dijous, 20 d’abril de 2017

Ramon Madaula, de les taules al text



L'actor emergeix com a dramaturg amb dues obres amb vis còmica, 'L'electe', a la Sala Muntaner, i 'Ignots', de pròxima estrena al Maldà

Després de brillar en obres com 'El mercader de Venècia', de Shakespeare, 'A teatro con Edoardo', de De Filippo, i 'El preu', d’Arthur Miller, triomfadora a la taquilla en l’últim Grec, l’actor Ramon Madaula (Sabadell, 1962) explora nous territoris convertit en dramaturg. Actualment interpreta a la Sala Muntaner 'L’electe', un text seu. I a partir del 26 d’abril, el Maldà estrenarà 'Ignots', una altra de les seves obres, sobre dos amics íntims, que defensaran Josep Julien i Marc Rodríguez.

«No escric per tenir un paper protagonista», aclareix. «De fet, preferiria no actuar en les meves obres però sovint els productors em demanen que faci algun personatge», explica aquest conegut actor. Això li ha passat al Romea, on la temporada que ve donarà a conèixer la seva peça més ambiciosa: la primera amb cinc personatges.

«Serà una comèdia familiar que protagonitzarà Jordi Bosch, amb el títol provisional d’'Adossats'», diu Madaula. Hi tornarà a treballar a les ordres de l’autor i director Jordi Casanovas ('Port Arthur', 'Vilafranca'). «Hem fet molt bon tàndem en L’electe, que també ha dirigit. Jordi ha sigut el meu padrí com a dramaturg. M’ha ajudat a polir els meus textos».

Encara que com a dramaturg li falta molt per aprendre, assegura que haver interpretat i llegit tantes obres en els seus 30 anys de dilatada carrera és un avantatge.

A Madaula sempre li havia agradat escriure però s’ho va prendre realment seriosament fa uns anys, després de complir els 50, «quan les meves filles ja eren grans i estaven acabant les seves carreres». Des d’aleshores dedica tres o quatre hores a escriure cada matí. «Treballo en diversos textos a la vegada perquè d’aquesta manera, quan m’encallo amb un, puc seguir amb un altre». Fins ara només li han sortit comèdies. «Seria incapaç d’escriure un drama. En el fons em va bé riure’m d’allò que em preocupa».

Tant me fa si diuen que faig teatre de bulevard o comercial. Procuro tractar bé l'espectador"
Però no escriu com a teràpia, adverteix. Per a ell, llançar-se a un text suposa una aventura apassionant. «Soc molt bo per arrencar una història, però no sé mai com acabarà. És un misteri i puc passar-me un o dos anys fins a trobar el final». Això sí, sempre té en compte l’espectador. «Tant me fa que qualifiquin les meves obres com a teatre de bulevard o comercial. Procuro tractar bé l’espectador. Vull que disfruti d’una situació divertida amb la qual es pugui identificar. Si no s’avorreix, em dono per ben pagat».

POCS PERSONATGES

No abunden els personatges en les seves obres. «Fer peces amb pocs personatges i un espai únic és més fàcil. Em permet centrar-me en els diàlegs. Més que obres de teatre el que faig són joguines escèniques. En el fons són coses molt simples», diu amb humilitat. També és un format més fàcil de col·locar i distribuir.
Per ara d’idees no n’hi falten. En L’electe el protagonista és un jove polític que ha arribat a president de la Generalitat (Roger Coma) que es bloqueja degut a un grotesc tic que apareix quan assaja el seu discurs d’investidura. Un psiquiatre (Madaula) intentarà ajudar-lo. «La vanitat és una cosa que tots portem a dins», assenyala Madaula. «I que consti que no la veig com un defecte perquè la vanitat mou muntanyes. Un punt de vanitat és necessari en la vida». Doncs a ell no n’hi deu faltar després de l’èxit aconseguit amb aquesta última obra amb la qual farà gira per 50 poblacions. ¡Quin debut!

Publicat per
Marta Cervera


ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: