Julio Manrique dirigeix aquesta tragicomèdia
sobre una parella de periodistes de guerra ambientada a Nova York
Clara Segura, David Selvas, Ramon Madaula i
Mima Riera protagonitzen aquest aclamat text del nord-americà Donald Margulies
Clara Segura i David Selvas, dos destacats
actors, viuen la seva particular guerra personal a 'La treva', l’aclamat text
del nord-americà Donald Margulies que protagonitza una parella formada per una
fotògrafa i un reporter especialitzats en conflictes bèl·lics. La Sarah s’ha de
sotmetre a una parada forçosa després de ser ferida al seu últim destí, l’Iraq.
Creu que acostar-se al perill és imprescindible per fer el seu treball. ¿O no?
Aquesta és una de les múltiples preguntes que ella i James (David Selvas) es
plantegen a l’obra, una tragicomèdia que La Villarroel ofereix des de dimarts
que ve fins al 15 de gener. La primera versió catalana de l’obra és una
producció de La Brutal, que s’ha aliat amb el teatre de Focus i Bitó.
Acostumada a barallar-se amb la mort i la
incertesa, a la Sarah li costa desconnectar de Mossul i habituar-se al plàcid
ritme de vida al seu apartament de Nova York, situat en una de les zones més de
moda de Brooklyn. Però el que més la impactarà és el canvi de vida del seu
editor, Richard (Ramon Madaula), i això obligarà la parella a replantejar-se la
seva existència. Als 50 anys, el seu amic els anuncia que ha decidit unir-se a
Mandy (Mima Riera), una atractiva relacions públiques a qui dobla en edat, i
fundar una família. «Aquesta és la bomba que l’autor deixa caure. Encara que la
guerra és el teló de fons d’aquesta obra on es parla de grans temes, la peça
també gira al voltant d’una parella que ha de prendre decisions», explica Julio
Manrique, director del muntatge. «Arriba un moment en què has de triar, has de
mullar-te i t’has de definir. En això consisteix madurar: mirar-te davant del
mirall i preguntar-te què vols».
PROFUNDITAT I HUMOR
Tot transcorre en un únic espai, l’apartament,
on al llarg de nou mesos els personatges discuteixen tant sobre qüestions
eticomorals com personals: el difícil equilibri entre la vida professional i la
vida privada, el compromís i la funció dels reporters de guerra. «L’obra és
molt profunda, però l’autor ho explica tot amb molt sentit de l’humor. A
vegades hi ha situacions que resulten còmiques de tan violentes que arriben a
ser», afegeix el director. «A l’obra ningú té la raó i tots tenen les seves
raons».
Tant Segura com Selves, a part de
documentar-se, es van entrevistar amb periodistes especialistes en conflictes
bèl·lics, entre ells Marc Marginedas, d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, i David
Bassa, de TV-3, per entendre més bé els seus personatges. «¿Com pot viure algú
de forma normal en la societat quan s’ha acostumat a viure al límit? ¿Cal
arriscar per captar una bona imatge? ¿Quant hi ha d’autèntic compromís i quant
d’ego a l’hora d’aconseguir la millor foto?», es pregunten encara avui els
intèrprets. «Més que respostes, aquesta obra planteja molts interrogants»,
sentencia el director.
«Entenc l’addicció al treball del meu
personatge perquè en la meva carrera també n’hi ha una mica, d’això. Per sort,
ser mare fa que et replantegis les coses, les teves prioritats canvien»,
explica Segura. Per construir el seu personatge, l’autor es va inspirar entre
d’altres en Linsey Addario, autora del llibre En l’instant precís, Time stand
still en anglès, que és precisament el títol original de l’obra. «El més
difícil és fer emergir la complexitat dels personatges perquè són molt
polièdrics», diu Segura.
NI UNA SOLA IMATGE
Malgrat les fotos a què es fa referència en
l’obra, les imatges que miren a vegades els protagonistes no es mostren mai a
l’espectador. Només s’expliquen a través de les reaccions i els comentaris dels
intèrprets. «Entre els debats que plantegen hi ha si l’allau d’imatges
bèl·liques acaben insensibilitzant la gent», comenta Madaula, que defineix el
seu personatge com «un editor que ha descobert que li agrada ser frívol i ha
trobat la dona perfecta». L’altra parella, en canvi, «té ideals» i, per tant,
molts conflictes ètics i morals derivats del seu arriscat treball.
Selves creu que La treva enganxa perquè «va
del micro al macro». I afegeix: «Parla de coses molt humanes. Des del nostre
posicionament davant la vida fins si és més valent treballar en una zona de
guerra o tenir un fill, com fa l’editor». L’honestedat amb què parlen els
personatges és un altre dels punts forts. Cada un defensa la seva postura. La
Mandy ho fa «sense intentar ferir sentiments però sense por». La Sarah i el
James, en canvi, són més directes.
La Brutal, productora fundada el 2011 per
actors i directors com Selves i Manrique, entre d’altres, també oferirà aquesta
temporada 'Vides privades', de Noël Coward, al Teatre Borràs, en què
col·laboraran per primera vegada amb Juan Cavestany, d’Animalario, que
s’ocuparà de la dramatúrgia. Selves la dirigirà. «Encara no ens hem pogut
reunir, però la idea és donar un toc contemporani a aquesta comèdia», avança
Selves. Encara que s’estrenarà en català, «la voluntat» és portar a Madrid una
versió en castellà.
Publicat per
Marta Cervera
Enllaç
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/clara-segura-david-selvas-treva-villarroel-5580920
