dimecres, 12 d’abril de 2017

Farts de riure : Pau Carrió extrema la comicitat a ‘L’hostalera’ de Goldoni



Pel que sigui, les produccions de la companyia La Perla 29 que té la seva seu a la Biblioteca de Catalunya són les que més freqüenten la programació del Monumental. Dissabte passat n’hi va haver una altra. Es tracta de ‘L’hostalera’, de Carlo Goldoni (1707-1793), en l’adaptació feta i dirigida per Pau Carrió.

Prolífic autor de centenars de textos per a l’escena, sobretot comèdies i llibrets d’òpera, el venecià Carlo Goldoni és el principal referent del teatre italià del segle XVIII. Influït per Molière i iniciat en els trucs i en la pràctica teatral de la Commedia dell’Arte, va ser també el promotor de la seva renovació, conscient de la decadència a què el gènere havia arribat amb la reiteració exagerada d’acudits, artificis i vulgaritats. Contra el que ell considerava una tradició mal entesa, va lluitar per prescindir de màscares i de tipus fixos i per regenerar-ne els arguments, amb una elaboració dramatúrgica més realista, atenta a la construcció de personatges, a la definició de situacions i al tractament de temes propis de la societat i els costums de la seva època. 

Mesura de modernitat
Un dels exponents d’aquests propòsits de fer foc nou el constitueix precisament ‘L’hostalera’. Estrenada l’any 1753, és una de les seves obres més representades arreu del món. Té Mirandolina com a personatge central, l’atractiva mestressa d’una fonda en què tots els clients cauen captivats pels seus encants. L’excepció és Ripafratta, un paio de condició il·lustre, altiu i misogin, que fa bandera del menyspreu cap a les dones. Picada en el seu amor propi, ella s’entesta a fer-li el joc amb tota mena d’argúcies per fer-lo caure enamorat. En el procés fins a tenir-lo ben rendit, també Mirandolina acabarà seduïda, però decidirà humiliar-lo i arranjarà un casament de conveniència amb Fabrizio, el cambrer de l’hostal. Aquest desenllaç desconcertant, supeditat als interessos del negoci i a les convencions de no transgredir les diferències entre classes socials, és molt propi de la moral burgesa del moment i reflecteix bé la modernitat de l’enfocament volgut pel seu autor: el predomini de la raó enfront dels sentiments.   

Potser per això, quan Sergi Belbel va escometre el seu muntatge de ‘L’hostalera’ que el gener de 1996 es va veure al Monumental i que els abonats més veterans encara deuen recordar, va optar per un plantejament molt sobri que donava un relleu ben mesurat a la contundència dels diàlegs i a la vivor dels personatges. Llavors, amb la confrontació entre una Laura Conejero erigida en pura astúcia i un Jordi Boixaderas esmolat, emergien tots els topants dialèctics de la intriga inventada per Goldoni.

Biaix exagerat
Ara, la versió que ha adoptat Pau Carrió va per un altre camí, igualment lícit, però lluny de l’agudesa i la subtilitat. Hi domina el traç gruixut i el deler per aconseguir la riallada. Fa tres mesos, quan es va estrenar a la Biblioteca de Catalunya, va omplir cada dia amb un públic satisfet de petar-s’hi el cul. Amb la nau gòtica convertida en una trattoria ambientada en l’estètica italiana dels anys seixanta, amb els espectadors entaulats, servits amb vi i pasta al ragú i embolcallats per melodies de l’època interpretades directament pels actors, la causa de l’èxit i de tants farts de riure potser era més deguda al farciment que al gall.

Trasplantat a un escenari convencional, sense condiments, aquest refregit de ‘L’hostalera’ perd atractiu. A Laura Aubert i David Verdaguer, el duet protagonista, no els falta pas energia, però queda malaguanyada cada cop que se’ls en va cap a la caricatura. En els papers de la resta d’intèrprets els grinyols són de més gruix. Cadascun exagera la nota pel seu compte i s’empatolla amb xampurreigs d’italià i amb tics de paròdia dels que sovintegen a la televisió en els programes humorístics més celebrats. L’excés és carrincló. Vaja, que pels bons precedents de Pau Carrió com a director i per la qualitat habitual de la majoria dels productes de La Perla 29, calia esperar una proposta amb més talent. Amb tanta gresca banal qui hi perd és Goldoni. 

Publicat per
Comas Soler
Un moment de L'Hostera, de Pau Carrió


ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: