Marta Marco i David Selvas brillen en una actualització
de la comèdia de Nöel Coward portada al límit
La productora La Brutal, que comanden Julio Manrique i
David Selvas (tant mana l’un com l’altre), segueix amb bon peu la línia que
condueix a l’èxit. Aposten, segons el seu ideari, per productes independents,
innovadors i contemporanis. I en què caben des de la versió del Don Juan de
Molière, que van presentar al TNC, a una altra de Vides privades, de Nöel
Coward, que estrenen al Borràs. Arriscada com la primera, la seva aproximació a
una comèdia escrita el 1930 arriba sota el criteri de portar-la al límit.
L’adaptació de Juan Cavestany, en la seva primera col·laboració amb la
productora, li dona un bon sacseig al text com no podia ser d’una altra forma.
En definitiva, li treu anys, l’acosta i li aporta frescor. Per exemple, res de
situar-la en un hotel de Normandia; millor a Begur, a la Costa Brava. I, més
tard, en un pis turístic.
Vides privades llueix l’acabat sempre notable que tenen
les produccions de La Brutal. La primera escena, a l’hotel de Begur, mostra el
tempo precís perquè vegem el pelatge dels protagonistes abans que es produeixi
l’inesperat retrobament entre la parella que van formar un dia Eduard (David
Selvas) i Amanda (Marta Marco). Han decidit passar un cap de setmana amb els
seus nous nòvios, més joves, Sílvia (Mima Riera) i Víctor (Javi Beltrán). El
que es presentava com una romàntica estada salta pels aires quan els examants
es veuen les cares en una brillant escena de balcó a balcó. El que semblava
l’inici d’una bronca ho és d’una cosa molt diferent, i l’espurna de l’amor
torna a encendre’s.
NÍNXOL D’AMOR
No només tenen una fogosa trobada a Begur, sinó que
decideixen prolongar-la i tornar al passat en un nou nínxol d’amor:
l’apartament d’ella al Gòtic que lloga a turistes. Cavestany no s’ha tallat
gens a l’hora d’actualitzar la comèdia de Coward.
A partir d’aquí, un vull i no vull, amb la parella jove
també fent-ne de les seves, molt moviment, baralles i objectes volant. I és que
tenen la capacitat de treure el pitjor de l’altre. Més que química, el que hi
ha entre ells és pólvora. I a partir d’aquí, es desencadena el temporal en una
comèdia molt estripada. En l’agitat vaivé, Marta Marco i David Selvas se
superen perquè, a més, sobre ells recau el pes de l’obra. Marco dona una
exhibició de comicitat i seguretat. Selvas, en canvi, debuta en la comèdia i
sembla que hagi estat tota la vida en el gènere.
Publicat per
@jcsorribes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada