cos del manipulador és com un objecte que manipula altres cossos, de maniquins -va explica Bobés-. Hem treballat en el límit personal en què un creador busca desxifrar quin és el vincle que té amb el que crea. El nostre costat fosc està més a prop del que pensem”, afegeix.

Nao Albet i Marcel Borràs s’han curat en salut amb la llengua del seu últim espectacle. Els sis intèrprets de Los esqueiters parlen en català, castellà, anglès, francès, italià i noruec. De fet, tret d’ells dos, els altres quatre intèrprets no són actors sinó skaters que reflexionaran sobre què fa lliures les persones.

La collita dels anys 80

El projecte #FF80 arriba al final del seu recorregut

El Temporada Alta i El Graner, el centre de creació del Mercat de les Flors, van engegar el 2012 el programa triennal FF80 per donar suport a un grup de coreògrafs i ballarins, sobretot nascut als anys 80, sovint formats a l’estranger i que no ho tenien fàcil per tornar a Catalunya. Aquest any el programa arriba a la seva fi i encara no se sap en quin format reapareixerà l’any que ve, però de moment el públic podrà gaudir dels treballs d’El Conde de Torrefiel, La Veronal, Pere Faura, Aimar Pérez Galí, Maria Campos i Lali Ayguadé.


El barceloní Pere Faura presentarà divendres Sin baile no hay paraíso (La meva història de la dansa), un retorn al seu passat com a ballarí en què reinterpreta amb molt d’humor quatre peces essencials del seu imaginari com a coreògraf i ballarí: La mort del cigne de Maia Plissétskaia; Singing in the rain, el solo de Gene Kelly; You should be dancing, de Febre del dissabte nit, i Fase, d’Anne Teresa De Keersmaeker i Michele Anne de Mey.

'Contus interruptus' de Joan Boher


publicat per
http://www.teatreaurora.cat

Una vetllada de contes impregnats d'erotisme, fantasia i humor, que faran pujar la temperatura a la sala Les Golfes del Teatre de l'Aurora.

Natural de San Pedro de Cazorla, Don Joan de Boer es va veure obligat a abandonar la seva vila natal després de batre's en duel i causar la mort de Don Francisco de Alcántara. La fugida atzarosa el va portar a recórrer les costes d'Àfrica fins arribar a la península aràbiga, on fou fet pres per una banda de pirates sarraïns. Venut com a esclau al mercat de Turcalem entrà al servei de la Sultana Gulbeiatz, la més preciosa de les sultanes dels regnes orientals, vivint dos anys al seu costat. Obligat a fugir altra vegada, fou víctima d'un naufragi que el dugué fins a les costes de Grècia on conegué l'amor de la seva vida, una monja anomenada Doña Inés. Després de confessar-li la veritat de les seves aventures ella desapareix, deixant Don Joan orfe d'amor.

El conegut narrador Joan Boher, torna a l'Aurora després de l'èxit assolit amb Contes petits per a nens grans, per posar-se en la pell del misteriós amant emmascarat que ens relatarà, en viu i en directe a la Sala les Golfes del Teatre de l'Aurora, les seves extraordinàries aventures -i desventures- amoroses, un grapat d'històries fascinants, amanides amb molta sensualitat i humor.

Intèrpret: Joan Boher

20 NOVEMBRE
Dijous a les 21 h
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Durada: 60 minuts
Preu: 7 € / 5,50 €
Teatre de l'Aurora
Carrer de l'Aurora, 80 (Plaça de Cal Font)
08700 IGUALADA (Barcelona)
Tel. 93 805 00 75
info@teatreaurora.cat

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: