Belbel dirige 'Vaselina', una comedia políticamente incorrecta en La Villarroel

Belbel dirige 'Vaselina', una comedia políticamente incorrecta en La Villarroel

El director estrena esta aclamada pieza de Gabriele Di Luca protagonizada por una familia desestructurada con LLuïsa Castells y Joan Negrié, entre otros

Gabriele Di Luca, nacido en 1981, es uno de los dramaturgos italianos más interesante de su generación que La Villarroel da a conocer en Catalunya con ‘Vaselina’, una de sus obras más aclamadas, dirigida por Sergi Belbel. Se trata de una comedia políticamente incorrecta y gamberra protagonizada por personajes marginales muy humanos.

Es una distopía que sitúa al espectador en un tiempo no muy lejano, marcado por las tensiones políticas entre EEUU su vecino México. Sobre ese fondo, el autor muestra en primer plano los conflictos personales y los dilemas a los que se enfrenta una familia desestructurada que tiene la droga como principal fuente de ingresos. La madre (Lluïsa Castells) es una ludópata y alcohólica. El padre (Joan Miquel Reig) y ex marido, se marchó de casa hace años y acaba de volver convertido en transexual y abducido por una secta religiosa.  El hijo de ambos (Joan Negrié) se dedica a cultivar y traficar con marihuana tras haber crecido en una casa de acogida. Él y su compinche fumeta (Artur Busquets) suelen disimulan la droga en perros, animales que no levantan sospechas en los controles.  Pero un día pierden a una de esas ‘mulas’ y recurren a una solución de emergencia: una vecina con sobrepeso (Karin Barbeta, que debuta como profesional con esta obra). Son muchas las sorpresas de este relato contado con un lenguaje muy ágil, tremendamente actual y plagado de neologismos . “Es una comedia especial. Su humor me recuerda al del filme ‘Happiness’. Cuando lo vi en el cine yo me desternillaba mientras que la persona que tenía al lado me miraba con extrañeza”, comenta Belbel.  “En realidad todos los personajes son unos ‘losers’ que piden a gritos amor”, añade Negrié, actor y traductor de la obra, una producción impulsada por él desde la Sala Trono de Tarragona. 

‘Vaselina’, primera parte de una trilogía que se completa con ‘Animales de bar’ y ‘Cous Cous Klan’, dispara contra todo: política, religión, género, drogas… Pero la clave de la obra está en la relación entre los personajes. “Aborda un tema universal, la familia y las relaciones de poder”, afirma Belbel para quien Gabriele Di Luca es como el Eduardo de Filippo del siglo XXI. Como el famoso dramaturgo napolitano, Di Luca es un actor, autor y director que escribe para su propia compañía, Carrozzeria Orfeo. Su objetivo es hacer un teatro pop, un teatro popular y abierto a todo tipo de público. Según su página web: “Un teatro sencillo pero nunca banal, popular pero no comercial y accesible a todo el mundo”.

+ info

Marta Cervera

elperiodico.com

La Cia. Vero Cendoya porta a l’escenari un text de Natza Farré amb ‘IF (L’últim desig)’

La Villarroel acull l’obra interpretada per Alba Florejachs, Gloria Sirvent i Vero Cendoya.

La Companyia Vero Cendoya, inspirats per un text de la periodista Natza Farré, porta a l’escenari IF (L’últim desig). Ho descriuen com un viatge emocional on el cos i la paraula ens porten de la mà cap a un ambient sòrdid i oníric, carregat de records, flashbacks i personatges imaginaris que simbolitzen la complexitat del desig, un dels màxims motors vitals. Alba Florejachs, Gloria Sirvent i Vero Cendoya interpreten a tres germanes que tornen al càmping on passaven els estius de la seva infantesa amb el propòsit de complir l’ultim desig de la seva mare: ser enterrada en el mateix càmping on han compartit tants moments. Gràcies a això, poden mirar enrere i fer balanç del que han viscut. Tots els seus desitjos i aspiracions surten a la parcel·la del càmping; allà també hi succeiran escenes i monòlegs que presenten a cadascuna de les protagonistes i la relació que les enfronta. Amb els seus records sobre la taula, comencen a sorgir les imatges d’allò que volien ser i on realment han arribat.

L’espectacle fusiona el teatre amb elements de la dansa, ja que es basa enormement en els moviments de les seves actrius. Podrem veure l’espectacle dirigit per Vero Cendoya tots els dimarts entre el 7 i el 28 de maig a les 20.30 h a La Villarroel.

+ info
del 7 al 28 de maig de 2019
https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/if-ultim-desig-villarroel

‘Les noies de Mossbank Road’, una història d’amistat a La Villarroel

Segura, Genebat i Marco interpreten una obra dirigida per Sílvia Munt fins el juny.

Sílvia Munt és una de les dones més polifacètiques del panorama teatral català. És actriu, productora i directora tant d’escena com de cinema i televisió, i se’n surt amb nota en totes les disciplines. El 2017 va presentar Les noies de Mossbank Road a La Villarroel, amb un elenc de luxe: Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura. L’obra va tenir un èxit de públic remarcable, i la crítica la va deixar pels núvols. És per això que la mateixa sala ha tornat a programar l’obra fins al juny, perquè encara més gent pugui gaudir-la. Les noies de Mossbank Road ens parla de l’amistat que sorgeix en un pis d’estudiants entre tres noies de 18 i 19 anys, la Di, la Viv i la Rose. Les tres protagonistes creixeran juntes al Manchester dels vuitanta, i tastaran la llibertat de poder descobrir qui són més enllà del que els pares o l’entorn han projectat damunt de cadascuna d’elles. Ara la seva família són elles, ningú més. Només estaran juntes un parell d’anys, però el que compartiran serà tan pur que les seves vides quedaran marcades per sempre.

Es tracta d’una obra que l’actriu, guionista i dramaturga Amelia Bullmore va escriure el 2013, Di and Vi and Rose. Ha estat elogiada per la manera com parla amb humor de l’amistat, l’amor, la solitud i l’inevitable destí de la vida. Es podrà tornar a veure a La Villarroel del 25 d’abril al 22 de juny, de dimecres a diumenge en diferents horaris.

+ info

https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/les-noies-de-mossbank-road-villarroel

¿LA VIDA ES SUEÑO? O #GWENISMÜRFILA

del 24 de julio al 3 agosto de 2018

Espectáculo en catalán y castellano

1h. 20min.

FICHA ARTÍSTICA

Autoría y Dramaturgia: Gemma Brió y Norbert Martínez (a partir del proceso de creación de la Cia. Les Llibertàries)

Dirección: Norbert Martínez

Interpretación: Gemma Brió y Tàtels Pérez

Técnico-actor: Enric Alarcón

Diseño de vídeo y Audiovisuales: Mar Orfila

Escenografía y vestuario: Cia. Les Llibertàries

Diseño de la iluminación: Enric Alarcón

Diseño del sonido: Ramon Ciércoles

Producción ejecutiva: La Brutal

Una coproducción de Les Llibertàries con el Grec 2018 Festival de Barcelona y la colaboración de La Brutal y de Badalona Cultura

Quizás este montaje tenga algo que ver con la obra de Calderón de la Barca. O quizás no. Resulta difícil saberlo, pero ésta es una obra de creación filosófico-cómica que habla de la posverdad así que dejad las certezas en la puerta.

Ya pasan de las diez de la mañana y Mar (de nombre artístico Mürfila), una de las actrices de ¿La vida es sueño? no se ha presentado al ensayo. Tal vez se la podría localizar haciendo uso de las redes sociales que no duermen nunca y que nos tienen controlados en todo momento. Quizás se le podría enviar un WhatsApp o bien consultar su Facebook, Twitter o su cuenta de Instagram… Porque posiblemente mediante las redes podríamos saber algo de ella. Pero, ¿será verdad lo que averigüemos?, ¿O quizás todo serán conjeturas, hipótesis o rumores?

A partir de este planteamiento, la compañía Les Llibertàries analiza con humor, pero formulándose preguntas y buscando respuestas, un concepto que ha tomado forma en nuestros días y que antes conocíamos con nombres diversos: ayer era manipulación y demagogia y hoy es posverdad… El espectáculo se pregunta cuál es nuestra responsabilidad individual en la creación de este monstruo y hasta qué punto tenemos evidencias que demuestren que lo que nos cuentan o lo que vemos en las redes y que después contribuimos a difundir, es realmente verdad. O si, tal vez, es que eso ya no nos importa porque vivimos en una burbuja, en un sueño y ya se sabe que los sueños, sueños son.

Es la nueva creación escénica de una compañía que se dio a conocer con el montaje Llibert y queen sus espectáculos habla de temas que nos afectan directamente, aquellos asuntos particulares que acaban por constituir un reflejo de lo universal. Un humor singular y un lenguaje escénico, verbal y visual rabiosamente actual son algunas de las características de los espectáculos de Les Llibertàries.

Publicat per

https://www.lavillarroel.cat

'Fairfly', una tragicomèdia sobre l'emprenedoria a la Villarroel

La companyia La Calòrica porta a escena el text de Joan Yago.

Ja es va poder veure, i va obtenir gran èxit, al Teatre Tantarantana l'any passat, després va iniciar gira i ara torna a Barcelona, en aquesta ocasió a la Sala Villarroel. És Fairfly, muntatge dirigit per Israel Solà i amb el segell de la companyia La Calòrica i dramatúrgia de Joan Yago que posa en el centre de la trama el món de l'emprenedoria, a través d'un llenguatge viu, fresc, i que passa de l'humor al drama en un tancar i obrir d'ulls.

A Fairfly, dues parelles estan en perill de quedar-se sense feina per l'obertura d'un ERO de l'empresa en què treballen. Primer volen lluitar pels seus llocs de feina, però després pensen a recuperar una idea que havien tingut anys enrere i convertir-se en emprenedors. Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher i Vanessa Segura són els quatre intèrprets que volen llançar al mercat unes farinetes infantils una mica especials. Se'n sortiran?

Avalada pels Premis Butaca al millor espectacle de petit format i al millor text, i pel Premi de la Crítica 2017 al millor espectacle de petit format, Fairfly estarà en cartell a la Villarroel tot un mes, del 17 de maig al 17 de juny.

Del 17 maig 2018 al 17 juny 2018

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/fairfly-villarroel

Othelo a la Sala Argentona

Quatre actors, especialistes en el teatre físic, el clown i la comèdia, interpreten la famosa tragèdia de William Shakespeare, Othello.

El joc físic i el vers del mestre anglès s’enfronten i es complementen en un llenguatge lúdic, hilarant i absurd. Respectant el text d’Othello, la seva poesia i tensió dramàtica, es representa, sense solemnitat, la relació entre allò tràgic i allò còmic, com a claus del teatre clàssic i contemporani.

Othello és actual i ens qüestiona sobre l’amor, la lleialtat, el racisme, l’ambició, la violència domèstica, l’enveja i la gelosia, entre d’altres emocions i temes universals de la condició humana.

FITXA ARTÍSTICA

Adaptació i direcció: Gabriel Chamé Buendia, a partir del clàssic de Shakespeare.

Repartiment: Matias Bassi, Elvira Gomez, Gabriel Beck i Martín López.

Productora: Lavillarroel, Mika Project i Buendia Theatre.

+ info

loc: La Sala d'Argentona

Hora: 20.30 h

Durada: 100 minuts

Ho organitza: Ajuntament d'Argentona

Preu: 17 € (taquilla) 13 € (anticipada) 10 € (abonament)

Tipus d'acte: Teatr

'Bull', una obra sobre l'assetjament laboral a La Villarroel

Mar Ulldemolins, David Bagés, Marc Rodríguez i Joan Carreras interpreten el text de Mike Bartlett, amb direcció de Pau Roca.

Una de les accepcions en català de la paraula bull es refereix al verb bullir, mentre que en anglès, idioma en què originalment està escrita l'obra de la qual parlem en aquest article, un bull és un bou, i també l'inici de la paraula bullying, terme utilitzat per definir l'assetjament escolar. A l'hora de traduir l'espectacle a la llengua de Pompeu Fabra (traducció d'Adriana Nadal) i decidir el títol, els seus responsables van mantenir el nom anglès, potser perquè van pensar que la situació que ens descriu el text del britànic Mike Bartlett també ens pot fer bullir la sang i esclatar. Una obra que va causar certa polèmica i impacte quan es va estrenar l'any 2013, ja que tracta sobre tres treballadors que fan tot el possible per mantenir la seva feina i hi surt la qüestió de l'assetjament laboral.

Quatre cares força conegudes del panorama teatral i televisiu de casa nostra, Mar Ulldemolins, Joan Carreras, Marc Rodríguez i David Bagés (Santi Ricart substituirà Bagés en algunes funcions) donen vida als personatges de Bull, dirigits per Pau Roca. Seran a la Sala Villarroel a partir del 8 de març, tot i que l'estrena oficial serà el dilluns 12. Segons la sinopsi, "Bartlett hi mostra la destrucció amb l'elegant i estudiada tècnica d'un torero assetjant un toro". El muntatge original va guanyar el premi a Millor Espectacle Nou en els National Theatre Awards.

Del 8 març 2018 al 22 abril 2018

Horaris

De dimarts a dijous, a les 20.30 h

Divendres, a les 21 h

Dissabtes, a les 18 i a les 20.30 h

Diumenges, a les 18.30 h

La Villarroel

Informació

12-28 €

Publicat per

lameva.barcelona.cat

Marta Marco, Clara Segura i Cristina Genebat són 'Les noies de Mossbank Road'

L'obra, a La Villarroel, compta amb la direcció de Sílvia Munt.

Trio d'actrius de primera fila per portar a escena una obra d'Amelia Bullmore que ens parla amb humor de l'amistat, l'amor, la solitud i la inevitabilitat de la vida. És Les noies de Mossbank Road, muntatge dirigit per Sílvia Munt i interpretat per Clara Segura, Cristina Genebat i Marta Marco. La traducció al català del text ha anat a càrrec de Roser Batalla.

La trama porta l'espectador per les vivències de tres amigues que han compartit dos anys de pis d'estudiants. Dos anys intensos, alliberades del control patern i matern, i en què tasten la felicitat de la joventut. Les tres són molt diferents entre elles, però s'entenen i fan de la nova llar una nova família. Però el costat fosc de la vida irromp al seu refugi, un fet les afecta profundament i ja res tornarà a ser igual.

Si voleu conèixer com segueix i com acaba la història, podreu gaudir de Les noies de Mossbank Road a la sala Villarroel a partir del 5 de desembre i fins al 14 de gener.

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/noeis-mossbank-road

Paraules encadenades’, un ‘thriller’ psicològic teatral

Fins al 6 d’agost es representarà a La Villarroel una obra de Jordi Galceran que tracta sobre la relació entre un segrestador psicòpata i la seva víctima

Jordi Galceran és un dels dramaturgs més reconeguts i de més èxit dels últims anys a Catalunya. Ha estat l’autor de grans sensacions de la taquilla com El mètode Grönholm o el llibret del musical Gaudí, i una de les seves primeres obres escrites per al teatre va ser un thriller que en el seu moment va causar sensació: Paraules encadenades, del 1995, era una peça de gran tensió psicològica, només per a dos personatges, on es vorejava el límit entre la vida i la mort. Un psicòpata, assassí en sèrie, té segrestada la seva última víctima i li mostra detalls dels seus crims. Ella es vol escapar, però no té cap possibilitat. I en un moment del seu diàleg, ell li proposa jugar a les paraules encadenades, moment en el qual comença a aflorar la veritable història dels dos personatges. Ara, aquesta obra torna a pujar a l’escenari, a la sala Villarroel.

Aquest revival de Paraules encadenades serà en cartell fins al 6 d’agost i està dirigit per Sergi Belbel, i protagonitzat per David Bagés i Mima Riera. Una gran oportunitat per veure al teatre una obra que, fa més de 20 anys, va anunciar l’emergència d’un nou talent en la dramatúrgia catalana, i que ja no es representa tan sovint com seria desitjable. Un clàssic modern que us provocarà una inquietant suor freda aquest estiu.

Trobaràs més informació al web de La Villarroel, on també podràs fer la teva reserva d’entrades.

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/paraules-encadenades-teatre-sala-villarroel

'Paraules encadenades' torna 20 anys després de la seva estrena

La Villarroel recupera l'inquietant 'thriller' de Jordi Galceran, dirigit aquesta vegada per Sergi Belbel, amb Mima Riera i David Bagés com a protagonistes

Paraules encadenades, la premiada obra que va permetre a Jordi Galceran dedicar-se professionalment a escriure, torna als escenaris 20 anys després de la seva estrena. En el marc del Grec, La Villarroel recupera fins al 6 d’agost aquest inquietant thriller, i ho fa amb un nou repartiment i director: Mima Riera i David Bagés treballen a les ordres de Sergi Belbel. Aquest últim, que també és autor d’èxit (la temporada que ve, la Comédie Française estrenarà Després de la pluja), coneix a fons tant l’autor com la seva obra. Belbel ja ha muntat quatre peces de Galceran (entre altres, les aclamades El mètode Grönholm i El crèdit).

 'Paraules encadenades' torna 20 anys després de la seva estrena

«Els autors vius en aquest país tenim un petit estigma: un cop estrenades les nostres obres, queden oblidades. Només s’espera la següent. Però és important tornar a representar obres emblemàtiques com aquesta», afirma Belbel. «És tan important estrenar obres com recuperar aquelles que val la pena revisitar».

SEGREST AL SOTERRANI

Cap membre de l’equip actual sembla que tingui por de les comparacions d’aquells que ja van veure fa quatre lustres el primer muntatge, aquest sorprenent i estrany joc de paraules que un psicòpata assassí proposa a la seva víctima, a la qual manté segrestada en un soterrani. Belbel ha traslladat l’acció a un teatre abandonat. Ha fet pocs canvis més en la seva versió. Assegura que no ha tocat «ni una coma» del text original estrenat al Romea l’any 1998 per Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas sota la direcció de Tamzin Townsend. L’obra, que ha sigut representada en molts països, també va ser portada al cinema per Laura Mañá el 2004, amb Darío Grandinetti i Goya Toledo en els rols principals.

Aquesta nova producció és senzilla i respectuosa. Ni tan sols canvia d’època la peça, que manté ancorada en els anys 90 del segle passat. Ofereix, no obstant, una nova visió del rol masculí per establir un joc més en l’obra, «introduint una mica de teatre dins el teatre».

NOVA VIDA, MATEIX TERROR

Malgrat la reticència inicial de Belbel, l’al·licient de treballar amb Riera i Bagés va poder més a l’hora d’acceptar enfrontar-se amb aquesta història terrorífica, reflex deformat de les contradiccions i conflictes de les relacions de parella. «El text pren una nova vida amb dos grans actors del segle XXI capaços d’aconseguir que la màgia del teatre torni a aparèixer de manera bestial, elèctrica i passional. Ha sigut un plaer comprovar com el text no ha perdut vigència i jugar amb aquesta cosa infernal de Galceran d’encadenar les rèpliques, no només les paraules».

Sergi Belbel

DIRECTOR

"L'espectador passa una hora i mitja angoixant i teatral. Una de les meves obsessions és que fins i tot pugui flairar el perfum dels actors"

Riera i Bagés, que ja havien coincidit a la comèdia de Cristina Clemente El test (que es representa actualment al Club Capitol amb un altre repartiment), passen a un registre diferent en aquesta història d’obsessió i terror psicològic, plena de girs inesperats. «L’espectador passarà una hora i mitja angoixant i teatral. Una de les meves obsessions és que fins i tot pugui flairar el perfum dels actors, cosa impossible de notar des de casa, perquè tots dos hi deixen la pell, en escena», apunta Belbel.

Galceran, més cinèfil que teatrer en el seu fur intern, es va plantejar Paraules encadenades com un desafiament. «Volia portar el gènere del thriller psicològic al teatre. Vaig tenir clar que no podia usar els trucs narratius del cine. Per crear tensió i por només podia usar les armes del teatre: la força dels actors i la paraula». I ho va fer amb una història molt simple, que transcorre en un sol espai i amb dos actors, i tot i així manté en suspens l’espectador. «El Sergi ha entès molt bé que l’obra és un gran joc, tremendament cruel».

Publicat per

Marta Cervera

4 de juliol de 2017

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/grec-2107-paraules-encadenades-torna-anys-despres-6147023

'La treva', entre l'amor i la guerra

Des de la rereguarda d'un loft novaiorquès, una parella de reporters bèl·lics s'enfronten a la batalla que marcarà el seu destí. L'obra arrasa a La Villarroel

Per a ells no hi ha treva que valgui. Sempre amb l’artilleria a punt, disparen i toquen el blanc. Són Julio Manrique i David Selvas, actors, directors i viceversa. Amb la seva productora La Brutal o amb produccions alienes, fa anys que donen guerra en l’escena barcelonina. I de guerres, les que ens expliquen als mitjans i les del cor, parla la seva última aventura conjunta, 'La treva', peça del novaiorquès Donald Margulies que, sota la direcció de Manrique, arrasa a La Villarroel. A Selves li toca aquesta vegada donar la cara; al revés del que passava al Don Joan amb què van seduir la temporada passada la platea del TNC.

Més munició: el Poliorama ha reposat la premia­da i aplaudida 'El curiós incident del gos a mitjanit', on sota l’estupenda batuta de Manrique es llueix un magistral Pol López. I ja al març, l’exdirector del Romea s’enfrontarà al Lliure al seu primer Ibsen: 'L’ànec salvatge'. El resumeix així: «Algú truca a la porta i els pobres però raonablement feliços membres de la família Ekdal decideixen obrir...». Entra i es deferma la tempesta.

QUE L'ESPECTADOR DECIDEIXI

Anem a La Villarroel. A l’Iraq de les «armes de destrucció massiva» i a les paradoxes del periodisme de trinxera. ¿Compromís o addicció? ¿Aquests informadors del mal van a salvar el món o a salvar-se a si mateixos? ¿És legítim apropiar-se del dolor aliè per difondre’l al món? ¿Per què jugar-se la vida? Els interrogants són molts i coneguts, i l’autor, premi Pulitzer per Sopar amb amics, deixa que caiguin sobre l’espectador i que aquest decideixi. No és la seva guerra jutjar.

La treva

La Villarroel.

Autor: Donald Margulies

Direcció: Julio Manrique.

Repartiment: Clara Segura, David Selvas, Ramon Madaula, Mima Rirea.

Preu: 24 €

Es diu que aquests professionals en primera línia del foc estan fets d’una pasta especial. Així és Sarah –la sempre superba i creïble Clara Segura–, fotògrafa de prestigi que, després de caure greument ferida a l’Iraq, torna al seu loft a Brooklyn amb la seva parella, James (Selvas). Ell, també reporter de guerra, va fugir de les atrocitats i es replanteja donar un altre enfocament a la seva existència. Desertar per sempre d’un ofici addictiu. La zona de conflicte es trasllada llavors a la relació entre tots dos. A les decisives batalles que marquen el destí de cadascú.

UN GALLET INNOCENT

La direcció precisa, cuidada, sense estridències (i amb estupenda banda sonora) de Manrique deixa que la història avanci cap a la comèdia àcida que proposa Margulies. L’espoleta, contrapunt dels reporters, és la irrupció de Richard, l’editor i amic de la parella, amb la dolça i vitalista Mandy, una joveneta amb «poca substància» amb qui ara comparteix la seva vida. Ramon Madaula i Mima Riera els dibuixen amb fantàstic traç.

Des del seu innocent gallet, Mandy va disparant les bales. A la diana, l’ètica d’uns professionals que ocupen el seu temps a enfocar l’elefantet en perill o el voltor que amenaça el nen famèlic. ¿Com es pot fotografiar una mare amb el seu fill agonitzant en lloc de socórrer-los?, descarrega Mandy, mentre l’endurida Sarah va esquivant els trets: «Hi som per registrar la realitat, no per modificar-la». –

EL+

La precisa direcció i l’excel·lent interpretació del quartet en escena. La platea agraeix els apunts de comèdia àcida sobre el drama.

EL-

No hi ha girs ni sobresalts en la història de Donald Margulies. Els interrogants

sobre l’ofici del reporter de guerra

són coneguts.

Publicat per

http://www.elperiodico.cat

17 de noviembre de 2016

Imma Fernández

Enllaç

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/onbarcelona/mirar/treva-obra-teatre-villarroel-5630611

'La treva', conflictes a gran i petita escala

Julio Manrique dirigeix aquesta tragicomèdia sobre una parella de periodistes de guerra ambientada a Nova York

Clara Segura, David Selvas, Ramon Madaula i Mima Riera protagonitzen aquest aclamat text del nord-americà Donald Margulies

Clara Segura i David Selvas, dos destacats actors, viuen la seva particular guerra personal a 'La treva', l’aclamat text del nord-americà Donald Margulies que protagonitza una parella formada per una fotògrafa i un reporter especialitzats en conflictes bèl·lics. La Sarah s’ha de sotmetre a una parada forçosa després de ser ferida al seu últim destí, l’Iraq. Creu que acostar-se al perill és imprescindible per fer el seu treball. ¿O no? Aquesta és una de les múltiples preguntes que ella i James (David Selvas) es plantegen a l’obra, una tragicomèdia que La Villarroel ofereix des de dimarts que ve fins al 15 de gener. La primera versió catalana de l’obra és una producció de La Brutal, que s’ha aliat amb el teatre de Focus i Bitó.

Acostumada a barallar-se amb la mort i la incertesa, a la Sarah li costa desconnectar de Mossul i habituar-se al plàcid ritme de vida al seu apartament de Nova York, situat en una de les zones més de moda de Brooklyn. Però el que més la impactarà és el canvi de vida del seu editor, Richard (Ramon Madaula), i això obligarà la parella a replantejar-se la seva existència. Als 50 anys, el seu amic els anuncia que ha decidit unir-se a Mandy (Mima Riera), una atractiva relacions públiques a qui dobla en edat, i fundar una família. «Aquesta és la bomba que l’autor deixa caure. Encara que la guerra és el teló de fons d’aquesta obra on es parla de grans temes, la peça també gira al voltant d’una parella que ha de prendre decisions», explica Julio Manrique, director del muntatge. «Arriba un moment en què has de triar, has de mullar-te i t’has de definir. En això consisteix madurar: mirar-te davant del mirall i preguntar-te què vols».

PROFUNDITAT I HUMOR

Tot transcorre en un únic espai, l’apartament, on al llarg de nou mesos els personatges discuteixen tant sobre qüestions eticomorals com personals: el difícil equilibri entre la vida professional i la vida privada, el compromís i la funció dels reporters de guerra. «L’obra és molt profunda, però l’autor ho explica tot amb molt sentit de l’humor. A vegades hi ha situacions que resulten còmiques de tan violentes que arriben a ser», afegeix el director. «A l’obra ningú té la raó i tots tenen les seves raons».

Tant Segura com Selves, a part de documentar-se, es van entrevistar amb periodistes especialistes en conflictes bèl·lics, entre ells Marc Marginedas, d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, i David Bassa, de TV-3, per entendre més bé els seus personatges. «¿Com pot viure algú de forma normal en la societat quan s’ha acostumat a viure al límit? ¿Cal arriscar per captar una bona imatge? ¿Quant hi ha d’autèntic compromís i quant d’ego a l’hora d’aconseguir la millor foto?», es pregunten encara avui els intèrprets. «Més que respostes, aquesta obra planteja molts interrogants», sentencia el director.  

«Entenc l’addicció al treball del meu personatge perquè en la meva carrera també n’hi ha una mica, d’això. Per sort, ser mare fa que et replantegis les coses, les teves prioritats canvien», explica Segura. Per construir el seu personatge, l’autor es va inspirar entre d’altres en Linsey Addario, autora del llibre En l’instant precís, Time stand still en anglès, que és precisament el títol original de l’obra. «El més difícil és fer emergir la complexitat dels personatges perquè són molt polièdrics», diu Segura.

 

NI UNA SOLA IMATGE

Malgrat les fotos a què es fa referència en l’obra, les imatges que miren a vegades els protagonistes no es mostren mai a l’espectador. Només s’expliquen a través de les reaccions i els comentaris dels intèrprets. «Entre els debats que plantegen hi ha si l’allau d’imatges bèl·liques acaben insensibilitzant la gent», comenta Madaula, que defineix el seu personatge com «un editor que ha descobert que li agrada ser frívol i ha trobat la dona perfecta». L’altra parella, en canvi, «té ideals» i, per tant, molts conflictes ètics i morals derivats del seu arriscat treball.

Selves creu que La treva enganxa perquè «va del micro al macro». I afegeix: «Parla de coses molt humanes. Des del nostre posicionament davant la vida fins si és més valent treballar en una zona de guerra o tenir un fill, com fa l’editor». L’honestedat amb què parlen els personatges és un altre dels punts forts. Cada un defensa la seva postura. La Mandy ho fa «sense intentar ferir sentiments però sense por». La Sarah i el James, en canvi, són més directes.

La Brutal, productora fundada el 2011 per actors i directors com Selves i Manrique, entre d’altres, també oferirà aquesta temporada 'Vides privades', de Noël Coward, al Teatre Borràs, en què col·laboraran per primera vegada amb Juan Cavestany, d’Animalario, que s’ocuparà de la dramatúrgia. Selves la dirigirà. «Encara no ens hem pogut reunir, però la idea és donar un toc contemporani a aquesta comèdia», avança Selves. Encara que s’estrenarà en català, «la voluntat» és portar a Madrid una versió en castellà.

Publicat per

http://www.elperiodico.cat/

Marta Cervera

Enllaç

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/clara-segura-david-selvas-treva-villarroel-5580920

El clàssic de Shakespeare 'Othelo' reviu a la Villarroel

La companyia Gabriel Chamé Buendía torna després de l'èxit de la temporada passada

El clàssic de sempre però des d'una perspectiva fresca, sorprenent i carregada de sorpreses. És el que ens proposa la companyia Gabriel Chamé Buendía en la nova versió del clàssic de Shakespeare Othelo. Oblidem-nos de les convencions. El que veurem a escena és una combinació del treball de quatre actors que barregen diferents especialitats teatrals: des del teatre físic fins al clown, passant pel burlesc i tocs d'humor irreverent. Els personatges clàssics d'Othelo, Desdèmona i Iago, es reinterpreten mitjançant un joc físic on també té un paper important el vers de l'autor anglès.

Oblidem també el realisme, o una posada en escena naturalista, aquí el joc, la llibertat creativa i el dinamisme conquereixen cada minut de la funció. Però tranquils també els àvids lectors de la peça original, aquí trobarem una fidelitat al text original de Shakespeare, a la història de passió, gelosia i engany que porta al tràgic desenllaç entre els protagonistes. La poesia i la tensió dramàtica queda ben clara mentre el joc escènic revela també el vessant més irònic de la peça. Un muntatge, en definitiva, per gaudir amb els cinc sentits, des del respecte pel clàssic i amb un somriure a la boca.

Data d'inici:

13/09/2016

Data de finalització:

16/10/2016

On es fa

Villarroel Teatre

Villarroel, 87

934511234

Horari

dimarts, dimecres i dijous

a les 20:30 h     

Entrada general de: 20 a 24 e

(+ despeses de gestió)

Divendres

a les 21:00 h

dissabtes

a les 21:30 h

diumenges

a les 18:30 h

Direcció i Adaptació: Gabriel Chamé Buendía

Basat en el text de: William Shakespeare

Intèrprets: Matias Bassi, Elvira Gomez, Gabriel Beck i Martín López

Publicat per

http://lameva.barcelona.cat

enllaç

http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/othelo-la-villarroel

La bellesa com a màscara

Tots volem ser atractius. Tots tenim alguna cosa que pensem que ens diferencia i ens fa especials, alguna cosa que realça el nostre aspecte físic i que a la fi ens fa desitjables. I nodrir aquest desig és un dels gran negocis de la nostra societat. 'Pretty', però, no parla tant de com els homes i les dones entren en l’espiral de tenir cura de l’aspecte físic sinó de com aquesta obsessió amaga una enorme inseguretat personal que pot resultar demolidora per a les relacions personals i, esclar, per a les de parella, i de com es fa servir la màscara per amagar l’egoisme i la superficialitat.

I això és el que li passa a la Meritxell, una perruquera amb un buit interior més gran que l’Everest que ha sabut per la seva amiga íntima, la Carla, que el seu company Edu ha fet un comentari aparentment insignificant en què deia que ella tenia una cara... normal. Vaja, tot un lleig. I ho diu: "Jo no podria estar amb un tio que no em trobés guapa". I conseqüentment l’abandona després d’una primera escena que barreja, amb la coneguda habilitat de Neil LaBute, la violència amb l’humor, i que Sara Espígul esprem amb un gran sentit de la teatralitat per ficar-se el públic a la butxaca.

La Meritxell i la Carla, dues amigues, i l’Edu i el Tony, dos amics que a més treballen en el torn de nit en algun magatzem logístic de qualsevol polígon industrial. Quatre perfils per a una comèdia amargant que posa en joc l’amor i l’amistat i mostra el costat menys agraït i més egoista dels personatges. I ho fa amb humor i mordacitat. El més notable és sens dubte la feina de la directora Marilia Samper, tant per una posada en escena enginyosa, plena d’idees, tremendament creïble en la violenta baralla entre els dos nois, com per una brillant direcció d’actors, els quals, esclar, estan superbs. Deixeu-me, però, destacar el cinisme i agressivitat de Joan Carreras i l’enervant perruquera de Sara Espígul. 'Pretty'  fa riure força, però darrere del riure hi ha una desagradable evidència.

Publicat per

http://www.ara.cat

19 de maig de 2016

Santi Fondevila

Enllaç

http://www.ara.cat/cultura/bellesa-mascara_0_1580241976.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara

La Villarroel explora el ridícul amb la bellesa

Publicat per

http://www.elpuntavui.cat

J.B – BARCELONA

Neil LaBute va ser un dels primers autors que Focus va presentar el 2006 des que va assumir la programació de La Villarroel: va ser amb Gorda, una peça divertidament incorrecta. Ara, amb la direcció de Marilia Samper i en coproducció amb els desenfadats de Sixto Paz Produccions, estrenen Pretty, un nou títol de l'autor nord-americà en què rebenta tots els tòpics amb una peça també amb notables dosis de comicitat i una agror que revela les vergonyes i el ridícul per assumir la lletjor pròpia i de la parella. L'obra s'estrenarà demà, tot i que ja se'n van oferir sessions prèvies el cap de setmana, i estarà en cartell fins al12 de juny. Sixto Paz últimament estrena els seus muntatges a la Sala Beckett, tot i que al principi ja van fer temporades en sales comercials com ara el Poliorama i el Club Capitol, en sessions golfes.

Què passaria si la confessió d'Edu (Pau Roca) a l'amic de la infància que la seva xicota és “normal” la sentís la millor amiga d'ella i li ho confessés? Si ella és la Meri(Sara Espígul) i té l'autoestima baixa, provoca un terratrèmol. Joan Carreras és Toni, l'amic que vol ensenyar com s'estimen amb la seva companya, explosiva i vigilant de seguretat de la fàbrica de distribució d'aliments, la Carla (Mariona Ribas). Meri és la que, probablement, entén més de bellesa perquè és perruquera. La seva feina és deixar boniques la clientela.

Pretty a la Villarroel

+ info 

http://www.lavillarroel.cat

Brillante ejercicio sobre el oficio de actor en La Villarroel

Pere Riera da otra muestra de su gran escritura dramática en 'Infàmia', que luce un gran elenco encabezado por Emma Vilarasau

• 1
• 0

COMENTARIOS0

DAVID RUANO

Anna Moliner, estirada, y Emma Vilarasau, en una escena de 'Infàmia'.

JOSÉ CARLOS SORRIBES

@jcsorribes

MARTES, 2 DE FEBRERO DEL 2016 - 23:50 CET+

Pere Riera se ha revelado como un sólido puntal de la nueva dramaturgia catalana. Obra a obra, ha consolidado una trayectoria que rodea de expectación cada uno de sus estrenos. Desde su impactante debut con 'Lluny de Nuuk' (2010), en el desaparecido proyecto T-6 del Teatre Nacional de Catalunya, ha firmado piezas como 'Desclassificats' y, sobre todo, 'Barcelona' con la rúbrica del éxito. En el caso de la segunda, con el poco habitual trasvase del teatro público, la Sala Gran del TNC, a un escenario privado, del Grupo Focus, como el Goya. Vuelve ahora con la misma productora para estrenar su última pieza, 'Infàmia', en un montaje que también dirige en La Villarroel y parece llamado a tener otra excelente acogida.

A favor cuenta con la probada y poderosa escritura dramática del autor de Canet de Mar. Preciso, casi con pulso quirúrgico, desarrolla una trama situada en el mundo del teatro, concretamente alrededor del oficio de autor, con el encuentro entre dos intérpretes veteranos y dos jóvenes. Sara (Anna Moliner) pelea por hacerse un sitio y prepara una audición con escenas de 'Hamlet', en las que tiene la ayuda de Aleix (Francesc Ferrer), un colega que ya trabaja en un culebrón. Todo bajo la mirada de Eva Dolç (Emma Vilarasau), actriz retirada y con una pedagogía teatral de aquí te espero. Los tres reciben en su sala de ensayos la inesperada visita de Toni (Jordi Boixaderas), actor reputado y antiguo compañero de la diva, a quien quiere sacar de su retiro con un proyecto conjunto. No se quedará al margen de la instrucción interpretativa para los dos jóvenes.

TRAJE A MEDIDA PARA VILARASAU

'Infàmia' avanza a buen pulso por la capacidad de Riera paraconstruir diálogos y un engranaje actoral muy a punto. El autor le ha hecho un traje a medida a Vilarasau, ya intérprete de 'Desclassificats' y 'Barcelona'. Se mueve con absoluta autoridad para encarnar a la autoritaria Eva Dolç. A su lado, Boixaderas da una lección más de saber estar y decir en un escenario con desarmante naturalidad. Moliner, otra fija de Riera, también se gana el aplauso por su versatilidad y firme progresión, mientras Ferrer resuelve sin problemas un rol menos lucido.

Por contra, 'Infàmia' tiene la pega de ser una pieza endogámica. Se habla mucho de teatro, de la verdad del actor, también se interpela al público y su papel (a veces de forma directa) y casi se ven casi dos obras. Porque los ensayos de 'Hamlet' tienen presencia constante. Todo el 'pack' puede ser demasiado para un público generalista. Y lo que sí fue una infamia fueron los dos móviles que sonaron el día del estreno. “Por favor, apaguen los móviles. Gracias”, replicó Moliner con el primero. El segundo fue incluso peor. Vilarasau, en un parlamento cumbre, llegó a parar su escena. Llegará el día en que habrá que confiscarlos durante una función
.