Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paraules encadenades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paraules encadenades. Mostrar tots els missatges

03 de març 2018

Paraules Encadenades a la Sala Argentona




Un psicòpata, assassí en sèrie, després de cometre els seus crims, enregistra en vídeo les seves sensacions. No sent cap remordiment pels seus actes. Ho explica detalladament a la seva “última” víctima: una infermera i psicòloga que té segrestada i a la qual mostra fotografies de les altres víctimes. Ell li planteja jugar a un joc aparentment innocent: el de les paraules encadenades. A poc a poc, segrestador i segrestada van mostrant les seves cartes, la seva veritable història…

Un dels primers textos de Jordi Galceran (1995) amb l’enginy característic d’un dels dramaturgs més universals de casa nostra. Un thriller psicològic que ja es va estrenar l’any 98, amb gran èxit, i que ara torna sota la batuta de Sergi Belbel, amb Mima Riera i David Bagés com a únics protagonistes.

FITXA ARTÍSTICA
Autor: Jordi Galceran.
Direcció: Sergi Belbel.
Intèrprets: David Bagés i Mima Riera.
Productora: Bito.
La Sala d'Argentona
Hora: 20.30 h
Durada: 90 minuts
Ho organitza: Ajuntament d'Argentona
Preu: 17 € (taquilla) 13 € (anticipada) 10 € (abonament)
Tipus d'acte: Teatre

21 de juliol 2017

Paraules encadenades’, un ‘thriller’ psicològic teatral



Fins al 6 d’agost es representarà a La Villarroel una obra de Jordi Galceran que tracta sobre la relació entre un segrestador psicòpata i la seva víctima

Jordi Galceran és un dels dramaturgs més reconeguts i de més èxit dels últims anys a Catalunya. Ha estat l’autor de grans sensacions de la taquilla com El mètode Grönholm o el llibret del musical Gaudí, i una de les seves primeres obres escrites per al teatre va ser un thriller que en el seu moment va causar sensació: Paraules encadenades, del 1995, era una peça de gran tensió psicològica, només per a dos personatges, on es vorejava el límit entre la vida i la mort. Un psicòpata, assassí en sèrie, té segrestada la seva última víctima i li mostra detalls dels seus crims. Ella es vol escapar, però no té cap possibilitat. I en un moment del seu diàleg, ell li proposa jugar a les paraules encadenades, moment en el qual comença a aflorar la veritable història dels dos personatges. Ara, aquesta obra torna a pujar a l’escenari, a la sala Villarroel.

Aquest revival de Paraules encadenades serà en cartell fins al 6 d’agost i està dirigit per Sergi Belbel, i protagonitzat per David Bagés i Mima Riera. Una gran oportunitat per veure al teatre una obra que, fa més de 20 anys, va anunciar l’emergència d’un nou talent en la dramatúrgia catalana, i que ja no es representa tan sovint com seria desitjable. Un clàssic modern que us provocarà una inquietant suor freda aquest estiu.

Trobaràs més informació al web de La Villarroel, on també podràs fer la teva reserva d’entrades.

Publicat per

08 de juliol 2017

'Paraules encadenades' torna 20 anys després de la seva estrena



La Villarroel recupera l'inquietant 'thriller' de Jordi Galceran, dirigit aquesta vegada per Sergi Belbel, amb Mima Riera i David Bagés com a protagonistes

Paraules encadenades, la premiada obra que va permetre a Jordi Galceran dedicar-se professionalment a escriure, torna als escenaris 20 anys després de la seva estrena. En el marc del Grec, La Villarroel recupera fins al 6 d’agost aquest inquietant thriller, i ho fa amb un nou repartiment i director: Mima Riera i David Bagés treballen a les ordres de Sergi Belbel. Aquest últim, que també és autor d’èxit (la temporada que ve, la Comédie Française estrenarà Després de la pluja), coneix a fons tant l’autor com la seva obra. Belbel ja ha muntat quatre peces de Galceran (entre altres, les aclamades El mètode Grönholm i El crèdit).

 'Paraules encadenades' torna 20 anys després de la seva estrena
«Els autors vius en aquest país tenim un petit estigma: un cop estrenades les nostres obres, queden oblidades. Només s’espera la següent. Però és important tornar a representar obres emblemàtiques com aquesta», afirma Belbel. «És tan important estrenar obres com recuperar aquelles que val la pena revisitar».

SEGREST AL SOTERRANI
Cap membre de l’equip actual sembla que tingui por de les comparacions d’aquells que ja van veure fa quatre lustres el primer muntatge, aquest sorprenent i estrany joc de paraules que un psicòpata assassí proposa a la seva víctima, a la qual manté segrestada en un soterrani. Belbel ha traslladat l’acció a un teatre abandonat. Ha fet pocs canvis més en la seva versió. Assegura que no ha tocat «ni una coma» del text original estrenat al Romea l’any 1998 per Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas sota la direcció de Tamzin Townsend. L’obra, que ha sigut representada en molts països, també va ser portada al cinema per Laura Mañá el 2004, amb Darío Grandinetti i Goya Toledo en els rols principals.

Aquesta nova producció és senzilla i respectuosa. Ni tan sols canvia d’època la peça, que manté ancorada en els anys 90 del segle passat. Ofereix, no obstant, una nova visió del rol masculí per establir un joc més en l’obra, «introduint una mica de teatre dins el teatre».

NOVA VIDA, MATEIX TERROR
Malgrat la reticència inicial de Belbel, l’al·licient de treballar amb Riera i Bagés va poder més a l’hora d’acceptar enfrontar-se amb aquesta història terrorífica, reflex deformat de les contradiccions i conflictes de les relacions de parella. «El text pren una nova vida amb dos grans actors del segle XXI capaços d’aconseguir que la màgia del teatre torni a aparèixer de manera bestial, elèctrica i passional. Ha sigut un plaer comprovar com el text no ha perdut vigència i jugar amb aquesta cosa infernal de Galceran d’encadenar les rèpliques, no només les paraules».

Sergi Belbel
DIRECTOR
"L'espectador passa una hora i mitja angoixant i teatral. Una de les meves obsessions és que fins i tot pugui flairar el perfum dels actors"
Riera i Bagés, que ja havien coincidit a la comèdia de Cristina Clemente El test (que es representa actualment al Club Capitol amb un altre repartiment), passen a un registre diferent en aquesta història d’obsessió i terror psicològic, plena de girs inesperats. «L’espectador passarà una hora i mitja angoixant i teatral. Una de les meves obsessions és que fins i tot pugui flairar el perfum dels actors, cosa impossible de notar des de casa, perquè tots dos hi deixen la pell, en escena», apunta Belbel.

Galceran, més cinèfil que teatrer en el seu fur intern, es va plantejar Paraules encadenades com un desafiament. «Volia portar el gènere del thriller psicològic al teatre. Vaig tenir clar que no podia usar els trucs narratius del cine. Per crear tensió i por només podia usar les armes del teatre: la força dels actors i la paraula». I ho va fer amb una història molt simple, que transcorre en un sol espai i amb dos actors, i tot i així manté en suspens l’espectador. «El Sergi ha entès molt bé que l’obra és un gran joc, tremendament cruel».

Publicat per
Marta Cervera
4 de juliol de 2017

30 de juny 2017

La nueva "Paraules encadenades" transcurrirá en un teatro abandonado



La obra "Paraules encadenades", uno de los primeros textos de Jordi Galceran, un thriller psicológico estrenado en 1998, regresa a Barcelona, dirigido por Sergi Belbel y con Mima Riera y David Bagés de protagonistas, transcurriendo la acción en un teatro abandonado, en vez de un sótano como entonces.

Este es el único cambio que el tándem Galceran-Belbel, que anteriormente han trabajado en piezas tan exitosas como "El método Gronholm" o "El Crédito", se han permitido, puesto que no han tocado "ni una coma" de la historia, ni la han llevado a la actualidad, sino que sigue anclada en los años noventa.

En el marco del festival Grec 2017, la sala Villarroel será el escenario de las funciones, entre el 4 de julio y el 6 de agosto, de una pieza de terror psicológico, con muchos giros y sorpresas, en la que un psicópata secuestra a una mujer, su última víctima, una enfermera a la que plantea un juego de palabras encadenadas.

Mediante este juego, ambos personajes, Ramon y Laura, descubrirán quiénes son y acabarán explicando su verdadera peripecia vital.

Belbel ha reconocido que no podía negarse a dirigir este montaje, aunque tenía todavía muy presente la primera versión, dirigida por Tamsin Towsend y con Emma Vilarasau y Jordi Boixaderas como protagonistas, y tuvo que "superar un pequeño trauma", ha bromeado.

Sin embargo, así que empezaron los ensayos con Riera y Bagés, que ya habían trabajado juntos con buena química en "El Test, se dio cuenta de que todo iría bien en una producción, que ha calificado de sencilla, en la que "los dos intérpretes lo han puesto todo muy fácil, tomándose los ensayos con una pasión y un arte que han convertido este trabajo en un disfrute".

A dos bandas y durante hora y media, cree que el espectador vivirá un tiempo "eléctrico, angustiante, teatral, con un actor y una actriz que lo dan todo, llegando al público incluso el perfume del desodorante que se pone ella".

Galceran, que ha visto esta obra representarse por todo el mundo y también en la gran pantalla de la mano de Laura Mañà, ha rememorado que es muy aficionado al celuloide y pensó hace más de veinte años que en el teatro no eran habituales las obras de terror psicológico y se puso en la tarea.

De este planteamiento nació la obra en 1995 y ha sostenido que ahora Belbel "ha entendido muy bien que se trata de un gran juego cruel", a la vez que ha apuntado que de todas sus obras ésta es una de las que más depende del trabajo de los actores. "Hecha con un reparto equivocado, convierte el texto en malo", ha llegado a aseverar.

Sin embargo, está tranquilo ante "las dos bestias" que toman ahora La Villarroel y que contribuirán a transmitir uno de los mensajes que subyacen de la obra: "la ficción nos ayuda a entender nuestras propias vidas".

El actor David Bagés, que no vio la versión de 1998, ha desvelado que le hace especial ilusión entrar en la piel de este psicópata porque tenía tres proyectos para representar, pero "acabaron cayendo y tenía delante un futuro muy negro".

De repente, llegó esta oferta, que ve como un reto, con un "texto que corre, que está muy bien escrito y con una compañera con la que nos entendemos muy bien, en una obra con muchos matices".

Por su parte, una emocionada Mima Riera ha señalado que se trata de un proyecto "muy honesto" en el que se dejan la piel cada día, porque los dos personajes protagonistas "pasan por lugares inimaginables, en un viaje muy bestia", en el que no se obvia el peligro de la pasión humana, el engaño o la traición.

Publicat per