L'obra s’estrena a Gironella el 15 de març i es podrà veure
a Manresa, l'Ametlla de Merola i Berga abans de fer temporada a Barcelona al
Teatre El Maldà
La vida de les dones a les colònies industrials pujarà a
escena aquesta primavera amb l'obra El silenci dels telers, adaptada al teatre
per Anna Maria Ricart i dirigida per Ferran Utzet. L'estrena es farà al Local
del Blat de Gironella el diumenge 15 de març, i posteriorment passarà per
Manresa (22 de març), l'Ametlla de Merola (28 de març) i Berga (29 de març)
abans de fer temporada a Barcelona al Teatre El Maldà del 15 d'abril al 10 de
maig.
La productora i impulsora del projecte, l'actriu berguedana
Maria Casellas ha explicat aquest dilluns que
la voluntat de la representació és donar veu als contrastos de la vida
de les dones a les colònies tèxtils industrials, per mostrar el dia a dia en
aquests nuclis fabrils i relatar-ne la realitat durant el lapse de gairebé un
segle. "M’havien explicat moltes històries sobre la fàbrica i les seves
treballadores, i em sorprenia aquest univers tan particular que van ser les
colònies industrials. Històries d’un món ordenat, jerarquitzat i obedient que
contrastava amb el paisatge natural, salvatge, i alhora feréstec, propi del
territori", ha valorat.
La roda de premsa per explicar l'obra de teatre s'ha
realitzat a la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou amb la presència de les actrius
protagonistes de l'obra, Maria Casellas i Andrea Portella; el regidor de
Cultura de Gironella, Lluís Vall; i la regidora de Cultura de Berga, Roser
Valverde.
La peça és una ficció protagonitzada per dues veus
femenines, la Carme i la Pilar, interpretades justament per Maria Casellas i
Andrea Portella, i transcorre al llarg de 100 anys de la història del país. Els
dos personatges permeten reviure el dia a dia del món en miniatura que eren les
colònies, i posar l'accent en les petites històries de les diferents
generacions de dones que van ser el motor de les fàbriques.
"La idea de portar-ho al teatre va sorgir perquè he
viscut sempre molt de prop les colònies tèxtils, sóc de Cal Bassacs i de petita
jugava al costat de la fàbrica, amb els meus amics ens anàvem a la resclosa,
jugàvem al costat del riu i entràvem a la torre de l'amo de la colònia. La meva
mare i les meves àvies havien treballat a la fàbrica. És una cosa que he viscut
de molt a prop", ha afirmat Maria Casellas. "Sempre m'ha sorprès molt
el contrast, tant del fet que es construïssin aquestes colònies enmig d'un
territori tant de bosc com el Berguedà, com dels testimonis dels treballadors
que van formar part d'aquest sistema de classes tan marcat i jerarquitzat, però
que en parlen amb un sentiment de gratitud i d'haver tingut una vida molt
plena", ha afegit Casellas.
L'obra de teatre està basada en els testimonis que Assumpta
Montellà va recollir al seu llibre El silenci dels telers, si bé s'han fet més
entrevistes per poder ser el més acurats possible.
"Si una família estava malalta, l'amo pagava diners i
el que fes falta. Això donava una tranquil·litat… saber que hi ha algú que et
protegeix". Aquest és un dels testimonis de dones recollits en el llibre
de Montellà que xoca amb una altra de les veus que també s'expressen a la
publicació: "Encara hi ha dones que miren enrere amb nostàlgia i recorden
la colònia com una etapa feliç de la seva vida. No és el meu cas. Anar a la
colònia era la trampa de l'empresari". Tot plegat s'ha volgut recollir a
l'obra de teatre. "Volia donar veu a aquestes dones perquè expressessin
com vivien dins d'aquest sistema tan propi de les colònies, així com explicar
què eren aquests nuclis textils a gent que potser ho desconeix", ha apuntat
Maria Casellas.
"Té un punt de ficció perquè els dos mateixos
personatges ens permeten passejar en la història durant cent anys, però a la
vegada ens permet fer una resum del què significava viure a les colònies per
aquestes dones, i està emmarcat en un espai sonor molt concret que és el dels
telers", ha destacat Andrea Portella.
L'escenografia és una maqueta estàndard d'una colònia textil
amb la fàbrica, la torre de l'amo, l'església i el riu, encara que no
representa un nucli concret. La proposta ha rebut el suport de l'Ajuntament de
Gironella i el patrocini de l'empresa Liven S.A.
El regidor de Cultura de Gironella, Lluís Vall, ha posat
l'accent en l'aposta del consistori per aquest projecte "des del minut
zero". "Ens hi hem bolcat i hem cregut en aquesta iniciativa des del
moment que la Maria Casellas en la va presentar, perquè hem viscut molts anys
d'esquena a aquesta part de memòria verbal del que era aquesta part de
vivències dels treballadors i de la gent que havia viscut a les colònies",
ha dit Vall.
L'Ajuntament de Gironella va decidir participar-hi "de
manera inèdita", esdevenint-ne "mecenes" i "col·laborant en
la producció d'aquest espectacle" que s'estrenarà a la vila, ha indicat
Lluís Vall.
"Fins ara hem focalitzat molt en l'arquitectura i els elements
patrimonials però no prou en la gent, la part de la nostra població que ocupava
aquests llocs de treball, i a qui volem donar veu perquè expliquin d'on venen i
quins eren els seus orígens", ha afegit el regidor.
Per la seva banda, la regidora Roser Valverde ha subratllat
que és "tot un honor" incloure aquesta obra en la programació del
Teatre Municipal de Berga perquè "és important per a nosaltres programar
obres que tinguin dones, tant en a part tècnica com en la part més artística",
sobretot "si tenen aquest arrelament al territori".
Activitats paral·leles: Exposició de fotografies i xerrada
Del 9 al 15 de març a la Biblioteca de Gironella es podrà
veure una selecció de fotografies del procés de creació de l’espectacle i de
les entrevistes realitzades a diferents testimonis. Les fotografies han estat
realitzades per Clàudia Portús seguint la producció de l’espectacle.
També hi haurà una xerrada a la Biblioteca de Berga durant
la setmana prèvia a la funció amb el Club de Lectura. Es treballarà sobre
l’obra d’Assumpta Montellà per parlar de la vida a les colònies tèxtils.
+ info – publicat per
Pilar Màrquez Ambròs
naciodigital.cat/bergueda
