31 de desembre 2007

Els Pastorets



www.sorlidiscau.es
22 desembre 2007

Mataró (el Maresme)
Hasta el 3 de febrero de 2008

Els Pastorets de Mataró son una representación tradicional propia de la época navideña que escenifica uno de los textos más conocidos de la historia del teatro catalán. En Mataró, la representación, que dura más de tres horas, es un espectáculo total: combina la música en directo de una orquesta con los cantos de artistas de primer nivel, los bailes, los cambios de escenografía y los espectaculares efectos con fuego, luz y sonido.Se trata de una peculiar versión de este clásico en la que intervienen más de 350 personas de forma totalmente altruista. No os perdáis este espectáculo idóneo para toda la familia y que conserva el espíritu y las características originales del siglo XX pero con la fuerza y ritmo que lo hacen vigente en la actualidad.
http://www.elspastoretsdemataro.cat

Pastorets de tots colors al Centre Comunitari



http://elblocdelasara.blogspot.com
27 de desembre 2007


Per aquestes dates són molts els grups de teatre que preparen i interpreten la tradicional obra de Josep Maria Folch i Torres, els Pastorets. Aquest cap de setmana, però, es va poder veure al Centre Comunitari de Vic una versió si més no, especial. Els actors eren els alumnes del Centre de Normalització Lingüística, persones nouvingudes de diversos països que estan aprenent el català. "No només tenen ganes d'aprendre la llengua, sinó que tenen ganes de participar en les activitats del país", deia Dolors Solà, directora del Centre, abans de començar la funció. I és que dalt de l'escenari hi havia holandesos, marroquins, indis, subsaharians, catalans, sud americans, cristians, musulmans... però tots amb una cosa en comú: el català.
El guió de l'obra també s'allunyava una mica del tradicional. La història es basava en un concurs de televisió, el Si l'encerto, l'endevino. Els dos concursants, en Lluquet (Abdelkader Aakil) i en Rovelló (Jordi Casadevall), havien de respondre diverses preguntes relacionades amb les tradicions nadalenques a Catalunya, proposades per un excèntric presentador, Warjo van Galen. El públic també hi tenia un paper important, una meitat animava en Lluquet i l'altra meitat havia d'animar en Rovelló, tot seguint les indicacions dels cartells que mostrava una hostessa, Ana Altamirano. Van tenir problemes, però, per encertar quin és el personatge més popular del pessebre català, així que el presentador els va enviar al pessebre, on l'únic personatge que hi faltava era el caganer.
Tot plegat va aparèixer en Llucifer (Blanca Falquina), que volia prendre-li el paper a en Warjo van Galen, i els va portar fins a l'infern. Allà van conèixer els dimonis que representaven els pecats, però també van van conèixer els dimoni més temut, el dimoni de la Llengua, representat per Dolors Solà. La llengua, segons deia, és dels pitjors vicis, "quan un comença ja no pot parar!", a més, és un element que "uneix homes amb homes, dones amb dones i fins i tot uneix trios", continuava fent referència a les parelles lingüístiques.
És el quart any que el CNL organitza l'obra de teatre els Pastorets, amb actors de procedències molt diverses, que s'esforcen per aprendre el català. El públic, en general, coincidia en valorar l'experiència molt positivament, i en afirmar que l'obra havia estat molt divertida.

Fotografia: osona.com
Article publicat a EL 9 NOU el dilluns 24 de desembre de 2007

Navidades a ritmo de musical



www.expansion.com
14 desembre 2007

Carlos García-León

Diez espectáculos de teatro musical se disputan en estas fechas el favor de los espectadores de las grandes ciudades y sus alrededores.


Con la llegada de la Navidad, los musicales se convierten en una de las opciones más solicitadas para disfrutar en familia o en pareja de esta época festiva. Incluso muchos montajes preparan ya sus funciones especiales de Nochevieja, con campanadas y uvas incluidas.

No hace tantos años, para disfrutar de un buen espectáculo de teatro musical había que hacer las maletas y plantarse en Broadway o en el West End londinense, pero afortunadamente las cosas han cambiado y en la actualidad se puede disfrutar en España de varios montajes que nada tienen que envidiar a los de Londres o Nueva York.

Madrid es la ciudad que más musicales alberga en su cartelera y la que recibe al año mayor número de visitantes de otras autonomías, que aprovechan para hacer turismo en la capital y asistir a espectáculos que difícilmente pueden ver en sus ciudades de origen. Estas Navidades, diez montajes pelearán por seducir al espectador. La Gran Vía dio la bienvenida este otoño a dos obras que vuelven años después de su primer contacto con el público: La bella y la bestia (Teatro Coliseum) y Jesucristo Superstar (Teatro Lope de Vega).

La primera se trata de un montaje de Disney idéntico al que se estrenó en 1999, pero con nuevo elenco y equipo técnico, y la segunda es una revisión totalmente distinta del clásico que Camilo Sesto y Ángela Carrasco protagonizaron en 1975. El otro musical situado en la principal arteria madrileña, y que resiste incombustible después de casi tres años en cartel es Hoy no me puedo levantar (Teatro Movistar), donde se repasan los grandes temas del grupo Mecano, y que tiene su propia versión infantil titulada En tu fiesta me colé.

Otros dos musicales que pueden verse en la capital de España también están basados en canciones de grupos de éxito. En Quisiera ser (Teatro Nuevo Apolo), tres mujeres se encuentran en el AVE Madrid-Barcelona y se sienten conectadas a través de las canciones del Dúo Dinámico. Y esta Navidad será la última oportunidad de vibrar en España con las canciones de Queen en We will rock you (Teatro Haägen-Dazs). Completa la cartelera madrileña El rey de bodas (Teatro Nuevo Apolo), con canciones de los ochenta que se han basado en la película El chico ideal.

En Barcelona se puede disfrutar de Grease (Teatre Victoria) con la cantante Edurne en el papel de Sandy, y de dos excelentes montajes que ya cosecharon en Madrid gran éxito de crítica y público: Mamma Mía (Barcelona Teatre Musical) y Cabaret (Teatre Apolo). Los valencianos, por su parte, podrán disfrutar a partir del 21 de diciembre de Fama, el musical (Teatro Olympia), con un gran elenco de actores y bailarines.

''Aquesta obra té un vol poètic molt important''



www.elperiodico.cat
20 desembre 2007

Vicky Peña, en una butaca de L'Espai Lliure.
Foto: JULIO CARBÓ
MARTA CERVERA
BARCELONA

--¿Després d'haver interpretat tants personatges, quin és el paper que li toca ara?
--Faig d'intèrpret. Encarno una dona que viu a Kinshasa, en un hotel, i es dedica a fer de traductora per als homes de negocis que arriben al país.

--O sigui, és un testimoni privilegiat del que s'està gestant entre el primer i el tercer món. ¿És honesta aquesta traductora?
--Probablement sí. Segurament té algun passat dolorós que s'amaga a si mateixa, o que no recorda. Aquesta és una actitud que adopta davant moltes situacions. Diguem-ne que actua amb un cert escapisme. S'ha creat el seu món dins de l'hotel on viu i prefereix no saber quines coses passen al seu voltant. Ella ha après a no registrar tot el que li entra per l'orella i li surt per la boca.

--¿Per sobreviure?
--La seva actitud és la mateixa que la que adoptem molts de nosaltres. Occident ignora l'espoliació que crea en països devastats de l'Àfrica. Es nodreix de les seves matèries primeres al preu que sigui.

--És un problema que es manté a l'ordre del dia.
--Sí, però, malgrat la mortalitat infantil que hi ha, les pasteres carregades de gent que arriben de l'Àfrica i la fam, nosaltres seguim fent una vida normal.

--¿És el primer text de Lluïsa Cunillé que interpreta?
--Fa molts anys vaig fer una lectura d'un dels seus textos. Va ser Carlota Subirós, la directora amb qui ja havia treballat a Els estiuejants, de Gorki, qui me'l va oferir per fer-lo amb Andreu de Benito. L'experiència m'ha agradat.

--¿Com és el text?
--Molt personal. No sé com classificar-lo. Cunillé utilitza armes estrictament teatrals, però al mateix temps aquesta obra té un vol poètic molt important.

--¿Podria interessar l'obra a la gent vinguda de fora?
--Sí, però va més dirigida als que vivim embolcallats en el confort del primer món que als que han hagut de sortir de la seva terra amb l'esperança d'una vida millor.

--Ha fet força musicals. ¿Què li sembla el repunt que el gènere està vivint a Barcelona?
--M'agraden els autors com ara Stephen Sondheim, de qui he interpretat tres obres. Per mi els musicals es poden dividir en dues classes: els que tenen contingut i els buits, que només són 'la la la'. Jo prefereixo els primers, és clar.

El raïm al teatre


www.elperiodico.cat
30 desembre 2007

• Musicals i alguna comèdia animaran la cartellera de BCN la Nit de Cap d'Any

• Els actors comparteixen la festa amb el públic


Un brindis especial Els actors de La Cubana posen amb cava i raïm, divendres passat. Foto: LAURA GUERRERO IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Alguns artistes també tenen guàrdia la nit de Cap d'Any. L'arribada de l'any nou els enxampa a la feina, en espectacles que han decidit alçar el teló i compartir cava i serpentines amb les platees. Són co- mèdies i musicals que es presten a la gresca i converteixen la vetllada en una festa que molts agraeixen.
Al Coliseum, demà hi correran l'alegria i les bombolles amb les vedets de Cómeme el coco, negro. La revista de La Cubana farà un final diferent, adequat a la data. "Donarem un cotilló que vagi d'acord amb el xou: plomes, guarniments de music-hall, coses més maques que les típiques, res d'espanta-sogres i xiulets", diu Jordi Milán, director de la companyia, que aquestes festes no se salva del coco. "Ja he viscut nits de Cap d'Any amb obres com la de Cegada de amor, que es presten molt a la festa. Aquest any hem actuat per Nadal, Sant Esteve i també ens tocarà la vigília de Reis. ¡Massa!"

Amb les famílies
Els neons del Paral.lel brillaran més que mai amb els cotillons del Condal, el Victòria i l'Apolo. Joan Pera, protagonista amb Lloll Bertran de la comèdia Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes, fa lustres que no viatja per aquestes dates. Li donen el raïm a sobre l'escenari, i se l'empassa amb els seus i els presents. "Al principi em sabia greu no estar a casa en aquesta data, però després es va convertir en una gran festa, vénen els meus fills, aquest any també el meu nét, els amics... Ara prefereixo estar al teatre que a casa amb la llagosta congelada. Hi ha molts espectadors que repeteixen cada any i ja ens coneixem, ens abracem, molts pugen a l'escenari, nosaltres baixem..."
A mitjanit, la funció al teatre Condal s'interromprà per donar les campanades. Es cantaran nadales, correrà el cava i Pera i Bertran escenificaran un divertit esquetx d'Els pastorets. "És una nit molt especial. Quan puja el teló, tot brilla perquè la gent va molt mudada. Llueix tot molt maco".
A la mateixa avinguda, els nois de Grease celebraran l'arribada del 2008 a l'escola Rydell. Festa vuitantera amb brillantina, cava i regals en una de les últimes funcions de l'exitós musical, que tancarà les seves aules el 6 de gener, després de gairebé un any i mig de funcions. També es brindarà en el Cabaret de l'Apolo i a la perruqueria de Pels Pèls del Borràs. Al BTM de Montjuïc, que acull el Mamma mia! de Nina, els clàssics d'Abba donaran pas al cava i el confeti.
Però no només els musicals animaran la cartellera la nit dels bons desitjos. Joel Joan i Clara Segura també rebran l'any a La Villarroel. Poc després de partir peres a Intimitat, compartiran raïm, cava i còctel amb els assistents al muntatge en el bar del teatre.
El senyor Perramon (Boris Ruiz), per la seva part, aparcarà per una vegada la gasiveria per repartir espumós en el bar que regenta a l'escenari del Romea. "Serà una funció familiar perquè tota la companyia vindrà amb els seus nens. Nosaltres no ens en podrem beure una ampolla perquè l'obra haurà de continuar i se'ns oblidaria la lletra", explica Ruiz, ficat a la pell de l'usurer personatge de Josep Maria de Sa-
garra. L'actor se sincera: "Preferiria quedar-me a casa, però, per una altra part, hi ha molta gent que es vol prendre el raïm amb actors i cares conegudes. Els fa il.lusió i això ens anima".

Rubianes aplaza su nuevo espectáculo por el retraso en los visado de las bailarinas

www.lavanguardia.es
20 desembre 2007

Barcelona. (EUROPA PRESS).-

El nuevo espectáculo de Pepe Rubianes, 'La sonrisa etíope', ha aplazado el inicio de sus funciones en el Club Capitol de Barcelona al 2 de enero después de que "razones burocráticas" en la expedición de los visados de las cinco bailarinas de nacionalidad etíope que participan provocara que "no pudieran viajar como estaba programado en un principio".

Seguir leyendo noticia
Según informó la productora Fila 7 en un comunicado, el retraso "propició obviamente el no cumplimiento del calendario establecido, imposibilitando así el montaje del espectáculo con su equipo artístico al completo en España", para hoy, cuando estaba prevista la primera función.

La productora informó que las cinco bailarinas de nacionalidad etíope ya están en Barcelona. Las funciones se iniciarán el 2 de enero, pero todavía no está determinada la fecha del estreno oficial.

Este monólogo de Rubianes sobre sus experiencias en África supone el nuevo trabajo del cómico, después del montaje 'Lorca eran todos', que acabó sus funciones tras dos años de gira el pasado domingo en el Casino L'Aliança de Poblenou, en Barcelona.

El Temporada Alta es reivindica com aparador del teatre europeu



www.lamalla.net
11 desembre 2007

JOSE SOLER
33.590 espectadors (un 91% d'ocupació) han visitat els espectacles d'aquesta edició del Temporada Alta de Girona-Salt durant els dos mesos que ha durat el certamen. Amb aquestes dades a la mà, el festival de tardor de Catalunya ha fet balanç demanant una reflexió sobre el possible creixement d'una cita que cada any supera les seves pròpies expectatives. El seu director, Salvador Sunyer, ha explicat aquest dimarts en roda de premsa que el certamen "està al límit" i ha destacat la necessitat de mirar al futur donant un "salt definitiu".En aquest sentit, ha demanat una reformulació a totes les parts implicades per donar un nou enfocament del Temporada Alta de cara als pròxima any. L'aposta per l'any vinent és continuar produint espectacles però sense ampliar el nombre de funcions ja que "miracles tampoc en podem fer", segons ha remarcat Sunyer.
El Festival Temporada Alta de Girona-Salt va tancar la passada setmana les seves portes amb una ocupació mitjana del 91% en la seva setantena d'espectacles programats. Durant la roda de premsa de presentació del balanç, el director del certamen, Salvador Sunyer ha reivindicat el festival com un dels referents del teatre europeu. Per a Sunyer, el Temporada Alta necessita créixer i mirar al futur per donar "el salt definitiu" ja que segons la seva opinió en aquests moments "està al límit".


Per espectacles, les produccions catalanes han estat les que més bona rebuda han tingut. Així, A la toscana, de Sergi Belbel, Boscos Endins, de Dagoll Dagom i Oncle Vània d'Oriol Broggi són les tres que millor relació aforament-percentatge d'assistència han mantingut en aquesta edició.

30 de desembre 2007

Avui a les 5 de la tarda + Pastorets


Avui diumenge tercera representació de els Pastorets de Mataró.
La propera representació serà el diumenge 6 de gener a les 6 de la tarda
Grups: consulteu oferta “UN DIA A MATARÓ”
Preus de les localitats: LLOTJA 12 € - PLATEA 12 € – AMFITEATRE 9 €
Horari de taquilla: Divendres i dissabtes de 8 a 9 del vespre
Festius de 2/4 d’1 a les 2 del migdia i una hora abans de la representació
Informació i reserves: 93.790.12.13 (de 5 a 8 de la tarda cada dia)

El Nadal als escenaris





www.totmataro.cat
20 desembre 2007



“Els Pastorets” és l’espectacle de Nadal més esperat per petits i grans

Laura Arias/Fotos: Jordi Aliberas Especials - Reportatge

Els Pastorets són una representació del naixement de Jesús típica del Nadal. Però més que això, es tracta de la principal obra nadalenca per excel·lència a Catalunya. És una expres-sió lliure i espontània, molts cops gratuïta, que omple les festes de Nadal d’un ambient familiar i tradicional. Alguns fins i tot s’atreveixen a apuntar més alt: “Els Pastorets són una forma d’entendre el Nadal. No m’imagino un Nadal sense torrons i tampoc sense Pastorets”, confessa Jordi Font, actor que representa el paper de Jonàs. Instal·lats a la Sala Cabañes, els Pastorets de Mataró són realment coneguts arreu de Catalunya.

Hi ha un aspecte clau que cal entendre abans d’entrar a fons en els Pastorets de Mataró: la naturalesa de l’obra. En un principi es tractava d’una representació teatral religiosa amb uns objectius clarament clericals. Actualment, però, això es posa en dubte, i els objectius dels Pastorets passen a ser molt més lúdics i laics. La paradoxa no deixa de crear debat. El president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, en Josep Maria de Ramon, que també representa el paper de Satanàs a la Sala Cabañes, té present la disjunció que experimenten els Pastorets a partir de la religiositat. “En els Pastorets hi ha des de gent molt creient -que no crec que facin pastorets per una qüestió de creença pròpia-, fins a gent que no creu gens en la religió. És un treball en equip, és una tradició, és un fet cultural, és molt més”, afirma de Ramon. Així doncs, es tracta de quelcom molt més complex que una obra de teatre en la que es discuteix el valor eclesiàstic. Com diu en Josep Maria, va molt més enllà. És una barreja d’elements, persones, esforços i recursos damunt d’un escenari, però també és una tradició, uns sentiments, unes sensacions... Tot plegat fa certament complicat emmarcar els Pastorets en una categoria tancada. “És una obra de teatre? Sí, però és alguna cosa més. És un fet de tradició? Sí, però no només això. És un tema vinculat amb la religió? Sí, però malgrat que expliques una determinada història que té un origen religiós, no està del tot vinculat a la religió”, reflexiona el president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. La solució d’aquesta barreja amb límits poc clars no és impossible, i en Josep Maria no té cap problema a l’hora de rebel·lar-la: “Nosaltres no parlem de la representació dels pastorets en la Coordinadora, sinó del fenomen pastorets”, explica de Ramon.

Així doncs, cal considerar el fenomen pastorets com la unió de moltes realitats que es troben per crear el que, per damunt de la religiositat és, en realitat, un espectacle. Molt més que això: és el gran espectacle fet per gent normal que no demana res a canvi, com apunta la regidora de l’espectacle mataroní, Raquel Codolà. “Com a espectacle, intentem tirar endavant com podem un espectacle procurant ser el màxim de professionals possible en el temps lliure”, explica la Raquel.

Espectacle de magnituds
Tant és així, que les dimensions d’aquesta obra teatral nadalenca disten molt de les d’altres representacions que s’estrenen a la Sala Cabañes. Tots els aspectes d’Els Pastorets es fan a gran escala, pensant en la magnitud de l’escenificació. I d’entre totes les persones que participen en la seva creació, és el director qui coneix amb més detall la grandària d’aquest projecte teatral. Aquesta figura, responsable dels resultats de l’obra, es canvia, generalment cada tres anys. Xevi Ribas, antic director de l’obra, assegura que va aprendre molt amb l’experiència, gràcies, precisament, al volum de feina. “Com a director has de controlar molts aspectes: la promoció, com ho pagues tot, com portes l’orquestra...”, enumera Ribas. La llista podria allargar-se de forma exagerada. Afortunadament, dirigir els Pastorets no és impossible. L’actual director de l’escenificació nadalenca, Toni Blanch, explica la manera de tenir-ho tot controlat sense que la ingent quantitat de feina s’acumuli a les espatlles d’una sola persona. “Hi ha un organigrama muntat des del primer dia. Tinc responsables i assistents de direcció que m’ajuden. Quan vaig muntar l’equip vaig partir d’una base: responsabilitzo a una sèrie de gent amb una sèrie de tasques. Ells se n’ocupen i són de la meva absoluta confiança”, explica Blanch. Així doncs, els responsables de les diferents seccions s’ocupen, cadascú, del bon funcionament de la part que els toca. Delegant feina i cercant l’especialització de cada sector, els directors aconsegueixen posar ordre i tirar endavant totes les parts de l’obra. La Gemma Sancho, per exemple, és, enguany, l’encarregada de la direcció musical. Fa molts anys que participa en Els Pastorets de Mataró, i coneix la música a la perfecció. Ella assegura que el 80 per cent de l’espectacle és música, així que repartir-se les feines, com fa Toni Blanch, és una solució encertada. “En Toni no s’ha hagut de preocupar de res de la part musical, i jo no m’he hagut de preocupar d’altres aspectes com els balls. He fet i desfet el què he volgut. En Toni no s’hi ha posat, he tingut llibertat total, tot i que jo li he anat comentant tot el què hem anat fent”, explica Sancho.

Comptant Els Pastorets
Tanmateix, per entendre encara millor la dimensió de l’espectacle, cal mesurar-lo en xifres. Pel què fa a l’atrezzo, és a dir, els objectes que complementen el vestuari dels actors per fer l’espectacle més versemblant, superen el miler d’exemplars. D’altra banda, per aguantar tots els decorats de l’obra de teatre s’utilitzen 3.500 metres de corda. En termes de vestuari s’ha de tenir cura de 500 peces de roba i de 230 parells de sabates, que són responsabilitat d’un equip format per quinze persones. A l’hora d’aparèixer a la funció, la secció de perruqueria i maquillatge ha de treballar molt i ràpid: preparen 250 persones per pujar a l’escenari, arreglen 75 bigotis i tenen cura de 50 barbes. Però això no és tot. El president de la Coordinadora, Josep Maria de Ramon, assegura, basant-se en xifres, que Els Pastorets de Mataró són un vertader referent: “Hi participen més de 350 persones. Anualment passen entre 4 i 5 mil espectadors pels Pastorets de Mataró, amb un percentatge equilibrat entre els que són de la ciutat i els que vénen de fora”, apunta l’actual Satanàs de l’obra.

Pastorets a la televisió
Però si bé és cert que el públic espera tot l’any amb impaciència els Pastorets de la capital del Maresme, també és de remarcar la importància de l’obra a nivell de Catalunya. Arreu del país s’organitzen centenars d’agrupacions que, de forma desinteressada, treballen hores i hores per oferir un espectacle nadalenc digne. Ara, inèditament, els mitjans de comunicació s’interessen per aquesta representació.

La cadena autonòmica, TV3, ha fet un encàrrec a les productores “Animal Films Riedweg and Folk” –que s’encarrega dels rodatges- i “Pel Davant La Projectora” –que prepara el muntatge-, per tal de portar a terme un projecte realment ambiciós. El realitzador del projecte, Joan Riedweg, assegura que l’objectiu final de tot el muntatge és “fer una obra de teatre dels Pastorets amb la versió del segle XXI”. Per arribar a aquest punt, s’ha dividit el projecte en tres fases diferents. La primera consisteix en un treball d’investigació sobre els Pastorets a Catalunya. La segona fase, que s’està executant ara, és la de visitar tots els grups de teatre que fan Pastorets, i amb els que ja s’ha contactat en la fase anterior. “Anem amb les càmeres i estem fent uns reportatges de la part humana dels Pastorets: qui són els què ho fan, quines famílies, quantes generacions, quants anys fa que l’organització fa Pastorets...”, explica Riedweg. Precisament, el passat divendres 14, en Joan i el seu equip de gravació es van visitar la Sala Cabañes per rodar una part dels reportatges. La tercera fase és un programa de televisió que es dirà Objectiu Pastorets i que està previst que s’emeti l’any vinent a TV3. “Constarà d’un concurs on es podran apuntar tots els amateurs a un càsting. Els seleccionats participaran en un programa del què encara s’estan ajustant els paràmetres i el format”, afegeix el realitzador del projecte. Virgínia Sánchez, ajudant de producció i realització d’Objectiu Pastorets, assegura que estant intentant fer un producte de qualitat. “És un programa d’entreteniment que ens apropa a la nostra cultura, a gent molt humana, amb la que ens podem identificar”, explica la Virgínia.

Finalment, els amateurs guanyadors d’aquest càsting televisat seran els afortunats que representaran l’obra dels Pastorets en un important teatre de Catalunya. El text d’aquesta nova versió a gran escala és obra de l’escriptor Xavier Bru De Sala, i la música estarà composada pel compositor Joan Vives.


Sens dubte, serà un espectacle nadalenc de grans dimensions que farà gaudir grans i petits, i que serà de visita obligatòria per a tots aquells que participen o gaudeixen amb els
Pastorets de Mataró.

Els orígens dels Pastorets

L’origen d’aquesta obra teatral a la capital del Maresme es remunta a l’any 1916 i des de llavors només la Guerra Civil espanyola ha aconseguit interrompre’l. De fet, fins i tot, l’any 1981 es va declarar Els Pastorets de Mataró com un Patrimoni Cultural de la ciutat.

Girona ofereix 16 obres de teatre en la primera programació estable que fa per al públic infantil



www.avui.cat
21 desembre 2007

'TOCTOTPúblic' és el nom que rep la primera programació destinada al públic infantil i familiar que ha creat l'Ajuntament de Girona

Marina López
Girona

'TOCTOTPúblic' és el nom que rep la primera programació destinada al públic infantil i familiar que ha creat l'Ajuntament de Girona. Per al primer semestre del 2008, han elaborat una guia que aplega el conjunt d'activitats per a tots els públics que es fan tant a Girona com al Teatre de Salt.

En total, es podran veure 16 espectacles teatrals, 50 projeccions, dues visites al territori i una teatralitzada, tres activitats de creació plàstica, sis de creació audiovisual, 40 hores del conte, 28 minicontes dirigits a infants d'entre un i tres anys i 12 sessions del club de lectura.

A més, és el primer cop que el Teatre Municipal idea un cicle específic d'obres de teatre per a infants amb quatre propostes que es veuran al Centre Cultural la Mercè. La tinent d'alcalde de Cultura i Educació, Lluïsa Faxedas, ha destacat que aquesta programació respon a una demanda que els ciutadans fan "des de fa uns anys" perquè "es facin més activitats per a tots els públics".

La tradició dels "Pastorets"

http://jordicoronas.blogspot.com
22 desembre 2007

Avui he començat els Nadals amb un clàssic. Els "Dimonis i Pastorets". Aquesta genial representació que ens ofereix els Lluïsos d'Horta és de les que valen la pena de veure. Entre pastorets, dimonis, fúries i àngels deuen de ser prop de cent persones les que participen en aquesta obra. Francament no té desperdici, des que la Dora Serra obre la funció fins la escena final d'adoració del nen Jesus, passant per totes les corredises i ensurts de fúries i dimonis i les aventures i desventures de dos pastorets que són genialment interpretats. Afegiré que un dels meus fills fa de fúria, això és passió de pare.

Ha estat una tarda molt ben aprofitada als Lluïsos i demà repetiré. Per demà diumenge hi ha dues funcions més i és que els Pastorets dels Luïsos d'Horta són al nostre barri com el Bruce Springsteen a Barcelona. Esgoten les entrades en qüestió d'hores i per això els actors, actrius i tècnics ens oferiran una funció extraordinària demà a les 12 hores, a més de la que ja estava programada per les 18 hores. Enhorabona per l'èxit i per l'excepcional resultat de la vostra feina.

Events i costums com aquest han de ser preservats i potenciats, doncs estan molt arrelades a la nostra cultura. No és una qüestió religiosa, al menys no únicament. És una qüestió de conservar els trets culturals del nostre país.

Ens trobem en un moment en que la laicitat està a l'ordre del dia, i estic d'acord en que la religió no ha d'interferir en les nostres vides, tret que aquesta sigui la nostra opció. Caldria valorar però, si una funció com els pastorets, un pessebre vivent o un pessebre en una escola ja sigui pública o privada, són només una manifestació religiosa o alhora formen part del nostre patrimoni cultural, com ho són les sardanes o els castellers i el tió.

Si a tot això afegim que estem important tradicions alienes com els Santa Claus escaladors de balcons i les decoracions exteriors megalluminoses en balcons i façanes al més pur estil iankee, doncs potser que comencem a valorar el que ens és propi. No fos cas que en un futur la Feria d'Abril, el Rocio i la festa del xai dels musulmans tinguin més trascendència que la Diada de Catalunya i el dia de Sant Jordi.

Per acabar us diré que tot i que sòc republicà, per Nadal em quedo amb els Reis Mags.

Paco Morán vuelve

www.20minutos.es
7 de desembre de 2007

Ciutat de tots
Albert Castillón

Muchos le dieron por muerto y lo cierto es que estuvo varios días entre la vida y la muerte por un problema estomacal. Pero un corazón tan grande no podía detenerse así, sin despedirse de su público. Paco Morán, el más popular y querido de los actores de España, vuelve a los escenarios. Atrás queda un gravísimo accidente de tráfico, una fatal caída y otros problemas de salud que le apartaron de los escenarios. Su pareja de hecho, Joan Pera, sigue su andadura triunfando en el Condal y prepara La extraña pareja como serie de televisión en TV3 (ya era hora) junto a su hijo, Roger. Paco Morán no quiere hacer televisión, quiere volver a su teatro de siempre. Vendió su casa del Maresme al presidente del Español, Daniel Sánchez Llibre, y se ha comprado un piso en el Eixample. A sus 77 años, confiesa sin rubor por qué no aparenta más de 60, sabe que ha vuelto a nacer y disfruta de su familia, sus amigos, su cocina y la pintura como si fuera un principiante. Se presentará en febrero en el Teatro Condal con El enfermo imaginario, de Molière, adaptado expresamente para él y que cuenta el temor de un hipocondriaco a la intervención de los médicos. Irónicamente, Molière, a los pocos días del estreno, murió en plena representación en 1673. Paco Morán ya está vacunado para ganarle la partida a la muerte.

Una companyia escolar de Torre Baró obté el premi FAD-Sebastià Gasch



www.lamalla.net
12 desembre 2007

NÚRIA MAHAMUD
No són actors professionals però han actuat en escenaris com el del Poliorama, la Sala Gran del TNC, el Caixafòrum, el festival Temporada Alta de Girona i el Cercle de Belles Arts de Madrid. Són estudiants de 1r d'ESO a Batxillerat i alguns ex alumnes de l'IES Pablo Ruiz Picasso, de Torre Baró, un barri perifèric de Barcelona amb un alt índex d'abandonament a Secundària. En el teatre musical han trobat una forma exquisida d'expressió que ha rebut excel·lents crítiques i el premi FAD-Sebastià Gasch d'arts parateatrals.
El que va començar fa sis anys com una assignatura optativa es va convertir en una companyia de teatre que ha aixecat al públic de les cadires i ha impressionat a plomes de la talla d'Emili Manzano -ex director de l'Institut Ramon Llull- i Maruja Torres, qui va assegurar "plorar de gust" amb la representació del musical Oliver Twist.


Dilluns a la nit, la directora artística de la companyia, la professora de llengües Lluïsa Casas, va rebre el premi FAD-Sebastià Gasch, que va fer estès a tota la companyia, per la qual han passat més d'un centenar d'alumnes i ex alumnes en sis anys. Tot es fa des del centre educatiu: la traducció de les obres, les coreografies, el vestuari... "En cada representació som 35 persones dalt d'un escenari, és un esforç enorme", destaca Casas, que només ha estat possible gràcies a la bona acollida que ha tingut el projecte entre el professorat de l'institut.


L'exigència de qualitat de la companyia va incrementar les hores d'assaig, que ara es fan al centre cívic Zona Nord. Un exemple de com estendre l'educació fora de les aules. L'assignatura de teatre "sempre ha pul·lulat amb més o menys sort pels currículums, sempre s'ha portat a debat", remarca la professora. Que els alumnes vinguin en horari extraescolar i "adoptin formes de disciplina i exigència" afavoreix tot l'institut.

El Ayuntamiento de Tarazona mejora la imagen exterior del teatro Bellas Artes de la ciudad

www.terra.es
16 desembre 2007

El Ayuntamiento de Tarazona ha iniciado las obras de mejora de la imagen exterior del teatro Bellas Artes, unos de los edificios con más actividad cultural de la ciudad. En concreto, la actuación consiste en una limpieza en profundidad de la fachada, de las rejas que cubren las ventanas, las puertas y de la marquesina acristalada de los accesos principales al edificio.

Según subrayó la primera teniente de alcalde del Ayuntamiento de Tarazona y concejal de Cultura, Julia Pascual, 'los exteriores del teatro llevaban hace muchos años sin pintar y eso se nota en el nuevo aspecto que presenta, ya está quedando muy bonito'.

Pascual explicó además que la contratación de estos trabajos se produjo en el mandato pasado, sin embargo, 'no se ejecutó, porque no se disponía de partida presupuestaria. Ahora, ha sido el propio alcalde quien ha conseguido financiación a través de una ayuda de presidencia de la Diputación Provincial de Zaragoza'.

Pero el Consistorio tiene previstas más actuaciones en este inmueble de propiedad municipal. 'Hay un problema de cubiertas en el tejado, que se ha desplazado, somos conscientes de ello y en el presupuesto de 2008 tenemos intención de acometer la obra a través de la partida de mantenimiento de edificios municipales', asegura.

El teatro Bellas Artes de Tarazona, ubicado en la Avenida de Navarra junto al cauce del río Queiles, fue construido en 1921 a partir del proyecto de un arquitecto turiasonense, Miguel Angel Navarro, basándose en el módulo clásico de teatro a la italiana. En 1985 pasó a pertenecer al Ayuntamiento de Tarazona, que lo restauró según el proyecto del arquitecto García de Paredes.

Poco a poco fue ocupando un lugar importante en la vida cultural de la ciudad. Actualmente cuenta con un aforo de unas quinientas localidades, distribuidas en dos pisos. También tiene camerinos y foro para la orquesta. A lo largo del año es escenario de multitud de eventos culturales y semanalmente acoge proyecciones cinematográficas.

Terra Actualidad - Europa Press

Els Sagals d’Osona interpreten a Calldetenes una adaptació «poc reverent» dels Pastorets

www.osona.com
28 desembre 2007

Els Sagals d'Osona, amb motiu dels actes del 10è aniversari de la colla faran una representació dels Pastorets el proper diumenge, dia 30 de desembre (12:00 h), al teatre de Calldetenes. No es tracta, però, d'una representació tradicional, sinó d'una adaptació “poc reverent” dels pastorets d'en Folch i Torres al món casteller, segons explica un portaveu dels Sagals.
Vocabulari i personatges són els del món casteller. Els actors, cantants, músics i tramoies són integrants dels Sagals. Han comptat, però, amb l'ajuda en la direcció de la Montse Ricart, integrant del Ventall Teatre, que ha endreçat una mica la situació.

El grup també espera poder fer alguna representació a La Central de Vic si les obres ho permeten.

29 de desembre 2007

Avui dissabte a les 7 de la tarda Pastorets a la Sala


Avui dissabte primera de les tres representacions que farem els Pastorets de Mataró dissabte a la tarda.
(oferta 3x2)
Grups: consulteu oferta “UN DIA A MATARÓ”
Preus de les localitats: LLOTJA 12 € - PLATEA 12 € – AMFITEATRE 9 €
Horari de taquilla: Divendres i dissabtes de 8 a 9 del vespre
Festius de 2/4 d’1 a les 2 del migdia i una hora abans de la representació
Informació i reserves: 93.790.12.13 (de 5 a 8 de la tarda cada dia)

Es Pastorets salten a escena un altre any



www.totmataro.cat
27 desembre 2007

Xènia Sola Especials - Tot Imatges

El dia de Sant Esteve com mana la tradició, Pastorets
Després de mesos de preparació, Antoni Blanch, el nou director de Pastorets, acompanyat també de Gemma Sancho com a directora musical, Dúnia Roig com a coreògrafa i Montse Serra com a dissenyadora de vestuari, va iniciar la temporada de “Els Pastorets de Mataró” el passat 26 de Desembre, dia de Sant Esteve, omplint la Sala Cabañes de famílies que volien disfrutar de l’espectacle.

ELS PASTORETS.

http://catturistica.blogspot.com
22 desembre 2007

.... Hace unos 8 siglos que cada año, diferentes grupos de teatro escenifican Els Pastorets ( los Pastorcillos), que es una teatralización que representa los oficios litúrgicos desde la Noche de Navidad hasta el día de Reyes. Se han representado desde el siglo XIV y XV en catalán y se le añadieron algunos personajes y escenas de origen popular, como el diablo y las calderas de Pere Botero.
Los más conocidos y representados actualmente son los pastorets creados por José M. Folch i Torres en 1916 y se representan durante los días de navidad en diferentes ciudades y pueblos y donde los niños disfrutan especialmente. ....

Poesia, festa... teatre!



www.avui.cat
22 desembre 2007

Teresa Bruna
Els Farrés Brothers presenten a la sala petita del TNC ‘OVNI’, un espectacle de titelles i sense paraules
DAVID RUANO

Vacances, un dinar d'empresa; a comprar regals, un sopar amb amics; un viatge, menjars típics; sortida a la neu, un restaurantet; Nadal a casa, menjar en família! Les festes del cicle nadalenc piquen fort a l'estómac. Com correspon a aquesta secció, us proposem relaxar-lo i enviar-vos al teatre. Els espectacles nadalencs són poètics, divertits... una festa que es pot compartir amb la família i amb els amics. Comencem anant-hi tots junts, aprofitant el descans escolar.

El Teatre Tívoli proposa una aventura submarina fantàstica. Es diu Aqualia i es pot veure els dissabtes (17.30 h) i diumenges (12 h). És un espectacle de gran bellesa plàstica, d'un gènere poc usat: el teatre fluorescent. Hi ha música, colors fascinants i personatges que s'uneixen en un tot per crear emocions i a la vegada convidar a reflexionar sobre el futur dels oceans.

Nadal al TNC

El TNC ha preparat el pack Especial Nadal, amb abonaments. A més de la programació normal de nit, que no preveu cap celebració especial, els dies 18, 25 i 26 de desembre la Sala Gran acull El Poema de Nadal, de J.M. de Sagarra. És un relat poètic basat en la tradició popular, sobre el naixement de Jesús i el pelegrinatge dels pastors. El veterà Esteve Polls -considerat mestre de Núria Espert- fa molts anys que prepara aquest muntatge, sempre amb diferents actors. "La vam començar l'any 1951 al Círcol Catòlic de Badalona, jo encara era aficionat", ens explica. S'ha representat arreu, "fins i tot a Buenos Aires, i en català", i, sobretot, dins les esglésies. Finalment, arriba a un escenari de debò: "Fa 10 anys que vaig emprendre un combat aferrissat perquè es fes al teatre. Aquest any ha pogut ser".

L'espectacle combina el text amb les nadales tradicionals, arranjades i posades al dia. "Dividim la història al voltant de quatre cants: el de l'Estrella, el del Rabadà, Buscant camí cap a la cova i El noi de la mare". Sagarra va crear un Rabadà molt diferent: "És la representació del capitalisme, de la globalització...", puntualitza Polls.

El programa de Nadal del TNC es completa amb OVNI. Farrés Brothers & Cia i Tren de Somnis, de Jordi Sabatés, dirigida per Joan Font, a la Sala Tallers fins al 6 de gener.

A la Nau Ivanow tenim l'altra cara de Nadal, amb un text brillant de Peter Turrini, Josep i Maria, que dirigeix Carme Portaceli.

El Teatre Regina té en cartell El conte de Nadal, creació de la Companyia La Trepa a partir del conte de Charles Dickens. També és una combinació de cançons i text, molt tendre i poètica, que estarà en cartell els dissabtes (18 h) i diumenges (12 h). Per aprofitar les vacances, es representarà els dies 26 (19 h), 27, 28, 29, 30, 2, 3 i 4, a les 18 h.

El Guasch Teatre proposa Nadals Màgics, creació pròpia, amb cançons que els menuts reconeixen. Explica la història d'en Maiky i la Mery. En Maiky ja feia temps que havia perdut la il·lusió, però aquella nit passa una cosa especial i la màgia del Nadal, torna. Fan dues funcions, cada dissabte i cada diumenge.

El Màgic Andreu

La màgia de Nadal se suma a la del Màgic Andreu al Poliorama amb l'espectacle Chuspitruiskiguaychikey. És una proposta de Nadal de debò, perquè només s'hi pot anar fins al 4 de gener. El singular màgic català ha fet una creació nova i s'ha inventat una paraula amb molta força, que li "dóna poders" per il·lusionar. L'acompanya la seva filla Joana i el mestre de cerimònies, Coloraines.

El SAT! Sant Andreu Teatre divideix les festes en tres etapes. Fins al dia 23, Xirriquiteula Teatre presenta Contes del Cel. Els dies 27 i 28, concert especial de Macedònia, que presenten el seu nou disc Gira la fruita (19.30 h). Per acabar, la companyia D3N3 presentarà L'Aniversari de Numira, del 29 de desembre al 4 de gener.

Ara els grans

El grup Focus celebra el Cap d'Any a tots els teatres. "Les funcions s'aturaran 15 minuts abans de les 0 h, de tal manera que els espectadors podran compartir aquest moment amb els actors, que hauran abandonat el guió. En acabat, l'obra seguirà i, al final, hi haurà més sorpreses", explica Domènec Reixach, director general de continguts i comunicació de Focus. Això passarà a La Villarroel, que compartirà les Intimitats amb cotilló, raïm i cava; al Condal, on fan Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes (un cap d'any amb Joan Pera!); i, si voleu traspassar l'any al Romea amb El Senyor Perramon, deixarà de ser un garrepa, es convertirà en Boris Ruiz i us oferirà cava.

La perruqueria del Gaixample que hi ha muntada al Borràs amb l'obra Pels pèls, també es posarà les guirnaldes i compartirà festa amb el públic. En un espai on hi ha tanta col·laboració entre dalt i baix de l'escenari, el cap d'any pot ser tota una experiència. Amb assassinat.

Un altre teatre que també proposa festa final amb algun difunt és el Guasch, on s'està representant Assassins Associats. Per compensar, fa riure i donen raïm.

Els musicals, que ja són una festa, l'engrandeixen encara més. Grease celebra gairebé el final de l'espectacle (marxen al gener), amb una festassa que, a més de cava, cotilló i raïm de la sort, promet al públic que cantarà, ballarà, s'enamorarà i... pot tocar-li un viatge en un sorteig, a més d'altres sorpreses.

La Cubana també passarà el cap d'any amb el seu públic al Coliseum, amb un brindis i "algun extra". I el dia de Nadal faran dues funcions, a les 19 i a les 23 h.

Cabaret i Mamma Mia!, els musicals de Stage Entertainment, també passaran la nit de Cap d'Any amb el públic. Nosaltres us desitgem que passeu un molt bon teatre i una feliç estrena del 2008.

JESUCRISTO SUPERSTAR



www.renacerelectrico.com
25 octubre 2007

Teatro Lope De Vega,
Madrid, 25/10/2007
Cargar con el éxito que obtuvo la primera representación en castellano de la ópera Rock “Jesus Christ Superstar” pergeñada a pachas por dos jóvenes talentosos y visionarios llamados Tim Rice y Andrew Lloyd Webber, es verse obligado a luchar contra la visión preconcebida. Este irrepetible musical ha sido presentado desde su creación en los más dispares escenarios de medio mundo, llegando a encontrar adaptaciones de lo más extravagantes. Ahora, y seguramente movidos por esa iniciativa de moda que pretende convertir la Gran Vía madrileña en el nuevo Broadway, se recupera una de las auténticas óperas paridas a partir de música contemporánea. Aquí no hay nada de juegos de azar tirando de la discografía de grupos como ABBA, Queen, Mecano o El Dúo Dinámico. “Jesucristo Superstar”, a mi entender, y como bien reza el cartel promocional, sería la mayor ópera Rock de la Historia, la que marcó el antes y el después de una iniciativa que ha evolucionado sin reparos desde los años setenta.

En aquella primera visión de hace décadas que aterrizó en nuestra ciudad, Ignacio Artime y Jaime Azpilicueta se encargaron de la versión en español, dejando al vocalista de Los Canarios Teddy Bautista los arreglos y la dirección musical, al tiempo que Alfredo Carrión, otro de los popes de la experimentación patria, comandaba la orquesta y los coros. De aquella experiencia hasta se edito un LP doble, un trabajo en el que brillaban las ejecuciones frente a los instrumentos de la plana mayor de Los Canarios, por aquellos días reducido su nombre a simplemente Canarios (no fueron los únicos, con las progresiones lo mismo les pasó a Los Brincos). Ahora, tocando a su fin 2007, la nueva visión parece merecer –o, para el gusto de muchos, imponer– un cambio de estética acorde con los tiempos que corren (el montaje de Nick Morris para la versión 2000 tomada en los británicos estudios Pinewood ya hacía de las suyas en este sentido, aunque se hundía con la pobre dirección musical repartida entre Simon Lee y David Cullen). Por ello nos situamos en una Jerusalén moderna, contracultural, de estética Malasaña, lejana por ende del clasicismo con aires futuristas de la original y su primera encarnación en el suelo de la piel de toro. El gancho que en su día era tirar de estrellas de la canción melódica como Camilo Sesto o Ángela Carrasco, más un Teddy Bautista que venía de revolucionar el termino “enrollado”, gracias a su buen hacer como multiinstrumentista y creador, ahora se suple por jóvenes curtidos en mil batallas entre musicales de copetín y teatralidades varias. El resultado es efectivo, aunque tal vez menos gratificante. Ante todo por la falta grave que es lanzar miguitas de pan ofertando a un vocal principal, el cantante que hará de Jesucristo, para luego comprobar –como fue mi caso– que llegas a tu asiento y te anuncian que ese día representa el papel protagonista otro actor. Acabáramos. Lo positivo del cambio es que el nuevo elegido para aquella representación, Samuel Gómez, retrotraía más a la estética Camilo que nos habían vendido durante todas estos años recordando a Jesús el Nazareno.

Comenzamos así prescindiendo del tan alabado por su promotora Miguel Fernández, aunque Lorena Calero (Magdalena) e Ignasi Vidal (Judas) sí acudieron a la cita. Nos adentramos en la obertura de “Jesucristo Superstar”, bastante menos intensa que las demoledoras ráfagas en vaivén que editaron Canarios en la anteriormente citada banda sonora del musical. Los actores-cantantes salen a escena descendiendo desde un muro, siendo aquella posición pronto tomada por militares vestidos con uniformes de camuflaje, y acompañados siempre por un camarógrafo de vídeo del ejército que filma los altercados. Y aunque el montaje ya llama la atención desde los primeros segundos, la actuación de los apóstoles (ahora los doce se reparten entre ambos sexos) intentando enfrentarse con pose chulesca a la milicia poco o nada estremece. Hay demasiado ambiente calmado en miradas que no convencen. Parecen necesitar tiempo para el calentamiento, por lo que sus movimientos y gesticulaciones corporales no casan con lo que sus rostros nos transmiten. Pudiese ser un elenco de Giogio Aresu, nada que ver con la garra impresa, por ejemplo, en las interpretaciones de la filmación norteamericana que tenía a Ted Neeley de Jesús y al hoy fallecido, y siempre indiscutible maestro vocal, Carl Anderson como Judas (para mi gusto, el único al que no han superado a lo largo de los años).

El primer acto transcurre sin demasiados sobresaltos, bastante lineal y dejando caras de sorpresa al no saber exprimir la posibilidad que ofrece un montaje con tantos medios como el que se nos presenta en el Teatro Lope de Vega. Las rimas de la recién horneada traducción dejan algunos significados del original en inglés flotando en un aire enrarecido; no consiguen en más de una ocasión que los textos casen bien y tengan musicalidad (algo que sí se logró con la de Artime y Azpilicueta). Judas está casi impasible, perdiendo la partida en “El Cielo Los Cegó” obligado a cantar su entrada paseando entre los apóstoles, matando así la magia de la idea presentada en la filmación de un Judas que se queja alejado del rebaño, tal vez mostrando desde el principio una cobardía oculta. “Jesús Va A Morir” resultará el encuentro de nota, con la presentación de Caifás (Abel García), Anás (Jorge Ahijado) y los fariseos. El cantante que interpreta al primero continúa con la senda de voces graves que se plantearon desde sus inicios para dicho papel, aunque el encargado de Anás mira más a aquel Kurt Yaghjian (el genial y maquiavélico buitre) de la película de Norman Jewison que al Jasón del montaje español (menos agudo en su registro). Por su parte, Jesús realza su hasta el momento simple labor con una entrada a las tablas para arrancar el primer grito de “El Templo”. El telón caerá tras presenciar el inicial pacto de Judas con Caifás y la entrega del maletín –¿y las monedas?–, todo concentrado en los números musicales “Condenado / Dinero Manchado”.

La actuación del segundo acto nos traerá un elenco totalmente diferente. Son las mismas caras, pero su fuerza interpretativa ha ganado. Una última cena de “litronas”, vasos de plástico y hogazas de pan pueblerino nos introducen en “Getsemaní”, seguramente la canción que más ha rentabilizado de este musical Camilo Sesto a lo largo de todo este tiempo. Nuestro Jesús de aquella velada no le echa tanta garra a la interpretación, aunque llega al final con una destreza notable. De ahí dan ganas de saltar a la “Canción Del Rey Herodes”, posiblemente una de las revisiones más originales que se han sacado de la chistera (y nunca mejor dicho). Herodes (Roger Pera) aquí no es un rey hippie como en el original, dado a orgías y grandes pitanzas. El personaje que plantea este “Jesucristo Supertar” es el de un showman de cabaret que igualmente se desenvuelve con los juegos de manos y la magia de salón como se marca unos pasos en clave espectáculo de variedades (Rik Mayall intentó algo parecido en la revisión de 2000, aunque resto cual soseras estirado). Aparece ataviado con un esmoquin de cuyo pantalón se desprende a lo largo de la interpretación de su tonada. El actor está soberbio, humorístico y ducho en las artes del ilusionismo haciendo juegos con varitas y robando sujetadores por medio de pañuelos a su línea de bailarinas. Todo un derroche de imaginación que dota de una frescura poco esperada a la recta final del espectáculo. “Superstar”, con su aire discotequero de un Ignasi Vidal que casi es émulo de Tony Manero, imprime ritmo, aunque en lo visual “Muerte De Judas” y “Crucifixión” son el no va más. La primera por recordar a las primeras performances de Shock Rock maduradas por Alice Cooper (¿quién no recuerda su juego del ahorcado?), y la segunda por la vida que cobra la cruz en un ascenso a los cielos del teatro. Inenarrable.

Por ello, y analizando en frío este regreso a la actualidad de “Jesucristo Superstar”, debo aplaudir el esfuerzo de unos artista que demuestran poder alcanzar hazañas logradas por sus mayores. No obviaré el desnivel entre uno y otro acto, al igual que la incorrecta comprensión de piezas claves como “El Cielo Los Cegó”, “Hosanna” o “Algo Extraño”. Aun así, el montaje consigue insuflar fuerzas a lo largo de la representación a los actores, llegando pasado el meridiano en un estado de espléndido entendimiento con el resultado final.

Sergio Guillén

Aprueban tramoyistas de Broadway contrato laboral



www.eluniversal.com.mx
9 desembre 2007

Ratifican por mayoría el acuerdo alcanzado con los productores de teatro, que permitió finalizar la huelga que duró casi dos semanas y obligó el cierre de varias obras musicales
La huelga de tramoyistas finalizó el pasado 28 de noviembre, tras 19 días
(Foto: AP)


Los tramoyistas de Broadway aprobaron el domingo de forma abrumadora un nuevo contrato con los productores de teatro, casi dos semanas después de concluir una huelga que paralizó más de dos decenas de obras que se presentaban en el famoso distrito teatral neoyorquino.
``Fue una ratificación aplastante``, afirmó Bruce Cohen, vocero de la delegación 1 de la Alianza Internacional de Empleados del Escenario Teatral. Cohen rechazó dar la cifra exacta de votos.

``Estamos contentos de que la Delegación Uno haya ratificado el contrato``, declaró Charlotte St. Martin, directora ejecutiva de la Liga de Teatros y Productores Estadounidenses. ``Venga y vea una obra esta temporada``, agregó.

La huelga de 19 días empezó el 10 de noviembre, obligando al cierre de obras musicales como ``Wicked``, ``Jersey Boys``, ``El Rey León``, ``Rent``, ``Mamma Mia!`` y ``El fantasma de la ópera``. La protesta laboral también retrasó la apertura de producciones nuevas como ``August: Osage County``, ``The Seafarer`` y ``La Sirenita``.

La huelga acabó el 28 de noviembre, permitiendo que las producciones pudieran volver a presentarse desde el día siguiente.

La paralización ocurrió durante lo que tradicionalmente es una de las mejores épocas del año para Broadway, alrededor del feriado estadounidense del Día de Acción de Gracias.

Las pérdidas de taquilla ascendieron a varios millones de dólares, y tanto los negocios como el personal relacionados con los teatros también sufrieron las consecuencias.

El Teatre Metropol reobrirà les portes amb una programació de centenari



www.avui.cat
21 desembre 2007

Roser Matas
Tarragona

El Teatre Metropol de Tarragona reobrirà les portes amb una programació de centenari. Obres com 'La plaça del Diamant' i 'Carta d'una desconeguda', amb l'actriu Emma Vilarasau, passaran per l'escenari del Metropol a partir del mes de gener, coincidint amb la celebració del centenari del teatre que va iniciar l'arquitecte Josep Maria Jujol.

La regidora de Cultura, Sandra Coloma, ha explicat que després que el teatre hagi estat tancat durant dos mesos per les obres de condicionament i rehabilitació del teatre, ara presenten una programació 'd'obertura', més oberta als públics i que és producte d'una reflexió per posar el teatre a l'abast de tothom. Coloma ha afegit que el Metropol no té una ànima de teatre especialista, sinó que vol tenir un caràcter eclèctic per atraure el màxim de públic i fer-lo accessible a tothom.

Jornades per a les tradicions




www.vilaweb.cat
27 desembre 2007

EL PUNT.
Girona

La quina de l'associació de veïns de Santa Eugènia, a Girona. Al costat, el pessebre vivent de Bescanó.

Foto: FOTOS: ORIOL MAS EUDALD PICAS
La proliferació de novetats com ara les concorregudes pistes de patinatge sobre gel en algunes poblacions de les comarques gironines conviu durant aquestes festes de manera totalment harmoniosa amb les activitats més tradicionals. Pessebres vivents, representacions dels Pastorets i quines són alguns dels clàssics que ahir van viure un dia dels forts en bona part dels municipis gironins. Pessebres vivents de gran tradició, com ara els de Bàscara, Brunyola i Castell d'Aro, van coincidir amb altres de gran arrelament als municipis on se celebren, com ara els de Bescanó, Fontcoberta, Celrà, Calonge, Bescanó (a la imatge) i Joanetes. Així mateix, una vintena de municipis gironins van ser el marc, ahir, de representacions dels Pastorets, en diferents versions. El vessant més lúdic d'aquestes festes centrals nadalenques són les quines. Durant tot el dia d'ahir se'n van celebrar més d'una cinquantena, especialment a l'Empordà, amb gran assistència de participants.

Homenatge al cinema clàssic en format clown amb la companyia Poca Feina


www.capgros.com
28 desembre 2007

El cicle Dissabte a les 11 presenta al Monumental l'obra 'Night Bus', basada en la pel·lícula 'Sucedió una noche'

per capgros.com


L'escenari del teatre Monumental acull aquest dissabte l'obra Night Bus, de la companyia Poca Feina. Es tracta d’una versió clown de la pel·lícula Sucedió una noche, un clàssic de la comèdia romàntica dels anys 30, dirigida per Frank Cagra i protagonitzada per Clark Gable i Claudette Colbert. El film narra la trobada en un autobús nocturn entre un periodista acomiadat de la feina i una hereva multimilionària que s’escapa de casa per reunir-se amb el seu estimat, la relació amb el qual no està gens ben vista per la família. Els dos es veuen obligats a compartir seient i a passar la nit junts. “És un homenatge al film en clau clown, per adults”, explica Quique de Benito, que comparteix protagonisme en l’obra amb Elena Andrés.
L’obra forma part del cicle Dissabte a les 11, que engloba les obres guanyadores de la setena convocatòria dels ajuts a la creació escènica, que atorga el Patronat Municipal de Cultura. Enguany es representen tres peces, del total d’onze projectes que s’han presentat a la convocatòria.

Dissabte, dia 29. A les 11 de la nit al Monumental. Entrada gratuita

Un cuiner frustrat se'n surt amb la seva al teatre Principal


www.capgros.com
28 desembre 2007

La companyia Txo Titelles presenta l'espectacle Circ Cabaret Armando Rissotto

per capgros.com

La companyia Txo Titelles presenta al teatre Principal d’Arenys de Mar l’obra de titelles Circ Cabaret Armando Rissotto. L’Armando és un cuiner frustrat, que ha perdut la inspiració a l’hora d’elaborar plats. Però aconsegueix sortir de l’apatia quan decideix crear el seu propi menú a base de diferents tipus d’espectacles.

Dissabte, dia 29. A les 6 de la tarda al teatre Principal d’Arenys. Preu: 5 euros.

Teatro al abordaje



www.ideal.es
18 desembre 2007

La compañía Vagalume transformó las calles de Granada en los Mares del Sur para celebrar la próxima apertura del Teatro Alhambra

JUAN LUIS TAPIA

El Capitán Fleeck guía por las calles de Granada a sus piratas en busca del tesoro que se encuentra en el teatro Alhambra. JUAN ORTIZ
LA Fuente de las Batallas se puede transformar en una isla de los mares del Sur, aquellos que sirven de escenario a las aventuras piratas, y las calles del centro de Granada son océanos de aguas peligrosas, donde se pueden encontrar piratas negros, brujas y dragones. Un mar de fantasía en un barco teatral movido al viento del público, que es improvisado corsario.

Vagalume convocó a más de tres mil personas, a las que 'reclutó' como marineros en busca del gran tesoro, el del Teatro Alhambra. La compañía granadina celebró su vigésimo aniversario como una especie de antesala a la ceremonia de reinauguración de la sala teatral con su particular aventura pirata, donde las aceras se transforman en olas y las plazas en islas caribeñas con olor a ron e ilusión.

'En busca del gran teatro' es el título del pasacalles culpable de la transformación del centro de Granada en un mapa del tesoro sobre el que se dieron cita los personajes más variopintos y malvados.

El inicio de este particular viaje fue en la Fuente de las Batallas, donde el capitán Fleeck invitó al público a la búsqueda de un enigmático tesoro que ha encontrado en un viejo mapa, pero se le rebela el Capitán Chorizo, un malvado que quiere hacerse con el preciado botín. Fleeck necesita marineros para llevar a buen término su empresa pirata y enfrentarse a los muchos peligros que les esperan. El mapa sitúa el tesoro en la calle Molinos, pero deben atravesar los mares de la Plaza del Campillo, de Mariana Pineda, Calle Varela, Plaza de Santo Domingo, Plaza del Realejo y calle Molinos, donde dicen que se encuentra el tesoro buscado. Antes de todo hay que entonar la canción pirata, aquella que dice cosas como «sin trabajar», «sin estudiar», «la botella de ron» y seguir a los barcos por las calles al ritmo que marca la música celta de las gaitas más peligrosas de los siete mares. Todos los piratas, grandes y pequeños, con sus pañuelos a la cabeza ponen rumbo en busca del tesoro, pero de repente, un pirata negro salta desde uno de los balcones y Fleeck tiene que combatir a espada con el malvado colgado de las paredes del edificio. Una auténtica acrobacia, mientras la marinería observa con atención este duelo. El Capitán Chorizo es derrotado. Una vez salvada la situación, actores y público se dirigen con sus naves hacia la Plaza de Santo Domingo, donde aparece aquel personaje ermitaño, el de la misteriosa 'Isla del Tesoro' de Stevenson, pero que se arranca al ritmo de samba. Él sabe donde se encuentra. Todo el público se contagia del ritmo brasileiro, pero en la Plaza del Realejo sorprende una tempestad, un fuerte oleaje y viento que levanta miles de círculos de papel blanco.

Tesoro

Fleeck vence a los elementos y continúa su periplo. El Capitán Chorizo, al que todos creíamos derrotado, reaparece en uno de los balcones de la calle Molinos, ya próximos al encuentro del tesoro, y lanza globos de agua sobre los piratas. Una vez se le vence por la fuerza de las canciones y del baile. ¿Cuidado! Queda un último peligro por sortear, la bruja alerta sobre el dragón que guarda el tesoro. Para vencerlo sólo vale el hechizo y bailar, bailar mucho con los brazos hacia arriba. También cae el dragón en una inmensa nube roja. Frente al Teatro Alhambra se encuentra el tesoro, cuyo botín de caramelos y regalos es repartido entre todos los piratas. Vagalume hace realidad la ilusión y el deseo, de que un día, aunque sea al abordaje, abra nuevamente sus puertas la sala Alhambra. Un nutrido grupo de piratas lo encontraron ayer, pero sigue cerrado. No por mucho tiempo.

jltapia@ideal.es

28 de desembre 2007

Els Pastorets de Mataró a TV3

El dimecres dia 26 de desembre primer dia de les nostres representacions varen estar presents els serveis informatius de tv3. Volien imatges de la gent com es maquilla , vesteix , muntatge d’escenes.
Aqui teniu l’enllaç de la noticia.


http://www.3cat24.cat/video/159649/catalunya/Els-Pastorets-entre-bastidors

Primera representació dels Pastorets a Tarragona.

www.vilaweb.cat
27 desembre 2007

Primera representació dels Pastorets a Tarragona.
Foto: C.F.
JUANPE RODRÍGUEZ

La companyia La Golfa va oferir ahir la seva primera representació dels Pastorets al Teatre Metropol, que segueix una versió de Josep Bargalló, a partir del text original de Josep Maria Folch i Torres. Una de les peculiaritats és que en el text inclouen referències a l'actualitat política i social de Tarragona i d'arreu del país, com ara el TAV, els problemes en els trens de rodalies i el canvi de govern a l'Ajuntament de Tarragona. Avui (18.30 h) hi haurà una altra sessió.

Sergi López i Toni Albà, als «Pastorets» de Sant Pere de Ribes



www.vilaweb.cat
25 desembre 2007

MÍRIAM DE LAMO.
Sant Pere de Ribes

+ Toni i Guillem Albà, als Pastorets del 2003.
Foto: HEIKE LOHNEIS

Els actors vilanovins Sergi López i Toni Albà protagonitzaran «Els Pastorets» al local de l'entitat ribetana El Ger de Sant Pere de Ribes. La falta d'un espai teatral per representar l'obra a Vilanova i la Geltrú ha obligat els intèrprets a «exiliar-se» al municipi veí. El mateix títol de l'obra, Pastorets a l'exili. (cercant posada), ironitza sobre el problema, que de ben segur que tindrà alguna menció durant l'obra. I és que si alguna cosa caracteritza els pastorets dels actors vilanovins és el sarcasme i l'humor, farcit de referències locals, amb què ja van posar-se el públic a la butxaca el Nadal del 2002 i del 2003, quan van representar l'obra al Teatre Principal de Vilanova (actualment pendent d'una remodelació).

A banda de Sergi López i de Toni Albà, que es posaran a la pell de Satanàs i Rovelló respectivament, el repartiment dels pastorets estarà integrat tant per actors professionals (Guillem Albà, Helena Pla, Marta Bayarri) com per aficionats. L'obra es representarà els dies 27 i 28 de desembre, i 3 i 4 de gener, a les deu de la nit. Les entrades, que s'han venut al preu de deu euros, estan esgotades des de fa dies. En total, uns 300 espectadors per sessió podran gaudir de Els Pastorets a l'exili.

L'Agrupament Baixa Ribera Salada compleix 25 anys de Pastorets i 4 de Pessebre Vivent



http://bisbatsolsona.blogspot.com
23 desembre 2007


Ogern celebra el Nadal amb una imaginativa combinació de Pastorets i Pessebre Vivent
Renovar-se o desaparèixer. Amb aquesta idea l'Agrupament Baixa Ribera Salada va decidir donar un revulsiu a les tradicionals representacions d'Els Pastorets que organitza des de fa 25 anys a Ogern.

Per fer-ho, els responsables d'aquesta entitat, van optar per incorporar a les populars funcions d'Els Pastorets, un Pessebre Vivent -amb quadres d'antics oficis- i representar els primers quadres de la història de Lluquet i Rovelló pels estrets carrers i acollidors racons de la vila.

La fórmula, que enguany arriba a la seva quarta edició, funciona i l'any passat van visitar l'espectacle més de mig miler de persones, tal i com explica Josep Santaeulària, president de l'Agrupament Baixa Ribera Salada que agrupa els muncipis de Lladurs i Castellar de la Ribera, al Solsonès i de Bassella a l'Alt Urgell.
Les funcions comencen a l'entrada del poble en un recorregut on es mostren oficis que antigament es practicaven a la vila. El sastre, el forner o la botiga són alguns dels quadres escenificats que s'han bastit seguint la informació que aporta el llibre "Oficis i Tradicions que marquen una època" de Lluïsa Camps.

A continuació els carrers de la vila es converteixen en l'escenari de la representació d'Els Pastorets. A través d'en Lluquet i en Rovelló els espectadors s'endinsen en la coneguda història de "l'Adveniment de l'Infant Jesús", tal i com la va concebre Folch i Torres. Els episodis inicials de l'obra se succeixen pels diferents escenaris de la vila mentre els protagonsites de la història guien els visitants entre escenes de pastors, dimonis i àngels. La funció dura aproximadament una hora i mitja i s'acaba a l'escenari del local social del poble en una adaptació reduïda del text de Folch i Torres que incorpora, també, passatges escrits per mossèn Jordi Sala, que va ser rector de la parròquia d'Ogern durant més de 20 anys.


La direcció de "Els Pastorets de la Ribera Salada, al ras i a cobert" és de Josep Santaeulària, Ramon Segués i Josep Pelegrina, i com comenta Santaeulària, "és un muntatge completament diferent del que es pot veure en d'altres llocs, ja que a banda d'incorporar una mostra d'oficis antics, una part de l'obra es representa al carrer". Amb aquests ingredients els responsables de l'espectacle han volgut mantenir la pervivència d'aquest típic teatre de Nadal a través d'una fòrmula més moderna. "Els Pastorets en la seva versió més tradicional vivien una certa davallada a Ogern i aquest format vol ser un revulsiu perque no es perdi la tradició de representar-los per les festes de Nadal" ha explicat Santaeulària.

L'Agrupament Baixa Ribera Salada compta amb més de 130 socis i una vuitantena de persones -pràcticament tot Ogern- col·laboren en l'organització d'Els Pastorets i el Pessebre Vivent.

Enguany les representacions es fan els dies 26, 29 i 30 de desembre, l'espectacle dura una hora i mitja i en finalitzar es convida als assistents a berenar.

Informa: Ramon Estany

Victòria del femení del Platges de Mataró a Sant Adrià

www.capgros.com
23 desembre 2007

Les unionistes van derrotar el segon classificat en un matx que es va decidir en els últims segons per un sol punt de diferència

per Aida Soriano Fiérrez

El sènior femení del Platges de Mataró segueix intractable. L’últim en comprovar-ho va ser el Femení Sant Adrià ‘B’ que va veure com les unionistes s’enduien la victòria per 55-56 en els últims tres segons de partit gràcies a la cistella de Laura Argemí. Dissabte passat, dia 22, la dotzena jornada de Copa Catalunya oferia un interessant duel entre el Platges de Mataró, setè classificat, i el Femení Sant Adrià ‘B’, segon. Les primeres venien d’encadenar quatre victòries consecutives i buscaven la cinquena per acabar l’any reafirmat el seu bon moment i col·locar-se entre les millors. Mentre que les locals volien fer el propi per no abandonar la segona posició. Però dissabte, només un dels dos conjunts va aconseguir el seu objectiu, i aquest va ser el dirigit per Joan González.

Les de la capital del Maresme van anar per davant durant tot l’encontre i al descans guanyaven de cinc punts. En la represa, el Sant Adrià va retallar diferències i a falta de menys d’un minut pel final del matx les de Sant Adrià de Besòs van posar-se per sobre a l’electrònic. Llavors, les unionistes, que segons afirmava el seu tècnic a la conclusió, no van fer un gran partit, però sí van treballar molt intensament, no s’ho van pensar dos cops, van anar a per la victòria, i a falta de tres segons i dues dècimes Laura Argemí va entrar a cistella i va convertir en una realitat el setè triomf de la temporada. Un triomf, el cinquè consecutiu, que permet el Platges de Mataró situar-se cinquè a la classificació i amb el que les mataronines acomiaden l’any 2007.

Al final del partit, Joan González, l’entrenador unionista, es mostrava feliç i il·lusionat, tot afirmant que les seves noies en guanyar el Sant Adrià havien fet un salt de qualitat. Tanmateix, el míster del Platges de Mataró apuntava que la Copa Catalunya és una competició molt complicada en la que no val badar i que l’equip no ha de mirar on pot arribar, sinó simplement treballar en la mateixa línia i anar fent dia a dia.

Ara, les festes de Nadal suposaran un merescut descans pel sènior femení del Platges de Mataró, que no tornarà al treballa fins el dia 2 de gener. I serà llavors, a la tornada, quan les unionistes hauran de decidir a què aspiren a la Copa Catalunya.

El Platges de Mataró confirma la seva recuperació a Monzón

www.capgros.com
23 desembre 2007

Un contundent 77-93 va servir als unionistes per tancar l’any amb el novè triomf de la temporada

per Aida Soriano Fiérrez

El sènior masculí del Platges de Mataró va tancar l’any 2007 amb una victòria a domicili del Monzón per 77-93. Els d’Albert Illa, que viatjaven a Osca sabent que la concentració era la clau per guanyar el rival, van actuar en conseqüència en el matx de dissabte passat, dia 22, i van dur a terme un gran partit de concentració, tal com explicava el míster unionista en finalitzar l’encontre. Així doncs, gràcies al treball en el rebot defensiu, a l’incommensurable Jordi Ventura (24 punts) i a l’aportació en anotació de gairebé tots els jugadors, el Platges de Mataró no va defraudar i va acabar l’any amb una victòria, amb la confirmació de la seva recuperació i quart a la classificació del grup C de Lliga EBA.

I és que en el duel contra el Monzón, corresponent a la tretzena jornada, els mataronins van veure com un Pau López molt inspirat clavava sis triples sense immutar-se i com, per molt que ho intentessin, no aconseguien aturar el pivot Jordi Muñoz. Va ser llavors quan Sergi Homs i Adrià Fradera es van erigir com defensors del taulell i van començar a capturar rebots, que juntament amb els taps d’Iki, van permetre que els de la capital del Maresme marxessin, tot i la igualtat del matx, dos amunt al final dels primers deu minuts de joc (29-31). Així mateix, el bon fer d’Ignasi Ariño, Jobacho, Roger Joan i Edu Alcaraz anotant, assistint i recuperant pilotes van ser claus per arribar al descans 42-50.

En la represa, la disputa del tercer quart va ser aferrissada, però els d’Albert Illa van saber mantenir les distàncies al marcador gràcies a Jordi Ventura, “l’home franquícia” del Platges de Mataró, com l’anomenava Illa al final del xoc, i sent així l’últim quart començava amb l’electrònic a favor dels visitants (60-68). A partir d’aquí, el Monzón, que no estava disposat a tirar la tovallola ni a que se li escapés la victòria, va deixar-se la pell en cada acció i a falta de dos minuts pel final les forces i el marcador s’havien igualat més que mai. Però la precipitació del rival i la recuperació del Platges en defensa van fer possible que els unionistes es tornessin a posar per davant i forcessin antisportives i personals que una darrera l’altre només farien que ampliar les distàncies a l’electrònic a favor dels mataronins. Al final, 77-93 i novena victòria de la temporada, tercera consecutiva, i dos punts que permeten al Platges de Mataró escalar una posició a la taula i marxar al Nadal quart, a tan sols dues victòries del encara líder l’UGT Aragó.

Al Nadal, amb la feina feta
A la conclusió de l’encontre davant el Monzón, Albert Illa, l’entrenador unionista, es mostrava molt satisfet amb el treball realitzat pels seus joves jugadors, destacava el gran nivell de concentració sobre la pista i agraïa el suport rebut dels aficionats mataronins en tot moment. A més, el tècnic assegurava que l’equip marxa al Nadal molt tranquil sabent que la feina s’està fent bé i que la salvació, objectiu inicial de la temporada, és a tocar. De la lluita per estar entre els millors i poder jugar la promoció, Illa deixava clar que lluitaran fins el final per tot, però amb el respecte que mereix cadascun dels rivals i sense caure en el parany de sentir-se favorits.

Els unionistes, que aquesta setmana encara faran algun entrenament, tornaran a la feina entre el dos i el cinc de gener. A la tornada, el 12 i 20 de gener, Igualada i Valls els esperaran per posar punt i final a la primera volta del campionat. Serà a partir de llavors quan el Platges de Mataró no podrà perdre pistonada si vol lluitar per alguna cosa més que la permanència.

La jornada

Fitxa tècnica
77 - Cosehisa Monzón (29+13+18+17)

93 - Platges de Mataró (31+19+18+25): Roger Joan (9), Juan Antonio Jobacho (9), Sergi Homs (16), Jordi Ventura (24), Iki (8) –cinc inicial-, Carles Gómez (0), Edu Alcaraz (8), Ignasi Ariño (11), Adrià Fradera (8), Miki González (0). Entrenador: Albert Illa.

Àrbitres: Fernando Lacasta i Juan José Cubero. Incidències: 13a jornada Lliga EBA (grup C). Pavelló Municipal “Los Olímpicos”, Monzón (Osca).

Ur Teatro estrena en Santander su nuevo acercamiento a Shakespeare

www.eldiariomontanes.es
16 desembre 2007

La compañía de Helena Pimenta, que presenta en la sala Pereda el montaje de su veinte aniversario, y el gospel, en la recta final de la temporada del Palacio

16.12.2007 - G. BALBONA
El estreno del último montaje de la compañía Ur Teatro en una fecha señalada, la de su vigésimo aniversario, marca la programación semanal del Palacio de Festivales, cuya temporada se halla en su recta final. La puesta de largo tendrá lugar el próximo viernes y antes la sala Argenta acogerá una cita tradicional en el calendario navideño: la actuación de gospel que este año estará protagonizada por la versátil cantante Marlena Smalls y el coro The Hallelujah Gospel.

UR cumple 20 años. Para celebrar su singular y prolífica travesía la compañía de Helena Pimenta vuelve a recurrir a su principal querencia y pasión: «el amor, el gran motor que opera en las comedias de Shakespeare». Una de sus comedias tempranas, 'Dos Caballeros de Verona', es el territorio elegido por Ur para afrontar este estreno en la capital cántabra. El grupo asegura haber seleccionado a un Shakespeare joven «con la intención de no olvidar nunca la necesidad de una mirada principiante y llena de amor a nuestro oficio, de frescura y libertad, de entusiasmo y compromiso, no dejando a un lado la experiencia adquirida a lo largo de estos 20 años».

Helena Pimienta funda en 1987 la compañía, de la que es directora artística. Licenciada en Filología Inglesa y Francesa por la Universidad de Salamanca, se dedica profesionalmente desde 1986 a la dirección de escena, donde ha recibido numerosos premios, entre otros el Nacional de Teatro en el año 1993.

En 1992 inició una trilogía sobre las obras de William Shakespeare: 'Sueño de una noche de verano '(1992)' Romeo y Julieta (1995) y 'Trabajos de amor perdidos' (1998), lo que la ha convertido en una de las especialistas sobre este autor, recibiendo hasta la fecha más de 20 premios nacionales e internacionales y el reconocimiento unánime de público y crítica. En 2004 vuelve al dramaturgo universal con 'La Tempestad'. De su labor siempre se ha destacado cómo juega con el espacio, crea situaciones, ritmo, plástica, innovación, libertad e imaginación, a lo que se añade su excelente dirección de actores.

Sobre la obra de aniversario, se subraya desde la compañía, cómo «basta que dos personajes se miren, para que todo se trastoque. El amor como elemento trasformador de la vida. Por el amor se puede llegar a lo más alto y también a lo más bajo. Una amistad puede traicionarse por el amor. Se puede llagar a engañar, incluso se puede matar. En el recorrido de la pasión nos encontramos con las traiciones del ser: la naturaleza humana es contradictoria».

Los personajes en esa metamorfosis «se convulsionan y nos muestran un orden distinto de las cosas. La naturaleza del orden y la naturaleza del caos entran en conflicto. La razón deja de ser dominante ante la pulsión del deseo». 'Dos Caballeros de Verona', en este sentido, es «una obra de convulsión interior».

Las comedias de Shakespeare tratan de cómo vivir, y especialmente de cómo proceder en el curso de nuestras relaciones con los demás, desde los negocios hasta el galanteo y en ese territorio es donde Ur Teatro vuelve a invitar al espectador a sumergirse.

Jornada tradicional

Respecto a la jornada dedicada al gospel, la sala Argenta acogerá el jueves la presencia de Marlena Smalls, una de las más versátiles, dinámicas e inspiradas voces. Además de cantante de gospel, ha interpretado música contemporánea, jazz y blues. Ha actuado con Melba Moore, Walter Hawkings & The Hawkings Family y Frieda Payne y trabajó con el productor de películas Joel Silver y con Glenn Close, Demi Moore y Tom Hanks. Destaca su personaje Mom Blue, Buba's Mom, en 'Forrest Gump'. También son recordadas sus actuaciones para un gran número de personalidades, entre las que sobresalen Hillary Clinton y la reina de Inglaterra. Smalls fundó el Festival Gullah de Beaufort, que atrae anualmente a más de 100.000 personas, y creó en 1990 el grupo The Hallelujah Singers. En 2001 grabó 'I say a little prayer for you' con el cantante español Raphael.

'King Richard' representará a Asturias en los Max de Teatro



www.elcomerciodigital.com
15 desembre 2007

Competirá con otros doce montajes al Mejor Espectáculo Revelación

E. C.
JOVELLANOS. Un momento de 'Cyrano de Bergerac'. / PAÑEDA

'King Richard', obra del grupo Higiénico Papel Teatro, representará al Principado de Asturias como candidata al Mejor Espectáculo Revelación, según anunció ayer el comité organizador de los Premios Max de las Artes Escénicas. Dicha categoría persigue promover y reivindicar aquellos montajes, habitualmente de alcance sólo autonómico, que, por su singularidad artística y su aportación renovadora, son merecedores de reconocimiento en esta fiesta anual del teatro y la danza.

'King Richard' es una visión actualizada de la obra 'Ricardo III', de William Shakespeare, que se encargó de adaptar Laura Iglesias, también directora del espectáculo. En un mundo ocioso y aparentemente pacífico, pero abonado para la corrupción y la violencia, asistimos al ascenso y caída de un villano fascinante: Ricardo de Gloucester, quien, aburrido en tiempos de paz, decide arrebatar el poder a sus hermanos y emprender una ambiciosa carrera hacia el trono de Inglaterra. El montaje nos presenta a un Ricardo III dulcificado y bufo, en un cómic delirante y sazonado de humor negro.

El montaje de Higiénico Papel Teatro competirá con doce compañías teatrales pertenecientes a otras tantas comunidades autónomas. La entrega de los Premios Max de las Artes Escénicas, iniciativa de la Fundación Autor y la Sociedad General de Autores y Editores, tendrá lugar el 4 de febrero en el teatro Lope de Vega de Sevilla.

27 de desembre 2007

L’Estel de Natzaret i el Barça



http://muntsape.blogspot.com
23 desembre 2007

Creieu que és incompatible passar una tarda de diumenge de futbol, d’un partit mític com el Barça – R. Madrid, i assistir a una funció de pastorets?. Doncs no ho creieu pas. Aquesta tarda he anat amb part dels nebots a la representació de “L’Estel de Natzaret” a la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià . És una versió dels Pastorets de Ramon Pàmies i enguany han fet 100 anys. Les representacions es faran els dies 29 i 30 de desembre i el 12 i 13 de gener de 2008, a les 17.30 i els preus són de 10 € adults i nens majors de 13 anys, 8 € nens i els menors de 3 no paguen.
Les 3 hores i mitja que dura (entreactes inclosos) paguen la pena per l’esforç que es pot veure darrera dels actors i actrius, de totes les edats, la música en directe amb una orquestra de cambra i unes corals encisadores, el vestuari molt encertat i els decorats d’un realisme increïble. De petita, cada Nadal anava a veure els Pastorets ( de Folch i Torres), però no és fins que una es fa gran que aprecia tots els matisos d’una obra de teatre, encara que aquesta es dirigeixi, especialment, al públic infantil.
Doncs bé, l’obra anava desenvolupant-se amb normalitat, quan en tornar de la pausa del primer entreacte, he notat que alguns pares i mares, desapareixien. No m’ha estranyat gaire, ja que molta canalla s’espanta en veure la posada en escena del diable (molt ben fet, tot sigui dit). Però ja, en la tercera part, l’escaqueo ha estat descarat i vet aquí, que un dels pastors, m’ha donat la clau. En una de les escenes en les que acaba de cantar amb dos pastorets, els hi ha dit quelcom més o menys així “Aneu!, que el Barça està perdent i a veure si es pot remuntar!” i l’esclat de riure ha estat considerable. Més tard, amb un diàleg amb dos dimonis els hi diu (senyalant-los cap a dalt, el galliner) “Veieu aquell marcador d’allà que posa 0-1, doncs el Barça està perdent!”. Així, que no calia anar al bar de la parròquia a veure el partit i patir i dir aquells “Aiiiiiii!!!!”. He trobat que ha estat una manera divertida d’informar als de la sala i que ha sabut incloure-ho en el diàleg molt hàbilment.

Garrofes de Berga



http://elberganauta.blogspot.com
20 desembre 2007

Ben aviat començaran arreu de Catalunya les representacions dels Pastorets, primera escola de molts dels nostres actors. Els Pastorets de Berga, però, compten amb un element singular, les garrofes. Es tracta de 44 quartetes amb les quals el personatge principal, el pastor Garrofa, explica tot allò que ha pogut observar durant la seva estada a l'infern.
Tot i que ho pugui semblar, les garrofes no són un invent berguedà. En el text original de Serafí Pitarra ja hi apareixen 44 quartetes dedicades a la Barcelona de l'època. Berga les va fer seves, adaptant-les a la vida quotidiana de la ciutat i als fets més importants de l'any que s'acaba, amb bones dosis d'humor, ironia i sàtira. Són, sens dubte, una mostra vivent de la literatura popular.
Publiquem una selecció del primer premi del concurs de garrofes de l'any passat, originals del garrofaire i actor del personatge Garrofa, Xavier Gonzàlez i Costa:

Pujava de Gironella,
xano-xano amb la somera,
quan em trobo -oh! meravella,
amb la nova carretera.

Veient-ho tan escaient,
la burra que se m’esvera,
i se’m fot a més de cent...
amb els Mossos al darrere.

l ja vaig haver estrenat
el carnet per punts, ditxós,
per massa velocitat
ja n’havia perdut dos.

Ben suat per aquell "xasco",
jo que em prenc la barretina...
l va el Mosso i em fulmina
tres punts més per no dur "casco".

Per passar-me l’ansietat,
jo que faig “trago” a la bóta ...
l torno a ficar la pota:
quatre punts més per torrat!

I uns altres dos de corrua
el fa fotre, el "carcamal",
perquè tapa l’animal
la matrícula amb la cua.

Només un punt em quedava!
Quan la somera, tot d’una,
s’escamarla i -oportuna-
als peus del Mosso se’m caga.

La burra immobilitzada!
He tornat a peu, solet,
sense punts, sense carnet
i amb la bóta confiscada.

Per combatre aquesta gent
de la forma més senzilla,
tenim un nou President:
l’aclamat Pepe Montilla.

Em deia un que no hi entén,
"Qui cony és aquest fadrí
que parla tan malament?
n’esteu segura que és d’aquí?"

Sí home, sí. No el coneixeu?
És el noi gran de la filla
de l’hereu de Cal Montilla
d’aquí a dalt a Malanyeu.

Que van tenir tres bessons.
I que al poble tothom deia:
"pel posat de ruc que feia,
prou deu tenir uns bons collons".

Que va anar a servir a Melilla
i, després, quan va tornar,
va agafar tots els Montilla
i se’n van anar a Cornellà.

A Berga, el que més despista
és, de cara a l’any vinent,
qui serà el cap de llista
de la colla convergent.

El Badia que en té ganes?
El Juli que ho va negant?
O potser serà el nen gran
de la Pilar de les llanes?

Què és el que pesarà més
per prendre la decisió?
Diu el Juli: "si és per pes,
segur que guanyaré jo."

El Badia té la "ditxa"
de ser seductor i galant,
el Juli porta el Gegant
i el Minoves... sap fer mitja.

Si voleu l’humil consell
d’aquest batlle saberut,
val més un boig conegut:
torneu-hi a posar el Farguell.

Tot això em va dir la fera.
Després es posà a plorar.
També ella troba a faltar
al Daniel aquí al darrere.

Jo li he fet un petó al front.
No he volgut deixar-la abatre,
perquè el Daniel, no sé com,
sempre serà aquí al teatre.

La seva empremta ha quedat
impresa, amb el seu mestratge,
en cada actor que ha ensenyat
i ( ... ) en cada personatge.

En l’orgull de Sant Miquel,
en la força del Satan
que ell havia estimat tant,
i en el cor de la Raquel.

I aquesta setmana... 👋 Noves places lliures per la visita guiada a La Casa de la Seda!

  31 de gener | 2023   Consulta tota la programació I AQUESTA SETMANA...   EL BUTLLETÍ DEL CENTRE I TEATRE DE SARRIÀ   DESTAQUEM   TEATRE   ...